(

Sentir el silenci

Quantes vegades has pujat a un ascensor amb persones que no coneixes? Es una sensació estranya, estar en un lloc tan petit, tancat amb persones desconegudes o poc conegudes, i sense saber què dir. Sovint s'hi produeixen silencis que poden resultar incòmodes i tens ganes que arribi aviat a la parada. Vivim en un món de sons i sorolls. Fins i tot per anar pel carrer ens agrada portar el nostre MP3 o MP4, perquè almenys allò que sentim sigui del nostre gust. Canviem el soroll del carrer per la música del nostre grup favorit. I quan arribem a casa i som a la nostra habitació fent els deures, sovint posem també música per trencar el silenci i ens connectem al Messenger per parlar amb els amics. Estem tan acostumats al soroll que molts silencis ens resulten incòmodes. Però, d'altra banda, segur que també tens experiència de moments en què necessites estar sol, que ningú no et molesti, moments per a tu. En aquests moments el silenci no és gens incòmode, sinó al contrari, et dona pau i tranquil·litat.

En aquests moments, sovint pot passar alguna d'aquest es dues coses: o bé ens buidem totalment dels nostres pensaments i ens quedem "en blanc" gaudint de la pau i el silenci, o bé el nostre pensament ens porta a pensar en nosaltres mateixos i en allò que fem, o en els problemes o situacions que vivim, i això ens permet reflexionar-hi d'una manera més tranquil.la i reposada.

Oi que en aquests moments et fa la sensació que aprens coses fins i tot de tu mateix?

ELS DOS LLOPS

El vell cap d’una tribu d’indis xerrava un dia amb els seus nets sobre les coses de la vida. Els hi deia:

- Dins meu hi ha dos llops que estan mantenint una aferrissada lluita.

Un dels llops és la maldat, la por, la ira, l’enveja, el dolor, la rancúnia, l’avarícia, l’arrogància, la culpa, el ressentiment, la infidelitat, la mentida, l’orgull, l’egolatria, la competència i la superioritat.

L’altre és la bondat, l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la serenitat, la humilitat, la dolcesa, la generositat, la benevolència, l’amistat, la veritat, la compassió...

Els nens l’escoltaven bocabadats. Els advertí que aquella mateixa lluita estava passant ara mateix dins d’ells i també dins de tots els homes i dones de la terra. Els dos nens es quedaren pensarosos uns instants, fins que un d’ells va demanar a l’avi:

- Avi, quin dels dos llops creus tu que guanyarà?

El vell indi simplement va respondre:

- Guanyarà el que tu alimentis.

Què et sembla la imatge? Què passa?

Dia mundial dels professors

“La curiositat és

imprescindible pel

coneixement”.

(Anònim)

INVENCIBLES Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per móns estranys, lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents tot fent història.

Junts vam alliberar París vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings empunyant l'antorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny, cap a móns desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em

porti el vent, l'un al costat de l'altre som més

forts i més valents. Amb tu me'n vaig i escapem

d'aquest present que ha perdut tota innocència i

la il·lusió de quan som nens.

Dia contra la pena de mort

LA VIDA ÉS...

Una oportunitat, aprofita-la, bellesa, admira-la,

un somni, fes-lo realitat, un repte, afronta’l,

un deure, compleix-lo, un joc, juga-hi,

preciosa, tracta-la bé, riquesa, comparteix-la,

amor, frueix-ne, un misteri, desxifra’l, tristesa, supera-la, un himne, canta’l,

una lluita, accepta-la, tragèdia, domina-la,

una aventura, endinsa-t’hi, felicitat, mereix-la.

La vida és la vida, defensa-la.

Dia de la salut ment

Déu, ets real? Autor/a: Desconegut/da

Procedència: Col·laborador/a

Déu, ets real?, va murmurar el nen. "Déu, parla amb mi" I aleshores una alosa del camp va cantar, però el nen no va escoltar. Així que el nen va cridar: "Déu, parla'm!" I un tro va ressonar per tot del cel, però el nen no va escoltar. El nen va mirar al voltant i va dir, "Déu, deixa'm veure't". I una estrella es va il·luminar brillantment, però el nen no es va adonar. I el nen va cridar, "Déu mostra'm un miracle!". I una vida va néixer, però el nen no es va adonar. Així que el nen va plorar desconsoladament i va dir: "Toca'm Déu, i saber així que et trobes aquí !" I Déu es va inclinar i va tocar al nen. Però el nen va allunyar la papallona, i es va apartar sense saber-ho.

Mª DE DÉU DEL PILAR

INVENCIBLES Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per móns estranys, lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents tot fent història.

Junts vam alliberar París vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings empunyant l'antorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny, cap a móns desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em

porti el vent, l'un al costat de l'altre som més

forts i més valents. Amb tu me'n vaig i escapem

d'aquest present que ha perdut tota innocència i

la il·lusió de quan som nens.

Dia mundial de l’alimentació

PODRIES

Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc,

Podries ser negre... Un altre país

Fora casa teva, I diries "sí"

En un altra llengua. T'hauries criat

D'una altra manera Més bona, potser

Potser més dolenta. Tindries més sort

O potser més pega... Tindries amics

I jocs d'una altra mena; Duries vestits

De sac o de seda, Sabates de pell

O tosca espardenya,

O aniries nu Perdut per la selva.

Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar

Cases llamineres O només crostons Secs de pa negre.

