Coneguem Observació del Delta

5 Observació del DeltaINTRODUCCIÓ

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occi-dental. D’altra banda, el seu conside-rable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d’una gran part de la seva superfície ¡ amb el seu no menys considerable pes agrícola. L’harmonia entre els seus valors natu-rals ¡ l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil.El poblament vegetal del Delta de l’Ebre, per les seves peculiars carac-terístiques, és únic a les terres catala-nes, no tant per la raresa de les seves comunitats vegetals sinó pel seu potencial quantitatiu (els darrers catàlegs donen 515 espècies)El paisatge del Delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l’interior, apart els sectors de conreus d’horta i d’arbres fruiters, els amplis ¡ extensos arrossars, canviants segons les estacions, (terrosos a l’hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu) tenen una especial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats

per canyissars ¡ jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sòls salins amb vegetació halòfila (cirialeres, joncs marins) ¡ encara les llargues ¡ desertes platges arenoses, amb dunes coronades de borró ¡ altres mostres de vegetació psammòfila, ben adaptada al medi.La fauna del delta és la més carac-terística ¡ la seva importància quanti-tativa ¡ qualitativa ultrapassa de molt l’interès local ¡ té una màxima importància internacional. Per això en diverses convencions el Delta de l’Ebre apareix com a zona de màxim interès, per les colònies de cria, d’anàtids, limícoles ¡ ocells marins, pel pas d’ocells migratoris hivernants ¡ apareix sempre dins de la categoria A, de prioritat de protecció urgent.Les aus són els animals més propis del Delta de l’Ebre perquè aquest, com a medi físic, reuneix una sèrie de característiques molt favorables tant per a la cria (unes 27.000 parelles d’o-cells aquàtics) com per a l’hivernada (uns 180.000 ocells aquàtics el mes de gener) o de repòs i alimentació durant els períodes migratoris.El nombre d’exemplars d’ocells varia entre els 50.000 ¡ 100.000 distribuïts en unes 300 espècies que representen el 60% de les de tota Europa.

Coneguem Observació del Delta

1D ‘acord amb les explicacions del monitor, escriu mapa el nom dels llocs que veuràs i marca el recorregut que realitzaràs.

2Fixa’t amb el mapa d’alçades del Delta. Prenent com a eix principal el riu, on es situen les terres més altes?, i les més baixes?. Explica la situació d’alguns elements com: llacunes i illes.

Els estudis diuen que el 46 % Delta està per sota dels 50 cm. d’alçada, quina superfície en km2 representa?

Coneguem Observació del Delta

La creació del Delta és una cosa complexa, per explicar-ho ens hauríem de remuntar a les darreres glaciacions (fa 18.000 anys). Però ens centrarem en un dels elements bàsics ¡ ben visibles: el riu. L’aportació de sediments, nutrients, aigua dolça als conreus, etc., depenen directament del riu Ebre. El seu bon estat es veu reflectit al Delta.

3D’acord amb el plànol de la pàgina anterior, veus que les terres més altes i fèrtils corresponen a la vora del riu al llarg del Delta.

Digues les característiques de la zona respecte a : l’aigua del riu, vegetació present i conreus.

L’aigua però, amaga una característica anomenada “falca salina”. En què consisteix?.

Actualment el riu Ebre aporta menys sediments que abans. Al 1.940 es dipositaven 22 milions de tones de sediments l’any. Actualment en diposita menys de tres milions. Una de les causes d’aquesta disminució és la construcció d’embassaments, aigües amunt, que retenen els al·luvions. Una altra és la disminució del cabal del

riu.

4Mira aquesta taula de descàrrega fluvial. Esbrina quin cabal d’aigua i quina descàrrega mitjana tenia el riu l’any 1.995 seguint la mateixa proporció que al gràfic.

Com pot influir en l’aportació de sediments?.

I en la salinitat?.

Comenta breument com poden afectar aquests fets al Delta de l’Ebre.

Coneguem Observació del Delta5Amb les indicacions que et dóna el monitor, anota les característiques dels diferents tipus d’ambients que veus en el recorregut i alguna espècie vegetal representativa.

