Sant Martí de Tous - Patrimoni culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08226/memoria.pdf · Nom...

Mapa del Patrimoni Cultural

Sant Martí de Tous

Cat Patrimoni – Web Cultura SCPRedacció: Núria Cabañas Anguita

2017


Sant Martí de Tous

WEB CULTURA, SCP – Plaça Barcelona’92 nº 7 baixos ‐ 08280 CALAF Tels. 93 869 98 46 ‐ 637 81 14 27 e‐mail: [email protected]

www.catpatrimoni.com

Memòria Tècnica[p. 1]

Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous L’Anoia

Núria Cabañas Anguita

Calaf, Març de 2017

MEMÒRIA TÈCNICA


Sant Martí de Tous




SUMARI

1. PRESENTACIÓ ...................................................................................................................... 5

2. AGRAÏMENTS ...................................................................................................................... 6

3. METODOLOGIA ................................................................................................................... 7

3.1. Marc teòric ........................................................................................................................ 7 3.2. Metodologia de treball ...................................................................................................... 9

4. Marc històric i geogràfic ................................................................................................... 12

4.1. Marc geogràfic i físic ....................................................................................................... 12 4.2. Marc demogràfic i econòmic ........................................................................................... 13 4.3. Marc històric ................................................................................................................... 16 4.4. Toponímia i escut municipal ........................................................................................... 20

5. Resultats ............................................................................................................................ 21

5.1. Elements fitxats ............................................................................................................... 21 5.1.1. Patrimoni immoble ...................................................................................................... 22 5.1.1. Patrimoni moble .......................................................................................................... 29 5.1.2. Patrimoni documental ................................................................................................. 30 5.1.3. Patrimoni immaterial .................................................................................................. 31 5.1.4. Patrimoni del medi natural ......................................................................................... 33 5.2. Estat actual ...................................................................................................................... 35 5.2.1. Titularitats ................................................................................................................... 35 5.2.2. Cronologia ................................................................................................................... 35 5.2.3. Estat de conservació .................................................................................................... 36 5.3. Descripció de l’estat legal de protecció .......................................................................... 37 5.4. Elements no fitxats .......................................................................................................... 43

6. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... 45

ANNEX 1: ELEMENTS FITXATS PER ORDRE NUMÈRIC

ANNEX 2: ELEMENTS FITXATS PER ORDRE TIPOLÒGIC

ANNEX 3: ELEMENTS FITXATS PER ORDRE ONOMÀSTIC


Sant Martí de Tous




NOTA‐ AQUESTA VERSIÓ DE LA MEMÒRIA ESTÀ ASSOCIADA A LA VERSIÓ PUBLICA DEL MAPA, QUE NO PERMET, PER RAONS DE SEGURETAT, LA VISUALITZACIÓ DE LES FITXES DELS ELEMENTS DEL PATRIMONI MOBLE I DOCUMENTAL DE TITULARITAT PRIVADA


Sant Martí de Tous




FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa del Patrimoni Cultural

Població i comarca Sant Martí de Tous, Anoia

Promoció i finançament Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Ajuntament de Sant Martí de Tous

Execució Cat Patrimoni – Web Cultura SCP

Autor Núria Cabañas Anguita

Coordinador Pere Tardà

Coordinador de l’Oficina F. Xavier Menéndez i Pablo de Patrimoni Cultural

Dates d’execució Octubre de 2016 – Març de 2017


Sant Martí de Tous




1. PRESENTACIÓ

L’oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins els seus projectes l’OPC promou l’elaboració de Mapes de Patrimoni Cultural, amb la col∙laboració dels municipis interessats, amb la següent finalitat:

Captació exhaustiva de dades relacionades amb elements del patrimoni cultural i natural del municipi

Valoració dels elements reconeguts

Adopció de mesures per la seva protecció, consolidació i conservació

Planificació d’accions de difusió i de rendibilització social i cultural

Vista general de nucli de Sant Martí de Tous

Aquesta memòria tècnica reflecteix els resultats dels treballs de recerca per la realització del Mapa de patrimoni cultural i natural del municipi de Sant Martí de Tous, de la comarca de l’Anoia. L’estudi, sol∙licitat per l’ajuntament de Sant Martí de Tous, ha estat encarregat a l’empresa Cat Patrimoni ‐ Web Cultura SL. L’elaboració del treball ha estat realitzada per Núria Cabañas Anguita entre els mesos d’octubre de 2016 i febrer de 2017.


Sant Martí de Tous




2. AGRAÏMENTS

L’execució d’aquest treball ha estat possible gràcies a la col∙laboració i suport d’un seguit de persones i el propi ajuntament a qui volem agrair la seva participació i entrega.

Des de l’ajuntament de Sant Martí de Tous es va comptar amb el suport i l’ajut de l’alcalde David Alquézar i Claramunt, el regidor de Cultura, Pau Mir i Molina i l’administradora Macarena Torrado i Viladrich.

També volem agrair altres institucions per la col∙laboració i les atencions rebudes molt professionalment dels seus tècnics alhora de realitzar les consultes, en especial als responsables de l’Arxiu Gavin, a l’Arxiu Episcopal de Vic, al rector de la parròquia de Santa Maria d’Igualada, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i en especial a l’Associació d’Amics de Tous.

Volem agrair especialment al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona que hagi posat a la nostra disposició l’estudi elaborat per Angels Pujol el 2016 “Sant Martí de Tous. Revisió de l’inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana”, que ens ha permès bolcar al nostre Mapa aquest exhaustiu estudi i completar així els jaciments arqueològics del terme.

Finalment, volem agrair a totes les persones que ens han obert les portes de casa seva i que han compartit amb nosaltres els seus coneixements sobre el municipi, en especial Elisa Vidal, Ramon Creus, Vicenç Guinart i Marcial Pons.


Sant Martí de Tous




3. METODOLOGIA

3.1. Marc teòric

L’objectiu de l’elaboració dels Mapes de patrimoni cultural i natural és la recollida exhaustiva d’informació sobre els diversos elements patrimonials del municipi amb la finalitat de realitzar un inventari de tots els elements significatius del nucli pel seu valor històric, artístic, singular i simbòlic. De cada element s’efectua una fitxa amb totes les dades que s’han obtingut a través de la visita in situ i de la informació recollida a través de la documentació bibliogràfica i informació oral proporcionada per particulars del nucli o membres d’associacions. Un cop realitzat l’inventari es poden dur a terme diferents anàlisis i estadístiques per valorar de manera individual o global els béns del municipi.

L’objectiu és oferir una eina de coneixement a l’ajuntament, i en general, als habitants del municipi sobre el patrimoni que els envolta i alhora un instrument de conservació i protecció del mateix. També és un recurs que permet elaborar materials de difusió així com planificar i facilitar la presa de decisions en el plantejament urbanístic del propi municipi. Es tracta, doncs, d’un instrument flexible que permet en el futur ampliar la informació dels béns fitxats i incorporar nous béns, perquè es consideri necessària la seva inclusió, o bé perquè en el moment de la realització del Mapa eren desconeguts.

És important tenir en compte que el Mapa no es una memòria que expliqui el passat històric o el context social o econòmic del municipi, ni tampoc és un catàleg urbanístic del patrimoni arquitectònic del municipi amb una normativa associada de protecció. Per tant, el Mapa no determina la protecció dels bens fitxats per que no té capacitat legal ni normativa, tot i que és un document que pot ajudar a elaborar posteriors catalogacions de caràcter urbanístic. Principalment, un Mapa de Patrimoni és una base de dades que recull de forma sistemàtica el patrimoni cultural i natural existent a tot el terme.

Un Mapa de Patrimoni Cultural està estructurat en cinc grups temàtics els quals estan subdividits en diferents elements patrimonials classificats en la següent tipologia:

1. Patrimoni immoble 1.1. Edificis

1.2. Conjunts arquitectònics

1.3. Elements arquitectònics

1.4. Jaciments arqueològics

1.5. Obra civil

2. Patrimoni moble 2.1. Elements urbans


Sant Martí de Tous




2.2. Objectes

2.3. Col∙leccions

3. Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges

3.2. Fons documentals

3.3. Fons bibliogràfiques

4. Patrimoni immaterial 4.1. Manifestacions festives

4.2. Tècniques artesanals

4.3. Tradició oral

4.4. Música i dansa

4.5. Costumari

5. Patrimoni del medi natural 5.1. Zones d’interès

5.2. Espècimens botànics singulars

5.3. Jaciments paleontològics

El patrimoni immoble inclou edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós i industrial. Els conjunts arquitectònics estan configurats per diversos edificis que formen un conjunt coherent. Els elements arquitectònics són parts rellevants o singulars d’un edifici i estructures arquitectòniques de menor entitat, de caire rural o popular. Els jaciments arqueològics són de qualsevol tipus i cronologia i per últim l’obra civil correspon a estructures de caràcter públic o comunal.

El patrimoni moble, inclou els elements urbans que fan referència a monuments o altres elements commemoratius o ornamentals instal∙lats a la via pública. També inclou les col∙leccions així com els objectes singulars rellevants de caire públic o privat.

El patrimoni documental inclou fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfiques.

El patrimoni immaterial integra les manifestacions festives principalment les festes populars locals, en la seva globalitat, o destacant una activitat singular específica dins la festa. També inclou les tècniques artesanals, que fan referència a manifestacions singulars i específiques de la localitat o el seu entorn, en relació als oficis, a l’artesania, a la gastronomia, etc; la tradició oral que correspon a qualsevol referència d’origen no literari relacionada amb llocs o elements del terme; l’apartat de música i dansa que fa referència a manifestacions musicals tradicionals singulars i específiques de la localitat o el seu entorn que estiguin en vigor o bé que s’hagin


Sant Martí de Tous




perdut i finalment el costumari que engloba maneres d’actuar, comportaments socials i actituds pròpies de la localitat.

Finalment, el patrimoni natural engloba les zones d’interès (que inclou els jaciments paleontològics) i els espècimens botànics singulars. Les zones d’interès són les que tenen un valor específic a causa de les seves característiques botàniques, ecològiques, zoològiques, geomorfològiques o paisatgístiques, encara que hagin estat creades o alterades per intervencions antròpiques. Els espècimens botànics singulars normalment són arbres o arbredes que tenen un interès històric o simbòlic per la zona. Els jaciments paleontològics corresponen a zones amb un valor paleontològic, hagin estat objecte d’excavació i estudi o no.

El model de fitxa utilitzat per dur a terme l’inventari és el que proporciona l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que conté les següents dades per cada element: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a de tres fotografies.

Durant l’elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural també es localitzen un seguit d’elements poc singulars o dubtosos que poden ser inclosos en el Mapa del Patrimoni però sense l’elaboració d’una fitxa. Es tracta d’elements poc rellevants i amb poc valor, desapareguts, o no localitzats tot i tenir‐ne referències orals o bibliogràfiques. També poden pertànyer a termes municipals limítrofs tot i que es creien que eren del municipi en estudi. Aquests casos, s’inclouen en un apartat dins la present memòria (5.4. Elements no fitxats ) ordenats per les tipologies establertes i descrites anteriorment.

3.2. Metodologia de treball

Els treballs duts a terme han consistit en la recollida de dades referent a diferents elements del terme municipal de Sant Martí de Tous i l’elaboració d’un inventari de tots els elements identificats. Els treballs s’han desenvolupat en tres fases: treball de documentació, treball de camp i treball de gabinet.

Fase de documentació prèvia

La primera tasca implica la recerca documental tant en biblioteques, arxius i centres on es consideri que hi pot existir informació referent al patrimoni del terme objecte d’estudi. En aquest cas, s’ha dut a terme els següents treballs:

Inicialment s’ha consultat i realitzat el buidatge de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Cartes arqueològiques) a partir de l’aplicatiu eGIPCI; l’Inventari del


Sant Martí de Tous




Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC); l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC); l’Inventari d’Arbres Monumentals d’interès local i comarcal de Catalunya; l’Inventari de Camins Ramaders i el Catàleg del Patrimoni Festiu a Catalunya.

Consulta del Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous i de l’Esborrany del Catàleg de Masies de Sant Martí de Tous, actualment encara en realització.

Consulta de l’Arxiu parroquial de Sant Martí de Tous, l’Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous, l’Arxiu Gavin, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric Nacional, l’Arxiu Episcopal de Vic, el Centre de documentació de la Memòria Històrica, l’Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, el Dipòsit Arxiu de Cervera, l’Arxiu Històric de Girona, l’ Arxiu Històric de Lleida, el Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada, el Fons d’objectes en dipòsit de la Parròquia de Santa Maria d’Igualada i la Biblioteca d’Igualada.

Consulta de l’anuari estadístic de Catalunya (Idescat) per les dades demogràfiques, econòmiques i estadístiques del municipi.

Consulta de la pàgina web de la http://wikipedra.catpaisatge.net/ que inventaria el patrimoni relacionat amb la pedra seca a Catalunya, així com de la pàgina web http://www.gnomonica.cat/ per la consulta dels inventaris dels rellotges de sol de Catalunya realitzada per la Societat Catalana de Gnomònica

Consulta de la pàgina web de de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i del SITMUN de la Diputació de Barcelona per a la cartografia.

La obtenció de dades ha permès elaborar un primer llistat d’elements patrimonials del municipi que posteriorment s’ha vist ampliat amb el treball de camp.

Fase de treball de camp

El treball de camp implica la visita i localització de tots els elements patrimonials identificats en la fase de documentació i la possibilitat d’identificar‐ne de nous: edificis, fonts, objectes, elements arquitectònics, jaciments arqueològics, zones d’interès natural... Per aquesta tasca ha estat essencial la col∙laboració d’alguns veïns que ens han acompanyat i ens han obert les portes de les seves cases. Malgrat tot, que en algunes masies no ha estat possible l’accés a l’interior de les finques. També s’han de tenir en compte els elements patrimonials originaris del municipi però que es troben dipositats en altres zones fora del terme, com són els elements mobles localitzats al Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada o al fons dipositat a l’exposició permanent de Fulgentia a l’església parroquial de Santa Maria d’Igualada.

Tots els elements patrimonials identificats es poden agrupar en diversos nuclis o disseminats de població, essent el principal el nucli de Sant Martí de Tous:


Sant Martí de Tous




Nucli de Sant Martí de Tous

Nucli de Fillol o Fiol i la Roqueta

Disseminat de Flix

Disseminat de l’Aubareda

Disseminat de Sentfores

Disseminat de la Pineda

Disseminat de l’Eucaria

Font ICC: Mapa del terme municipal de Sant Martí de Tous, amb els nuclis i disseminats.

Cada element ha estat fotografiat tot i que en alguns casos no ha estat possible l’obtenció de fotografies per tractar‐se d’esdeveniments organitzats anteriorment a la realització del Mapa del Patrimoni. En aquests casos, s’han utilitzat imatges cedides pel propi Ajuntament. També s’ha pres tota la informació per a realitzar una descripció detallada de l’element i s’han realitzat entrevistes als propietaris de les masies o bé als veïns que poguessin oferir informació sobre els elements patrimonials. Finalment, s’ha situat geogràficament cada element en coordenades UTM, amb el sistema de referència geodèsica ETRS89. En el cas del patrimoni

Nucli Fillol

Roqueta

Flix

Aubareda

Sentfores

La Pineda

L’Eucaria


Sant Martí de Tous




immaterial com són les tradicions orals o les manifestacions festives, al no estar situats en un lloc determinat, s’ubiquen amb les coordenades de l’Ajuntament com a punt de referència igual que succeeix amb els elements mobles o documentals que es troben en altres municipis.

