\

SANT JOAN 2 - 6 2

Revista SANT JOANNä 209 - 22 d'abril de 1.988Edita: Centre Cultural de Sant JoanPresident: Joan Matas GayàAdreça: Carrer José Antonio, 13Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal 2-1979

DIREQCIÖ; Col·lectiu Quatre Vents

COL.LABORADORSMiquel Florit HuguetCarles Costa SalomJoan Jaume NigorraAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauFranciscà Barceló C.Antoni Bauça MatasMateu Barceló MatasJosep EstelrichMaria BibiloniSebastiana SastreJaume Bonet Company

NOTA; Els articles publicatsen aquesta revista SANT JOAN,expresen únicament l 'opiniódels propis autors.

S U M A R I

Meteorología

Ajuntament

Noticies

L'Escut de Sant Joan

Ensenyança

C.V.Sant Joan 8 vegades Campeó

Penya Motorista

D9 Miguela Verger Ferriol

Any Marià

Setmana Santa

"Mallorca Pagesa"

V Premis Premsa Forana

Temes Agricoles

D..

I3

4

1

6

7

<

9

10

II

II

1]

K

li

16

17

II

19

W

II

a»14

isnna19

Xli

rèiem-UClON

Hk«t

3 • -

S '5

ULz

Àf

«'-

¿^C_

/

(

f ' 4 T

MUtOBOSois* moosHt

•

•

^f

^

•

• ! -

«

-^--—

•

— -

•

•

-— _

VUNIQ00*1-NANlt

Q

ft E

f> t

rt £.

/VF-

i

N W

Precipitación total del mes

Nombre c

•Sq t• la Esti J

Provincià

"fen Lt n K L'MM

M n K •/ oObservador

MílítC B »Pf

Sum«

^'•sl

Suma

I

r«cin• »im» [

Suma

aciónr i \ f«

y

A

Numero

¿7jño

¡fí 5? 'S

: i r: ,V1 fí Tft fj

NUMERO OE (

LluviaNitvtGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cubrió su el

DIAS OE:

•^A

r^A

°:y —OÍA.

<

>

>

>

>

5 PRECIF

0.1 (.p.)

0.1

1.0

no3QO

ITACION

1 "

~~ "

t ACIÓNN UH OÍA | /^ 'mm día £_

Viento dominante

/ Í.I

¿ S - r.im

b in im« «mi

ȣ.

ti «i (.i u•ii L'un

. /V£

3 - 63 AjuntamentPLB 25 DE MARÇ

En el ple del nostre Ajunta-ment, que es va celebrar . el25 de març, es varen prendeels següents acords:

El cobrement dels rebutsdels imposts municipals seránpresentats per la Conselleriad'Hisenda al igual que els rebutsde les contribucions.

Fou aprovada la rectificaciódel padró municipal d'habitansque segueix el seu camí de des-cens.

Va ésser aprovat el plecde condicions per a la adjudica-ció de les obres de remodelaciói millorament de l'entrada ala Casa de la Vila que compteamb una subvenció de 1,450.000?lsper part de la Conselleria Adjunta la Presidència.

Es va aceptar que en elseu dia la Mancomunitat Plade .Mallorca pugui establir unservei funerari mancomunat.

El nostre Ajuntament aceptatambé aderir-se a la peticióque ha fet l'Ajuntament de Sineuper a la creació d'una escolade formació profesional dinsla Comarca, així com també quela carretera de Palma a CanPicafort, que passa per Sineusigui considerada com a carrete-ra general.

En el capítol d'informació,el Batle va donar compte delscontactes mantinguts amb elsorganismes autonomies: amb laConselleria Adjunt a la Presidèn-cia per tal d'estudiar la possi-ble creació d'una policia ruraldins la Mancomunitat.

Amb la Conselleria de Culturael MEC i INEM per a la creaciód'un curset d'aducació permanetper adults, també dins la Manco-munitat, així com uns ciclesde formació de cara a una millorpreparació en vistes a la compe-tència que ens crearà l'entradaal Mercat Comú.

També s'han mentengut contac-tes molt positius amb la Conselleria d'Agricultura molt interessa-da en fer una agricultura renta-ble. Davant aquest interès l'Ajun

tament ha promogut uns contactesassessorats per els Agents d'Ex-tenció Agrària de Manacor perun estudi de la producció agràriai per, això serà visitada lapossessió de Son Mesquida aon s'jian fet unes positivesexperiències.

Finalment es va informarde que les extraccions de sangper anàlisis podran realitzar-se al Centre Sanitari i llavorspasaran als laboratoris de Mana-cor, lo que serà una facilitatpels santjoaners; també founombrat Delegat de Sanitat N'Ar-nau Gayà , que ja en l'anteriorlegislatura havia . ocupat aquestcàrrec.

Referent a la metgesa ila seva no residència habituala Sant Joan, varen surgir dife-rents opinions que motivarenuna forta discusió.

