Reus Festa Major 2010

Edita:

Ajuntament de Reus,

Regidoria de Cultura.

Cartell de la Festa:

Benedetta Tagliabue, amb la

col·laboració dels estudiants de

l’Escola d’Arquitectura de Reus

(EAR-URV), and friends

Redacció:

Dr. Avellana

Disseny i maquetació:

Ovni comunicació visual

Fotografies:

Niepce, Tjerek Van de Meulen

(arxiu IMAC), CIMIR, Arxiu Muni-

cipal, F.X.Cabrero/IMMR.

Producció editorial:

Editorial Mic

D.L:

17

Sant Pere una Festa Major excel·lent Lluís Miquel Pérez i Segura, Alcalde de Reus

Una Festa per a tots i totes, un Patrimoni de tots i totesEmpar Pont i Albert, Regidora cap d’Àrea de Cultura

Un monument viuSalvador Palomar

Reusxa, el monstre et crida a la FestaEntrevista amb Benedetta Tagliabue, creadora del cartell 2010

ELS CÓSSOS, jocs tradicionals que tornen a la Festa

La Vitxeta presumida torna a estrenar vestitUn vestit per a la Vitxeta, Josep Maria Casas Rué

La Cabra 30 anys provocant la Festa

El Seguici Petit no para de créixer

El Ball de Pastorets engreixa el seguici

La Botiga de la Festa pren un bocí de festa a casa

Entrevista amb Lluís Miquel Pérez,Alcalde de Reus

Entrevista amb Empar Pont i Albert, Regidora cap d’Àrea de Cultura

Entrevista amb Mariona Quadrada, Pregonera 2010

Celtas Cortos i Berri-Txarrak, caps de cartell

Programa d’actes

4

6

8

11

12

141516

18

20

22

2426

la revista de la Festa4

Recentment, la Festa Major de Sant Pere ha estat

proclamada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

per la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixe-

ment és motiu de satisfacció per als responsables

polítics i tècnics municipals, les entitats de la ciu-

tat i la ciutadania en general, que des de fa temps

treballem conjuntament per tal que la nostra fes-

ta compleixi els requisits indispensables que la fan

mereixedora d’aquesta distinció. Es tracta de reco-

nèixer un fet que és evident, que Sant Pere és una

de les festes majors més importants i conegudes

de Catalunya.

Aquesta distinció és una bona notícia en un con-

text de dificultats econòmiques que afecten a tota

la nostra societat. En tot cas, els dies de Festa Major

sempre són extraordinaris, per tot el que suposen,

l’ajornament de la rutina i la represa de l’activitat a

l’aire lliure amb l’arribada del bon temps. Tothom es

mereix uns dies d’esbarjo i d’alegria. Per això la festa

al carrer esdevé també integració i cohesió socials.

Així que hem de continuar vetllant per la nostra

festa major com ho hem fet fins ara: conservant la

tradició i innovant alhora. Enguany, es compleixen

trenta anys de la Cabra de Reus, s’incorporen el Vit-

xet i la Vitxeta petits i la cabra petita, surt el Ball de

Pastorets gran i la Vitxeta estrena vestit nou.

El fet que la Festa Major de Sant Pere hagi estat

proclamada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

fa que la celebració d’enguany sigui molt especial.

Com a alcalde de Reus, doncs, us convido a gaudir

amb generositat i entusiasme dels moltíssims actes

programats i a celebrar aquest reconeixement a la

feina ben feta.

Bona Festa Major!

Lluís Miquel Pérez i Segura

Alcalde de Reus

Sant Pere, una festa major excel·lent


Quan comença el bon temps, els reu-

sencs i les reusenques ja pensem en els

Gegants, en la Tronada, en les barraques,

en els concerts… Ja comencem a tenir la

Festa Major al cap, i esperem amb delit

que arribi la setmana del 24 al 29 de juny.

Les novetats i les singularitats d’aques-

ta Festa Major són més que destacables.

No podem començar sense fer esment al

cartell, fet per la prestigiosa arquitecta Be-

nedetta Tagliabue, que ha comptat amb

la col·laboració dels alumnes de l’Escola

d’Arquitectura de Reus. Any rere any, pro-

curem que artistes de renom interpretin a

partir del seu pòsit creatiu la nostra Festa

Major. En aquest cas, la Benedetta Taglia-

bue ha assumit el repte i ha vist la nostra

festa com una festa ingent, monstruosa;

per això, el monstre de la festa que ha sor-

tit del seu estudi serà el reclam per a la

Festa Major de Sant Pere 2010.

Una festa que ha rebut el reconeixement

més important que pot tenir ara mateix

una festa major: la Generalitat de Catalu-

nya l’ha declarat Festa Patrimonial d’Inte-

rès Nacional. Aquest fet recull la magnífica

combinació de tradició i de contempora-

neïtat que any rere any fan més gran i més

sentida la Festa Major de Sant Pere. És, per

damunt de totes les coses, un homenat-

ge a totes les persones que dediquen el

seu temps a gaudir de la Festa Major, tant

des de dintre com des de fora, tant les que

hi participen activament com les que hi

participen com a espectadores. Felicitats,

doncs, perquè aquesta declaració forma

part del patrimoni col·lectiu que és una

festa com la nostra.

El Ball de Pastorets, els Vitxets petits, els

Cóssos, s’afegeixen a aquest enorme pro-

grama transversal que representa la Fes-

ta Major, un programa que afecta a tots

i totes, grans i petits, autòctons i nous

reusencs. Per això, aprofitant aquest po-

tent component de cohesió social que

porta incorporada la nostra Festa Major,

enguany engeguem l’ambiciós programa

Voluntaris per la Festa, amb l’objectiu que

tothom, sigui quin sigui el seu origen, vegi

en la Festa Major elements que l’identifi-

quen i que el fan sentir part d’un col·lectiu.

No voldria acabar aquestes ratlles sen-

se l’agraïment a totes les persones que,

d’alguna manera o altra, contribueixen a

esbossar somriures del 24 al 29 de juny.

Des del cos tècnic fins als membres dels

elements festius, des dels patrocinadors

fins als mitjans de comunicació, gràcies

a fer-nos transgredir amb qualitat durant

aquests dies màgics.

Bona Festa Major a tots i totes!!

Empar Pont i Albert

Regidora cap d’Àrea de Cultura

Una Festa per a tots i totes, un Patrimoni de tots i totes

Festa Major de Sant Pere 2010 5


Hi ha una manera de fer festa

que té en el carrer l’espai es-

cènic i en la plaça, el punt de

trobada. La festa és un espec-

tacle popular on actuants i es-

pectadors formen part d’una

mateixa comunitat que cons-

trueix i es reconeix en la festa.

Un espectacle que s’estructu-

ra a partir de rituals coneguts

i que mostra, ordenadament,

les representacions sorgides

dels diferents estaments soci-

als, en forma de seguici o de

demostracions festives que

ocupen l’àmbit urbà.

En el passat aquests seguicis festius s’es-

tructuraven a partir de les manifestacions

festives i les representacions institucionals

dels gremis, motor econòmic de la vila.

Cada ofici tenia el seu patró –moltes imat

ges sortien a les professons de Corpus i de

Sant Pere– i la seva bandera. I contribuïa a

l’espectacle amb una dansa, un ball parlat

o, potser, una figura de bestiari. En el cas

reusenc, amb danses ballades pels propis

membres de cada confraria d’ofici –com

en el cas del Ball de Cavallets, dels blan-

quers i assaonadors; o el Ball de Galeres,

dels passamaners– o pagat pel gremi. El

Ball de Diables anava a càrrec dels boters;

el de Valencians, dels pagesos i els paletes,

el de Gitanes, dels teixidors; o el de Mossèn

Joan de Vic, dels sastres, per posar només

alguns exemples. Aquestes manifestacions

festives participaven en l’acompanyament

de les autoritats i en les professons, però

també –en les seves evolucions pels car-

rers– omplien la ciutat de festa.

La Vila comptava amb els seus propis en-

tremesos festius: els Gegants i la Mulassa,

des de començaments del segle XVII; l’Àli-

ga, desapareguda al segle XVIII o els Nanos,

que són de la ciutat al segle XIX. El seguici

festiu acompanyava al consistori en els seus

desplaçaments durant la festa, i les autoritats

eclesiàstiques tancaven les professons.

La festa major –entre altres celebracions–

era plena de pràctiques i moments defi-

nits pels costum: l’encesa de les lluminàri-

es, funcional i ornamental, i el guarniment

de balcons amb teles i domassos; els balls

de l’Àliga davant de les autoritats; la ce-

rimònia d’obrir l’armari on es conserva el

bust del sant; el repic de les campanes o

l’esclat de la Tronada, anunciant la festa o

solemnitzant determinats moments, com

el retorn de Completes o el pas de la imat-

ge del sant pel Mercadal.

La festa major, al llarg del temps, ha viscut

temps d’esplendor i altres de decadència.

Van desaparèixer els antics gremis i, amb

ells, moltes manifestacions festives, al segle

XIX. Amb la industrialització, les formes de

vida van canviar i el creixement urbà va pro-

piciar altres espais de relació. Al segon terç

del segle XX, la festa major va acollir les des-

filades de carrosses que havien caracteritzat

anteriorment el carnaval. L’elecció de reines

de la festa i el coso blanco va esdevenir el

tret característic de la festa franquista.

Un monument viuSalvador Palomar



Amb el retorn de la democràcia, la festa al carrer va viure un

esclat i l’antic seguici va iniciar un període de recuperació que li

retornà esplendor. La nova societat que surt al carrer, que veu i

viu la festa, no s’estructura però de la mateixa forma que fa dos-

cents anys. Els gremis del segle XVIII i les societats del segle XIX

han deixat pas a un moviment associatiu ric i divers, d’entitats, colles

i grups que s’expressa en la festa recuperant antigues formes o in-

ventant nous elements. La festa esdevé, cada cop més, un referent

d’identitat col·lectiu, tant per les reusenques de tota la vida com pels

reusencs d’arrels familars molt allunyades en la geografia. El Merca-

dal o el curs del seguici és l’espai de trobada d’una comunitat que es

reconeix a ella mateixa en l’emoció d’escoltar com peta la Tronada

o com balla de la Vitxeta.

En tot temps, el principal eix ritual de la festa es va mantenir. Les

tronades, l’anada i retorn de Completes, la sortida dels Gegants i

Mulassa, l’actuació d’algun ball –bastoners, sobretot– o l’exhibi-

cio castellera amb alguna colla forània, l’encesa de la teiera el 28

de juny o la cerimònia d’obrir l’armari de les tres claus constitu-

eixen un bagatge de costums inherents a la festa, un patrimoni,

en definitiva, configurat i conservat durant segles.

La declaració de la Festa Major de Sant Pere com a Festa Patri-

monial d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya,

el màxim nivell d’una festa dins el Catàleg del Patrimoni Festiu

de Catalunya, suposa el reconeixement del valor patrimonial

d’aquest bagatge d’elements materials i pràctiques culturals im-

materials que defineixen la nostra celebració.

Es reconeix una manera de fer festa, un conjunt en el qual des-

taquen elements que tenen un considerable valor històric, però

que es viu i que evoluciona d’any en any. Una forma d’entendre

la festa que, després de segles de celebració, segueix represen-

tant i identificant la societat reusenca. La Festa Major de Sant

Pere és, doncs, un monument. Un monument, però, que més

enllà de la materialitat d’alguns dels seus components –les fi-

gures, les indumentàries, la teiera, les maces o els morters de la

Tronada– existeix en la percepció de conjunt, en la possibilitat

de ser viscut des de dins i contemplat des de fora, en la possibi-

litat també, de ser adoptat com a referent propi, de pertinença a

una comunitat, més enllà dels orígens geogràfics de naixement.

Un monument viu.



Reusxa,el monstre et crida a la FestaEnguany el cartell de la Festa Major desperta en-

tusiasme, foc i rauxa per tot arreu. La seva autora,

l’arquitecta Benedetta Tagliabue, ha creat un autèn-

tic monstre de la festa que sorgeix de l’esclat d’un

mascle de la tronada de Reus. Però Tagliabue no ha

elaborat sola el cartell... Els estudiants d’arquitectura

de la Universitat Rovira i Virgili li han donat un cop

de mà.

La idea neix precisament de la reconeguda arquitecta. Després

que se li encarregués el disseny del cartell i d’explicar-li que en

d’altres ocasions s’havia convidat a gent per confeccionar la imat-

ge de la festa en col·laboració amb alguna persona o entitat de

la ciutat, ella mateixa decideix obrir les portes del seu taller a un

petit grup d’estudiants de l’Escola d’Arquitectura de la URV perquè

l’ajudin a dissenyar-lo. Evidentment, la Universitat contempla la

idea com una opció perquè els estudiants tinguin l’oportunitat de

participar en un projecte amb una arquitecte de reconeguda fama

internacional i, a més, treballar al seu estudi a Barcelona. Una ma-

nera de començar a entendre el funcionament dels estudis pro-

fessionals alhora que copsaven les tècniques de concreció d’idees

i plasmació en un paper. Aquí va començar la cursa d’elecció dels

estudiants que participarien en l’experiència i se’n van escollir dos

de cada curs.

Des de l’Escola d’Arquitectura es valora molt positivament

l’experiència viscuda perquè entenen que des del Taller Miralles

- Tagliabue van ser capaços d’introduir-los en un ambient profes-

sional, però per confeccionar un treball ben allunyat dels projectes

reals amb què es troben els arquitectes. De fet, el disseny gràfic i

l’arquitectura són disciplines molt diferents, però Tagliabue i els es-

tudiants de l’Escola d’Arquitectura han sabut fusionar els mètodes

de treball de les dues per obtenir un fi diferent, un objectiu parti-

cular. El sistema de treball i de coordinació d’un equip de persones

ha estat molt familiar per als joves i la Benedetta ha estat capaç

que tots ells se sentissin còmodes amb eines de treball típiques de

l’arquitectura. Però el resultat final ha estat completament diferent.

Un monstre que sorgeix d’un mascle de la festa. I fins i tot li han

posat nom: Reusxa, fusió de Rauxa i Reus.



És una arquitecta reconeguda internacional-

ment. Ara mateix, turistes d’arreu del món

que visiten l’Exposició Universal de Xanghai

contemplen admirats el seu darrer treball: el

pabelló de l’Estat espanyol. De fet, Benedetta

Tagliabue ha realitzat projectes importantís-

sims en diferents indrets del globus terraqui:

l’Escola de Música d’Hamburg, l’Ajuntament

d’Utrecht, el Parlament d’Escòcia... I resulta

curiós, i diu molt d’ella, que el projecte que

ella mateixa més destaca per damunt de tots

sigui el del Mercat de Santa Caterina de Barce-

lona, el mercat on ella va cada dia a comprar...