Fase de gabinet

L’última fase del treball consisteix en introduir tota la informació patrimonial, visual, documental i fotogràfica recollida de cada element patrimonial, visual, documental i fotogràfica, en les fitxes individuals i en la redacció de la memòria tècnica amb la finalitat de detectar les potencialitats i necessitats del patrimoni del municipi.

4. MARC HISTÒRIC I GEOGRÀFIC

4.1. Marc geogràfic i físic

El terme de Sant Martí de Tous es troba situat a l’extrem oest de la comarca de l’Anoia amb una extensió de 39.20 km2. Limita al nord amb Argençola i Jorba, a l’est amb Santa Margarida de Montbui, al sud amb Santa Maria de Miralles i Bellprat, i a l’oest amb Santa Coloma de Queralt, municipi pertanyent a comarca de la Conca de Barberà.

El terme municipal compren antics nuclis de població essent el més important el de Sant Martí de Tous. La resta de nuclis són: l’antic poble o veïnat de Fiol o Fillol amb el castell i església de

la Roqueta, el santuari i raval de Sentfores, així com els veïnats o ravals de Flix, l’Aubareda, l’Eucaria i la Pineda.

Geogràficament el municipi està situat dins la Depressió Central Catalana, la qual marca la divisió entre les terres del Pirineu i Pre‐Pirineu i les terres de la Depressió Litoral i les Serralades Pre‐Litorals. Es tracta d’un relleu accidentat atès que ocupa la vessant nord de la Serra de Miralles‐Queralt i la totalitat de la Serra de Ca l’Erota.

Mapa de situació de Sant Martí de Tous


Sant Martí de Tous




El terme és travessat per diversos cursos fluvials, entre els quals destaquen la Riera de Tous, que rep l’aigua d’altres afluents menors com són el Torrent de l’Infern, el Torrent de Ca l’Erota, el Torrent de Cal Marquet, la Riera de la Fou, el Torrent del Cavaller i la Riera de Cuitora per la banda dreta; i la Riera de la Goda, el Torrent de Sant Oere de l’Erm, el Torrent de Flix, la Riera del Molí i el Torrent de Cal Mestre i el seu afluent principal, la Riera de la Roqueta, que després d’unir‐se prop del poble de Sant Martí de Tous desemboquen al riu Anoia, ja dins el terme de Santa Margarida de Montbui.

La vegetació està formada principalment per zones boscoses de pins, roures i alzines, amb els matollars i els erms ocupant una part important del terme. Els conreus de secà són predominantment els cereals, tot i que queden petites clapes de vinya, ametller i olivera, en recessió. L’aigua de la riera de Tous és conduïda per una sèquia (uns 3 km de canalització) que permet el regadiu i agrupa una comunitat de regants.

4.2. Marc demogràfic i econòmic

La població que constitueix el municipi de Sant Martí de Tous inclou els antics nuclis de població com Fillol i la Roqueta o bé els disseminats de Flix o Sentfores. Aquests espais ens permeten copsar la importància del poblament dispers (Gutiérrez, M. 1991 a Història de les Comarques de Catalunya).

En època medieval es configura el nucli de Tous, que va néixer a redós del primitiu castell, situat al cim d’un turó a 455 m d’altitud, juntament amb un grup de masies disseminades sota el control del castell, entre les quals desataca l’Aubareda (fitxa núm. 308) i el mas Cucala, en el transcurs del repoblament i la reconquesta efectuat des de finals del segle IX a mitjans del segle X. Inicialment, els comtes de Barcelona van ocupar simbòlicament les zones compreses entre Montserrat, Castellfollit del Boix i Castelltallat i la zona de la Panadella a Aguiló, Queralt, la Roqueta, Montbui i Miralles i posteriorment van repoblar els indrets, sota control de nobles i bisbes per dur a terme l’organització i el repoblament de les zones. En el cas de Sant Martí de Tous, el comte Borrell I, l’any 960, va donar el castell de Tous i les seves terres al bisbat de Vic, qui va repoblar‐les amb pagesos procedents de l’àrea d’Osona.

Sembla ser, però, que a l’entorn de l’any 1023, segons un document entre Guillem d’Oló i el bisbe Oliba, es va iniciar un període de despoblament de les terres de Tous a causa de la sequera i la misèria que patia la població.

Les primeres dades de població referents a Tous són els fogatges de l’any 1358 pertanyents a la Roqueta amb 16 focs, que posteriorment, entre els anys 1365‐1370 és redueixen a 10 focs. D’aquest mateix any també es té constància dels fogatges de Tous amb un total de 77 focs. L’any 1378 la Roqueta disminueix a 5 focs, Tous a 33 focs i apareix per primer cop el nucli de


Sant Martí de Tous




Fillol amb 17 focs, sota el domini dels comtes de Cardona. Aquestes dades es troben representades en la següent gràfica:

Font: Tous, mil anys d’història

La disminució de la població al llarg del segle XIV s’hauria de relacionar amb la crisis econòmica arran de les males collites i la crisis social i política amb l’aparició d’epidèmies i els aixecaments camperols.

A partir de finals del segle XV i durant el segle XVI comença a produir‐se un augment poblacional progressiu generalitzat a Catalunya. A Tous l’any 1553 es documenten un total de 42 focs i a l’any 1626 ja consten 70 focs, que corresponen a 432 habitants. La població torna experimentar una davallada notable l’any 1787, que passa a 294 habitants. A partir d’aquest moment hi ha un creixement progressiu fins a les darreries del segle XIX, experimentant una davallada significativa iniciada l’any 1894 (619 habitants) degut a la crisis de la vinya arran de la fil∙loxera, culminant aquest descens poblacional l’any 1900. Entorn l’any 1930 el municipi ja mostra una recuperació econòmica plena amb un creixement demogràfic força constant fins a inicis del segle XXI.


Sant Martí de Tous




Font. Idesca. L’activitat econòmica principal del municipi ha estat l’agricultura amb un predomini dels conreus de cereals, de vinya, d’olivera i de fruiters en menys mesura. Al segle XX aquesta activitat va anar acompanyada de l’aparició de modernes fàbriques de teixits o de gèneres de punt, actualment inexistents (fitxa núm. 186 i 187).

Font: Idescat


Sant Martí de Tous




Font: Idescat Tal i com es plasma en les gràfiques, del total de les hectàrees dedicades activitats agrícoles, un 94 % del terreny es dedica al conreu i tant sols el 6% a la pastura d’animals. Amb una àrea conreable de 1.685 Ha d’un total de 1.793 Ha, actualment la principal activitat econòmica del municipi continua essent l’agricultura amb un predomini molt important del conreu dels cereals amb un 88 % seguit del conreu dels fruiters en un 10% i en última instància la vinya, conreu que fou molt important i capdavanter juntament amb els cereals abans de l’arribada de la fil∙loxera. El sector secundari actualment és inexistent, com s’ha apuntat anteriorment, i pel que fa al sector terciari en destaca la presència de cases rurals com és el cas del Mas de Tous (fitxa núm. 310) o de masies convertides en restaurants com l’Eucaria (fitxa núm. 293), Cal Maginet (fitxa núm. 303) o la Casanova (fitxa núm. 286). Sant Martí de Tous és un municipi situat a l’extrem occidental de la conca d’Òdena, en una zona de pas creuada per dos antics camins: un que comunicaven la costa amb l’interior i que esdevingué el camí ral que comunicava Lleida amb Barcelona i un segon que comunicava els Pirineus amb Tarragona (Pujol, A. 2016). Avui dia, correspon al sender GR7 que creua Sant Martí de Tous de nord a sud, des de la Caseta fins a Bellprat, traçat que coincideix amb l’actual B‐2201 (carretera de Tous a Bellprat). Actualment, el municipi té molt bona comunicació terrestre amb el nucli d’Igualada a través de la carretera C‐241 que alhora també enllaça amb l’autovia A2. Aquesta mateixa carretera comunica amb Santa Coloma de Queralt i Montblanc.

4.3. Marc històric

L’ocupació més antiga coneguda a Sant Martí de Tous es situa a l’assentament dels Vilars de Tous, a la riba esquerra de la Riera de Tous, amb una ocupació a l’aire lliure de cabanes amb una cronologia d’entre el V mil∙lenni i fins a inicis del IV mil∙lenni aC, en l’anomenat Neolític postcardial. D’aquest mateix període hi ha el jaciment de la Fou i el jaciment Prop de Biosca, tots ells en punts molt propers als cursos fluvials (Pujol, A. 2016).


Sant Martí de Tous




Vista actual del Jaciment dels Vilars de Tous

En l’època de l’Edat bronze hi ha un increment molt significatiu de jaciments arqueològics identificats al terme i vinculats a l’explotació del sílex, com són: l’Eucaria, Prop del Mas de l’Aubareda, Cal Marquet, Sant Pere de l’Erm, Cal Tomàs o el Serral dels Concos 1, entre d’altres. No es estrany si tenim en compte que un dels trets geològics més característics del terme municipal de Sant Martí de Tous és l’abundància del sílex en veta que aflora entre margues i argiles de les formacions eocèniques (Enrich, J. 1991 a Història de les Comarques de Catalunya).

Durant el període ibèric el poblament de Sant Martí de Tous es troba situat en petites elevacions no fortificades o bé a la plana, en petits assentaments de caràcter rural, fet que els diferencia del patró més generalitzat, els oppida, assentaments generalment ubicats en indrets amb un bon domini visual sobre l’entorn i emmurallats que a Sant Martí de Tous no s’han localitzat. D’aquest període s’han identificat els jaciments de Can Quel i Cal Tomàs, amb antecedents ja del període del Bronze (Pujol, A. 2016).

El període de la romanització comportarà un canvi en els models econòmics i polítics. Es documenta l’aparició de petits hàbitats dispersos situats a les zones planeres pròximes a les àrees de conreu que suposa una primera evolució cap al sistema de poblament pròpiament romà. En molts llocs aquest fenomen coincideix amb l’abandonament dels poblats ibèrics i l’aparició de les primeres ciutats i vil∙les, cas aplicable a la zona de la conca d’Òdena (Pujol, A. 2016). D’aquest moment de transició (d’època republicana) és coneixen a Tous jaciments com la Creu de Pedra, l’Eucaria i l’Aubreda, Cal Marquet i Cal Massip Xic entre d’altres. Del període alt‐imperial s’ha identificat els jaciment dels Vilars de Tous, amb l’existència d’una possible vil∙la i la troballa aïllada d’un molí circular recollit en un indret imprecís al Camí de Can Gol per membres de la secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada l’any 1965.


Sant Martí de Tous




A partir del segle III, i especialment amb la caiguda definitiva del sistema de vil∙la al segle V, hi ha un canvi en el sistema de poblament. Apareixen els petits establiments dedicats a l’explotació agrícola dispersos pel territori, que conreen petites extensions de terreny en propietat procedents de la compartimentació dels antics fundi de les vil∙les romanes. La poca entitat de les estructures fa que sovint només es coneguin les seves necròpolis, situades en petites elevacions a tocar de la terra de conreu. En aquest terme s’han identificat les necròpolis de Cristians, el Bosc del Rei 2 i la necròpolis de Fiol. (Pujol, A. 2016: 48). El municipi de Sant Martí de Tous en època alt medieval estava organitzat en diversos nuclis de població agregats posteriorment al futur municipi com és el cas del nucli de Fillol i la Roqueta i el nucli de Flix, ambdós nascuts a redós dels seus respectius castells. El nucli de Fillol, juntament amb les masies del seu entorn, com l’Eucaria, comptava amb l’església parroquial de Fillol, documentada ja al segle XI. Al nucli estava situat al costat del castell de Fillol documentat per primera vegada l’any 1162 en el testament de Pere Bernet que el llegà a la seva filla Ermessenda. L’any 1166 apareix documentat novament a les donacions de propietats que fa Pere de Queralt, abans d’ingressar‐hi com a monjo, al monestir de Poblet i a la seva família (AAVV: 1981). Deixa una de les possessions, el castell, a la seva germana Ponça. Al segle XIV Fillol formava part del comtat de Cardona. L’any 1576 es va concedir al poble el dret de formar municipi independent, que perdurà fins a mitjan segle XIX, quan es va agregar al terme de Sant Martí de Tous. L’actual església de Sant Cristòfol, que substitueix l’antiga església romànica, data del segle XVIII.

En el cas de la Roqueta, Hug de Cervelló llegà al seu fill Alamany el castell de la Roqueta juntament amb les terres i vinyes i totes les pertinences així com tot el que pogués posseir en un futur. Al llarg del segle XI es coneixen diverses disputes amb el Bisbat de Vic pel domini de terres properes al castell de la Roqueta. L’any 1043 el senyor del castell era Cervelló Alamany , sota el qual es va consagrar l’església de Sant Miquel del castell pel Bisbe Abat Oliba. Va formar part de diverses generacions de la família Alamany fins l’any 1229 quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta al monestir de Santes Creus. L’any 1250 el monestir de Santes Creus ratificà tots els drets que té sobre el castell i les terres. Al segle XIV encara estava sota el domini del monestir de Santes Creus, ja que en el fogatge de 1365‐1370 apareix el castell com a possessió del monestir fins el 1830, quan encara consta com activa la senyoria de Santes Creus (Albareda, M. 2003). En relació al nucli de la Roqueta, i a poca distància del castell, s’edificà l’església de Santa Maria de la Roqueta, documentada l’any 1079. No se sap quan va exercir funcions parroquials, atès que s’esmenta la parròquia de la Roqueta sense la seva advocació. Posteriorment, va passar a ser sufragània de la parròquia de Fillol, fins que deixà de tenir culte al segle XIX (AAVV. 1981).


Sant Martí de Tous




Vista general del Nucli de Fillol

Pel que fa al nucli de Flix i del seu castell hi ha poques referències al respecte. La primera menció que es té del castell data de l’any 1079 en un document de venda que fa Guadal i la seva esposa d’un alou que limita al nord amb el terme de Flix. Sembla ser, que el castell era propietat de la família dels Tous. Actualment la zona es recordada per l’Hostal de Flix (Pladevall, A. 2003 a Tous mil anys d’història).

El nucli de Tous va néixer entorn el primitiu castell situat a la part alta del turó i de l’església parroquial de Sant Martí de Tous. Les primeres notícies documentals del nucli daten del segle X, dins el repoblament de la vall de l’Anoia. El comte Borrell I a l’any 960 va donar el castell de Tous i les seves terres al bisbat de Vic, juntament amb d’altres castells, els de Montbui, la Roqueta, la Goda, Clariana i Jorba, amb la finalitat de repoblar la zona amb pagesos procedents de l’àrea d’Osona. Aquest fet es reflecteix amb alguns topònims, avui dia encara existents a Tous, provinents de la Plana de Vic com és el cas de Sentfores. Durant aquest període, Tous es considerava part del castell de Montbui del qual es va separar a través d’un procés de fragmentació progressiva. El repoblament va caure posteriorment en retrocés la qual cosa va comportar l’abandó dels castells de Tous i de Montbui, castells que ocupaven terres caracteritzades per la seva condició de frontera (Enrich, J. 1991 a Història de les Comarques de Catalunya).

