SESSIÓ DONES I DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS...Contingut sessió P ‐ 1L a diferència i els drets...
65
DONES I DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS M. Carmen Catalán Centre d’anàlisi i programes sanitaris Tarragona, 13 de març de 2013
Transcript of SESSIÓ DONES I DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS...Contingut sessió P ‐ 1L a diferència i els drets...
DONES I DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS
M. Carmen
Catalán
Centre d’anàlisi i programes sanitaris
Tarragona, 13 de març
de 2013
Contingut sessió
P‐1 La diferència i els drets de les dones: Significat social de la maternitat, que són els drets sexuals i
reproductius, aplicació
i efectes sobre la salut. Els homes i DDSSRR.
P‐2 Atenció a la salut sexual i reproductiva: Diverses pràctiques, diversos professionals.
L’apropiació
del cos de la dona. P‐3 Eines de Treball en Drets sexuals i reproductius
(materials teòrics i pràctics) Taller de debat sobre alguna de les eines
ALGUNS CONCEPTES BÀSICS
Visió
feminista de la sexualitat Diccionari Ideològic feminista V. Sau
• Sexualitat Masculina de caràcter instintiu,Té
per
objecte la reproducció.
• Plaer limitat
• Domini de la dona
• Sexualitat femenina de caràcter cultural.
• . Culturalment pot separar sexualitat de
reproducció
• Plaer il∙limitat
• . Sotmetiment
a l’home
Visió
feminista de la sexualitat Diccionari ideològic feminista Victoria
Sau
El patriarcat s’ha basat en la repressió de la sexualitat femenina, no ha pogut donar model sexual no existeix la
sexualitat com tal, solament hi ha actes sexuals amb finalitat procreativa
Visió feminista de la maternitat
No existeix la maternitat com institució.
Existeix el fet biològic de gestació, part i de cures durant períodes més o menys llargs
El patriarcat solament reconeix el poder als pares
Drets sexuals i reproductius De que parlem?
• Origen les lluites del moviment feminista dels anys 70 sobre el dret al propi cos. Dret a
regular la pròpia sexualitat i capacitat reproductiva.
• 1973 Llibre col∙lectiu dones de Bostotn «Nuestros
cuerpos
, nuestras
vidas»
Evolució Anys 60 i 70 a EEUU i Europa importants grups
d’autoconsciència i de reflexió. Anys 70‐80 moviments de lluita per a la llibertat sexual
i reproductiva de les dones. Espanya , despenalització contraceptius, eliminació
del adulteri del codi penal,
lluita despenalització
avortament Anys 90 NNUU. Noves orientacions en matèria de
polítiques de població
, de salut , de desenvolupament i de drets humans.
1994 Conferència sobre Població. El Caire. Drets sexuals i reproductius.
1995 IV Conferència Mundial Dones , Bejing. Consolidació
de DDSiR.
2000 Declaracions del Mil∙lenniFonts: APFCiB, Plataforma mujeres
ante
el congreso
.
Evolució?
• 1995 Federació
Internacional de Planificació familiar. Carta 12 Drets sexuals i reproductius.
• Drets sexuals no subordinats als drets reproductius
Canvi conceptual
• Desvinculació
Sexualitat de reproducció.
• Desvinculació
moral religiosa.
• Desvincula el control de població
de la contracepció.
• Vincula als homes com coresponsables
Quins són aquests drets?
