Sentència del TJUE, de 16 de gener de 2014, sobre ... · Bobinadora, 1-5, 2n, Local 22 · 08301...
2
Aquesta sentència, de 16 de gener del 2014, dictada pel TJUE obre les portes al fet que molts consumidors puguin recuperar aquells costos que van afrontar en comprar el seu habitatge quan li corresponia a la mer- cantil, pel fet d'incloure una clàusula nul·la en el seu contracte de compravenda. El Tribunal arriba a aquesta conclusió a través de la qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial d'Oviedo en què es qüestionava el següent: «Davant una clàusula contractual per la qual repercuteixi al consumidor el pagament d'una quantitat que corres- pondria per llei al professional, el desequilibri al qual es refereix l'article 3, apartat 1, de la Directiva […], s'ha d'interpretar en el sentit que es produeix pel sol fet de repercutir al consumidor una obligació de paga- ment que correspon per llei al professional?, o el fet que la Directiva exigeixi que el desequilibri sigui important suposa que es requereix, a més, una reper- cussió econòmica significativa per al consumidor en relació amb l'import total de l'operació?» Els raonaments exposats pel TJUE són els següents: 1r.- L'existència d'un «desequilibri important» no requereix necessàriament que els costos posats a càrrec del consumidor per una clàusula contractual tinguin una incidència econòmica important per a aquest en relació amb l'import de l'operació que es tracti, sinó que pot resultar del sol fet d'una lesió suficientment greu de la situació jurídica en la qual aquest consumidor es troba, com a part en el contracte, en virtut de les disposicions nacionals aplicables, ja sigui en forma d'una restricció del contingut dels drets que, segons aquestes disposicions, li confereix aquest contracte, o bé d'un obstacle a l'exercici d'aquests, o també que se li imposi una obligació addicional no prevista per les normes nacionals. Quant a l'obligació imposada al consumidor d'afrontar el pagament de les quantitats corresponents a les despeses per alta individualitzada en els diferents subministraments, com ara aigua, gas, energia elèctri- ca i clavegueram, correspon al tribunal remitent verifi- car si aquelles inclouen les despeses de connexió a instal·lacions generals indispensables per assegurar l'habitabilitat d'un habitatge, despeses que, d'acord amb les normes nacionals aplicables, serien a càrrec del venedor en virtut de la seva obligació contractual de lliurar un habitatge apte per a la seva destinació, és a dir, en estat d'habitabilitat. Si això fos així, caldria veure si aquesta clàusula contractual, en restringir els drets que, segons les normes del Dret nacional, el contracte confereix al consumidor, i en imposar-li una obligació addicional no prevista per aquestes normes, constitueix una lesió suficientment greu de la situació jurídica que el Dret nacional atribueix a aquest consumidor com a part contractant. Pel que fa al pagament de l'impost de plusvàlua, de les actuacions davant el Tribunal de Justícia es dedueix que aquesta obligació té com a efecte transferir al consumi- dor, en la seva qualitat d’adquirent, un deute fiscal que, segons la legislació nacional aplicable, incumbeix al professional, en la seva qualitat de venedor i com a beneficiari de l'avantatge econòmic subjecte a grava- men, és a dir, la plusvàlua realitzada per l'increment de valor de l'immoble venut. D'aquesta manera, sembla ser que, mentre el professional es beneficia d'aquest increment de valor del bé que ven, el consumidor ha de pagar no només el preu de venda que incorpora la plus- vàlua adquirida per aquest bé, sinó també un impost la base del qual és aquesta plusvàlua. A més, l’import d'aquest impost no es coneix en la data de la celebració del contracte, sinó que només es liquida a posteriori per l'autoritat competent, la qual cosa, en aquest cas, implicaria una incertesa del consumidor sobre l'abast del compromís assumit. Sentència del TJUE, de 16 de gener de 2014, sobre clàusules abusives El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a través de la sentència dictada el 16 de gener de 2014, ha esta- blert que, en els contractes de compravenda celebrats amb consumidors, constitueix una clàusula abusiva el fet d'imposar al comprador de l'immoble el pagament de la plusvàlua i de l'alta individualitzada dels subministra- ments quan existeixi un desequilibri important. JURISPRUDÈNCIA -6-
Transcript of Sentència del TJUE, de 16 de gener de 2014, sobre ... · Bobinadora, 1-5, 2n, Local 22 · 08301...