Al segle XI el bisbe‐abat Oliba va encarregar la defensa del territori i del castell al levita Guillem d’Oló o de Mediona. Un cop mort Guillem l’any 1034 el castell va passar als castlans de cognom Tous, amb Bernat de Tous i el seu fill Ramon. L’any 1318 el bisbe de Vic cedí a Jaume II el castell de Tous, juntament amb els de Montbui i Ocelló. No obstant, la castlania de Tous seguí essent per Pere de Tous, tot i estar en mans del monarca. L’any 1423 el castell de Tous fou venut a Ponç de Perellós que va morir l’any 1425 i el domini va passar a la seva germana


Sant Martí de Tous




Joana de Perellós que ho va vendre l’any 1441 a Joan Saplana. Després de la Guerra Civil Catalana (1462‐1472) trobem com a senyor de Tous a Pere de Queralt. Aquest fet és arran de la poca disponibilitat que tenia Guillem Ramon Saplana, veguer de Barcelona, per assumir els assumptes del castell nomenant a Pere com a delegat i usufructuari del castell. L’any 1505 Isabel Saplana va cedir el Castell a la comunitat del monestir de Sant Jeroni de la Vall de Betlem, els Murtra, situats a Badalona, i que tingueren el domini fins l’any 1835, moment de les desamortitzacions. Els Jerònims van adquirir el domini total de Tous i de les dependències parroquials des de 1539. A finals del segle XVIII i durant el segle XIX hi ha un retrocés en l’expansió econòmica a causa de les guerres carlines (Enrich, J. 1991 a Història de les Comarques de Catalunya). L’església parroquial de Sant Martí apareix citada per primera vegada al segle X a les llistes parroquials del Bisbat de Vic amb el nom de Tous. Des dels seus inicis va exercir funcions parroquials, les quals encara manté actualment. L’antiga església va ser substituïda per una església d’estil gòtic durant el primer quart del segle XIV. L’any 1892 s’edificà l’església actual, d’una sola nau i amb un campanar de torre quadrada, que fou beneïda l’any 1894 pel bisbe Morgades (Pladevall, A. 2003 a Tous mil anys d’història).

4.4. Toponímia i escut municipal

L’escut de Sant Martí de Tous té el següent blasonament: escut caironat, feixat d’argent i d’atzur en sis peces. Per timbre porta una corona mural de poble. L’origen correspon a les armories dels Tous, senyors del castell.

Aquest escut fou aprovat el 28 de febrer de 1990 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 19 de març del mateix any amb el número 1269.

El nom de Tous apareix documentat al segle X amb el nom de Touos o Tovos en una butlla que Benet VII va trametre al bisbe Fruja de Vic confirmant‐li les propietats de la seva església i els límits del bisbat. En aquest moment, el nucli ja estava organitzat i s’havia començat a independitzar del castell de Montbui, al qual estava adscrit inicialment. Per tant, documentalment comença a mitjan del segle X però es evident que podrien situar‐se anteriorment, entorn l’any 798, atès que alguns autors com F. Carreras i Candi apunten la construcció del castell en aquest any.

Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Sant_Mart%C3%AD_de_Tous


Sant Martí de Tous




El municipi sempre s’havia anomenat Tous fins l’any 1916. En aquest any es va publicar un decret que obligava a canviar el nom de diversos municipis que tenien el nom repetit. En el cas de Tous es va afegir el nom de Sant Martí en honor al patró de la parròquia i per diferenciar‐lo del Tous situat a la Ribera Alta, a València.

L’origen del topònim de Tous, que deriva de Touos o Tovos en època medieval, probablement prové del llatí Tofus que significa pedra tosca, buida.

5. RESULTATS

5.1. Elements fitxats

L’estudi per la realització del Mapa de Patrimoni del municipi de Sant Martí de Tous ha permès fitxar un total de 353 elements on destaca pel nombre de fitxes realitzades el patrimoni immoble i en especial els edificis. En menor quantitat, però també amb un nombre significatiu, en destaquen els elements arquitectònics seguit dels jaciments arqueològics.

A continuació s’adjunta una taula amb el nombre i el percentatge de cada grup temàtic i tipologia dels elements identificats:

Grups Temàtics i Topologies Grups Temàtics Tipologies

Núm. % Núm. %

Patrimoni immoble 262 74% 100% 1.1. Edificis 155 59% 1.2. Conjunt arquitectònic 3 1% 1.3. Elements arquitectònics 46 17% 1.4. Jaciments arqueològics 46 18% 1.5. Obra Civil 12 5% Patrimoni moble 34 10% 100% 2.1. Elements urbans 8 24% 2.2. Objectes 16 47% 2.3. Col∙leccions 10 29% Patrimoni documental 16 5% 100 3.1. Fons d’imatges 1 6% 3.2. Fons documental 14 94% 3.3. Fons bibliogràfiques 1 0% Patrimoni immaterial 26 7% 100 4.1. Manifestacions festives 5 19% 4.2. Tècniques artesanals 0 0%


Sant Martí de Tous




4.3. Tradició oral 14 57% 4.4. Música i dansa 7 27% 4.5. Costumari 0 0% Patrimoni natural 15 4% 100 5.1. Zones d’interès 7 47% 5.2. Espècimens botànics singulars 8 53% 5.3. Jaciment paleontològic 0 0% Total 353 353

La següent gràfica mostra les dades totals dels elements inventariats per grups temàtics amb un % molt significatiu del patrimoni immoble, on com s’exposarà a continuació, en destaquen les masies i les construccions de pedra seca, tenint en compte la importància que ha tingut l’explotació agrària i el poblament dispers de la zona.

5.1.1. Patrimoni immoble

La selecció de les fitxes dels elements del patrimoni immoble s’ha iniciat a partir dels elements inventariats en el text del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous (POUM), en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, en l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, la Revisió de l’Inventari Arqueològic, en l’Estudi del Poblament des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana1 en l’esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació realitzat per l’ajuntament de Sant Martí de Tous i en la bibliografia relacionada amb el terme.

1 Efectuat el juliol de 2016 per Àngels Pujol i Camps


Sant Martí de Tous




Aquest primer llistat s’ha vist modificat i complementat amb el treball de camp, que ha permès incorporar nous elements dins el Mapa del Patrimoni dels quals no es tenien constància o bé descartar‐los i incorporar‐los en el llistat d’elements no fitxats o bé descartar‐los per ser construccions molt recents.

Dins el grup de Patrimoni immoble s’hi distingeixen cinc grups tipològics: els edificis, els conjunts arquitectònics, els elements arquitectònics, els jaciments arqueològics i l’obra civil, representats en el següent gràfic:

Edificis

Aquesta tipològia inclou els edificis singulars amb valor monumental, històric, artístic, etnològic, identitari, religiós i industrial.

S’han identificat un total de 155 elements. Entre aquests destaca les construccions, els castells de Tous (fitxa núm. 350) i la Roqueta (fitxa núm. 115) , tots dos amb esglésies vinculades, el primer amb l’església parroquial i el segon amb l’església de Sant Miquel.

En el cas del castell de Tous, situat en un turó elevat amb una bona panoràmica, a redós de la fortificació, es va anar desenvolupant el nucli de Tous, a més de les diverses masies disperses pel territori, com és el cas de l’Aubareda de cronologia similar. No obstant, a finals del segle X hi hagué una sequera significativa que provocà l’emigració de molts habitants, quedant el territori en part abandonat. No serà fins a la primera meitat del segle XI que es produeix la repoblació i reogranització del territori.


Sant Martí de Tous




Dins el terme de Sant Martí de Tous s’han identificat un total de 80 masies, algunes de les quals es troben actualment en ruïnes fruit de l’abandonament de la terra i l’emigració a les ciutats. No obstant, reflexa la realitat econòmica del terme fins a inicis d’època contemporània, basada en l’explotació agropecuària. Del conjunt inventariat destaca el mas de l’Aubareda (fitxa núm. 308) documentada l’any 960, que conserva alguna part de la primitiva edificació d’època medieval com són arcs de tradició gòtica i parets amb espitlleres, que actualment corresponen a murs interiors de la masia a causa de la seva crescuda volumètrica al llarg dels segles. Un altre cas significatiu és el mas de Cal Gallardes (fitxa núm. 296) que conserva amb molt bon estat varies línies d’espitlleres al mur de façana nord, sud i oest. La majoria d’aquestes masies presenten un aspecte molt modificat a causa de les diverses necessitats que han sorgit amb el pas del temps. Gran part d’elles, tenen cossos afegits o bé suprimits però en molts casos les masies conserven algun element característic i necessari per a la transformació de les collites com són barraca , cellers, pallisses, forns de pa... que s’han descrit juntament a la fitxa de la masia.

Mas AubaredaCal Gallardes

Castell de la Roqueta


Sant Martí de Tous




Relacionades amb l’explotació agrícola també s’han inventariat un total de 48 barraques o aixoplucs de pedra seca. Són construccions molt representatives i amb característiques

pròpies. La gran majoria són de planta circular tot i que en menys mesura també n’hi ha de planta quadrada amb la coberta de falsa cúpula i la majoria estan en bon estat de conservació. De totes elles destaca la barraca de Cal Solanes (fitxa núm. 260) formada per la barraca i un petit corral pel animals.

L’arquitectura religiosa és troba molt representada dins el terme fruit de l’existència d’antics nuclis o zones disseminades amb una agrupació de masies al seu entorn. S’han identificat un total de 8 edificis religiosos: l’església parroquial de Sant Martí de Tous (fitxa núm. 116), Sant Miquel (fitxa núm. 118), Sant Pere de l’Erm (fitxa núm. 121), Santa Maria de la Roqueta (fitxa núm. 122), la Capella de Santa Maria de Vilaseca (fitxa núm. 123) d’origen medieval, l’església parroquial de Sant Cristòfol de Fillol (fitxa núm. 117), el Santuari de la Mare de Déu de Sentfores (fitxa núm. 120) i la Sagrada Família (fitxa núm. 119) d’època contemporània, aquesta última de titularitat particular.

El municipi també conserva alguns edificis de caràcter pre‐ industrials i industrials com molins fariners i fàbriques industrials.

Els molins hidràulics s’han documentat relacionats amb diverses rieres. A la riera de Tous s’ha inventariat el Molí de Dalt (fitxa núm. 124) d’època moderna. En la confluència entre la riera de la Goda i el torrent de l’Infern s’ha inventariat el Molí de Gallardes (fitxa núm. 125) d’inicis del segle XIX. Finalment s’ha documentat el Molí de Baix (fitxa núm. 275) que funcionava amb la riera del Moliner en època moderna tot i que possiblement tindria els seus orígens en època medieval. Tots presenten un estat de conservació deficient, i es troben envoltat de vegetació.

També s’han inventariat tres fàbriques de teixits : el Molí del Maset (fitxa núm. 266), de finals del segle XIX i actualment en estat ruïnós i les fàbriques de Cal Bagó (fitxa núm. 186) i la fàbrica de Cal Marsal‐ Claramunt, ambdues de la dècada de 1920 i actualment emprada per altres usos però que conserven en molt bon estat l’estil modernista de les façanes.

Barraca Cal Solanes


Sant Martí de Tous




Conjunts arquitectònics

Aquesta tipologia correspon a diversos edificis que formen un conjunt d’estructures complexes composades per diversos elements edificats. S’han inventariat tres elements que corresponen al nucli de Fillol (fitxa núm. 40) i al nucli de Sant Martí de Tous (fitxa núm. 216) que formen dos nuclis d’agrupament de població significatius des d’època medieval. També inclou el carrer de les Voltes (fitxa núm.39), que correspon a un dels carrers més emblemàtics del nucli antic amb diversos arcs de mig punt adovellats, coberts per edificacions posteriors, tot convertint‐los en passos coberts.

Elements arquitectònics

En aquesta tipologia s’inclouen elements que formen part d’un edifici però que per si mateixos tenen prou valor patrimonial, o elements que formen part de l’entorn d’un edifici i estructures arquitectòniques de menor entitat de caire rural i popular.

En total s’han inventariat 44 elements que corresponen a: elements arquitectònics que formen part d’un edifici com són les llindes, els rellotges de sol i un balcó; elements d’origen arquitectònic que no formen part de cap edificació com són les creus de terme i els escuts heràldics; i elements de menor entitat com fites de terme, fonts, marges, un safareig i alguna bassa, pou i sínia.

Dins els elements arquitectònics que formen part d’un edifici hem documentat la presència d’un balcó d’estil modernista (fitxa núm. 274) i de quatre llindes, dues d’elles de fusta. Les dues de fusta, la de Cal Codina (fitxa núm. 37) i la del carrer Prats (fitxa núm. 36), i la de Cal Perdius, de pedra, (fitxa núm. 34) són del segle XVIII. També hi ha les restes de la llinda del carrer de Sota el Castell (fitxa núm. 38) amb una cronologia més avançada, de la segona meitat del segle XIX.

Un altre element significatiu són els rellotges de sol. En total s’han inventariat 8 rellotges dels quals 5 apareixien a l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. Tres d’ells són realitzats amb rajoles policromes (fitxa núm. 97, 351 i 353), tres més són esgrafiats (fitxa núm. 190, 191 i 193), un d’ells es pintat en blanc i vermell (fitxa núm. 188) i finalment l’últim es troba esculpit en pedra (fitxa núm. 189).

En el grup format pels elements que no formen part de cap edificació s’han inventariat dos escuts heràldics: l’escut de Cal Gol (fitxa núm. 51) relacionat amb una iconografia del món cristià i l’escut de la finca núm. 18 del carrer Major (fitxa núm. 214) amb les inicials de la família, i un total de 4 creus de terme: la creu de Fillol (fitxa núm. 104), la Creu de la Creueta (fitxa núm. 26), la Creu de Terme de les Bassulles (fitxa núm. 25) i la creu de terme actualment ubicada davant l’església parroquial (fitxa núm. 35).


Sant Martí de Tous




El grup format pels elements de caràcter industrial es troba respresentat pels forns de guix, calç i ciment. Aquests elements estan estretament relacionats amb l’explotació de matèries primes abundants dins el terme. La majoria d’aquests elements patrimonials es troben en molt mal estat de conservació a causa del desús i l’abandó. Els que és conserven en més bon estat són els Forns de Guix de la Casanova (fitxa núm. 209) format per un conjunt de dos forns i els Forns de Ciment (fitxa núm. 85) format per un conjunt de tres forns un dels quals presenta la cambra de foc amb molt bon estat de conservació excavada al subsòl. Tots aquests elements patrimonials foren abandonats al segle XX, però són molt significatius atès que són testimoni

d’una activitat prou estesa pel terme. D’altra banda, també s’han inventariat altres forns, com els Forns de Guix de Cal Tomàs (fitxa núm. 230) o el Forn de Calç de Cal Tomàs (fitxa núm. 231), més rudimentaris i de dimensions més reduïdes que eren emprats per la construcció i reparació de les obres de la pròpia masia, la de Cal Tomàs (fitxa núm. 340).