• Drets
sexuals
i
reproductius:
Dret
igualtat
i
protecciDret
igualtat
i
proteccióó igualitigualitàària,
dret
a
la
vida,
llibertat
i
seguretat,
a
la ria,
dret
a
la
vida,
llibertat
i
seguretat,
a
la
privacitat,
a
lprivacitat,
a
l’’autonomia
personal,
llibertat
de autonomia
personal,
llibertat
de pensament, a la salut i als beneficis del avanpensament, a la salut i als beneficis del avançç
cientcientíífic, fic,
a
la
l’’educacieducacióó
e
informacie
informacióó,
escollir
a
casar,
escollir
a
casar‐‐se
o
no,
i se
o
no,
i formar
o
planificar
famformar
o
planificar
famíília,
si
tenir
fills
o
no,
Rendicilia,
si
tenir
fills
o
no,
Rendicióó
de comptes i reparacide comptes i reparacióó
de danys. (cadascun dde danys. (cadascun d’’aquests aquests drets
tdrets
téé
una
vessant
o
sexual
i
una
altra
reproductiva una
vessant
o
sexual
i
una
altra
reproductiva
(Drets
aprovats
per
la
IPPF
a
1995.Veure Observatori (Drets
aprovats
per
la
IPPF
a
1995.Veure Observatori de de
DSiRDSiR
de
Associacide
Associacióó
de
Planificacide
Planificacióó
Familiar
de Familiar
de
Catalunya i Balears)Catalunya i Balears)
Algunes dades
• «El progreso
de las mujeres
en el mundo»
ONU Mujeres
2011
Dades (país per país) Lleis sobre Avortament: diverses causes
Salut reproductiva: Taxa mortalitat materna, Utilització
contraceptius, Parts
atesos per personal mèdic especialitzat.
1990 Taxa
mortalitat materna/100.000
neixement
svius
2008 Taxa
mortalitat
materna/100.000
n.vius
Utilització
contracept
ius %2000‐2008
Parts
atesos per
personal
salut
especialitz
at
Mundial 397 264 56 67
Orient mitjà
i
Àfrica del
nord
210 91 46 79
Àfrica
Subsahariana867 646 18 47
Parlem de salut, de què parlem?
MÒDEL BIO‐PSICO‐SOCIALMÒDEL BIO‐PSICO‐SOCIAL
Aquest
model
permet
entendre
com afecten
a
la
salut
les
condicions
de
vida
i
de
treball,
incloent
l’anàlisi
de les
diferències
i
les
desigualtats
de
gènere
PRINCIPALS DETERMINANS DE LA SALUTPRINCIPALS DETERMINANS DE LA SALUT
Condicions de treball i de vida
Estils de Vidaindividuals
Xarxes SocialsI comunitàries Condicions grals
socioeconòmiqes,culturalsambientals
Esquema de Gugliemo Pacileo 2005 adaptat de Dahlgren i Witehead 1991
Edat sexeF. constitu
Factors influeixen la salut reproductiva en l’embaràs, part i lactància – especial sensibilitat‐• Factors individuals genètics, edat• Factors individuals: Estils de vida• Factors socials: Xarxes socials i comunitàries
(família, amistats), ‐valoració
social‐ Condicions
de treball i de vida
• Condicions socials econòmiques medi‐ ambientals, serveis d’atenció.
Els factors laborals
Existeixen riscos: Sexualitat, reproducció, embaràs, lactància.
•R. Sexualitat i reproducció: L’exposició
a determinats agents perillosos i condicions de treball, pot
impedir la concepció, lesionar les cèl∙lules germinals masculines i/o femenines i produir
canvis en el comportament sexual.•Font: Guia Sindical per a la prevenció
de riscos per a la reproducció,
l’embaràs i lactància CCOO Oct
2009
Quins són els agents que poden afectar a la sexualitat i a la reproducció• La tensió, el cansament, els torns de treball,
l’exposició
a agents químics poden disminuir el desig i/o la capacitat de mantenir relacions
sexuals.
• L’exposició
a determinats agents físics, químics, o biològics poden afectar als òvuls o l’esperma
disminuint la fertilitat i poden produir esterilitat, malformacions, i malalties fins hi tot càncer en
els òrgans reproductius de d i h
Quins són els riscos per l’embaràs i la lactànciaHi
ha
una
especial
vulnerabilitat
de
les
dones
embarassades
i
lactants
a
alguns
riscos
laborals degut
als
canvis
biològics
que
es
produeixen
que
accentuen
la
possibilitat
de
danys
tant
a
les treballadores
com
a
les
criatures
que
han
de
néixer i a les nou nats. (especial vulnerabilitat 7s.)
Hi
ha
factors
físics,
biològics,
químics
i psicosocials,
ergonòmics
també
procediment
de
treball, què
poden produir danys alguns a s, altres lactància i alguns ambdós.
El medi ambient
• El
lloc
on
vivim
o
les
condicions
en les
que
treballem afecten
a
la
nostra
salut,
hi
ha
productes
químics
(plaguicides,
medicaments)
contaminats
físics (radiacions), biològics, llençats al mercat o utilitzats en processos
productius
o
en
la
vida
quotidiana
(transports)
alguns
cops
amb
insuficient
investigació
i altres
amb
ocultació
d’informació
sobre
els
riscos
o
amb
poca
formació
de
les
persones
que
els
utilitzen, fa que estiguin contaminant el medi ambient i actuant negativament
sobre
la
salut
de
les
persones
i
molt
d’aquests
productes
tenen
efectes
sobre
la reproducció, l’embaràs i la lactància
ALGUNS CONTAMINANTS
• La
contaminació
pot
arribar
per
l’aigua, aliments, aire, llet materna.
• Alguns contaminants:
• Plom,C de Vinil i PBC‐Trastorns
menstruals
• Hidrocarburs policíclics, I. Química . Ca d’
ovaris
• Plaguicides
organoclorats,
derivats
plàstics (xenoestrògens) . Digoxines, relació
Ca Pit
• Talidamina. Medicament. Malformacions fetals.
CONTRACEPCIÓ I AVORTAMENT
• Feminisme parteix que l’embaràs i la criança ha de ser opcions lliures de vida, ha d’haver
diferents maneres de viure‐les no imposicions patriarcals i l’estat ha de posar diferents mitjans
per poder exercir la maternitat amb les millors condicions. La sexualitat té
una dimensió
pública.
• 1936‐2012 Lluita feminista a l’Estat Espanyol a favor del dret a l’avortament i contracipció.
• Argumentario
sobre la interrupción
voluntària de l embarazo
al Estado Español. Plataforma de Mujeres
ante
el Congreso
. Diciembre
2012
La informació sexual i afectiva
La
majoria
de
recursos
existents
van
dirigits
a
la gent jove donat què:
«Cal
acompanyar
a
les
persones
joves,
i
al
seu entorn,
en
el
coneixement
dels
drets
sexuals
i
reproductius,
i
en
el
procés
de
creixement
per afavorir
la
vivència
d’una
sexualitat
positiva
i
responsable»
. CEJAS Centre jove de sexualitat i contracepció
Els factors culturals
• Existeixen diverses formes de control sobre la sexualitat femenina i el control de la
procreació, aquestes actuacions poden ser per raons demogràfiques, per transmissió
de
béns.
• Avortaments selectius de nenes
• Mutilació
sexual femenina ( 4 tipus OMS)
• Control de la virginitat• Matrimonis acordats –
nenes‐
Malalties de Transmissió Sexual
• Pot estar exposada qualsevol persona sexualment activa que tingui pràctiques
sexuals sense protecció
amb persones potencialment infectades.
• Existeixen perfils de dones i homes més vulnerables. Existeixen perfils de parelles.
Relacions socialment silencioses
• Poden haver pràctiques de risc directes i indirectes. Relacions Gènere i subjectivitat. Mètode i programa de
prevenció. Sara Velasco
• Relació
entre violència envers dones i MTS. Salud sexual derechos
y placer. Creacion
Positiva
Lliure opció sexual: relacions homosexuals i lesbianes• L’elecció
lliure
de
la
sexualitat
ha
estat
una
de
les
fites més difícils encara avui dia.
• L’homofòbia
(por
i
odi
envers
la
homosexualitat continua
existint,
és
un
prejudici
molt
arraigat
similar
als
racisme
i
el
sexisme.
Encara
avui
tortura persecució
i mort a molts països.
• La
recerca
per
part
de
les
noies‐dones,
de
la identitat sexual forma part d’un procés en el que no seguir
les
normes
heterosexuals
comporta
acceptació
i afirmació
de la identitat lesbiana. Quins drets? Quins models de relacions?
DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS
SITUACIÓ
AL NOSTRE PAÍS
Quina prevenció
davant problemes de salut?
La informació sexual i afectiva
La
majoria
de
recursos
existents
van
dirigits
a
la gent jove donat què:
A
Catalunya
hi
ha
alguns
recursos
(tarda
jove, algunes
accions
escolars
municipals,
de
la
Generalitat
«salut
i
escola»,
ara
amb
pocs recursos i amb canvis) però no s’ha desenvolupat una
política
informativa‐formativa
global.
que
diverses lleis avalen.
Els
mitjans
de
comunicació
deformen
la
visió sobre
la
sexualitat
i
les
relacions
entre
dones
i
homes
Els principals objectius de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs són:
• Garantir els drets fonamentals en l’àmbit de Salut Sexual i Reproductiva
• Regular les condicions de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE)
• Establir les corresponents obligacions dels poders públics
Característiques de la LleiQuins drets regula la llei?
1. Dret a la informació i a l’educacióAl Capítol III: Artículo 9. Incorporación de la formación en salud sexual y Reproductiva al sistema educativo.
Dóna cobertura a 3 drets fonamentals:
2. Dret a formar i planificar una família
Disposición adicional tercera. Acceso a métodos anticonceptivos. El Gobierno, en el plazo de un año, desde la entrada en vigor de la Ley, concretará la efectividad del acceso a los métodos anticonceptivos. En este sentido, se garantizará la inclusión de anticonceptivos de última generación cuya eficacia haya sido avalada por la evidencia científica, en la cartera de Servicios comunes del Sistema Nacional de Salud en las mismas condiciones que las prestaciones farmacéuticas con financiación pública.
Característiques de la Llei
3. Dret a decidir tenir o no tenir fills i fillesExposa que es pot interrompre un embaràs en els següents casos:
• Fins les 14 setmanes per lliure decisió de la dona
• Fins a les 22 setmanes per malformació fetal o risc de salut per la mare. Per indicació mèdica
• A partir de les 22 per malaltia incurable del fetus. A través d'un Comitè Mèdic
Al Capítol II de Garantías en el acceso a la prestación, l’article 18 diu:Los servicios públicos de salud, en el ámbito de sus respectivas competencias, aplicarán las medidas precisas para garantizar el derecho a la prestación sanitaria de la interrupción voluntaria del embarazo en los supuestos y con los requisitos establecidos en esta ley. Esta prestación estará incluida en la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud.
Quins drets regula la llei?
Característiques de la Llei
Mètodes anticonceptiusEl Govern haurà de desenvolupar un reglament, tan pel que fa els mètodes contraceptius com per la interrupció voluntària de l’embaràs. Així doncs, el Govern espanyol, amb la col·laboració de les Comunitats Autònomes, va elaborar una Estratègia de Salut Sexual i reproductiva amb duració de 5 anys, amb avaluacions bianuals, i ha de comptar amb les societats científiques i professionals i amb els agents socials.
Altres temes importants
Com s’ha aplicat la Llei?
Les competències en matèria de Salut estan transferides a les CCAA i per tant queda en mans dels Governs Autonòmics reglamentar la seva aplicació.
En el camp educatiu
La irrupció de la crisi, amb les retallades que ha implicat, no ha donat ni temps ni voluntat política per desenvolupar i aplicar el text legislatiu i l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que se'n va derivar.
No només no s'ha inclòs l'educació sexual al sistema educatiu sinó que s'han reduït, i en molts casos desaparegut, totes les línies de treball, finançament i subvencions a entitats específiques que treballen aquesta temàtica als centres educatius. Així doncs, cada cop és més difícil poder garantir el dret a la informació i educació sexual per als i les nostres joves.
Com s’ha aplicat la Llei?En el camp sanitari
Interrupció Voluntària de l'EmbaràsA Catalunya l'aplicació de la Llei en matèria d'IVE ha seguit diferents processos, també acompanyats dels respectius canvis de govern. A data d'avui, les dones poden interrompre el seu embaràs, sempre en els casos marcats per la legislació, de dues maneres:
•Avortament farmacològic- es pot fer fins a les 7 setmanes de gestació i directament a l'atenció primària dins el Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. Actualment aquest servei encara no s'ha implantat a tot el territori català.•Avortament quirúrgic- es pot fer durant tota la gestació segons diferents tècniques. Actualment les dones poden sol·licitar aquesta intervenció al seu Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de referència i són derivades a clíniques especialitzades on se'ls practica la IVE.
Com s’ha aplicat la Llei?