Aquesta dona irradia humilitat, estima i força

per tot el seu cos. I qui hi parla se’n contagia.

Com és que accepta un projecte com aquest?

A mi m’encanten les festes majors... Jo vinc d’Itàlia i sempre m’han

sorprès. El foc, el fum, els diables... Per a una persona que ve de

fora és sorprenent i curiós, expliquen de moltes maneres el caràc-

ter català. Tot plegat a mí m’encanta i realment tot el tema dels

diables i la festa sempre ho he viscut molt de prop i crec que és

revelador d’un esperit molt propi d’aquí.

I precisament el cartell és la imatge d’un d’aquests diable de festa...

A mi m’agrada molt l’arquitectura modernista, que barreja una es-

tructura estoica i fins i tot freda, però que després es vesteixen

amb complements meravellosos que hi donen una força i una

potència única. Tot plegat crec que és una exteriorització de la

rauxa catalana. Aquesta capacitat de restar encara en un món me-

dieval i construir un món al voltant de la vida ple de fantasia, i a més

una fantasia terrenal, plena de violència però també de passions.

Entrevista amb Benedetta TagliabueCreadora del cartell 2010

Una arquitecta convertidaen cartellista


I a aquest monstre com l’hem d’entendre?

La festa de Reus té aquesta cosa fantàs-

tica... els diables, els monstres i també la

Víbria, que és un personatge que sempre

he pensat que és la muller del drac. Aquest

drac-dona era una part important. Calia

que el monstre fos una dona. I com que

el monstre explota de la rauxa de la festa i

estem a Reus... crec que el nom era fàcil de

trobar: Reusxa.

Quina tècnica s’ha utilitzat per crear el cartell?

És una tècnica que ve del surrealimse. Tots

els surrealistes han sabut trobar en el som-

ni el material per elaborar després les se-

ves propostes artístiques. Nosaltres estem

dormint sempre... però no deixem que les

idees que hi ha a l’inconscient floreixin. Per

això vaig aplicar tècniques surrealistes per

fer sortir aquestes idees. Moltes mans, cap

idea predeterminada, i que la comunió de

pensaments i conceptes creessin alguna

cosa, imitant el mètode del “cadàver exqui-

sit”. És un sistema de joc també, de societat,

crees una figura, fas el cap, una altra perso-

na li fa les cames però sense veure el cos...

i amb aquest sistema hem fet el monstre.

Aquestes mans de més eren les dels estu-

diants de l’Escola d’Arquitectura de la URV...

Com va ser l’experiència?

Jo estic molt contenta i agraïda. Ells han

vingut a l’estudi i s’han impregnat de

l’estudi... i a mi m’ha anat bé perquè jo ne-

cessitava gent de Reus que m’ajudessin, i

crec que per ells també ha estat una ex-

periència bonica perquè han conegut com

funciona el nostre estudi. Han après les

tècniques, com es treballa... i una cosa que

considero important. Per fer un cartell de

festa havíem d’estar impregnats de festa.

Per això vam anar a dinar abans de posar-

nos a treballar. Ens havíem de posar a to i

posar-nos alegres. Aleshores les idees sur-

ten millor.

La veurem per Reus a Sant Pere?

Espero que sí... Espero veure la tronada,

que tothom m’ha dit que és una cosa im-

pressionant...

«El foc, el fum, els diables... expliquen de moltes maneres el caràcter català»


Procés de creació del cartell.



ELS CÓSSOSJocs tradicionals que tornen a la Festa

Algú s’imagina una competició de

jocs tradicionals en què s’enfrontin els

membres de les diferents entitats de

la Festa Major de Reus? Quarts de

final, semifinals i la gran final... El

dia 26 a la tarda, la plaça del Merca-

dal es converteix en l’escenari del

Cóssos de Sant Pere.

Els Cóssos són competicions lúdiques i festives

que combinen curses de velocitat i d’habilitats. A

Reus ja havien format part de la Festa Major de

Sant Pere, però també en moltes celebracions de

barris. Des de curses de sacs fins a carreres d’equi-

libri amb càntirs plens d’aigua sobre el cap procu-

rant no trepitjar els ous que han estat col·locats

estratègicament per on passen els participants.

Amb els anys aquestes competicions populars

es van anar perdent i avui en dia molts reusencs,

sobretot la gent jove, no en té referències clares.

Ara, els Diables, la Colla Gegantera i el Lleó han

dissenyat un seguit de jocs amb l’esperit de re-

cuperar-los. Concretament n’han preparat per

disputar un quadre complet de quarts de final

que començarà amb una primera ronda elimi-

natòria amb les curses de sacs, el pal ensabonat,

les bitlles i la cursa de cintes. Després, els primers

equips de cada grup es classificaran per les semifi-

nals, on es toparan amb el clàssic joc de l’estirar la

corda. En cas d’empat, se celebrarà un joc sorpre-

sa per trobar dos vencedors que s’enfrontaran a la

gran final, una gran gimcana que obliga els con-

cursants a vestir-se amb les sandàlies de pagès, a

buscar els masclets de la tronada, entre d’altres.

Els equips els formaran quatre membres de cada

una de les entitats que formen part de la Festa

Major. Ara bé, els equips han de ser mixtos i, per

tant, els formaran dos homes i dues dones. En el

cas d’aquells col·lectius que només estan inte-

grats per dones, l’organització permet la inscrip-

ció dels marits o les parelles.

La cita serà el dia 26 de juny a la tarda a la plaça del Mercadal.

Pal ensabonat: Consisteix a pujar

en el menor temps possible a un

pal a quatre metres d’alçada i aga-

far el pollastre de goma que hi ha

dalt de tot.

Carrera de sacs: Els corredors es

posen dins de sacs i han de fer un

recorregut marcat. Només compta

arribar primer, no importa quantes

vegades s’hagi caigut.

Carrera de cintes amb bicicletes:

Els participants agafan un pal amb

la mà i han d’agafar el màxim de

cintes de colors lligades amb una

anella. Qui en té més guanya.

Estirar la corda: Dos equips, una

corda, i moltes ganes d’estirar.

Guanya el que aconsegueix que

el mocador del mig de la corda

travessi les marques fetes a terra.

26juny

17.30 hels Cóssos

Cursa ciclista de cintesa la plaça de Prim. Anys 50

Extreta del llibre ‘Història Gràfica del Reus Contemporàni’



La geganta més menuda i pre-

sumida del seguici torna a can-

viar de vestit i pentinat. Enguany,

l’equip del Barato de Reus ha

dissenyat un vestit diferent, d’un

color lila clar, utilitzant per la con-

fecció de la peça, com a referent,

una tècnica patentada pel fill del

pintor reusenc Marià Fortuny.

La de canviar el vestit de la geganta és

una tradició molt singular que es remunta

de fa molts anys. Ja des dels seus inicis, a

la primeria del segle XIX, la Vitxeta marca-

va tendència amb la indumentària amb la

que es guarnia, un model per a les dones

d’una època en què existia certa homoge-

neïtat de vestir per raons evidents. La tra-

dició es va anar implantant mica en mica i

sempre acompanyada del context històric

i cultural de l’època. Així, doncs, el 1869, la

Vitxeta estrena un vestit de republicana, jus-

tament l’any en què Reus deixa de celebrar

Sant Pere per festejar el 29 de juny, i un any

després de la Revolució Gloriosa i l’ender-

rocament d’Isabel II. Aquell model ha estat

un dels més comentats de la història, per la

seva repercussió. Val a dir que fins i tot duia

un barret frigi, un capell conegut interna-

cionalment aquells dies com a distintiu de

llibertat i republicanisme. També els anys 20

pateix un canvi important la indumentària

de la geganta. Aleshores passa de ser una

pagesa a ser una dona de ciutat, com les de

l’època, la Belle Époque, canvi molt radical

de mentalitat i també d’actitud.

Avui en dia no es pot dir que la Vitxeta mar-

qui la moda de les reusenques, però sí que

es pot assegurar que quan canvia de vestit,

tothom s’hi para, tothom s’hi fixa i tothom

ho comenta.

El nou vestit de la Vitxeta, com ja és ha-

bitual, no deixarà indiferent a ningú. Un

cop més, s’aferra a les darreres tendències

en moda i vestir i es muda amb un ele-

gant vestit de color lila, amb uns acabats

de cristall de Murano al coll. És un vestit

simple, minimalista, però que amaga un

secret que el relaciona directament amb

la ciutat, amb la seva cultura i amb el seu

patrimoni. La tela està tractada buscant la

fórmula inventada i patentada per l’hu-

manista Mariano Fortuny Madrazo, nascut

a Granado i fill de l’il·lustre pintor reusenc.

Fortuny va idear una fórmula per crear

un plisat diferent, amb teles de seda, que

donava un aire sensual a qui es posava

vestits dissenyats amb aquesta tècnica.

De fet, durant els primers anys del segle

XX, quan Fortuny la va patentar, les do-

nes benestants de l’època somniaven a

portar-ne un. Isadora Duncan o Martha

Graham van ser dos de les estrelles de la

dansa d’aquells temps que van poder pre-

sumir d’haver dut un vestit amb l’invent

de Fortuny Madrazo.

Es tracta d’una expressió artística que avui

en dia encara no se sap ben bé com es

feia, i que només es pot imitar, mai igua-

lar. I és que Fortuny, gelós de les seves

descobertes i les seves investigacions, va

voler destruir la màquina que va inventar

per aconseguir aquest plisat. Així doncs, sí

que és cert que la Vitxeta vesteix una obra

similar a les que podien vestir les grans

estrelles de principis del segle passat, però

la tècnica utilitzada només en garanteix

una aproximació.

La Vitxetapresumida torna a

estrenar vestit

Pots trobar el retallable dels vestits de la Vitxeta a la botiga de la Festa. Més informació a www.festesreus.cat.

Els Vitxets, 1890Foto: Arxiu Municipal

La Vitxeta, 1930Foto: Arxiu Carrutxa

Els Vitxets, 1980Foto: Arxiu Municipal de Reus



Josep Maria Casa Rué

La Vitxeta sempre ha vestit a la moda.

Aquesta afirmació pren molta importàn-

cia a l’hora d’elaborar-li un vestit . Actual-

ment, la moda és una paraula tan àmplia

que ella mateixa dibuixa milers d’estils, si

bé és cert que crea certa uniformitat quan

es parla de color.

Quan pensàvem com podria ser el nou

vestit de la Vitxeta, per damunt de tot crè-

iem que havia de tenir una forma senzilla,

quasi minimalista. També cercàvem quel-

com més, aquella cosa que l’identifiqués.

Va ser llavors quan pensàrem amb Marià

Fortuny i Madrazo, fill del famós pintor

reusenc Marià Fortuny i Marsal. Ell va ser

l’inventor d’una forma de plisar els teixits

que va revolucionar el món de la moda

als voltants del 1909.

Les sedes, una vegada tractades, creaven

un conjunt de plecs i ondulacions irregu-

lars i permanents que feia que tot el vestit

s’ajustés al cos de la persona que el vestia,

i alhora aconseguia que els tons de color

canviessin amb el moviment i la llum cre-

ant infinitat de matisos.

«Aquest plisat s’anome-nà Fortuny i encara avui és inimitable»

La voluntat era cercar un plisat que s’apro-

pés al de Fortuny. Vam decidir-nos per un

petit dibuix amb la característica ratlleta

vertical i certa ondulació. Perquè el resultat

fos bo es va utilitzar un teixit de polièster. El

polièster es caracteritza per tenir “memòria

tèrmica”: una vegada arrugat, escalfat a 160

graus, posteriorment vaporitzat a 90 graus

i finalment refredat, fa que per molt que

s’estiri retorni a la forma inicial plisada sense

perdre l’elasticitat creada.

El vestit està compost de dues peces, un

cos amb màniga tres quarts i una faldilla,

a part d’una sota faldilla del mateix teixit

sense plisar que tan sols s’apreciarà al ba-

llar. Fortuny jugava amb vidres de Murano

i cordonets de seda per perfilar les unions dels

seus vestits, amb aquesta idea hem vestit l’es-

cot, així com la part inferior del cos. La faldilla te

7,50 metres i una vegada plisada reposa amb

un vol aproximat de 4,70 metres.

Finalment, pel que fa al color n’hem triat

un de moda, amb la característica que els

fils que configuren la trama i l’ordit fossin

de 2 tons, un de més clar que l’altre, per

afavorir la variació de matisos que co-

mentàvem anteriorment.

No deixa de ser curiós que quan pensem

en els vestits de la Vitxeta de seguida els

classifiquem per colors, visualment és el

primer que podem apreciar i aquest fet fa

que el recordem com a tal. La forma, no

menys important, l’observem després, així

com els detalls dels acabats i evidentment

la qualitat del teixit utilitzat.

La Vitxeta, 2005Foto: Tjerek Van der Meulen / arxiu IMAC

La Vitxeta, 2005Foto: Tjerek Van der Meulen / arxiu IMAC

Un vestit per a la Vitxeta



23juny

23.00 hCercavila de foc

La Cabra de Reus fa tren-ta anys. Ni se sent vella, ni se li està acabant la pólvora. Ans al contrari. La Cabra promet moltes més festes majors ple-nes d’espurnes. L’aniver-sari se celebrarà el dia de Sant Joan amb una gran

cercavila del foc.

Un dels elements que més

distingeixen la Festa Major de

Sant Pere és el foc. L’esclat de

la Tronada només és un dels

molts exemples que fan bona

la idea que Reus està lligat a

la cultura popular vinculada

a la pirotècnia. A banda de la

Tronada, els Diables, la Víbria

i d’altres elements represen-

ten aquest esperit explosiu

de Sant Pere. La Cabra és un

d’aquests elements.

Tot i no pertànyer al seguici

festiu s’ha fet un forat als cors

dels reusencs i les reusenques

amb la seva bogeria i la feli-

citat que irradia. Enguany, la

Cabra està d’enhorabona per

dos motius: a banda d’estre-

nar germana petita compleix

trenta anys. Una bona edat per

seguir cremant pels correfocs

d’arreu. Per això la gent dels

Diables de Reus han preparat

una festa per commemorar

aquesta efemèride, que a més

coincideix també amb el 30è

aniversari de la primera cerca-

vila de foc de la ciutat.

