Santiga - bdv.es · La zona del bosc de Santiga té un clima pròpiament mediterrani. Les...

Santiga: El bosc de Barberà del Vallès

Present i futur

Quadern del professorat

Ajuntament de Barberà del Vallès 1a. edició: Març 1998 2a. edició: Maig 2007 Autors de la primera edició: Ricard Carol Jordi Pietx Josep Nogué Producció i realització de la primera edició: LA VOLA – Companyia de Serveis Ambientals SAL Revisió i disseny gràfic de la segona edició: Argelaga serveis ambientals, SL Il·lustracions: Pere Trabal (Portada; pàgines 6, 7, 8, 11, 12, 13, 16, 17, 18 i 19) Gerard Guix (Portada; pàgines 9, 10 i 15) Col·laboradors: Lluís Carol Andrés Josep Colom Perpiña Mercè Gibert Feixas Josep Lluís Olmo Morales

Santiga: el bosc de Barberà del Vallès. Present i futur.

Quadern del professorat 1

Índex

1. Presentació 2

2. Recomanacions prèvies 3

3. Objectius de l’itinerari 5

4. Informació general 6

5. Suggeriments de treball previ 21

6. Suggeriments de treball posterior 22

7. Bibliografia 28



1. PRESENTACIÓ

El bosc de Santiga va ser objecte del primer itinerari d’educació ambiental a Catalunya, l’any 1975. Aquest itinerari, a més de donar a conèixer el bosc de Santiga, s’ha de considerar com un referent per a la creació d’itineraris posteriors. Però han anat passant els anys i malgrat que molts continguts són encara vigents, s’ha renovat per donar-li una perspectiva més en relació amb la realitat actual.

El dossier que teniu a les mans és el suport al professorat de l’itinerari de descoberta del bosc de Santiga adreçat a alumnes de cicle mitjà i superior de primària, a alumnes de secundària, a alumnes de batxillerat i a alumnes de cicles formatius. L’itinerari està previst per una durada aproximada de tres hores i es recomanable realitzar-lo amb un grup classe.

L’objectiu fonamental de l’itinerari és donar a conèixer l’entorn natural del bosc de Santiga i la seva evolució com a conseqüència de l’activitat humana, així com donar una sèrie d’eines per al seu estudi en més profunditat. El primer pas per a respectar és conèixer, per tant, donem a conèixer el bosc de Santiga per tal que els alumnes aprenguin a respectar-lo i a tenir-ne cura.

El material pedagògic de l’itinerari està format per dues parts: el dossier de l’alumnat i aquest dossier del professorat que us permetrà preparar prèviament la sortida a l’aula i complementar-la posteriorment.

Les propostes d’activitats posteriors són per ser realitzades a l’aula i a l’entorn del centre educatiu. Mitjançant el dossier de l’alumnat, es recull la informació dels continguts treballats al bosc per a poder-los desenvolupar posteriorment.

En el cas d’ensenyament secundari, si l’itinerari s’emmarca dins un crèdit de síntesi o d’un treball més global, serà interessant fer totes o moltes de les activitats posteriors i així poder treballar totes les àrees curriculars.

Convidem al professorat a conèixer aquest espai de Barberà del Vallès i a utilitzar-lo com a recurs pedagògic en l’ensenyament de les matèries de cada nivell i en l’educació de valors com el respecte per l’entorn natural, el treball en grup i la formació d’una opinió crítica.



2. RECOMANACIONS PRÈVIES

2.1. Què ha de fer el professorat?

Abans de l’itinerari

• Informar als alumnes de com s’organitzarà la sortida: els objectius, la durada de l’activitat, el material que han de portar, el temps per esmorzar.

• Recordar que es tracta d’una sortida de treball, no de lleure, per tant, les actituds hauran d’anar d’acord amb això.

• Donar importància al treball de camp com un mètode per conèixer i interpretar el medi.

• Preparar i dur unes quantes brúixoles per utilitzar-les durant l’itinerari.

• Transmetre motivació i entusiasme als alumnes.

• Integrar l’itinerari dins la programació del curs, relacionant els objectius amb les àrees de coneixement del medi natural i social.

• Seleccionar i desenvolupar aquells suggeriments de treball previ que cregui més ade-quats per preparar la sortida.

Després de l’itinerari

• Fer una posada en comú per comentar l’itinerari.

• Seleccionar i desenvolupar algun dels suggeriments de treball posterior.

• Avaluar totes les activitats realitzades, abans, durant i després de la sortida.

• Incloure alguns aspectes significatius de l’itinerari en l’avaluació trimestral de les àrees corresponents.

2.2. Orientacions pedagògiques

• Durant l’itinerari el professor/a pot dur una llibreta de camp per anotar-hi les observacions i explicacions de l’educador ambiental al llarg del recorregut.

• No es recomanable recollir mostres vegetals, excepte quan després es realitzi un treball posterior. En cas de voler fer un herbari també és recomanable fer-ne només un per cada grup-classe, per tal de minimitzar l’impacte al bosc. En cas de voler fer un herbari, l’alumnat haurà de dur una carpeta, amb fulls de diari a l’interior, per poder guardar i transportar les mostres evitant que es malmeti el material.

• Es recomanable dur una càmera fotogràfica o de vídeo per enregistrar l’itinerari. Així, evitem recollir mostres i a més, és molt útil per elaborar el treball posterior: la posada en comú, confecció de cartells, etc.



2.3. Què ha de portar l’alumnat?

• Guió didàctic de l’itinerari.

• Carpeta o suport.

• Estoig: llapis (millor que no pas el bolígraf), goma d’esborrar, maquina de fer punta...

• Calçat còmode per caminar per la muntanya.

• Roba d’abric i per la pluja.

• Esmorzar.

• Aigua (preferiblement en cantimplora, per no generar residus).

Cada grup de treball ha de dur una brúixola.



3. OBJECTIUS DE L’ITINERARI

Objectius generals

• Afavorir el coneixement i la interpretació del medi mitjançant el treball de camp.

• Valorar el bosc de Santiga com un indret proper que cal conservar i millorar.

• Treballar en equip, distribuint-se les tasques equitativament i col·laborant amb els companys.

• Gaudir del passeig pel bosc.

Objectius didàctics

• Entendre el funcionament de la brúixola i aprendre a utilitzar-la.

• Aprendre a orientar correctament el mapa, localitzar-hi les parades i el recorregut que es realitza.

• Identificar els diversos ecosistemes per on es passa, recalcant les diferències que els conformen, adequat al nivell educatiu.

• Adquirir un vocabulari bàsic de termes botànics adequat al nivell educatiu.

