Sessions 1 i 2: Estructura atòmica: els espectres (pàgina...

Unitat 1. Estructura atòmica i propietats atòmiques periòdiques

Objectius Procediments Conceptes Actituds

Sessions 1 i 2: Estructura atòmica: els espectres (pàgina 19)

Descriure els trets fonamentals de l’evolució dels models atòmics, comparant els models atòmics clàssics amb les consideracions bàsiques que fa el model actual. (7)

Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució de qüestions teòriques i/o pràctiques. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Observació d’informació oral, escrita i experimental: planificació de les tècniques d’obtenció d’informació.

Radiació electromagnètica. Document 1: Emissió electromagnètica. Espectres. Espectres d’emissió i d’absorció. Document 2: L’espectre solar. La interpretació dels espectres atòmics. Document 3: L’efecte fotoelèctric.

Sessions 3, 4 i 5: Estructura atòmica: la teoria de Bohr (pàgina 29)

Relacionar les successives energies d’ionització d’un àtom polielectrònic amb els nivells d’energia dels electrons i simbolitzar les configuracions electròniques. (8) Relacionar les diferents radiacions electromagnètiques (microones, infraroig, visible, ultraviolat) amb els canvis moleculars o electrònics que produeixen. (14)

Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials. Observació d’informació oral, escrita i experimental: extracció d’informació de diverses fonts (enquestes, entrevistes, llibres didàctics, revistes de divulgació i/o especialitzades). Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de química: explicitació de conclusions.

La teoria de Bohr. Interpretació de l’espectre d’emissió de l’hidrogen. Ampliació de la teoria de Bohr. La teoria mecànica ondulatòria de l’àtom. Orbitals atòmics. Nombres quàntics. La forma dels orbitals. La mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics. Nivells d’energia en els orbitals. Configuracions electròniques.

Sessió 6: Activitats (pàgina 42)

Sessions 7 i 8: La taula periòdica dels elements químics (pàgina 44)

Situar un element a la taula periòdica i explicar-ne les propietats atòmiques més importants segons la seva estructura atòmica. (9) Interpretar el resultat d’una experiència o d’un problema de resolució teoricopràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne modificacions, si s’escauen. (44)

Utilització del llenguatge químic adient en el plantejament i la resolució de problemes. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida: disseny d’experiències amb la concreció de les diferents fases (percepció del problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de variables).

El descobriment dels elements químics. Els primers intents de classificació dels elements. Document 1: Dmitrij Ivanovic Mendeléiev. La classificació periòdica dels elements de Mendeléiev. Document 2: L’espectroscòpia i la taula periòdica. La taula periòdica moderna. La seva descripció.

Importància d’adquirir els nous elements del llenguatge que es donen, preocupant-se per assabentar-se del seu significat precís i de quan, on i com fer-los servir, i dels avantatges que això suposa. Valoració de la provisionalitat de les explicacions com un element diferenciador del coneixement científic i com la base del caràcter no dogmàtic i canviant de la ciència. Necessitat de verificar els resultats i de contrastar-los amb els d’altres persones i reflexionar sobre possibles diferències en aquests resultats o sobre els mètodes emprats per obtenir-los. Interès de l’alumne/a per parar atenció en el llenguatge amb què s’expressa el professor, tan correcte com sigui possible, tenint present la situació i la capacitat de comprensió dels alumnes. Interès per utilitzar els mètodes emprats pels científics.

Sessions 9 i 10: Propietats atòmiques periòdiques (pàgina 51)

Explicar les propietats atòmiques: estats d’oxidació, energia de ionització, electronegativitat, volum atòmic i capacitat de combinació. (9)

Ús correcte de les unitats de les magnituds del SI i també altres unitats d’ús freqüent. Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar.

Radi atòmic i radi iònic. Energia de ionització. Afinitat electrònica. Electronegativitat. Les propietats químiques en els blocs del sistema periòdic.


Sessió 12: Resum i resolució de dubtes

Sessió 13: Avaluació

Unitat 1. Estructura atòmica i propietats atòmiques periòdiques

Activitats d’aprenentatge

C R A Criteris d’avaluació Activitats d’avaluació

Sessions 1 i 2: Estructura atòmica: els espectres (text pàgina 19, activitats pàgina 42)

Resolució de problemes de fotons de llum visible d’espectres d’emissió de diferents elements.

1, 2, 3

4, 5 7, 8, 9 Conèixer les regions de l’espectre. Interpretar els espectres atòmics.

Càlcul de magnituds associades als espectres: longitud d’ona, freqüència, energia dels fotons, etc.

6

Sessions 3, 4 i 5: Estructura atòmica: la teoria de Bohr (text pàgina 29, activitats pàgina 42)

Càlcul d’energies d’ionització. Resolució de problemes de transicions electròniques entre diferents nombres quàntics principals.

10, 11, 12, 13

14, 15, 16, 17

19, 20 Identificar les transicions electròniques. Representar els estats fonamental, excitat, prohibit i ionitzat. Aplicar correctament els conceptes de nombres quàntics i orbitals atòmics.

Identificació de les diferents sèries electròniques de l’àtom d’hidrogen i interpretació de l’espectre d’emissió en les possibles transicions electròniques. Escriptura correcta de configuracions electròniques.

18


Sessions 7 i 8: La taula periòdica dels elements químics (text pàgina 44, activitats pàgina 60)

Obtenció del grup i del període d’elements químics, a partir de la seva configuració electrònica.

1, 2, 3

4, 5 6, 7, 8 Conèixer la situació a la taula periòdica dels elements representatius, dels metalls i no metalls i dels elements de transició.

Extracció de dades característiques dels elements, a partir de configuracions electròniques, sense consultar la taula periòdica.

9

Sessions 9 i 10: Propietats atòmiques periòdiques (text pàgina 51, activitats pàgina 60)

Anàlisi de possibles ionitzacions d’àtoms d’elements químics. Resolució d’exercicis teoricopràctics de les diferents propietats periòdiques.

10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

18, 20, 21, 23, 26, 27

19, 22, 24, 28, 29, 30

Reconèixer les aplicacions més importants de la taula periòdica. Interpretar correctament les diferents propietats atòmiques periòdiques més importants.

Resolució de problemes del radi atòmic i del radi iònic, de l’energia de ionització, de l’afinitat electrònica i de l’electronegativitat. Identificació de les propietats químiques en els blocs del sistema periòdic.

25




Unitat 2. L’enllaç químic


Sessions 1, 2 i 3: L’enllaç covalent (pàgina 63)

Analitzar la polaritat d’enllaços covalents i de les molècules i relacionar-la amb les forces intermoleculars dipol-dipol i les forces de dispersió amb les propietats físiques de les substàncies moleculars. (11)

Expressió precisa d’un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió. Observació analítica dels dibuixos, esquemes o fotografies, com a suport d’informació científica. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida: emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar.

Enllaç químic. Enllaç covalent. Exemples d’estructures de Lewis de molècules. Limitacions de les estructures de Lewis. Concepte de ressonància. Polaritat dels enllaços. Moment dipolar. Energia d’enllaç. Longitud d’enllaç i angle d’enllaç.