La festa de conmemoració i

celebració de tot plegat serà el

dia de Sant Joan, dia del tradi-

cional correfoc de la Festa Ma-

jor de Sant Pere. Enguany però,

aquest correfoc estarà dedicat

específicament a la Cabra, i

per això s’ha convidat a his-

tòrics portadors de l’element

festiu perquè la duguin durant

la festa. A més, al correfoc hi

participaran les dues cabres

que queden, de les tres que

han existit en aquests trenta

anys. Segons els seus respon-

sables, de la primera no en

queda res després que es des-

montés. Sí, però, que la segona

i la tercera podran fer un passi

d’honor aquell vespre.

L’aniversari de la Cabra també va

acompanyat d’altres esdeveni-

ments que se celebraran durant

tot l’any. A més de l’estrena de la

Cabra petita, també s’està prepa-

rant una trobada de “banyuts” pel

proper mes de setembre, aprofi-

tant les festes de Misericòrdia.

La Cabra30 anys provocant la Festa

A començaments de juny de

1980 es crea l’associació cultu-

ral Carrutxa. No tant com una

entitat –de fet la constitució

formal de Carrutxa en associa-

ció vindria força temps després,

sinó com una colla de gent jove

interessada en la cultura popu-

lar i tradicional. Les primeres ac-

tivitats del col·lectiu són, de fet,

alguns articles de Ricard Solana,

Salvador Palomar i Lluís Padrell

a revistes locals, un manifest

reivindicatiu adreçat al regidor

de Festes i la construcció de la

cabra de foc. La primera Cabra

que va sortir al carrer el 1980

encara no treia foc i era un ani-

mal pacífic. Però pel Correfoc

de Sant Joan de 1981 canvia to-

talment i surt preparada per ser

un veritable animal de foc.

Aquesta es va fer amb voluntat

de disposar d’un animal festiu

propi per a la Cercavila de foc,

nom que adopta l’acte de la nit

de Sant Joan, amb característi-

ques específicament pensades

per fomentar la participació. De

fet, la cabra és –a diferència dels

dracs tradicionals– un animal

de correfoc, sense excessiva

presència quan està aturada

però que permet molt de joc

quan entra en acció.

La cabra ha estat modificada en

diverses ocasions. En l’actualitat,

forma part de l’associació Ball

de Diables de Reus que englo-

ba, a més dels diables, la colla

de la Cabra i el Drac de Reus.

Aquest 2010 la Cabra de Reus i

la Cercavila de Foc celebren el

seu 30é aniversari.

Text: Carrutxa.


La Cabra de Reus durant el correfoc, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC


El Seguici Petitno para de créixer

27juny

18.00 hCercavila del Seguici Petit

Ja fa anys que el seguici petit

de Reus creix mica en mica. En-

guany hi ha dues incorporacions

més a la festa dels xiquets i xique-

tes de la ciutat. Els Vitxets petits

i la Cabra petita s’incoporen a la

llarga llista d’elements que confi-

guren aquesta opció de la festa,

una bona manera de fer arribar

Sant Pere als més menuts.

El Seguici Petit compta fins ara amb el Ball

de Diables Infantil, el Drac Petit, els Nanos

Petits, la Mulasseta, els Gegants Petits Fa-

drins, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cer-

colets Petits, el Ball de Bastoners de l’Esbart

Santa Llúcia, el Ball de Bastoners de la Ciutat,

el Ball de Prims Petit, el Ball de Valencianets,

el Ball de Gitanetes, la Canalla dels Xiquets

de Reus i la Banda de Música petita del Pare

Manyanet. A tot aquest cal afegir-hi ara els

Gegants Vitxets Petits i La Cabreta.

Els Vitxets fan vora dos metres d’alçada i

els portaran els mateixos nois que ara por-

ten els Gegants Fadrins, que enguany ani-

ran acompanyant el seguici gran. Pesen

uns 20 quilos i aniran vestits igual que els

grans. Per tant s’espera que la Vitxeta Petita

també marqui tendència en moda entre les

més menudes. Qui no ha somniat mai quan

era petit a portar un dels gegants? Avui en

dia ho tenen fàcil i no hi ha excuses. A partir

de 8 anys ja es pot portar els Vitxets.

La Cabreta és l’altre element que

s’incorpora al seguici petit enguany. Tot

just s’estrena quan la seva germana gran

fa trenta anys i forma part, precisament, de

la celebració i commemoració d’aquest

aniversari. La tònica festiva serà la mateixa

que amb els Ddiables Petits. Espurnes a

tothora però de menys intensitat.

Per cert que un any més, i ja serà el ter-

cer, el Consell d’Infants es converteix en

la Corporació Municipal del seguici petit.

Això vol dir que els consellers i conselleres

d’aquest òrgan tancaran la professó dels

elements, just abans de la banda, de la

mateixa manera que ho fan els regidors i

regidores de l’Ajuntament al seguici gran.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Reus

és pionera a tot Catalunya.

Elements del Seguici Petit:

· Ball de Diables infantil

· Drac Petit

· Els Nanos Petits

· La Mulasseta

· Els Vitxets Petits

· El Ball de Pastorets Petit

· El Ball de Cercolets Petit

· El Ball de Prims Petit

· El Ball de Valencianets

· El Ball de Gitanetes

· El Ball de Bastonets de l’Esbart

Santa Llúcia

· El Ball de Bastonets de la ciutat

· La Canalla dels Xiquets de Reus


El Ball de Diables infantil, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC

El Ball de Cercolets Petits, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC

El Ball de Valencianets, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC

20juny

19.00 hPresentació

del Ball


El Ball de Pastoretsengreixa el seguici

En els darrers anys han estat molts els

elements i balls que s’han incorporat al

seguici festiu. Enguany també hi ha no-

vetats en aquest aspecte perquè la ciutat

recupera una de les danses més anti-

gues, el Ball de Pastorets.

El Ball de Pastorets apareix a la ciutat el 1725.

Aleshores, la majoriade les diferents danses po-

pulars estaven en mans dels gremis de la ciutat.

Aquí cal posar com exemple els boters, que pa-

gaven els Diables; els banquers i asseguradors,

que eren els propietaris del Balls de Cavallets;

els teixidors que dominaven els Ball de Gitanes;

però no era el cas del Ball de Pastorets. La gran

majoria de les danses d’aquest tipus s’esvaeixen

a la segona meitat del segle XIX, quan la societat

reusenca perd aquesta concepció gremial i cap a

1900 gairebé no en queda cap. El Ball de Pasto-

rets, per exemple, desapareix a la dècada de 1860.

L’any 2007 es recupera però en la seva versió in-

fantil. I després de molt de temps de treball per

part d’un col·lectiu de persones entusiasmades

de la Festa, enguany es recupera el Ball de Pas-

torets per al Seguici Festiu.

El Ball de Pastorets és, en essència, això un an-

tic ball de pastors encapçalats per un majoral i

un rabadà que parlen de la seva vida a la mun-

tanya. Tradicionalment han fet crítica de la vida

a la comunitat i se’ls podrà veure a la plaça del

Mercadal recitant els verçots satírics de la matei-

xa manera que ho fan, per exemple, les Gitanes.

Un altre element que es recupera, una nova

peça del trencaclosques que configura el global

de cultura popular que nodreix la Festa Major de

Sant Pere.

Tots nosaltres des de petits vivim

les festes majors de Reus amb il-

lusió. Hem vist els nostres pares

i germans ballar en les diferents

danses de la Coordinadora de

Danses i quan ens vam poder in-

corporar als balls de la Festa Petita

ho vam fer entusiasmats hem es-

tat ballant com a gitanes o com

a pastorets petits i ara, a mesura

que hem anat creixent, encara

tenim més ganes de participar en

les festes de forma activa.

Volem fer una nova aportació,

fins ara érem els pastorets de la

Festa Petita, coneixem el ball i

ens agrada molt, per això hem

decidit participar a la festa dels

grans i aportar-hi una faceta del

ball que fins ara no teníem, fer-

lo un ball parlat. Per primera vegada

sortirem amb el seguici i la profes-

só. Ho fem engrescats i il·lusionats,

són les festes més importants de

la nostra ciutat i tenim ganes que

la nostra contribució agradi, per això

assagem intensament perquè tot

surti bé. Desitgem a tothom una

bona Festa de Sant Pere.

Jordina Almacellas,

presidenta de l’associació


El Ball de Pastorets Petit, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC


Com cada any la botiga de la Festa Major per-

met endur-se un pessic de Sant Pere a casa.

Enguany es pot trobar al jardí de la Casa Rull,

oberta des de l’1 de juny i fins al dia 30.

Com a novetats, la botiga ofereix enguany xapes grans amb

imatges dels diferents elements del seguici festiu, que també

podreu trobar com a imants de nevera. Per als més llépols, s’ha

creat la piruleta de xocolata de Sant Pere, amb les formes del

bestiari i els balls del seguici.

A més, com cada any, la samarreta de la festa la dissenya un dels

col·lectius que la conformen. Els encarregats del 2010 són els Xi-

quets de Reus, i la imatge representa un esclat de mascle del qual

en surten elements comuns a tots els balls: les faixes, les esparde-

nyes i els mocadors. L’esclat té forma de castell. A més, tenint en

compte que la Generalitat ha declarat la Festa en Patrimoni d’Interès

Nacional també s’ha editat una samarreta conmemorativa. I per als

més petits el Xiquet i la Xiqueta s’afegeixen a la col·lecció comença-

da l’any passat amb la Mulassa.

Una altra de les novetats és el retallable dels vestits de la Vitxeta.

Aprofitant el canvi de moda de la geganta més presumida de

la ciutat, s’han dissenyat uns retallables que permeten vestir-la

amb els darrers modelets que ha lluït i també els més emblemà-

tics de la història.

La colla El Bou de Reus han promogut, per la seva banda, l’ela-

boració de Bou i Arròs preparat, el menjar típic de la Festa Major.

Durant el mes de juny es podrà comprar a la Botiga de la Festa

Major un paquet que incorpora una dosi d’arròs per coure i una

llauna d’estofat de bou precuinat. Durant la resta de l’any es po-

drà comprar a altres estambliments de la ciutat.

Com sempre, la Botiga de la Festa ens permet endur-nos un

bocinet de Sant Pere a casa.

La Botiga de la Festapren un bocí de festa a casa

LA BOTIGA DE LA FESTA Situada al Jardí de la Casa Rull.

c. de Sant Joan 27, Reus

Horari: De l’1 a l’11 de juny, de 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 20.00 h.

Del 12 de juny al 30 de juny: de 10.30 a 13.30 i de 17. 00 a 21.00 h.

Tancat els diumenges 6 i 13 de juny.



Estima la tronada com el que

més, i tot i que té el privilegi

d’encendre-la sempre cedeix

aquest moment a una altra per-

sona. És l’alcalde de la ciutat que

enguany ha vist com la Festa

Major es convertia en patrimoni

intangible, un reconeixament a

tota la tasca de les entitats i as-

sociacions que la impulsen, però

també a la ciutat i a les moltes

persones que han treballat per

convertir Sant Pere en el que és:

una gran Festa Major.

Com es viu això de ser l’alcalde que ha

treballat i ha vist com Sant Pere esdevé

Festa Patrimonial d’Interès Nacional?

Amb satisfacció per la feina ben feta, per-

què fa molts anys que els responsables

polítics i tècnics municipals i les entitats

de la ciutat treballem conjuntament per

aquest reconeixement. Cal recordar un

precedent important: la distinció de Festa

Tradicional d’Interès Nacional, atorgada

l’any 2001.

Ara que s’ha aconseguit aquest reconeixe-

ment nacional, on s’ha de situar la Festa

Major en el panorama català popular?

Es tracta de reconèixer un fet que és evi-

dent, que Sant Pere és una de les festes

majors més importants i conegudes de

Catalunya. Només dues altres poblacions

catalanes, Solsona i Berga, on tenen una

festivitat tan singular com la Patum, gau-

deixen d’aquesta distinció de Festa Patri-

monial d’Interès Nacional.

La ciutat compta amb un reguitzell

d’associacions i entitats que promouen i

ajuden a mantenir viva la Festa. Què cal

seguir treballant per fer-la més gran?

Hem de continuar treballant entre tots

com ho hem fet fins ara: conservant la

tradició i innovant alhora. Però procurant

un creixement sostenible, sense saturar la

gent ni les prestacions de la ciutat.

I les institucions com l’Ajuntament què hi

poden aportar?

Les institucions han d’aportar tot tipus de

recursos: econòmics, humans, materials...

per mirar de garantir que la festa es porti a

terme i sigui un èxit.

Quin projecte li agradaria deixar enlles-

tit en el marc de la Festa Major abans de

deixar de ser alcalde?

La festa és ben viva i, per tant, en tot mo-

ment hi ha projectes en marxa. Sens dub-

te, el reconeixement de Sant Pere com a

Festa Patrimonial d’Interès Nacional és la

consecució d’un gran repte.

Entrevista amb Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

Lluís Miquel Pérez, acompanyat dels regidors i regidores, anant a Completes, 2009Foto: Niepce/arxiu IMAC


«Sento satisfacció per la feina ben feta amb la Festa»

Quin considera que és el moment indispensable que ningú

s’hauria de perdrede Sant Pere?

Hi ha molts actes de la festa que recomanaria, i suposo que cada

reusenc i reusenca sap què és allò que no es vol perdre de la fes-

ta. Jo destacaria el Ball Solemne Curt de l’Àliga, com a salutació

a les autoritats, perquè simbolitza el reconeixement del poder

civil, de la sobirania popular representada pel consistori.

Quina és la sensació quan s’encén la tronada i sou al ben mig

de la plaça, a punt de veure-us envoltats d’una espessa cortina

de fum?

Com a alcalde, gaudeixo del privilegi d’encendre la Tronada,

però sempre l’he acabat cedint a d’altres persones mereixe-

dores d’aquest gest. El fet de sentir la Tronada al Mercadal és

un acte de contingut identitari i emotiu, que referma la nostra

vinculació amb la ciutat. Ara, a més a més, els reusencs que

no poden ser presents a la plaça no han d’esperar que ningú

els l’expliqui: la segueixen a través dels mitjans de comunica-

ció o del telèfon mòbil d’algun amic o familiar. És un moment

impressionant, quan en uns segons sents una barreja de sen-

sacions difícils de descriure: la foscor de la plaça, l’emoció de

l’espera, la bellesa de la claror vermella i daurada que deixa pas

a una misteriosa fumarada i l’alliberament de la tensió acumu-

lada per part del públic en grans aplaudiments i visques.

