Santa Cristina d’Aro, 2011

Acte de celebració del Dia Internacional de les famílies

LA GRAN NOTÍCIA

En saber que l’Anna, la

meva néta, estava en camí

el meu cor va esclatar i em

van assaltar emocions i

sensacions inexplicables,

intenses. Uns van quedar

dins meu i d’altres les vaig

anar compartint amb les

meves filles en l’espera dels

nou mesos.

Paqui Jiménez Antequera

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

En un un país molt llunyà van

dictar una llei que deia:

Va néixer la persona que m’obria

un nou espai de relació, de

sensacions, de sentiments, de

preocupacions, d’alegries... Ja sóc

àvia! El fet de ser àvia simplement

perquè algun fill/a teva ha tingut

un fill/a, et dóna el títol, però el fet

de ser àvia s’ha de viure i se n’ha

d’aprendre. I com es fa d’àvia? Jo

he hagut d’aprendre’n, n’estic

aprenent. I la meva filla m’ha

ajudat a ser àvia.

Rosa Guitart i Aced

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

ALEGRIA

El moment en el qual et diuen que seràs avi és molt important però quan

veus per 1a vegada la teva filla amb el nét acabat de néixer en braços és

la representació més eloqüent i indiscutible de la bellesa humana.

Jaume Cela i Ollé.

PORS

TENDRESA (...)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Com a avi et pots permetre el luxe

de mimar-lo sense gaires manies,

d’esgarriar-lo una micona, perquè

ja té els pares que l’educaran i quan

ens el portin a casa a dinar,

menjarem pasta amb quetxup i la

verdura que se la mengi al vespre a

casa seva. Jaume Cela i Ollé.

Una de les coses que més m’agrada

fer és poder dir de tant en tant a les

meves nétes “això que hem fet no li

digueu a la mare!”

Rosa Guitart i Aced

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Sense saber-ho els meus néts m’han desafiat a fer coses de les

quals ja me’n sentia incapaç. Isabel Cabanellas Aguilera

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Exerceixo d’àvia sense pressions d’obligació, d’horaris, de necessitats

compensatòries de feina. Sóc àvia perquè em ve de gust i ho vull,

perquè en gaudeixo i m’ho passo bé, perquè res ni ningú em diu quan

he de ser-ho. Paqui Jiménez Antequera

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

La relació entre àvia i néta és un espai on dónes i reps, i reps més que

dónes; un espai on vols que la criatura sigui feliç, que gaudeixi, que vagi

creixent, coneixent el lloc on li ha tocat viure. Rosa Guitart i Aced

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Sens dubte, els moments més bonics i desitjats per mi són quan sona el

timbre i sé que són elles. Obro la porta i la més gran es llança als meus

braços amb un “t’estimo àvia!” i la més petita, em reclama aixecant els

braços perquè l’agafi. Paqui Jiménez Antequera

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

DECÀLEG PER INTENTAR ESDEVENIR UN AVI RAONABLE (Jaume Funes)

1- Recorda que els néts no són teus. Ni decideixes per ells, ni has d’acceptar que

te’n deleguin l’educació. És millor que no hagis que suplir els seus pares.

2- No renunciïs a educar-los, al fet que se sentin vinculats a tu i segurs de la teva

estimació. Fes que quan creixin puguin ser crítics amb tu i amb els seus pares.

3- Accepta altres perspectives vitals i que els néts te les facin veure i viure.

Descobrir és rejovenir-se. El passat mai va ser millor.

4- Deixa que estovin els teus sentiments i posa’t tendre.

5- Per posar-se “neures” i histèrics ja hi són els seus pares. Els avis/es aporten

serenor.

6- Recorda que no ets ni únicament ni principalment avi/a. No ets útil si no tens

altres pretensions i il·lusions en la teva vida.

7- No tens dret a espatllar la seva infància amb els teus malestars.

8- Ajuda’ls a descobrir la vida, no els estalviïs viure-la explicant-los la teva

“experiència”

9- Si pots, fes d’avi/a d’altres néts.

10- Fes ara quelcom perquè el futur del teu nét o néta, de la societat en què viurà,

sigui millor.

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

REFLEXIONS D’ALGUNS AVIS I ÀVIES

Ser avi és com tornar a començar quan ben bé tot està a punt d’acabar-se.

Jaume Funes Artiaga

-Ser avi o àvia per primera vegada genera una sensació indescriptible, una

emoció desconeguda, una enorme tendresa i una obertura diferent cap als teus

fills/es, que ja han abastat la plenitud en haver portat al món un nou ésser, un

nét que omple de felicitat la família. Jesús Asensi

-Quan et diuen que els avis el que han de fer és deseducar, no ho acceptes, però

descobreixes la creativitat, la bogeria, l’anarquia i el joc com a formes positives

d’educar. Jaume Funes Artiaga

Quan va néixer el meu primer nét vaig sentir que tota la meva història es posava

en joc, que tot el meu recorregut de vida es removia i cobrava actualitat. Per una

banda sem feien presents les vivències amb els meus avis, per l’altra, les dels

meus pares amb els meus fills, i fins i tot se’m van encreuar alguns dels

sentiments que em van envair quan vaig ser mare jo mateixa. Tota una revolució

interna. Mari Carmen Díez Navarro.

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

L’amor d’àvia és un amor senzill, que ve sense demanar-nos permís i se’ns

instal·la dins. És un amor entregat i alegre, sense gaires condicions. És un

amor submís d’admiració, d’implicació i d’emocions acumulades. Jo sé que

m’estimaria els meus néts fossin com fossin. Mari Carmen Díez Navarro.

Cada vegada que el meu nét estira els bracets cap a mi m’és gairebé

impossible posar en paraules els meus sentiments. Isabel Cabanellas Aguilera

-Amb els néts tens l’oportunitat de reviure una història que et sembla va passar

fa molt de temps però amb la saviesa que et dóna la intuïció que diu que

reviure no és viure el mateix i de la mateixa manera, sinó que és viure sabent

ja que no repetim mai res, que el món és sempre diferent i que tot i saber

tantes i tantes coses pots tornar a espatllar-ho tot. Per tant, fer d’avi significa

assumir el risc de tornar a ser testimoni d’aquest món davant el nouvingut.

Jaume Cela i Ollé

Cites textuals extrets del llibre “Els plats s’assemblen a les olles. (2010) Editorial Graó.

Imatges extretes del llibre “Amb ulls d’avi” de Fernando Tonucci (2009) Editorial Graó.

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)

Projecte Santa Cristina COeduca: els paper dels avis i les àvies en la coresponsabilitat familiar (2011)