Sessions 4, 5 i 6: L’enllaç covalent: geometria de les molècules (pàgina 71)

Explicar mitjançant models senzills la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples en molècules senzilles. (10) Predir la geometria de les molècules senzilles mitjançant la teoria de la repulsió de parells d’electrons de la capa de valència, RPECV. (12)

Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de química: proposta de modificacions dels processos d’elaboració de treballs documentals o experimentals segons les conclusions o resultats obtinguts.

Model de l’enllaç de valència. La hibridació d’orbitals. Molècules amb enllaços dobles i triples. Benzè. Model de les repulsions dels parells d’electrons de la capa de valència (RPECV). Propietats de les substàncies covalents. Cristalls covalents o atòmics. Document 1: Un gran científic, Linus Carl Pauling.


Sessions 8 i 9: Enllaç iònic i enllaç metàl·lic (pàgina 86)

Explicar mitjançant models senzills l’enllaç iònic en els sòlids iònics, l’enllaç metàl·lic i les forces intermoleculars. (10) Reconèixer les diferents fases del procés científic de la química en el seguiment històric de l’evolució d’un sistema conceptual. (39)

Planificació de les tècniques d’obtenció d’informació. Utilització del llenguatge químic adient en el plantejament i la resolució de qüestions teòriques. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Observació d’informació oral, escrita i experimental: extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.

Enllaç iònic. Estudi energètic de la formació de compostos iònics. Propietats dels compostos iònics. L’enllaç metàl·lic. Empaquetaments metàl·lics. Enllaç d’hidrogen. Ciència, tècnica i societat: La molècula de C60 té la forma d’una pilota de futbol.

Valoració positiva per part de l’alumne/a de l’esforç que comporta la realització del treball teòric i pràctic d’una manera organitzada i la recerca dels ajuts necessaris en la seva elaboració. Actitud positiva i crítica davant de les correccions, disposició a l’autocorrecció, autoexigència davant la consolidació dels objectius treballats i exigència del suport necessari per tal d’aconseguir-la. Interès per investigar problemes suggerits pel professor, siguin o no d’aplicació directa de conceptes i tècniques ja coneguts, seguint l’esquema que aquell proposi o no, i predisposició de l’alumne/a a comunicar-ne els resultats. Necessitat de verificar els resultats. Interès de l’alumne/a per tenir a l’abast la informació que dóna el professor dels diferents mètodes, termes, símbols i signes a utilitzar.




Unitat 2. L’enllaç químic



Sessions 1, 2 i 3: L’enllaç covalent (text pàgina 63, activitats pàgina 84)

Representació de l’estructura de Lewis de diferents compostos i ions. Determinació de la polaritat dels enllaços i de les molècules.

1, 2, 4

5, 7 3, 8 Escriure les fórmules de Lewis de compostos i ions. Reconèixer estructures ressonants de molècules i ions. Analitzar el moment dipolar de diferents compostos.

Estudi de fórmules de Lewis i d’estructures ressonants, en compostos i ions. Distinció entre enllaços polars i molècules polars.

6

Sessions 4, 5 i 6: L’enllaç covalent: geometria de les molècules (text pàgina 71, activitats pàgina 84)

Comprensió de la teoria d’hibridació d’orbitals. Coneixement de les propietats físiques de les substàncies covalents. Aplicació del model RPECV per obtenir la geometria molecular.

9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

17, 18, 19, 20

21, 22, 23, 24, 25, 26

Explicar mitjançant models senzills la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples. Predir la geometria de les molècules mitjançant la teoria de la repulsió de parells d’electrons de la capa de valència, RPECV.

Representació de l’estructura de Lewis, justificació de la geometria mitjançant el model RPECV i raonament de la polaritat, de diferents molècules i ions. Anàlisi de les propietats fisicoquímiques dels compostos covalents.

16


Sessions 8 i 9: Enllaç iònic i enllaç metàl·lic (text pàgina 86, activitats pàgina 94)

Coneixement de les propietats físiques de les substàncies iòniques i metàl·liques. Estudi energètic de la formació de compostos iònics.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 16, 17

12, 13, 14, 15, 18, 19, 20

11, 21, 22, 23, 24, 25

Explicar l’enllaç iònic, l’enllaç metàl·lic i les forces intermoleculars. Conèixer propietats fisicoquímiques dels compostos iònics i dels compostos metàl·lics.

Predicció del tipus d’enllaç que es pot esperar de la unió de dos elements, a partir del seus nombres atòmics. Justificació de les propietats característiques dels compostos iònics i dels metàl·lics.

6




Unitat 3. Gasos, dissolucions i estequiometria. Revisió de formulació inorgànica


Sessions 1 i 2: Gasos (pàgina 98)

Relacionar quantitativament les magnituds pressió, volum, temperatura i quantitat de substància en els gasos i determinar experimentalment alguna de les relacions entre aquestes variables. (15)

Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i de problemes numèrics. Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar. Ús correcte de les unitats de les magnituds del SI i també altres unitats d’ús freqüent.

Recorda que... L’equació general dels gasos perfectes i les seves aplicacions. La mescla de gasos. Exemples de problemes de gasos.

Sessions 3 i 4: Composició de les dissolucions (pàgina 102)

Preparar solucions diverses en les quals la seva composició s’expressi en unitats de concentració en massa, tant per cent en massa, concentració (mol/dm3) i fracció molar. (5)

Preparació de solucions de sòlids en líquids i de líquids en líquids utilitzant les diferents maneres d’expressar la concentració. Disseny experimental de la separació d’algunes substàncies, indicant el material emprat.

Recorda que... Tant per cent en massa, tant per cent en volum, concentració en massa, concentració, molalitat i fracció molar. Exemples de problemes de composició de les dissolucions.

Sessions 5 i 6: Estequiometria (pàgina 106)

Calcular estequiomètricament el consum o la formació dels diversos components d’una reacció, expressant el resultat en unitats de quantitat de substància, massa, volum, pressió o composició. (20)

Lectura, discussió i anàlisi dels exemples intercalats al text. Utilització del llenguatge químic i matemàtic adient en el plantejament i la resolució de problemes. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.

Recorda que... L’estequiometria. Càlculs estequiomètrics amb: massa de reactius i productes, volum de gasos, reactiu limitant i reactiu en excés, la puresa dels reactius, aliatges. Exemples de problemes de càlculs estequiomètrics.

Predisposició de l’alumne/a a fer-se un mètode de treball d’investigació, prenent com a exemple, el que hom fa a classe. Interès per utilitzar tots els recursos i eines a l’abast per resoldre situacions problemàtiques. Actitud d’interrogació i investigació davant de qualsevol situació, problema o informació contrastable, relativa al món de l’estequiometria. Necessitat d’esbrinar quines tècniques i models coneguts es poden aplicar a una situació, com a pas previ a la seva solució. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en química.

Sessions 7 i 8: Activitats (pàgina 109)

Sessió 9: Revisió de formulació inorgànica (pàgina 114)



Unitat 3. Gasos, dissolucions i estequiometria. Revisió de formulació inorgànica



Sessions 1 i 2: Gasos (text pàgina 98, activitats pàgina 109)

Determinació de les variables d’estat en exercicis de gasos i de mescles de gasos. Aplicació de l’equació general d’estat dels gasos perfectes.

