Sant Joan

AQUEST ANY 2011

serà

la Nit del DIJOUS 23 al

DIVENDRES 24 de Juny

Les primeres civilitzacions

Els experts diuen que en els temps del Neolític ja s'havia observat

el fenomen astronòmic del solstici. Aquestes primeres

civilitzacions feien unes particulars cerimònies a base de foc per

conferir forces a l'astre rei la nit del 23 de juny, ja que veien que

aquest dia el Sol començava a perdre força. Aquestes cerimònies,

aquests ritus, s'han mantingut amb sorprenent persistència al llarg

dels temps. Hi va haver un temps en què Europa sencera era, en

la Nit de Sant Joan, una multitud infinitament repetida de fogueres

enceses amb les que la gent rendia homenatge a la màxima

plenitud del Sol, l'astre que és font de la llum i la vida.

ORIGENS DE LA

FESTA DE SANT JOAN

Tradició grega

A Grècia començaven l'any pel solstici d'estiu.

Celebraven les festes dedicades al déu Apol·ló,

representant del Sol, durant les quals encenien

grans fogueres de càracter purificador. També de la

tradició grega podem haver heretat les falles de Sant

Joan. Aquestes recorden les festes efesties

celebrades en honor a Vulcà. Els efestus corrien

cursa esborrajada amb atxes enceses a les mans

i deixaven al seu darrera tota una estela

de guspires i de claror.

LA FESTA DE SANT JOAN

Tradició romana

Hi ha qui diu, però, que les festes i els costums de la

nit de Sant Joan recorden molt les pal·lílies

romanes, és a dir, les festes en honor a Pal·las, que

havia estat la divinitat del foc, dels prats i dels

ramats, tot i que aquestes se celebraven per l'abril.

Conta Ovidi que el dia de la festa de Pal·las, dos

pastors, entretenint-se rascant dos bocins de fusta

de figuera, van fer-ne saltar una guspira i que així va

ser descobert el foc, el qual es va dedicar a la

deessa, prenent així sentit ritual i sagrat.


En Catalunya se adornan las calles y plazas, se hacen

hogueras y la gente se reúne alrededor de ellas, se baila, se

canta, se hace fiesta. Para encender la hoguera se espera la

llegada de la “Flama del Canigó” – (de la montaña sagrada)-.

Esa llama procede de un fuego que se enciende a casi 2,800

metros de altura, con atados de leña que han subido los

excursionistas de todos los pueblos de Cataluña una semana

antes y de allí se dispersa por todo los tierras de habla

catalana, desde la Catalunya Norte en Francia, hasta las

tierras valencianas, las islas baleares y la ciudad de Alger en

Cerdeña. También es tradicional comer la Coca (Torta o

Pastel) de Sant Joan, y tomar vino y cava.


A CATALUNYA

Tradició cristiana

L'esglèsia catòlica va cristianitzar aquesta festa fent-la coincidir amb la del

naixement de Sant Joan. Segons diu l'Evangeli de Sant Lluc, el pare de Joan, el

sacerdot Zacaries, havia perdut la veu per dubtar que la seua esposa Isabel

estigués embarassada. Però quan va néixer Juan (sis mesos abans que Jesucrist)

la va recuperar miraculosament, com ja l'havia predit l'arcàngel Gabriel. Ple

d'alegria, explica la tradició religiosa, Zacaries va encendre fogueres per anunciar

la gran notícia a parents i amics. També d'aquí pot venir la tradició de les fogueres

la nit de Sant Joan.

Com a curiositat, us direm que els rites del foc van arribar a preocupar a alguns

pares de l'Església. Així, per exemple, al segle VII, Sant Eloi advertia als seus

fidels: No cregueu en les fogueres i no us assenteu cantant, perquè totes

aquestes pràctiques són obra del demoni. No us reuniu en els solsticis i que cap

de vosaltres balli, ni salti, ni canti cançons diabòliques el dia de la festa de Sant

Joan, ni de cap altre sant.


Afortunadament ni els seus contemporanis ni els

nostres els hi van fer gaire cas i les creences, ritus i,

sobretot la festa s'ha mantingut fins avui.

Si poguéssim volar per sobre de les comarques

catalanes durant aquesta nit d'estiu, veuríem tot de

puntets vermells espurnejant i ens seria molt difícil

de trobar un poble o ciutat on la nit de Sant Joan no

se celebri la nit més curta de l'any.


LA FLAMA DEL CANIGÓ

L'any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades, veí d'Arles del

Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix

nom de Mn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa

d'encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des

d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana,

com a símbol d'identitat comuna.

No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava

per primera vegada la frontera, de manera dificultosa.

Des de fa més de 35 anys, Bellpuig és l'encarregada de fer

arribar la Flama a totes les poblacions que uneixen Puigcerdà i

el mateix Bellpuig.

Foc i fogueres

-Saltar la foguera per purificar-se.

-La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de

les mans, seran feliços plegats la resta de les seues vides.

-Era costum acostar-hi els infants per prevenir-los dels mals.

-També com a mètode purificador, es llençaven objectes vells i cabeces d'alls

per menjar-se-les després.

-Si una brasa o una espurna toca la roba que porta una persona aquesta Nit, la

persona es casarà abans que acabi l'any. -Tradicionalment es tiraven brases

als pous per purificar l'aigua.

-Les cendres, per la seua banda, tenen la capacitat de guarir els ulls de poll,

les malalties de la pell, els grans de la cara, els eczèmes i eviten la suor de les

mans.

-Per guarir malalties o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja

per damunt de les brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen (millor no

provar-ho).

RITUALS

L'aigua

-Segons antigues tradicions, la Nit de Sant Joan, els banys nocturns tenen

virtuts purificadores. Es recomana banyar-se a mitjanit o jeure sobre l'herba

mullada de matinada (la rosada) per tractar tot tipus de malalties de la pell.

-També és tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a

la gent que ho demana.

-Totes les aigües tenen propietats guaridores la Nit de Sant Joan: amb l'aigua

es curen els dolors reumàtics, desaparèixen les berrugues i els herpes, van

molt bé per tot tipus de malalties de la pell i, a més,

tenen la capacitat d'atreure la bona sort i la fortuna.

-Si et mulles el cap la Nit de Sant Joan, els cabells creixen més i millor.

-Si les dones es renten la cara aquesta Nit, estan més belles la resta de l'any.

RITUALS

Les herbes

-Les plantes collides aquesta Nit tenen propietats guaridores; així, el gram, la

farigola, el romaní i les branques de saüques allunyen la malastrugança; la

rosa carlina i les branques de pi funcionen com a amulets; la fusta de noguera

tallada aquesta Nit té la virtut d'impedir que les barques que es facin amb

aquest material no s'anneguin.

-Les plantes s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.

-Les plantes funcionen o tenen efecte a través de les friccions amb la pell.

-La planta anomenada verbena (el gram negre), a més de donar nom a la

revetlla, proporcionava riqueses i fortuna a qui la havia.

-L'anomenada Herba de Sant Joan, es diu en realitat artemisa, prové del sud

d'Europa i en el llenguatge de les flors significa felicitat, deu el seu nom a la

deesa grega del mateix nom, que ajudava a les dones en les seues malalties.

RITUALS

LA COCA DE SANT JOAN

Bon profit, i Bona Nit !!!

Sant Joan

Documents

Transcript of Sant Joan