Dins l’últim grup, les construccions de menor entitat, s’han fitxat les fonts, algunes d’elles amb estructures construïdes com la Font del Rosic (fitxa núm. 225), la Font de Cal Gol (fitxa núm.

66), la Font Pollosa (fitxa núm. 183) o la Font de la Foueta (fitxa núm. 206) entre d’altres. En relació amb l’aprofitament i ús de l’aigua també s’ha inventariat el Pou de Cal Rodó (fitxa núm. 241), actualment en desús, la bassa de les Canals (fitxa núm. 178), actualment sense ús i que havia estat emprada per al rec d’horts i un safareig de la dècada de 1920 (fitxa núm. 199).

Font del Rosic

Forns de Guix de la Casanova


Sant Martí de Tous




Finalment, dins aquest grup també s’han inventariat dues fites de terme: la fita de l’Aubareda (fitxa núm. 237) i una fita de terme (fitxa núm. 271) que delimita els termes de Tous, Montbui i Miralles. I per últim, s’han fitxat també alguns elements relacionats amb l’activitat agrícola com són alguns marges de pedra seca amb la particularitat de tenir incorporats escales o graons que permetien l’accés d’una feixa a una altra sempre i quan fossin del mateix propietari. Ens referim a les escales de marge de Ca la Noia (fitxes núm. 31 i 32) o els marges de Sant Pere de l’Erm (fitxa núm. 270).

Jaciments arqueològics

Aquesta tipologia inclou les restes del passat de qualsevol tipus de cronologia, independentment que hagin estat excavats o no.

Per dur a terme l’inventari arqueològic, a part de realitzar una consulta a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, les dades han estat extretes íntegrament dels resultats obtinguts durant la revisió de la carta arqueològica del municipi realitzada l’any 2016 per l’Àngels Pujol2. No obstant, el treball de camp ens ha permès ampliar aquesta tipologia amb la troballa de tres restes arqueològiques més: la sitja del Pla de Gallardes (fitxa núm. 257), el Retall del Pla de Gallardes (fitxa núm. 258) i la Torre de Gallardes (fitxa núm. 224), també anomenada la Torre dels Moros.

En total s’han identificat 46 elements i abasten una cronologia que va des del Neolític fins a l’Alta Edat Mitjana.

Obra civil

Dins aquesta tipologia s’inclouen les obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal. S’han fitxat un total de 12 elements dels quals 6 corresponen a ponts com el Pont de Fiol (fitxa núm. 90), el Pont de l’Eucaria (fitxa núm. 73) o el Pont de Cal Riba (fitxa núm. 72). També s’han inventariat les restes d’una antiga palanca de principis del segle XX que permetia creuar la Riera de Tous (fitxa núm. 211), l’Embassament de Tous (fitxa núm. 64), el rec (fitxa núm. 245) i la resclosa (fitxa núm. 246) relacionats amb l’abastament de l’aigua pel funcionament del Molí de Dalt i un antic camí de transhumància (fitxa núm. 264) que transcorria pel terme municipal de Sant Martí de Tous de nord a sud.

2 PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l’inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Inèdit.


Sant Martí de Tous




5.1.1. Patrimoni moble

El patrimoni moble de Sant Martí de Tous és molt divers i s’han pogut inventariar un total de 34 elements. Dins d’aquest grup s’hi distingeixen tres grups tipològics: els elements urbans, els objectes i les col∙leccions representats en el següent gràfic:

El llistat s’ha obtingut a partir de les diverses visites realitzades durant el treball de camp i d’informacions orals proporcionades pels veïns del municipi.

Elements urbans

Els elements urbans corresponen a monuments, elements commemoratius o ornamentals instal∙lats a la via pública. En total s’han inventariat 8 elements tots corresponents a escultures situades al nucli de Sant Martí de Tous. Tres de les escultures fan referència a dues de les llegendes més significatives pel municipi, la llegenda de la Cérvola Blanca (fitxes núm. 86 i 94) i a la llegenda de la Senyora de Tous (fitxa núm. 98). Hi ha una escultura dedicada a Sant Martí (fitxa núm. 256), una altra a l’activitat de les puntaries (fitxa núm. 75) i l’escultura de la Sirena, relacionada amb la Sardana de l’Empordà (fitxa núm. 99). A excepció d’una escultura de la Cérvola Blanca, la resta han estan realitzades per Francesc Junyent, escultor nascut al municipi de Sant Martí de Tous. També hi ha l’escultura del 41 Campament General de Catalunya (fitxa núm. 208) en commemoració de la trobada de campistes que es va dur a terme l’any 1996 al paratge de l’Aubareda, i finalment l’escultura dedicada a Sant Martí de Tous (fitxa núm. 200).

Escultura relacionada amb la llegenda de la

Cérvola Blanca de Francesc Junyent.


Sant Martí de Tous




Objectes

Dins aquest grup s’han fitxat els objectes singulars que formen part o no d’una col∙lecció. En total s’han fitxat 15 elements. La majoria dels objectes inventariats estan lligats al patrimoni religiós: la Creu Processional (fitxa núm. 1), una Custòdia (fitxa núm. 2) i un Reliquiari de la Veracreu (fitxa núm. 4), pertanyents a Fillol tot i que actualment es conserven a l’església parroquial de Santa Maria d’Igualada, dins l’exposició Fulgentia. També hi ha la pintura de

l’Adoració dels Pastors del segle XVII (fitxa núm. 192), el Retaule del Roser del segle XVI (fitxa núm. 112) de gran valor artístic, i el sarcòfag de Bernat de Tous (fitxa núm. 113), que juntament amb una pica baptismal de pedra (fitxa núm. 114) també d’època medieval, es conserven tots ells a l’església parroquial de Sant Martí de Tous.

Un altre grup d’objectes es troba lligat al patrimoni agrícola i està format per diverses premses de vi i per un trull d’oli.

També s’han inclòs un quadre de l’ermita de la Mare de Déu de Sentfores (fitxa núm. 106), una pianola (fitxa núm. 110) i finalment una litografia de Dalí (fitxa núm. 89) realitzada l’any 1978 en relació al diari El Sol de Tous.

Col∙leccions

Pel que fa a les col∙leccions se n’han inventariat un total de 10: 3 de titularitat pública i 7 de titularitat privada. Les de titularitat pública corresponen a la col∙lecció de materials arqueològics dipositats als Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada (fitxa núm. 202), als Gegantons de Tous (fitxa núm. 355), als Capgrossos (fitxa núm. 273). Les col∙leccions de titularitat privada són les següents: que pertanyen a l’Associació dels Amics de Tous, dues a l’església parroquial de Sant Martí de Tous i una de propietat particular.

5.1.2. Patrimoni documental

Dins aquest grup és distingeixen tres tipologies: el fons d’imatges, el fons documental i el fons bibliogràfic, tots ells de gran valor històric per comprendre l’evolució i la trajectòria del municipi.

Sarcòfag de Bernat de Tous dipositat a l’església parroquial de Sant Martí de Tous.


Sant Martí de Tous




En el cas de Sant Martí de Tous, com es pot veure reflectit en el següent gràfic, la majoria del patrimoni documental correspon a fons documentals. Així s’han inventariat un total de 14 fons documentals, 1 fons d’imatges procedent aquest darrer de l’Arxiu Gavín (fitxa núm. 207) i 1 fons bibliogràfic. De la tipologia de fons documentals s’ha fitxat un total de 14 fons documentals procedents de diversos arxius. Entre aquests destaca el fons de l’arxiu parroquial de Sant Martí de Tous (fitxa núm. 92), amb documentació des del segle XVI malgrat la crema de documentació que es va dur a terme durant la Guerra Civil Espanyola, o la de l’Arxiu Episcopal de Vic (fitxa núm. 14) amb documentació des del segle X, on s’hi conserva el primer document on es menciona el nom de Tous de l’any 960.

5.1.3. Patrimoni immaterial

El patrimoni immaterial s’agrupa en cinc tipologies: manifestacions festives, tradició oral, música i dansa, tècniques artesanals i costumari. En el cas de Sant Martí de Tous s’han fitxat 26 elements patrimonials representats en tres tipologies: les manifestacions festives, la tradició oral i música i dansa.


Sant Martí de Tous




Manifestacions festives

Aquesta tipologia inclou les festes populars locals i també alguna activitat singular i específica dins la festa. En total s’han inventariat 5 festivitats: la Festa Major (fitxa núm. 83); la Festa Major d’estiu i del Serral (fitxa núm. 272); la Festa de Sant Sebastià (fitxa núm. 84), perduda a principis del segle XX i que des de l’any 2016 s’està intentant recuperar per demanda popular, atès que Sant Sebastià és patró del municipi; l’Aplec de Sentfores (fitxa núm. 80) que es celebra cada Dilluns de Pasqua.

Actualment, però, una de les festes més significatives i que dóna més nomenada al municipi de Sant Martí de Tous és el Festival de Llegendes de Catalunya (fitxa núm. 79), que es celebra des de l’any 2010 i que depassa ampliament l’àmbit local. En diferents espais habilitats al nucli s’hi explica una llegenda, cadascuna relacionada amb un municipi diferent. L’activitat principal, no obstant, és l’Apagada de Misteri que es celebra la nit de dissabte i on s’hi narren llegendes de misteri seguint un recorregut pel nucli.

Llegenda de les dones d’aigua. Festival de llegendes 2016.


Sant Martí de Tous




Tradició oral

Sant Martí de Tous és un municpi amb moltes llegendes relacionades amb el nucli o bé amb els seus disseminats. En relació amb aquesta tipologia s’han fitxat un total de 4 refranys (fitxa núm. 100, 101, 102 i 103) que fan referència al nom de la vila, i 10 llegendes. D’entre les llegendes s’hi troben: la llegenda de la Cèrvola Blanca (fitxa núm. 4), la Senyora de Tous (fitxa núm. 5), el Torrent del Cavaller (fitxa núm. 6), la llegenda del Panna (fitxa núm. 9), la llegenda de la Verge de Sentfores (fitxa núm. 8), la Bossa Bou (fitxa núm. 7), la Pedra de la Bruixa (fitxa núm. 11), el Murri Espavilat (fitxa núm. 13), El Renom Reial (fitxa núm. 12)i les petites llegendes de la Fou (fitxa núm. 10).

Música i dansa

En l’àmbit de música i dansa s’ha fitxat diversos goigs de manera individual relacionats amb les diferents esglésies o santuaris del municipi, com el Goig de Nostra Senyora de Sentfores (fitxa núm. 198) o el Goig de la Mare de Déu de la Roqueta (fitxa núm. 197). En aquest cas, no s’ha inventariat el goig com a element bibliogràfic sinó com a cançó per ser cantada.

També s’han fitxat les Caramelles (fitxa núm. 82) documentades ja des de l’any 1898 i que aquest any 2017 han rebut la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya i el Ball de Faixes (fitxa núm. 81), dansa que es balla per la Festa Major i per l’Aplec de Sentofres. Aquesta dansa es va perdre i fou novament recuperada a partir de l’any 1956.

5.1.4. Patrimoni del medi natural

Pel que fa al patrimoni natural els elements identificats és classifiquen en dues tipologies: zones d’interès o els espècimens botànics. En el següent gràfic es pot observar la poca diferència numèrica que existeix entre ambdues tipologies.

Zones d’interès


Sant Martí de Tous




Aquesta tipologia fa referència als espai amb un valor o interès específic a causa de les seves característiques botàniques, ecològiques, paisatgístiques, geomorfològiques o zoològiques encara que hagin estat alterades per intervencions antròpiques.

En aquest cas, s’han inventariat 7 elements o zones. El més rellevant és el Saltant de la Fou (fitxa núm. 63), que correspon a un dels paisatges més singulars i especials del municipi amb un gran interès geomorfològic i hidrològic. Al voltant de la Fou s’hi troben diverses balmes com la Cova del Diable (fitxa núm. 71), la Cova dels Enamorats (fitxa núm. 96) o la Bauma de la Fou (fitxa núm. 95).

Dins d’aquesta tipologia també hi trobem la Cova del Rei (fitxa núm. 265), excavada en una sedimentació de llac lacustre d’una antiguitat d’entre 20000 ‐ 30000 anys i per tant, amb un gran valor geomorfològic; el bosc de la Devesa (fitxa núm. 74) i la Serra de Miralles‐Queralt (fitxa núm. 61), inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN).

Espècimens botànics

Dins aquest grup hi trobem elements botànics singulars d’interès botànic, històric o simbòlic. En aquest cas, s’inclouen 8 arbres centenaris: Alzina de Cal Gallardes (fitxa núm. 255), Alzina de Cal Minguet (fitxa núm. 238), Alzina de Cal Menjapalla (fitxa núm. 254), Alzina de la Creu de Pedra (fitxa núm. 88), Alzina de la Passada (fitxa núm. 87), Alzina de Cal Gol (fitxa núm. 62), Pi de la Caseta (fitxa núm. 242) i el Roure de Cal Manadetes (fitxa núm. 105).

D’entre tots ells, l’Alzina de Cal Gol és troba protegida pel Decret 214‐1987, Decret 47‐1988 i Decret 120‐1989 d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya.

Saltant de la Fou

Alzina de Cal Gol


Sant Martí de Tous




5.2. Estat actual

En aquest apartat es durà a terme l’anàlisi dels elements patrimonials inventariats a partir de diferents criteris com la titularitat dels elements, la cronologia i l’estat de conservació, amb la finalitat de tenir una visió global i unes característiques patrimonials relacionades amb el patrimoni del municipi.

En aquest punt però no es tractarà l’aspecte tipològic atès que ja s’ha estat representat per grups temàtics i tipològics en l’apartat anterior (5.1. Elements fitxats).

5.2.1. Titularitats

Els elements inventariats a Sant Martí de Tous en la seva majoria són de titularitat privada, amb un 80%, mentre que el 20% són de titularitat pública.

Dins la titularitat privada cal tenir en compte la propietat privada individual, bàsicament els propietaris d’habitatges i d’algun element particular, i la propietat privada lligada a una associació o a institucions com pot ser l’eclesiàstica.

En el cas de la titularitat pública és bàsicament tot el patrimoni immaterial, la major part dels arxius i museus, algun element arquitectònic, l’obra civil i els elements urbans.

5.2.2. Cronologia

En relació a la cronologia dels diferents elements inventariats en el Mapa de Patrimoni de Sant Martí de Tous, representada en el següent gràfic, és evident que la major part dels elements són d’època contemporània (segles XIX‐XX), amb un 59%, seguit dels elements d’època moderna i contemporània (segles XVI‐XX), amb un 10%. Amb un 6% hi ha el període que


Sant Martí de Tous




compren des d’època medieval fins a època contemporània (segles XII‐XX). El fet d’agrupar períodes cronològics és significatiu atès que demostra la continuïtat en l’espai i de molts dels edificis que han perdurat fins a l’actualitat adaptant‐se a les necessitats de cada època.

Pel que fa al període prehistòric, ibèric i romà, que fan referència principalment als jaciments arqueològics, no es estrany el percentatge referent a l’època prehistòrica, amb un 6%, ja que a la zona de Sant Martí de Tous hi ha moltes betes de sílex, material molt important dins aquest període, pel que molts dels jaciments podrien correspondre a tallers de manipulació d’aquesta matèria prima.