1, 2, 3, 4, 5

6, 7, 8 10, 11, 12, 13

Aplicar l’equació general dels gasos perfectes, en el càlcul de magnituds associades: volum, temperatura, pressió, nombre de molècules, massa, densitat...

Resolució de problemes de gasos a partir de l’equació general dels gasos perfectes. Obtenció de pressions parcials i de la pressió total en problemes de mescles de gasos.

9

Sessions 3 i 4: Composició de les dissolucions (text pàgina 102, activitats pàgina 109)

Resolució de problemes relacionats amb la composició de les dissolucions en diferents unitats.

14, 15, 16, 17

18, 19 21, 22, 23, 24

Expressar la composició de les solucions en: percentatge en massa, percentatge en volum, concentració en massa (g/l), molaritat i fracció molar.

Càlcul de problemes relacionats amb les diferents maneres d’expressar la concentració d’una dissolució.

20

Sessions 5 i 6: Estequiometria (text pàgina 106, activitats pàgina 109)

Aplicació de l’estequiometria com a eina per a resoldre relacions numèriques entre quantitats de reactius i de productes, d’una determinada reacció química.

25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32

34, 35, 36, 37

38, 39, 40, 41, 42, 43, 44

Calcular estequiomètricament masses, volums de gasos en condicions normals i en altres condicions, reactiu limitant i reactius en dissolució.

Determinació de quantitats de substància i volum de gasos, en reaccions amb reactius en proporció estequiomètrica o no (reactiu limitant). Anàlisi de les impureses d’un reactiu i càlcul del rendiment d’un procés.

33


Sessió 9: Revisió de formulació inorgànica (pàgina 114)



Unitat 4. Energia de les reaccions químiques


Sessions 1, 2 i 3: Reacció química i energia (pàgina 116)

Palesar, en les tasques habituals, la incorporació dels valors propis del treball científic: curiositat, imaginació en l’emissió d’hipòtesis, capacitat de trobar i analitzar informació, exactitud i precisió en les mesures, capacitat de raonament i d’anàlisis, capacitat de comunicació, etc. (46)

Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar. Lectura, discussió i anàlisi dels exemples intercalats al text. Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials. Explicitació de conclusions. Ús correcte de les unitats de les magnituds del SI i també altres unitats d’ús freqüent.

Reacció química i energia. Principi de conservació de l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema. Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum constant. Equacions termoquímiques. Reacció química realitzada a pressió constant: entalpia.

Sessions 4, 5 i 6: Entalpia normal o estàndard de la reacció (pàgina 126)

Calcular la variació d’entalpia de processos físics i químics, relacionar-la amb la probable espontaneïtat del procés i fer-ne alguna determinació experimental. (21) Interpretar la variació d’entalpia d’una reacció entre molècules en funció de les entalpies d’enllaç. (22)

Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador. Utilització del llenguatge químic i matemàtic adient en el plantejament i resolució dels problemes. Observació d’informació oral, escrita i experimental.

Entalpia normal o estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació. Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Els canvis d’entalpia en els processos físics. Capacitat calorífica específica i molar. Experiència: Utilització del calorímetre. Investigació: poder calorífic d’un combustible.




Actitud positiva i crítica davant de les correccions, disposició a l’autocorrecció, autoexigència davant la consolidació dels objectius treballats i exigència del suport necessari per tal d’aconseguir-la. Curiositat per interrogar-se respecte a problemes que planteja la química. Actitud d’interrogació i investigació davant de qualsevol situació, problema o informació contrastable, relativa a l’energia de les reaccions químiques. Necessitat d’esbrinar quines tècniques i models coneguts es poden aplicar a una situació, com a pas previ a la seva solució. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en química. Valoració de l’aportació de la química en els processos tecnològics que permeten una millora de la qualitat de vida.

Unitat 4. Energia de les reaccions químiques



Sessions 1, 2 i 3: Reacció química i energia (text pàgina 116, activitats pàgina 137)

Càlcul del treball realitzat en l’expansió o compressió d’un gas, i de la variació d’energia interna. Escriptura d’equacions termoquímiques de processos indicats.

1, 2, 3, 4, 5

6, 7, 8, 10, 11, 12

13, 14, 15

Escriure de forma correcta equacions termoquímiques. Calcular la variació d’energia interna en processos a volum constant i en processos a pressió constant.

Determinació del treball d’expansió, de la variació d’energia interna i de la calor subministrada a un sistema. Interpretació de l’entalpia, com a indicador de reaccions endotèrmiques i de reaccions exotèrmiques.

9

Sessions 4, 5 i 6: Entalpia normal o estàndard de la reacció (text pàgina 126, activitats pàgina 137)

Aplicació de la llei de Hess: càlcul de l’entalpia estàndard de reacció a partir de les entalpies de formació. Aplicació de la llei de Hess: combinació de les equacions termoquímiques. Càlcul de l’entalpia estàndard a partir dels valors mitjans de les entalpies d’enllaç.

16, 17, 18, 19, 20, 37, 38, 39

21, 22, 26, 27, 28, 29, 30

23, 24, 31, 32, 33, 34, 35, 36

Determinar la variació d’entalpia de processos físics i químics i fer-ne alguna determinació experimental. Conèixer i aplicar de forma correcta la llei de Hess. Obtenir la variació d’entalpia d’una reacció entre molècules en funció de les entalpies d’enllaç. Reconèixer els canvis d’entalpia en els processos físics: els canvis d’estat.

Càlcul de l’entalpia estàndard de formació de compostos. Càlcul de la variació de l’energia interna a partir de l’entalpia estàndard de formació. Resolució de problemes d’energia de les reaccions químiques per aplicació de la llei de Hess. Aplicació de la capacitat calorífica específica i molar, en la resolució de processos físics.

25




Unitat 5. Velocitat de les reaccions químiques: cinètica química


Sessions 1 i 2: Velocitat de reacció (pàgina 144)

Interpretar de forma qualitativa els factors que regulen la velocitat dels canvis químics mitjançant les teories que expliquen la velocitat de les reaccions. (24)

Observació de forma analítica de dibuixos, esquemes o fotografies com a suport d’informació científica. Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució de qüestions conceptuals.

Velocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Experiència: Exemple d’una reacció que necessita una energia d’activació. Mecanisme d’una reacció.

Sessions 3 i 4: Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció (pàgina 148)

Explicar els factors que regulen la velocitat dels canvis químics. (24) Portar a terme una investigació per resoldre un problema plantejat per ell mateix o per altri de forma que requereixi dissenyar un procés experimental, usant els seus coneixements conceptuals i procedimentals en matèria de laboratori. (43)

Interpretació i elaboració d’experiències. Utilització del llenguatge químic adient. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts experimentals. Disseny d’experiències amb la concreció de diferents fases: percepció del problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de variables.

Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció. Efecte de l’estat de divisió d’un sòlid. Experiència. Influència de la temperatura. Experiència. Influència de la concentració dels reactius. Experiència. Catalitzadors. Inhibidors o catalitzadors negatius. Document: Els enzims són biocatalitzadors.




