Segles XVI-XVII-XVIII · Segles XVI-XVII-XVIII Renaixement Barroc Il·lustració. Introducció...
36
Segles XVI-XVII-XVIII Segles XVI-XVII-XVIII Renaixement Renaixement Barroc Barroc Il·lustració Il·lustració
Transcript of Segles XVI-XVII-XVIII · Segles XVI-XVII-XVIII Renaixement Barroc Il·lustració. Introducció...
Segles XVI-XVII-XVIIISegles XVI-XVII-XVIII
RenaixementRenaixement
BarrocBarroc
Il·lustracióIl·lustració
IntroduccióIntroducció
Durant el s. XVI la literatura culta decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i n’augmenta la producció i l’edició.
Introducció Aquesta decadència va afectar la literatura
culta, però no la literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII.
Context històric
1410. Mor Martí I l’humà sense descendència. El 1412 s’elegeix Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, com a rei.
1479, unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó.
Context històric
1492, Descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual queden exclosos els territoris catalans.
1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica i tancament d’Espanya.
Context històric
1659: Tractat dels Pirineus, el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya (Catalunya Nord) passen a dependre de França. En aquests territoris la llengua catalana fou substituïda pel francès
Context històric
1700-1714: Guerra de Successió, que suposarà la fi de la Corona d’Aragó.
1716: Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. Suposaren una dura repressió contra la llengua catalana: prohibida en els àmbits formals i educatius, que fou relegada a usos populars. (diglòssia)
Conseqüències
- Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.
- Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.
- Utilització del castellà en la literatura culta.
- Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.
EL RENAIXEMENT
EL RENAIXEMENT
SEGLE XVI
El Renaixement. Característiques
El Renaixement és la culminació de l’Humanisme i s’estén per Europa al llarg del segle XVI.
Amb l’Humanisme i el Renaixement es passa d’una visió en què Déu és el centre de l’Univers (societat teocèntrica) a la idea de l’home com a mesura de totes les coses i centre del món.
El Renaixement. Característiques
Per als homes del Renaixement, la raó serà l’única font de coneixement.
Els homes del Renaixement confiaran en la seva intel•ligència i capacitat de creació i d’investigació: serà l’època dels grans descobriments geogràfics i científics.
El Renaixement. Característiques
Els intel•lectuals, artistes i escriptors del Renaixement, com els seus antecessors, els humanistes, tindran un profund coneixement de la cultura clàssica grecollatina i defensaran que el llatí torni a ser llengua de cultura, així com una tornada als models artístics i literaris clàssics. Per tant, existeix una admiració del món clàssic en general.
El Renaixement. Característiques
L’home del Renaixement serà conegut com a “home universal”, ja que tindrà una gran curiositat per tots els àmbits del coneixement i treballarà a favor del progrés
Durant el Renaixement, l’ambient intel•lectual serà obert i tolerant.
El Renaixement a Catalunya
Durant el segle XVI, la cultura catalana és un reflex de la decadència demogràfica i econòmica de la Corona d’Aragó en relació a la cada cop més poderosa Castella. La posició del regne d’Aragó, com ja hem vist, serà cada cop més secundària i marginal:
El Renaixement a Catalunya
Perquè els reis ja no viuran mai més a Barcelona o a València.
Perquè la noblesa catalana es castellanitza.
El Renaixement a Catalunya
Perquè el català deixa de ser progressivament llengua literària, a favor o bé del llatí (seguint les idees humanistes i renaixentistes a favor de la recuperació de la cultura clàssica) o bé del castellà
Principals autors
Pere Serafí, considerat el millor poeta del període renaixentista català.
Alternava en els seus poemes l'idealisme amorós inspirat en Petrarca (poeta italià del segle XIV) o en Ausiàs March, amb formes i temes provinents de la literatura popular.
Principals autors
El 1557 Cristòfor Despuig componia els Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de tema històric i social, amb influències de les idees erasmistes de renovació religiosa. Mostra preocupació per la situació de la llengua catalana i per la castellanització de les classes aristocràtiques i cultes catalanes.
A més, l’obra de Despuig adopta la forma del col•loqui (diàlegs en els quals diferents personatges parlen i discuteixen de temes diversos), que és una forma literària típica de la literatura clàssica.
El Barroc. Característiques
És el moviment estètic i literari que comprèn el període que va des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII.
De fet, podem dir que el Barroc és el moviment que marca el pensament, l'art i la literatura del segle XVII.
El Barroc. CaracterístiquesLa severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de l’època anterior.
Retorn al teocentrisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví.
No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.
El Barroc. Característiques
La literatura del segle XVII es caracteritzava per:Contrastos entre la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida, l’aparença i la reallitat.Desengany i pessimisme. Idea del món com un lloc on triomfen la vanitat, les falses aparences i l’engany.
El Barroc. Característiques
Desig d’amagar aquesta lletjor i aquest pessimisme amb un art recarregat excessiu, ric, ampul•lós.
L’art es converteix en un plagi de la realitat: no mostra el que és, sinó el que es voldria que fos.
Temes
La vida, entesa com a lloc de proves que cal superar.
La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.
La vida entesa com una preparació per a la mort.
La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.
Autors Francesc Vicenç García, rector de
Vallfogona. Imitador de l’autor castellà Francisco de Quevedo, va conrear els gèneres poètics dels autors castellans
Francesc Fontanella, poeta que es va inspirar en Garcilaso de la Vega. Va escriure també dues obres de teatre, Amor, fermesa i porfia i Lo desengany.
La Il·lustració
La Il·lustració
El segle XVIII vendrà marcat per una profunda transformació social produïda per l’ascenció de la burgesia en perjudici de l’aristocràcia.
Burgesos i intel·lectuals se subleven contra un poder que recau en una sola persona i a més es heretat.
La Il·lustració
Sorgeix a finals del segle XVII a Gran Bretanya i s'estén a Europa. Aquest moviment s'interessa sobretot per la ciència i les descobertes tècniques i cientítiques.
Dominen les idees racionalistes, avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat.
La Il·lustració
Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.
Els il·lustrats defensen els drets naturals dels ciutadans en contra dels abusos del poder; lluiten a favor de la llibertat individual i en pro de la igualtat de la dona, combaten la censura i l’esclavitud.
La Il·lustració
Els il·lustrats afirmaven que la raó havia d’aplicar-se a tots els fenòmens i a totes les accions humanes, així com a qualsevol estudi científic.
El Neoclassicisme és el producte artístic de la Il·lustració: rebutja l’artifici del Barroc i vol recuperar els models clàssics.
L’autor neoclàssic es regeix per la raó, no pels sentiments ni per les emocions
La Il·lustració a MenorcaDurant el segle XVIII Menorca va viure unes circumstàncies especials, ja que estava sota sobirania britànica. Aquest fet comportà la supressió d'algunes institucions espanyoles, com per exemple la Inquisició i respectà el català com a llengua oficial i les tradicions culturals de l'illa.
La figura literària més destaca d’aquest període fou el dramaturg Joan Ramis i Ramis
La literatura popular
Desenvoluparà un paper importantíssim per al manteniment de la llengua catalana i la mantendrà viva en un moment en què els esdeveniments polítics no li són favorables.
Com més pobra esdevé la literatura culta més interessant apareix la popular, que resulta més fiable i rica i conserva tota una sèrie d’expressions col·loquials que la fan més viva.
La literatura popular. Característiques
Autor anònim. Transmissió oral. Llenguatge col·loquial i planer. Temàtica festiva. Vinculada a les vivències del poble
(festes, treball, vida familiar, drames humans de la vida quotidiana).
Gèneres. Teatre
Teatre religiós: Vides de Sants, Misteris, Pastorets (drames nadalencs)
Teatre profà: sainets i entremesos. Peces dramàtiques breus, de trama senzilla de caràcter còmic i burlesc. La majoria són d’intriga amororosa.
Varen evolucionar cap a la comèia i el drama burgesos.
Gèneres. Poesia
Poesia religiosa: Goigs, cançons destinades a lloar la Verge; i les Nadales.
Romanços: poemes narratius Cançons de bandolers i lladres de camí ral:
poemes narratius que narren el bandolerisme. Cançons de pandero: composicions breus
cantades per unes noies que pertanyien a la cofradia de la verge del Roser, per recaptar diners.
Gèneres. Poesia
Corrandes: cançons curtes de temàtica variada (amor, enyorança, cançons de bressol, etc.)
Diuen que només les lletges
tenen cabuda en lo cel;
si és veritat moreneta
dreteta te’n vas a l’infern
![Siglos xvi y xvii [reparado]](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5880997f1a28abd8158b5409/siglos-xvi-y-xvii-reparado.jpg)
