Sector primari-classe-3eso

Les activitatseconòmiques

Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum.

Les activitats econòmiques

SecundariPrimari Terciari

S’agrupen en tres sectors

Agricultura

Ramaderia

Pesca

Explotació forestal

Indústria

Construcció

Mineria

Comerç

Serveis

L’agricultura en l’actualitat.Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic

Valor total de la producció mundial

Agricultura Indústria Serveis

4% 32% 64%

Però diferències importants entre països:

Països desenvolupats: Poca població ocupada, alta productivitat

Països subdesenvolupats: Molta població ocupada, baixa productivitat

El paisatge rural

Espai rural el definim contraposat a espai urbà.

Hi ha dos tipus de paisatge:El paisatge natural (si és que en queda

cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.

El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.

URBÀRURAL

PAISATGE

NATURAL ANTRÒPIC

EXPLOTACIÓ FORESTAL

AGRARI

AGRÍCOLA RAMADER

L’espai rural

L’espai rural s’estén per tot el planeta.

Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.

Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)

La SAU és desigual a cada continent.

A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.

A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%

Factors del paisatge agrari

Distingim entre factors físics i humans:

Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa.

Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.


Factors físics:El clima condiciona el tipus de conreu

segons el seu règim de pluges i temperatures.

El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.

La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.


Factors humans:Desenvolupament cultural i econòmic

que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.

La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.

Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.


Factors humans:

Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura (trencament, fertilització, extensió de regadius, mecanització, avenços biològics...)

La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.

Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.

Les polítiques agràries que condicionen en ocasions la rendibilitat de les explotacions i l’elecció d’un tipus o altre de cultius.

Elements del paisatge agrari

Distingim diversos elements:

Parcel.lari Sistemes de conreu Hàbitat

El destí de la producció Tipus de propietat de la terra Tipus d’explotació Altres sistemes de conreu Productivitat.

Principals

Altres

Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.

Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. En Espanya es dona en la Meseta castellana.

Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. Es desenvolupà per fer compatible l’agricultura amb la ramaderia. En Espanya es dona en el terç.

Principals

Irregular

Regular

Openfield

Bocage

Sistemes de conreu

Regadiu

Secà

Sistemes de conreu

Segons les associacions de plantes: Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear

en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.

Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

Monocultiu: camps

d’oliveres

Policultiu

Elements morfològics

Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones

seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.

Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

Hàbitat dispers

Hàbitat concentrat

Altres sistemes de conreu

Tipus de propietat de la terra:- Segons l’extensió:

• Minifundi menys de 10 hectàrees.• Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees• Gran explotació de 100 a 250 hectàrees• Latifundi més de 250 hectàrees.

- Segons la propietat:• Colectiva• Individual (privada)

Règim d’explotació:

Directe,el pagès és el propietari de la terra.Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó

que l’explota en règim de: Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una

part de la collita. Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un

lloguer. Jornalers. Treballador del camp sense terra que es

lloga i cobra per jornada treballada.També tenim les Terres Comunals: són terres com

els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.

Segons se n’aprofitin les parcel·les:Agricultura intensiva: que busca

una alta producció i aprofitar tot l’espai agrícola. Significa un major desgast de la terra i més inversió de capital (adobs, llavors, mà d’obra..). Cultius de fruita i verdura.

Agricultura extensiva: depén d’una major superfície; en ocasions no s’explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret. Alta mecanització i poca mà d’obra.

Agricultura intensiva

Rendiments de l’explotació: Agricultura intensiva. Objectiu produir el

màxim cultivant poca terra. Distingim:De baixa productivitat: poca terra, molta

mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.

D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

Agricultura Extensiva

Rendiments de l’explotació: Agricultura extensiva. Grans extensions

de terra dedicades al conreu. Distingim:De baixa productivitat: superfícies

considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.

D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

Segons la destinació de la producció:

Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.

Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

L’agricultura al món d’avui

Països Desenvolupats:

• Baix percentatge de població activa agrícola:– Sector primari 9%– Sector secundari 36%– Sector terciari 55%

• Baix % d’aportació al PIB.• Agricultura de mercat• Elevat grau d’aplicació

tecnològica.• Alta productivitat.

Països en vies de Desenvolupament:• Alt percentatge de

població activa agrícola:– Sector primari 46%– Sector secundari 15%– Sector terciari 39%

• Alt % d’aportació al PIB.• Agricultura de

subsistència i de mercat.• Baix grau d’aplicació

tecnològica.• Baixa productivitat.

L’agricultura als països desenvolupats

CARACTERÍSTIQUES:

Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.Agricultura d’alta productivitat.Agricultura d’alta rendibilitatAlt nivell de tecnificació: maquinària, adobs químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.Molt poca població activa (6%) i mà d’obra.Grans inversions de capital.Alt nivell d’especialització.Infraestructures externes per arribar als consumidors: indústria agroalimentària, vies de transport, centre d’assistència tècnica i científica.


Agricultura de Mercat:L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc)

Grans extensions de camps de conreu. Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i

tecnificació. Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però,

el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.

Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.

Gran importància de la xarxa de transport. Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres. Elevats excedents: exportació EUA màxima productora de blat del món. Moltes explotacions estan en mans de grans empreses:

corporation farms.

Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt

Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin

les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).

Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.

Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)

Paper molt important de la ramaderia. Té tres grans àrees:

Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i

remolatxa sucrera. Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus

de farratge.



La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són: Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i

modernitzar les explotacions. Augmentar la producció i la productivitat. Millorar i igualar les rendes dels agricultors. Estabilitzar els mercats. Garantir els recursos alimentaris. Aconseguir aliments a preus raonables. Augmentar la superfície de les explotacions. Aconseguir una major especialització dels països.


La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Actualitat polítiques concretes:

Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.

Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.

Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.


L’agricultura a l’Estat Espanyol:

En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.

Espanya col·loca els seus excedents de vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.

Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.

Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la

PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en

2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes

a proyectos en curso.

L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies

Dades generals: Es localitzen a la zona intertropical càlida del

planeta. Hi viu el 75% de la població del món. Tradicionalment practicaven agricultura de

subsistència amb conreu de cereals: Cultura del blat de moro a Amèrica llatina. Cultura de l’arròs a Àsia. Cultura del mill a Àfrica.


Agricultura de subsistència: Dediquen la terra a produir aliment. Petita parcel·lació. Terres marginals i poc aptes per al conreu Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..) Absència de productes químics i maquinària Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra. Hi predomina el policultiu. Forta dependència dels factors físics (climatologia)


Agricultura de subsistència:Agricultura itinerant per cremació

(cendres)o d’artiga (Amazonia, Cubeta del Congo, Borneo i Nova Guinea)

Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)

Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)

Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.

Agricultura extensiva de baixa productivitat

amb rotació de conreus.

Mapa dels cultius d’arròs


Agricultura de mercat Les Plantacions

Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.

Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).

És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.

Propietat de grans empreses multinacionals. Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau,

fruita, tabac). Tecnologia agrària avançada. Importants inversions Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.

Principals productors de plàtans


Agricultura de mercat Comporta:

Intercanvi desigual. Subvencions dels països rics a la seva agricultura. Dumping: competència deslleial que enfonsa els

preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud. Proteccionisme dels països del Nord, establint

barreres a l’entrada de productes del Sud. UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les

importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.

El lliure canvi és quelcom que només funcionaquan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.


Conseqüències econòmiques i socials: Pobresa creixent de les famílies agricultores. Abandonament de les terres. Èxode rural: creixement dels suburbis de les

grans ciutats. Importants corrents migratoris cap al Nord. Països cada cop més pobres, amb menys producció

d’aliments i amb mes FAM. Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es

planten (OMC). Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes

esperances (OMC).


El problema de la Fam al món: La població d’aquests països segueix creixent. La producció d’aliments destinats al consum de la

població, en aquests països, disminueix. La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. La necessitat de comprar aliments augmenta. El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.


Alternatives:• Comerç just, comerç responsable.

Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.

Supressió dels intermediaris. Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la

seva família. Productes d’alta qualitat. Suport de les ONG. Necessitat d’una actitud responsable dels

consumidors del Nord.

Altres activitat dels Sector Primari

La ramaderia: Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa

de complement a l’agricultura. Proporciona el 55 del PIB mundial. Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el

bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. També hi ha d’àlta qualitat en els països rics, com el porc ibèric en Espanya.

Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental.


La ramaderia:Estabulació del bestiar i les noves tècniques

d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.


Pesca: Una de les seves característiques és el caràcter

extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.

Les principals zones de pesca al món són:On hi hagi una plataforma continental extensa (el

Gran Sol)On s’uneixen corrents de diferents temperatures

(Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)On hi ha molt de Plàncton.

Corrents marines fredes i calentes


Pesca Els principals països que desembarquen més tones

de pesca són:1. Japó i Xina2. Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya,

Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).

3. Rússia4. EUA i Canadà5. Perú.

Regions pesqueres espanyoles


Pesca Tipus de pesca:

Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.

Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.

Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.

Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i

l’aigua està ben oxigenada.


Pesca: Els problemes de la pesca:

La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.

El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.

S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.

La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.

Piscifactories a L’Estat Espanyol

CONSECUENCIAS MEDIOAMBIENTALES

• SOBREPESCA. Agotamiento de los caladeros.

• Reducción de capturas, paradas biológicas y control del tamaño mínimo de las especies.

• PESCA DE ARRASTRE. Daña los ecosistemas marinos. Arrasa con todas las especies que abarcan las redes, sean aprovechables o no.

• Prohibición del arrastre, redes de malla más ancha

• PROMOCIÓN DE LA ACUICULTURA como sistema de futuro.


Silvicultura: És tracta de la cura i explotació dels boscos.

S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.

Silvicultura

CONSECUENCIAS MEDIOAMBIENTALES

EFECTOS NEGATIVOS• Degradación por

sobreexplotación• Deforestación por incendios,

roturaciones y construcción• Erosión del suelo por tala

indiscriminada.• Pérdida de biodiversidad

MEDIDAS CORRECTORAS

• Conservación y protección de los espacios naturales con alto valor ecológico

• Protección contra incendios y restauración de bosques dañados.

• Repoblación con especies autóctonas que no empobrece el suelo y favorece la regeneración natural del bosque

Crèdits

Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu.

Gràcies a tothom.http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm

http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm

Sector primari-classe-3eso

Education

Transcript of Sector primari-classe-3eso