El període medieval dins el gràfic es troba representat per un percentatge molt reduït, d’un 4%. No obstant, no se li ha de treure importància ja que s’ha de tenir en compte que l’origen del nucli de Tous i d’alguns dels disseminats tenen el seu origen dins aquest període.

En el cas del espècimens botànics, principalment arbres, i zones d’interès, s’han inclòs dins el període anomenat Desconegut, atès que es regeixen per altres criteris alhora de poder‐los donar un cronologia determinada.

5.2.3. Estat de conservació

Tenint en compte el següent gràfic, més de la meitat dels elements fitxats en el Mapa de Patrimoni, un 65%, gaudeixen d’un bon estat de conservació. S’hi inclouen moltes masies que


Sant Martí de Tous




han estat rehabilitades o reformades, el patrimoni documental i natural, objectes particulars i col∙leccions, juntament amb alguns dels jaciments arqueològics documentats al terme.

Aquesta xifra va seguida del 18% que correspon a un estat de conservació dolent, principalment centrat en diversos masos, barraques i construccions de pedra seca, i els forns que, a causa de l’abandonament de molts d’ells, han quedat en estat ruïnós. Dins aquest grup també s’inclouen algunes de les tradicions orals, com els refranys que actualment s’han perdut.

5.3. Descripció de l’estat legal de protecció

Dins el terme municipal de Sant Martí de Tous s’han inventariat elements que presenten diferents graus de protecció legal segons la llei que els empara.

Així, les figures legals de protecció dels béns es poden classificar en:

Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN): són els béns mobles i immobles més rellevants del patrimoni català i inscrits en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional gestionat pel Departament de Cultura. Els BCIN estan regulats pel la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català (s’equiparen als BIC de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol), i per un conjunt de decrets anteriors que aquesta llei no deroga, com el decret de 22 d'abril de 1949 sobre protecció de castells, el decret 571/1963 sobre protecció de creus de terme i escuts heràldics, i pel Decret 474/1962 pel qual es declaren monument determinats museus i per tant, el que hi ha dipositat.

Bé Cultural d’Interès Local (BCIL): són béns patrimonials de menor rellevància on la protecció i el seu control recau en els propis municipis. Són declarats pel ple municipal o pel ple del consell comarcal en el cas que el municipi tingui menys de 5.000


Sant Martí de Tous




habitants. Són béns catalogats que no compleixen tots els requisits per tal de ser declarats com a BCIN. Aquests també són regulats per la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.

Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

El municipi de Sant Martí de Tous compta amb un total de 7 béns protegits com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Dins d’aquesta figura de protecció es distingeixen quatre grups segons la legislació que els protegeix:

Els castells declarats BCIN segons el decret de 22 d'abril de 1949 que protegeix tots els castells d’Espanya i que la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català manté en vigor:

Castell de la Roqueta (fitxa núm. 115) ‐ 1503‐Monument Històric / R‐I‐51‐5657

Castell de Tous (fitxa núm. 350) ‐ 1502‐Monument Històric / R‐I‐51‐5656

Dins dels BCIN també hi ha les creus de terme de més de 100 anys d’acord amb el Decret 571/63 recollit per la llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol.

Creu de terme situada davant l’església parroquial (fitxa núm. 35)

També s’han de considerar BCIN mobles tres objectes que formen part del Patrimoni moble i actualment cedits a l’exposició Fulgentia de l’església parroquial de Santa Maria d’Igualada però que formen part de la col∙lecció del Museu Episcopal de Vic, museu inclòs en el Decret 474/1962 de 1 de març de 1962, que declara BCIN un seguit de museus entre els quals hi ha el Museu Episcopal de Vic.

Reliquiari de la Veracreu (fitxa núm. 3)

Creu Processional (fitxa núm. 1)

Custòdia (fitxa núm. 2)

Finalment, també és BCIN el fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fitxa núm.17) d’acord amb la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.

Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Dins el mapa de patrimoni cultural de Sant Martí de Tous hi ha 1 elements considerats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) segons l'article 15 de la Llei 9/1993, "els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional han de ser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català".


Sant Martí de Tous




Cal Camil dels Diaris (fitxa núm. 78)

D’altra banda, hi ha vuit elements patrimonials protegits legalment com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’acord amb el Catàleg de Béns a protegir (Text refós 12/04/2011, aprovat el febrer de 2012) dins el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous (POUM) de febrer de 2012:

Carrer de les Voltes (fitxa núm. 39)

Església Parroquial de Sant Martí de Tous (fitxa núm. 116)

Santuari de la Mare de Déu de Sentfores (fitxa núm. 120)

Església de Sant Pere de l’Erm (fitxa núm. 121)

L’Eucaria (fitxa núm. 293)

Cal Gallardes (fitxa núm. 296)

Aubareda (fitxa núm. 308)

La Pineda (fitxa núm.325)

Pla Espai d’Interès Natural (PEIN)

També tenen protecció els espais o béns declarats d’interès Natural en el marc del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) elaborat per la Generalitat de Catalunya d’acord amb el Decret 328/1992 de 14 de desembre de 1992 (DOGC núm. 1714 1.3.1993).

Serra de Miralles‐Queralt (fitxa núm.61). També està protegida pel Decret 174/2002 regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000.

El bosc de la Devesa (fitxa núm. 74)

Dins l’espai de la Serra de Miralles‐Queralt hi ha l’Alzina de Cal Gol, declarada com arbre monumental l’any 2000 i protegida pel Decret 214‐1987 d’arbres monumentals (DOGC núm. 857 de 26.9.1987) i pel Decret 47‐1988 sobre la declaració d’arbres d’interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 961 de 4.3.1988).

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)


Sant Martí de Tous




El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Martí de Tous conté un Catàleg de Béns a protegir (Text refós 12/04/2011, aprovat el febrer de 2012). Regula la protecció d’un conjunt de béns patrimonials de tipus arqueològic, arquitectònic i natural sota la denominació de BPU (Béns de Protecció Urbanística) i AIA (Àrea d’Intervenció Arqueològica).

Denominació BPU (Béns de Protecció Urbanística):

Creu de terme (fitxa núm.25).

Molí del Maset (fitxa núm.266).

Escut heràldic de l’edifici núm. 18 (fitxa núm.214).

Església de Santa Maria de la Roqueta (fitxa núm.115).

Molí de Dalt de Tous (fitxa núm.124).

Façana de l’edifici del Carrer prats, 5 (fitxa núm.126).

Hostal de Flix (fitxa núm.127).

Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol (fitxa núm.117).

Església de Sant Miquel (fitxa núm.118).

La Sagrada Família (fitxa núm.119).

Roure de Cal Manadetes (fitxa núm.105).

Saltant de la Fou (fitxa núm.63).

Embassament de Tous (fitxa núm.64).

Creu de la Creueta (fitxa núm.26).

Barraca de la Casa Gran (fitxa núm.41).

Pont de la Passada (fitxa núm.56).

Barraca Sentfores (fitxa núm.49)

Escut porta de Cal Gol (fitxa núm.51).

Barraca de Cal Bargaset (fitxa núm.46).

Barraca Ca l’Amador (fitxa núm.48).

Barraca de l’Aubareda (fitxa núm.42).

Barraca de Ca la Quica (fitxa núm.43).

Barraca de Ca la Bregida (fitxa núm.44).

Barraca de Ca l’Elias (fitxa núm.45).

Barraca Cal Cardó (fitxa núm.27).

Barraca de Cal Julià del Riba (fitxa núm.28).

Aixoplucs de Ca la Noia 1 (fitxa núm. 29).

Aixoplucs de Ca la Noia 2 (fitxa núm. 30).

Llinda de Cal Perdius (fitxa núm. 34).


Sant Martí de Tous




Llinda de fusta (fitxa núm. 36).

Llinda de Cal Codina (fitxa núm.37).

Fragment de llinda (fitxa núm. 38).

Denominació AIA (Àrea d’Intervenció Arqueològica):

Turons darrera l'Aubreda (fitxa núm. 132).

A 100 m de la Torre de l'Aubreda (fitxa núm.133).

La Socarrada (fitxa núm.134)

Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm (fitxa núm.135)

Cal Tomàs (fitxa núm. 136).

Camí que de la Creu de Pedra mena a la Cova del Rei (fitxa núm. 137).

Prop del camí de Tous a la Roqueta (fitxa núm.138).

Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta (fitxa núm. 139).

Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol (fitxa núm. 140).

A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda (fitxa núm. 141).

Km 11,6 ctra. Igualada ‐ Santa Coloma de Queralt (fitxa núm. 142).

El pla de la Sorreta (fitxa núm. 143).

Turó de la Roca Dreta (fitxa núm. 144).

Turó a 559 m de la zona del Cal Passedeta (fitxa núm.145).

L'Eucaria (fitxa núm. 146).

La Fou (fitxa núm. 147).

Font de la Fou (fitxa núm. 148).

Sant Pere de l'Erm (fitxa núm. 149).

Prop de Biosca (km 1,5 carretera de Clariana) (fitxa núm.152).

Cristian (fitxa núm.153).

Els Vilars de Tous (fitxa núm. 154).

Aubreda o Albereda (fitxa núm. 150).

Arxius i documents

Segons la Llei 10/2001, 13 de juliol d’arxius i documents (DOGC 3437, 24/07/2001), tots els documents de més de 100 anys resten protegits. Aquest és el cas dels fons:

Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic (fitxa núm.14).


Sant Martí de Tous




Fons documental de l'Arxiu Comarcal Alt Penedès (fitxa núm.20).

Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà (fitxa núm.21).

Fons documental de Arxiu Històric de Girona (fitxa núm.23).

Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida (fitxa núm.24).

Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous (fitxa núm.91).

El fons documental de l'Archivo Histórico Nacional (fitxa núm.16) , del Centro Documental de la Memoria Histórica (fitxa núm.18) i el fons documental de l’ Archivo de la Real Chancillería de Valladolid (fitxa núm.19) tenen la protecció de BIC (equivalent als BCIN catalans), d’acord amb l’art.60.1 de la llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimonio Histórico Español.

Camins de transhumància

Els antics camins de transhumància estan protegits i regulats per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, que estableix que són béns públics amb la finalitat de regular‐ne l’ús, ja sigui ramader o no, i assegurar‐ne la seva conservació. En el cas de Sant Martí de Tous hem inclòs al Mapa l’antic camí de transhumància (fitxa núm. 264) que equival a l’actual sender GR7.

En el següent gràfic es pot veure reflectit el resultat de l’estat legal dels elements inventariats en el Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous, on destaca que el 69% dels elements no tenen cap tipus de protecció. Els elements que tenen una protecció legal són un 20% i quasi amb el mateix % (5 i 6%) hi ha els elements que tenen una protecció legal i física i els que tan sols tenen una protecció física.


Sant Martí de Tous




5.4. Elements no fitxats

Durant l’elaboració del Mapa de Patrimoni s’ha descartat realitzar la fitxa d’alguns elements perquè són elements poc significatius o de poc valor, elements desapareguts o destruïts, que no s’han pogut localitzar tot i que hi ha notícies orals o bé bibliogràfiques, o que pertanyen a altres municipis.

Denominació Codi Àmbit Tipologia Justificació

Pont de Sant Genís 1.5 Patrimoni immoble Obra Civil Pont situat fora del terme de Sant Martí de Tous. S’anomena Pont de Sant Mateu situat a la carretera C‐241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt. Es troba ubicat entre els municipis de Santa Margarida de Montbui i Jorba.

Barraca de Cal Brufau

1.1 Patrimoni immoble Edifici Desapareguda

Barraca de la Sala del Castell

1.1 Patrimoni immoble Edifici Enderrocada

Font Gallardes 1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

Desapareguda

Font de Can Baltà 1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

Desapareguda

Font de Moliner 1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

Desapareguda

Font de les Grives 1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

Desapareguda

Font de Cal Passadeta

1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

Desapareguda

Festa del Roser 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

Festa desapareguda que es celebrava el mes d’octubre. S’hi celebrava el ball de les coques


Sant Martí de Tous




Ball de les Coques 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

Ball desaparegut i molt similar al ball de Faixes. Es conserva la transcripció musical de mestre J. Tomàs.

Rellotge de sol: c. de l’Escola ‐c. de la Pau

1.3. Patrimoni immoble Element arquitectònic

No localitzat

Placa dedicada als Moixiganguers

2.1 Patrimoni moble Element urbà Placa d’agraïment als Moixiganguers d’Igualada per la descarrega realitzada durant la Festa Major. Es troba situada a la Plaça de d’Independència

Cal Marquet 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

Segons recull Enrich (2014), es tenen noticies de l'existència d'una necròpolis. En la visita efectuada l'any 2016 es va poder observar un contrapès de premsa de vi, que ha estat mogut del seu indret original fins a davant la casa de Cal Marquet. No s'ha identificat cap material arqueològic. No és possible concretar si és que no s'ha encertat amb el lloc exacte, o es trobava en una zona que ha estat molt remoguda.3

Camí de Cal Gol

Núm. Inventari de la Generalitat de Catalunya.IPAC 7698

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

Pedra de molí recollida per un membre de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada al peu d'una barraca situada a prop del camí que de Can Gol. No s’ha identificat el lloc de la troballa.


Sant Martí de Tous




6. BIBLIOGRAFIA

AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.

AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.

AAVV. (2003): Tous, mil anys d’història. Publicaions de l’Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau.

AAVV. (1997): Tous retrat d’un poble. 1890‐1930

AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l’Anoia. Unió Excursionista de Catalunya.

AAVV. (1999): L’Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l’Anoia. Pòrtic.Barcelona.

AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.

AMADES, J. (1915): Castells llegendaris de la Catalunya nova. Agulla. Barcelona.

AMADES, J. (1984): Costumari català: el curs de l’any. Selecta. Barcelona.

AYMAMÍ, G. (2014): Coves Catalanes Llegendàries. Balmes, coves i avencs. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet.

BASTARDES, A.(1983): Les Creus al Vent. Editorial Millà. Barcelona.

BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l’Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona.

CAMPILLO,X; LÓPEZ‐MONNÉ, R. ( 2010): El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Arola Editors.

CARNER, JM; CODINA, P; PART, M; SOLÉ, X. (1997): Tous Retrats d’un poble 1890‐1930. Sant Martí de Tous

CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.


Sant Martí de Tous




CATALÀ, P. (1983): Llegendes de Castells Catalans. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

Catàleg de béns protegits per al POUM de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.

DÍAZ, P; LACUESTRA, R (2008): Els emmotllurats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs a Quadrens científics i tècnics de restauració monumental, 9. Diputació de Barcelona.

Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102

Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d’agost de 1923 . Núm. 122

Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 14 de setembre de 1924. Núm. 134

Diari El Sol de Tous. Butllatí informatiu del mil∙lenari. Comissió del Mil∙lenari de Sant Martí de Tous. Març de 1978. Núm. 1

El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil∙lenari. Edita: La comissió del Mil∙lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 2

El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil∙lenari. Edita: La comissió del Mil∙lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 4

ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l’Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt.

ENRICH, J. (1989): Estudi dels falsos útils de sílex provinents deks afloraments naturals en superficie de Cal Tomàs (Sant Martí de Tous). Estrat, revista d’arqueològia, prehistòria i historia antiga. Vol.1. Igualada.