Importància d’adquirir els nous elements del llenguatge que es donen, preocupant-se per assabentar-se del seu significat precís i de quan, on i com fer-los servir, i dels avantatges que això suposa. Apreciació del treball de la ciència encaminat a millorar les condicions de vida i rebuig dels abusos científics contra l’ésser humà i el medi ambient. Interès per investigar problemes suggerits pel professorat, siguin o no d’aplicació directa de conceptes i tècniques ja coneguts, seguint l’esquema que aquell proposi o no, i predisposició de l’alumne/a a comunicar-ne els resultats. Valoració positiva per part de l’alumne/a de l’esforç que comporta la realització del treball de forma organitzada.

Entre parèntesis figura el número de l'objetiu de curs.

Unitat 5. Velocitat de les reaccions químiques: cinètica química



Sessions 1 i 2: Velocitat de reacció (text pàgina 144, activitats pàgina 155)

Determinació de la velocitat de desaparició de reactius i la velocitat de formació de productes. Interpretació de les teories que expliquen la velocitat de les reaccions.

1, 2, 3

14, 15 4, 5 Conèixer els conceptes velocitat de reacció, energia d’activació i mecanisme d’una reacció. Interpretar gràfiques del procés de reaccions amb el temps, en reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

Explicació fonamental de la velocitat de reacció. Coneixement dels conceptes fonamentals relacionats amb la cinètica química: mecanismes de reacció, energia d’activació, velocitats...

16

Sessions 3 i 4: Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció (text pàgina 148, activitats pàgina 155)

Anàlisi dels factors que modifiquen la velocitat de reacció: estat de divisió d’un sòlid, temperatura, concentració de reactius, catalitzadors.

6, 8, 9

10, 11

12, 13 Explicar els factors que regulen la velocitat dels canvis químics i interpretar-los de forma qualitativa mitjançant les teories que expliquen la velocitat de les reaccions.

Descripció dels factors que modifiquen la velocitat de reacció i aplicació a casos experimentals senzills.

7




C: Activitats comunes. R: Activitats de reforç. A: Activitats d'ampliació

Unitat 6. Equilibri químic


Sessions 1, 2 i 3: Equilibri químic: Reaccions químiques reversibles i irreversibles (pàgina 158)

Descriure processos químics en equilibri homogenis i heterogenis, predir el sentit en què evolucionen i calcular les concentracions en equilibri en casos senzills. (25)

Utilització del llenguatge químic i matemàtic adient en el plantejament dels problemes. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats en el text.

Reaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constant d’equilibri, Kc. Classificació dels equilibris químics. Constant d’equilibri, Kp. Grau de dissociació.

Sessions 4 i 5: Equilibri químic: Factors que afecten l’equilibri químic (pàgina 172)

Descriure els factors que modifiquen els processos químics en equilibri. (25) Observar experimentalment els canvis en la posició d’equilibri d’una reacció química com a conseqüència de variacions de la concentració. (26) Descriure el diagrama de fases i els processos de canvi de fase d’una substància pura. (1)

Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials. Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució de problemes. Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemes de paper i llapis. Càlcul i obtenció de resultats numèrics. Observació d’informació oral, escrita i experimental. Ús de tècniques documentals i informàtiques.

Factors que afecten l’equilibri químic. Variació de la concentració. Experiències: Desplaçaments d’equilibris químics. Variació de la pressió. Variació de la temperatura. Experiència: Desplaçaments d’un equilibri per efecte de la temperatura. Principi de Le Chatelier. Document: Obtenció del diamant a partir del grafit. Diagrama de fases. Experiència: Aigua i gel.

Sessió 6: Ciència, tècnica i societat: Obtenció industrial de l’amoníac, propietats i aplicacions (pàgina 184)


Sessions 9 i 10: Entropia i energia lliure de Gibbs: Espontaneïtat de les reaccions químiques (pàgina 191)

Explicar de forma qualitativa l’entropia com a mesura del desordre espacial i energètic d’un sistema i predir qualitativament l’espontaneïtat d’un canvi. (23)

Realització d’experiències, com les proposades en el text, que palesin fenòmens químics i disseny de muntatges senzills emprant material de laboratori. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats en el text.

Espontaneïtat de les reaccions químiques. Experiència: Dissolució del nitrat d’amoni en aigua. Document: Química i esport. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia lliure de Gibbs.

Actitud de revisar sistemàticament els resultats dels problemes. Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant. Valoració de l’aportació de la química en els processos tecnològics que permeten una millora de la qualitat de vida. Actitud positiva i crítica davant de les correccions, disposició a l’autocorrecció i autoexigència davant la consolidació dels objectius treballats. Valoració positiva per part de l’alumne/a de l’esforç que comporta la realització del treball d’una manera organitzada i la recerca dels ajuts necessaris en la seva elaboració. Interès per utilitzar els mètodes emprats pels científics. Necessitat de verificar els resultats i contrastar-los amb els d’altres persones i reflexionar sobre possibles diferències dels resultats o dels mètodes emprats per obtenir-los.

Sessió 11: Entropia i energia lliure de Gibbs: ∆∆∆∆G°°°° d’una reacció (pàgina 198)

Determinar l’espontaneïtat d’un canvi en funció de la variació d’entropia total i de la variació de l’entalpia i l’entropia del sistema. (23) Expressar amb coherència, oralment i per escrit, les conclusions extretes d’una reflexió davant d’un problema teoricopràctic. (45)

Enregistrament de manera ordenada i precisa de les dades representatives obtingudes en una observació directa o en les experiències. Esquematització i descripció oral i escrita de fenòmens o processos senzills. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

∆G° d’una reacció. Entropia molar estàndard de les substàncies. Càlcul de l’entropia molar estàndard d’una reacció. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció, ∆G°. Ciència, tècnica i societat: Una explosió química, la del gas grisú.





Unitat 6. Equilibri químic



Sessions 1, 2 i 3: Equilibri químic: Reaccions químiques reversibles i irreversibles (text pàgina 158, activitats pàgina 186)

Càlcul de les constants d’equilibri, Kc i Kp. Determinació del nombre de mols de cada espècie química en equilibri. Obtenció del grau de dissociació d’un reactiu en equilibri.

1, 2, 3, 4, 5, 6

8, 9, 10, 11

12, 13, 14, 15

Predir si una mescla es troba en equilibri i, en cas negatiu, en quin sentit transcorrerà la reacció. Classificar els equilibris químics. Resoldre problemes de dissociació de reactius en equilibri.

Obtenció de la constant d’equilibri, Kc. Càlcul del nombre de mols de gasos presents en l’equilibri, la pressió total en equilibri, la pressió parcial de cada component i el valor de Kp. Determinació del grau de dissociació.

7

Sessions 4 i 5: Equilibri químic: Factors que afecten l’equilibri químic (text pàgina 172, activitats pàgina 186)

Aplicació del principi de Le Chatelier per tal d’explicar com evoluciona un sistema fins a aconseguir arribar a un nou estat d’equilibri. Descripció del diagrama de fases i dels canvis de fase d’una substància pura.