AMBIENT VEGETACIÓ CARACTERÍSTIQUES PLANTES

Platja i DunesPSAMMÒFIL

A

SosarHAL·LOFILA

LlacunesHELOFÍTICA

Bosc de RiberaRIPARIA

Horta i Arròs

6Fixa’t en aquest tall esquemàtic del Delta de l’Ebre ¡ escriu en cada quadre el nom de l’ambient que li correspon.

Què creus que indica la línia de punts que va del riu al mar?.

Coneguem Observació del Delta

Els ocells són els animals més característics del Delta de l’Ebre perquè, com a medi físic, reuneix una sèrie de característiques molt favorables tant per la cria (unes 27.000 parelles d’ocells aquàtics) com per a la hivernada ( uns 180.000 ocells aquàtics el mes de gener), o de repòs ¡ alimentació durant els períodes migratoris.

7Aquí tens els perfils d’alguns tipus d’ocells del Delta de l’Ebre. Comparant la seva morfologia, destaca els trets més representatius de cadascun d’aquests grups.

ARDEIDS

REGNE ANIMALVERTEBRATS

OCELLSGAVINES I XATRACS

LIMICOLES ANATIDS

RAPINYAIRES

8Completa el quadre següent amb un parell d’exemples d’altres espècies animals pròpies del Delta. Un cop fet, ¡ juntament amb els ocells, crea un exemple de xarxa tròfica.

PEIXOS RÈPTILS AMFIBIS MAMIFERS

Coneguem Observació del Delta9Identifica ¡ descriu els següents ocells.

10a) Anota en aquest quadre altres ocells que vegis durant el recorregut.

NOM LLOC DESCRIPCIÓ(Color, vol, forma,...)

b) Atorga un símbol a cadascun dels ocells ¡ situa’ls al mapa de l’inici.

Coneguem Observació del Delta

L’aqüífer que flueix des dels Ports de Beseit ¡ el Montsià, té uns punts de surgència que són els Ullals. Aquests brolladors, 40 aproximadament, necessiten unes condicions especials per crear un lloc tan singular.

11Fixa-t’hi amb aquest esquema, identifica els accidents geogràfics més importants.

Què representen les fletxes que van sota terra?

12Omple aquests quadres amb les característiques dels Ullals.

ULLAL

Diàmetre:

Fondària:

TERRA

Tipus:Orige

n:

AIGUA

Origen:

Temperatura:

Volum aigua: m3 / s

Aquestes condicions tant especials afavoreixen la presència de determinades espècies. Escriu-ne almenys una sobre:

Fauna: Flora:

Coneguem Observació del DeltaResum cronològic del Delta de l’Ebre.S.I a.C. Tribus ilercavòniques assentades a l’antiga línia de costa.S.I d.C. El romà Suetoni parla de Tortosa com a port de mar. 914 Construcció del primitiu assut de Xerta pels àrabs.1.149 Carta de població de Ramon Berenguer IV a la ciutat de Tortosa, li concedeix el Delta ¡ el dret a cobrar

sobre el peix ¡ la sal. Carles III ho aboleix al segle XVIII.1.282 Utilització del Port Fangós (Delta) per sortir vaixells a Sicília ¡ Àfrica.S.XIV La sal del Delta s’exporta a Nàpols, Sicília, Sardenya, Gènova,1.513 Amposta saquejada per pirates. La por limita el poblament del Delta.1.576 Edificació de la Torre de Sant Joan per defensar el Port dels Alfacs.1.607 Primers conreus experimentals d’arròs a la zona de la Carrova.1.719 Concessions de terrenys per collir sosa ¡ barrella, per fer sabó ¡ vidre.1.721 Es recomana establir unes drassanes als Alfacs ¡ fer un canal del riu al mar per evitar les barres de

sediments a la desembocadura i permetre la navegació.1.770 Construcció del Canal de Navegació des d’Amposta a La Ràpita, per Floridablanca, ministre de Carlos III.