• Reconèixer les principals plantes dels diversos ambients de Santiga (alzinar, riu i les vores del bosc) mitjançant metodologies adequades a cada nivell educatiu.

• Descobrir la presència dels animals a partir dels seus rastres. Exercitar la capacitat d’observació i interpretació a partir de petits detalls.

• Comprendre, mitjançant l’observació de les seves adaptacions, perquè les plantes viuen en un ecosistema determinat i no en d’altres.

• Adonar-se de quins són els elements que configuren el paisatge i analitzar els factors que el transformen. Comprendre el paper que hi juga l’ésser humà.

• Adonar-se de les problemàtiques diverses que afecten al bosc i al riu respectivament, tot tenint esperit crític i proposant accions de millora a nivell individual o col·lectiu.

• Valorar el bosc de Santiga com un indret a conservar ja que compleix múltiples funcions: ecològica, social...



4. INFORMACIÓ GENERAL

Situació (Parada 1)

El bosc de Santiga està situat a l’esquerra del riu Ripoll, a l’est del municipi de Barberà del Vallès i a una altitud de 90 metres sobre el nivell del mar. Forma part d’un territori molt més ampli, la Depressió Pre-litoral Catalana, que s’estén de nord-est a sud-oest per tot el Vallès i el Penedès. Concretament, el bosc està situat a l’interior del triangle format per les vies de comunicació següents: carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, autopista A-7 i carretera BV-1411 de Polinyà a Ripollet. És un bosc de dimensions reduïdes. La seva superfície no arriba a les 15 hectàrees. Destaca el fort desnivell de 50 metres entre el riu Ripoll, el punt més baix, i el castell de Barberà, el més enlairat, amb un pendent que està orientat cap al sud-oest.

Clima i vegetació

Els factors més importants que determinen el clima són les precipitacions i la temperatura. En funció d’aquests dos paràmetres, els climes presents a Catalunya són els següents:

• Alpí: temperatures mitjanes anuals baixes i precipitacions molt elevades. Els hiverns són molt freds i els estius força suaus.

• Continental: temperatures mitjanes anuals altes, amb grans oscil·lacions tèrmiques. (dia/nit i estiu/hivern). Precipitacions escas-ses i irregulars. Els hiverns són freds i els estius molt secs i calorosos.

• Mediterrani: oscil·lacions tèrmiques mode-rades degut a la proximitat del mar que suavitza les temperatures. Precipitacions variables en funció de l’alçada però con-centrades principalment a la tardor i a la primavera. Els hiverns solen ser suaus i els estius secs.

QUÈ FAREM?

• Presentarem el bosc de Santiga a partir de la situació geogràfica, els objectius de l’itinerari i les normes bàsiques.

• Treballarem l’orientació amb mapes i brúixoles. Al llarg de tot l’itinerari, els alumnes hauran de col·locar correctament el mapa i localitzar-hi les parades.

• Destacarem la importància de respectar la natura aplicant el lema: “que no es noti per allà on passem”. Aquesta frase no només inclou no llençar deixalles, sinó no arrencar cap fulla, ni flors, ni cap tros de planta, no cridar, no malmetre els marges, etc.

Mapa de les zones climàtiques de Catalunya



Els tipus de vegetació s’estableixen segons diversos requeriments abiòtics com la humitat, la temperatura, la insolació, etc. Així, hi ha plantes que prefereixen força sol, d’altres necessiten més humitat, d’altres no suporten les gelades, etc. Les diferències climàtiques han donat lloc a una gran diversitat de paisatges. La disminució de la temperatura amb l’altitud fa que la vege-tació s’ordeni en una sèrie de capes ano-menades ESTATGES.

Aquest esquema però, és orientatiu, ja que la vegetació no només s’estableix segons el clima sinó que hi ha factors com la naturalesa del substrat (silícic o calcari), els vents dominants, el relleu, la proximitat del mar, l’orientació del vessant i altres que determinen que en un lloc hi pugui viure un tipus de vegetació o una altra.

Mapa de distribució de la vegetació a Catalunya

Esquema de la successió, en altitud, dels principals paisatges dels Països Catalans. (extret de “Guia per a conèixer els arbres” F. Masclans)



L’interior del bosc (Parada 2)

La zona del bosc de Santiga té un clima pròpiament mediterrani. Les precipitacions, que es concentren a la tardor i a la primavera, estan entre els 500-600mm de pluja anuals. La temperatura mitjana anual és de 15º C. Els hiverns són suaus però durant els mesos d’estiu, les fortes temperatures i l’escassa precipitació donen lloc a l’aparició d’un període àrid o de sequera. Així doncs, l’època més desfavorable per les plantes que viuen sota aquestes condicions climàtiques és l’estiu. Per això en aquestes zones observem boscos d’arbres i arbustos de fulla perenne, com l’alzinar i les pinedes de pi pinyer i pi blanc. Com que no sol haver-hi gelades mantenen la fulla per poder continuar fent la fotosíntesi, evitant la forta despesa energètica que suposa la brotada de la primavera.

L’alzinar és una comunitat vegetal rica i diversa i es pot considerar, amb algunes puntualitzacions, el bosc madur propi de la mediterrània occidental. Per això, la presència de l’alzinar del bosc de San-tiga enmig d’una de les zones més urba-nitzades del Vallès, té una importància significativa.

El bosc de Santiga és una comunitat força densa i ombrívola, amb alzines d’entre 8 i 15 m. d’alçada. A causa de les estassades que ha patit, la densitat de peus és molt menor que no pas en un alzinar ben madur i constituït. En algunes zones, també hi trobem roures i pins ba-rrejats, a causa de variacions en les condicions de temperatura i humitat.

QUÈ FAREM?

• La descoberta de l’alzinar és un dels principals objectius de l’activitat. Per tant, un cop presentats els elements del bosc, els alumnes faran una descoberta dels trets distintius i de com s’estructura aquest bosc.

• Ens familiaritzarem amb el mètode científic, identificant les espècies vegetals més representatives i coneixent quines adaptacions han desenvolupat per viure en aquest medi.

• Deduirem quina és l’estació més desfavorable per les plantes d’aquest indret a través de l’observació de les característiques comunes de la majoria d’espècies i les seves adaptacions al clima.

• A més, al llarg de tot l’itinerari caldrà que tinguem els sentits ben desperts per trobar algun rastre d’animal i anotar-ho al dossier.

• Destacarem les actituds ambientalment negatives tot fomentant un ús social correcte del bosc.

Mapa de la distribució dels alzinars a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.



Estructura de l’alzinar.

L’alzinar de Santiga presenta les següents característiques:

• El sòl és relativament profund i ben constituït; la fullaraca que el cobreix és poc abun-dant ja que les plantes renoven les fulles de forma gradual al llarg de l’any.