16, 17, 18, 19, 20

21, 22, 24, 25

26, 27, 28

Conèixer els factors que modifiquen l’equilibri químic: variació de la concentració, de la pressió i de la temperatura. Resoldre problemes d’equilibri químic per aplicació del principi de Le Chatelier. Interpretar de forma correcta els diagrames de fases.

Descripció dels factors que modifiquen els processos químics en equilibri (concentració, pressió i temperatura). Observació de forma experimental dels canvis en la posició d’equilibri d’una reacció química com a conseqüència de variacions de la concentració.

23

Sessió 6: Ciència, tècnica i societat: Obtenció industrial de l’amoníac, propietats i aplicacions (pàgina 184)


Sessions 9 i 10: Entropia i energia lliure de Gibbs: Espontaneïtat de les reaccions químiques (text pàgina 191, activitats pàgina 203)

Justificació de quins processos representen un augment o una disminució d’entropia. Predicció de reaccions espontànies i no espontànies.

1, 2, 4, 5, 6

7, 8, 9, 10, 11

12, 13, 14, 15

Explicar de forma qualitativa l’entropia com a mesura del desordre espacial i energètic d’un sistema i predir qualitativament l’espontaneïtat d’un canvi.

Raonament, en problemes teòrics, de l’espontaneïtat de les reaccions químiques. Predicció, de forma raonada, dels canvis d’entropia del sistema.

3

Sessió 11: Entropia i energia lliure de Gibbs: ∆∆∆∆G°°°° d’una reacció (text pàgina 198, activitats pàgina 203)

Càlcul de l’entropia molar estàndard, ∆S°, i de l’energia lliure estàndard, ∆G°, d’una reacció. Raonament, a partir de valors de l’energia lliure estàndard, de si un procés és espontani.

16 18 19, 20 Justificar l’espontaneïtat d’un canvi en funció de la variació d’entropia total i de la variació de l’entalpia i l’entropia del sistema. Relacionar l’energia lliure de Gibbs i la constant d’equilibri d’una reacció.

Determinació del valor de ∆G° d’una reacció i justificació de si el procés és espontani o no espontani. Obtenció de l’energia lliure de Gibbs, ∆G°, a partir de dades tabulades d’energies lliures estàndards de formació.

17





Unitat 7. Reaccions de transferències de protons


Sessions 1 i 2: Reaccions àcid-base, concepte de pH (pàgina 205)

Interpretar les reaccions àcid-base amb la teoria d’Arrhenius i la teoria de Brönsted i Lowry. (28) Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics (forts i febles) en solució aquosa i aplicar-ho a processos àcid-base. (27)

Interpretació i elaboració de reaccions químiques entre àcids i bases. Utilització del llenguatge químic adient. Lectura, discussió i anàlisis de les experiències i els exemples intercalats en el text. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts experimentals. Coneixement de les fórmules i els noms de les substàncies.

Introducció. Experiència: Propietats generals dels àcids i les bases. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Document 1: Teoria de Lewis dels àcids i les bases. Autoionització de l’aigua. Concepte de pH.

Sessions 3 i 4: Força relativa d’àcids i bases (pàgina 212)

Conèixer els àcids i bases, forts i febles, més importants. Predir, de forma qualitativa, la força relativa d’un àcid o una base conjugada. (28)

Lectura, discussió i anàlisis de les taules intercalades en el text. Extracció de les idees bàsiques de textos científics senzills, de vídeos científics o de simulacions interactives per ordinador.

Força relativa d’àcids i bases. Document 2: Superàcids. Relació entre l’estructura química i la constant d’acidesa dels àcids. Ciència, tècnica i societat: Àcid nítric, obtenció i propietats.


Sessions 7, 8 i 9: Solucions amortidores, neutralització, volumetries (pàgina 226)

Predir qualitativament i calcular, en casos senzills, l’acidesa de solucions d’àcids i bases de Brönsted i Lowry de concentració coneguda. (29) Descriure algun procés químic important des del punt de vista ambiental o industrial. (38)

Coneixement del nom i la fórmula dels compostos àcids i bàsics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC. Lectura, discussió i anàlisis de les experiències, els exemples i els documents intercalats en el text. Comunicació del contingut d’un treball experimental o bibliogràfic.

Dissolucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores. Indicadors àcid-base. Experiència: Indicadors naturals. Document: Indicadors més usuals.

Organització en el plantejament de tasques d’estudi i de treball individual, tant en hores de classe com fora de classe. Valoració de la contribució de la química a la fabricació de productes sintètics que permeten una millora de la qualitat de vida. Tendència de l’alumnat a pensar i reflexionar sobre qüestions puntuals obertes, suggerides pel professorat, que siguin a l’abast de la seva comprensió i possibilitats de treball. Actitud d’interrogació i investigació davant de qualsevol situació, problema o informació contrastable, relativa a la química de transferència de protons. Importància d’adquirir els nous elements del llenguatge que es donen, preocupant-se per assabentar-se del seu significat precís i de quan, on i com fer-los servir, i dels avantatges que això suposa. Valoració de la provisionalitat de les explicacions com un element diferenciador del coneixement científic i com la base del caràcter no dogmàtic i canviant de la ciència.

Sessions 10 i 11: Reaccions de neutralització (pàgina 238)

Realitzar alguna volumetria àcid-base per determinar la concentració o la composició de substàncies d’interès en la vida quotidiana. (30)

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida: ús de les tècniques experimentals i informàtiques, tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i en mapes conceptuals.

Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base: corbes de valoració. Investigació: Exemple d’una valoració. Ciència, tècnica i societat: Un dels àcids més importants, l’àcid sulfúric.




Entre paréntesis figura el número de l'objetiu de curs.

Unitat 7. Reaccions de transferències de protons



Sessions 1 i 2: Reaccions àcid-base, concepte de pH (text pàgina 205, activitats pàgina 224)

Interpretació de les reaccions àcid-base amb la teoria d’Arrhenius i la teoria de Brönsted i Lowry. Determinació del pH i del pOH de solucions àcides i bàsiques. Reconeixement de la dissociació iònica de les reaccions àcid-base.

1, 2, 3, 4

5, 6, 7, 8, 9

11, 12 Caracteritzar experimentalment els àcids i les bases. Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics (forts i febles) en solució aquosa i aplicar-ho a processos àcid-base.

Reconeixement de les propietats generals dels àcids i les bases. Càlcul de la concentració d’ions hidròxid i d’ions oxoni presents en solucions àcides, bàsiques i neutres. Obtenció del pH d’una solució a partir de dades de la seva concentració i densitat.

10

Sessions 3 i 4: Força relativa d’àcids i bases (text pàgina 212, activitats pàgina 224)

Coneixement dels àcids i bases, forts i febles, més importants. Aplicació del grau de dissociació a les substàncies àcides i bàsiques.

13, 14, 15, 16, 17

18, 19, 20, 21

23, 24, 25, 26

Predir, de forma qualitativa, la força relativa d’un àcid o una base conjugada. Obtenir el pH d’una solució a partir de la constant d’acidesa, Ka, o la constant de basicitat, Kb.

Càlcul de la constant d’acidesa, Ka, i el pKa, d’àcids febles, a partir de dades inicials de concentració, i viceversa. Càlcul de la constant de basicitat, Kb, i el pKb, de bases febles, a partir de dades inicials de concentració, i viceversa.