Alternatives per als propietaris
S’estima que la disminució del valor cadastral que resulta d’aquesta doctrina afecta més de 900.000 immobles en tot el territori estatal i les seves conse-qüències tributàries són molt importants, ja que s’haurà de revisar la quota tributària de l’impost sobre béns immobles (IBI) dels immobles afectats, i els seus propietaris podran demanar la devolució, com a ingres-sos indeguts, de les quotes pagades.
L’alternativa passa per la sol·licitud de revisió dels valors cadastrals amb l’objectiu d’adequar-los a la realitat urbanística de l’immoble. Igualment, atès que la sentència no es refereix als efectes retroactius en la nova valoració del cadastre, cal interrompre la prescrip-ció dels exercicis anteriors a través de l’inici d’expedients de devolució d’ingressos indeguts, tant en l’IBI abonat i en les plusvàlues reportades com en expe-dients de comprovació de valors en els quals s’hagi aplicat aquest valor erròniament estimat.
Aquesta sentència possibilita que molts propietaris de sòl urbanitzable pel qual abonaven l’IBI com a urbà procedeixin a la revisió del seu valor cadastral i a la consegüent disminució de l’IBI a abonar anualment, amb la possibilitat de sol·licitar la part indegudament abonada en anys anteriors.
A més a més, aquesta diferent valoració cadastral pot incidir també en altres impostos estatals, autonòmics o locals (com ara l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost de transmissions patrimonials o l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana). En resum, a partir d’ara, es poden dur a terme els recursos pertinents per canviar la valoració d’aquests sòls i sol·licitar la devolució dels ingressos indeguts de l’IBI no prescrit, així com la repercussió que pugui existir sobre els pagaments que s’hagin dut a terme per l’impost municipal de plusvàlua i pels impostos autonòmics de transmissions patrimo-nials i actes jurídics documentats, entre d’altres.
Aquesta sentència, de 16 de gener del 2014, dictada pel TJUE obre les portes al fet que molts consumidors puguin recuperar aquells costos que van afrontar en comprar el seu habitatge quan li corresponia a la mer-cantil, pel fet d'incloure una clàusula nul·la en el seu contracte de compravenda.
El Tribunal arriba a aquesta conclusió a través de la qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial d'Oviedo en què es qüestionava el següent: «Davant una clàusula contractual per la qual repercuteixi al consumidor el pagament d'una quantitat que corres-pondria per llei al professional, el desequilibri al qual es refereix l'article 3, apartat 1, de la Directiva […], s'ha d'interpretar en el sentit que es produeix pel sol fet de repercutir al consumidor una obligació de paga-ment que correspon per llei al professional?, o el fet que la Directiva exigeixi que el desequilibri sigui important suposa que es requereix, a més, una reper-cussió econòmica significativa per al consumidor en relació amb l'import total de l'operació?»
Els raonaments exposats pel TJUE són els següents:
1r.- L'existència d'un «desequilibri important» no requereix necessàriament que els costos posats a càrrec del consumidor per una clàusula contractual tinguin una incidència econòmica important per a aquest en relació amb l'import de l'operació que es tracti, sinó que pot resultar del sol fet d'una lesió suficientment greu de la situació jurídica en la qual aquest consumidor es troba, com a part en el contracte, en virtut de les disposicions nacionals aplicables, ja sigui en forma d'una restricció del contingut dels drets que, segons aquestes disposicions, li confereix aquest contracte, o bé d'un obstacle a l'exercici d'aquests, o també que se li imposi una obligació addicional no prevista per les normes nacionals.
Quant a l'obligació imposada al consumidor d'afrontar
el pagament de les quantitats corresponents a les despeses per alta individualitzada en els diferents subministraments, com ara aigua, gas, energia elèctri-ca i clavegueram, correspon al tribunal remitent verifi-car si aquelles inclouen les despeses de connexió a instal·lacions generals indispensables per assegurar l'habitabilitat d'un habitatge, despeses que, d'acord amb les normes nacionals aplicables, serien a càrrec del venedor en virtut de la seva obligació contractual de lliurar un habitatge apte per a la seva destinació, és a dir, en estat d'habitabilitat. Si això fos així, caldria veure si aquesta clàusula contractual, en restringir els drets que, segons les normes del Dret nacional, el contracte confereix al consumidor, i en imposar-li una obligació addicional no prevista per aquestes normes, constitueix una lesió suficientment greu de la situació jurídica que el Dret nacional atribueix a aquest consumidor com a part contractant.