• Els arbres, llevat dels roures, són verds tot l’any, ja que es tracta d’espècies de fulla perenne. Fins i tot, els roures que acompanyen les alzines i pins es comporten com es-pècies de fulla “semicaduca” perquè no els hi cau tota la fulla de cop a la tardor, sinó que la caiguda s’allarga tot l’hivern i les darreres fulles gairebé no cauen fins que les de la nova brotada les empenyen. Això és una mostra de l’elevada plasticitat que tenen algunes espècies que, malgrat ser de fulla caduca, varien el seu comportament segons les característiques climàtiques locals.

• La majoria de les plantes són escleròfiles (del grec: scléros + fila = fulles dures). L’esclerofília es tracta d’un conjunt de caraterístiques destinades a suportar la sequera estival tot estalviant aigua: fulles més aviat petites (per reduir la transpiració), endurides i coriàcies (degut al recobriment de ceres que limiten la transpiració a determinades superfícies), i sovint amb pèls (per mantenir la humitat).

• El sotabosc és abundant, amb gran quantitat d’arbustos i lianes que s’enfilen o bé que tapissen el sòl. És per aquestes característiques (fonamentalment per la densitat del sotabosc i la forta presència de lianes), que sovint a l’alzinar se l’anomena també la “selva mediterrània”.

Aquest dens sotabosc està constituït fonamentalment per un primer nivell d’arbustos baixos, d’aproximadament 1 metre d’alçada, com el galzeran (Ruscus aculeatus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius) o el llentiscle (Pistacia lentiscus). En canvi, al bosc de Santiga, gairebé hi manca el segon nivell d’arbustos típics de l’alzinar, d’aproximadament 2 o 3 metres d’alçada i format per arbustos com l’aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea latifolia), l’arboç (Arbutus unedo) o el marfull (Viburnum tinus). La presència d’aquestes plantes es limita a les zones més altes i assolellades. L’estrat més destacat és el de les lianes: plantes enfiladisses, de tiges poc llenyoses que aprofiten arbres i arbustos per



recolzar-se i créixer. Aquí el trobem ben representat per l’heura (Hedera helix), l’artítjol (Smilax aspera), la rogeta o atrapamans (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa) o la vidalba (Clematis vitalba).

Algunes plantes típiques del bosc de Santiga.

Les herbes (plantes blanes, no llenyoses) no són gaire abundants ja que al terra de l’alzinar hi arriba poca quantitat de llum per tal que es puguin desenvolupar. El que sí que hi trobem és alguna falguera, especialment la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum). Les falgue-res són vegetals primitius, que no fan flor ni fruit, sinó que es reprodueixen per espores. Si mirem el revers de les fulles veurem uns puntets: són els sorus que contenen cadascun, milers d’espores.

La fauna

La frondositat del bosc afavoreix la presència de petits ocells. Així, durant tot l’any hi podem trobar el pit-roig, el bruel, les mallerengues, la merla, els tallarols o el raspinell. A l’hivern el bosc s’omple de pinsans, gafarrons i verdums. Els ocells que fan forats als arbres o aprofiten escletxes per niar-hi, com els picots, són escassos ja que no troben arbres vells més fàcils de perforar. En canvi, el gaig o el tudó aprofiten les espesses capçades de les al-zines per fer-hi el niu.

També cal destacar les espècies que es mouen per les vores del bosc com la mallarenga cuallarga, la puput o la garsa. Altres espècies ocupen les clarianes conreades, com la perdiu, o bé les utilitzen per caçar, com el xoriguer, el mussol comú o el xot.

Els ocells són els vertebrats més fàcils d’observar, o si més no, d’escoltar durant la nostra visita a l’alzinar, però altres són difícils de veure ja que s’amaguen o bé tenen activitat nocturna.

La manera de saber quina fauna habita al bosc és cercant els rastres i restes de la seva activitat: petjades, femtes, caus, aliments rosegats o plomes. Alguns d’aquests animals són la guineu, l’esquirol, el ratolí de bosc, la mostela, l’eriçó, la serp verda o el gripau. N’hi ha d’altres, com el porc senglar i el toixó, que malgrat solen viure en alzinars, és molt difícil trobar-los al bosc de Santiga ja que l’augment de l’activitat humana els ha aïllat fins a l’extrem que ja no tenen suficient espai per viure-hi.

Esparraguera Galzeran

Heura

Pinyes rosegades per esquirol i ratolí de bosc



Les funcions del bosc

La idea clàssica del bosc com un espai verge, sense intervenció humana, actualment gairebé no existeix. Des de la prehistòria els humans han utilitzat el bosc. Els boscos actuals són el resultat d’aquest ús, de manera que a Europa, pràcticament no trobem boscos on els humans no haguem influït.

Tradicionalment, el bosc ha estat un recurs renovable del qual l’home n’ha obtingut fusta, bolets, plantes aromàtiques i remeieres, fruites, principis actius per a molts medicaments, etc. Tot això és el que s’anomena la funció productiva del bosc.

Però el bosc té múltiples funcions de caire ecològic: protegeix el sòl de l’erosió, allotja una gran diversitat d’éssers vius, regula el règim de pluges, produeix oxigen i, a la vora de les ciutats o vies de comunicació purifica l’aire, refresca l’ambient i esmorteix el soroll. El cas de Santiga, a més, representa un dels darrers retalls d’espai vital per els éssers vius que poblen la plana del Vallès, entre els quals també cal incloure les persones.

Cal ser conscients però, que una zona boscosa tan petita i aïllada com és Santiga, difí-cilment podrà allotjar algunes espècies animals i vegetals, ni contenir determinats processos ecològics que necessiten espais més grans i menys pertorbats per l’activitat humana.

Funció productiva: se n’obté fusta, bolets, plantes remeieres,...

Funció ecològica: són el refugi de milers d’espècies (animals, vegetals, fongs,...), renoven l’aire ja que fabriquen oxigen, eviten l’erosió del sòl, regulen el règim de pluges,...



Si analitzem el problema a nivell global, la pèrdua de boscos suposa la desaparició d’eco-sistemes complexes i rics, posa espècies en perill d’extinció amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat, inicia els processos de desertització i augmenta l’efecte hivernacle. Nosaltres podem aportar el nostre petit gra de sorra protegint el que tenim a la vora i seguint el lema: “pensa globalment, actua localment”.

Finalment, cal fer esment de la funció social del bosc de Santiga, avui especialment important. Així, podem considerar-lo com un espai cultural on es desenvolupen activitats de caire educatiu i científic així com activitats esportives o de lleure. Òbviament, l’ús social mal entès ha deixat empremtes ben visibles: camins oberts per les motos de trial, deixalles arreu, grafits i gravats a les escorces dels arbres, etc.