22


Sessions 7, 8 i 9: Solucions amortidores, neutralització, volumetries (text pàgina 226, activitats pàgina 247)

Càlcul del pH de dissolucions de sals en aigua, de concentració inicial coneguda. Reconeixement experimental de les propietats de les solucions amortidores. Càlcul de l’interval de pH per al viratge d’indicadors comuns.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 14

8, 9, 10, 11

13, 15, 16

Predir qualitativament, en casos senzills, l’acidesa de solucions d’àcids i bases de Brönsted i Lowry de concentració coneguda. Entendre el concepte de solucions reguladores. Resoldre problemes de reaccions àcid-base en presència d’indicadors.

Determinació del grau d’acidesa de solucions d’àcids, bases i sals, de concentració coneguda. Obtenció del grau d’acidesa i observació de la coloració de reaccions àcid-base amb indicadors de pH. Identificació dels indicadors més comuns.

12

Sessions 10 i 11: Reaccions de neutralització (text pàgina 238, activitats pàgina 247)

Realització d’alguna volumetria àcid-base per determinar la concentració o la composició de substàncies d’interès en la vida quotidiana.

17, 18, 19

21, 22, 23

24, 25 Resoldre problemes de volumetries àcid-base i predir si la solució resultant serà àcida, bàsica o neutre. Treballar estequiomètricament amb reaccions de neutralització.

Càlcul de la concentració d’una dissolució d’una base, a partir d’una dissolució d’un àcid, de concentració coneguda, i viceversa. Obtenció del pH de reaccions de neutralització.

20





Unitat 8. Reaccions de transferència d’electrons


Sessions 1, 2 i 3: Reaccions redox (pàgina 250)

Realitzar alguna volumetria redox per determinar la concentració o la composició de substàncies d’interès en la vida quotidiana. (30) Interpretar reaccions d’oxidació-reducció, tant en casos en què hi ha bescanvi net d’electrons com en els casos en els quals aquest bescanvi és parcial (especialment substàncies orgàniques) i igualar les primeres; i conèixer els oxidants i reductors més freqüents al laboratori. (32)

Utilització del llenguatge químic adient en el plantejament i la resolució de problemes. Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució de qüestions teòriques i/o pràctiques. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Observació d’informació oral, escrita i experimental: extracció d’informació de diverses fonts (enquestes, entrevistes, llibres didàctics, revistes de divulgació i/o especialitzades).

Introducció. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de l’ió-electró. Exemples de reaccions redox que tenen lloc en medi àcid o neutre. Exemple de reacció redox que té lloc en medi bàsic. Experiències: Reaccions redox. Volumetries redox. Experiències.


Sessions 6, 7, 8: Piles voltaiques (pàgina 265)

Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics en solució aquosa i aplicar-ho a processos redox. (27) Construir algunes piles, determinar experimentalment la seva fem i interpretar els valors obtinguts en funció dels potencials d’elèctrode de les semipiles. (33) Predir l’espontaneïtat de processos redox senzills en dissolució aquosa en funció dels valors dels potencials d’elèctrode estàndard. (34)

Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemes de paper i llapis. Observació d’informació oral, escrita i experimental: planificació de les tècniques d’obtenció d’informació. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida: disseny d’experiències amb la concreció de les diferents fases (percepció del problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de variables). Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text.

Introducció. Piles voltaiques o galvàniques. Exemples de piles galvàniques. Notació simplificada de les piles. Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Piles voltaiques usades a la pràctica. Relació entre la variació d’energia lliure i la fem d’una pila. Equació de Nernst. Determinació de constants d’equilibri. Document 1: Pila de Volta.

Interès per utilitzar els mètodes emprats pels científics. Valoració de la contribució de la química a la fabricació de productes sintètics que permeten una millora de la qualitat de vida. Importància d’adquirir els nous elements del llenguatge que es donen, preocupant-se per assabentar-se del seu significat precís i de quan, on i com fer-los servir, i dels avantatges que això suposa. Valoració de la provisionalitat de les explicacions com un element diferenciador del coneixement científic i com la base del caràcter no dogmàtic i canviant de la ciència. Necessitat de verificar els resultats i de contrastar-los amb els d’altres persones i reflexionar sobre possibles diferències en aquests resultats o sobre els mètodes emprats per obtenir-los. Interès de l’alumne/a per parar atenció en el llenguatge amb què s’expressa el professor, tan correcte com sigui possible, tenint present la situació i la capacitat de comprensió dels alumnes.

Sessions 9 i 10: Electròlisi (pàgina 282)

Aplicar els valors dels potencials d’elèctrode estàndard al càlcul de la fem de cel·les electroquímiques. (34) Interpretar processos electrolítics senzills, fer-ne alguna determinació experimental, i conèixer les aplicacions industrials de l’electròlisi. (35) Determinar experimentalment el caràcter oxidant i reductor. (41)

Expressió precisa d’un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió. Ús correcte de les unitats de les magnituds del SI i també altres unitats d’ús freqüent. Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar. Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de química: explicitació de conclusions. Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials.

Electròlisi. Processos anòdics i catòdics. Estudi quantitatiu de l’electròlisi. Document 2: Michael Faraday. Aplicacions de l’electròlisi. Experiències: Electròlisi d’una solució de clorur de sodi, exemples de recobriments metàl·lics per electròlisi. Ciència, tècnica i societat: Corrosió metàl·lica.




Unitat 8. Reaccions de transferència d’electrons



Sessions 1, 2 i 3: Reaccions redox (text pàgina 250, activitats pàgina 262)

Interpretació de reaccions redox, tant en casos en què hi ha bescanvi net d’electrons com en els casos en els quals aquest bescanvi és parcial (especialment substàncies orgàniques) i igualació de les primeres; i reconeixement dels oxidants i reductors més freqüents al laboratori.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

8, 9, 11, 12, 13

14, 15, 16

Entendre el concepte d’oxidació-reducció. Calcular el nombre d’oxidació. Igualar reaccions redox que tenen lloc en medi àcid o neutre i en medi bàsic, per mitjà del mètode de l’ió-electró. Resoldre problemes numèrics de volumetries redox, i conèixer els fonaments teòrics d’aquesta experiència de laboratori.

Aplicació del mètode de l’ió-electró en l’ajustament de reaccions d’oxidació-reducció, en diferents medis. Resolució de problemes estequiomètrics de reaccions d’oxidació-reducció, prèviament igualades. Realització d’alguna volumetria redox per determinar la concentració o la composició de substàncies d’interès en la vida quotidiana.

10


Sessions 6, 7, 8: Piles voltaiques (text pàgina 265, activitats pàgina 291)

Escriptura de la notació simplificada de les piles, les semireaccions que tenen lloc en cada elèctrode i la reacció redox global. Determinació de l’espontaneïtat de processos a partir dels potencials de reducció dels compostos presents.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

8, 9, 10, 11, 12

13, 15 Comprendre el funcionament i la construcció de les piles voltaiques o galvàniques. Predir l’espontaneïtat de processos redox senzills en dissolució aquosa en funció dels valors dels potencials d’elèctrode estàndard. Indicar els elements fonamentals d’una pila: ànode, càtode, notació, fem, energia elèctrica subministrada, etc.