ENRICH, J. (1991): Sant Martí de Tous. Prehistòria i món Antic. Història de les comarques de Catalunya. L’Anoia.

ENRICH, J; ENRICH, J. (1980): Estació‐taller de sílex a Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous, Anoia).

GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia‐Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín

GIRALT, C; JUNYENT, R; PLANS, S. (1998). El retaule del Roser de Sant Martí de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotvegueria d’igualada a la darreria del segle XVI. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada. Sant Martí de Tous.

IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.


Sant Martí de Tous




IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

LACUESTRA, R; GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la provínciaa de Barcelona: comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Barcelona.

LLACUNA, P; MARCÓ, T. (1995): Rutes per l’Anoia. Història i art.Publicaions Anoia SL. Igualada.

MARISTANY,M. (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 62. Barcelona.

MENÉNDEZ, FX. (2015): Informe sobre la col∙lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per a la creació d’un equipamet museístic. Diputació de Barcelona.

MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l’Anoia. Igualada

NAVARRO, F. (2012). Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous.

PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona.

Pla d’espai d’interès natural. Generalitat de Catalunya.Departament de Medi Ambient. 1996. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l’inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. PUJOL, A. (1971): Sant Martí de Tous. Breu descripció histórica (1899). Sant Martí de Tous.

RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l’Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d’Estudis el Bages.

RIQUER, MARTÍ DE. (2011): L’Arnés del Cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. La Magrana. Barcelona.

ROCA I PASCUAL, BERNAT. (2011): Els Tous: ascens i caiguda d’un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar)


Sant Martí de Tous




TORRAS I RIBÉ, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.

VÁZQUEZ, R. (2016): Els Gegants de l’Anoia. Ed. Els Gegants Som

VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona.

VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d’històries. Editoral Claret. Barcelona.

VIDAL, E. (2014): D’unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt.

VIDAL, E. (2012): El Sol d’un home sol. L’obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous.

Pàgines WEB:

Ajuntament de Sant Martí de Tous: http://www.tous.cat

Generalitat de Catalunya: http://www.gentcat.cat

Societat Catalana de Gnomònica: http://gnomonica.cat

Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat

Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/es

Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.cat

Catàleg de pedra seca de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/


Sant Martí de Tous




Mapa del Patrimoni Cultural Memòria Tècnica Sant Martí de Tous

ANNEX 1: ELEMENTS FITXATS PER ORDRE NUMÈRIC

Mapa del Patrimoni Cultural Memòria TècnicaSant Martí de Tous

Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia

1 Creu Processional 2.2 Patrimoni moble Objecte

2 Custòdia 2.2 Patrimoni moble Objecte

3 Reliquiari de la Veracreu 2.2 Patrimoni moble Objecte

4 Llegenda de la Cérvola Blanca 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral5 La Senyora de Tous 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral6 Llegenda del Torrent del Cavaller 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral7 Llegenda de la Bossa de Bou 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral8 Llegenda de la Verge de Sentfores 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral9 Llegenda del Panna 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral10 Les petites llegendes de la Fou 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral11 Llegenda de la Pedra de la Bruixa 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral12 Llegenda del Renom Reial 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral13 Llegenda del Murri Espavilat 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral14 Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic 3.2 Patrimoni documental Fons documental

15 Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya 3.2 Patrimoni documental Fons documental

16 Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional 3.2 Patrimoni documental Fons documental

17 Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó 3.2 Patrimoni documental Fons documental

18 Fons documental del Centro Documental de laMemoria Històrica

3.2 Patrimoni documental Fons documental

19 Archivo de la Real Chancillería de Valladolid 3.2 Patrimoni documental Fons documental

20 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès 3.2 Patrimoni documental Fons documental

21 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca deBarberà




22 Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera 3.2 Patrimoni documental Fons documental

23 Fons documental de Arxiu Històric de Girona 3.2 Patrimoni documental Fons documental

24 Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida 3.2 Patrimoni documental Fons documental

25 Creu de Terme de la Passada 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic26 Creu de la Creueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic27 Barraca de Cal Cardó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

28 Barraca de Cal Julià del Riba 1.1 Patrimoni immoble Edifici

29 Aixoplucs de Ca la Noia 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici

30 Aixoplucs de Ca la Noia 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici

31 Escales de marge 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic32 Escales de marge 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic33 Barraca de Cal Moliner 1.1 Patrimoni immoble Edifici

34 Llinda de Cal Perdius 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic35 Creu de Terme de la Plaça de l'Església 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic36 Llinda de fusta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic37 Llinda de Cal Codina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic38 Fragment de llinda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic39 Carrer de les Voltes 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic40 Nucli de Fillol 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic41 Barraca de la Casa Gran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

42 Barraca de l'Aubareda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

43 Barraca de Ca la Quica 1.1 Patrimoni immoble Edifici

44 Barraca de Ca la Bregida 1.1 Patrimoni immoble Edifici

45 Barraca de Ca l'Elias 1.1 Patrimoni immoble Edifici



46 Barraca de Cal Bargaset 1.1 Patrimoni immoble Edifici

47 La Sala 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Barraca Ca l'Amador 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Barraca de Sentfores 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Barraca de Cal Currutacu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Escut porta de Cal Gol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic52 Barraca de l'Obaga de Riquer 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici

53 Barraca de l'Obaga de Riquer 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici

54 Barraca de Torrelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 Barraca de Cal Rodó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

56 Pont de la Passada 1.5 Patrimoni immoble Obra civil57 Barraca del Ramon de la Creu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

58 Barraca del clot del Perelló 1.1 Patrimoni immoble Edifici

59 Barraca del Gatell 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici

60 Barraca de la Guinerdera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

61 Serra de Miralles‐Queralt 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès62 Alzina del Cal Gol 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic63 Saltant de la Fou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès64 Embassament de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil65 Font de Can Vidal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic66 Font de Cal Gol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic67 Font del Peiró 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic68 Font de les Gerres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic69 Font de Fillol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic



70 Font del Santuari de Sentfores 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic71 La Cova del Diable 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès72 Pont de Cal Riba 1.5 Patrimoni immoble Obra civil73 Pont de l'Eucaria 1.5 Patrimoni immoble Obra civil74 La Devesa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès75 Escultura de la Puntaire 2.1 Patrimoni moble Element urbà76 Pont Vell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil77 Font del Tap 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic78 Cal Camil dels Diaris 1.1 Patrimoni immoble Edifici

79 Festival de les llegendes de Catalunya 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva80 Aplec de Sentfores 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva81 Ball de Faixes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa82 Caramelles 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa83 Festa Major de Sant Martí de Tous 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva84 Festa de Sant Sebastià 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva85 Forn de Ciment 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic86 Escultura Cérvola Blanca 2.1 Patrimoni moble Element urbà87 Alzina de la Passada 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic88 Alzina de la Creu de Terme de la Passada 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic89 Litografia de Dalí 2.2 Patrimoni moble Objecte

90 Pont de Fiol 1.5 Patrimoni immoble Obra civil91 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de

Tous3.2 Patrimoni documental Fons documental

92 Fons documentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Martíde Tous




93 Fons documental Arxiu Gavin 3.2 Patrimoni documental Fons documental

94 Escultura de pedra de la Cérvola Blanca 2.1 Patrimoni moble Element urbà95 Bauma de la Fou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès96 Cova dels enamorats 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès97 Rellotge de sol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic98 Escultura Senyora de Tous 2.1 Patrimoni moble Element urbà99 Escultura de la Sirena 2.1 Patrimoni moble Element urbà100 RRefrany geogràfic I 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral101 RRefrany geogràfic II 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral102 Refrany geogràfic III 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral103 RRefrany geogràfic IV 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral104 Creu de Fillol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic105 Roure de Cal Manadetes 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic106 Pintura de l'Ermita de la Mare de Déu de

Sentfores2.2 Patrimoni moble Objecte

107 Esteles funeràries discoïdals 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 108 Objectes de la vida quotidiana 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 109 Col∙lecció d'objectes 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 110 Pianola 2.2 Patrimoni moble Objecte

111 Elements arquitectònics 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 112 Retaule de la Mare de Déu del Roser 2.2 Patrimoni moble Objecte

113 Sarcòfag de Bernat de Tous 2.2 Patrimoni moble Objecte

114 Pica baptismal 2.2 Patrimoni moble Objecte

115 Castell de la Roqueta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

116 Església Parroquial de Sant Martí de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici



117 Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

118 Església de Sant Miquel 1.1 Patrimoni immoble Edifici

119 La Sagrada Família 1.1 Patrimoni immoble Edifici

120 Santuari de la Mare de Déu de Sentfores 1.1 Patrimoni immoble Edifici

121 Església de Sant Pere de l'Erm 1.1 Patrimoni immoble Edifici

122 Església de Santa Maria de la Roqueta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

123 Capella de Santa Maria de Vilaseca 1.1 Patrimoni immoble Edifici

124 Molí de Dalt de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici

125 Molí Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

126 Casa del Carrer Prats, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici

127 Hostal de Flix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

128 Barraca del Trull 1.1 Patrimoni immoble Edifici

129 Barraca de Cal Vidal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

130 Barraca del Menjapalla 1.1 Patrimoni immoble Edifici

131 Col∙lecció Privada de Goigs 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic132 Turons darrera l'Aubreda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic133 A 100 m de la torre de l'Aubreda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic134 La Socarrada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic135 Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic136 Cal Tomàs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic137 Camí que de la creu de pedra mena a la cova del

rei1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

138 Prop del camí de Tous a Roqueta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic139 Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic140 Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic



141 A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic142 Km 11,6 cta. Igualada ‐ Santa Coloma de Queralt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic143 El pla de la sorreta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic144 Turó de la roca dreta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic145 Turó a 559 m de la zona del cal Passereta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic146 L'Eucaria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic147 La Fou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic148 Font de la Fou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic149 Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic150 Aubreda o Albereda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic151 Ca l’Abel 1.1 Patrimoni immoble Edifici

152 Prop de Biosca 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic153 Cristians 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic154 Els Vilars de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic155 Can Menjapalla 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic156 Cal Macip Xic 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic157 Serral dels Concos 1 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic158 Serral dels Concos 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic159 Camp del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic160 Mas de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic161 Vil∙la romana els Vilars de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic162 El Trull 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic163 Forn de Guix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic164 Torrent Caballé 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic165 El Maset 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic


Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 166 Bosc del Rei 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 167 Camí Ral 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 168 Cal Tarrida 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 169 Necròpolis de Fiol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 170 Cristians 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 171 El Patrícol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 172 Sobre Cal Pastor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 173 Camí del Trull 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 174 Vinya de Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 175 Gegantons de Tous 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 176 Castell de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 177 Pla de la Passada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 178 Bassa de les Canals 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 179 Font de la Fou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 180 Premsa de gàbia 1 de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 181 Premsa de gàbia 2 de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 182 Mina del Macip 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 183 Font Pollosa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 184 Trull d'oli de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 185 Sindicat Agrícola 1.1 Patrimoni immoble Edifici 186 Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 187 Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal ‐ Claramunt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 188 Rellotge de sol Cal Tort 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 189 Rellotge de sol La Barraqueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 190 Rellotge de sol Ca l'Isidre 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 191 Rellotge de sol de Ca la Tecla 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 192 Pintura de l'Adoració dels Pastors 2.2 Patrimoni moble Objecte 193 Rellotge de sol de Cal Salvador 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 194 Goig de Santa Llúcia de Fiol 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 195 GGoig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada

Família 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

196 GGoig de la Mare de Déu del Remei 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 197 GGoig Mare de Déu de la Roqueta 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 198 GGoig de Nostra Senyora de Sentfores 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 199 Safareig 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 200 Escultura Perfil de Tous 2.1 Patrimoni moble Element urbà 201 Barraca de la Toreta 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 202 Col∙lecció del Material arqueològic de Sant Martí de

Tous 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció

203 Barraca de la Pedera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 204 Barraca del Clot de la Masipa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 205 Cups dels Asidrets o de la Serra 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 206 Font la Foueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 207 Col∙lecció d'imatges i postals 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges 208 Escultura 41 Campament General de Catalunya 2.1 Patrimoni moble Element urbà 209 Forn de Guix de la Casanova 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 210 Sínia de Cal Torres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 211 Palanca de la Riera de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 212 Barraca de la Torre

1.1 Patrimoni immoble Edifici


Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 213 Barraca del Mas de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 214 Escut gravat de l'edifici del carrer Major núm. 18 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 215 Font de Sentfores 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 216 Nucli de Sant Martí de Tous 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 217 Edifici carrer Bisbe Morgades, 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 218 Edifici carrer Carretera, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici 219 Edifici carrer Major, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 220 Edifici carrer Major, 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici 221 Edifici carrer Major, 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici 222 Edifici carrer Sentfores, 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici 223 Barraca de Quart 1.1 Patrimoni immoble Edifici 224 Torre de Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 225 Font del Rosic 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 226 Gegant del Tinet del Serral 2.2 Patrimoni moble Objecte 227 Barraca de Can Baltà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 228 Barraca de Brufau 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 229 Barraca de l'Aubareda 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 230 Forn de Guix de Cal Tomàs 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 231 Forn de calç de Cal Tomàs 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 232 Teuleria del Mas 1.1 Patrimoni immoble Edifici 233 Barraca de l'Alzinar 1.1 Patrimoni immoble Edifici 234 Barraca de l'Avet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 235 Rectoria de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 236 Rectoria de Sant Martí de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 237 Fita de l'Aubareda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 238 Alzina de Cal Maginet 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 239 Barraca de Cal Canyo 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 240 Barraca de Cal Canyo 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 241 Pou de Cal Rodó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 242 Pi de la Caseta 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 243 Pont del Molí 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 244 Forn de calç 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 245 Rec del Molí de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 246 Resclosa del Molí de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 247 Barraca de Cal Puncet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 248 Col.lecció d'elements arquitectònics de l'església

parroquial 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció

249 Elements litúrgics de l'església parroquial 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 250 Barraca del Miquel de l'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 251 Barraca de l'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 252 Barraca del Mas 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 253 Barraca del Net 1.1 Patrimoni immoble Edifici 254 Alzina de Cal Menjapalla 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 255 Alzina de Cal Gallardes 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 256 Escultura de Sant Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà 257 Sitja del Pla de Gallardes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 258 Retall del Pla Gallardes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 259 Barraca de la Planella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 260 Barraca de Cal Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 261 Barraca del Riquer 1.1 Patrimoni immoble Edifici



262 1.1 Patrimoni immoble Edifici

263 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 264 1.5 Patrimoni immoble Obra civil265 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès266 1.1 Patrimoni immoble Edifici




270 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic271 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic272 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva273 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 274 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic275 1.1 Patrimoni immoble Edifici










285

Barraca dels camps de les figueresCol∙lecció privada de fòssils Antic camí de transhumància.