Sovint, la funció social i productiva es barregen quan anem a collir bolets, espàrrecs, molsa, plantes remeieres, pinyes i d’altres fruits. Aquestes activitats poden representar un impacte negatiu si es realitzen de manera desproporcionada i alterant l’entorn. Pensem que molts d’aquests recursos són l’aliment de molts animals o afecten al seu espai vital.

Les tres funcions (productiva, ecològica i social) són presents al bosc de Santiga, si bé en diferents èpoques de la nostra història n’ha dominat la productiva per damunt de les altres. Actualment hi ha un evident desajustament entre aquestes funcions com a conseqüència de la pressió de diverses activitats humanes (polígons industrials, creixement urbanístic, auto-pistes i altres infrastructures de transport, qualitat de les aigües del riu Ripoll, etc.). Aquest fet, tan evident a Santiga i estès arreu, ha portat des de fa uns anys a l’aparició del concepte de desenvolupament sostenible, que pretén millorar la qualitat de la vida humana evitant al màxim el deteriorament els ecosistemes que ens envolten.

En el cas del bosc de Santiga, què representa? D’entrada, cal conservar el bosc en el seu estat actual i que les funcions que acompleix i els organismes que hi viuen es mantinguin en el futur. Tot i així, cal anar més enllà, ja que el bosc actual es troba sotmès a una gran pressió i el seu manteniment passa per eliminar aquests impactes negatius. Per això, cal millorar la gestió d’aquest espai (millora de la qualitat del riu, manteniment de zones agrícoles, reforestació de zones que envolten el bosc, limitació de les zones urbanes, etc.) i educar les persones per fomentar l’ús social i productiu correcte del bosc. D’aquesta manera, el bosc també podrà assolir una veritable funció ecològica.

Funció social: són espais ideals per a les activitats de lleure: passeig, esport...



El riu Ripoll (Parada 3)

Situació i formació

El riu Ripoll forma part de la conca del Besòs, del qual és afluent. El curs principal té 39,5 km de longitud. Neix a la serra de Granera i recorre pels municipis de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet abans de desembocar al Besòs, a Montcada i Reixac.

Aquest curs fluvial es va formar fa uns 22 milions d’anys i al llarg d’aquest temps ha deixat empremtes del seu pas, tant en el llit del riu (sediments) com en les vores (terra-sses i cingleres fluvials). Efectivament, els materials tous de la plana del Vallès (ar-giles, gresos i conglomerats) han estat for-tament erosionats pels rius que els creuen, per això en molts punts el riu Ripoll i d’al-tres rius discorren encaixats en valls estre-tes uns quants centenars de metres per dessota del nivell general del terreny.

Les riuades i el bosc de ribera

L’aigua és un agent erosiu molt important i una prova ben directa d’això són les riuades o les avingudes dels rius mediterranis, que s’enduen tot allò que troben al seu pas. A la regió mediterrània no plou gaire, però quan ho fa sol ser de forma torrencial, de manera que els rius es desborden. Una manera de controlar això és conservant i potenciant el bosc de ribera. La vegetació de ribera (anomenada també bosc en galeria perquè les capçades dels arbres formen un sostre damunt el curs d’aigua) que s’estableix als marges de rius i rieres és molt important perquè esmorteix l’efecte de les crescudes, filtra i depura les aigües i reté el sol que hi ha a les vores, evitant-ne l’erosió. Es tracta d’arbres i arbustos caducifolis amb requeriments d’elevada humitat, adaptats a la poca estabilitat del sòl, a avingudes constants i a la falta d’oxigen a les arrels.

QUÈ FAREM? El riu Ripoll no és l’objecte del nostre estudi, però aprofitant que hi passem pel davant...

• Farem uns apunts de la situació i la formació del riu per tal de conèixer allò que els envolta.

• Aprendrem quins elements configuren l’ecosistema fluvial i la seva interrelació.

• Coneixerem què és el bosc de ribera i com són les plantes que viuen en aquest ecosistema.

• Volem reflexionar sobre els impactes que pateix el riu i sobre la importància de la seva conservació i restauració (contaminació d’aigües, escassa vegetació de ribera, desaparició de la fauna...).



Els efectes de l’activitat humana han comportat la desaparició de gran part d’aquesta vegetació com a conseqüència dels processos de canalització de la llera del riu i de la construcció d’infraestructures als marges (carreteres, vies de tren, polígons industrials...). Tot i així, encara es pot trobar prop dels torrents i a tocar del riu Ripoll, arbres com els oms, pollancres, àlbers i d’altres plantes com els joncs, les canyes o els càrexs.

Què representa el riu per la fauna?

El riu Ripoll, a la part més baixa del bosc de Santiga, és un element essencial per la diversitat d’espècies animals que hi ha a la zona. Hi ha espècies que viuen al riu com els peixos, molts amfibis, certs rèptils i un gran nombre d’insectes. Altres espècies del bosc l’utilitzen com a lloc d’alimentació, per beure aigua o bé com a via de comunicació. Sovint, el territori està tan ocupat per les diverses activitats humanes, que els rius són un dels pocs espais que els animals tenen per desplaçar-se d’un lloc a l’altre. En aquest cas, el riu exerceix la funció ecològica de connector o corredor biològic i permet l’intercanvi d’indi-vidus de poblacions petites i separades. Cal ser conscients però, que el mal estat del riu Ripoll i de les seves aigües, dificulta que s’acompleixi aquesta funció.



Les vores del bosc (Parada 4)

A les zones més enlairades, més planes i més exposades al sol i, per tant, més seques, hi trobem masses de pi blanc i, a les vores de bosc, plantes típiques de les brolles (formació arbustiva oberta) com l’estepa blanca (Cistus albidus) el romaní (Rosmarinus officinalis) o la gatosa (Ulex parviflorus). Aquestes comunitats estan formades per espècies diferents a les que trobem a l’interior de l’alzinar, especialment preparades per suportar millor la insola-ció i un sòl de menys qualitat. Aquí les adaptacions són més acusades:

• Les fulles són molt petites, sovint reduïdes a espines, que a més les protegeix de l’herbivoria. Com més peti-ta és la fulla, menys transpira i per tant, estalvia aigua (ex.: la gatosa, argelaga negra).

• Algunes fulles són endurides i coriàcies. El recobri-ment de ceres i la coberta gruixuda fan de barrera, evitant les pèrdues excessives d’aigua i impedint que les fulles es deformin i es marceixin en cas de sequera molt severa (ex.: l’aladern).

• D’altres fulles són semimarcecents. En el cas de forta sequera es marceixen però tenen la capacitat de refer-se de seguida amb una mínima aportació d’humitat (ex.: Les estepes).

