0 titulo de la presentacion

SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES

DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE

KELLOGG’S.

Sessió 2: Sembra i naixença de l’arròs. 5 de febrer de 2014.

Autors: Mª Mar Català, Eva Pla i Núria Tomàs.

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 4.0 Internacional. Se’n permet la

reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La

llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca

2

• Aparició del coleòptil i desenvolupament en un curt període de temps (5-7 dies).

GERMINACIÓ

• Emergència de la plàntula del sòl o de l’aigua.

NAIXENÇA

GERMINACIÓ I NAIXENÇA

BBCH Escala de codificación de los estadios fenológicos del arroz (Oryza sativa L.)

(Lancashire et al., 1991)

Coleòptil

Fulla

incomplerta

1ª fulla

verdadera

FACTORS ABIOTICS QUE AFECTEN A

LA GERMINACIO I NASCENCIA

• Temperatura: Germinació: Tª òptima 15-37 ºC. Nascencia: Tª

òptima 25-30ºC; per sota de 18ºC el desenvolupament de la

plàntula es veu seriosament afectat.

• Oxigen: Fins l’emergència del coleòptil no es necessita oxigen;

nombroses referències citen que l’oxigen dissolt a l’aigua és

insuficient per a un bon desenvolupament de la plàntula. En

baixes concentracions d’oxigen el desenvolupament de les arrels

és deficitari.

• Salinitat: La fase de germinació és molt resistent a la salinitat,

però la de naixença és molt sensible

• Vent, irradiacio solar

FACTORS BIOTICS QUE AFECTEN A LA

GERMINACIO I NASCENCIA

• Quironòmids (sobre tot a la germinació)

• Aus

• Crancs (dany indirecte)

• Cargol poma

• Material vegetal (genotipus)

QUINA I QUANTA LLAVOR SEMBREM?

Llavor certificada

50%

Llavor NO

certificada 50%

40

kg/J 50

kg/J

Analitzem la

situació

actual

En base a

les

enquestes

realitzades

el 2013

SABEM QUANTES LLAVORS SEMBREM?

45 kg/J

560 llavors/m2

55 kg/J

700 llavors/m2

40 kg/J

500 llavors/m2

50 kg/J

625 llavors/m2

35 kg/J

435 llavors/m2

9

titulo de la presentacion

SABEM QUINA ÉS LA DENSITAT DE

PLANTES ALS NOSTRES CAMPS?

És molt variable: 50-200 plantes/m2

Dosi sembra = 50 kg/J

= 625 llavors/m2

170 plantes/m2

30 % arriba a planta

70 % restant es perd

Estudiem un cas “tipic” al Delta

Sabem quanta llavor perdem?

Quin va estar l’establiment a les 4 vitrines?

148 (30 %)

89 (18 %)

214 (43 %)

88 (18 %)

0

50

100

150

200

250

Marisol Ardit Joan Arques La Llanada Xavi Franch

Pla

nte

s/m

2

Sembrat a 40 kg/J= 500 llavors/m2

Vam tenir prou plantes?

392 (148 plantes) 367

(89 plantes) 369

(214 plantes)

304 (88 plantes)

200

250

300

350

400

450

Marisol Ardit Joan Arques La Llanada Xavi Franch

Paníc

ule

s/m

2

13

titulo de la presentacion

2. Quantes plantes hauríem de tenir al camp?

“Densitat optima de planta”

Al voltant de 130 plantes/m2

La planta d’arròs té una gran capacitat per a

compensar amb l’afillolat les baixes densitats

de planta (si no té condicions limitants!)

Altes densitats de plantes li son perjudicials

Estudiem un cas “optim” al Delta

Dosi sembra

35-40 kg/J

30% establiment

130-150 plantes

Què sabem?

• En els darrers anys la dosis de llavor utilitzada ha anat

augmentant.

• Únicament el 25-30% de la llavor sembrada arriba a planta

adulta.

• Elevades densitats de plantes no asseguren una alta producció,

ocasionen una forta competència entre les plantes que

produeixen espigues molt petites.

• Elevades densitats de planta incrementen la susceptibilitat a

Pyriculariosis.

Perquè perdem tanta llavor?

Quant la perdem? A la germinació o

durant la naixença?

1. SEMBRES PRIMERENQUES (no tenim quironòmids)

- La germinació sol ser molt bona

2. SEMBRES TARDANES

- La germinació es veu molt afectada per els quironòmids

3. LA NAIXENÇA ÉS MOLT PROBLEMÀTICA SEMPRE

- Desenvolupament radicular insuficient

- Ventades (ponent i mestral)

- Assecat del terreny: salinitat, estrès tèrmic, assecat

per forta irradiació

- Algues, fongs, aus…

- Quironòmids

•Es recomana mantenir una capa molt prima d’aigua durant (2-3

cm) la fase d’establiment del cultiu. Per tal que les plàntules es

desenvolupen més ràpid i més vigoroses. Important anivellar.

•L’alçada de les plàntules ve condicionada pel nivell de l’aigua, les

plàntules desenvolupades amb major làmina d’aigua presentaran

una longitud major i menor vigor.

COM MILLORAR LA NAIXENÇA?

Làmina aigua 5 cm Làmina aigua 10 cm

1. Una bona anivellació

2. Una bona gestió de l’aigua

3. Varietats vigoroses amb bon desenvolupament radicular

COM MILLORAR LA NAIXENÇA?

19

LLAVOR CERTIFICADA

PROS

Foment de la millora

varietal

Puresa varietal

(trazabilitat)

Menor dosis de

sembra

Llavor neta de mh,

plagues i malalties

Llavor amb

garanties

Simplicitat en la

feina

CONTRES

Major cost:

15 €/J (Gleva)

Es recomana l’ús de llavor certificada, a una dosi

màxima de 40 kg/jornal (500 llavors/m2).