Fort impuls econòmic a la zona.1.818 El Canal de Navegació Amposta - La Ràpita, ja no funciona.1.857 El Delta pràcticament deshabitat, menys de 500 persones.1.860 Comença l’expansió del conreu de l’arròs (1.500 Ha.). immigració d’altres zones.1.867 Construcció del Canal de la Dreta.1.900 La Cava ¡ Jesús i Maria (avui Deltebre) sumen 2.620 habitants.1.907 Construcció del Canal de l’Esquerra.1.915 Gràcies als canals es conreen 10.500 Ha. d’arròs, actualment unes 18.000 Ha.1.919 Pont penjant d’Amposta. Vaporet Anita (transport fluvial), uns anys després retirat per la competència

del Carrilet (tren de via estreta, 1926-1967).1.927 Creació de la Cambra Arrossera d’Amposta.1.947 Creació de “Villafranco del Delta” (Poble Nou).1.965 Implantació de les segadores, per recollir l’arròs, substituint la mà d’obra.1.977 La Cava i Jesús ¡ Maria, es segregacionen de Tortosa, creant Deltebre.1.983 Creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre ha estat sempre una font de recursos primaris, ¡ actualment aquest sector té encara una gran importància. Al llarg dels anys han anat apareixent altres sectors (secundari ¡ terciari) diversificant l’economia de la zona.

13Omple el quadre següent amb els diferents recursos, per sectors, que s’han desenvolupat al Delta al llarg del temps.

FINS SEGLE XIX SEGLE XIX – 1.960 1.960 – ACTUALITATSECTOR PRIMARI

(agricultura, ramaderia, pesca)

SECTOR SECUNDARI

(indústria, construcció)

SECTOR TERCIARI(comerç, turisme,

transports, serveis,...)

Coneguem Observació del Delta

L’arròs (Oryza sativa) és una espècie originària del Sud-est asiàtic. Va conèixer la seva expansió fa tres mil anys, ¡ posteriorment, fou introduït a la Península Ibèrica a través de la dominació musulmana (el seu nom deriva de l’etimologia àrab “al-ruzz”). A la zona del Delta de l’Ebre, no es fins al segle XVII que es fa un primer intent d’introduir-lo. Però fou a finals del segle XIX quan començà la gran expansió gràcies a la construcció de canals i sèquies.

14Actualment, quasi un 70 % del Delta esta dedicat al conreu de l’arròs. Quina superfície del total, en km2, representa?. I en jornals?. (1 jornal = 2.190 m2).

15Ja has vist que el Delta són terres molt baixes. Amb l’ajut dels mapes de les preguntes 2 ¡ 6 relaciona aquest fet amb el domini del conreu de l’arròs.

L’aigua (dolça) és essencial per l’arròs. Ha d’estar fluint contínuament pel camp. Aquesta dependència del cicle vital de l’arròs per l’aigua, relaciona directament el creixement d’aquest i el paisatge del Delta.

16Escriu a quina època de l’any situaries aquests arrossars ¡ quines feines s’hi fan.

ÈPOCA:ESTAT DE L’ARRÒS:FEINES:

ÈPOCA:ESTAT DE L’ARRÒS:FEINES:

ÈPOCA:ESTAT DE L’ARRÒS:FEINES:

Una bona collita d’arròs es pot situar al voltant dels 6.300 kg/Ha., quant se’n recull en tot el Delta?.

Coneguem Observació del Delta

La pesca al Delta és una activitat tant o més antiga que el conreu de l’arròs. Es practica al mar (litoral), i al riu, llacunes i canals (continental). Mentre que la litoral ha anat evolucionant, la pesca continental continua utilitzant arts i tècniques tradicionals.

17Quin nom té l’art de pesca de la imatge?

On està situada?. Perquè?.

Escriu la seva tècnica de pesca i alguns dels peixos que captura.

Has vist algun altre sistema de pesca?. Digues quin és i les espècies de peixos que captura.

18Com ja has vist, l’augment de recursos sol anar acompanyat de l’augment de població. A les imatges de baix tens una sèrie d’habitatges que ha utilitzat la gent del Delta al llarg del temps. Descriu l’època, els materials, l’ús i altres característiques que hagis observat.

ÈPOCA:ESTAT DE L’ARRÒS:FEINES: