Serveis del Col·legi�� OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r. 43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

HORARI D’OFICINA D’ESTIUDEL 15 DE JUNY AL 15 DE SETEMBREDe dilluns a divendres: de 8 a 15 hDel 15 al 31 d’agost (tancada per vacances)

Gerència:Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño.Míriam Ferrer, Mercè Obiol

Comptabilitat:Àngels Recuero

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs. Tècnics: Josep Anguera i Lluís Roig.Carme Vallverdú,Eva Larraz i Carme Amat

De dilluns a divendres 8 a 14 h(excepte vacances, del 15 al 31 d’agost)

Oficina del Vendrell: David Raventós.C/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 155 643Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h

Oficina de Reus: Emma Pons.Av. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 072Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h

�� OCTVocal: Jesús Moreno Martos.Tel. 977 249 998

�� SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Marisa RujanoHorari: de 9 a 13:30 h

�� GABINET TÈCNICVocal: Jordi Adam Andreu.Ramon Rebollo, Lluís Roig.Marisa Rujanoe-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:De 9 del matí a 13:30 h del migdia

Borsa de treball:De 9 del matí a 13:30 h

Servei d’inspecció: Josep Anguera

�� AULA INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández Osma.Marcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:De dilluns a divendres: de 8 h a 15:00 h

�� REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno Martos.Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883

�� ASSESSORAMENT JURÍDICEscudé Advocats (Tarragona)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus)Tel.: 977 343 204

�� LABORATORI D’ASSAIGSPolígon Industrial Constantí,Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14.43120 ConstantíTel. 977 524 537Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete.Director tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaAv. Francesc Macià 6, 1r43005 TarragonaTel. 977 212 799Fax 977 224 152 e-mail:secretaria@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signatssón d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriamentl’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosJordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883Fax 977 248 892e-mail: nse@telefonica.net

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321Fax 977 248 892e-mail: inventat@tinet.org

ImprimeixAnfigraf (Tàrrega)

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 XTAG juny 2005

2

EditorialEditorial

L’ENTREVISTAJosep Poblet, alcalde de Vila-seca

Pàgs. 4-6

ELS NOSTRES COL·LEGIATSAleix Cort, aparellador i escriptorPàgs. 8-9

ESPAI AL TEMPSJ.A. de Castellarnau, tresorer del Port deTarragona. Els mestres d’aixa i calafats

Pàgs. 10-15

PATRIMONIBaluards o barris de les masies

Pàgs. 16-18

GABINET TÈCNIC Energies renovables. La construcció romana

Pàgs. 19-22

OPINIÓEl Test de l’edifici

Pàg. 23

ACTIVITAT COL·LEGIALLlibre de Martínez Lanzas

Pàgs. 24-25

MEDI AMBIENTDesenvolupament sostenible

Pàgs. 26-27

ASSESSORIA JURÍDICAEn guàrdia (sobre demandes)

Pàgs. 28-29

INFORMÀTICALa web del Col·legi

Pàgs. 30-31

CULTURA, FORMACIÓ I SOCIETATMarià Casas, nou acadèmic. Cursos sobreseguretat i patologia. Construmat. San Juan deOrtega. Sopar de germanor

Pàgs. 33-34

TAG

ARC DE BERÀ, ARC HONORÍFIC ROMÀ DEL

SEGLE I A.C. (RODA DE BERÀ)

Foto: Xavier Calaf (NouSilva Equips)

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Un dels punts de controvèrsiapúblics d’aquests darrers mesos va sorgir a rel dela fira Construmat a Barcelona i va ser la propos-ta d’habitatges de 30 metres quadrats. N’hi hahagut de tot i per a tots. Per als tècnics, per alspolítics que van donar suport, per als qui s’oposa-ren, per al món immobiliari en general. I per quèaquesta polèmica que ha sorprès fins i tot alspares d’aquesta idea més complementària quealternativa? Doncs, no és molt difícil d’imaginar.N’hi ha un poblema d’habitatge, especialmentgreu per als que no han accedit encara a inde-penditzar-se. El preu metre quadrat del sòl dispa-rat, l’oferta de sòl a alguns llocs no és suficient, elcost de la construcció car i no sempre de qualitat,les noves polítiques d’ajut i protecció oficial enca-ra no han quallat, les hipoteques cada cop mésrestrictives i a més anys... I malgrat tot, aquest sec-tor és molt fort al nostre país, amb uns incrementsper sobre dels índexs mundials. Alguns, entre d’al-tres, els nostres companys aparelladors, assenya-len que n’hi ha indicis de tocar fons o sostre. Javeurem. I més en una zona tan dinàmica com lade les comarques de Tarragona. Mentrestant i, siels poders públics no s’oposen, es continuaranconstruint habitatges de mides grans i mides moltreduïdes. I principalment a les ciutats. Tot i l’espe-culació a un mercat lliure, la capacitat dels ciuta-dans consumidors és la que mana, o hauria demanar.��

Dimensions delshabitatges

TAG juny 20053

TAG juny 20054

Com serà el nucli antic de Vila-seca amb el noupla de reforma integral?

Doncs serà un nucli antic molt més qualificat, molt mésrespectuós amb tota la ciutadania que el transita, amb unapotenciació clara de l’oci, el comerç, la cultura i el lleure.El pla respón a un projecte de ciutat que ha culminat unseguit de fases, iniciades els anys 1990/91 amb la impli-cació ciutadana mitjançant la col·laboració en l’arranja-ment de façanes, es van arrajr prop de 600. Després, jahem enderrocat els antics “taps”, per dir-ho així, que impe-

dien la connexió del nucli amb els altres barris, i ara és elmoment d’afrontar el tram final de tot aquest procés. Peraixò hem anat dotant partides al llarg de diversos anys demanera que la reforma no hagi de ser pagada en cap caspels veïns. La part més quantiosa serà el canvi total dels ser-veis de subministraments i clavegueram, per afrontar des-prés la reforma dels carrers com a plataforma única, ambuna única conducció de les aigües pluvials al mig dels vials.L’objectiu és donar preferència absoluta al vianant, i afavo-rir l’oci, el bon veïnatge i el comerç.

“No podem permetre que on vivia unafamília ara n’hi visquin tres”

L’entrevistaL’entrevista ���

Josep Poblet i TousAlcalde de Vila-seca i diputat al Parlament

Hi ha previst algun pla de dinamització en aquestpunt?

És clar, i bona part de les accions que hem posat enmarxa corresponen a recomanacions d’aquest pla de dina-mització. Des que hem fet públic el programa de reformaintegral hi ha moltes noves iniciatives al nucli antic, peti-cions de llicències per remodelar edificis i per obrir establi-ments comercials, sobretot. El que volem evitar és que elnucli vell es desertitzi perquè la gent es traslladi a viure alsnous barris de Vila-seca: volem una població compacta,urbanística i socialment. Per això hem desenvolupat tambéun programa d’implantació de serveis públics al nucli antic:l’escola taller, l’aula d’adults, el patronat de turisme, altrescentres de formació, hem descentralitzat alguns serveismunicipals per aportar vida social a la zona. A més, elmunicipi ha adquirit patrimoni històric per convertir-lo enpatrimoni públic, el portal de Sant Antoni o la restauraciódel portal de Riudoms, per exemple.

Com es combina aquesta reforma amb la decisiómunicipal de no donar llicències per a habitatgesde menys de 60 m2?

Nosaltres ja hem fet un estudi previ i, en concret al nucliantic, la seva estructura de la propietat i dels solars permetperfectament fer habitatges que superin els 60 metres qua-drats. Els informes que tenim des dels nostres serveis d’ur-banisme indiquen que ni les economies de Vila-seca, ni elvalor del sòl ni l’estructura de la propietat avalen que s’ha-gin de fer pisos per sota dels 60 metres quadrats. És més, ipotser m’estic arriscant: tot admetent que hi ha gent que hopugui fer de bona fe, per afavorir un producte que puguiintroduir-se en el mercat i afavorir l’accés a la vivenda,també hi ha unes certes tendències especulatives, potseraprofitant les necessitats de la nova immigració, que nogeneren condicions per poder viure amb dignitat.

Llavors han notat una certa pressió des del mónimmobiliari?

Hem notat una tendència clara a la fragmentació de lapropietat històrica, i no podem permetre que on vivia unafamíla ara n’hi visquin tres. I jo crec que els poders públicshan d’actuar en aquest sentit. L’altra dia llegia en una publi-cació una cosa com ara: no és indigne que hi hagi habitat-ges de 30 m2, el que és indigne és que els poders públicsno facin res per evitar l’especulació del sòl i fer que elshabitatges puguin tenir més de 30 m2. En polítiquessocials, primer s’ha de parlar de dos temes: treball i habi-tatge, i després ja veurem. Nosaltres hem pogut col·locaren el mercat de l’habitatge local en els darrers quatre anysentre 350 i 400 vivendes en règim públic, entre habitatgesde règim especial, vivendes de protecció oficial, pisos delloguer per a joves i rehabilitació d’habitatges ja existentsper a famílies necessitades.

Per poder fer tot això cal que un ajuntament esti-gui bén dotat de professionals. Vostè creu que elsmunicipis del Camp tenen bén dimensionats elsseus serveis d’urbanisme?

A Vila-seca, venim d’una història amb un seguit denuclis de pobalció diferenciats, Abans amb Salou i CapSalou, ara amb la Pineda, la Plana el mateix nucli delpoble, i això ja genera una complexitat urbanística impor-tant, que cal afrontar amb prou professionals. Però potser síque, al Camp de Tarragona, no hi ha una bona estructura-ció del cos tècnic a les necessitats reals de cada terme muni-cipal, en un punt, a més, cabdal per afrontar millores enqualitat de vida. Com es resol això? Doncs hi ha un esforçnotable de la Diputació en donar servei tècnic a municipispetits, i també des del Consell Comarcal. Queda camí perrecòrrer, però penso que és molt important que els poderspúblics liderin l’evolució dels municipis, que no s’hagi d’a-nar a remolc de les circumstàncies.

Hi ha promotors que afirmen que la culpa delpreu del sòl la tenen els ajuntaments, per què noalliberen prou terreny. Què en pensa?

Podria estar d’acord, però seria una situació que téremei. No tot el sòl és una qüestió municipal, perquè inter-venen altres agents i altres administracions, però estem d’a-cord que l’últim agent és l’Ajuntament. Molt bé. Nosaltres,després dels aprofitaments en terreny que hem rebut des-prés de l’aprovació del pla parcial Les Illes, l’expansió urba-na més important a la història de Vila-seca, amb 26 hectà-rees de sòl residencial, les primeres actuacions que fa l’a-juntament són per treure a subhasta aquests terrenys de pro-pietat municipal, amb només una condició: que faci viven-da pública. I això ho poden fer tots els ajuntaments, teninten compte, és clar, que les arques municipals rebran menysdiners. A més, amb aquests mecanismes correctors afavo-rim que el jovent pugui continuar vivint al poble, i no hagide buscar residències més barates més a l’interior.

Parlant de litoral/interior, què en pensa del PlaDirector del Sistema Costaner?

Bé, depén de cada municipi. Jo sé que pot causar cer-tes dificultats de creixement urbanístic a l’Hospitalet iVandellòs, per exemple, i també a Cambrils i, en algunaspecte, a Salou, pel que jo sé. Nosaltres, en canvi, no vampresentar al·legacions, i hem mostrat la nostra conformitat

5TAG juny 2005

Parc de la Riera, un gran espai al bell mig de Vila-seca, rehabilitatper a ús públic

Fins l’any 2009, Vila-seca afronta un ambiciós progra-ma de reforma integral del seu nucli antic. El pla d’inver-sions, valorat en prop de 10 milions d’euros, afectarà mésde 750 habitatges al llarg de 3,5 quilòmetres de carrersen una àrea urbana pròxima als 25.000 m2. El projecteestà dividit en tres fases, la primera de les quals comença-rà a executar-se enguany a l’anomenat Eix Central, i afec-tarà als carrers Major, de la Font, de la Riera, del ComteSicart i les places de les Voltes i de l’Església. La segonafase abastarà el bienni 2007/08, a la zona del nucliantic, amb treballs sobre els carrers de les Creus, SantBernat, Calvó, del Pou i de l’Hospital, entre d’altres, a mésde la plaça de les Creus. La fase final s’estendrà fins l’any

2009, amb actuacions a la zona sud en els carrers deSant Antoni, Sant Pere, Sant Josep i Verge de la Pineda, amés de la plaça d’Estudi. Les obres consistiran en la reno-vació total de les xarxes de subministraments i de clave-gueram, a banda de la implantació d’un nou model decalçada de plataforma única. D’aquesta manera, desapa-reixeran les voreres actuals i tot l’ample del carrer estaràal mateix nivell, per tal d’afavorir tant la mobilitat urbanacom la realització d’activitats lúdiques o culturals. A més,el pla preveu la millora del mobiliari urbà actual i la sen-yalització i l’ampliació de l’arbrat. El projecte de reformadel nucli antic afectarà una població propera a les 2.500persones. ��

El futur del nucli antic

al Conseller, perquè penso que ens hem anticipat en mésdel que proposa el pla director. Vam fer un ambiciós pladirector el 1993, per salvar el front marítim de la Pineda,que és la nostra àrea costanera, i on no hi havia cap metrequadrat públic, avui hi ha més de 25 hectàrees de sòl muni-cipal, obtingudes per gestió urbanística o per compra direc-ta de l’ajuntament. A més, es van declarar inedificables mésde 100 hectàrees, que abans sí que ho eren: d’aquestamanera hem canviar el model de gran densitat urbana dela vila, cap a un disseny on prima més el paissatgisme i laregeneració d’espais naturals.

I ja per acabar, parlem d’equipaments: com vanles obres al pavelló de la Pineda?

El poliesportiu és una infraestructura en què tenim unaenorme il·lusió, perquè completarà la xarxa d’equipamentsesportius coberts, i també d’equipaments socials, perquè elpavelló també tindrà usos culturals i festius. Està adjudicatdes del desembre i s’avança a bon ritme, podria estar enmarxa de cara a l’estiu vinent.

TAG juny 20056

TAG juny 20058

Els nostres col·legiatsEls nostres col·legiats ���

Aleix Cort VivesAparellador, escriptor i especialista en ball

“Rehabilitar va més enllà de restaurar,és donar un nou ús a l’edifici”

Aleix Cort

Edificar o construir?Sempre m’ha agradat més la paraula construcció, el

seu concepte. Pensa en la feina d’un arquitecte, ha de serarquitecte tot el dia, d’alguna manera: ha de controlar-hotot, com un escriptor que fa una novel·la. Per això se’m fadifícil entendre l’arquitecte que també fa classes, o confe-rències, i que a més a més treballa per a un Ajuntament…I per a un aparellador que visqui la seva feina és el mateix,igual d’absorbent, amb la diferència que l’arquitecte tècnictreballa en camps més específics. A primera vista, tot sem-blen limitacions: el projecte, el propietari, el constructor, eltopògraf o el geòleg de vegades, la normativa, els treballa-dors de l’obra… però precisament tot aquest conjunt decondicionants mostren la gran quantitat de possibilitats

obertes en la feina diària de l’aparellador. A més, a mi m’a-grada molt en contacte amb l’obra, que jo penso que ésuna cosa que perden la majoria d’arquitectes.També els aparelladors?

No, la vida d’un arquitecte tècnic és sortir dels despat-xos, perquè ens entenguem. Pocs aparelladors es guanyenla vida en un despatx; fins i tot els taxadors o la gent quefa informes, no poden deixar d’estar en contacte amb l’o-bra, amb la realitat.Potser s’haurien de trobar fòrmules per treballarmés en equip?

Sí, sí… però no és només un problema al món dels apa-relladors; jo crec que cada vegada es treballa menys enequip. En general, els professionals són massa gelosos delsseus clients. Jo de vegades no entenc els companys que es

9TAG juny 2005

queixen que estan saturats de feina, fins i tot els caps de set-mana; una bona manera de treballar seria buscar algunaparellador que estigués començant i pasar-li una part dela feina, deixant clar que el client és teu, és clar. Així, lesfeines es podríen enllestir en millors condicions, amb la qualcosa tu millores la teva imatge davant del client, a més com-partir les responsabilitats de l’obra amb l’altre company ocompanya. Potser cobres menys, però és més fàcil aportarun plus de qualitat, mantenir els clients i no perdre la salut.Pensa que moltes vegades hi ha clients que se senten des-atesos, perquè l’aparellador pràcticament només va veurel’obra al principi i cap al final, per entendre’ns. A més, calexplicar amb més detall i més calma al client què fem i per-què cobrem el que cobrem, amb el risc de fer servir un muntde temps i la possibilitat que després vingui algú i et reben-ti el preu.A més, se suposa que treballant en equip potsdiversificar la teva feina..

És clar! Si col·labores amb més gent, al final pots fermés coses, tant professional com personalment. Jo puc por-tar l’obra, però puc tenir també una relació contractual ambuna company, per un tema concret i per un servei concret.Jo crec que la col·laboració pagada està infrautilitzada enel nostre sector.Has treballat força en temes de rehabilitació, i arasembla que hi ha moltes localitats que afronten lamillora dels nuclis antics: Tarragona, Reus, Valls,Vila-seca… Què en penses?

Jo no crec que sigui la persona més indicada per valo-rar temes estrictament d’urbanisme, però és un àmbit enquè intervenen molts factors: polítics, econòmics, arquitectò-nics, tècnics, d’ús dels edificis… Estic segur que quan es vadecidir enderrocar les muralles a Reus i traçar l’eixampleurbanístic a partir dels ravals hi va haver força polèmica,de tots tipus; però les ciutats són coses vives i s’han d’anarreinventant continuament. Durant molts anys es va creureque el millor era enderrocar i tornar a construir, perquè pot-ser primaven molt els temes econòmics, ja que sempre resul-ta més barat això que rehabilitar. Ara crec que ens trobemen un equilibri.Què ha de primar en una rehabilitació, l’ús futuro el respecte a la forma antiga?

Rehabilitar va més enllà de restaurar; representa nonomés recuperar, sinó donar un nou ús a l’edifici. Jo pensoque una construcció que no s’utilitza acaba perdent-se. L’úsde l’edifici pot anar des de l’estricte punt de vista museogrà-fic, on importa més el sentit de restauració, però tenint encompte que l’element ha ser, com a mínim, visitat. A l’altreextrem podríem trobar tot el procés de recuperació de cons-truccions per desenvolupar el turisme rural, que jo vaigviure als començaments, quan treballava a Horta, sobretoten temes d’arquitectura templera. En aquest moments, crecque el gran repte de les administracions és buscar aquestsnous usos per evitar que els edificis es facin malbé; el temade la Chartreuse a Tarragona n’és un exemple claríssim.

Un laboratori a casa

Aleix Cort explica que al llarg delsdarrers anys ha fet servir el procès deremodelació de la seva casa, aCastellvell del Camp, com una mena de“laboratori”, on podia assajar tècni-ques per donar unitat a unaconstrucció amb procedi-ments diversos i enfocard’una manera personal unarehabilitació. “Casa mevaestà construïda parcialmentamb materials provinentsd’enderrocs, elements rea-profitables i peces de mobi-liari procedents de renova-cions d’interiors en domicilisparticulars o comerços”. Undels exemples es pot veurea la imatge: a la renglerade tres finestres s’han fet ser-vir com a motllura superior les pecesque originàriament servien per sosteniruna gran bota de vi o licor. Aquestamanera d’actuar l’ha servit per millorarels seus coneixements a l’hora de reco-manar determinades accions en tas-

ques professionals de restauració orehabilitació. “Un exemple: a l’hora detractar fustes per a cobertes o exteriors,no és el mateix seguir les indicacionsd’aplicació d’un vernís fet a un paísnòrdic –encara que sigui més econòmico de més qualitat- que les d’un material

fabricat més al sud: la manera de valo-rar tant el temps com la intensitat d’in-solació són diferents”. La casa de Cortés també el seu taller, on pengen unalitografia de Chillida o un cartell com-memoratiu del 125è aniversari del

Centre de Lectura de Reus, dissenyatper Joan Brossa i signat pel mateixautor. Aleix Cort desenvolupa la sevatasca periodística (Avui, El Temps, TV3o Canal Reus) i literària (PremiDocumenta 1994) des de finals dels80, sobretot en poesia, relat breu i

narracions infantils. Hacolaborat en la recupera-ció d’entitats de culturapopular, com ara la Collade Diables o la Colla de laCabra de Reus, ha realitzattreballs de recerca entemes de rehabilitació, res-tauració i decoració, a mésde ponències sobre arqui-tectura rural i arquitecturatemplera, i és un dels gransespecialistes catalans enball. Darrerament s’haestrenat a Austin (Texas,

EUA) una coreografia per a claquè apartir d’un guió seu, i treballa en unahistòria de Reus a partir del papelsocial i cultural de les diverses formesde ball, tant tradicional com contempo-rani. ��

Desprès d’un llarg procés de superació1

de la marginació en què havia quedat el port d’ençà la dis-posició de l’intendent del Principat, José Pedrajas, que pro-hibí desembarcar-hi mercaderies estrangeres i de fora deCatalunya, s’aconseguí la Reial ordre de rehabilitació delport i d’imposició d’arbitris per al seu finançament quesuposava l’empenta definitiva per a la seva reconstrucció.La Reial ordre de 1789 tingué la virtut de despertat de bellnou els opositors al port, capitanejats per Reus. Davant elperill la ciutat s’alertà i el regidor Joan-Pau Font prengué lainiciativa de presentar a l’Ajuntament la proposta de con-vocar els gremis i els ciutadans principals a fi de tractar elque calia fer per superar l’escomesa dels contraris al port.

La resolució del regidor Font fou acceptada i hom convocàper al 20 d’octubre de 1789 als canonges, les dignitatseclesiàstiques, la comunitat de preveres, els col·legis d’es-

crivans, metges, cirurgians i apotecaris, els setze gremis dela ciutat, i a títol personal a trenta-quatre personalitats ciu-tadanes entre les quals es trobava Josep-Antoni de Caste-llarnau2 que d’aleshores ença decidí implicar-se en tot allòque fes referència al port, i, quan a iniciativa de l’Ajunta-ment i de resultes de la reunió del dia 20, es creà la juntageneral del port, precedent de les juntes protectores, Josep-Antoni entrà a formar part, junt amb Plàcid de Montoliu,3en representació de la noblesa.4 Quan la junta general por-tuària desaparegué, el juny de 1790, i es formà la juntaadministrativa dels diners de les obres del port, s’hi mantin-gué i acceptà el càrrec de dipositari o tresorer “sin embar-go de que las muchas obligaciones a que constituye el cui-dado de mi patrimonio pueden muy bien eximirme desemejante encargo.”5

L’apartat dotzè del capítol dedicat a les funcions de la juntaencarregada de la recaptació dels arbitris aplicats a l’obradel port de les Instrucciones que han de observarse en laexecución del Puerto de Tarragona a fin de que bien seña-lados los deberes de la Dirección de la Obra, y de larecaudación de sus arbitrios se establezca el mejor orden,6publicada el 19 de novembre de 1800 per Mariano Luisde Urquijo, primer Secretari d’Estat, establí que la Juntahavia de nomenar un tresorer de tota la seva confiança, alque assenyalaria el sou mòdic que considerés just pel seutreball i despeses, el qual tindria la total “responsabilidadde los caudales que entren en sus manos, desde el instanteque lleguen a ellas hasta el en que salgan por los libramien-tos, o certificaciones que cumpla”.

En el moment de redactar les Instrucciones es pensà ambCastellarnau per a ocupar el càrrec ja que en elles es lle-geix:

Atendiendo el Rey al particular zelo con que ha señalado supatriotismo Don Joseph Antonio Castellarnau en todo lo concer-niente a la Obra desde sus principios, viene S. M. en declararque si este individuo en continuación del mismo zelo lo quisiere,como hasta ahora, exercer gratuitamente las funciones de Teso-rero, será de su Real agrado lo verifique así, en cuyo caso no sele exigirán fianzas; y a efecto de que no tenga que asistir a lamaterialidad de los pagamentos de jornales de que hablará des-pués, nombrará un individuo de su satisfacción que los execute,

TAG juny 200510

Espai al tempsEspai al temps ���

Josep-Antoni de Castellarnau, tresorerdel Port de Tarragona (1790-1833)

Retrat de Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinyà.

NOTES

1. Començà l’any 1727 en què l’ajuntament tarragoní intentà aconseguir la derogació de la prohibició de desembarcar mercaderies estrangeres

i de fora de Catalunya. Hi hagué un nou intent el 1740, aleshores, per aconseguir l’aixecament de la prohibició, s’empraren arguments de més

bon escoltar per part de l’administració com ara els danys que patia la Reial Hisenda pel fet de no utilitzar-se el port d’una plaça forta com

Tarragona per tal com aquest tipus de ports eren més segurs que no pas els d’una plaça oberta. El 13 de març de 1761 s’aconseguí que el mar-

quès d’Esquilache concedís el retorn de l’antic dret de desembarcar mercaderies estrangeres. I, finalment, el regidor Pere-Calixt Pauló, el 25 de

maig de 1776, propicià les iniciatives encaminades a dotar al port d’un moll que facilités l’embarcament di desembarcament de persones i mer-

caderies i abrigués els vaixells contra els temporals.

2. A més de Josep-Antoni foren convocats Faust Calbet, Josep de Vidal, Plàcid de Montoliu, Francesc-Antoni de Castellarnau, Francesc Soler i

Mallada, el minsitre de Marina, Pere Ricard, Diego de Ribagorda, Antoni Martí i Gatell, Josep de Queraltó, la comtessa de Brias, Marià

Muntaner, Francesc Seguí, Josep de Llorac, Pau de Cadenas, Josep Henríquez, Manuel Duran, el Sr. Besora, Josep-Albert de Vertamon, Josep

Gatell, Ignasi Álvarez, Joaquim Pinyol, Bernat de Sentmenat, Josep Monravà, Manuel Feliu, Francesc Albinyana, Tomàs Vives i Plana, Carles de

Morenes, l’hereu de casa Canals, Josep Robert, Josep de Checa, Ignasi Plana i Sanç Pizón.

3. Nasqué a Tarragona el juliol de 1767. L’any 1792 es casà a l’oratori de casa Montoliu amb la barcelonina Felipa de Dusai i de Marí.

4. Els altres setze vocals foren Pere Nolasc Plana, Fèlix Amat, Josep Ibàñez de Falomir, Josep de Vidal, Faust-Antoni Calbet i Alberic, Bernat de

Sentmenat i Antoni Martí i Gatell, per la Societat Econòmica d’Amcis del País; el canonge Josep-Antoni Font, pel clergat major; Mn. Joan

Vallmitjana, pel clergat menor; Jaume Mallafrè, pels col·legis; i Agustí Gasull, Josep Mallol, Pau Ferrer i Sebastià Gavaldà, pels gremis.

5. AHT. FMT. Acords, 277, f. 78, doc. 106 i 110.

6. ACPT. Junta Protectora, sig. top. 1.1. Document imprés.

7. La persona escollida per Castellarnau per “asistir a la materialidad de los pagamentos de jornales” fou Vicenç Calanda.

8. AHT. FN. PT., reg. 1086, f. 422.

a quien la Junta señalará la cantidad que considere justa porcada uno de dichos pagamentos.”7

Per facilitar la feina al tresorer s’ordenà que els cabals esdipositessin a casa seva i en una caixa de cabals de tresclaus, de les quals en tindria una Castellarnau, una altra unvocal de la Junta i la tercera la autoritat de Marina de Tarra-gona, els quals s’haurien de desplaçar a casa Castellarnau,“en los días y horas que señale la Junta”, a “introducir loscaudales, y extraher los muy precisos para el despachosemanario”.Castellarnau, com a tresorer, tenia l’obligació de tancar elscomptes el darrer dia de cada mes i presentar a la Junta, alcap d’una setmana, “las certificaciones despachadas por laDirección de la Obra, y los libramientos dados por la Juntade los gastos de recaudación.”

Com que realitzava una bona part de la seva tasca de tre-sorer a casa seva i del seu despatx estant, conservava alseu domicili una bona part de la documentació generadaper la tresoreria, per això quan morí una part considerabled’aquesta paperassa, per no dir la totalitat, es trobava alcasal familiar i concretament en una habitació contigua alseu despatx on, segons l’inventari post mortem realitzat des-prés del seu traspàs es pot llegir que hi havia un prestatgegran amb cent quaranta-un volums format foli enquadernatsamb pergamí, que contenien els cent vint-i-dos volums de lescertificacions i lliuraments de l’obra portuària de 1790 a1833, tret del número 5 de 1807 i els corresponents alsanys 1811, 1812 i 1813, i dinou volums que contenien elsdrets de duana cobrats per l’obra del port de 1799 a1820, menys els dels anys 1811, 1812 i 1813. Desprésdel traspàs de Josep-Antoni de Castellarnau, la documenta-ció relativa al port fou lliurada pel seu hereu a l’arxiu de la

Junta, però a casa Castellarnau romangueren uns quantsdocuments, entre els quals destaquen el llibre Resumen detodas las partidas que han entrado en el arca de los cauda-les destinados para la reedificación del expresado muelle inou volums de “cargo y data”, que actualment es serven al’Arxiu Històric de Tarragona.8 ��

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Moderna i professor de la URV

11TAG juny 2005

Full d’un volum de“cargo y data”, escrit isignat per Josep-Antonide Castellarnau.

TAG juny 200512

Espai al tempsEspai al temps ���

Dades, per a un estudi, dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (1)

Hem de reconèixer que lesdades extretes dels arxius consultats no són pasgeneroses, en quant a donar-nos informació vàli-da, per tenir una idea significativa de la trajectò-ria laboral d’aquests professionals. Hom treu laconclusió que la construcció naval, durant aquestsegle, fou de poca volada. La seva activitat pro-

ductiva rau solament en la construcció d’algunesbarques de pesca i petits vaixells de cabotatge, ipara de comptar. Sense oblidar que molts arma-dors dirigien les seves comandes a drassanes dela costa de Llevant. El seu manteniment i els tre-balls de reparació, que creiem eren importants,sobre tot degut a les destrosses i naufragis queocasionaven les maltempsades, a tot tipus de vai-xells ancorats al port, per manca de dics de recer,cobrien la demanda laboral del col·lectiu. Aixòens ha portat a pouar, una mica, en l’aspecte per-sonal i familiar dels personatges.

La temporalitat històrica, d’alguns dels biogra-fiats, ultrapassa el límit cronològic que hem esta-blert com a línia divisòria d’aquest treball, i, pertant, fem ús, en algun cas concret, de llicència pera una breu dilatació del cicle.

La matrícula de marFou un mitjà de reclutament d’homes pel servei del’Armada Reial, en el segle XVIII, amb la contra-

partida de la concessió de privilegis i de monopo-lis per a exercir oficis de la mar, i així assegurar-se ma d’obra especialitzada. Les matrícules quetenim de la ciutat ens assabenten dels inscrits amestrança en els següents anys: 1749, quatre;1754, quatre; 1755, tres i 1765, set.1 Aquestesxifres tan magres i globalitzades són prou explíci-tes per palesar que era un gremi poc nombrós. Amés hem de tenir en compte que sota la denomi-nació de “gent de mestrança” hi havien agrupatsdiversos oficis. Encara que disposem de la matrí-cula de l’any 1738, també de la ciutat, on figu-ren 252 afiliats, amb noms i cognoms, la sevatotalització fa que s’esdevingui estèril, ja que nosabem quants treballadors hi formaven part.2

Primeres matèries. La fustaEl Ministre de Marina (Comandant de Marina),entre d’altres competències, tenia cura de la ges-tió dels recursos forestals per a poder proveir defusta la construcció naval. La seva jurisdiccióabastava arbredes ben endinsades a l’interior delterritori.

En alguns moments el control fou molt rigorós,com és el cas de l’any 1779, quan, amb un zelfora mida, es va dirigir al nostre Ajuntament,queixant-se, perquè s’havia tallat un pollancreblanc prop de la porta de Sant Joan, sense el seupermís.3 En canvi el 30 de març de 1796, l’abatde Poblet, es veié obligat a interposar un recursd’apel·lació davant del Consell de S.M. en elSuprem de la Guerra, com a conseqüència de lagran tala d’arbres (5.679 alzines i 2.900 ala-derns) portada a cap pels veïns de Montblanc iVimbodí als boscos propietat del Monestir, el qualva fer constar que acreditaven la seva possessióper reials donacions al cenobi des de l’any1150, pregant es trametés una provisió alMinistre de Marina de Tarragona perquè aturés ladescontrolada desforestació.4

Per últim, i per tancar la qüestió, direm que l’any1799, el noble Ignasi de Kies, resident a Alcover,fou sancionat amb una multa de 270 lliures, pel

El ministre de Marinagestionava els recursosforestals per proveir de fustala construcció naval

Eines de mestre d’aixa (compàs per a centrat quadernes, barrines de cargol, aixes, aixes de peu,rèbols, garlopes, etc.) propietat de Pere Casado i Gallardo, darrer mestre d’aixa de la nostra ciutat.

13TAG juny 2005

Jutjat de Marina de la Província de Tarragona,per contravenir la Reial Ordenança de Monts.5

Les drassanesLa seva ubicació era la platja del port. Seguint ladescripció d’Emerencià Roig, direm que la zonaque ocupaven estava dividida en dos espais: unera per emmagatzemar la fusta i l’altra destinada ala construcció dels bastiments. El personal, segonsel mateix autor, el formaven, a part dels mestresd’aixa, els calafats, serradors i algun fuster.6

Conjuntura econòmica a finals de segleL’any 1793 una reial instrucció va autoritzar l’ad-quisició de naus estrangeres per a garantir elcomerç colonial; sobre tot italianes. Tot i que nosabem l’abast de l’incidència, que va tenir aques-ta disposició, al gremi de mestrança, el cas és quea finals de segle alguns d’aquests menestrals esvan veure obligats a emigrar a Barcelona, origi-nant-se un conflicte d’interessos amb els matriculatsd’aquella ciutat. Josep M. Delgado ens diu que:“una reial ordre de febrer de 1798 posà fi a unallarga discussió entre el gremi de fusters deTarragona i el ministre de marina de Barcelona, elqual no deixava treballar dins la seva jurisdiccióels fusters que venien d’altres matrícules, per evitar“que se amontonen en el referido puerto operariosde esta clase en ocasiones de poco trabajo.”7

Mestres d’aixa i calafatsAbans de ressenyar-los voldríem aclarir, que mal-grat que són dos feines diferents, (el mestre d’ai-

xa basteix la nau i el calafat la impermeabilitza)moltes vegades, en les escriptures, el calafat hifigura com sinònim de mestre d’aixa. La GranEnciclopèdia Catalana afirma que el calafat, perextensió, és “el que construeix embarcacions defusta”.8 No obstant, en aquest catàleg hi femconstar la seva condició professional concreta,segons resulta dels continguts dels textos investi-gats. La seva exposició la presentem per ordrealfabètic de cognoms.

ELS AYMAT. Mestres d’aixaHem trobat documentació relacionada amb cincAymat. Per bé que no hem pogut precisar la filia-ció de tres membres, creiem que tots pertanyien aaquest llinatge, el qual s’endinsar ben entrat elsegle XIX.

Jaume Aymat i Tudó. Era fill de Jaume Aymati de Susanna Tudó, pagesos de Tarragona. El 7de maig de 1750 signà capítols matrimonialsamb Maria Antònia Deixeus i Panasachs, filla delnegociant, domiciliat al port, Joan BaptistaDeixeus i Gertrudis Panasachs. La núvia va apor-tar al matrimoni un dot de 100 lliures; la meitat enmetàl·lic i la resta amb roba. El nuvi va fer cons-tar que els seus béns, aleshores, consistien en unacaseta al port i 180 lliures.9 Fruit d’aquesta unióva néixer una prolífica progenitura. Des de 1752a 1768 van tenir cinc fills i quatre filles.10

El mes d’agost de 1750 va comprar, al batlle delport Andreu García, una botiga amb un solarcontigu, al moll.11

A instància del notari de la nostra ciutat, JosepBigaray i Pons, en representació dels interessosde la Corona, amb data 11 de juliol de 1759, vafer una declaració jurada sobre el peritatge quehavia efectuat a bord de la goleta “La Virgen delRosario”, patronejada per Joan Vidal, deVilanova. Manifestà, que la minva de la càrregade sal que portava estava provocada per unaobertura que tenia el buc, i per la qual embarca-va aigua.12

L’any 1761 va construir un llaüt de cabotatged’un arqueig de 210 quintars, que navegava sotal’invocació de “Sant Esteve i les Ànimes delPurgatori”, pel preu de 374 lliures i 6 diners.Compartien la propietat el patró Rafael Colomé,(a) Pasqualet, amb una participació de dos terçosde la mota i la resta Josep Basora i Toldrà, admi-nistrador de la Provisió d’Utensilis de Tarragona(era el responsable de proveir de llenya, oli, llits,etc. als soldats aquarterats).13

El matrimoni Aymat, el mes de novembre de1765, va vendre, a carta de gràcia, a RafaelCassola, pescador, una casa ubicada al carrerdel Port, pel preu de 200 lliures. El gener de l’anysegüent, van retornar la meitat dels diners d’a-questa venda. Probablement fou una operació depréstec a curt termini.14

El 23 d’abril de 1769 ordenà procurador seu alpatró de Sitges, Josep Casanyes, perquè obli-gués, amb tots els mitjans al seu abast, a PauAltimira, fuster, i a Josep Roma, batlle dels castellsde Balaguer, el compliment dels acords establertsen l’escriptura, en poder del notari de la vilad’Organyà, a arrossegar set troncs. Sis del bosc

de la Bansa i un del bosc de Sant Miquel, fins unlloc adient de la riba del riu Segre i enllestits pera poder-los enraiar.15

El mes d’octubre de 1801 el matrimoni Aymat jaera traspassat, segons fa constar el seu fill Serafí,al firmà capítols matrimonials.16

Serafí Aymat i Deixeus. Era fill de l’anterior.Es va casa, en primeres núpcies, amb ManuelaSolé, amb la qual va tenir, des de 1785 a 1798,dos fills i dues filles.17 El mes de juliol de 1789va capbrevar a l’Ajuntament, una botiga i unacaseta al port.18

L’u d’octubre de 1801, enviduat, pactà capítolsmatrimonials amb Elisabet Simó i Huguet, víduade Miquel Voltes, moliner de Riudoms.19

Jaume Aymat. Estava casat amb AntòniaGarcía. Van tenir tres fills i una filla. El primerl’any 1742.20

Jaume Aymat. Es va esposar amb Maria Solé.L’any 1795 van tenir dues filles bessones.21

Jaume Aymat. La seva muller es deia PaulaMelendres. Li tenim documentats, entre 1798 i1800, dos fills.22

JOSEP BUDESCA. Mestre d’aixaVa néixer l’any 1730. Estigué amullerat ambTecla Aymat, de la qual tingué, des de 1761 a1775, cinc filles i un fill.23 El mes de març de1762 la seva dona va rebre, del seu germàJaume Aymat, pagès, 150 lliures en pagamentdels acords firmats en els capítols matrimonials.24

TAG juny 200514

Vista de Tarragona al segle XVIII. A l’esquerra hom pot veure lesbarques varades a la platja del port i les botigues de mar

El veí de Blanes, Joan Marés, patró del llondro“San Cristobal”, el juny de 1772 transportava714 faneques de sal des del Port dels Alfacs al’Escala. Una via d’aigua l’obligà a atracar a lanostra ciutat, i, perquè no es malmetés la càrrega,optar per descarregar-la a les Reials Salines delPort, de les quals n’era administrador JosepBavillard. Per a justificar la seva decisió va dema-nar el peritatge dels mestres d’aixa JosepBudesca, de 42 anys, i de Jaume Ferrando, de32. Una vegada inspeccionat el buc, i per mitjàd’una declaració jurada, van donar la seva con-formitat a la desestiba.25

JOSEP BURGAROL I BARALT.Mestre d’aixaNatural d’Arenys de Mar. Era fill de CristòfolBurgarol, mestre d’aixa d’aquella vila, i deMarianna Baralt.26 Estava domiciliat al port. El 8de juny de 1772, va signar contracte amb JosepSanjoan, patró d’aquesta matrícula i propietaride la barca de tràfec “Nostra Senyora de laMercè”, d’un arqueig de 450 quintars, per areparar-la per un import de 180 lliures. Es va pac-tar una bestreta de diners per a tallar la fusta.27

L’agost d’aquell any va admetre un deute de 84lliures a favor del patró Sanjoan, pels pagamentsque aquest li havia fet, amb escreix, pels treballsefectuats al seu bastiment, comprometent-se a res-cabar-li el dèbit en el termini de 40 dies.28

D’aleshores ençà els seus negocis van anar demal borràs, i cinc anys després es trobava engreus dificultats financeres, fins el punt que eldebitori reconegut l’any 1772 havia augmentat a150 lliures 14 sous i 9 diners, degut que per aeixugar-lo li va consignar els arrendaments d’unacasa que tenia a Arenys de Mar; la qual cosa vaésser pitjor el remei que la malaltia. L’immoble esva haver de rehabilitat, abonar els rèdits dels cen-sals, que el pignoraven, i pagar el cadastre. Total,el mes de febrer de 1777 reconeixia el deuteactualitzar al mateix Sanjoan i als dos nous socisque participaven en la propietat de la barca, queeren Fructuós Escola, comerciant, i Mateu Lladós,teixidor de lli. Per a poder-lo amortitzar els hi lliu-rà, de bell nou, la consigna de la casa durant tret-ze anys i mig.29 Disposà les seves darreres volun-tats el 21 de febrer de 1788, designant marmes-sor i hereu universal dels seus béns a SerafíAymat, mestre d’aixa de la nostra ciutat30.��

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

15TAG juny 2005

NOTES

1. LÓPEZ MIGUEL, O., “Els gremis de mestrança a les revistes de mari-

na del segle XVIII. Una aproximació quantitativa”, dins Historia

moderna, historia en construcción. Vol. II. Barcelona. Ed. Milenio,

1996, p. 229.

2. AHT. Acords municipals. Sessió del 22 de maig de 1738.

3. AHT. Acords municipals. Sessió del 8 de març de 1779.

4. AHT. PT. Reg. 867, f.105-108.

5. AHT. PT. Reg. 870, f. 148-149.

6. ROIG, E., La marina del vuit-cents. Barcelona, Editorial Noray, S.A.,

1996, p. 16-17.

7. DELGADO RIBAS, Josep M., La construcció i la indústria navals a

Catalunya (1750-1820). Barcelona: Recerques 13. Curial. 1983, p.

63 i nota 53.

8. GEC. vol. 4, p. 114.

9. AHT. PT. Reg. 460, f. 146-148.

10. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 14 i 15.

11. ACPT. Fons JPOP. sig. 157.

12. AHT. PT. Reg. 625, f. 110.

13. AHT. PT. Reg. 646, f. 84-85.

14. AHT. PT. Reg. 629, f. 307-308. Reg. 630, f. 42-43.

15. AHT. PT. Reg. 633, f. 115.

16. AHT. PT. Reg. 932, f. 84-85.

17. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 17,18 i 19.

18. AHT. F.M.T. Economia i Hisenda, 222, f. 6.

19. AHT. PT. Reg. 932, f. 84-85.

20. AHAT. Llibre de baptisme de la Catedral, 13 i 14.

21. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19.

22.AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19.

23. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 14, 15 i 16.

24. AHT. PT. Reg. 627, f. 56.

25. AHT. PT. Reg. 636, f. 316.

26. AHT. PT. Reg. 810, f. 94-95.

27. AHT. PT. Reg. 636, f. 334-335.

28. AHT. PT. Reg. 635, f. 451-452.

29. AHT. PT. Reg. 640. f. 61-64.

30. AHT. PT. Reg. 810, f. 94-95.

TAG juny 200516

PatrimoniPatrimoni ���

Baluards o barris de les masies

L es masies, sobretot les grans, cons-ten d’una part central o principal que és el maspròpiament dit i estan envoltades d’un conjuntd’edificacions o àmbits auxiliars com ara esta-bles, magatzems, cellers, assolls i corrals...

Per agrupar i contenir els accessos a totes les edi-ficacions d’una masada es van idear i disposarels baluards o barris. El baluard és una paret detanca alta que normalment té una sola portaladai dóna pas a un espai on hi ha la façana princi-

pal de la masia, des del qual es pot arribar a lesdiverses construccions del conjunt.

El baluard està ideat per diverses funcions: Peruna banda preserva la intimitat del mas i de lesactivitats i treballs que s’hi fan, però potser és mésimportant el servei que fa per la protecció i defen-sa de la casa que tan rellevant era en èpoquespassades quan aquells masos isolats quedaventotalment desemparats i a les fosques de nit. Sialgú amb males intencions entrava a un masabans havia de superar el primer aturall delbaluard. Sovint hi havia alguna espitllera al cos-tat del portal del barri. També l’entrada de lamasia estava vigilada. A tots els envans que tan-caven les escales que pujaven a la sala de dalt hihavia espiells. Fins i tot he vist algun forat al tres-pol de la sala on s’hi podia posar una boca defoc encarant el portal d’entrada.

No sé quan es van començar a edificar aquestes

tanques o baluards de protecció, però ho intuei-xo. La pax romana ha estat el període més llargde pau que hem tingut al nostre país en èpocahistòrica. Llavors les villae que s’edificaven alcamp, que són els antecedents dels nostresmasos, no havien de témer res i no es tancavenamb cap barrera sinó que s’obrien directamentals conreus i boscos del voltant, tant a les viles rús-tiques o explotacions agràries, com a les urbanesque eren les estances camperoles i d’esbarjo dela gent benestant. Arribà l’època de decadènciai descomposició de l’imperi romà. Bandes de des-heretats anomenats bagaudae juntament ambcolles d’esclaus fugitius recorrien i saquejaven laterra. Llavors les ciutats van esdevenir perilloses ila gent va anar al camp a refugiar-se a les villae.Els més poderosos reclutaven gent que juntamentamb els seus esclaus i servidors constituïen unaforça suficient per defensar-se dels grups errantsde malfactors. En aquella època es van començara posar tanques defensives als edificis rurals. Escomençava a albirar l’incastellamento, l’encaste-llament que es produiria més endavant desprésde totes les invasions que esborraren i trossejarentota la gran construcció romana. Aquesta es pera mi l’hora del naixement dels baluards o barriscom elements defensius d’una casa.

No cal dir que si molts masos i cases tenien el seubarri, amb més motiu en disposaven els castells icases senyorials. A l’any 1598 el notari SimeóArgenté ve redactar un inventari del castell i detot allò que hi havia dins a la mort del baró Paude Salbà, i comença així: Primo attrobam unabaronia scituada en lo Panadès dita y anomena-da lo loch del Bisbal en lo qual loch y ha un cas-tell ab son baluart devant de la porta de dit cas-tell lo qual castell te las portes ab pany y clau...

Molts anys enrere , quan no hi havia ordenacionsurbanístiques ni gairebé alineacions de carrersben definides, força cases del poble tenien el seubaluard o pati davant de la casa.

A la primeria del segle disset, al menys a la Bis-bal, hi havia un costum ben bonic. La cerimòniadel casament no es celebrava únicament a l’esglé-sia o en alguna ermita, sinó que la parella triavael lloc on volia esposar-se, que podia ser al seu

El baluard preserva laintimitat del mas i serveix per protegir-lo i defensar-lo

17TAG juny 2005

carrer, davant de la porta de casa seva, a l’entra-da, o bé al pati o baluard. Així ha quedat escrital llibre d’esposalles de l`època: ...al carrer denBernat Sans.. a la casa de Bernat Puighivet delTorrent...al pati de la casa de Pinhyol dit lo masde Busquet... en lo pati de la Casa de Pere Man-yer de l’Ortigós... ( entre 1614 i 1640). Transcricl’apuntada d’un enllaç fet a l’entrada d’una casaen què es pregunta als veïns si alguna vegadahavien vist a la parella sota de cobert, cosa quehauria estat un impediment per a contraure matri-moni. Sembla que a l’època els promesos noméspodien festejar al carrer i a la vista de tothom: Asis de maig de M.D.C.XXXX per mi Jaume Santa-cana Pr. y Rector de Sta. Mª de la Bisbal son estatesposats per paraulas de present servada laforma de S.C.T. y feta Inquisitio de ... del que hanjurat los testimonis vehyns que no los havien vis-

tos sota de cubert, en la entrada de dit Jeroni Sortde dit lloc, en Ramon Ventosa fadrí pagés... abPaula donsella filla llegitima y natural de JeroniSort pages de la siutat de Solsona habitant en lodit lloc de la Bisbal...

Quan es van començar a alinear les cases delpoble per a formar els nous carrers van desapa-rèixer els baluards del davant de les cases i vanpassar a la part del darrera on constituïen les tan-ques de l’eixida que era la porta de sortida dela casa que donava accés a un pati o terreny per-tanyent a la mateixa. A la vila només han quedatalguns baluards testimonials de cases molt anti-gues que van restar isolades durant centúries comla casa de La Riba i la casa da cal Manyer dedarrere l’església ( Cal Magre).

Al llogarret de l’Ortigós en canvi, s’han conservatgairebé tots els baluards. És un lloc que no hacrescut i les poques cases hi són des de fa centú-ries. En un d’aquells baluards passà un fet molttrist. A les dues de la tarda del dia 2 de maig del’any 1580 el jove Joan Francesch sortia del barride cal Janer de l’Ortigós, on potser hi haviadinat. Mentre s’acomiadava de la mestressa de lacasa i de la seva filla que enraonaven amb laveïna, portava penjada al costat una bella esco-peta del tipus que llavors anomenaven xispes opedrenyals. L’arma amidava quatres pams decanó de llautó lluent, mentre que la culata o cepera de bona fusta vermella, potser de cirerer.

Aquella xispa fou a l’ensems la guspira queencengué l’enveja i el desig de robar-la dins elscurts i bestials cervells de dos soldats espanyolsanomenats Simón i Alfonso Noblino que estavenallotjats a l’Ortigós. Es posaren al darrera d’enJoan i li donaren una terrible bastonada que el vafer caure a terra estabornit. La sang li rajava adojo i aquells dos criminals li prengueren l’esco-peta amb la qual encara seguiren colpejant-lo aterra. El que segueix és el testimoni que l’agreditJoan Francesch va fer davant el batlle: Senyorballe: en lo present lloch del Ortigós estàvan

allaujats sinch soldats de cavall dels de la com-panyia del capità que està allaujat en lo lloch deSanta Oliva y dijous proppassat que comptàvemals dos pel present y corrent mes aguent a las doshoras passat migdia estant jo dins del baluart decasa de Andreu Janer del present lloch a la quevolia exir de dit baluart entraren dos soldats delsdits sinch que lo hu de ells viu que aportava unbastó en las mans y essent jo passat devant deells a la quem foren de darrera lo soldat queaportava lo bastó ques diu Simó que estava allau-jat en casa me pagà de part de darrera sensdirme ninguna cosa una bastonada en lo cap delqual colp caiguí jo en terra esmortuït y pretenchjo que quan caiguí en terra ab lo primer colpquem pagaren ab lo qual colp me romperen locap, que després que fuy en terra men pagarende altres y me robaren una xispa que lo sep estàenllautonat y lo sep es de fusta vermella... ��

BENJAMÍ CATALÀ

Arquitecte Tècnic��� Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

� UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

� El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

� ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

� Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

� AEROPORT Reus-Tarragona

� VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

� Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

� Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

ConstantíUN ESPAI D’OPORTUNITATS

19TAG juny 2005

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

Energies renovables (1)

L a rehabilitació i la renovació urbana s’hanconvertit en els sectors impulsors del mercat de la construc-ció. Aquesta rehabilitació te un sentit més ampli que el quetenia als anys 80; es tracta actualment de rehabilitar elsbarris tenint en compta aspectes arquitectònics, urbanístics,socials i mediambientals. Sovint hem sentit parlar de lesenergies alternatives i veiem que poc a poc es van adop-tant com a solucions alternatives als recursos clàssics querepresenten altres tipus d’energia mes contaminat.

Aquest article vol ser una mena de recordatori o informacióque fa referència a les definicions i conceptes generals dediferents tipus d’energia, extret d’un treball sobre rehabilita-cions innovadores en les que es va elaborar una guia meto-dològica per la planificació d’operacions de rehabilitacióque tinguin en compta les necessitats dels usuaris, la opti-mització del consum energètic i una integració intel·ligentdels edificis en els seus contexts urbans corresponents.

DEFINICIÓ DE L’ENERGIAL’energia és la capacitat dels sistemes per produir treball.Al final de qualsevol procés energètic l’energia roman cons-tant; produeix treball i/o es transforma en una altra formad’energia.

FONTS D’ENERGIA Primària: Són aquelles fonts que no requereixen d’altresper a la seva generació. Principalment són el carbó, el

petroli, el gas natural, la hidràulica i la nuclear.Secundària: Són les que per a la seva producció esrequereix d’una altra font energètica (electricitat).

L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LA SOSTENIBI-LITATConcepte d’eficiència energèticaGeneració de la màxima quantitat de treball possible mit-jançant el consum de la mínima quantitat d’energia.Per analitzar l’eficiència d’un procés energètic s’ha de valo-rar el cicle energètic complert, sent l’eficiència final el pro-ducte de les eficiències de cada un dels components delprocés de transformació de l’energia des de fonts primàriesa la seva manifestació final com a energia consumible.

Concepte de sostenibilitatSegons l’informe BRUNDTLAND (1987) s’entén que el des-envolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitatsdel present sense comprometre la capacitat de les futuresgeneracions per satisfer les seves.

La construcció SOSTENIBLE es aquella que tanca el seucicle energètic complert amb el mínim consum, amb elmenor impacte ambiental possible i a un cost econòmic isocial raonable si es consideren les millores mediambientalsque generen.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICAArquitectura basada en l’ús, el foment i l’aplicació de crite-ris arquitectònic o constructius passius (no mecànics) quecontribueixin a la reducció de les necessitats energètiquesde l’edifici on s’apliquen mitjançant el control de la incidèn-cia de la radiació solar i d’altres fenòmens externs sobre lapell de l’edifici.

Energia: Classificació iescenaris

TAG juny 200520

LA REHABILITACIÓ. Accions energèticament eficients L’aplicació de criteris de disseny bioclimàtics en obres derehabilitació presenta inconvenients tècnics des del punt devista de concepció global de les diferents accions a incor-porar, donada la impossibilitat d’aplicació d’algunes d’a-quelles (ubicació, orientació, distribucions interiors, formade l’edifici, etc.) i a la inviabilitat econòmica d’altres. Accions, que incidint directament sobre l’envolvent i les ins-tal·lacions de l’edifici, contribueixin a reduir el consumenergètic global, mitjançant la minimització de les pèrdueso guanys tèrmics a través seu i de l’eficiència en el dissenyde les instal·lacions, fent ús per a això d’aquells materialsautòctons que garanteixin el seu reciclatge, mínimamentcontaminants i respectuosos amb el medi ambient.

L’ENERGIA SOLAR TÈRMICAL’energia solar tèrmica activa es basa en la captaciói aprofitament de la radiació solar directa mitjançant capta-dors solars, per a la seva transformació en energia calorífi-ca.

Tecnologies solars tèrmiques.Es distingeixen tres tipus fonamentals: • Sistemes solars tèrmics de baixa temperatura.

Treballen a temperatures inferiors als 100ºC.Aplicació en edificis de vivendes.

• Sistemes solars tèrmics de mitja temperatura.Treballen a temperatures entre 100 i 250ºC.Aplicació en la producció de vapor per a processosindustrials i en la generació d’energia elèctrica.

• Sistemes solars tèrmics d’alta temperatura.Treballen a temperatures entre 250 i fins a 2.000ºC.Aplicacions en fase experimental en grans centrals ter-mosolars generadores d’energia elèctrica.

ENERGIA SOLAR TÈRMICA DE BAIXA TEMPERATURALes principals aplicacions en edificació són:Aigua calenta sanitària.És la més econòmica atesa la seva facilitat d’instal·lació, laqual cosa permet una amortització més ràpida.Requereixen d’una font d’energia alternativa convencionalde suport en puntes d’alt consum.CalefaccióPresenten més dificultats atesa l’estacionalitat del servei i la

seva coincidència amb la menor disponibilitat del recurs.Requereixen d’una font d’energia alternativa convencionalque entri en funcionament quan l’energia solar irradiadasigui insuficient per motius meteorològics.Quan s’utilitza aigua com a fluid a escalfar pels captadorssolars plans no s’usen radiadors convencionals (funcionenamb aigua a temperatures entre 80 i 90ºC) ja que el nivelltèrmic de treball d’un captador solar és d’uns 50ºC, peraixò s’utilitzen altres sistemes de calefacció com ara terresradiants, radiadors sobredimensionats (radiador de majorsuperfície que cedeix la mateixa quantitat d’escalfor a unatemperatura de l’aigua inferior) i fan-coils.Els captadors solars de buit permeten l’ús de radiadors con-vencionals.L’equip solar utilitzat és similar al d’aigua calenta sanitàriaamb la diferència que l’aigua calenta no es consumeix,sinó que transfereix la calor a l’ambient i retorna al col·lec-tor.

INSTAL·LACIONS PER ACSFuncionamentSistema que aprofita la captació de la radiació solar per aescalfar o temperar (al voltant dels 45ºC) l’aigua que pos-teriorment consumirem en les nostres vivendes.Tipus d’instal·lacionsEn aquest tipus d’instal·lacions es distingeixen dos tipussobre la base del sistema de circulació del fluid: circulacióper termosifó (l’aigua emmagatzemada en un recipient quees calenta per la seva base, tendeix a pujar a mesura quees calenta, en ser l’aigua calenta més lleugera que la freda)i la circulació per bomba impulsora.El fluid escalfat es desplaçarà a través d’un sistema de con-ductes que estableixen dos sistemes de circuits:• Circuit obertL’aigua escalfada en els captadors és la mateixa que pos-teriorment es consumirà, la qual cosa impossibilita l’addicióde substàncies per a la seva cura i conservació.Per aquesta raó són instal·lacions susceptibles de patirdanys per gelades o per incrustacions i obturacions (aigüesdures).Són sistemes més senzills i econòmics que els tancats.

L’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICAL’energia solar fotovoltaica es basa en la conversió directad’energia lluminosa procedent del sol en energia elèctrica.L’efecte fotovoltaic pot produir-se en gasos, líquids i sòlids, i

Fluxos i estocs d’energia en el móncontemporani

21TAG juny 2005

és en aquests darrers on s'ha aconseguit la màxima eficàcia.Els materials més utilitzats en l’actualitat per a la fabricació decèl·lules són els semiconductors en ser materials especialmentsensibles a la longitud d’ona de les radiacions solars (electro-magnètiques).

TECNOLOGIES I MATERIALS UTILITZATS ENLA FABRICACIÓ DE LES CÈL·LULESLes cèl·lules més utilitzades en l’actualitat són les de siliciencapsulades en quadres de 10x10 mm opaques o semi-transparents.Sobre la base de la seva estructura cristal·lina, hi ha trestipus de cèl·lules de silici, les de silici monocristal·lí (rendi-ment entre el 14 i 17%), les de silici policristal·lí (rendimentdel 12%), i les de silici amorf (rendiment entre el 5 i 8%).La tecnologia de fabricació de les cèl·lules és complexa inecessita una aportació energètica important, la qual cosasuposa una tecnologia amb costos d’inversió alts.En l’actualitat, s’han desenvolupat diverses tecnologies quehan donat lloc a noves cèl·lules com les de silici cristal·límulticapa, silici amorf, tel·luri de cadmi, cèl·lules multiunió,etc. Amb rendiments i costos diversos.

PRINCIPALS APLICACIONS• Sistemes autònoms i independents de la xarxaelèctrica (vivendes allunyades de les xarxes elèctriques,senyalització en carreteres, il·luminació pública, sistemesde bombeig d’aigua, etc.). L’energia generada s’emmagat-zema en bateries per al seu ús quan es necessiti. Lainstal·lació és de muntatge senzill, i està formada per ele-ments modulars que requereixen poc manteniment.S’ha de generar més energia que la que es consumeix enmoments de major insolació per emmagatzemar-la i consu-mir-la quan no sigui possible generar-la. Per optimitzar el funcionament de la instal·lació és necessa-ri calcular la demanda correctament de forma que no sesobredimensioni la instal·lació i convé establir-ne hàbits efi-cients d’ús com ara desconnectar totalment els aparells deconsum quan no s’utilitzen, utilitzar electrodomèstics debaix consum, sectoritzar al màxim els punts de consum i

sempre que sigui possible s’ha d’utilitzar l’ús de corrent con-tinu, que té menys possibilitats de fallida en no passar perl’ondulador, encara que els electrodomèstics siguin méscars.En cap cas s’ha d’utilitzar energia fotovoltaica per escalfaraigua o per a calefacció, resultaria excessivament cara. El sistema fotovoltaic necessita per satisfer el 50% de lademanda elèctrica d’una vivenda, generar 3, 2,5 o 1,5kwp, que representa una superfície de captació de 25, 20o 12 m2 , per al Nord, Centre o Sud d’Europa, respectiva-ment.

COMPONENTS DE LA INSTAL·LACIÓ.Instal·lacions connectades a la xarxaelèctrica

• Placa fotovoltaicaUna placa fotovoltaica està formada per un conjunt decèl·lules connectades en sèrie entre si per sumar l’energiagenerada per cadascuna d’aquestes cèl·lules. La tensió proporcionada per una cèl·lula de silici és de 0,6V. Com que els circuits de corrent continu funcionen ambtensions superiors als 5 V, s’ha de connectar un nombred’entre 30 i 36 cèl·lules per aconseguir tensions d’utilitat.Una placa fotovoltaica es caracteritza per la seva potènciapunta, que és la potència que subministraria la placa a laseva màxima potència i en unes condicions estàndard quefixen una irradiància d’1kw/m2 a una temperatura de lacèl·lula de 25ºC.Atesa la sensibilitat i la fragilitat de les cèl·lules a la pols ia la humitat es protegeixen mitjançant un encapsulamentamb material (normalment etilè-vinil-acetat, EVA) transpa-rent o opac, protegint-les superiorment per una coberta devidre trempat d’alta transparència i inferiorment per cober-ta de polièster o vidre.El conjunt així format es munta sobre un marc perimetrald’alumini que facilita el seu muntatge, adaptació i fixació ales diferents estructures arquitectòniques existents. ��

GABINET TÈCNIC DEL COATT

Esquema d’instal·lació

BIBLIOGRAFIA:Rehabilitacions innovadores.COAC. ADIGSA. Catalunya ARVHA. FrançaDIE WILLE. Alemania

TAG juny 200522

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

La construcció romana (7)

MONUMENTS: TEATRES I AMFITEATRES

A. TEATRES

Es diferencien dels teatres grecs, pel fet que con-formen un lloc tancat per mitjà de la integraciód’escena i auditori.Així l’escena és situa més elevada i més properaals espectadors. S’hi escenifiquen paròdies i comèdies.Ja no es col·loquen aprofitant els pendents d’unamuntanya, sinó que es construeixen per completamb voltes de formigó, recolzades en murs circu-lars i radials.El tret més característic dels teatres imperials, estàen què l’escena es decorava profusament ambhornacles columnats amb estàtues.Si el teatre era petit (odeó), es solia fer servir coma sala de música i solia tenir un cobriment defusta.

A.1. El Teatre de Marcelo (11 dC)És el únic teatre romà en peu existent a Roma.Amb capacitat per a 15.000 espectadors.Aixecat per August i dedicat al fill de la seva ger-mana. La façana amb dues files d’arcades està ornadaamb columnes dòriques i jòniques. Actualment asobre el castell dels Orsini.Servirà de model per construir l’amfiteatre Flavi

A.2. El Teatre d’Orange (1dC)Conserva intacte el imponent mur de l’escena,amb 103m de llarg i 36m d’alçada. En el nínxolo fornícul central l’estàtua d’August.

B. AMFITEATRES:

Exclusius per els espectacles de lluita a mort iespectacles navals. Amb el imperi constitueixen un signe de romanit-

zació, excepte en les hel·lenitzades provínciesorientals, degut a la humanitària tradició grega.De forma ovalada, es poden conceptuà com launió de dos teatres per l’escena.El més antic es el de Pompeia construït cap al any80 aC.

B.1. El Coliseo o Amfiteatre Flavi (77 dC) Clar exemple de virtuosisme dels mestres d’obresflavis. Amb les seves anelles d’arcades, les enginyosesestructures amb volta, la superposició d’ordresarquitectònics en forma de semicolumnes i la filade pilastres que el corona, es va convertir en unmodel per a l’arquitectura dels renaixement.Considerat com la biblioteca de l’art de construirromà.S’inicia per Vespacià i l’acaba Tito l’any 80. Ambgrades per a 80.000 espectadors.Construït en un lloc, ocupat fins aleshores, pel llacde la Domus Aurea de Neró, (gracies això es vanestalviar d’excavar uns 125.000 m3 de terra).La planta es una elipse de 189x156m i l’arena esun òvol de 87,5x54,86m. La novetat constructiva està, en que primer vanaixecar les pilastres de marbre travertí i les res-pectives voltes, es a dir, l’esquelet de l’edifici iaixí els treballs d’acabat es van poder fer perdiverses colles d’especialistes.La distribució dels materials es va fer seguint unordre lògic. La pedra es va col·locar en els sòlidsfonaments. La tova i els maons en els murs decàrrega i la pedra pomes en les voltes per tal dereduir-hi el pes. La façana de 48m d’alçada i amb 80 arcs, esdivideix en quatre pisos. Els tres primers ambarcades entre columnes de marbre blanc, amb elsordres toscà, jònic i corinti i el quart pis ambpilastres d’ordre compost. ��

ANTONI BLADÉArquitecte tècnic

Professor de Construcció

OpinióOpinió ���

Ara toca el “TEDI”

Què és el “TEDI”. És el test de l’edifici. Tot propietari d’au-tomòbil està obligat per llei a fer les revisions de la ITV,Inspecció Tècnica de Vehicles, obligació que en un principisemblava una utopia i ara tothom sap que és un hàbit moltnecessari per a la seguretat de la circulació de qualsevolcotxe. Tot el parc automobilístic ha millorat substancialmentsignificant que sempre es troba en estat de revista. El “TEDI”serà indispensable per sol·licitar ajudes a la Generalitat deCatalunya en matèria de rehabilitació d’habitatges. ElsCol·legis d’Arquitectes i d’Aparelladors / ArquitectesTècnics han signat un Conveni amb la Generalitat per ela-borar aquest Document i designarà als corresponentscol·legiats per redactar-lo. Aquest acord ha estat anteriorals molts lamentables sinistres del Carmel barceloní o delcarrer Compte de Tarragona. En els darrers anys, s’han pro-duït sinistres a la via pública provocats essencialment per lamala conservació del edificis. Tothom inverteix en milloresde casa seva: que si el bany, la cuina, paviments, etc.Ningú pensa en el continent i està demostrat que si et toca

pagar una contribució comunitària per a qualsevol millorade la façana, de la caixa d’escala, de l’ascensor, etc., elvalor patrimonial del teu immoble es multiplica per dos otres vegades més de la derrama que et toqui pagar. Aixòés així i es comença a saber. Però el tema, a més a més, ésque per lògica i responsabilitat ciutadanes, és molt conve-nient que es faci el TEDI, que a la fi és un segell de“Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació”. De la mateixamanera que cada vegada més ens fem anàlisis preventiusde la nostra salut, també és obligat realitzar el “TEDI”. Elsadministradors de finques urbanes i les comunitats de pro-pietaris han de saber i prendre consciència que el “TEDI”és una eina al seu servei, al servei de tots els veïns, ja queés una garantia i millora del bé patrimonial de cada pro-pietari. La ITV i la prevenció de la salut ja formen part dela nostra cultura, ara toca el “TEDI”. ��

JOSEP MARIA BUQUERAS

TAG juny 200524

Activitat col·legialActivitat col·legial ���

S’edita un llibre sobre el pintor, polític iaparellador Ángel Martínez LanzasEl volum inclou articles periodístics i imatges gràfiques per a la premsa des

del 1977 fins al 1989, a més d’obres pictòriques de la dècada dels noranta

El passat dilluns 23 de maig es vapresentar el volum “Cròniques d’un moment” del’artista i aparellador Ángel Martínez Lanzas, al’Aula Magna de la Facultat de Lletres de laURV..L’acte va ser presidit per la doctora JoanaZaragoza, vicerectora de Comunitat Universitàriade la URV, i va comptar també amb la presènciadel president del Col·legi d’Aparelladors i Arqui-tectes Tècnics de Tarragona, Julio Baixauli i Culla-ré, i de l’exsenador socialista i redactor de l’Esta-tut de Sau Josep Subirats Piñana, que va serl’encarregat de fer la presentació de l’obra. El lli-bre ha estat editat pel Col·legi, i inclou textosperiodístics, dibuixos i grafismes publicats a revis-

tes i diaris locals i una selecció de l’obra pictòri-ca de l’autor. El volum presenta d’aquesta mane-ra un interessant recorregut per l’evolució tantpolítica com artística de Martínez Lanzas, durantla Transició i bona part de la dècada dels anysvuitanta del segle passat.

Subirats va destacar l’anècdota de què tant ellcom l’autor haguessin cursat el batxillerat almateix institut de Tortosa: l’exsenador a la dèca-da dels 30 i l’artista durant els primers anys de laposguerra espanyola. El presentador va descriureels escrits de Martínez Lanzas com a veritablespintures, tant per la forma de tractar els temescom per l’impacte i l’actualitat del seu contingut.En aquest sentit, Subirats Piñana va assenyalar lescoincidències de certes tesis del pintor amb lesdel seu mestre polític i ministre d’InstruccióPública durant la Segona República, el tarragoníMarcel·lí Domingo, com ara la necessitat constantd’acostar la Universitat al poble. Continuant en lamateixa línia, Subirats va destacar així mateix laimportància per a l’artista de l’aprovació de l’es-tatut d’autonomia andalús, el 28 de febrer de1980. Finalment, Subirats va posar de relleu l’im-

25TAG juny 2005

portant paper polític que el pintor va jugardurants els anys dels primers ajuntaments demo-cràtics després de la Guerra Civil, i la capacitatde Martínez Lanzas d’ajudar a cohesionar la ciu-tadania catalana local, independentment del seulloc d’origen.

De la seva banda, el president del Col·legi, JulioBaixauli, va agrair la col·laboració de molts mem-bres de l’entitat col·legial, en l’elaboració del lli-bre, en especial els integrants de l’actual junta ila figura del seu vicepresident, Josep MariaBuqueras Bach, que inclou una acurada sembla-ça de l’artista en les pàgines introductòries del lli-bre. Baixauli va expressar també la seva satisfac-ció pel resultat editorial de la iniciativa, va agrairla participació d ela URV en el desenvolupamentde l’acte i va valorar molt positivament les apor-tacions democràtiques d’Ángel Martínez Lanzas.L’acte de presentació va ser tancat per la vicerec-tora de la Universitat, Joana Zaragoza.

Cròniques pintades i escritesEl volum “Cròniques d’un moment” esdevé unabona radiografia de la tasca artística i intel·lec-tual d’Ángel Martínez Lanzas durant el darrer terçdel segle XX. L’artista va néixer a Baeza (Jaén) elmarç de 1934, estudia les primeres lletres a Ovie-do i el batxillerat a Tortosa. L’any 1958 acaba elsestudis d’aparellador a l’Escola Superior d’Arqui-tectura de Madrid, i és arquitecte tècnic des del1989. Professionalment, arriba a Tarragona aprincipis de la dècada dels seixanta, com a capd’obres de l’empresa Erga, després d’haver tre-ballat a les localitats de Plasència i Hervàs. Poste-riorment, al llarg de la dècada dels vuitanta éscap del Departament de Disseny Urbà i Conser-vació d’Edificis Públics a l’Ajuntament de Tarrago-na, sota mandat socialista. Exemples del seu tre-ball durant aquella època, en solitari i encol·laboració, són la carpa de l’auditori delCamp de Mart (un dels primers exemples d’arqui-tectura tèxtil arreu de l’estat) o els actuals polie-dres que acullen els punts d’informació turísticade la ciutat.

El llibre inclou un interessant pròleg del políticsocialista Pablo Castellano, membre del PSOEdurant els darrers anys del franquisme i la Transi-ció i fundador d’Izquierda Socialista. Castellanodestaca sobretot la tasca de Martínez Lanzas coma articulista polític, i defensa el paper d’aquestgénere a l’hora de crear espais de reflexió idebat permanent sobre temes d’importànciageneral precissament en els moments clau delcanvi cap a la consolidació democràtica. A més,el volum inclou un pòrtic de l’exdirector de Diaride Tarragona, Antoni Coll Gilabert; una sembla-

ça de l’actual vicepresident del Col·legi, JosepMaria Buqueras; i una entrevista al pintor publica-da en aquesta revista el març de 2004. Comple-menten aquests materials una exhasutiva biogra-fia artística i un recull d’opinions sobre la sevaobra a càrrec de personalitats del món de la cul-tura i la política.

Pel que fa al contingut, hi ha tres parts diferencia-des. La primera, il·lustrada també amb reproduc-cions d’obres pictòriques de l’autor, és un reculld’articles polítics publicats al Diari de Tarragonaentre l’octubre de 1980 i el juny de 1989. Moltsdels textos triats tracten temes candents de políti-ca internacional durant aquell període, algunsd’ells encara de força actualitat. La segona partde la publicació inclou la reproducció de 25obres pictòriques de l’artista andalús, on la temà-tica social i la voluntat de denúncia s’expressenamb un traç figuratiu enèrgic i un volum especiala les textures. Les obres estan realitzades entre elsanys 1985 i 1991. Finalment, “Cròniques d’unmoment” recull un seguit de dibuixos i il·lustra-cions amb esperit crític i humorístic, publicats aldesaparegut diari local “Catalunya Sud” i a lespàgines de l’antic Butlletí del Col·legi d’Arquitec-tes Tècnics, precedent immediat d’aquesta matei-xa revista. Els dibuixos del butlletí pertanyen a l’è-poca entre els anys 1976 i 1981, mentre elstreballs publicats al diari se centren en la tardor il’hivern de 1987. Tot plegat, el llibre presentauna molt bona perspectiva del treball creatiu iintel·lectual d’Ángel Martínez Lanzas, que durantmolts anys ha combinat l’exercici de l‘arquitectu-ra tècnica i la pràctica intensa de la pintura. ��

REDACCIÓ

Portada del nou llibred’Ángel Martínez Lanzas

TAG juny 200526

Medi AmbientMedi Ambient ���

Treballar per al desenvolupament sostenible

En els capítols anteriors, s’ha analitzat la nor-mativa aplicable a l’urbanisme fent front a la problemàticamedioambiental, és a dir, es va analitzar, com realitzar unaedificació sostenible, concloent, que la implicació tant del’Administració com dels ciutadans és una eina fonamentalper aconseguir un desenvolupament sostenible.

Per realitzar una edificació sostenible es va concretar laimplicació d’una sèrie de criteris a seguir, una teoria que ala pràctica s’està duent a terme. És a dir:

• Planejament sostenible: la seva redacció ha de tenir unsobjectius d’urbanització sostenible a aconseguir mitjançantuns indicadors determinats. En capítols anteriors, es vananomenar diferents objectius amb els corresponents indica-dors a portar a la pràctica, entre els quals es va concretaren, reduir l’emissió lumínica. Per aconseguir aquest objec-tiu, des de l’Administració autonòmica s’ha elaborat un

decret a desenvolupar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’or-denació ambiental de l’enllumenament per a la protecciódel medi nocturn. La llei té l’objectiu de mantenir al màximpossible, les condicions naturals d’aquestes hores en bene-fici de les persones, de la fauna i de la flora, promoventl’estalvi de recursos naturals i energia. I amb el Decret, queserà aplicable a totes les instal·lacions d’il·luminació exte-rior i interior de titularitat pública i privada, es proposa unasèrie de mesures per disminuir l’impacte ambiental causatper la il·luminació artificial i millorar-ne l’eficiència energè-tica, obtenint beneficis econòmics, estalvi energètic compor-

tarà reducció en la factura energètica; ambientals, estalvide combustió, reduint l’emissió de gasos tòxics a l’atmosfe-ra; socials, protegirà l’equilibri de les persones i de la bio-diversistat dels ecosistemes, essent una part fonamental deles polítiques i mesures disposades en el Protocol de Kyoto.

• Implicació dels agents, actitud proactiva de tots els agentsimplicats en el desenvolupament d’un edifici sostenible, i espodria dir que dels agents implicats i de les funcions a rea-litzar:

• Els professionals del sector de la construcció s’impli-quen en els temes de desenvolupament sostenible, jaque participen en les diferents jornades sobre aquestamatèria que organitza l’Administració amb diferentsentitats del sector, com pot ser en temes d’energia solartèrmica. I és important aquesta implicació perquè elstècnics han de tenir coneixement de tots els aspectes tèc-nics de la tecnologia actual, saber la més eficient almoment de dur a la pràctica la construcció de l’habitat-ge sostenible.• Les Administracions han de determinar els criteris aseguir pels professionals del sector, com ja es determinaen la diferent normativa sectorial. Però també ha de tre-ballar per donar coneixement de la problemàticamedioambiental a tota la societat, i ho està duent aterme. Com per exemple, l’Administració autonòmicaha convocat subvencions per a associacions i funda-cions per treballar en actuacions d’educació i sensibilit-zació ambientals relatives al canvi climàtic i a la novacultura de l’aigua, per tal de promoure els valors i com-portaments necessaris per aconseguir una mobilitat sos-tenible i una transició gradual cap a fonts energètiquesrenovables, i afavorir el desenvolupament d’un sentitindividual i col·lectiu de corresponsabilitat en quant al’estat i evolució del medi ambient (aquest any 2005 sesubvencionen les actuacions relatives al canvi climàtic,prioritzant a la mobilitat sostenible i les energies renova-bles).

També, l’Administració autonòmica ha signat un conve-ni amb el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya per detreballar conjuntament amb el desenvolupament d’activi-tats formatives, d’assessorament i de divulgació en l’àm-bit del medi ambient, amb l’objectiu de promoció de larecerca i la innovació ambientals, amb cursos de forma-ció especialitzats i generals de temes ambientals.

Les Administracions han dedeterminar els criteris a seguirpels professionals en matèriade sostenibilitat

27TAG juny 2005

I l’Administració local, directa coneixedora de la situa-ció del seu entorn, treballa col·laborant amb associa-cions del sector per informar, formar i educar a profes-sionals i ciutadans en l’ús de les energies renovables.

• La universitat, a més de formar en la matèria als futursprofessionals, important és el seu treball d’investigació.I per exemple, la Universitat Politècnica de Madrid,equip format per professors i estudiants, ha construït (ala ciutat universitària, a Madrid) el prototip d’unhabitatge basant-se amb l’estalvi energètic, la domò-tica i l’habitabilitat, ja que aquest prototip d’habitat-ge unifamiliar només es proveirà d’energia solar.Amb aquesta proposta participaran, com a únicaproposta europea, al Concurs Internacional SolarDecathlon 2005.

• En el disseny sostenible, la pròpia Administració auto-nòmica ha redactat un projecte de Decret pel qual esregula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edifi-cis, en un estalvi energètic, d’aigua i el seu reaprofitament,com la reducció i reutilització de residus. El seu objectiu ésiniciar un procés de canvi social en la manera de concebre,dissenyar, construir i utilitzar els edificis, i no sols els habi-tatges, sinó també els residencials públics, administratius,docents, hospitalaris i esportius, piscines i gimnasos. Ambaquest Decret es pretén un ús racional del consum d’aiguaamb la separació de la xarxa de sanejament de les aigüesresiduals i pluvials, utilització de mecanismes economitza-dors d’aigua, i incidir en el compliment efectiu de la gestióde residus en la construcció mateixa de l’edifici, facilitant laimplantació de la política de recollida selectiva dels residusque diàriament es generen als habitatges.

Per tant, en els capítols anteriors, es va donar una gran relle-vància a l’haver de treballar conjuntament Administració iciutadans per aconseguir un desenvolupament sostenible.

Aquest criteri s’està duent a terme, perquè, vist l’argumen-tat, és pot comprovar com l’Administració treballa amb laredacció de normativa sectorial marcant uns indicadors per

aconseguir els corresponents objectius. I també treballa perinformar, educar i conscienciar als ciutadans de la granimportància de l’ús de l’energia renovable.

Referent als ciutadans, es pot comprovar com aquests parti-cipen activament, cadascú en el seu àmbit, mostrant la sevaconscienciació que habitatge sostenible no és incompatibleamb la pèrdua de comoditat, i per tant mostren la sevavoluntat de col·laboració.

Però aquesta iniciativa per part de tots s’ha de confirmar enel temps, perquè s’ha de tenir en compte què, el consum enel món és molt més superior als recursos disponibles natu-rals i la capacitat de la Terra de renovar-los. Estant tot rela-cionat amb el creixement de població i, principalment, enel consum elevat d’energia, aigua, bosc i recursos agríco-les i pesqueres, entre altres. Essent l’impacte del consumenergètic especialment preocupant, per la sobreexplotacióde combustibles com el carbó, gas o petroli (Informe de Pla-neta Vivo 2004, de WWWF/Adena Internacional).

Així doncs, es pot concloure, que actualment, la problemà-tica medioambiental preocupa, i per tant, tots, Administra-ció i ciutadans, hem de treballar, cadascú dins el seu àmbiti possibilitats, ara i en un futur, per arribar aconseguir imantenir un desenvolupament sostenbible.��

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

Llicenciada en Dret

Els ciutadans s’han deconscienciar de la granimportància de l’ús del’energia renovable

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

TAG juny 200528

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica ���

En guàrdia!

La defensa dels interessos personals iprofessionals condicionen els nostres actes d’unaforma molt conscient, adoptant mesures perpoder evitar sorpreses, moltes vegades desagra-dables. Tot seguit desgranaré una sèrie de con-sells pràctics sobre qüestions molt concretes quees venen repetint en les nombroses demandesjudicials sobre responsabilitat professional deriva-da de defectes constructius.

Cal establir uns antecedents que són històrics en elprocés constructiu: la rapidesa en l’execució de lesobres; l’aparició de materials novedosos, moltesvegades no contrastats suficientment; la utilitzacióde mà d’obra no professional ni especialista en elsmaterials nous que es van utilitzant i l’interès perpart del promotor de les obres en minimitzar elscostos per obtenir més beneficis econòmics.

Enmig de tot aquest garbuix tenim l’arquitecte tèc-nic que és designat pel promotor i que és l’agentprimordial per garantir la qualitat dels materialsemprats en la construcció en els termes establertsen el l’article 13 de la Llei d’Ordenació del’Edificació. Per tant, l’arquitecte tècnic ha de ferun difícil equilibri, fent un esforç per evitar les con-seqüències desafortunades de possibles reclama-cions pels efectes de la possible manca de controlen la utilització d’aquests materials. Perquè, noens enganyem, una cosa és que el producte esti-gui homologat i disposi de tota classe de llicèn-cies i contrastacions oficials i, l’altra, és queaquest material es col·loqui adequadamentseguint fil per randa les indicacions del fabricanti, a més, en plenes garanties.

Per aquest motiu relaciono a continuació els mate-rials que més sovint són motiu de sentències con-demnatòries i que produeixin veritables mals decaps als arquitectes tècnics.

a) Comencem amb un clàssic: la col·locació depedra artificial. Aquí tenim diversos problemes.Per una banda no existeix cap norma de contras-

tació en l’homologació i, per altra, en els projec-tes no solen venir definides les característiquesd’aquest material. Tampoc es solen especificar lesmesures d’entreteniment en forma d’aplicació depintures impermeabilitzants en el transcurs de laseva vida útil. A més, es tracta d’un materialporós i les seves armadures, dissenyades essen-cialment pel seu transport, permeten la corrosió i,per tant, el trencament i possible despreniment detrossos de la pedra que normalment es col·locaen els coronaments de baranes o de les partsaltes d’edificis propers al mar. Tot això comportamolts problemes, moltes condemnes i moltesindemnitzacions d’un alt cost econòmic alt, de lesquals l’arquitecte normalment se’n deslliura acre-ditant que el seu projecte és correcte i que no ésl’especialista en materials. Normalment es con-demna solidàriament al promotor, al constructor ia l’arquitecte tècnic. Que hem de fer? Doncs evi-tar en el possible la col·locació d’aquest materialque és generador de problemes. Si el fabricant oel subministrador el vol “vendre” al promotor, queaporti garanties en forma d’assegurança. En cascontrari, l’assegurança serà el propi arquitectetècnic, així de clar.

b) Baranes de vidre. També generen molt proble-mes pels següents factors: manca de detall en elprojecte, manca de rigidesa de les baranes,col·locació de falques que es deteriorin amb eltemps, possibles despreniments dels vidres iespais perillosos entre el forjat i el perfil de recol-zament del vidre que possibilita accidents perpart dels usuaris, en especial dels infants. Lesreparacions són molt costoses i en aquest tematenim sentències en tots els sentits: unes condem-nen únicament al constructor i a l’arquitecte, id’altres condemnen a tots els intervinents, indi-cant que sempre podran repetir contra l’industrialque les va col·locar. En aquest sentit, hem dedemanar les garanties necessàries a l’industrialperquè eviti aquestes demandes que cada vega-da son més nombroses i, a més, caldrà tenir curad’advertir als futurs usuaris de les tasques de man-teniment periòdic .

c) Formació de murs amb material denominat de“termoarcilla”. Comporten molts plets, no perquèel material no sigui bo, que ho deu ser i que, amés aporta les homologacions corresponents,sinó per la metodologia de col·locació, ja que

29TAG juny 2005

sovint no es segueixen les indicacions del fabri-cant i l’arquitecte tècnic no pot estar a peu d’obrai, per tant, s’executa de forma inadequada perpart d’operaris inexperts. Per tant, en aquest temas’hauran d’extremar les indicacions, i si es potevitar directament aquest material, ho evitaremperquè comporta molts problemes. Si els fabri-cants el volen vendre, que venguin també l’execu-ció i que se’n responsabilitzin, perquè si no, ellsfan el negoci i els arquitectes tècnics, que són elexperts en materials, recullen les conseqüènciesd’una mala execució.

d) Envans prefabricats. Són de marques conegu-des però, a pesar de gaudir de tota classe de lli-cències, generen molts problemes en forma defisuracions generalitzades que són alarmantsencara que no generen cap risc de ruïna. Un pro-blema habitual és el de la col·locació dels envansa ras del forjat sense junta o material més elàstic.Aquest és un punt que també genera moltes recla-macions. Sovint els fabricants han canviat el siste-ma de col·locació i les dosificacions del materialscomplementaris precisament fruit de les reclama-cions. Hem de reproduir el que hem dit abans:garanties o personal especialitzat.

e) S’està generalitzant l’ús de l’escuma de poliu-retà com a material de subjecció de les teules,substituint la col·locació de morter de calç amb unpolsim de ciment porlan per aquest nou material.Els fabricants proclamen les seves grans avantat-ges en forma d’estalvi en la col·locació, defensantles virtuts d’aquest producte que, en molts casos,sobretot en zones molt ventoses, com Hospitaletde l’Infant, no donen cap bon resultat, en quedarmermada la seva adherència pel pas del temps iper les reaccions tèrmiques que en molts casosprodueixen la seva transformació i destrucció. Enaquest cas crec que s’hauria de poder evitar, perraons obvies, la col·locació d’aquest material, jaque en cas contrari és clar que la responsabilitato la irresponsabilitat ens passarà factura.Insisteixo en que l’arquitecte tècnic és el tècnicespecialista en materials i l’estalvi del promotord’avui, pot ser la ruïna del demà.

f) Aceres perimetrals de les edificacions. Tambépresenten problemes per la manca de compacta-ció. Sovint no consta cap especificació en el pro-jecte arquitectònic, però en canvi es pot acreditarque s’han executat simultàniament amb la cons-trucció principal. En aquest cas, les sentènciessolen ser condemnatòries per a tots els intervi-nents en la construcció. En algun cas, fins i tot s’e-xonera a l’arquitecte perquè és un tema de exe-cució. Cal doncs especificar en aquests casos lanecessitat de compactar degudament, fent-hoconstar en el Llibre d’Ordres.

g) Tanques de separació entre habitatges ados-sats que ni tant sols venen reflectides en el projec-te. Sovint es fa la tanca sense tenir la precaucióde deixar una junta de dilatació que confrontiamb la construcció principal i, a més, no es té laprecaució de compactar el terreny de la tanca.Això comporta que es fisurin de forma general. Ésun tema d’execució fàcilment subsanable i, encanvi, és un tema repetitiu en les reclamacionsjudicials.

h) Fisura horitzontal en el coronament de l’últimforjat que coincideix amb la barana del terrat. Ésuna patologia repetitiva en els casos en què no esté la precaució de solucionar el tema quan es fal’estructura de forma que la barana formi part dela mateixa, evitant així els efectes de l’acció tèr-mica.

La llàstima de tot plegat és que la única soluciópossible d’aquests defectes que es van repetintsistemàticament serà quan entri en vigor el segontram de l’assegurança prevista en la Lleid’Ordenació de l’Edificació, moment en el qual,les OCTS, per exigència de les companyies d’as-segurança no tindran altre remei que exigir i fercomplir les normes correctores per evitar les recla-macions constructives. Però si això és així, caldriafer una reflexió profunda sobre l’autoritat de laDirecció Facultativa de les Obres. ��

ESCUDÉ ADVOCATS ASSOCIATS

TAG juny 200530

InformàticaInformàtica ���

La web del Col·legi:Una porta al món

Ja fa uns sis anys que la web delcol·legi, www.apatgn.com, està en funcionament.La primera versió, que fou al 1999, fins l’actualno tenen res a veure. La web en aquest casi setanys de vida ha patit una continua evolució.

Durant aquest procés evolutiu, s’han anat dotantde nous serveis a la web. Així, el primer serveique es va donar va ser una mica d’informació delCol·legi i la possibilitat de consultar Visats i elDirectori de Col·legiats.

Però, al 2002 es va fer el primer gran canvi, ambla remodelació de la web. El Col·legi d’Arqui-tectes Tècnics de Tarragona, va ser dels primersCol·legis juntament amb la de Barcelona, en teniruna web amb molt de contingut. Es van implantarel sistema de notícies del sector de la construcció,l’Àrea Restringida, la Borsa de Treball.

Però va ser l’any 2004, on la web va patir lareestructuració més forta, sent el que és ara lanostre web. El canvi va ser encarat a que fos unaweb molt dinàmica, i a la vegada que tinguésmolt de contingut. Es va dividir la web en sisgrans apartats:

�� EL COL·LEGI �� SERVEIS �� AJUDA A L’USUARI �� FORMACIÓ �� DOCUMENTACIÓ �� ÀREA RESTRINGIDA

Les planes més visitades de cada grup són:

COL·LEGIOficines COAATT: Ubicació, horari, adreces i

telèfons de les diferents oficines.Com Col·legiar-se: Informació de com i quins

impresos es necessiten per col·legiar-se.Informació del Sector: Tot tipus d’informació

relacionada amb l’arquitecte Tècnic.

SERVEISLloguer d’Equips: Informació de tots els apa-

rells que es lloguen.Borsa de Treball: Ofertes i demandes de tre-

ball que ens arriben al col·legi.MUSAAT, PREMAAT, INDYCEE OCT, ONG:

Informació sobre els diferents serveis que ofe-reixen.

Assessoria Fiscal: Hi podem trobar informaciósobre el calendari Fiscal.

AJUDA A L’USUARIComunitat de Propietaris: Resum de la llei de

propietat horitzontal.Normativa de l’Habitatge: Diferents norma-

tives en format PDF.Mant. de l’Habitatge: És un manual sobre

com mantenir en bon estat l’habitatge. Està enformat PDF.

Articles anteriors: Recull d’articles que es vanposant a la web.

31TAG juny 2005

FORMACIÓCursos COAAT: Informació dels cursos que es

realitzen al Col·legi.Altres Cursos i Seminaris: Informació de cur-

sos que es realitzen en altres Col·legis.

DOCUMENTACIÓNovetats de la Biblioteca: Tots els llibres

nous que tenim a la biblioteca.Legislació i Normativa: Recull de normatives

de tot tipus, juntament amb les últimes novetatslegislatives.

La Revista TAG: Es pot consultar totes les revis-tes TAG en format PDF.

Circulars: Totes les circulars editades en formatPDF.

Manuales Profesionales: Descripció delsManuals editats pel Col·legi.

ÀREA RESTRINGIDAÀrea de Gestió: Dins d’aquest apartat hi ha el

software, CÀLCUL DE COSTOS (Antic Càlculd’Honoraris), els DOCUMENTS en format PDF(Full d’Assumeix, etc...) i la possibilitat de con-sultar els VISATS realitzats.

Àrea Tècnica: Dins d’aquest apartat destacarí-em el nou apartat d’ESTUDIS DE SEGURETAT,el qual és una recopilació de plantilles per ferestudis de Seguretat.

Pressupost 2005 i Liquidació 2004: Estanen format PDF.

Directori de Col·legiats: És el Directorid’Aparelladors en format electrònic, el qualpermet realitzar un conjunt de cerques.

NOTA: Com es pot observar, molts documents estan en formatPDF. El format de document portàtil de Adobe@ (PDF),creat per Adobe Systems, és un format de distribució, deintercanvi segur i fiable de documents electrònics. Elsorganismes de l’administració pública i les empreses hanadoptat el format PDF de Adobe per facilitar la gestió dedocuments i reduir la dependència de paper. Actualmentés el format estàndard que s’utilitza per les pàgines web.El podeu descarregar a:

http://www.adobe.com/products/acrobat/readstep2.html

Diàriament, el departament d’informàtica actualit-za la web amb nous continguts, com per exempleles notícies tant del sector de la construcció, comles notícies que sorgeixen al Col·legi, i que per-meten al Col·legiat estar informat en tot momentdels actes que es realitzen al Col·legid’Arquitectes Tècnics de Tarragona.

Aquestes millores fan que cada dia sigui més visi-tada la web. A continuació us mostrem quina evo-lució a tingut en l’últim mig any.

Una de les parts que s’està potenciant és l’ÀREARESTRINGIDA, que està en procés d’expansió. ElDepartament d’Informàtica juntament amb elGabinet Tècnic, està treballant per tal de quecada cop hi hagi més contingut. Un exemple d’ai-xò, és l’apartat dels ESTUDIS DE SEGURETAT, onel Gabinet Tècnic està treballant durant els últimsmesos, per tal de posar a disposició delCol·legiat tota la informació per tal de poder ferun estudi de Seguretat.

Resumint, segurament la web en posteriors anyscontinuarà patint continus canvis, evidentment,per millorar el servei que dóna el Col·legid’Arquitectes Tècnics de Tarragona.��

JAUME CABRÉ

Departament d’Informàtica del COATT

MES Total persones Promig persones/dia

Octubre 1.780 59,34

Novembre 1.939 64,64

Desembre 1.865 62,19

Gener 2.381 76,81

Febrer 2.631 93,96

Març 2.778 89,61

Abril 2.775 92,50

El nostre company de professió Marià CasasHierro ha estat elegit acadèmic corresponent per Tarragonade la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.La decisió va ser presa en sessió plenària de l’Acadèmiadel 16 de març. La proposta de nomenament va partir delpresident Jordi Bonet i el secretari general Leopoldo Gil.També va donar suport a la proposta l’acadèmica numerà-ria i bibliotecària de la institució, Pilar Vélez. Destacar quea la ciutat de Tarragona no hi ha cap membre d’aquestaAcadèmia. Ho va ser el ja finat Lluís Saumells, exdirector del’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. A les nostrescomarques, és també acadèmic l’escultor i professor RamonFerran.

Aquesta Institució té les seves arrels al segle XVIII i va néi-xer per servir al progrés de les arts industrials i les bellesarts. El 1850 va ser batejada com a Acadèmia Provincial

de Belles Arts de Barcelona. L’any 1929 ja va ser qualifica-da com a Reial i a l’ensems va estendre les seves activitatsa tota Catalunya. Les seves finalitats estan relacionadesamb l’estudi i la difusió de l’art i la conservació del patri-moni artístic del país, aquesta última funció és la més impor-tant avui dia. La seva homòloga a Madrid seria la RealAcademia de Bellas Artes de San Fernando. De l’entitatconsultiva catalana han format part destacadíssims mem-bres com el polític Torras i Bages, l’arquitecte LluísDomènech i Montaner i l’escultor Josep Clarà. Actualmentté la seu a la Casa Llotja, al carrer Consolat de Mar, núme-ro 2, de Barcelona, a l’edifici on va estudiar, entre d’altres,l’universal Pablo Picasso.

En l’elecció del nou acadèmic, han contribuït sens dubte elseu caràcter polifacètic, treballador i inquiet, i sobretot laseva perspectiva àmplia sobre el patrimoni cultural (va for-mar part del Consell del Patrimoni Cultural de la Generalitatde Catalunya el 1981, on va coincidir amb l’actual presi-dent de l’Acadèmia Jordi Bonet). Mariano Casas, a més deser professor universitari d’expressió gràfica a la EscolaTècnica Superior d’Enginyeria de la URV i aparellador —vaexercir la presidència del Col·legi del 1976 al 1989—, hacultivat moltes disciplines, tant a la teoria como a la pràcti-ca: escultura, gravat, dibuix, ceràmica, esgrafiats, oli, críti-ca artística. Recordar que és autor dels llibres: Esgrafiats,Cal·lípolis, Bronzes, Gaudí Geòmetra/Gaudí Gravat, Elarte compartido, Delir Dalí i Construir. Habitualmentcol·labora amb articles a la nostra revista TAG abordantassumptes de molt d’interès pràctic, històric i fins i tot senti-mental per a la professió. Part important de la seva obra estroba a la seva galeria d’art i taller Contratalla, al carrerSanta Anna, nucli antic de Tarragona, i al carrer Ample deReus, sales on s’exposen també obres d’artistes locals iinternacionals, sobretot del món del gravat. ��

REDACCIÓ

TAG juny 200532

CulturaCultura ���

Marià Casas, nou acadèmic de Belles Arts

Marià Casas en la presentació del seu llibre Delir Dalí al Teatre Metropol

La gerència conjuntament amb l’Àrea de Formació i elGabinet Tècnic del Col·legi han activat tota una sèrie decursos i jornades sobre temes diversos, principalment pato-logia i seguretat, alguns dels quals ja s’han realitzat enaquest semestre. El 5 d’abril, es va fer una jornada de 2hores sobre el Test de l’Edifici TEDI, a càrrec d’executius itècnics del Departament d’Habitatge i Medi Ambient de laGeneralitat. El TEDI és indispensable per sol·licitar ajudesper a rehabilitació de vivendes, un repte sempre pendent.D’entre abril i maig, la nostra companya YolandaFernández ha desenvolupat diverses sessions sobre assesso-rament en prevenció pel Coordinador de Seguretat. I el 3de maig fins el 18 de juny, ha tingut lloc un important cursespecialitzat de 51 hores, el de patologia en la construcció,amb la col·laboració principal del Col·legi d’EnginyersTècnics d’Obres Públiques de Catalunya, i també de laFundació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Esmatricularen 25 alumnes de diverses branques de la cons-trucció però tots interessats en aquesta demanda social demés seguretat en els vells i nous immobles. El professoratprocedia de diversos àmbits: magistratura, comunicació,arquitectura, enginyeria, etc.

Per a la tornada d’estiu, s’estan projectant diverses jorna-des sobre aïllament tèrmic i acústic, estructures d’acer, estu-dis geotècnics, bastides i control de qualitat. ��

33TAG juny 2005

FormacióFormació ���

Seguretat i Patologia: temes centrals

El Col·legi de Tarragona va ser-hi present a Construmat, elSaló Internacional de la Construcció, que ocupà gairebé totel recinte gegant de la Fira de Barcelona (145.000 metresquadrants nets, tot un rècord). Concretament vam compar-tir espai amb els altres col·legis catalans en dos estands.Com a nota més destacada, les diferents publicacions de lanostra institució. Així es van repartir milers de fulletons divul-gant els nostres cursos i jornades de formació i la nova seudel Laboratori d’Assaigs. També es van mostrar les treslínies de col·lecció periòdica: la revista trimestral TAG, elsQuaderns pràctics elaborats pel Gabinet Tècnic i losManuales Profesionales impulsats per l’Àrea de Formació.

Construmat va ser visitada per prop de mig milió de perso-nes, visitants curiosos i milers de professionals de tot el món.El nostre país importa però a la vegada està a l’avantguar-da en noves tècniques de construcció, serveis immobiliaris idecoració. La nota negativa és que, si bé enlloc al món elspreus no baixen, a Espanya pugen més que altres. L’estrellade la Fira ha estat l’APTM, sis prototips d’apartaments

maquetons però mínims per a noves demandes sobretot dejoves. I és que només tenien 30 metres quadrats útils. Eldebat, servit. Alguns afirmen que ja existeixen. Només calrepartir la superfície mitjana dels pisos (80-85 metres qua-drats) entre pare-mare-fill (o fills). ��

Les publicacions del Col·legi a Construmat

El president del nostre Col·legi, Julio Baixauli, i els tècnics, Fèlix Ruiz i Manuel M.Hidalgo, en la inauguració del curs sobre Patologies.

San Juan de Ortega era Juan de Velázquez, natural deQuintanaortuño (any 1080), un seguidor del mític SantoDomingo de la Calzada. La nostra figura va construir en unparatge deshabitat dels Montes de Oca (a Ortega, provín-cia de Burgos) una capella destinada a San Nicolás i enaquell lloc va fer penitència i des d’allà es dedicà a la rutajacobea, realitzant nous trams de calçada i construintalguns ponts per fer la ruta més fàcil.

A la seva mort, als 83 anys, les seves restes van ser traslla-dades a la seva capella, que amb el temps i la fama entreels fidels es va convertir en el Monestir de S. Juan deOrtega, declarat monument nacional el 1931, i que actual-ment habilita un alberg.

Cada 2 de juny, aquest sant lloc es converteix en un puntde concentració multitudinari. A banda de ser un lloc moltpopular a la comarca, contribueix també el fet que el 1971va ser nomenat patró dels aparelladors d’Espanya.

Unes altres dates especials són el 21 de març i el 22 desetembre, coincidint amb els dos equinoccis i en els quals,a les cinc de la tarda, uns raigs de sol entren al recinte inte-rior i il·luminen directament un capitell romànic ubicat al’absis septentrional dedicat al cicle de l’Anunciació,Visitació i Neixement. Segons expliquen els peregrins lallum passa d’una escena a l’altra. Una història gairebémàgica per a un sant més bé de la branca de les ciènciestècniques. ��

El passat 27 de maig, va tenir lloc el sopar de germanor delCol·legi al qual van assistir-hi 275 entre aparelladors/escol·legiats, personal administratiu i parelles. El lloca escollitva ser el de la Boella (carretera Tarragona-Reus), un masrestaurat que s’ha convertit en l’establiment restauradoramb més capacitat de la nostra demarcació.

Tant la Junta com el personal del Col·legi van treballar devalent perquè fos un dia especial i en el qual, a més de pas-sar una estona amena i plena de regals, es pugués reconéi-xer els companys amb anys de professió.

Han estat mereixedors de la distinció pels 50 anys: José delAmo, Josep Ivern, Jaime Martínez i Josep Maria Sabater. Ipels 25 anys: Josep Blavi, Joan Boronat, Joan Ferré, JosepMaria Gistau, José Ramón Marzo, Albert Mercadé, JordiPagè, Pau Lluís Salas i Joan Sánchez.

Es va commemorar també els 25 anys a l’empresa, concre-tament al CITAM, d’Alfons Teston. ��

TAG juny 200534

SocietatSocietat ���

San Juan de Ortega, el nostre patró iimpulsor de la ruta jacobea

Sopar de germanor, a la Boella

Efígie jacent gòtica dins del baldaquí gòtic del monestir