Cova del ReiMolí del Maset

Barraca del Perotet 1Barraca del Perotet 2Aixopluc del SerralMarge amb pujador de Sant Pere de L'Erm Fita de Terme del Pla dels FraresFesta Major Estiu i del SerralCapgrossos de TousBalcó modernista

Molí de Baix de TousCa l'Amigó

La BarraquetaCal BorrassóCal CalafCal CanyoCal CardóCal Magí del PatiLa CarolinaCal Comadís

Casa del Pont 1.1 Patrimoni immoble Edifici



286 La Casanova 1.1 Patrimoni immoble Edifici

287 La Caseta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

288 Cal Cisco 1.1 Patrimoni immoble Edifici

289 El Corral Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici

290 Cal Cosme 1.1 Patrimoni immoble Edifici

291 Cal Dionis 1.1 Patrimoni immoble Edifici

292 Casa dels Ermitans 1.1 Patrimoni immoble Edifici

293 L'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

294 Flix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

295 Cal Fuïna 1.1 Patrimoni immoble Edifici

296 Cal Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

297 Cal Gol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

298 Premsa de Cal Manadetes 2.2 Patrimoni moble Objecte

299 Hostal de l'Arengada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

300 Ca l'Isidre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

301 Ca la Lluïsa. 1.1 Patrimoni immoble Edifici

302 Cal Querol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

303 Cal Maginet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

304 Cal Manquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

305 Cal Marcel∙lí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

306 Cal Marquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

307 Cal Marricó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

308 Aubareda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

309 Mas de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici



310 Mas de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici

311 Cal Massip Xic 1.1 Patrimoni immoble Edifici

312 Cal Massip 1.1 Patrimoni immoble Edifici

313 Cal Menjapalla 1.1 Patrimoni immoble Edifici

314 Cal Mensa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

315 Cal Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

316 Cal Minguet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

317 Ca la Noia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

318 Cal Papallanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

319 La Passada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

320 Cal Passadeta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

321 Cal Pastor 1.1 Patrimoni immoble Edifici

322 La Pedrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

323 Cal Perdut 1.1 Patrimoni immoble Edifici

324 Cal Peretó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

325 La Pineda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

326 La Planella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

327 Cal Purriba 1.1 Patrimoni immoble Edifici

328 Cal Quel 1.1 Patrimoni immoble Edifici

329 Cal Rabato 1.1 Patrimoni immoble Edifici

330 Cal Rodó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

331 Cal Rosich 1.1 Patrimoni immoble Edifici

332 Cal Salvador 1.1 Patrimoni immoble Edifici

333 Sentfores de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici


Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 334 La Solana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 335 Cal Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 336 Cal Tarrida 1.1 Patrimoni immoble Edifici 337 Ca la Tecla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 338 Can Tin 1.1 Patrimoni immoble Edifici 339 Cal Tòful 1.1 Patrimoni immoble Edifici 340 Cal Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 341 Cal Torner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 342 La Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 343 Cal Torrelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 344 Cal Vidal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 345 Cal Xerric 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 Cal Maria Rosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 347 Cal Poncet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 348 Cal Manadetes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 349 Mas Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 350 Castell de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 351 Rellotge de sol Cal Cosme 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 352 Premsa Cal Xerric 2.2 Patrimoni moble Objecte 353 Rellotge de sol de Cal Maginet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


ANNEX 2: ELEMENTS FITXATS PER ORDRE TIPOLÒGIC


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixopluc del Serral 269 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixoplucs de Ca la Noia 1 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aixoplucs de Ca la Noia 2 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó 186 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal ‐ Claramunt 187 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aubareda 308 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca Ca l'Amador 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Ca la Bregida 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Ca la Quica 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Ca l'Elias 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Bargaset 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Currutacu 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Julià del Riba 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Solanes 260 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Alzinar 233 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Aubareda 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Aubareda 2 229 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Avet 234 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Obaga de Riquer 2 53 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Quart 223 1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Sentfores 49


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del clot del Perelló 58

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Gatell 1 59

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Net 253

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Riquer 261

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Brufau 2 228

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Casa Gran 41

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Canyo 1 239

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Canyo 2 240

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Cardó 27

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Moliner 33

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Puncet 247

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Rodó 55

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Vidal 129

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Can Baltà 227

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Pedrera 203

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Planella 259

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Guinerdera 60

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Toreta 2 201

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Torre 212

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Eucaria 251

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de l'Obaga de Riquer 1 52

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de Torrelles 54

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Mas de Tous 213

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Ramon de la Creu 57


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Clot de la Masipa 204

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Mas 2 252

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Menjapalla 130

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Miquel de l'Eucaria 250

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Perotet 1 267

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Perotet 2 268

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Trull 128

1.1 Patrimoni immoble Edifici Barraca dels camps de les figueres 262

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l’Abel 151

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca la Lluïsa. 301

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca la Noia 317

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca la Tecla 337

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Amigó 276

1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Isidre 300

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Borrassó 278

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calaf 279

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Camil dels Diaris 78

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Canyo 280

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cardó 281

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cisco 288

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Comadís 284

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cosme 290

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Dionis 291

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Fuïna 295


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gallardes 296

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gol 297

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí del Pati 282

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Maginet 303

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Manadetes 348

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Manquet 304

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Marcel∙lí 305

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Maria Rosa 346

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Marquet 306

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Marricó 307

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Massip 312

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Massip Xic 311

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Menjapalla 313

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mensa 314

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestre 315

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 316

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Papallanes 318

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Passadeta 320

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pastor 321

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Perdut 323

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Peretó 324

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Poncet 347

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Purriba 327

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Quel 328


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Querol 302

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Rabato 329

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Rodó 330

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Rosich 331

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Salvador 332

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Solanes 335

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tarrida 336

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tòful 339

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tomàs 340

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Torner 341

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Torrelles 343

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Vidal 344

1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xerric 345

1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Tin 338

1.1 Patrimoni immoble Edifici Capella de Santa Maria de Vilaseca 123

1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del Carrer Prats, 5 126

1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa del Pont 285

1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa dels Ermitans 292

1.1 Patrimoni immoble Edifici Castell de la Roqueta 115

1.1 Patrimoni immoble Edifici Castell de Tous 350

1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Bisbe Morgades, 2 217

1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Carretera, 15 218

1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Major, 24 220

1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Major, 47 221


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Major, 5 219

1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici carrer Sentfores, 11 222

1.1 Patrimoni immoble Edifici El Corral Nou 289

1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Sant Miquel 118

1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Sant Pere de l'Erm 121

1.1 Patrimoni immoble Edifici Església de Santa Maria de la Roqueta 122

1.1 Patrimoni immoble Edifici Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol 117

1.1 Patrimoni immoble Edifici Església Parroquial de Sant Martí de Tous 116

1.1 Patrimoni immoble Edifici Flix 294

1.1 Patrimoni immoble Edifici Hostal de Flix 127

1.1 Patrimoni immoble Edifici Hostal de l'Arengada 299

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraqueta 277

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Carolina 283

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Casanova 286

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Caseta 287

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Passada 319

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Pedrera 322

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Pineda 325

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Planella 326

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sagrada Família 119

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 47

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Solana 334

1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 342

1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Eucaria 293


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas de Fillol 309

1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas de Tous 310

1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas Montserrat 349

1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí de Baix de Tous 275

1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí de Dalt de Tous 124

1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí del Maset 266

1.1 Patrimoni immoble Edifici Molí Gallardes 125

1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Fillol 235

1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Sant Martí de Tous 236

1.1 Patrimoni immoble Edifici Santuari de la Mare de Déu de Sentfores 120

1.1 Patrimoni immoble Edifici Sentfores de Baix 333

1.1 Patrimoni immoble Edifici Sindicat Agrícola 185

1.1 Patrimoni immoble Edifici Teuleria del Mas 232

1.1 Patrimoni immoble Edifici Torre de Gallardes 224

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de les Voltes 39

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Nucli de Fillol 40

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Nucli de Sant Martí de Tous 216

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Balcó modernista 274

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bassa de les Canals 178

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Fillol 104

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de la Creueta 26

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Terme de la Passada 25

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Terme de la Plaça de l'Església 35

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cups dels Asidrets o de la Serra 205


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escales de marge 1 31

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escales de marge 2 32

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut gravat de l'edifici del carrer Major núm. 18 214

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut porta de Cal Gol 51

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de l'Aubareda 237

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de Terme del Pla dels Frares 271

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Cal Gol 66

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Vidal 65

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Fillol 69

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Fou 179

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de les Gerres 68

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Sentfores 215

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Peiró 67

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Rosic 225

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Santuari de Sentfores 70

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Tap 77

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font la Foueta 206

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font Pollosa 183

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de calç 244

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de calç de Cal Tomàs 231

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de Ciment 85

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de Guix de Cal Tomàs 230

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de Guix de la Casanova 209

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fragment de llinda 38


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda de Cal Codina 37

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda de Cal Perdius 34

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda de fusta 36

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Marge amb pujador de Sant Pere de L'Erm 270

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Rodó 241

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol 97

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol Ca l'Isidre 190

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol Cal Cosme 351

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol Cal Tort 188

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Ca la Tecla 191

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Maginet 353

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol de Cal Salvador 193

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Rellotge de sol La Barraqueta 189

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig 199

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Torres 210

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic A 100 m de la torre de l'Aubreda 133

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda 141

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Aubreda o Albereda 150

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Bosc del Rei 2 166

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cal Macip Xic 156

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cal Tarrida 168

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cal Tomàs 136

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Camí del Trull 173

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Camí que de la creu de pedra mena a la cova del rei 137


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Camí Ral 167

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Camp del Pont 159

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Can Menjapalla 155

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Castell de Tous 176

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cristians 153

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Cristians 170

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic El Maset 165

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic El Patrícol 171

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic El pla de la sorreta 143

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic El Trull 162

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Els Vilars de Tous 154

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol 140

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Font de la Fou 148

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Forn de Guix 163

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Km 11,6 cta. Igualada ‐ Santa Coloma de Queralt 142

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic La Fou 147

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic La Socarrada 134

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic L'Eucaria 146

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Mas de Tous 160

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm 135

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Necròpolis de Fiol 169

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pla de la Passada 177

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Prop de Biosca 152

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Prop del camí de Tous a Roqueta 138


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Retall del Pla Gallardes 258

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Sant Pere de l'Erm 149

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Serral dels Concos 1 157

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Serral dels Concos 2 158

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Sitja del Pla de Gallardes 257

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Sobre Cal Pastor 172

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Torrent Caballé 164

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Turó a 559 m de la zona del cal Passereta 145

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta 139

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Turó de la roca dreta 144

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Turons darrera l'Aubreda 132

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Vil∙la romana els Vilars de Tous 161

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Vinya de Sant Pere de l'Erm 174

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Antic camí de transhumància. 264

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Embassament de Tous 64

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina del Macip 182

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Palanca de la Riera de Tous 211

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Cal Riba 72

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Fiol 90

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la Passada 56

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de l'Eucaria 73

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont del Molí 243

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont Vell 76

1.5 Patrimoni immoble Obra civil Rec del Molí de Tous 245


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa del Molí de Tous 246

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura 41 Campament General de Catalunya 208

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura Cérvola Blanca 86

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de la Puntaire 75

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de la Sirena 99

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de pedra de la Cérvola Blanca 94

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura de Sant Martí 256

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura Perfil de Tous 200

2.1 Patrimoni moble Element urbà Escultura Senyora de Tous 98

2.2 Patrimoni moble Objecte Creu Processional 1

2.2 Patrimoni moble Objecte Custòdia 2

2.2 Patrimoni moble Objecte Gegant del Tinet del Serral 226

2.2 Patrimoni moble Objecte Litografia de Dalí 89

2.2 Patrimoni moble Objecte Pianola 110

2.2 Patrimoni moble Objecte Pica baptismal 114

2.2 Patrimoni moble Objecte Pintura de l'Adoració dels Pastors 192

2.2 Patrimoni moble Objecte Pintura de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentfores 106

2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa Cal Xerric 352

2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Manadetes 298

2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de gàbia 1 de la Cooperativa Agropecuària 180

2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de gàbia 2 de la Cooperativa Agropecuària 181

2.2 Patrimoni moble Objecte Reliquiari de la Veracreu 3

2.2 Patrimoni moble Objecte Retaule de la Mare de Déu del Roser 112

2.2 Patrimoni moble Objecte Sarcòfag de Bernat de Tous 113


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa2.2 Patrimoni moble Objecte 184

2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 273










3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges 207

3.2 Patrimoni documental Fons documental 19










Trull d'oli de la Cooperativa AgropecuàriaCapgrossos de TousCol.lecció d'elements arquitectònics de l'església parroquial

Col∙lecció del Material arqueològic de Sant Martí de Tous Col∙lecció d'objectes Col∙lecció privada de fòssils Elements arquitectònicsElements litúrgics de l'església parroquialEsteles funeràries discoïdalsGegantons de TousObjectes de la vida quotidianaCol∙lecció d'imatges i postals Archivo de la Real Chancillería de ValladolidFons documental Arxiu GavinFons documental de Arxiu Històric de GironaFons documental de l'Archivo Histórico NacionalFons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'AragóFons documental de l'Arxiu Episcopal de VicFons documental de l'Arxiu Històric de LleidaFons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tou

91


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya 15 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental del Centro Documental de la Memoria

Històrica 18

3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera 22 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Martí de

Tous 92

3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic Col∙lecció Privada de Goigs 131 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Aplec de Sentfores 80 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Sebastià 84 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Sant Martí de Tous 83 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major Estiu i del Serral 272 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festival de les llegendes de Catalunya 79 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral RRefrany geogràfic I 100 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral RRefrany geogràfic II 101 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral RRefrany geogràfic IV 103 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Senyora de Tous 5 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Les petites llegendes de la Fou 10 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Bossa de Bou 7 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Cérvola Blanca 4 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Pedra de la Bruixa 11 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Verge de Sentfores 8 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Murri Espavilat 13 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Panna 9 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Renom Reial 12 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Torrent del Cavaller 6


Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Refrany geogràfic III 102 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GGoig de la Mare de Déu del Remei 196 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GGoig de Nostra Senyora de Sentfores 198 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GGoig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada

Família 195

4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GGoig Mare de Déu de la Roqueta 197 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Faixes 81 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles 82 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Goig de S anta Llúca de Fiol 194 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Bauma de la Fou 95 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova del Rei 265 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Cova dels enamorats 96 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès La Cova del Diable 71 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès La Devesa 74 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Saltant de la Fou 63 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Serra de Miralles‐Queralt 61 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de Cal Gallardes 255 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de Cal Maginet 238 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de Cal Menjapalla 254 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de la Creu de Terme de la Passada 88 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de la Passada 87 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Alzina de Cal Gol 62 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Pi de la Caseta 242 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic Roure de Cal Manadetes

105


ANNEX 3: ELEMENTS PER ORDRE ONOMÀSTIC


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa A 100 m de la torre de l'Aubreda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 133 A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 141 Aixopluc del Serral 1.1 Patrimoni immoble Edifici 269 Aixoplucs de Ca la Noia 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Aixoplucs de Ca la Noia 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Alzina de Cal Gallardes 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 255 Alzina de Cal Maginet 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 238 Alzina de Cal Menjapalla 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 254 Alzina de la Creu de Terme de la Passada 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 88 Alzina de la Passada