Construcció d’algunes piles, determinació experimental de la seva fem i interpretació dels valors obtinguts en funció dels potencials d’elèctrode de les semipiles. Obtenció de la fem d’una pila i càlcul de la variació de massa de les làmines metàl·liques que formen els elèctrodes. Relació entre la variació d’energia lliure i la fem d’una pila.

14

Sessions 9 i 10: Electròlisi (text pàgina 282, activitats pàgina 291)

Descripció qualitativa i quantitativa dels processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics en solució aquosa i utilització en processos redox. Coneixement de les diferents aplicacions de l’electròlisi.

16, 18, 20

19, 21 22, 23 Conèixer el funcionament d’una cel·la electrolítica. Aplicar els valors dels potencials d’elèctrode estàndard al càlcul de la fem de cel·les electroquímiques. Interpretar processos electrolítics senzills, fer-ne alguna determinació experimental, i conèixer les aplicacions industrials de l’electròlisi.

Anàlisi i estudi quantitatiu del concepte d’electròlisi. Resolució de problemes de cel·les electrolítiques connectades en sèries. Càlculs estequiomètrics aplicats a l’electròlisi de solucions. Aplicació de l’electròlisi en l’obtenció de productes d’interès i en recobriments metàl·lics.

17




Unitat 9. Reaccions de precipitació


Sessions 1, 2 i 3: Solució saturada (pàgina 296)

Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics (forts i febles) en solució aquosa i aplicar-ho a processos de precipitació. (27)

Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar. Utilització del llenguatge químic i matemàtic adient en el plantejament i resolució dels problemes. Ús correcte de les unitats de les magnituds del SI i també altres unitats d’ús freqüent.

Solució saturada. Solubilitat. Compostos solubles i insolubles. Equilibris amb sals poc solubles: equilibris de precipitació iònica. Relació entre la solubilitat i el producte de solubilitat. Reaccions de precipitació iònica.

Sessions 4, 5 i 6: Desplaçaments dels equilibris de precipitació (pàgina 305)

Predir qualitativament reaccions de precipitació en funció de la solubilitat dels compostos iònics més comuns i calcular la quantitat de precipitat que es forma. (31) Determinar experimentalment algunes de les propietats que caracteritzen les substàncies químiques: solubilitat, conductivitat... (41)

Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats al text. Interpretació de les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials. Explicitació de conclusions. Càlcul i obtenció de resultats numèrics. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.

Desplaçaments dels equilibris de precipitació: efecte de la pressió, de la temperatura i de l’ió comú. Dissolució de precipitats: reaccions àcid-base, reaccions redox, formació de complexos. Document: Els complexos, naturalesa, propietats i aplicacions. Investigació: Reaccions de precipitació i redissolució de precipitats.

Sessió 7 i 8: Activitats (pàgina 313)

Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en química. Curiositat per interrogar-se respecte a problemes que planteja la química. Actitud d’interrogació i investigació davant de qualsevol situació, problema o informació contrastable, relativa al món de les reaccions de precipitació. Necessitat d’esbrinar quines tècniques i models coneguts es poden aplicar a una situació, com a pas previ a la seva solució. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.



Unitat 9. Reaccions de precipitació



Sessions 1, 2 i 3: Solució saturada (text pàgina 296, activitats pàgina 313)

Descripció qualitativa i quantitativa dels processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics (forts i febles) en solució aquosa i aplicació a processos de precipitació. Resolució de problemes de reaccions de precipitació iònica.

1, 2, 3, 4, 5

6, 7, 8, 13, 14

10, 11, 15

Entendre els conceptes: solució saturada, solubilitat, compostos solubles i insolubles, producte de solubilitat. Relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat. Deduir, després de fer els càlculs necessaris, si s’obtindrà un determinat precipitat en mesclar dues solucions.

Determinació del producte de solubilitat, Ks, a partir de la solubilitat, i viceversa. Justificació numèrica de l’obtenció de precipitats, de la no formació de precipitats i de la situació d’equilibri de saturació. Resolució de problemes associats a la precipitació fraccionada.

9

Sessions 4, 5 i 6: Desplaçaments dels equilibris de precipitació (text pàgina 305, activitats pàgina 313)

Raonament del desplaçament dels equilibris de precipitació, per efecte de la pressió, per efecte de la temperatura i per efecte de l’ió comú. Obtenció experimental d’algunes de les propietats que caracteritzen les substàncies químiques, com la solubilitat.

12, 16, 17

19, 20 21 Predir qualitativament reaccions de precipitació en funció de la solubilitat dels compostos iònics més comuns i calcular la quantitat de precipitat que es forma. Resoldre problemes de l’efecte de l’ió comú. Treballar estequiomètricament amb reaccions de precipitació i amb redissolució de precipitats.

Comparació i extracció de conclusions de la solubilitat de compostos en aigua pura i en presència d’un ió comú. Resolució de problemes associats a la dissolució de precipitats: reaccions àcid-base, reaccions redox i formació de compostos. Aplicació de càlculs estequiomètrics als desplaçaments dels equilibris de precipitació.

18

Sessió 7 i 8: Activitats (pàgina 313)



Unitat 10. Química inorgànica


Sessions 1 i 2: Hidrogen (pàgina 316)

Formular i anomenar compostos inorgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals, i formular i anomenar els ions poliatòmics més comuns. (13)

Disseny d’experiències. Observació de forma analítica de dibuixos, esquemes o fotografies com a suport d’informació científica. Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució de qüestions conceptuals.

Hidrogen. Metalls alcalins. Metalls alcalinoterris. Document 1: La duresa de l’aigua. Els metalls de transició. El bor i l’alumini. El carboni i el silici. Document 2: Datació per carboni-14.

Sessions 3 i 4: El nitrogen i el fòsfor (pàgina 328)

Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en què es produeixen, i interpretar resultats que es puguin obtenir experimentalment en el laboratori o en casos quotidians. (19)

Extracció d’informació a partir d’experiències. Utilització del llenguatge químic adient. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts experimentals. Interpretació i elaboració d’experiències.

El nitrogen i el fòsfor. L’oxigen i el sofre. Document 3: L’ozó. Els halògens.




Valoració de la química com a coadjuvant en l’ús controlat dels recursos naturals i en la minimització de la contaminació. Apreciació del treball de la ciència encaminat a millorar les condicions de vida i rebuig dels abusos científics contra l’ésser humà i el medi ambient. Importància d’adquirir els nous elements del llenguatge que es donen, preocupant-se per assabentar-se del seu significat precís i de quan, on i com fer-los servir, i dels avantatges que això suposa. Valoració positiva per part de l’alumne/a de l’esforç que comporta la realització del treball de forma organitzada.


Unitat 10. Química inorgànica



Sessions 1 i 2: Hidrogen (text pàgina 316, activitats pàgina 337)

Anàlisi de les característiques més importants de l’hidrogen, els metalls alcalins, els metalls alcalinoterris, els metalls de transició, el bor i l’alumini, i el carboni i el silici.