• Marge de les fulles revolut per mantenir millor la hu-mitat (ex.: el romaní).

• Fulles cobertes de pèls, no només al revers per retenir la humitat sinó a l’anvers també tenen una pilositat blanca per reflectir els raigs solars (ex.: l’ estepa blan-ca).

• Presència d’essències que actuen com a compostos secundaris que ajuden a retenir l’aigua i confereixen un gust amarg a la planta per defensar-se de l’her-bivoria (ex.: el cap d’ase, el romaní, l’espígol).

QUÈ FAREM?

• Descobrirem un altre ecosistema: la brolla. Observarem les diferències respecte l’alzinar.

• Identificarem les espècies vegetals més representatives que desenvolupen una sèrie d’estratègies per adaptar-se a unes condicions ambientals diferents.

• Destacarem la importància de les zones de transició per la seva biodiversitat i el seu ús per part dels animals dels ecosistemes contigus (conreus, bosc, riu ...).

Romaní

Gatosa



Més enllà del bosc trobem ecosistemes agrícoles i prats de pastura mediterranis, més o menys en desús. És interessant ressaltar la vorada del bosc, a la qual fèiem esment, com una interessant zona de transició entre dues comunitats ben diferents: l’alzinar i les pastures i conreus. Els ecòlegs denominen ECOTÓ a aquesta zona de transició i destaquen el gran nombre d’espècies que hi podem trobar pròpies de les dues comunitats que separen i d’altres exclusives d’aquest ecotó.

A més, els ecotons són utilitzats com a zona d’alimentació i refugi per als animals que s’endinsen en els ecosistemes oberts dels conreus i les pastures i, alhora, representen una franja de resguard davant dels depredadors i del destorb de l’activitat humana per als animals que només viuen bé a l’interior del bosc.



La transformació del paisatge (Parada 5)

Agents atmosfèrics, agents geològics:

Ja s’ha comentat que la Depressió Pre-litoral, de la qual en forma part el bosc de Santiga, està formada per materials geològics poc consolidats (argiles, gresos i conglomerats) on posteriorment es van obrir pas diferents cursos fluvials que creuen la plana de nord a sud. Els agents atmosfèrics i els agents geològics han estat al llarg de molts anys (i ara encara ho són) els grans modeladors naturals del paisatge.

L’aigua és un d’aquests agents modeladors i una prova d’això és la forta erosió que ha anat produint el riu Ripoll al seu pas, provocant aquesta terrassa fluvial de fort desnivell i damunt de la qual es situa el bosc de Santiga.

El paper de l’espècie humana en la transformació del paisatge:

El paisatge que tenim davant nostre s’ha anat modelant de manera natural durant milions d’anys, però si ens fixem veurem que en molt menys temps l’Home l’ha modificat força se-gons la seva conveniència. Així, en alguns llocs hi ha construït vies de comunicació, en d’al-tres zones més planes pobles i ciutats, o bé fàbriques i indústries i les zones amb pendent, que no són apropiades per edificar, encara hi resten clapes de bosc. Probablement hagi estat aquest fet el què les ha salvades.

QUÈ FAREM?

• Analitzarem i interpretarem el paisatge actual, fixant-nos amb el grau d’humanització o artificialitat del paisatge, fet que demostra la capacitat que té l’Home per transformar i destruir la natura segons els seus interessos.

• Localitzarem les masses forestals i cercarem el perquè d’aquesta situació restringida. • Diferenciarem els conceptes de plantació d’arbres versus bosc. Com caldria fer una plantació

per tal que acabés confonent-se amb el bosc que l’envolta?

• Reconeixerem els límits del bosc de Santiga



Al voltant del bosc de Santiga, els diferents usos del terreny al llarg de la història han anat transformant el paisatge. Així, moltes d’aquestes zones eren antigament camps de conreu i posteriorment prats de pastura d’ovelles que, gradualment amb els anys podrien regenerar-se de manera natural formant un matollar i després de nou, un bosc. Aquest procés s’ano-mena SUCCESSIÓ SECUNDÀRIA (*).

(*) La successió natural o primària té lloc quan es comença d’una situació sense vegetació. El procés consisteix en la colonització per part de les plantes d’un terreny rocós. En un primer pas, les molses, els líquens i les llavors de les herbes germinen entre les escletxes de les roques i poc a poc es genera una fina capa de sòl gràcies a l’acció de les arrels que disgrega les substàncies minerals i a l’aportació de fullaraca (formació d’ un prat). Després ja hi poden créixer altres herbes i arbustos que continuen el procés (formació d’un matollar) i així successivament fins que s’arriben a instal·lar els arbres (formació del bosc). És un procés lent que pot durar milers d’anys, més que no pas la successió secundària o regeneració on ja es parteix d’un sòl preexistent i d’un banc de llavors en aquest sòl o d’espècies rebrotadores, que són capaces de tornar a brotar després d’una talada o d’un incendi.

De fet, en alguns erms ja s’hi poden trobar arbustos i plançons. En d’altres, la mà de l’home hi ha introduït plantacions de pi pinyer i fa pocs anys, de pi insigne. El pi insigne és una espècie introduïda per l’Home que no forma part de la nostra vegetació, sinó que és originària de Califòrnia. Algunes espècies introduïdes poden tenir dificultats d’adaptació als nous ecosistemes de destí, com ha passat amb el pi insigne que ha patit molts atacs de les erugues de la processionària. Per això, posteriorment es va fer una nova reforestació amb plançons de pi pinyer. Alhora de fer reforestacions, s’ha d’utilitzar espècies autòctones, prò-pies de la zona que, de fet, són les que de manera natural els hi pertocaria viure.

Tant els erms com les plantacions, a la llarga, poden esdevenir masses forestals, però no seran pas iguals. En el primer cas, tot i trigar més temps en formar-se, podrem parlar de bosc, ja que reproduirà la vegetació típica de la zona. En l’altre cas, no serà correcte anomenar-lo bosc, sinó plantació forestal, perquè hi dominarà una espècie (forània o autòctona), tot els arbres estaran arrenglerats, de la mateixa edat i, si es mantenen els treballs forestals, sense sotabosc (les herbes i arbustos que van creixent es talen per tal d’accelerar el procés de creixement dels arbres i evitar que d’altres plantes els hi facin competència ja que lluiten pels mateixos recursos: aigua, nutrients, llum...).



L’home és un dels agents que pot transformar el paisatge amb més rapidesa. En els últims 30 anys els efectes sobre el conjunt del territori i, concretament sobre el bosc de Santiga i els seus voltants, han estat notables i força negatius. Pensem que el 1967 no existien les grans autopistes que ara passen pel sud del bosc de Santiga. És interessant adonar-nos que si bé les fàbriques han donat riquesa i molts llocs de treball, també han portat al riu Ripoll fins a l’actual estat de degradació. Afortunadament, la posada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals d’origen urbà i industrial els darrers anys, han ajudat a revertir aquesta situació.