Gleva Certificada (40 kg/J)

(0,8114 €/kg = 32.46 €/J)

Gleva propia (50 kg/J)

(0,35 €/Kg= 17,5 €/J)

Montsianell certificada

0,814 €/Kg(2012)

0,8774 €/Kg (2013)

J Sendra certificada

0,6320 €/Kg (2013)

MANTENIR UNA LÀMINA PRIMA D’AIGUA (2-3 CM) ES LA

MILLOR ESTRATÈGIA PER A MAXIMITZAR EL

PERCENTATGE D’ESTABLIMENT DE PLANTA I EL VIGOR

DE LA MATEIXA.

UNA PLANTULA VIGOROSA ÉS MES PRODUCTIVA QUE UNA

PLÀNTULA DÈBIL

ES IMPORTANT FER UN BON ANIVELLAT DEL SÒL

RESUMINT…

ELS QUIRONÒMIDS:

1. Què són?

2. Quins mal fan?

3. Com identificar-los?

4. Com podem minimitzar el seu dany?

21

ELS QUIRONÒMIDS

• Els quironòmids són les larves de la “rendilla”, que

diposita els ous als camps d’arròs i quan aquests

eclosionen, apareixen nombroses larves de quironòmids.

• Aquesta problemàtica apareix quan els camps d’arròs

han estat inundats durant un llarg període abans la

sembra, ja que el nombre de quironòmids augmenta. És

a dir, quan la sembra es realitza tard.

22

titulo de la presentacion

QUINS QUIRONÒMIDS S’ALIMENTEN DE

LA LLAVOR D’ARRÒS?

23

titulo de la presentacion

Gènere Chironomus

• Color roig.

• Filtradors i limnívors.

• No s'alimenten de les llavors d'arròs.

Gènere Cricotopus

• Color verd.

• Raspadors i limnívors.

• S'alimenten de les llavors d'arròs i altres restes vegetals.

QUÈ PODEM FER PER EVITAR ELS DANYS

PER QUIRONÒMIDS?

PREVENCIÓ

• Sembrar als pocs dies després de la inundació.

• Avançar la data d’inundació.

• Si s’opta per la falsa sembra: Fanguejar els camps

en lloc de fer aplicacions herbicides postemergents

contra l’arròs salvatge.

24

titulo de la presentacion

Camp fanguejat Camp amb herbicida

Les eixugades NO disminueixen els quironòmids

CONTROL QUÍMIC

(només en presencia de la plaga)

• Aplicació de l’insecticida Etofenprox 30 % (el mateix

dia de la sembra i als 7 dies després de la sembra).

Es efectiu en poblacions baixes

• Bacillus thuringiensis var israelensis NO actua

contra el cricotopus (ja que no l’ingereix)

• La llavor tractada amb Rynaxypyr® arroz protegeix

la llavor dels danys per quironòmids (un cop estigui

autoritzat)

• El sulfat de Ferro NO controla els quironòmids

26

titulo de la presentacion

COM SABEM SI TENIM QUIRONÒMIDS?

El seu moviment característic en forma de 8 permet

distingir a “simple vista” els quironòmids d’altres tipus

d’invertebrats que habiten a l’arrossar.

27

titulo de la presentacion

LA PRÀCTICA DEL MAIG

28

Sessió pràctica quironòmids

Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Cómo cuantificar los quironómidos (Díptera: Chironomidae) en un arrozal: descripción de un método sencillo, rápido y fiable." Phytoma España 250: 100-103.

29

1er core 2nd core 3er core

0

0 0

1-5 6-10

1-5 0

1-5 6-10

6-10 0

1-5 6-10

>10

1-5

0 0

1-5 6-10

1-5 0

1-5 6-10

6-10 0

1-5 6-10

>10

6-10

0 0

1-5 6-10

1-5 0

1-5 6-10

6-10

>10

0 0

1-5 6-10

1-5

NIVELL DE RISC

NO RISC

RISC MODERAT

RISC GREU O MOLT GREU Per a saber el nombre de

larves/m2 es divideix per 0,0044

Exemple:

10 larves/core = 2273 larves/m2

NIVELL DE RISC

Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Claves para estimar los niveles de riesgo de daños por cricotopus (Díptera: Chironomidae) en el arroz,." Phytoma España 251: 48-49.

Un arrosser Origens sap:

• Sembres tardanes ens perjudiquen

• Sembres a altes dosis ens perjudiquen

• Es molt important fer un bon anivellat del sòl

• L’ús de la llavor certificada és el més recomanable

• No sempre hi han quironòmids al camp

• Les eixugades no maten els quironòmids

• No tots els quironòmids danyen l’arròs

• Els quironòmids rojos no fan mal a l’arròs a l’arròs

• Els Cricotopus perjudiquen especialment a la germinació

• Només es faran tractaments insecticides si el nivell de

plaga es crític

30

31

titulo de la presentacion

05/02/2014

1. Sembro llavor certificada.

2. No sobrepasso la dosi de 40 kg/J de llavor.

3. Inundo amb un nivell baix d’aigua durant l’establiment del cultiu.

4. En la mesura de lo possible avanço la sembra.

5. No faig eixugades fortes durant l’establiment de la planta.

6. Sé reconèixer els quironòmids que produeixen danys a l’arròs

(classe pràctica).

7. Abans de fer un tractament insecticida contra quironòmids

comprovo que en tinc al camp.

Sembra i naixença/Millors pràctiques

32

Moltes gràcies!

Delta