L’Alcalde onenjant el mocador iniciant l’encesa de la Tronada, 2008

Foto: Niepce/arxiu IMAC


És la seva quarta Festa Major com

regidora de Cultura i es congratu-

la del model que s’ha instal·lat a la

ciutat, que barreja l’aportació de

les entitats i la municipal. Tam-

bé dels principis que regeixen

Sant Pere, de la tronada i de tots

els actes emblemàtics que la

conformen. Que la Generalitat

l’hagi reconeguda com a Festa

Patrimonial d’Interès Nacional

és un pas més que confirma la

bona salut d’un esdeveniment

que any rere any congrega mi-

lers de persones.

Enguany la festa ha rebut un reconeixe-

ment molt important fruit d’un treball col-

lectiu. Com ho viu?

Fa dos anys que hi estàvem treballant

i ara estem molt contents d’haver rebut

aquest reconeixement després de Berga i

Solsona. Això ens garanteix una protecció

total per la festa, sobretot per la Tronada.

Tots patíem per la tronada i com podia

afectar-hi la directiva europea del foc. Ara

sabem que si una festa amb foc s’ha de

protegir serà la Patum, però també la Tro-

nada de Reus.

I per la societat reusenca?

També és important que la gent de la ciu-

tat se senti orgullosa de formar part d’un

intangible a nivell nacional. La gent serà

més feliç si creu en el lloc en el que viu.

A més amb l’evolució que estem tenint a

Reus: mantenim els elements més autèn-

tics però fem créixer la festa amb espais

com el Parc de la Festa, les revetlles, els

vermuts al jardí de la Casa Rull, la recu-

peració dels jocs tradicionals... La festa

s’amplia mantenint uns ítems de qualitat i

diversificació però allò essencial es manté

i es potencia.

Més enllà de la Tronada, hi ha algun acte

especial a la festa per al qual cal apostar?

N’hi ha molts. L’acte de Completes, l’en-

trada a la Prioral, quan tot peta... Petits

detalls com l’estirada de l’enxaneta el dia

de la Diada... N’hi ha molts, però potser

aquests dos són prou nostrats com per

destacar-los.

Vivim uns anys de recuperació de molts

actes i elements... N’hi poden haver més

en els propers anys.

Sempre n’hi ha. El que passa és que

hem de ser capaços de no prendre mal.

El seguici no pot créixer indefinidament

i cal ser estrictes en això. Enguany s’han

recuperat els Pastorets, perquè era una

qüestió de justícia i de lògica aplastant,

perquè els xiquets i xiquetes que van

impulsar-lo pel seguici petit l’any 2007

s’han fet grans. Però cal que la festa creixi

cap a d’altres espais i propostes. Com els

Cóssos, els Dames i Vells, recuperats l’any


Entrevista amb Empar Pont i AlbertRegidora cap d’Àrea de Cultura

Empar Pont encenent la Tronada, 2005Foto: Tjerek Van der Meulen/arxiu IMAC


passat i que tenen un espai a la festa, de

la mateixa manera que el Bou. Aquest

és el camí del creixement de la festa. No

allargant el seguici.

Amb tot sí que ha crescut el seguici

petit, no?

Sí, amb la cabra petita i els dos gegan-

tets, els Vitxets petits, que s’han pogut

fer gràcies a empreses de la ciutat. En

aquest aspecte cal destacar i agrair la

participació del sector privat a la festa.

Aquesta és una d’aquelles situacions que

diferencien més la festa de Reus. Aquí

són les entitats les que promouen actes,

les que planegen nous esdeveniments,

les que impulsen la festa, i després reben

la col·laboració de l’Ajuntament i les em-

preses. Com es valora aquesta vida as-

sociativa, aquesta comunió que es dóna

en pocs llocs?

Reus va ser l’escenari el passat mes

d’abril d’unes jornades de posada en

comú de diferents models de festes

majors. I certament hi ha models molt

diferenciats els uns dels altres. Jo diria

que aquest model mixt ens està funci-

onant, perquè les entitats tenen un lloc

de participació, on impulsen idees, i des-

prés l’Ajuntament les ordena i els dóna

forma. A més, les empreses privades su-

pleixen la falta de finançament derivada

de la lògica retallada de l’Ajuntament en

temps de crisi. Enguany arriben nous

patrocinadors com Estrella Damm, que

col·labora en tota la festa.

El cartell de festa major s’està conver-

tint en els darrers anys en un focus de

creativitat i originalitat. Enguany a més

amb tot un referent del món de l’arqui-

tectura...

Estem molt contents perquè amb tot

això la Festa Major aconsegueix promo-

cionar la ciutat. Això es fa de moltes ma-

neres, però un reclam principal com el

cartell és un element bàsic. Per això bus-

quem personalitats que facin el cartell,

que no estiguin directament relacionades

amb el món de les arts plàstiques. L’any

passat va ser Marcel·lí Antúnez, fa dos

anys Custo Dalmau i enguany Benedetta

Tagliabue, arquitecta reconeguda arreu

del món i que ha estat l’encarregada del

disseny del pavelló de l’estat espanyol a

l’exposició universal de Xangai.

I com és treballar amb una arquitecta

d’aquest nivell?

Fantàstic. No només va accedir a la nos-

tra proposta sinó que està encantada i

va tenir la idea de recrear al cartell un

monstre de la festa, la Reusxa, elaborat

a partir d’un collage fet amb imatges de

la ciutat, de la festa i amb tots els ele-

ments del seguici. El monstre surt de

l’esclat d’un mascle, de la tronada, que

representa la festa. El cartell d’enguany

és un element més de qualitat i d’inter-

nacionalització.

I com a contrapunt una persona de Reus

que fa el pregó...

És una senyora molt polifacètica, que ha

viscut la festa des de ben petita, que la

segueix vivint, i que de ben segur ens

aportarà molt bon gust durant el pregó,

perquè d’això en sap un niu, ja que la

Mariona Quadrada és una professional

de la cuina i la gastronomia.


«Ara sabem que si una festa amb foc s’ha de protegir serà la Patum, però també la Tronada de Reus.»

«El cartell d’enguany és un element més de qualitat i d’internacionalització»


És filla de Reus. Tot i que és llicen-

ciada en Filologia ha dedicat la

seva vida a la cuina. Ha escrit una

seixantena de llibres vinculats a

la gastronomia i no ha abando-

nat la literatura i el seu amor per

la llengua. Es defineix com una

persona oberta, a la qui li agrada

parlar i compartir opinions. Avui

en dia fa classes de cuina al seu

taller, al raval de Santa Anna. En-

guany és la pregonera de la Festa

Major de Reus.

Què se sent al ser pregonera de la ciutat?

En el primer moment un sentiment de

responsabilitat que comparteixo amb ale-

gria, perquè representa un reconeixement

a la meva persona i a la tasca que vaig

fent. Però també una mica de por.

I més endavant, un cop ja s’ha paït?

Un cop passats els dies no m’ho he pogut

treure del cap. Se m’ocorren imatges, lí-

nies per on pot anar el meu discurs... pen-

sant què és el que voldria dir jo i que és el

que hauria de dir una pregonera.

Enguany a més, Sant Pere s’ha declarat

Festa Patrimonial d’Interès Nacional...

En un primer moment no hi vaig pensar

en això. I ara sé que això encara implica

més responsabilitat perquè el meu discurs

ha de recollir el com i el què ha fet que

la nostra Festa Major sigui reconeguda

d’aquesta manera. Ara sé que se’m dema-

na més. Bé, no és que m’ho demani nin-

gú, jo mateixa ho faig. Em demano més a

mi mateixa que si se m’hagués escollit en

un any, diguem-ne, normal.

Com es comença a esciure un pregó?

Què s’ha de tenir en compte i què s’hi ha

d’explicar?

En el meu cas la cuina tindrà un paper

important en el discurs. Si en sabés d’una

altra cosa potser parlaria d’una altra cosa,

però com que en sé de cuina... no et puc

dir més.

Entrevista amb Mariona QuadradaPregonera 2010


El saló de plens de l’Ajuntament durant l’acte del pregó, 2005Foto: Tjerek Van der Meulen/arxiu IMAC


Si parlem de cuina s’ha de tenir en compte que les festes sempre

van acompanyades de bons àpats...

Jo valoro molt els menjars amb família i amics, la gent que

t’estimes. I entre la gastronomia hi ha propostes festives molt in-

teressants que es converteixen en nexes d’unió entre tots. Men-

jar amb els teus és bàsic els dies importants.

I això d’encendre la Tronada, que és un somni per a molts

reusencs, com es viu?

Jo encara no ho tinc assimilat. De petita sempre em va fer por

la Tronada, tot i que he de reconèixer que a mesura que m’he

fet gran s’ha convertit en un dels moments més emocionants

de la Festa Major. Però clar, una cosa és ser dins de l’Ajuntament

parlant, on et veu poca gent, i l’altra és ser al centre de la plaça

amb tota la ciutat expectant. Jo crec que ha de ser un moment

emocionant i així espero que ho sigui.

Dieu que la Tronada és un dels vostres moment preferits de

la festa?

Sense cap mena de dubte. Imagineu-vos com és la cosa que si

el meu germà no ha arribat de Barcelona a temps, el truco amb

el mòbil i li deixo escoltar. També em porten molt bons records

els Gegants i els Nanos... Les seves cançons em transporten a la

infantesa.

Algun record especial de la Festa de Sant Pere?

Quan vaig tornar d’estudiar a Barcelona, on vaig estar molt des-

connectada de Reus, vaig formar part d’un grup de teatre i

cercaviles que es deia “Taronjada Natural” i que en aquell mo-

ment va ser una revolució a la ciutat. Vam ser molt criticats

però durant dos o tres festes majors vaig viure i contribuir a

Sant Pere com mai.

«Tinc un sentiment de responsabilitat que comparteixo amb alegria»


23juny

22.30 hChe Sudaka

24juny

22.30 hCeltas Cortos

25juny

22.30 hBerri-Txarrac


Sant Pere sempre va acompanyat de

música, i a la plana musical no hi po-

den faltar els concerts de Festa Major.

Un any més es consoliden les Barra-

ques com a espai de trobada on gaudir

d’un bon grup en l’espai incomparable

del Parc de la Festa.

Els Celtas Cortos són un dels referents musicals

de la Festa Major d’enguany de Sant Pere de

Reus. Els de Castella i Lleó presenten nou disc,

40 de Abril, però això no els privarà de recupe-

rar els temes clàssics que els han convertit en tot

un referent intergeneracional a casa nostra. Amb

tot, l’essència que els ha acompanyat durant els

més de vint anys d’història (cançons que parlen

de l’amor, la diversió i la reivindicació) continua

vigent en els deu temes de la nova proposta que

duran a Reus.

L’altre cap de cartell, més reivindicatiu encara, són

els Berri-Txarrak, una aposta contundent del rock

més agressiu i estrident però que beu de fonts tan

consolidades com els Black Sabbath o els Nirva-

na. Els més fans de la formació coneixeran el seu

darrer treball, Payola, però al concert també s’hi

podran escoltar els clàssics dels de Navarra, com

per exemple Oreka, o els més contudents Ikasten

o Oihu.

Les Barraques arriben a la seva 11a edició amb

més bona salut que mai.

A més dels caps de cartell, l’espai del Parc de la

Festa també acollirà els concerts dels Kayo Ma-

layo, Muyayo Rif, Che Sudaka i els Dr. Calypso,

que portaran a Reus el seu darrer disc, Mr. Hapi-

ness, sense oblidar els seus clàssics.

Les nits de les Barraques també serviran per conèi-

xer els guanyadors del Concurs de Música per a Jo-

ves, rebatejat com Reussona, i que dóna l’oportuni-

tat a grups emergents del Camp i les Terres de l’Ebre

d’obrir-se camí en el món de la música. El dia 24 de

juny es disputaran les semifinals i el divendres 25 la

gran final de la 12a edició.

Celtas Cortos i Berri-Txarrak, caps de cartell


del 16 al 22juny

FestivalReus Blues

28juny

24.00 hNit de Marxa


Uns altres que també passaran per Reus en el

marc de la Festa Major són el Quico el Cèlio,

el Noi i el Mut de Ferreria, que arriben amb el

seu darrer treball, Oco!, un èxit de crítica i pú-

blic, considerat el millor dels set discs d’aquest ja

clàssic de la música de les Terres de l’Ebre. No

en va es va endur els tres premis a millor artista,

millor disc i millor cançó dels premis Enderrock

d’enguany. La cita: divendres 11 de juny a la Plaça

Antón Borrell a partir de les 22.30h. En el marc de

la Fira Reus Viu el Vi.

I més enllà de tot això, enguany també coinci-

deix amb la Festa Major la 20a edició del Festival

de Blues i Altres Espècies Picants que organitza

l’Associació per la Música Creativa i Actual. Amb

la participació de Barcelona Bluegrass Band, The

Waking Stck Man Blues Band, Dede Priest & Band,

Xavi Reija Elèctric Trio, Ñaco Goñi & Stevie Zee i

Carles Benavent Quartet.

El col·lectiu Perejil’s també organitza per Sant

Pere una trobada, diversos dies, abans de dinar,

per degustar un vermut de Reus amb bona músi-

ca de fons. Les trobades es coneixen amb el nom

de Reus-Muts i tindran lloc en diferents espais i

places de la ciutat. Comptaran amb artistes de

renom com La Màmbola o Garbuix Orquestrina

entre d’altres.

I per acabar, per als més atrevits, la Festa Major

també compta enguany amb una nit Sónar, on

s’unirà el grup instrumental BCN 216 amb l’artis-

ta experimental nord-americà Tristan Perich, que

s’inspira en la ciència per crear les seves obres. A

més, s’hi afegirà Guillamino, per avançar part del

seu nou disc.


DIMARTS, 8

20.00 h a la sala central de la BI-BLIOTECA CENTRAL, debat so-bre els drets humans al Marroc, amb Yussuf Raissouni, president de la secció de Rabat de l’Asso-ciació Marroquina de Drets Hu-mans.

DIMECRES, 9

17.30 h al PAVELLÓ OLÍMPIC MU-NICIPAL, concert Fem Coral, en-guany sota el lema “La font de la plaça”. Amb la participació de l’alumnat de les diferents escoles de la ciutat.

18.00 h a la sala infantil de la BI-BLIOTECA CENTRAL, l’hora del conte, amb contes en anglès.