Entre aquests grans canvis destaquem:

• La contínua reducció de les masses boscoses, ja molt limitades per l’expansió dels conreus i actualment localitzades en indrets de difícil accés i de fort pendent, com els vessants de les muntanyes.

• La transformació dels conreus en sòl urbanitzat.

• El gran increment de les vies de comunicació generalment construïdes en terrenys agrícoles molt fèrtils.

• El gran creixement de la ciutat: s’han edificat habitatges, equipaments, grans super-fícies comercials...

• L’aparició de grans polígons industrials.

• L’aparició de petites hortes marginals pròximes al riu Ripoll, conreades per la creixent població urbana de les zones pròximes. Actualment però, els horts que hi havia a la vora del bosc de Santiga ja han desaparegut.

Però les transformacions del paisatge no han de ser sempre negatives per l’entorn. La restauració del bosc de ribera, la millora de la qualitat de l’aigua dels rius o les reforestacions

Nivell d’urbanització a la zona de Santiga als anys 60 i a l’actualitat.



en conreus abandonats són alguns aspectes que poden afavorir la conservació d’indrets com el bosc de Santiga.

Ja hem fet referència que són necessaris una sèrie de canvis en la societat humana per aconseguir un desenvolupament sostenible, uns canvis que, majoritàriament, encara estan per fer. Cal que siguem conscients que les activitats humanes (ciutat, indústria i comu-nicacions) es donen dins la natura i no de manera separada.

A Santiga, el desenvolupament sostenible pot voler dir que d’aquí a 30 anys puguem visitar de nou el bosc i veure’l net de deixalles, amb una franja de conreus i de més massa forestal envoltant-lo i separant-lo de les fàbriques, amb els camins ben conservats, amb aigua neta corrent pel riu Ripoll, etc. Cal que entre tots col·laborem per conservar el bosc de Santiga, i que cada dia fem més nostres els criteris del desenvolupament sostenible, tant en el bosc com en la nostra activitat diària a la ciutat (ja que tot el que fem, d’alguna manera, repercuteix en el medi). Per tot això seria molt positiu, que l’alumnat fos conscient de la necessitat de conservar el bosc de Santiga i fins i tot que el fes seu, venint-hi a passejar, però sobretot respectant-lo i fent-lo respectar als altres.



5. SUGGERIMENTS DE TREBALL PREVI

Per a cicle mitjà de primària

• Fer un qüestionari d’idees prèvies sobre el concepte de bosc, les normes bàsiques de comportament al bosc, la relació de l’home amb la natura, etc. i treballar-ho a l’aula.

• Preparar una sopa de lletres amb vocabulari relacionat amb el Bosc de Santiga.

• Treballar els punts cardinals a partir de la construcció d’una brúixola de cartolina.

• A partir del plànol de l’escola, treballar els espais, punts cardinals, orientar-se amb les diferents aules, els espais del pati.

• Investigar els diferents mètodes d’orientació utilitzats durant la història a partir de llibres de la biblioteca.

• Utilitzant una foto aèria o un mapa del municipi de Barberà, fer una descripció del municipi i situar els elements més simbòlics, com també el bosc de Santiga.

• Buscar fotografies a llibres i revistes on es puguin veure diferents tipus de paisatges naturals. Comparar les imatges del bosc mediterrani amb altres tipus de bosc. Es pot introduir el vocabulari dels elements treballant-ho des de la matèria de català, castellà o llengua estrangera.

• Fer un llistat dels elements que els alumnes creuen que poden trobar en un bosc. Posteriorment a la sortida, es pot analitzar quines coses s’han trobat i quines no.

• Preparar fitxes d’investigació de la fauna: què volem saber? com ho investigarem? què pensem que trobarem?

• Utilitzant una foto aèria o un mapa marcar el recorregut del riu Ripoll al seu pas pel municipi de Barberà. Completar el recorregut de tot el riu des del seu naixement fins a la desembocadura i veure per quins pobles i ciutats passa. També es pot utilitzar simuladors com el Google Earth per fer el recorregut del riu.

• Fer una llista dels diferents usos que se li donen a l’aigua: a casa, a l’escola, al carrer... Buscar imatges de les diferents situacions en que l’aigua és l’element protagonista en les vides diàries dels alumnes. Aquest anàlisi pot anar lligat amb una explicació del cicle de l’aigua i de l’aigua com a recurs.

• Escriure una redacció on que el protagonista sigui el propi alumne però com si hagués nascut a l’època dels seus avis i avies. Descriure com seria Barberà. Poden demanar ajuda als seus familiars i informar-se de com era el municipi.

• Fer una llista de les coses que es poden fer al bosc. Durant la sortida, es poden buscar indicis per tal de comprovar que hi venen a fer les persones.



Per a cicle superior de primària

• Qüestionari d’idees prèvies sobre el concepte bosc, les normes bàsiques de comportament al bosc, la relació de l’home amb la natura…

• Preparar una sopa de lletres amb vocabulari relacionat amb el Bosc de Santiga.

• Buscar articles a diaris i revistes comarcals que parlin sobre el Bosc de Santiga.

• Treballar els punts cardinals a partir de la construcció d’una brúixola de cartolina.

• Utilitzant una brúixola, organitzar un joc de la “cerca del tresor” al pati de l’escola. Les diferents pistes poden estar situades en espais situats a partir dels punts cardinals. Al final de tot poden acabar dibuixant un mapa del pati vist en planta, per a introduir el concepte mapa com a representació d’espais.

• Investigar els diferents mètodes d’orientació utilitzats durant la història a partir de llibres de la biblioteca.

• Utilitzant una foto aèria o un mapa del municipi de Barberà, fer una anàlisi descriptiu del municipi i localitzar els elements més simbòlics, com també el bosc de Santiga. Es poden pintar en colors diferents el nucli urbà, els polígons industrials, les carreteres principals i el bosc de Santiga.

• Buscar fotografies a llibres i revistes on es puguin veure diferents tipus de paisatges naturals. Comparar les imatges del bosc mediterrani amb altres tipus de bosc. Es pot introduir el vocabulari dels elements treballant-ho des de la matèria de català, castellà o llengua estrangera.

• Buscar un mapa climàtic de Catalunya i situar-hi Barberà. Descriure el clima i el tipus de paisatge que es trobarà durant la sortida.

• Preparar fitxes d’investigació de la fauna: què volem saber? com ho investigarem? què pensem que trobarem?