Pel que fa al pagament de l'impost de plusvàlua, de les actuacions davant el Tribunal de Justícia es dedueix que aquesta obligació té com a efecte transferir al consumi-dor, en la seva qualitat d’adquirent, un deute fiscal que, segons la legislació nacional aplicable, incumbeix al professional, en la seva qualitat de venedor i com a beneficiari de l'avantatge econòmic subjecte a grava-men, és a dir, la plusvàlua realitzada per l'increment de valor de l'immoble venut. D'aquesta manera, sembla ser que, mentre el professional es beneficia d'aquest increment de valor del bé que ven, el consumidor ha de pagar no només el preu de venda que incorpora la plus-vàlua adquirida per aquest bé, sinó també un impost la base del qual és aquesta plusvàlua. A més, l’import d'aquest impost no es coneix en la data de la celebració del contracte, sinó que només es liquida a posteriori per l'autoritat competent, la qual cosa, en aquest cas, implicaria una incertesa del consumidor sobre l'abast del compromís assumit.
Sentència del TJUE, de 16 de gener de 2014, sobre clàusules abusives
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a través de la sentència dictada el 16 de gener de 2014, ha esta-blert que, en els contractes de compravenda celebrats amb consumidors, constitueix una clàusula abusiva el fet d'imposar al comprador de l'immoble el pagament de la plusvàlua i de l'alta individualitzada dels subministra-ments quan existeixi un desequilibri important.
JURISPRUDÈNCIA
-3--6-
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Infocam1501-P.pdf 3 15/1/15 17:01
a la pàgina següent
Relacions entre la legislació cadastral i la legislació del sòl
L’argument de constitucionalitat
El Tribunal Suprem dictamina la necessitat de distingir entre el sòl ordenat i el no ordenat, ja que només el primer ha de ser qualificat com a urbà a efectes cadas-trals i fiscals. És a dir, segons la sentència del Tribunal Suprem de 30 de maig de 2014, cal diferenciar dos supòsits:
a) El sòl d’expansió immediata on el pla delimita i programa actuacions sense necessitat de posteriors tràmits d’ordenació.
b) El sòl que, encara que es trobi sectoritzat, manca d’aquella programació i el seu desenvolupament urba-nístic roman posposat. Només a partir de l’aprovació de l’instrument urbanístic que estableixi les determina-cions per al seu desenvolupament, el sòl passarà a tenir el caràcter d’urbà.
Aquesta interpretació deriva tant de la necessària influència del dret urbanístic en la interpretació de la regulació cadastral com del respecte que aquesta ha de rendir als principis de generalitat i justícia tribu-
tària. Des de la perspectiva del dret urbanístic, el Tribu-nal Suprem admet que no tindria sentit desconnectar ambdues normatives, de manera que un mateix bé tingués dos valors radicalment diferents a efectes urba-nístics i fiscals. S’estaria obligant el contribuent a tribu-tar per un valor molt superior al que s’atribueix al sòl a efectes reparcel·laris, expropiatoris i de responsabilitat patrimonial. Cal recordar que l’art. 12.2.b de la Llei del sòl disposa que s’ha de considerar sòl rústic:“el sòl al qual els instruments d’ordenació territorial i urbanísti-ca prevegin o permetin el seu pas a la situació de sòl urbanitzat, fins que acabi la corresponent actuació d’urbanització (…)”.
És molt important la referència que fa la sentència objecte d’aquest comentari a les sentències del Tribu-nal Constitucional 61/1997, de 20 de març, i 164/2001, d’11 de juliol, ja que afirma que la Llei del sòl estatal exerceix “una vinculació respecte a la resta de normes que incideixen, d’una manera o d’una altra, en certs aspectes de la propietat del sòl”.