Podries ....podries... Per tot això pensa Que importa tenir

les mans ben obertes i ajudar qui ve

fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d'ell Podria ser teva.

Joana Raspall

Dia internacional per l’eradicació de la pobresa

La joventut d’un ésser no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat

que emmagatzema”.

(Salvador Pàniker)

¿Què li passa a aquest petit gat?¿Què veu?

Al llarg del curs passat, vam començar un procés de canvi a les nostres 24 escoles. Per això, ens vam proposar 24 REPTES que vam anar descobrint a través d’aquest calendari. Refresquem la memòria i entre tots, mirem de recordar els 24 reptes. Us hi atreviu?

INVENCIBLES Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per móns estranys, lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents tot fent història.

Junts vam alliberar París vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings empunyant l'antorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny, cap a móns desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em

porti el vent, l'un al costat de l'altre som més

forts i més valents. Amb tu me'n vaig i escapem

d'aquest present que ha perdut tota innocència i

la il·lusió de quan som nens.

JO HAVIA DEMANAT...

Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l'èxit. Ell m'ha fet feble, a fi que aprengui humilment a obeir. Jo havia demanat la salut per fer grans coses. Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses millors. Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç. Ell m'ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat. Jo havia demanat el poder per ser apreciat dels homes. Ell m'ha donat la feblesa a fi que senti necessitat de Déu. Jo havia demanat un company a fi de no viure sol. Ell m'ha donat un cor a fi que pugui estimar tots els meus germans. Jo havia demanat coses que poguessin alegrar la meva vida. Jo he rebut la vida a fi que em pugui alegrar de totes les coses. No he rebut res del que havia demanat però he rebut tot allò que havia esperat. Malgrat jo mateix, les meves pregàries no formulades han estat escoltades. Jo sóc, entre els homes, el més abundosament omplert.

Text anònim, gravat sobre una placa de bronze

en un Institut de Readaptació de New York.

Dia de les Nacions Unides

¿Què està mirant el gos?¿Té curiositat per alguna cosa? I tu.......ets curiós/a?

L’avorriment es cura amb curiositat. La curiositat no es

cura amb res”.

(Dorothy Parker)

INVENCIBLES Els Catarres

Jo i tu quin parell de capsigranys,

viatjant per móns estranys, lluitarem contra gegants

amb les mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts com “bandidus” a l'oest,

descobrint nous continents tot fent història.

Junts vam alliberar París vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings empunyant l'antorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais no ens farem enrere mai

fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals.

Invencibles...

Jo i tu som intrèpids navegants a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

Com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny, cap a móns desconeguts

i als seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors no hi ha principis ni finals.

Amb tu me'n vaig allà on em

porti el vent, l'un al costat de l'altre som més

forts i més valents. Amb tu me'n vaig i escapem

d'aquest present que ha perdut tota innocència i

la il·lusió de quan som nens.

ELS INFANTS APRENEN ALLÒ QUE VIUEN

Si un infant viu CRITICAT, aprèn a CONDEMNAR. Si un infant viu amb HOSTILITAT, aprèn a BARALLAR-SE. Si un infant viu AVERGONYIT, aprèn a SENTIR-SE CULPABLE. Si un infant viu amb TOLERÀNCIA, aprèn a ser TOLERANT. Si un infant viu amb ESTÍMUL (ENCORATJAMENT) aprèn a CONFIAR. Si un infant viu APRECIAT, aprèn a APRECIAR. Si un infant viu amb EQUITAT, aprèn a ser JUST. Si un infant viu amb SEGURETAT, aprèn a tenir FE. Si un infant viu amb APROVACIÓ, aprèn a ESTIMAR. Si un infant viu amb ACCEPTACIÓ i AMISTAT, aprèn a TROBAR AMOR en el món.

Poster editat per Filium

Dia universal de l’estalvi

L’ESTRELLA CURIOSA:

Hi havia una vegada una galàxia molt llunyana, una petita i simpàtica

estrelleta, a la que li agradava molt descobrir el món que l’envoltava. Un

bon dia, tot i els avisos dels seus pares, va decidir sortir a explorar pel seu

compte, aquell planeta blau que veia des de casa. Tant emocionada

estava per la seva visió que no va agafar cap referència per tornar a casa.

Resignada a la seva sort va decidir inspeccionar detingudament el planeta

i intentar gaudir tot el possible de la seva aventura. Allà, degut a la seva

brillantor es van pensar que era una cuca de llum a la que volien agafar.

Volant tant ràpid com va poder, es va trobar amb un gran llençol i es va

amagar al darrera. Quan va veure que el llençol es movia sol, la gent es va

pensar que era un fantasma marxant del lloc. Aquesta escena tant

divertida va servir a l’estrella per oblidar-se que s’havia perdut i es va

alegrar.

Una diversió que es va acabar quan va anar a visitar el drac de la

muntanya i va intentar espantar-lo amb la seva disfressa. El que no sabia,

es que el drac no tenia por de res i que la seva curiositat la portaria a les

flames que sortien de la boca de l’animal.

Passat aquest mal moment va veure la solució per aconseguir trobar el

camí de tornada: quan va arribar la nit, va pujar a una gran pedra i va

començar a llençar senyals lluminoses al cel. Després d’una estona

provant-ho els seus pares van descobrir la seva brillantor i la van ajudar a

dormir.