19.30 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, conferència “Nous rituals festius”, amb persones vincula-des a les festes de Granollers, Ma-taró, Tarragona i Reus. Dins la ter-cera edició del cicle de xerrades “parlem de festa”, coordinat per Carrutxa.

DIJOUS, 10

19.30 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, presentació de l’opuscle de Josep Ferré (a) Queri, Expli-cació del Carnaval de Reus i les festes que hi ha durant l’any. Acte seguit, col·loqui sobre la comuni-cació folklòrica: dels romanços a la xarxa. Dins del cicle de xerra-des “parlem de festa”, coordinat per Carrutxa.

20.00 h a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, xerrada amb motiu dels 150 anys de la primera sortida excursionista per obser-var l’eclipsi de sol del 18-07-1860, a càrrec d’Andreu Martin, orga-nitzada per la Secció Excursionis-ta amb la col·laboració de la Sec-ció de Tecnologia.

DIVENDRES, 11

De 17.30 a 23.30 h a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, Reus Viu el Vi. Hi participen les DO Conca de Bar-berà, Montsant, Priorat, Tarrago-na, Terra Alta i Catalunya. Hi tro-bareu un espai infantil, a càrrec de Mas Pintat.

19.00 h al CENTRE D’ART CAL MASSÓ, PAM_10 (Programa d’Art Multimèdia). Sessió 4: “Lírica i cos”. Electronic Performers i Nú-ria Font.

20.30 h a la SALA SANTA LLÚCIA, projecció de dues pel·lícules gua-nyadores del 27è Festival Interna-cional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló. A càrrec de l’Associació Excursionista Catalu-nya de Reus.

23.30 h a la PLAÇA ANTON BOR-RELL, amb motiu de la fira Reus Viu el Vi, concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que tornen amb el seu últim tre-ball sota el braç. Oco! és, per a ells i per al públic, el seu millor treball, amb l’esperit de sempre però més madurs i trencadors. .

DISSABTE, 12

De 08.00 a 14.00 h al PARC DE LA FESTA, Poni Express Reus, amb dues proves, una gimcana i una cursa, tant per a ponis com per a cavalls. L’acte l’organitza l’Associ-ació d’Amics del Cavall.

De 10.30 a 13.30 h a la PLAÇA D’ANTONI SABATER ESTEVE (pla-ça de les Aigües), taller demostra-tiu “Construcció d’un cotxe solar” a càrrec d’Eucolúdic. 12.00 h a la PLAÇA DE LES PEI-XATERIES VELLES, Perejil’s ens proposa Reus_muts. Podeu gau-dir de terrasses/bar amb l’actua-ció en directe de Three Rockers mentre assaboriu un bon vermut.

De 17.30 a 23.30 h a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, Reus viu el vi. Fira de les denominacions d’origen de l‘àmbit de la Cambra de Reus. Aconsegueix un regal amb els ti-quets que trobaràs a la mateixa fira i al Mercat al Mercadal.

18.00 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Mercat al Mercadal arriba a la seva XII edició. Fem un salt en el temps i ens traslladem al Merca-dal dels anys cinquanta, per com-prar els productes que ens oferei-xen els amics del Bravium Teatre, l’Associació de Paradistes del Mer-cat Central de Reus i l’Associació d’Amics del Cavall del Baix Camp. Enguany, com a novetat, el carro amb els sacs d’avellanes.

18.00 h al PAVELLÓ OLÍMPIC MU-NICIPAL, inici de les 24 hores de futbol sala. Ofert per l’Associació Catalana Esport per a Tothom.

18.30 h a la PLAÇA DEL CASTELL, presentació de la Cabra petita, amb la participació de la Mulas-seta i els Vitxets petits, el Ball de Diables Infantil, el Drac petit i la Víbria petita de Tarragona.

18.30 h pel NUCLI ANTIC, teatre de carrer amb la companyia La Tal i el seu espectacle Les pom-piers. Uns bombers molt esbojar-rats us sorprendran apagant els focs que es puguin trobar.

18.30 h a la PLAÇA DEL CASTELL, Diada Castellera de la Farinera. La colla Xiquets de Reus actuarà acompanyada pels Margeners de Guissona i els Bordegassos de Vi-lanova. Mitja hora abans, des de la plaça de Prim, baixada en cer-cavila de les colles fins a la plaça de Sant Pere.

23.30 h a la PLAÇA ANTON BOR-RELL, amb motiu de la fira Reus Viu el Vi, ball a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Una banda de 9 músics i un cor de 40 veus per fer festa

8 - 9 - 10 - 11 - 12/JUNY2010

i no parar de ballar al so de soul, gospel, pop, rock, samba.

DIUMENGE, 13

09.00 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, concentració del XIV Ral·li de Cotxes Històrics Costa Dau-rada, organitzat pel Biela Club 600 Clàssic Històric de Reus. La sortida del ral·li serà a les 10.30 h.

De 17.30 a 22.00 h a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, Reus viu el vi. L’última oportunitat per degustar i comprar els vins de casa nostra.

18.00 h al TEATRE BRAVIUM, re-presentació de l’obra Les delícies de la llar, un vodevil per riure diri-git per Jaume Ciurana.

20.00 h a la PRIORAL DE SANT PERE, concert de cor de cambra i orgue, amb el Cor de Cambra Manuel Cabero, dirigit per Joan Martínez i Josep M. Mas Bonet a l’orgue.

DILLUNS, 14

18.00 h a la PLAÇA DEL CASTELL, concert a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Escola Puigcer-ver, que ens interpretaran dife-rents estils de música: clàssica, jazz o pop-rock.

DIMARTS, 15

10.00 h al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Audiència Pú-blica del Consell d’Infants Ciu-tadans. Els nens i les nenes de les escoles participants ens exposa-ran les propostes que han treba-llat al llarg del curs sobre el con-sum responsable.

17.00 h al MAS VILANOVA, inau-guració de la rehabilitació inte-gral del Mas Vilanova.

19.30 h al MAS VILANOVA, acte de clausura dels cursos organit-

zats pel Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Mi-quel Ventura. Podreu conèixer les noves instal·lacions del CNL en aquest nou espai recuperat.

DIMECRES, 16

18.00 h a la sala infantil de la BI-BLIOTECA CENTRAL, L’Hora del Conte, amb Peti, el petard a càr-rec de Mónica Mariné. Seguida-ment els alumnes de guitarra de l’Escola Misericòrdia realitzaran una actuació de cançons popu-lars catalanes.

20.00 h al VESTÍBUL DEL TEATRE BARTRINA, acte d’inauguració de l’exposició de fotografies de Francesc Magrané Pellicé.

DIJOUS, 17

9.15 h i 11.15 h a la PLAÇA D’AN-TONI SABATER ESTEVE (plaça de les Aigües), sortida en bus per fer la visita guiada a la planta de tractament d’aigües residuals de Reus i les Basses del Molinet.

19.30 h al CENTRE DE LA IMAT-GE MAS IGLESIAS, inauguració de l’exposició “Jaume Borràs”.

20.00 h a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, projecció de la pel·lícula Joves Normals, d’Ali Essafi.

20.30 h al RACÓ DE LA PALMA, l’AMCA ens ofereix el 20è Festival de Blues i altres espècies picants ReusBlues amb Barcelona Blu-egrass Band (CAT). El bluegass és un estil melòdic nascut a les muntanyes Apalatxes dels EUA que s’alimenta del blues, del jazz i de la música celta.

DIVENDRES, 18

18.00 h des de La PALMA, els Nanos de Reus, en cinc vehicles d’època, repartiran el programa

de la Festa Major per tota la ciu-tat. Un cotxe es dirigirà al nord de la ciutat passant per diferents barris fins a arribar al Centre Cívic Mestral; el segon, a l’est, fins a ar-ribar al Centre Cívic Llevant; el ter-cer, al sud, fins a arribar al Centre Cívic Migjorn; el quart, a l’oest, fins a arribar al Mas Anglès, i l’últim, al centre, recorrent el tomb de ravals, el carrer de Monterols i la plaça del Mercadal fins a l’Ajuntament on, com cada any, s’oferirà simbòlica-ment el programa de la Festa Ma-jor de Sant Pere 2010. Als centres cívics es farà una xocolatada amb coca per a tot el públic assistent.

20.00 h a la Sala Fortuny del CENTRE DE LECTURA, inaugu-ració de l’exposició “Bordando el tiempo” d’Àngel Corral.

20.00 h al CENTRE D’ART CAL MASSÓ, inauguració de l’expo-sició “IN-Quietuds, Nomadismes contemporanis” de Mireia Feliu.

21.00 h al TEATRE FORTUNY, La gavina d’Anton Txèkhov. Un llac. Un jove autor, Kostia, escriu un monòleg avantguardista i desola-dor per aconseguir l’aprovació de la seva jove mare, Arkadina. Ella, una coneguda actriu de Moscou, surt amb un autor jove però con-solidat, Trigorin. Nina, l’actriu in-experta i amor platònic de Kostia, fuig de la parella, torna al llac i confessa estimar Trigorin.

22.30 h a LA PALMA, 20è Reus-Blues amb The Walking Stick Man Blues Band (Artista Blu-escat’ 10) i Dede Priest & Band (EUA – Holanda). Autèntica ban-da de Chicago blues, amb un es-pectacular directe i un repertori en el qual combinen composici-ons pròpies i clàssics dels 50 i 60. Per continuar, per la seva podero-sa veu se la qualifica sovint com a candidata reina del blues.

13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18/JUNY2010

DISSABTE, 19

Durant tot el dia, a les instal-lacions del REUS DEPORTIU, ce-lebració del Campionat de Cata-lunya de Patinatge Artístic. Amb la participació de les categories júnior i sènior.

10.00 h a la PLAÇA DE LA LLI-BERTAT, “Reus Repensa, Redueix, Reutilitza i Recicla”. Presentació del nou servei de neteja i recolli-da. Reus avança per ser una ciu-tat més eficient i sostenible. Vine a conèixer els nous vehicles, les novetats del nou servei i juga a fer una ciutat millor.

A partir de les 11.00 h des de la CASA RULL, ruta turística monumental. Visites guiades caracteritzades, on descobrirem la veritable història dels monuments, edificis i places de la ciutat. Ofert per la Companyia Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC), amb motiu del seu 30è aniversari.

12.00 h a la PLAÇA DE PALO SANTO, Perejil’s ens convida a “Reus_muts”. Podeu gaudir de terrasses/bar amb l’actuació de Garbuix l’Orquestrina mentre assaboriu un bon vermut.

12.00 h des del POLIESPORTIU DE COLLBATÓ, sortida de la XXI edició de la Marxa Montserrat-Reus. L’hora límit d’arribada a les instal·lacions del C. F. Reddis de Reus és a les 12.00 h del diumenge 20.

18.00 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, Diada castellera de Sant Pere, que enguany ja arriba a la XXIX edició. Hi participaran la Colla Vella dels Xi-quets de Valls, els Xiquets de Tar-ragona i els Xiquets de Reus, que intentaran els primers castells de vuit de la temporada.

18.30 h al PASSEIG COMERCIAL EL PALLOL, cercavila musical amb l’ac-tuació del grup reusenc de ministrers Els Trestocats.

19.00 h des de la CASA RULL al carrer de Sant Joan, ruta turísti-ca monumental. Visites guiades caracteritzades, on descobrirem la veritable història dels monu-ments, edificis i places de la ciu-tat. Ofert per la Companyia Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC), amb motiu del seu 30è aniversari.

19.30 h al REUS DEPORTIU, Gala In-ternacional de Patinatge Artístic.

21.00 h al TEATRE FORTUNY, re-presentació de l’obra La gavina d’Anton Txèkhov. Un jove autor escriu un monòleg per aconse-guir l’aprovació de la seva mare, també jove.

22.30 h a les PEIXATERIES VE-LLES, sopar de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i concert a càrrec del grup Metra-lla. Coordinat pel Bou de Reus i el Casal Despertaferro. Hi col·labora Casa Borrull, Cal Pere Fruites i Verdures, Forn Cabré, De Müller i la Cooperativa d’Arrossaires del Delta de l’Ebre.

22.30 h a LA PALMA, 20è Reus-Blues. Un cop més, blues a l’esce-nari, en aquesta ocasió de la mà de Xavi Reija Elèctric Trio (CAT) i Ñaco Goñi & Stevie Zee Blues Reunion (Madrid – GB). Recopila-ció de les seves millors creacions i la confirmació definitiva d’un projecte llibertari i enèrgic. Ñaco Goñi i Stevie Zee, un harmonis-ta i un guitarrista i cantant s’han ajuntat per presentar temes origi-nals i clàssics del Blues.

DIUMENGE, 20

Durant tot el dia, a les instal-lacions del REUS DEPORTIU, ce-lebració del Campionat de Cata-lunya de Patinatge Artístic. Amb la participació de les categories júnior i sènior.

18.00 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila de percussió amb el grup La Banya Negra, que ens oferiran sessions trepidants a rit-me de batucada.

18.30 h al TEATRE BRAVIUM, gala de màgia familiar. L’Asso-ciació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya a Reus juntament amb el Teatre Bravium ens presenten aquesta gala plena de màgia i il-lusió.

19.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, presentació del Ball de Pastorets de Reus. Aquest ball s’incorporarà al Seguici Festiu de la ciutat i l’apadrinarà el Ball de Gitanes. 19.00 h a la SALA SANTA LLÚ-CIA, LLOP’S Teatre SF/87 estre-na l’obra de teatre Trenta extreta del llibre de Jordi Silva Ja en tinc trenta. Una comèdia de relacions, una comèdia generacional, molt ben construïda, amb uns diàlegs brillants que està pensada per a un públic jove que s’hi podrà sentir identificat.

20.00 h al RACÓ DE LA PALMA, últim concert de la 20a edició del festival ReusBlues amb Car-les Benavent Quartet (CAT - Cul-tura en Gira), que ens regala una música vitalista i alegre.

DILLUNS, 2116.30 h Presentació del nou reta-llable dels Gegants de Reus, amb dibuixos de Pilarín Bayès, a càrrec de 2mil9grup.

DIMARTS, 22

19.00 h a LA PALMA, assaig del Seguici Festiu de la ciutat. Els diferents elements del Seguici Festiu faran el darrer assaig abans de la Festa Major amb l’acompa-nyament musical de la Banda de la Festa Major, obert a tothom.