1, 2, 3

5, 6, 7 8, 9 Formular i anomenar els ions poliatòmics més comuns, i formular i anomenar compostos inorgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals.

Predicció del resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en què es produeixen, i interpretació dels resultats que es puguin obtenir de forma experimental en el laboratori, en la indústria o en casos quotidians.

4

Sessions 3 i 4: El nitrogen i el fòsfor (text pàgina 328, activitats pàgina 337)

Anàlisi de les característiques més importants del nitrogen i el fòsfor, l’oxigen i el sofre i els halògens.

10, 11, 12

14, 15

16 Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en què es produeixen, i interpretar resultats que es puguin donar.

Formulació i nomenclatura dels ions poliatòmics més comuns i dels compostos inorgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC.

13





Unitat 11. La química del carboni


Sessions 1, 2 i 3: Química del carboni, proteïnes i glúcids (pàgina 340)

Formular i anomenar compostos orgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC: hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, èsters, amines i amides. (13) Exemplificar reaccions orgàniques d’addició, eliminació i substitució en casos senzills, i conèixer algunes de les seves aplicacions més importants en el camp de la química aplicada. (36) Reconèixer la composició i estructura de diversos compostos bioquímics quotidians i relacionar-ho amb les seves propietats. (18)

Lectura, discussió i anàlisi dels recordatoris intercalats en el text. Selecció dels conceptes i els procediments a fer servir en la resolució d’exercicis. Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemes de paper i llapis. Observació d’informació oral, escrita i experimental. Ús de tècniques documentals i informàtiques. Enregistrament de manera ordenada i precisa de les dades representatives obtingudes en una observació directa o en les experiències. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

Fórmules químiques. Grups funcionals. Isomeria. Isomeria constitucional: de cadena, de posició i de funció. Estereoisomeria: geomètrica i òptica. Principals tipus de reaccions orgàniques: de substitució, d’addició a dobles i triples enllaços, d’eliminació, d’esterificació, d’oxidació de les funcions alcohol, aldehid i cetona, de combustió. La bioquímica. Proteïnes. Estructura de les proteïnes. Glúcids. La seva classificació. Sacàrids. Glucosa. Disacàrids. Polisacàrids. Valor energètic dels aliments.


Sessions 6 i 7: Polímers d’interès industrial (pàgina 360)

Descriure algun procés químic important des del punt de vista ambiental o industrial, després de haver-lo treballat a classe, com, per exemple, l’obtenció de polímers. (38) Reconèixer la composició, l’estructura química i les propietats dels polímers. (18)

Realització d’experiències, com les proposades en el text, que palesin fenòmens químics i disseny de muntatges senzills emprant material de laboratori. Lectura, discussió i anàlisi dels documents intercalats en el text. Esquematització i descripció oral i escrita de fenòmens o processos senzills.

Polímers: propietats generals. Tipus de polímers artificials. Síntesi dels polímers. Polímers d’addició. Polímers de condensació. Composites. Silicones. Ciència, tècnica i societat: Reciclatge i incineració de plàstics.

Curiositat per interrogar-se respecte a problemes que planteja la química. Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant. Valoració de l’aportació de la química en els processos tecnològics que permeten una millora de la qualitat de vida. Rebuig de la producció i l’ús de substàncies que perjudiquen la salut. Iniciativa en la recerca d’informació i en el treball experimental. Valoració positiva per part de l’alumne/a de l’esforç que comporta la realització del treball d’una manera organitzada i la recerca dels ajuts necessaris en la seva elaboració. Interès per utilitzar els mètodes emprats pels científics. Necessitat de verificar els resultats i contrastar-los amb els d’altres persones i reflexionar sobre possibles diferències dels resultats o dels mètodes emprats per obtenir-los.




Entre paréntesis figura el número de l'objetiu de curs.

Unitat 11. La química del carboni



Sessions 1, 2 i 3: Química del carboni, proteïnes i glúcids (text pàgina 340, activitats pàgina 355)

Representació dels diferents tipus d’isòmers dels compostos químics orgànics. Reconeixement de la composició i de l’estructura de diversos compostos bioquímics quotidians, i interpretació de les seves propietats. Aplicació de l’estequiometria a reaccions orgàniques.

10, 11, 12, 13, 14, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 29, 30, 31

16, 17, 18, 19, 20, 32, 33

Formular i anomenar compostos orgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC: hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, èsters, amines i amides. Exemplificar reaccions orgàniques d’addició, eliminació i substitució en casos senzills, i conèixer algunes de les seves aplicacions més importants en el camp de la química aplicada.

Formulació i nomenclatura dels compostos orgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC. Formulació i nomenclatura d’isòmers. Càlcul estequiomètric en diferents tipus de reaccions orgàniques: d’addició, eliminació i substitució. Identificació de les característiques fonamentals de les proteïnes, els glúcids i els sacàrids.

15


Sessions 6 i 7: Polímers d’interès industrial (text pàgina 360, activitats pàgina 368)

Coneixement de la composició, de l’estructura química i de les propietats dels polímers.

1, 2, 3, 4, 5

6, 7, 9, 10

11, 12, 13

Descriure el procés d’obtenció de polímers, des del punt de vista ambiental i/o industrial.

Identificació de les característiques fonamentals dels polímers. Classificació dels polímers.

8





Unitat 12. La química i la indústria, contaminació i medi ambient


Sessions 1 i 2: Introducció (pàgina 370)

Descriure algun procés químic important des del punt de vista ambiental o industrial, desprès d’haver-lo treballat a classe, com, per exemple, la formació i desaparició de l’ozó a l’estratosfera, la química del cicle del CO2 a l’atmosfera i als oceans, etc. (38)

Utilització del llenguatge químic adient. Lectura, discussió i anàlisis dels documents i les taules intercalats en el text. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts experimentals. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida.

Introducció. Matèries primeres. Del laboratori a la planta industrial. Classificació dels productes químics. Química i medi ambient. Document 1: La pluja àcida. Document 2: L’smog. Document 3: Metalls tòxics en el medi ambient.




Valoració de la contribució de la química a la millora de la qualitat de vida. Tendència de l’alumnat a pensar i reflexionar sobre qüestions puntuals obertes que siguin a l’abast de la seva comprensió. Valoració de la provisionalitat de les explicacions com un element diferenciador del coneixement científic i com la base del caràcter no dogmàtic i canviant de la ciència.


Unitat 12. La química i la indústria, contaminació i medi ambient



Sessions 1 i 2: Introducció (text pàgina 370, activitats pàgina 383)

Descripció d’algun procés químic important des del punt de vista ambiental o industrial, desprès d’haver-lo treballat a classe.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 15, 16, 17

10, 14, 18, 19, 20, 21, 22

6, 11, 12, 23

Reconèixer les matèries primeres de les plantes industrials. Analitzar la influència de la química en el medi ambient. Estudiar diferents tipus de contaminació.

Classificació dels productes químics. Coneixement de fenòmens químics en el medi ambient, per exemple, la pluja àcida, l’smog, els metalls tòxics, etc.

13





Sessions 1 i 2: Estructura atòmica: els espectres (pàgina...

Documents

Transcript of Sessions 1 i 2: Estructura atòmica: els espectres (pàgina...