5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 87

Alzina de Cal Gol 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 62 Antic camí de transhumància. 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 264 Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 186Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal Claramunt 1.1 Patrimoni immoble Edifici 187

Aplec de Sentfores 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 80 Archivo de la Real Chancillería de Valladolid 3.2 Patrimoni documental Fons documental 19 Aubareda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 308 Aubreda o Albereda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 150 Balcó modernista 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 274 Ball de Faixes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 81 Barraca Ca l'Amador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 Barraca de Ca la Bregida 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Barraca de Ca la Quica 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca de Ca l'Elias 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Barraca de Cal Bargaset 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 Barraca de Cal Currutacu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 Barraca de Cal Julià del Riba 1.1 Patrimoni immoble Edifici 28 Barraca de Cal Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 260 Barraca de l'Alzinar 1.1 Patrimoni immoble Edifici 233 Barraca de l'Aubareda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 Barraca de l'Aubareda 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 229 Barraca de l'Avet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 234 Barraca de l'Obaga de Riquer 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 Barraca de Quart 1.1 Patrimoni immoble Edifici 223 Barraca de Sentfores 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 Barraca del clot del Perelló 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 Barraca del Gatell 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59

Barraca del Net 1.1 Patrimoni immoble Edifici 253 Barraca del Riquer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 261 Barraca de Brufau 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 228 Barraca de la Casa Gran 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Barraca de Cal Canyo 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 239 Barraca de Cal Canyo 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 240 Barraca de Cal Cardó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Barraca de Cal Moliner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 Barraca de Cal Puncet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 247 Barraca de Cal Rodó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Barraca de Cal Vidal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 129


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Barraca de Can Baltà 1.1 Patrimoni immoble Edifici 227 Barraca de la Pedrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 203 Barraca de la Planella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 259 Barraca de la Guinerdera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 Barraca de la Toreta 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 201 Barraca de la Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 212 Barraca de l'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 251 Barraca de l'Obaga de Riquer 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Barraca de Torrelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Barraca del Mas de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 213 Barraca del Ramon de la Creu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 57 Barraca del Clot de la Masipa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 204 Barraca del Mas 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 252

Barraca del Menjapalla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 130 Barraca del Miquel de l'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 250 Barraca del Perotet 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici 267 Barraca del Perotet 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici 268 Barraca del Trull 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 Barraca dels camps de les figueres 1.1 Patrimoni immoble Edifici 262 Bassa de les Canals 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 178 Bauma de la Fou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 95 Bosc del Rei 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 166 Ca l’Abel 1.1 Patrimoni immoble Edifici 151 Ca la Lluïsa. 1.1 Patrimoni immoble Edifici 301


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Ca la Noia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 317 Ca la Tecla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 337 Ca l'Amigó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 276 Ca l'Isidre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 300 Cal Borrassó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 278 Cal Calaf 1.1 Patrimoni immoble Edifici 279 Cal Camil dels Diaris 1.1 Patrimoni immoble Edifici 78 Cal Canyo 1.1 Patrimoni immoble Edifici 280 Cal Cardó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 281 Cal Cisco 1.1 Patrimoni immoble Edifici 288 Cal Comadís 1.1 Patrimoni immoble Edifici 284 Cal Cosme 1.1 Patrimoni immoble Edifici 290 Cal Dionis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 291

Cal Fuïna 1.1 Patrimoni immoble Edifici 295 Cal Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 296 Cal Gol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 297 Cal Macip Xic 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 156 Cal Magí del Pati 1.1 Patrimoni immoble Edifici 282 Cal Maginet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 303 Cal Manadetes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 348 Cal Manquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 304 Cal Marcel∙lí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 305 Cal Maria Rosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 346 Cal Marquet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 306


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Cal Marricó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 307 Cal Massip 1.1 Patrimoni immoble Edifici 312 Cal Massip Xic 1.1 Patrimoni immoble Edifici 311 Cal Menjapalla 1.1 Patrimoni immoble Edifici 313 Cal Mensa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 314 Cal Mestre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 315 Cal Minguet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 316 Cal Papallanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 318 Cal Passadeta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 320 Cal Pastor 1.1 Patrimoni immoble Edifici 321 Cal Perdut 1.1 Patrimoni immoble Edifici 323 Cal Peretó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 324 Cal Poncet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 347

Cal Purriba 1.1 Patrimoni immoble Edifici 327 Cal Quel 1.1 Patrimoni immoble Edifici 328 Cal Querol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 302 Cal Rabato 1.1 Patrimoni immoble Edifici 329 Cal Rodó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 330 Cal Rosich 1.1 Patrimoni immoble Edifici 331 Cal Salvador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 332 Cal Solanes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 335 Cal Tarrida 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 168 Cal Tarrida 1.1 Patrimoni immoble Edifici 336 Cal Tòful 1.1 Patrimoni immoble Edifici 339 Cal Tomàs 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 136


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Cal Tomàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici 340 Cal Torner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 341 Cal Torrelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 343 Cal Vidal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 344 Cal Xerric 1.1 Patrimoni immoble Edifici 345 Camí del Trull 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 173 Camí que de la creu de pedra mena a la cova del rei 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 137 Camí Ral 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 167 Camp del Pont 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 159 Can Menjapalla 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 155 Can Tin 1.1 Patrimoni immoble Edifici 338 Capella de Santa Maria de Vilaseca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 123

Capgrossos de Tous 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 273 Caramelles 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 82 Carrer de les Voltes 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 39 Casa del Carrer Prats, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 Casa del Pont 1.1 Patrimoni immoble Edifici 285 Casa dels Ermitans 1.1 Patrimoni immoble Edifici 292 Castell de la Roqueta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Castell de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 176 Castell de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 350 Col.lecció d'elements arquitectònics de l'església parroquial


Col∙lecció del Material arqueològic de Sant Martí de Tous 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 202 Col∙lecció d'imatges i postals 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges 207

Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa




3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic 131

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 265

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 96

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 104




2.2 Patrimoni moble Objecte 1

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 153



2.2 Patrimoni moble Objecte 2

1.1 Patrimoni immoble Edifici 217









Col∙lecció d'objectes Col∙lecció privada de fòssils Col∙lecció Privada de Goigs Cova del ReiCova dels enamorats

Creu de FillolCreu de la CreuetaCreu de Terme de la PassadaCreu de Terme de la Plaça de l'Església Creu ProcessionalCristians

Cristians

Cups dels Asidrets o de la SerraCustòdia

Edifici carrer Bisbe Morgades, 2Edifici carrer Carretera, 15Edifici carrer Major, 24Edifici carrer Major, 47Edifici carrer Major, 5Edifici carrer Sentfores, 11El Corral NouEl Maset

El PatrícolEl pla de la sorreta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 143


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. FitxaEl Trull 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 162

Elements arquitectònics 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 111

Elements litúrgics de l'església parroquial 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 249

Els Vilars de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 154

Embassament de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 64

Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 140

Escales de marge 1 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 31

Escales de marge 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 32

Escultura 41 Campament General de Catalunya 2.1 Patrimoni moble Element urbà 208

Escultura Cérvola Blanca 2.1 Patrimoni moble Element urbà 86

Escultura de la Puntaire 2.1 Patrimoni moble Element urbà 75

Escultura de la Sirena 2.1 Patrimoni moble Element urbà 99

Escultura de pedra de la Cérvola Blanca 2.1 Patrimoni moble Element urbà 94

Escultura de Sant Martí 2.1 Patrimoni moble Element urbà 256

Escultura Perfil de Tous 2.1 Patrimoni moble Element urbà 200

Escultura Senyora de Tous 2.1 Patrimoni moble Element urbà 98

Escut gravat de l'edifici del carrer Major núm. 18 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 214

Escut porta de Cal Gol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 51

Església de Sant Miquel 1.1 Patrimoni immoble Edifici 118

Església de Sant Pere de l'Erm 1.1 Patrimoni immoble Edifici 121

Església de Santa Maria de la Roqueta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 122

Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117

Església Parroquial de Sant Martí de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116

Esteles funeràries discoïdals 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 107

Festa de Sant Sebastià 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 84


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. FitxaFesta Major de Sant Martí de Tous 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 83

Festa Major Estiu i del Serral 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 272

Festival de les llegendes de Catalunya 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva 79

Fita de l'Aubareda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 237

Fita de Terme del Pla dels Frares 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 271

Flix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 294

Fons documental Arxiu Gavin 3.2 Patrimoni documental Fons documental 93

Fons documental de Arxiu Històric de Girona 3.2 Patrimoni documental Fons documental 23

Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional 3.2 Patrimoni documental Fons documental 16

Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca deBarberà


Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès 3.2 Patrimoni documental Fons documental 20

Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó 3.2 Patrimoni documental Fons documental 17

Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic 3.2 Patrimoni documental Fons documental 14

Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida 3.2 Patrimoni documental Fons documental 24

Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous 3.2 Patrimoni documental Fons documental 91

Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya 3.2 Patrimoni documental Fons documental 15

Fons documental del Centro Documental de la MemoriaHistórica


Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera 3.2 Patrimoni documental Fons documental 22

Fons documentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Martí deTous


Font de Cal Gol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 66

Font de Can Vidal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 65

Font de Fillol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 69


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Font de la Fou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 148 Font de la Fou 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 179 Font de les Gerres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 68 Font de Sentfores 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 215 Font del Peiró 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 67 Font del Rosic 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 225 Font del Santuari de Sentfores 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 70 Font del Tap 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 77 Font la Foueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 206 Font Pollosa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 183 Forn de calç 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 244 Forn de calç de Cal Tomàs 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 231 Forn de Ciment 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 85

Forn de Guix 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 163 Forn de Guix de Cal Tomàs 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 230 Forn de Guix de la Casanova 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 209 Fragment de llinda 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 38 Gegant del Tinet del Serral 2.2 Patrimoni moble Objecte 226 Gegantons de Tous 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 175 Goig de la Mare de Déu del Remei 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 196 Goig de Nostra Senyora de Sentfores 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 198 Goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família Jesús, Maria i Joseph

4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 195

Goig Mare de Déu de la Roqueta 4.4 Patrimoni inmaterial Música i dansa 197 Goig de S anta Llúca de Fiol 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa 194


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Hostal de Flix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127 Hostal de l'Arengada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 299 Km 11,6 cta. Igualada ‐ Santa Coloma de Queralt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 142 La Barraqueta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 277 La Carolina 1.1 Patrimoni immoble Edifici 283 La Casanova 1.1 Patrimoni immoble Edifici 286 La Caseta 1.1 Patrimoni immoble Edifici 287 La Cova del Diable 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 71 La Devesa 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 74 La Fou 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 147 La Passada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 319 La Pedrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 322 La Pineda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 325 La Planella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 326 La Sagrada Família 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 La Sala 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 La Senyora de Tous 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 5

La Socarrada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 134 La Solana 1.1 Patrimoni immoble Edifici 334 La Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici 342 Les petites llegendes de la Fou 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 10 L'Eucaria 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 146 L'Eucaria 1.1 Patrimoni immoble Edifici 293 Litografia de Dalí 2.2 Patrimoni moble Objecte 89


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Llegenda de la Bossa de Bou 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 7 Llegenda de la Cérvola Blanca 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 4 Llegenda de la Pedra de la Bruixa 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 11 Llegenda de la Verge de Sentfores 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 8 Llegenda del Murri Espavilat 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 13 Llegenda del Panna 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 9 Llegenda del Renom Reial 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 12 Llegenda del Torrent del Cavaller 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 6 Llinda de Cal Codina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 37 Llinda de Cal Perdius 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 34 Llinda de fusta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 36 Marge amb pujador de Sant Pere de L'Erm 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 270 Mas de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 309 Mas de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 160 Mas de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 310 Mas Montserrat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 349 Mina del Macip 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 182

Molí de Baix de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 275 Molí de Dalt de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 124 Molí del Maset 1.1 Patrimoni immoble Edifici 266 Molí Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 125 Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 135 Necròpolis de Fiol 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 169 Nucli de Fillol 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 40 Nucli de Sant Martí de Tous 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 216


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Objectes de la vida quotidiana 2.3 Patrimoni moble Col∙lecció 108 Palanca de la Riera de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 211 Pi de la Caseta 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 242 Pianola 2.2 Patrimoni moble Objecte 110 Pica baptismal 2.2 Patrimoni moble Objecte 114 Pintura de l'Adoració dels Pastors 2.2 Patrimoni moble Objecte 192 Pintura de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentfores 2.2 Patrimoni moble Objecte 106 Pla de la Passada 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 177 Pont de Cal Riba 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 72 Pont de Fiol 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 90 Pont de la Passada 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 56 Pont de l'Eucaria 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 73 Pont del Molí 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 243 Pont Vell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 76 Pou de Cal Rodó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 241 Premsa Cal Xerric 2.2 Patrimoni moble Objecte 352

Premsa de Cal Manadetes 2.2 Patrimoni moble Objecte 298 Premsa de gàbia 1 de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 180 Premsa de gàbia 2 de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 181 Prop de Biosca 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 152 Prop del camí de Tous a Roqueta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 138 Rec del Molí de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 245 Rectoria de Fillol 1.1 Patrimoni immoble Edifici 235 Rectoria de Sant Martí de Tous 1.1 Patrimoni immoble Edifici 236


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Refrany geogràfic I 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 100 Refrany geogràfic II 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 101 Refrany geogràfic III 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 102 Refrany geogràfic IV 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral 103 Reliquiari de la Veracreu 2.2 Patrimoni moble Objecte 3 Rellotge de sol 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 97 Rellotge de sol Ca l'Isidre 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 190 Rellotge de sol Cal Cosme 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 351 Rellotge de sol Cal Tort 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 188 Rellotge de sol de Ca la Tecla 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 191 Rellotge de sol de Cal Maginet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 353 Rellotge de sol de Cal Salvador 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 193 Rellotge de sol La Barraqueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 189 Resclosa del Molí de Tous 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 246 Retall del Pla Gallardes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 258 Retaule de la Mare de Déu del Roser 2.2 Patrimoni moble Objecte 112 Roure de Cal Manadetes 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic 105 Safareig 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 199 Saltant de la Fou 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 63

Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 149 Santuari de la Mare de Déu de Sentfores 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Sarcòfag de Bernat de Tous 2.2 Patrimoni moble Objecte 113 Sentfores de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici 333 Serra de Miralles‐Queralt 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès 61


Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Serral dels Concos 1 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 157 Serral dels Concos 2 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 158 Sindicat Agrícola 1.1 Patrimoni immoble Edifici 185 Sínia de Cal Torres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 210 Sitja del Pla de Gallardes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 257 Sobre Cal Pastor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 172 Teuleria del Mas 1.1 Patrimoni immoble Edifici 232 Torre de Gallardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici 224 Torrent Caballé 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 164 Trull d'oli de la Cooperativa Agropecuària 2.2 Patrimoni moble Objecte 184 Turó a 559 m de la zona del cal Passereta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 145 Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 139 Turó de la roca dreta 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 144 Turons darrera l'Aubreda 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 132 Vil∙la romana els Vilars de Tous 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 161 Vinya de Sant Pere de l'Erm 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic 174

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

Sant Martí de Tous - Patrimoni culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08226/memoria.pdf · Nom...

Documents

Transcript of Sant Martí de Tous - Patrimoni culturalpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08226/memoria.pdf · Nom...