19 - 20 - 21 -22/JUNY2010

EL FOC DE SANT JOAN

EL PREGÓ

21.00 h al TEATRE BARTRINA, ar-riba la gira Nits Sónar, que uneix al grup instrumental BCN 216 amb l’artista experimental nord-americà Tristan Perich. Aquest artista sonor i visual s’inspira en la ciència per crear obres, com n’és una mostra Active Field, la seva úl-tima peça. A més a més, s’hi afe-girà Guillamino, que ens avançarà part del seu nou disc.

DIMECRES, 23 EL FOC DE SANT JOAN

11.00 h a la PLAÇA D’ANTONI SABATER ESTEVE (plaça de les Aigües), espectacle espai aigua amb “La màgia de l’aigua”. Si vols comprovar la fantàstica capaci-tat de transformació de l’aigua i desvetllar alguns dels secrets que amaga, vine. No t’ho pots perdre!

17.40 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, arribada del Foc del Cani-gó des del camí de Tarragona, que ens portaran amb relleus els xiquets i xiquetes de l’Escola Joan Rebull recorrent el tomb de ravals fins a la plaça del Mercadal. A partir de les 18.00 h i durant tota la tarda, més de quaranta pobles i ciutats de les nostres comarques, vindran a recollir la flama del Canigó per encendre les fogueres, tal com és costum a Reus des de 1972.

18.00 h al CAMPANAR DE LA PRI-ORAL DE SANT PERE, en el punt més alt del pinacle major, hissa-da de la bandera de Reus.

18.00 h a la BIBLIOTECA CEN-TRAL, arrencada festiva de la cer-cavila del gegant Carrasclet amb motiu de la Diada dels Països Ca-talans. La cercavila es dirigirà cap als carrers del nucli antic.

18.30 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, ballada de sardanes amb la Cobla Reus. Com cada any els petits portadors de la flama, ba-

llaran la primera sardana de la tarda.

18.30 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Pere Joan Barceló.

21.00 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, encesa de la foguera de Sant Joan, a càrrec del Sr. Jordi Agràs Estadella, president del Cen-tre de Lectura de Reus, entitat que enguany celebra els 150 anys.

22.00 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, Cercavila de Foc amb la Cabra, que enguany celebren el 30è aniversari, amb la participa-ció del Ball de Diables, el Ball de Diables infantil, el Drac, el Drac Petit, la Cabra Petita i la Víbria. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, carrer de la Puríssi-ma Concepció, plaça del Teatre, carrer de l’Abadia, plaça de la Fa-rinera, carrer d’Aleus, carrer de Donotea, carrer del Vidre i plaça del Mercadal.

22.30 h al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major “Fes-tour 2010”, un festival itinerant de música en català que ens porta Kayo Malayo, Muyayo Rif, Che Sudaka i Xeic! El primer grup, amb el seu últim disc Qui ens va parir!!!, ens ofereix un imparable ska-fusió que ens farà saltar a tot-hom. Muyayo Rif, per la seva part, ens presentarà el seu últim disc Costrumón, amb un espectacle ple de força. Acabaran la nit el grup Che Sudaka, provinents d’Ar-gentina i Colòmbia, amb un estil molt característic forjat amb els vuit anys de carrera, i Xeic!, grup de Rasquera que amb la seva bar-reja rítmica basada en l’ska ens farà aguantar fins al final.

DIJOUS, 24 EL PREGÓ

18.30 h des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les festes.

Segueix-lo amb la seva música i ca-nonades que anuncien la festa!

18.30 h a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, la companyia Galiot Teatre ens oferirà l’espectacle de titelles En Bernat pescador. En aquest espectacle els peixos, des-prés d’un gran desastre, ensenya-ran al Bernat com s’ha de cuidar el mar.

18.30 h a la PLAÇA DE PRIM, ac-tuació de l’Esbart Santa Llúcia, amb una exhibició de dansa tra-dicional catalana.

19.00 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Bou de Reus, acompanyat dels tabalers de la colla.

19.30 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat.

20.00 h al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, pregó de la Fes-ta Major a càrrec de la Sra. Ma-riona Quadrada Monteverde, mestra de cuina, llicenciada en Filologia i comunicadora, que ha sabut traslladar la cuina als llibres i a les persones, la qual cosa l’ha convertit en un referent a tot el país. Al finalitzar, lliurament del Tro de Festa 2010.

Un cop s’acabi, la pregonera farà la Crida a la Festa des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompa-nyament musical dels Ministrers de Vilanova. Tot seguit, encendrà la primera TRONADA.

Durant el pregó es repartirà la postal número 24 del Seguici Festiu protagonitzada, en aques-ta ocasió, pel Basilisc.

En finalitzar la Tronada, la prego-nera inicia la cercavila del Mas-clet, amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL. No-

23 - 24/JUNY2010

ELS CÓSSOS

vament, la cercavila pren el caire de seguici amb la participació de diversos elements festius i dife-rents acompanyaments musicals. El masclet no es repartirà gratuïta-ment, sinó que el podreu comprar en els establiments durant tots els dies de la festa.

21.30 h a la PRIORAL DE SANT PERE, tradicional concert de festa major de l’Orfeó Reusenc, sota la direcció d’Albert Galcerà.

22.00 h a LA PALMA, XIV Trobada d’Havaneres amb els grups locals Veus de Reus, Arrels de Canya Dolça i Balandra. Degustació de rom cremat per a tothom.

22.30 h al PARC DE LA FESTA, Bar-raques de Festa Major amb la se-mifinal del Concurs de Música Jove Reussona i el mític grup Cel-tas Cortos. Després de dotze anys de trajectòria, el Concurs de Mú-sica per a Joves es renova i es re-bateja amb el nom de REUSSONA. Els sis grups participants en la se-mifinal ho donaran tot damunt de l’escenari per aconseguir un lloc en la final. Acabarem la nit amb un referent musical de totes les gene-racions, Celtas Cortos, amb la gira del seu últim disc 40 de abril, i can-taran tant el nou repertori com les cançons més clàssiques.

23.00 h als jardins del REUSFUSIÓ, al passeig Mata 36, sessió de DJ amb Cruasam.

DIVENDRES, 25

A partir de les 10.00 h al GAUDÍ CENTRE, visites guiades gratuï-tes al Gaudí Centre amb motiu de l’aniversari del naixement d’Antoni Gaudí a Reus el 25 de juny de 1852. Com a novetat, aquest any les visi-tes al centre seran comentades, en català, i també es podrà veure el nou espai expositiu “Gaudí, natura original”. Cal fer la reserva prèvia al telèfon 977 010 670.

13.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert i vermut amb Jau-me Arnella, és l’últim romancer en actiu dels Països Catalans, un bon narrador de les històries que formen part de la sàtira de l’imagi-nari col·lectiu. Escoltarem els seus romanços, acompanyats del so de l’acordió i del clarinet. Tast de ver-mut per al públic assistent.

18.30 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complert a la plaça de la Serp, la plaça de Sant Pere, la plaça de Sant Miquel i al jardí de la Casa Rull.

18.30 h a la PLAÇA DE PRIM, ba-llada de sardanes amb la Cobla Reus Jove.

18.30 h des de la CASA RULL, sor-tida de la cercavila del Canó. A qui dedicaran els versots satíricsd’enguany? Teniu una nova opor-tunitat per esbrinar-ho!

18.30 h a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-BREGAS, la companyia Picarols & Copi Rait representarà el seu es-pectacle A la recerca del Pinzell Iris. En aquesta aventura podrem esbrinar com dos habitants del planeta Gris, on només existeixen el blanc i el negre, busquen el pin-zell Iris, l’única eina que pot tornar l’alegria i els colors al seu món.

19.00 h a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, concert amb l’Orquestra Selvatana, que ens oferirà un ampli repertori per poder escol-tar els grans clàssics de la música catalana.

21.00 h al PALAU BOFARULL, con-cert de festa major del Cor Mestral. Un concert especial del cançoner tradicional des del Baix Camp fins a Mallorca, arranjades pel reusenc Josep Navas, sota la direcció de Núria Francino.

21.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Les varietats artístiques us acom-panyaran aquesta nit a la fresca, on també podreu sopar a preus populars. Ho coordina Bravium Te-atre. Hi col·labora Forn Sistaré.

22.00 h a la PLAÇA DE LES PEI-XATERIES VELLES, actuació de Festa Major a càrrec de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, amb l’exhibició de diferents dan-ses tradicionals catalanes.

22.30 h al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major amb el XII Concurs de Música Jove Reussona i el grup Berri Txar-rak, que ens portarà el seu rock agressiu i sincer amb tota l’ener-gia i força que els caracteritza i els temes del seu disc Payola, pre-sentat el 2009, i que segueix fidel al seu estil.

23.00 h a la PLAÇA DE LA LLI-BERTAT, concert amb l’Orques-tra Selvatana, amb un espectacle molt variat, un ampli ventall d’es-tils de diferents èpoques per po-der ballar d’allò més bé.

23.00 h als jardins del REUSFU-SIÓ, al passeig Mata 36, sessió de DJ amb Lupo.

DISSABTE, 26 ELS CÓSSOS

13.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb la Fanfara de Torredembarra, una formació instrumental que utilit-za instruments de vent i percus-sió i incorpora la gralla com a ins-trument solista.

17.00 h a la PALMA, I Trobada de Quiltters a Reus. Tothom que vulgui podrà participar en aques-ta activitat de Quilt o Patchwork, on se’n podran aprendre les noci-ons basiques.

24 - 25 - 26/JUNY2010

LA FESTAMAJOR PETITA

17.30 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, els Cóssos, primer torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat. Els jocs que formaran part de la competició són les bitlles, les cur-ses de sacs, les carreres de cin-tes, el pal ensabonat... D’aquesta manera, Reus recupera i crea les curses o cóssos, un dels actes més característics que havia tin-gut la Festa Major de Sant Pere durant el segle XIX.

18.30 h a la PLAÇA DE PRIM, balla-da de sardanes amb la Cobla Reus.

18.30 h des de la CASA RULL, cercavila del Canó de les festes.

18.30 h a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, espectacle infan-til musical i d’animació amb la companyia de Noè Rivas, que entretindrà grans i petits amb l’espectacle Quartetto de tres.

19.00 h pels CARRERS DEL CENTRE, correbars del Bou de Reus amb els gegants del Pla de Santa Ma-ria, acompanyats per la Bandar-ra Street Orkestra, una orquestra que fusiona ritmes de percussió brasilera amb batucada. En fina-litzar el correbars, a la PLAÇA DEL MERCADAL, versots i lliurament de la Gorra de Portador i de la Cagarada del Bou. El correbars passarà pels següents establi-ments: Carrasclet, Campus, Bar Americà, Pòrtia, L’Àbsis i Teïna.

20.00 h a la PLAÇA DE LES PEIXA-TERIES VELLES, mostra de hip-hop al carrer amb l’actuació de diferents grups convidats. Ens ho ofereix la coordinadora de dansa.

21.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens presenta un espectacle amb diferents núme-ros de música, dansa, teatre… Hi col·labora Forn Sistaré.

22.30 h a la PLAÇA MERCADAL, projecció de la pel·lícula Reus als anys 40. Pel·lícules de Josep Bové Borràs. Ofert pel Centre de la Imat-ge Mas Iglesias de Reus (CIMIR).

22.30 h al PARC DE LA FESTA, últim dia de Barraques de Fes-ta Major amb Moussa and The Latin Reggae Band i Dr. Calypso. Moussa, el cantant i baixista de la banda dels 90 Agua Bendita tor-na amb el seu nou grup amb més fusió d’estils i ritmes que mai. Dr. Calypso també torna als nostres escenaris, però sent els mateixos de sempre, amb els seus ritmes ja-maicans i 22 anys de carrera al seu darrere. A la mitja part del concert, actuació del Bou Embolat.

23.00 h als jardins de REUSFUSIÓ, al passeig Mata 36, sessió de DJ amb Nauzet Jonay.

DIUMENGE, 27LA FESTA MAJOR PETITA

9.00 h al SANTUARI DE MISERI-CÒRDIA, concentració de moto-cicletes Vespa dels anys cinquan-ta (fabricades de 1953 a 1959), amb motiu de la celebració del 55è aniversari de la fundació del Vespa Club Reus. A les 10.00 h se sortirà cap a la PLAÇA DEL MER-CADAL, on quedaran exposades les motocicletes i s’homenatjarà els antics associats.

D’11.00 a 13.00 h al PARC DEL FERROCARRIL, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus, ens ofereixen viatges amb trenet per a xiquets i grans. No us per-deu l’oportunitat de fer un tomb amb aquests curiosos vehicles.

D’11.30 a 13.00 h a la PLAÇA EVARIST FÀBREGAS, taller de bombolles de sabó per als nens i nenes a càrrec de la companyia L’Embelat.

13.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert i vermut amb La Ronda-lla Tortosina. Aquest grup bar-reja la jota versada improvisada, amb temes autòctons de la zona interpretats pel cantador solista, així com algun tema tradicional català.

18.00 h des de la CASA RULL, cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables infantil, el Drac petit, els Nanos petits, la Mulasseta, els Vitxets pe-tits, el Ball de Pastorets petits, el Ball de Cercolets petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llú-cia, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, el Ball de Prims petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gi-tanetes, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música petita del Pare Manyanet.Recorregut: carrer de Sant Joan, plaça de Prim, raval de Jesús, portal de Jesús, carrer de Jesús, plaça del Mercadal. Un cop a la plaça ens oferiran els seus balls de lluïment.

18.00 h als jardins del REUSFU-SIÓ, al passeig Mata 36, sessió de DJ amb Tangannah.

18.30 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a la plaça de Pubill i Oriol, plaça de Sant Pere, plaça del Mercadal i plaça de la Serp.

De 17.00 a 20.00 h a la PLAÇA EVARIST FÀBREGAS, taller de bombolles de sabó per a nens i nenes a càrrec de la companyia L’Embelat.

18.30 h des de la CASA RULL, cercavila del Canó. No us per-deu el capità, els guerrillers i les canonades i els tradicionals ver-sots satírics cantats.

18.45 h a la PLAÇA DE LA LLI-BERTAT, 49è Concurs–Exhibició

26 - 27/JUNY2010

LA VIGÍLIALES COMPLETES

General de Colles Sardanistes, puntuable per al campionat terri-torial, amb acompanyament mu-sical de la Cobla Reus.

21.00 h a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, exhibició de dansa a càrrec de la coordinadora de dansa.

21.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Ho coordina Bravium Teatre. So-par a preus populars, amb la col-laboració del Forn Sistaré.