A més, la sentència es refereix tangencialment a un argument constitucional per sostenir la seva tesi: el principi de capacitat econòmica reconegut en l’article 31 de la Constitució. La sentència del Tribunal Suprem diu, en el seu fonament jurídic setè, que “... como para calcular el valor catastral se debe tomar como referencia el valor de mercado, sin que en ningún caso aquel pueda superar a este último (artículo 23 del Texto Refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario) si las ponencias de valores no reconocen la realidad urbanística, podríamos encontrarnos con inmuebles urbanizables sectorizados no ordenados con valor catastral superior al de mercado, con posible vulnera-ción del principio de capacidad económica, que no permite valorar tributariamente un inmueble por encima de su valor de mercado, porque se estaría gravando una riqueza ficticia o inexistente”.
El raonament és, tot i ser molt breu, impecable: com que està prohibit pel principi de capacitat econòmica
gravar una manifestació de riquesa virtual, inexistent, i com que la consideració de tot el sòl urbanitzable com a bé immoble urbà pot fer que se li assigni a efectes fiscals un valor superior al seu valor de mercat, no és possible identificar el sòl urbanitzable amb els béns immobles urbans, de manera que solament el sòl que efectivament pugui ser urbanitzat i que, per tant, tingui un major valor de mercat, podrà rebre aquesta conside-ració a efectes cadastrals i tributaris.
Aquesta sentència és profundament justa des del punt de vista material, perquè impedeix una pràctica admi-nistrativa i tributària generalitzada: el gravamen del sòl que no es pot urbanitzar en la pràctica com si realment sí que es pogués urbanitzar, considerant que té un valor molt superior al que veritablement li correspon. S’hauria de fer una reforma immediata del Text Refós de la Llei del cadastre que assumís el criteri plasmat en la sentència del Tribunal Suprem.
La sentència del Tribunal Suprem no permet el gravamen d’una riquesa inexistent.”
2n.- En tot cas, incumbeix al tribunal remitent, per apreciar la possible existència d'un desequilibri important, tenir en compte la naturalesa del bé o del servei que sigui objecte del contracte, considerant totes les circumstàncies concurrents al moment de la celebració d'aquest contracte, així com totes les altres clàusules d'aquest. Així, és possi-ble que una clàusula que imposi una càrrega al consumidor estigui justificada perquè existeixin altres clàusules que compensin adequadament aquesta càrrega. El que no és vàlid és que imposin una càrrega contrària a la configuració normal del contracte sense cap compensació. Aquest és el cas de la clàusula que va donar origen a aquesta qüestió prejudicial: el pagament de l'impost municipal de plusvàlua correspon al promotor, que és qui es beneficia d'aquestes plusvàlues; si el promotor trasllada l'obligació de pagament de l'impost al comprador sense cap compensació, comet un abús injustificable.
Bobinadora, 1-5, 2n, Local 22 · 08301 MataróTel.: 93 755 61 61 · fax 93 755 61 [email protected] · www.enginyeria.es
ELS NOSTRES PROFESSIONALS
Muralla Sant Llorenç, 34, 2n 2a · 08302 MataróTel.: 93 790 97 37 · www.martiadvocats.cat
Bellavista,19 • 08303 Mataró (Barcelona)Tel/Fax 93 758 99 43
[email protected] • www.alumtres.com
ELS NOSTRES PROFESSIONALSAmb la garantia de la Cambra
NÚRIA ROCA PUIGADVOCADA
adv. Roca,Santa Marta, 16, 1r · 08302 Mataró (BCN)
Tel.: 93 755 60 35 · Fax 93 790 66 [email protected]
Sant Isidor, 26, 1r 2a · 08302 MataróTel.: 93 536 44 50
[email protected] · www.icreadisseny.com
imatge disseny d’espais
CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE MATARÓ I EL MARESME
Lepant, 5, 3r 4a · 08301 MataróTel.: 93 790 54 09
ASSESSORIA LABORAL I FISCAL · ASSEGURANCES
Milans, 21, local · 08302 MataróTel/Fax 93 758 70 07
ASSESSORIA COMPTABLE I FISCAL
Camí Ral, 454, 1r · 08302 MataróTel /Fax 93 790 73 [email protected]
Es considera clàusula abusiva la imposició del pagament de la plusvàlua i de l'alta individualit-zada dels subministraments al comprador d'un immoble.”
-2- -7-
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Infocam1501-P.pdf 2 15/1/15 17:01