• Fer una descripció de les parts d’una planta a partir d’una mostra del pati de l’escola o del carrer tot remarcant els trets més característics.


• Buscar fotografies antigues i observar com era el municipi des del punt de vista ambiental (naturista i antropocèntric) i antropològic (construcció, desenvolupament i energia)

• Desenvolupar un petit joc de rol: si tu fossis un pagès / l’alcalde / un empresari / un animal / una planta ...

Què faries al bosc de Santiga? Com t’agradaria que fos? Què t’agradaria trobar? Quines coses creus que et serien útils?



Per a primer i segon cicle de secundària

• Qüestionari d’idees prèvies sobre el concepte bosc, les normes bàsiques de comportament al bosc, la relació de l’home amb la natura…

• Buscar articles a diaris i revistes comarcals que parlin sobre el Bosc de Santiga.

• Buscar un mapa topogràfic del municipi de Barberà. Situar el nucli urbà, els polígons industrials, les carreteres principals i el bosc de Santiga. Localitzar elements significatius, l’alçada màxima i mínima del territori, calcular la superfície aproximada del bosc de Santiga.

• Buscar un mapa climàtic de Catalunya i situar-hi Barberà. Descriure el clima que li correspon i el tipus de paisatge que s’espera trobar durant la sortida.

• Treballar el concepte de clau dicotòmica a partir de mostres de fulles. Construir una clau dicotòmica pròpia per entendre la dinàmica. Es pot treballar en grups reduïts i desprès intercanviar-se les claus dicotòmiques per a comprovar que funcionen.

• Fer una descripció acurada de les parts d’una fulla. Repassar conceptes com fulles simples i compostes, forma de la fulla, marge de la fulla, disposició a la tija.


• Buscar fotografies antigues i observar com era el municipi des del punt de vista ambiental (naturista i antropocèntric) i antropològic (construcció, desenvolupament i energia)

• Desenvolupar un petit joc de rol: si tu fossis un pagès / l’alcalde / un empresari / un ecologista / un caçador / un ciclista...

Què faries al bosc de Santiga? Com t’agradaria que fos? Què t’agradaria trobar? Quines coses creus que et serien útils?



6. SUGGERIMENTS DE TREBALL POSTERIOR

Per a cicle mitjà de primària

• Realitzar un mural amb dibuixos sobre les coses que han vist durant la sortida i que més els hi ha sorprès.

• Preparar una enquesta que els alumnes hagin de realitzar a altres alumnes de l’escola, professorat o les seves famílies amb preguntes sobre el bosc de Santiga i els seus elements. Analitzar els resultats a classe amb l’objectiu de fer-se una idea general del que la gent sap o creu saber sobre el bosc i comparar-ho amb el que hem après.

• Escriure un conte sobre les aventures d’algun dels animals present al bosc de Santiga.

• Realitzar un concurs de poesies relacionades amb les sensacions viscudes durant la sortida al Bosc de Santiga.

• Treballar l’ús de la brúixola dintre el recinte de l’escola realitzant una descripció gràfica o un mapa dels diferents espais que es troben a l’escola. També es poden situar les cases dels alumnes en un mapa de la ciutat.

• Representar de forma gràfica i simplificada l’estructura del bosc de Santiga on quedin ben definits els quatre grans grups de vegetació presents a l’alzinar (herbàcies, lianes, arbustos i arbres). Podem utilitzar dibuixos o fotos fetes a la sortida.

• Buscar informació dels animals que sabem que viuen al bosc de Santiga: com són, què mengen, on viuen, quins són els seus rastres. Es poden fer fitxes per grups i penjar-les a l’aula o als passadissos per donar-ho a conèixer a la resta de l’escola.

• Fer una redacció de com deu ser la vida d’un dels animals que podem trobar al bosc de Santiga.

• Treballant per grups, realitzar un herbari amb les plantes típiques del bosc mediterrani a partir de dibuixos i fotografies. Buscar els noms en català, castellà i llengua estrangera. Les plantes poden ordenar-se en ordre alfabètic.

• Treballar el cicle de l’aigua mitjançant un dibuix o confeccionar un mural.

• Realitzar vinyetes de còmic on es visualitzin les normatives d’ús i estada al Bosc de Santiga.

• Organitzar un concurs de logotips i lemes per a una campanya de protecció del bosc de Santiga.

• Preparar un recull de possibles arguments que es poden utilitzar per a reivindicar la importància de la conservació dels boscos. Amb els arguments escrits per a cada alumne es pot proposar un debat simple on els alumnes amb arguments semblants s’agrupin. L’objectiu del debat no és rebatre l’argument dels altres alumnes sinó plantejar un ordre segons la importància.



Per a cicle superior de primària

• Fer un mural amb dibuixos i fotografies realitzades durant la sortida. En aquest mural es presentaran tots aquells detalls que hagin cridat l’atenció a l’alumnat.

• Preparar el joc de “Picalletres” o “Pasapalabra” amb el vocabulari nou après durant la sortida.

• Preparar un joc de Memory a partir de fotografies, dibuixos o imatges realitzades o buscades pels alumnes que tinguin relació amb els elements que han pogut observar durant la sortida del bosc de Santiga.

• Realitzar i gravar un anunci de Televisió de promoció del bosc de Santiga.

• Escriure un article sobre l’experiència viscuda durant la sortida per a la revista de l’escola.

• Treballant per grups, preparar exposicions orals sobre cadascun dels temes abordats durant la sortida (orientació, el bosc mediterrani, la fauna, la vegetació, el riu Ripoll, la transformació del paisatge i les funcions del bosc de Santiga).

• Cercar informació històrica sobre les formes utilitzades per a orientar-se en les diferents civilitzacions. Amb aquesta informació es poden preparar per grups una exposició oral on cada grup expliqui a la classe un dels mètodes, d’aquesta manera s’aconsegueix fer un recorregut històric de la orientació.

• Representar de forma gràfica i simplificada l’estructura del bosc de Santiga on quedin definits els quatre grans grups de vegetació presents a l’alzinar (herbàcies, lianes, arbustos i arbres). Cada alumne ha de dibuixar i decorar una de les plantes treballades a la sortida i amb les reproduccions sobre paper, es fa un mural gegant.

• Representar en forma de mural les relacions tròfiques entre els animals presents al bosc. Mitjançant aquest mural, es poden mostrar les repercussions que tindria l’extinció d’alguna espècie.

• Cercar informació històrica de l’ús que la societat ha donat als rius i les rieres i com els assentaments humans han evolucionat al voltant de cursos d’aigua dolça.

• Fer un mural amb els impactes que poden produir cadascuna de les transformacions humanes produïdes per l’ús i consum de l’aigua dolça al riu Ripoll. El mural pot ser decorat mitjançant dibuixos o bé fotografies que busquin els alumnes.