21.30 h a LA PALMA, enregistra-ment del programa “Extraradi”, de Canal Reus TV, amb la partici-pació de diferents grups de músi-ca locals: La vía muerta, Vitruvi, Febrero i Bongo Botrako.

22.30 h a la PLAÇA DE LA LLI-BERTAT, humor, ball, màgia i mú-sica a La Revista que, presen-tada pel cantant Sam, enguany comptarà amb les actuacions de Magic Xtreme, amb un especta-cle de màgia impressionant; Eva Lis, insinuant supervedet; el ba-llet del Moulin Rouge, i l’actuació de l’humorista Reugenio, un clon d’un dels grans de l’humor del nostre país. Si voleu passar una bona estona, no us podeu perdre aquest espectacle que, de ben segur, us agradarà.

DILLUNS, 28 LA VIGÍLIALES COMPLETES

9.00 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, a càrrec dels membres de l’AEG MD Misericòrdia i l’AEG MD Montsant-V Cim.

9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sor-tida de la cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

12.00 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, que ens anuncia la vigí-lia de la festivitat.

13.00 h al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert-vermut amb l’ac-tuació en directe de Pere Tapi-as. No calen presentacions per a aquest sibarita de la música. Ver-mut per a tothom que vingui.

17.00 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Na-nos i l’Àliga.

18:00 h a la Casa Rull, col·locació de la bandera de l’arc de Sant Mar-tí amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament Homosexual.

A les 19:00 h al jardí lliurament dels premis Ploma Daurada i Ploma de Plom que atorgaanu-alment el Col·lectiu H2O.20.00 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Na-nos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Ca-vallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’EDOR, els Xiquets de Reus i l’Àliga ens oferiran els seus balls, danses i castells.

20.15 h des de la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de l’Anada a Completes del Seguici Festiu.

Simultàniament, des del CAM-PANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTA-MENT, Ball Solemne curt de l’Àli-

ga de Reus com a salutació a les autoritats.

21.00 h des de la PLAÇA DEL MERCADAL, Anada a Comple-tes de les autoritats, amb l’acom-panyament musical de la Banda Simfònica de Reus.

21.15 h a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemnes Completes. Ve-neració de la imatge de Sant Pere guardada a l’interior del Sagrari de la Prioral i tancada amb clau, sota tres panys, durant tot l’any. Les claus que obren el Sagrari les guarden el prior, l’alcalde i antiga-ment el síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració es podran escoltar els Gojos de Sant Pere. Acompanya a l’orgue Josep Maria Mas Bonet.

Tot seguit, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa seguirà amb les ballades dels ge-gants i del bestiari.

Un cop finalitzades les ballades, l’alcalde des del balcó de l’Ajun-tament, mostrant un mocador blanc, indicarà l’encesa de la TRONADA, que anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica.

24.00 h a la PLAÇA DE LA LLI-BERTAT, gran revetlla de Sant Pere amb l’Orquestra La Dama. Formada per grans professionals que estimen la música en directe, la revetlla i grans concerts, i que barregen l’experiència amb la jo-ventut, amb una acurada posada en escena audiovisual i un reper-tori d’ara i sempre que no deixa indiferent a ningú.

24.00 h a la PLAÇA D’ANTON BORRELL, revetlla jove amb Cat Rock i La Banda del Coche Rojo. Cat Rock és un grup de versions de rock en català. Les cançons

27 - 28/JUNY2010

LA PROFESSÓ

més conegudes de diferents grups catalans es combinen amb una acurada selecció de cançons de tots els estils i èpoques en ca-talà. La Banda del Coche Rojo és un conjunt integrat per cinc nois que porten una bona temporada recorrent el país de punta a punta i animant revetlles amb un còctel explosiu de música i humor.

24.00 h a LA PALMA, 20a Nit de Marxa, amb Ai, ai, ai!, Dijous Pa-ella i DJ Txarly Brown. En directe els Ai, ai, ai!, bona rumba i percus-sió, veus de descontrol i melodia popular amb les palmes per repi-car. Dijous Paella, amb una clara influència de la rumba catalana, i els textos divertits i desenfadats amb música de la cobla, el fla-menc o la rumba. Txarly Brown és un incondicional dels sons jamai-cans, el soul i el funk, és un autèn-tic expert en rumba catalana.

24.00 h al PARC SANT JORDI, re-vetlla electrònica de Sant Pere amb Perejil’s. Sessions de DJ Wagens, DJ Kimberly Clark, vi-deoprojeccions, arquitectura efí-mera, etc. Ingredients que sens dubte ens oferiran una bona festa fins a les 6 del matí.

DIMARTS, 29LA PROFESSÓ

7.00 h pel NUCLI ANTIC, tradi-cionals matinades, a càrrec dels diferents grups de grallers de la ciutat i dels veterans del Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc; matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Di-ables i el Ball de Pere Joan Barce-ló amb les matinades galejades.

8.00 h en DIFERENTS ESTABLI-MENTS, esmorzars de forquilla. Enguany després de la revetlla i per encarar el dia de Sant Pere amb força, podreu anar a esmor-zar als següents establiments, entre d’altres: Bar Americà, Bar

Basora, Bar Bon-Mar, Bar Déu n’hi do!, Bar La Bota, Bar Les Ca-ramelles Xafa-Rocs, Cal Ganxet, Can Món, Dehesa Santa Maria, El Tubo, Glop, Mesón del Roser, Me-són Les Tines, Tingana i Triant.

9.00 h des de la CASA RULL, 29 avisos pirotècnics. A més, des de diferents terrats de la ciutat, Des-pertar Reus.

9.00 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i sortida dels Gegants des de l’Ajuntament per recórrer els carrers i les places de la ciutat.

De les 9.30 a les 14.00 h a la PRI-ORAL DE SANT PERE, veneració del bust-reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.

A les 10.00 i a les 12.30 h a la PRI-ORAL DE SANT PERE, celebració de la missa.

De 10.00 a 13.00 h al CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, visites al campanar, a càrrec dels membres de l’AEG MD Misericòrdia.

11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

13.00 h a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, en finalitzar la passada del seguici, exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus.

17.30 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i Anada a l’Ofici de les au-toritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.

18.30 h a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici, missa con-celebrada presidida pel prior Mn. Creu Sáiz, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc i de l’organista Josep Maria Mas Bo-net. En sortir la imatge de Sant

Pere per la porta de la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.

18.45 h des del FOSSAR VELL, ar-rancada del seguici dels grups festius de la ciutat.

19.30 h pels CARRERS DEL CEN-TRE, inici de la PROFESSÓ SO-LEMNE, amb la Creu i Cirials, la capella de cantors, el bust-reliqui-ari de Sant Pere, els ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les autoritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de campanes amb el Toc General de Festa i avisos pi-rotècnics. En arribar la imatge de Sant Pere a la plaça del Mercadal, espectacular ballada conjunta de tots els grups festius i quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la Prioral i en arribar a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’altar major de la Prioral, es procedirà a guardar-la amb les tres claus que custodien l’alcalde, el prior i antigament el Síndic de la Comunitat de preve-res, fins l’any vinent.

En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes balla-des, encesa de la Víbria i el Drac i carretillada del Ball de Diables que posarà punt i final a la festa de Sant Pere d’enguany.

DIMECRES, 30

22.30 h al PARC DE LA FESTA, gran castell de focs Sant Pere Peta Fort, a càrrec de la Pirotèc-nia Igual de Canyelles.

28 - 29 - 30/JUNY2010

JULIOLACTES POSTERIORSJULIOL

DIVENDRES, 2

Durant la tarda a la PLAÇA DE LA LLIBRETAT, viurem la fase territo-rial de l’Ok Titans de Catalunya, gran campionat d’hoquei patins que es decidirà a la nostra ciutat. Aquest torneig es retransmetrà per TV3.

20.00 h a la SALA SANTA LLÚCIA, presentació de les bases del Ter-cer Concurs Local i Primer Con-curs Nacional de Fotografia dedi-cat al món de la pagesia.

22.30 h a les PEIXATERIES VE-LLES, concert amb El Belda i el conjunt Badabadoc, amb motiu del 30è aniversari de Carrutxa.

DISSABTE, 3

Durant tot el dia a la PLAÇA DE LA LLIBRETAT, viurem l’eliminatò-ria de l’Ok Titans de Catalunya.

De 10.00 a 20.00 h a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Mercreart. Enguany arriba la 3a edició de Mercreart, una activitat de Pere-jil’s, un mercat on joves creadors exposen i venen les seves creaci-ons. Paral·lelament hi haurà una terrassa on podreu gaudir de mú-sica en viu i servei de bar.

12.00 h al CENTRE CÍVIC MES-TRAL, al barri Gaudí, inaugura-ció de l’ampliació del centre cívic.

20.30 h a la PLAÇA DE LES PEI-XATERIES VELLES, sopar organit-zat per l’AEG MD Montsant-V Cim amb motiu del 50è aniversari de l’entitat. A partir de les 22 h, con-cert amb DJ Miqui Puig. Venda de tiquets per al sopar, a la botiga de la festa major fins al dia 1.

21.00 h al TEATRE BARTRINA, Pep Bou i Jorge Wagensberg ens presenten Berishit (La histò-ria més bella del Cosmos). Un es-pectacle màgic on a través de les bombolles i de la narració viurem la història de la realitat, en un es-pectacle únic que ens parla d’un tema universal: la bellesa de la nostra existència.

DIUMENGE, 4

Durant tot el dia a la PLAÇA DE LA LLIBRETAT, viurem la fase final de l’Ok Titans de Catalunya, amb les categories absolutes masculi-nes i femenines.

De 10.00 a 20.00 h a la PLAÇA D’EVA-RIST FÀBREGAS, Mercreart.

D’ 11.00 a 13.00 h al PARC DEL FERROCARRIL, viatges amb tre-net per a xiquets i grans.

18.30 h a la URBANITZACIÓ BLAN-CAFORT, Mostra d’elements fes-tius. Amb la participació del Ball de Diables Infantil, la Mulasseta, els Vitxets petits, el Ball de Gita-netes, la Canalla dels Xiquets de Reus, la Banda Pare Manyanet, el Bou de l’Argentera, els Nanos de Riudecanyes, els Gegants de Vi-lanova Escornalbou i els Nanos de Blancafort. Cercavila de tots el grups i berenar de coca amb ci-reres per a tothom.

19.00 h a la SALA SANTA LLÚCIA, actuació del grup de ballet clàs-sic de Moscou AkTer i la coordi-nadora de dansa de Reus. Amb l’actuació de la ballarina Oxana Tereshchenko de Moscou.

EXPOSICIONS

Exposició “Jordi Sabater i Pi. Una vida dedicada a la ciència”Fins al 30 de juliolSala d’exposicions temporals del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca.

Exposició fotogràfica “El perímetre Algerià. La histò-ria d’un tomb pel Magreb”de Cristian PonsFins al 30 de junySala central de la Biblioteca Cen-tral Xavier Amorós

Exposició “Silenci a Damasc”del fotògraf sirià Nassouh Zagh-loulehFins al 13 de junyCentre de la Imatge Mas Iglesias Exposició “Fotografies de Josep Peris Llaberia”Fins al 13 de junyCentre de la Imatge Mas Iglesias

Exposició “Espai d’Art”obres dels alumnes de batxillerat artístic de l’Institut Gabriel Ferra-ter Fins al 5 de junyCentre d’Art Cal Massó

Exposició “L’escola de Ribas Prous”fotografies de Llorenç HerreraFins a l’11 de junyCentre de la Imatge Mas Iglesias

Exposició “Artistes catalanes del dibuix i la pintura”Del 2 al 20 de junySala Central de la Biblioteca Central Xavier Amorós

Exposició “Modest Gené, un escultor entre dos mons”Del 4 de juny al 15 de gener de 2011Sala central del Museu d’Art i Història de Reus

Exposició “Canviem pel canvi climàtic”Del 7 al 19 de junyA l’Espai d’Informació Ambiental - Espai Aigua

2 - 3 - 4/JULIOL2010

La Biblioteca Central Xavier Amorós convida el Gegant CarrascletDel 7 al 23 de junySala central de la Biblioteca Central Xavier Amorós

Exposició de puntes de coixí de les puntaires del barri Sant Josep ObrerDel 15 al 30 de junyCasal Cívic Sant Josep Obrer de la Generalitat

Exposició de fotografies de Francesc Magrané PellicéDel 16 de juny al 4 de juliolVestíbul del Centre de Lectura

Exposició “Jaume Borràs”Del 17 de juny al 5 de setembreCentre de la Imatge Mas Iglesias

Exposició “Bordando el tiempo”d’Àngel CorralDel 18 de juny al 18 de juliolSala Fortuny del Centre de Lec-tura

Exposició “IN-Quietuds, Nomadismes contemporanis” de Mireia FeliuDel 18 de juny al 31 d’agostCentre d’Art Cal Massó

Exposició “Reus als anys 40”Pel·lícules de Josep Bové BorràsDel 22 de juny al 24 d’octubreCentre de la Imatge Mas Iglesias

“Ara toca festa. Viu, sent i entén la Festa Major de Reus”Mostra PermanentSala Reus del Museu d’Art i Histò-ria de Reus

FIRA D’ARTESANIA A LA PLAÇA EVARIST FÀBREGAS

Romandrà oberta des del 18 fins al 29 de junyAmb horari d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 22.00 h.

“DE DOMÈNECH I MONTANER A GAUDÍ” Visites guiades al Modernisme

Del 13 de juny al 4 de juliol, visites guiades al Modernisme. Els dissabtes 5, 12, 19 i 26 de juny i 3 de juliol, visites guiades al pa-trimoni modernista de Reus. Un sol tiquet especial que inclou la visita guiada al Gaudí Centre, un passeig per la Ruta del Modernis-me i la pujada al campanar de la Prioral de Sant Pere. A la tarda es realitza la visita guiada al Pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata. Cal reservar amb antelació.

I del 15 de juliol al 15 de setembre, les visites guiades al Modernisme es realitzaran cada dia (excepte diumenges i festius) en català, castellà, francès i anglès. Consul-teu els horaris.

Per a més informació i reserves:

OFICINA DE TURISMEGaudí CentrePl. del Mercadal, 3Tel. 977 010 [email protected]

GAUDÍ CENTRE REUS

Aprofita els dies de la Festa Ma-jor per conèixer el Gaudí Centre, un espai que permet entendre de forma interactiva els secrets de la figura i de l’obra de Gaudí i co-nèixer la ciutat i l’entorn que el va inspirar. Audioguies en català, castellà, anglès, francès, rus, i com a no-vetat, ara també en alemany.