Mètodes anticonceptiusL'any 2011 el Govern de l'Estat espanyol va aprovar la inclusió de 4 nous anticonceptius hormonals a la cartera de serveis de la Xarxa Pública Sanitària. Així doncs, a partir de llavors hi ha 2 tipus de pastilles i 2 tipus d'injectables que es poden adquirir a través de recepta mèdica.
En el camp sanitari
Quines són les principals amenaces?
El desplegament de la Llei ha estat molt lent i encara és incomplet. Les principals amenaces són fonamentalment de caire ideològic i de la utilització política que fan certs partits d’aquesta ideologia per guanyar vots.
Les modificacions de l'accés a la sanitat pública poden deixar fora de l’atenció a moltes dones, sobretot les que no tinguin la residència regularitzada o les que l'hagin perdut a causa de la crisi. Altres dones ja han de pagar per les intervencions i/o la medicalització.
La crisi no pot ser una excusa per eliminar els drets de les dones. Desenvolupar la Llei, sobretot,en la seva vessant preventiva i promovent una contracepció segura (que eviti embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual), eliminaria el cost social, que és més elevat que el propi desplegament.
Prevenció de riscos per a la reproducció• LPRL Llei de prevenció
de riscos laborals Art. 25
• Protecció
de
treballadors/res
especialment sensibles. «L’empresari ha de tenir en compte els factors
de
risc
que
pugin
incidir
en
la
funció
procreadora
de
treballadors
i
treballadores
en especial
agents
físics,
químics
i
biològics
que
puguin tenir efectes mutagènics o de toxicitat per a
la
procreació
tant
en
l’efecte
de
fertilitat
com
en
el
desenvolupament
de
la
descendència»
Art. 15, 16 Avaluació
riscos
Prevenció de riscos laborals a l’embaràs i la lactància• Llei Prevenció
de riscos laborals a l’embaràs i la
lactància estableix procés de prevenció
de com s’ha d’actuar a l’empresa per prevenir els riscos durant l’embaràs i la lactància natural. Art. 26
• El Reglament de Serveis de prevenció
estableix una llista no exhaustiva de riscos que CAL
EVALUAR O EVITAR
• INSHT Directrius per l’avaluació
de riscos i protecció
de la maternitat en el treball
Prevenció de riscos laborals a l’embaràs i la lactància• L'avaluació
de riscos inicials ha de contemplar els
riscos per l’embaràs i la lactància.
• Totes les empreses han de disposar d’una relació de
llocs
de
treballar
sense
risc
per
l’embaràs
i
la
lactància,
amb
consulta
amb
la
representació inicial.
Davant
comunicació
de
l’embaràs
o
lactància
s’ha
de
revaluar
i
cal
eliminar
el
risc
i sinó: Adaptar condicions o temps, canvi temporal de
lloc
de
treball,
condicions
i
retribucions,
suspensió
de contracte per risc.
EFECTES SOBRE L’EMBARÀS
• Increment Prematuritat i baix pes.
• Origen:• Creixement de les desigualtat socials, ja abans
de la crisi.
• Desigualtats de gènere (Doble jornada, doble presència) Estres. Més prevalença a certes
professions però també
mestresses de casa de classes socials baixes.
Naixements prematuritat extrema 2006‐2010
1993 1997 2001 2005 2006 2007 2008 2009 20105,8 7,2 7,4 7,4 7,4 7,4 7,3 7,7 7,4
Evolució
del pes baix en néixer, en percentatge
Taula d’elaboració
pròpia. Font: Departament de Salut .
Indicador de salut maternoinfantil. Catalunya, 2010
1993 1997 2001 2005 2006 2007 2008 2009 20105,8 6,8 7,1 7,5 7,3 7,5 7,6 7,8 7,3
Evolució
de la prematuritat, en percentatge
Taula d’elaboració
pròpia. Font: Departament de Salut .
Indicador de salut maternoinfantil. Catalunya, 2010
0
10
20
30
40
50
60
70
Normal Per Cesària Mitjançant Ventosa
Amb Fòrceps De natges
64,6
23
2,1
9,9
0,4
46,7
40,3
5,6 6,9
0,5
Tipus de part per titularitat de l'hospital (%)
XHUP
Privada
Taula d’elaboració
pròpia. Font: Departament de Salut . Indicador de salut maternoinfantil. Catalunya, 2010
RECONEIXEMENT DIVERSITAT SEXUAL• Llei 13/2005 de modificació
del Codi Civil on
s’assoleix la igualtat legal: reconeixement del matrimoni i adopció
de persones del mateix
sexe.
• 2007 Llei d’identitat de gènere, avenç
en la lluita contra la discriminació
de les persones
transsexuals, però encara avui procés de mediacalització
per aconseguir identitat de
gènere.
DISRUPTORES ENDOCRINOS
• Productes químics sintètics como (Bisfenol
A, actuen falsos estrògens, actuant incorrectament.
Actuen com receptores. (Plàstics aliments, biberons)
• Càncer de Mama, tumors hormonodepenents com ovari i pròstata. Desenvolupant glàndules mamaries fetals i en adolescents
• Exposició
llocs de treball i medi ambient.
• Estan autoritzats a Espanya.
ISTAS Institut sindical medi ambient i salut
ELS FACTORS CULTURALS I LA GLOBALITZACIÓ• Amb
la
mobilitat
de
persones,
amb
la
diversitat
cultural i religiosa s’ha distribuït certes pràctiques discriminatòries poc saludables per tot el món.
• A
Europa
i
a
Catalunya
s’està
treballant
per actuar
preventivament
davant
la
possibilitat
d’aquestes pràctiques.
• Les actuacions per ser efectives han de donar pes a
la
prevenció
fonamentalment
a
partir
de
la
mediació
culturals.
PREVENCIÓ MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL• Les Malalties de Transmissió
sexual creixent, del Sida
hi
ha
un
descens,
però
més
lent
per
a
les
dones. Papil∙loma Humà. Vacuna del HPV
• La
via
de
transmissió
del
sida
és
entre
dones heterosexuals i Homes homosexuals.
• S’ha
baixat
la
guàrdia
juntament
amb
un
retall
de recursos.
La
prevenció
en
dones
ha
d’anar
parell
a
mesures
globals:
Millora
de
la
capacitat
de negociació
de
dones,
contracepció
de
barrera,
lluita
contra violència envers les dones.
Promoció, prevenció i atenció a les dones – Consideracions‐• Model de cos
• Embaràs adolescent, IVE.
• Hipermedicalització
processos
naturals
embaràs part i lactància, menopausa. Vacuna HPV
• Contracepció. –poca capacitat de negociació.‐• Poca
cura
(Processos
naturals
(embaràs,
part,
post‐part), atenció
dona gran.
• Malalties
de transmissió
sexual.
_Poca capacitat de negociació
del seu cos‐
Els homes i els drets sexuals i reproductius
Comportaments individuals i col∙lectius
QUE CONEIXEM? Existeixen actituds diferents, sabem minoritàries, però manca recerca
Actuacions individuals
• Presència d’homes joves en consultes amb CJAS.
• Consultes de parella
• Acceptació
de responsabilitat envers la
contracepció.
• Acceptació
de responsabilitat envers els
fills i filles.
Actuacions col∙lectives
• Treball grups AHIG‐
Contra identitat de gènere
predominant dels homes. De construcció
de valors
patriarcals. Renovació
de la sexualitat, actitud de canvi
envers l’homosexualitat.
ATENCIÓ A LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA • Processos
naturals:
regla,
embaràs,
part,
puerperi, lactància, menopausa
• Contracepció
i salut. Relació
conflictiva.
• Interessos
dones
i
homes,
interessos
dones
i indústria. Interessos professionals
• Excés
d’intervenció
sobre
el
cos
de
les
dones en l’embaràs i part, lactància i menopausa.
• ‐Resultats , entorn 22% cesàries‐
40% privada. Font: Departament de salut . Memòria 2012
ELS PROFESSIONALS SANITARIS
Diversos professionals, diverses pràctiques
EL DISCURS DE LA MEDICINA I LA CIÈNCIA• Des
de
l’Edat
mitjana
i
el
renaixement
el
Renaixement
s'apel∙là
al
discurs
mèdic
per justificar el rol assignat a la dona en la família i la societat.
• Aristotelisme –
femení
incomplert
• Galenisme‐
inquietant especifitat
de l'úter.