• Realitzar vinyetes de còmic on es visualitzin les normatives d’ús i estada al bosc de Santiga.

• Proposar el material gràfic que manca al Bosc de Santiga per a poder millorar l’accés i la informació als visitants (cartells informatius, senyals, normatives, recorreguts, mapes i tríptics...)

• Preparar per grups una campanya gràfica per a la protecció del bosc de Santiga (logotip, lema, pancartes...)



Per a primer i segon cicle de secundària

• Preparar un treball individual de la sortida al bosc de Santiga. Poden utilitzar fotografies realitzades el dia de la sortida i demanar informació a l’Ajuntament.

• Treballant per grups, preparar exposicions orals sobre cadascun dels temes abordats durant la sortida (orientació, el bosc mediterrani, la fauna, la vegetació, el riu Ripoll. La transformació del paisatge i les funcions del bosc de Santiga).

• Realitzar i gravar un anunci de Televisió per a promocionar el bosc de Santiga.

• Construir una brúixola senzilla amb una agulla imantada, un pivot, una caixa i una esfera graduada amb punts cardinals i graus.

• Cercar informació històrica sobre les formes utilitzades per a orientar-se en les diferents civilitzacions. Amb aquesta informació es poden preparar per grups una exposició oral on cada grup expliqui a la classe un dels mètodes i, d’aquesta manera, es fa un recorregut per la història de la orientació.

• Cercar informació diversa sobre la fauna present al Bosc de Santiga, (com són, quins rastres deixen, de que s’alimenten, quins costums tenen) i treballant per grups omplir una fitxa de recerca per cadascuna de les espècies.

• Realitzar un herbari amb les fulles de les plantes observades durant la sortida a partir de dibuixos i fotografies. Es pot acompanyar l’herbari d’una clau dicotòmica realitzada pels propis alumnes.

• Cercar informació sobre les plantes observades durant la sortida i altres presents al bosc de Santiga. Es poden completar unes fitxes i confeccionar una llibreta de camp.

• Treballar conceptes com la successió vegetal o les repercussions de les diferents transformacions que pateix un bosc després d’una pertorbació com un incendi, una tala d’arbres o la construcció de carreteres i camins.

• Investigar la història del municipi de Barberà del Vallès i del territori que envolta els terrenys del bosc de Santiga. Aquesta investigació té l’objectiu de conèixer quin ha estat la transformació real del paisatge. La informació pot ser obtinguda a partir d’entrevistes, internet, informació demanada a l’administració o a partir de llibres històrics de la biblioteca.

• Construir una maqueta on que es representin els principals impactes que pateix el bosc (pressió de les àrees industrials, carreteres, pressió urbanística).

• Preparar un estudi estadístic per a realitzar amb la ciutadania de Barberà del Vallès amb l’objectiu de conèixer el coneixement que tenen del bosc, l’ús de l’espai i les funcions que aquest bosc compleix. Aquest estudi estadístic pot estar basat en unes enquestes realitzades pels alumnes a la ciutadania de Barberà.

• Prepara una proposta de material gràfic pel Bosc de Santiga amb l’objectiu de poder millorar l’accés i la informació al terreny a la ciutadania (cartells informatius, senyals normatives, recorreguts i itineraris, mapes i tríptics...)



7. BIBLIOGRAFIA

• ADENA "El libro rojo de los bosques españoles". Madrid: Edesca, 1989. 392p. (Definició dels criteris de conservació i les categories que caracteritzen els graus d'amenaça d'aquests ambients. Informació sobre l'estat dels boscos.)

• BRITISH MUSEUM. "La natura en acció". Barcelona: Ketres, 1982.

• COSTA-PAU, R. "La protecció del bosc". Barcelona: Parramon, 1993. 31p. (Informacions sobre els boscos i el seu funcionament com a ecosistemes i les disfuncions que afecten els sistemes boscosos. Proposa experiments senzills que permeten entendre el procés d'erosió del sòl i el flux de nutrients en les plantes. Acaba amb un glossari)

• FERRES,L. "El bosc mandrós". Barcelona: Onda 1988. 40p. (Preguntes i respostes per entendre millor què és i com funciona un bosc)

• JOHNSON,H. "El bosque: fauna, flora y recursos económicos del bosque mundial". Barcelona: Blume, 1987. 224p. (Visió històrica sobre l'ús del bosc, i aspectes genèrics sobre els boscos del món, els tipus de boscos i recursos forestals)

• LA VOLA, Equip d'Educació Ambiental. "El bosc: un ecosistema i un recurs". Vic: Eumo,1994 (Carpeta pedagògica). (El llibre consta de 15 capítols que aborden la temàtica forestal des de punts de vista molt variats i complementaris. La informació és precisa i de clara intencionalitat didàctica. Al final de cada capítol es proposen una o dues activitats per a ESO. Hi ha un dossier de treball per a l'alumne/a)

• MARCHAND,P. "Boscos i arbres". Barcelona: Cruïlla, 1994. 44p. (Biblioteca Interactiva Món Meravellós). (Llibre interactiu que presenta el tema d'una manera molt suggerent. Inclou atractives il·lustracions , glossari, adreces d'interès i cronologia.)

• MYERS, N. "Gaia:el atlas de la gestión del planeta". Barcelona: Hermann Blume, 1994.

• PUJOL, J. "La vida al bosc". Barcelona: Teide, 1985

• RODRÍGUEZ, M. C.; LLABRÉS, A. "Investigant el paisatge: fitxes didàctiques del medi natural". Govern Balear, 1998.

• SCOTT, M. "Ecología". Barcelona: Edebé, 1995

• WWF/ADENA. "Un mar de boscos". Madrid: WWF/ADENA, 1996 (carpeta d'activitats pedagògiques) (Conjunt de materials educatius que formen part d'un projecte d'abast europeu per endinsar-se en el coneixement dels boscos mediterranis. Consta d'una guia didàctica i un dossier informatiu pel professorat. Per als nois i noies hi ha un quadren d'activitats i una antologia amb una selecció de literatura, imatges, música, etc., referida als boscos.)

• Vídeo "Els nostres boscos" (55min). En préstec a la Fundació Roca Galés Tel: 93-215-48-70.

• Vídeo "El nostre bosc" (10 min). Per als més petits. En préstec al Centre de Documentació i Recursos del Parc de Collserola. Tel: 93-580-76-54.

Santiga - bdv.es · La zona del bosc de Santiga té un clima pròpiament mediterrani. Les...

Documents

Transcript of Santiga - bdv.es · La zona del bosc de Santiga té un clima pròpiament mediterrani. Les...