Horaris d’estiu (del 15 de juny al 15 de setembre):

De dilluns a dissabte de 10 a 20 hDiumenges i festius d’11 a 14 h

PROGRAMES I ACTIVITATS EDUCATIVES A LES ESCOLES DE LA CIUTAT

Un any més, durant el tercer tri-mestre del curs escolar els alum-nes de les escoles de la nostra ciutat han dut a terme activitats relacionades amb la festa. Els ta-llers “Pim, Pam, Pum”, “Sigues un bon Nano” i “Vaig de Festa” en són un clar exemple. A banda, el 9 de juny se celebra un nou concert del Fem Coral al Pavelló Olímpic Municipal de Reus, en-guany sota el títol “La font de la plaça”. I el 15 de juny, al Saló de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc l’Audiència Pública del Consell d’Infants Ciutadans.

BUS PER BARRAQUES

Els dies 23, 24, 25 i 26 de juny, a partir de les 22:00h i fins al tan-cament de Barraques, hi haurà un servei especial d’autobús que comunicarà la zona del Parc de la Festa amb tota la ciutat.

PREUS DELS CONCERTS I TEATRES

ReusBluesDies 17 i 20: 5 € (amb consumició mínima)Dies 18 i 19: 10 €Anticipada:8 € (www.atrapalo.com)Adquirint l’entrada del dia 18 hi ha la possibilitat d’un 2x1 pel dia següent

Berishit (La història més bella del Cosmos)Teatre BartrinaPreus: 20 €, 15 €, 12 €

Les delícies de la llarTeatre BràviumPreu: 8 €

La gavina, d’Anton TxèkhovTeatre FortunyPreus: 30 €, 20 €, 10 €

Gala de màgia familiarTeatre BràviumPreu: 4 €

Nit Sónar - Tristan Perich & BCN 216 + GuillaminoTeatre BartrinaPreu: 10 €

MOSTRA D’APARADORS I CONCURS DE FOTOGRAFIA

VIII Mostra d’aparadors de Fes-ta Major organitzada per la Unió de Botiguers de Reus. Del 15 al 30 de juny. El jurat farà públic el seu veredicte el 22 de juny i es lliura-ran tres mencions per premiar els aparadors més originals.

VIII Concurs de fotografia Festa Major Sant Pere 2010 organitzat per la Unió de Botiguers de Reus. Podeu recollir les bases del con-curs a la seu de la UBR, a la Botiga de la Festa o a l’IMAC accedint a www.ubr.cat. Els originals es po-dran presentar fins al 30 de juliol de 2010. Premis a la millor foto-grafia i a la millor col·lecció. Les obres guanyadores seran expo-sades durant les festes de Miseri-còrdia 2010.

XLIV Concurs fotogràfic “Aplec Baix Camp” per a fotografies en blanc i negre i/o color, convocat amb dos temes: Aplec Baix Camp i Costums tradicionals dels Països Catalans. Presentació d’obres fins al 31 d’octubre de 2010. S’entre-

garan premis de 720 euros i tro-feus. Podeu consultar les bases a http://usuaris.tinet.cat/rosareus

EL MASCLET, LA BEGUDA DE LES FESTES

La beguda de la Festa Major de Reus, per a qui encara no la coneix, és el Masclet: un combinat a parts iguals de Plim (fantasia de fruites) i vermut de Reus, tot i que sempre està obert al toc personal de cadascú. Aquesta beguda s’assaboreix especialment a la Cercavila del Masclet, que s’ha convertit en tot un fenomen per als joves més engrescats de la ciutat.

EL MENJAR DE LES FESTES BOU I ARRÒS

Recepta per a 4 persones:

Ingredients: 700 g de jarret de bou o de vedella a daus, 2 cebes, 2 pas-tanagues, 1 tomaca petita, 1 cabeça d’alls, 2 fulles de llorer, 2 culleradetes d’herbes seques: orenga, sajolida, farigola, sàlvia, 1 polsim de canyella, 20 g de farina, 100 cc de vi ranci, oli, sal, pebre, 300 g d’arròs, sal, oli i les mateixes herbes de la carn.

Preparació: Enrossiu la carn amb oli fins que faci crosta. Afegiu-hi una ju-liana de cebes i pastanagues i deixeu que agafi color. Poseu-hi la cabeça d’alls, la tomaca ratllada i les herbes. Quan la tomaca estigui integrada al sofregit, tireu-hi la canyella i la farina i remeneu per repartir-la bé. Immedia-tament, afegiu-hi el vi ranci i deixeu-li fer un bull. Seguidament, mig cobriu-ho d’aigua i tapeu la cassola. Feu-ho coure a foc lent fins que la carn sigui tova, unes dues hores, depenent de la qualitat de la carn. Si en acabar hi ha massa suc, poseu el foc ben fort fins que es vegi lluent i acaramel·lat.

Bulliu l’arròs amb aigua i sal. Escorreu-lo, passeu-lo per aigua freda i condi-menteu-lo amb oli i herbes. Acompa-nyeu el plat amb aquest arròs.

“A Reus per Sant Pere bou i arròs”

Aquesta és una frase recollida per diversos autors folkloristes, però poc sentida actualment. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra a Etnogra-fia de Reus i la seva comarca ens diu literalment: “Al matí es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per convidar els visitants a la casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant”. Altres fonts consultades diuen que el bou i arròs era una menja que es repartia de franc a tots aquells que n’anaven a buscar a la casa de la vila.

Des del punt de vista actual i te-nint en compte les tradicions gas-tronòmiques, no només de Reus sinó de les nostres comarques, el bou rostit era i és un plat de festa major. Molta gent hem vist com en diades especials apareixia a la taula allò que anomenem tall rodó ros-tit a la cassola, amb ceba, alls, en algunes ocasions tomaca, herbes i vi ranci. D’altra banda, podem dir que les persones més grans enca-ra anomenen el bou a la carn, que ara acostuma a ser de vedella. Pel que fa a l’arròs, és sabut per tot-hom que sempre ha estat un plat de reunió, un plat per compartir.

La recepta que es proposa és fidel a la tradició quant a ingredients, però en forma d’estofat, és a dir, en lloc del tall sencer, fet a daus ja que és més repartidor. S’hi inclou l’arròs com a acompanyament per obte-nir, així un plat complet.

Que vagi de gust el nostre “Bou i arròs”. Bona Festa Major!

Mariona Quadrada

BOU I ARRÒS EN LLAUNA: OBRIR, ESCALFAR I SERVIR

Els dies de Festa Major ve de gust estar al carrer i no passar-nos ho-res a la cuina, però tampoc volem renunciar a àpats de qualitat i que alhora siguin fidels a la nostra tra-dició.

Per això el Bou de Reus us pre-senta el bou i arròs en llauna que hem preparat conjuntament amb l’empresa Just Married, que és coneguda per treballar amb receptes tradicionals, preparaci-ons artesanals i presentacions de luxe. Modernitat i tradició al ma-teix plat.

El bou i arròs en llauna ens per-met tenir a taula, en només vint minuts, un plat de primera quali-tat només obrint, escalfant i ser-vint.

Preparació: obriu, oloreu i buideu el contingut de la llauna en una cassola. Poseu-lo al foc fins que arrenqui el bull. Després afegiu-hi l’arròs de la terrina, abaixeu el foc i deixeu-lo coure durant 16 minuts, removent de tant en tant. Apagueu el foc i deixeu que re-posi un parell de minuts, segons el gust de cadascú. Gràcies i bon profit.

ON MENJAR BOU I ARRÒS?

Enguany el plat tradicional de festa major, el Bou i arròs, es po-drà degustar als menús diaris de dinar i/o sopar als següents esta-bliments:

Can Monc. de les Carnisseries Velles, 8 bai-xos Tel. 615 657 197El Tubo c. del Vidre, 21 Tel 690 175 409

Mesón Les Tinesc. Casals, 3Tel. 627 391 775Triantpl. de Catalunya, 7 Tel. 977 127 233L’Àbsisc. de la Mar, 30-32 Tel. 977 342 992 Arrels c. Vilar, 5Tel. 977 340 267

La Taverma c. de la Lleona, 3 Tel. 687 236 292Celler del Padrí c. Roger de Belfort 35 Tel. 977 331 599La Mossada av. La Salle, 7 Tel. 639 140 519Xarel·lo c. Vallroquetes, 6 Tel. 977 344 929Piano pianoc. Santa Anna, 11 Tel. 977 343 483Spaguetti house II psg. Prim, 3Tel. 977 332 221Gaudirpl. del Mercadal, 3 Tel. 977 127 702

FESTES DE BARRI

Niloga: del 4 al 6 de junyCarrilet: de l’11 al 13 de junyLa Unión del Barri Juroca: del 18 al 20 de junyPrimer de Maig: del 18 al 20 de junyUrbanització Sant Joan: del 18 al 25 de junyMas Abelló: 19 i 20 de junySol i Vista: del 23 al 27 de junyUrbanització Blancafort: de l’1 al 4 de juliolMonestir: del 2 al 4 de juliolGaudí: del 2 al 4 de juliolParcel·les Casas: 3 i 4 de juliolMas Vilanova: 3 de juliol

INAUGURACIONS CENTRES CÍVICSDissabte 3 de juliol, a les 12 del migdia, inaguració de l’ampliació del Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí.Dissabte 10 de juliol, a les 12 del migdia, inaguració del nou Cen-tre Cívic Llevant, Mas del Canon-ges al barri Horts de Miró.

ENTREMESOSEl Ball de Diables La VíbriaEl Drac El Basilisc El Lleó Els Nanos La Mulassa i els Gegants El CarrascletEl Ball de Pastorets El Ball de Galeres El Ball de Cavallets El Ball de CercoletsEl Ball de Prims El Ball de Valencians El Ball de Mossèn Joan de VicEl Ball de Gitanes El Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia El Cos de Bastoners de l’Orfeó ReusencEls Xiquets de ReusL’ÀligaLa imatge de Sant PereEl tàlem de Sant PereEl seguici religiósEl BouEl Ball de Pere Joan BarcelóEl Ball de Dames i Vells

El Ball de Diables InfantilEl Drac PetitEls Nanos PetitsLa Mulasseta i els Vitxets PetitsEl Ball de Pastorets PetitEl Ball de Cercolets PetitEl Ball de Prims PetitEl Ball de ValencianetsEl Ball de GitanetesEl Ball de Bastonets de l’Esbart Santa LlúciaL’Escola de Bastons de l’Orfeó ReusencLa Canalla dels Xiquets de Reus

MÚSICS DE LA FESTA

Tabalers del Ball de Diables, dol-çainers Tresmall (Vinaròs), Cobla Antiga del Camp, la banda de gra-lla i metall del Basilisc, Metralla Ganxets, grallers del Baix Camp, Els Vinardells (Penedès), Penta-gralla, Ministrers del Camp de Tarragona, Cobla de Tarotes, Els Carreters (Lleida), cobla de tres quartans Bufalodre (Valls), grallers La Canya d’Or , mitja cobla dels Ministrers de Vilanova, Els Vernets (Vilafranca), grallers de la colla de l’Esbart Santa Llúcia, grallers de la colla de l’Orfeó Reusenc, grallers de la colla dels Xiquets de Reus, Cobla Reus Jove, Capella de Can-tors de la R.C. Puríssima Sang , Ministrers de la Ciutat (Barcelona), Banda Simfònica de Reus, taba-lers de la colla del Bou de Reus, la cobla de tres quartans La Patuleia (Cambrils), l’orquestrina del Da-mes i Verlls, l’Aula de Sons, Banda Pere Manyanet.

ASSAIGS ESPECIALS DELS XIQUETS DE REUS

Al local de la Colla, carrer de Rosich 4-8Dimarts 8 i 15 de juny, a les 19.30 h assaig de canalla; a les 20.30 h assaig general.Divendres 11 i 18 de juny, a les 20.00 h assaig de canalla; a les 22.00 h assaig general.

LA BOTIGA DE LA FESTA MAJOR I PUNT D’INFORMACIÓ

Situada a la planta baixa de la Casa Rull, podreu trobar programes, postals, cartells... i tots aquells productes que són identificatius de la Festa Major de Reus: sa-marretes, carpetes, estoigs, llapis, bolígrafs, els gots reciclables, xo-colata, bombons, bou i arròs en-llaunat, tasses, el llibre de la Festa Major, els imants, el retallable del

Seguici, material de promoció de les entitats, la samarreta de la Festa Major d’aquest any, a càrrec dels Xiquets de Reus. Enguany amb moltes novetats.

Horari: De l’1 al 12 de juny, de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h Del 12 al 30 de juny, de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 21 h

Per a més informació:010 per a trucades des de Reus977 010 010 des de fora de Reus i mòbil o www.festesreus.cat

Acte amb traducció simultània per a persones amb discapacitat auditiva

Instal·lacions amb accessibilitat Lavabos adaptats

Aquest és el programa oficial de la Festa Major de Sant Pere 2010 elaborat i coordinat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus. L’organització es reserva el dret de modificar aquest programa si per causes de darrera hora així ho con-siderés convenient, la qual cosa s’anunciarà, en cas de ser possible, als mitjans de comunicació.

Agraïm la col·laboració de totes les persones i entitats que han fet possible la Festa Major de Sant Pere 2010.

1- Ajuntament 2- Plaça del Mercadal 3- Botiga de la Festa Major 4- Plaça del Castell 5- Plaça de Sant Pere 6- Prioral de Sant Pere 7- Plaça de les Peixateries Velles 8- Centre de Lectura 9- Teatre Bartrina 10- Plaça d’Evarist Fàbregas 11- Plaça Prim 12- Teatre Fortuny 13- Casa Rull 14- Gaudí Centre 15- Plaça de la Llibertat 16- Museu d’Art i Història 17- Plaça d’Anton Borrell18- La Palma19- Centre de la Imatge Mas Iglesias20- Mercat Central21- Parc de la Festa22- Parc del Ferrocarril23- Bravium Teatre24- Centre d’Art Cal Massó25- Biblioteca Central Xavier

40

Organitza

Institucions col·laboradores

Patrocinadors

Empreses col·laboradores

Mitjans oficials

63

El Ayuntamiento de Reus y Editorial MIC agradecen la participación de las

empresas colaboradoras que han hecho posible la edición de esta revista

Reus Festa Major 2010

Documents

Transcript of Reus Festa Major 2010