• Aquesta
dialèctica
fa
que
no
hi
hagin progressos
més
ràpids
en
la
ciència
doncs
no
és reconeix la natura i funció
de cadascun dels sexes. «El discurso
de la medicina i la ciència. Historia de las .mujeres
III
Les Parteres i Metgesses• A l’alta Edat mitjana les dones Eren les que curaven
i
cuidaven,
tenien
els
coneixement
tradicionals sobre
les
plantes.
Eren
parteres
i
exercien
la
medicina (Dones Jueves).
• Baixa
edat
mitjana,
Finals
S.
XIV
es
comença a restringir
certes
activitats
de
les
dones,
s.XV,
s’aguditza
les
restriccions
se
les
exclou
de
la medicina.
• 1484
Malleus
Maleficarum.
Inocent
VIII.
Bruixeria contra
rol
sexual
i
social
dones. ‐Practiques
sanitàries‐
L’exclusió de les dones • Va
ser
un
procés
progressiu,
va
haver
dos
processos simultanis:
• XIII
Formació
de
professionals
a
les
universitats, personal
de
classes
altes
amb
formació
lligada
als
dogmes
de
l’església
catòlica,
excloent
a
les
dones curanderes
de
les
universitats
al
mateix
temps
es
prohibia l'exercici
de
la
medicina,
començant
per dones
més
formades,
que
competien,
després
processos per bruixeria.
• Posteriorment comença l’exclusió
de les llevadores pels
cirurgians‐
barbers
(no
universitaris)
Fòrceps.
Pitjors pràctiques.
Quines pràctiques van estar reservades a dones i amb quines condicions?
• Les cures a persones malaltes realitzades en l’àmbit privat, ‐l’àmbit públic no existien com a
professió‐.
• 1850 Primeres escoles d’infermeres, formades per millorar l’atenció
als hospitals però sempre
subordinades al poder mèdic
• S. XX ‐amb diferències segons països‐
lent procés de professionalització
autònoma d’infermeria i
llevadores. Espanya dones poden accedir facultats de medicina.
RECURSOS
Bibliografia, legislació
i altres eines
RECURSOS
• Nuestros
cuerpos, nuestras
vidas. The
Boston Womens
Health
Book
Collective. 2000
• Un diccionari ideològic feminista. Victoria
Sau
• Historia de las mujeres
. Georges
Duby
y Michelle Perrot.»
el discursos de la medicina y la ciencia.
Evelyne
Berriot‐Salvadore. Cap III, Edicion
Circulo de Lectores.
• Sorcières, sages‐femmes
et infirmières. Barbara Ehrenreih
et Deidre
English
E. Remue.ménage.
1977
RECURSOS
• «Protocol d’actuació
per prevenir la mutilació sexual femenina»
Generalitat de Catalunya,
Secretaria d’immigració. 2007
• Mujeres
trabajos
y Salud
ISTAS‐CCOO
2013
• Guia sindical para la prevención
de riesgos
para la reproducción, el embarazo
y la lactància. CCOO
2009
• Argumentario
sobre la interrupción
voluntaria
del embarazo
IVE, en el Estado
Español. Plataforma
de mujeres
ante
el congreso
2012
RECURSOS• «Victimas
de
La
Homofobia»
JorgeJ.
Osma
López
.
CREOS . Web ACGIL.
• MYS Mujeres
y Salud. Revista (diversos números).
• “Els
nostres
drets
no
poden
ser
invisibles: Mobilitzat?T!!!”
DVD APFCB 2013.
• Disruptores
Endocrinos.
Nuevas
respuestas
para nuevos
retos
ISTAS‐CCOO
2012
• www.xarxadedonesperlasalut.org “Educació
afectiva i sexual. Eines de treball”. També
diverses organitzacions
RECURSOS LEGISLATIVOS
• Llei de prevenció
de riscos laborals 31/1995
• Ley
de igualdad
efectiva entre hombres
i mujeres. 1997
• Real decreto289/2009 lista
no exhaustiva de agentes, procedimientos
y condicions de
trabajo
que pueden
afectar a la saludable de la mujer
embarazada.
• Directrices
para la evaluación
de riesgos
en el embarazo
y la lactancia. .INSHT.2011