PLE EXTRAORDINARI

Porjecte d'asfaltat de carrers.L'Ajuntament- va celebrar

el dia 12 d'abril un ple extraor-dinari en el que es va acordarpresentar al Pla d'Obres i Serve-is d'enguany promogut pel CIM,un projecte redactat l'any 1986que^ contemple dotar d'aglomeratasfàltic tots els carrers delpoble que aneara no tenen aquestamillora i que son gairebé totsels carrers del Camp; així unavegada més aquesta part delpoble^ serà la més afavorida,si bé^ aquesta es una milloranecessària.

En total el projecte contemplal'asfaltat d'uns 13.000 m2.amb un pressupost que sobrepassaels catorce milions de pessetes.De dur-se endavant aquesta millo-ra, el casc urbà estarà totelmentasfaltat.

En aquesta sessió es va preselitar a la aprovació la porpostade canvi de noms d'alguns carrersa efectes de completar el projec-te de normalització del nomsdels carrers.

Despré"s d'un debat s'aprovarenalguns, però pels quatre carrersque duen nom polític, no fou

Ajuntament Noticies 4 - 6 4

aceptat el canvi per part delgrup de conservadors, hauràd'esser en altre ocasió en quetots els regidors hi siguinpresents.

Entre els que foren aprovatshi figuren:Calle Sur, pasará esser carrer Migjorn.CalleN Conquistador, es denominarà

Carrer de les Monjes.Plaza Calvo Sotelo, se dirà Plaça del

Rei Jaume I.Calle Zorro, pasará a Carrer de la Sínia.Calle Consolación, a partir del Poude Son Santus passarà esser Paseigde Bartomeu Bauç£ i Oliver (Ecônom).Calle Mirador (part d'abaix), es dirà

Carrer de 1"Escaleta.Calle 2 de Mayo, es dirà Carrer deFrancese Oliver i Oliver (dels Calderers),

També fou aceptada la complementad-ódels noms de personatges dels carrerscom: Carrer de Francesc Mas i Calmés(Ecónom) en lloc de Calle EconomoMas, etz.

Representants de l 'Ajuntamentassistiren à la inauguraciódel nou Parc de Bombers de Mana-cor, creat amb caràcter comarcali que, amb les ajudes de l ' A j u n -tament de manacor i del CIM,està dotat de modern materialper a combatre qualsevol incendi.

També el ^dia 19 assistirena una reunió a Algaida, ambla Conselleria Adjunta a laPresidència de la C.A. per l'es-tudi de la creació de la PoliciaRural dins l 'àmbit de la Mancomu-nitat Pla de Mallorca a la quepertany el nostre poble.

rrrrrnTDMr.r.l r.rg^iT"-•p rnrrv •*,T iT|-\i '

L'HORA

A les dues de la nit deldia 27 del passat mes de marçels rellotges es tengueren queadelantar una hora.

ELS QUINTOS

Com cada any, els quintosen feren de les seves: el diadel Ram vengueren billets delxot i la porcella, el pi, taron-ges, trastos vells a baix delcampanar.

ELS IMPOSTS

Els imposts municipals sobresolars, vedats de caça, circula-ció de vehicles i publicitat,recollida de fems, clavegueram,cementiri, desaigues de canals,i sobre cans, es posaran alcobro a traves del nou sistemade cabrament.

HABITANTS

Feta la rectificació delPadró d'habitants del poble,el dia 1 de gener de 1988 lapoblació de Sant Joan, era de1788 habitants.

EXTRACCIÓ DE SANG

Servei d'extració de sangper el seu anàlisi, que despréses duria a terme a Manacor,es podrà fer al Centre Sanitaridel nostre poble.

OBRES

S'ha arreglat la paret delcarrer Mestre Mas, ara faltafer net l'enderroc que quedapels solars.

CAN BÙFALI

La botiga de Can ßufali,ha estat reformada i j'han monta-da de forma que el client espot servir ell mateix.

CAP DE SETMANA

Un grup de joves catalans,passaren el mes passat un capde setmana a Consolacó.

5 - 6 5 NotíciesLA METGESA

Problemes de la metgesa.El problema està en que la

metgesa realment no resideixal nostre poble, si be hi estàempedronada i amb un domicili.Tota a sortit a rei de la mortd'un jove de Petra.

TERCERA EDAT

El dia 5 d'abril l'Associacióde la 3a Edat de Sant Joan,celebrà una excursió i visitarenLluc, Polleça i les Coves deCampanet.

L'assistència fou molt nombrosa,

La 3^ Edat va tenir el dia 16 d'abriluna segona excursió dins elmes. Aquesta vegada visitarenAndratx, Sant Telm, dinarenal Coll d'es^ Pi d'Estallenchi pasaren després per Banyalbufar.

JOVENTUT

Els regidors de Joventutde Balears, es varen reunirel passat dia 26 per tal detractar temes relacionats ambla seva problemàtica.

"DIA DEL LLIBRE"

Demà, dia 23 d'abril, coinci-dint amb l'aniversari de lamort d'En Cervantes, es celebrael "Dia del Llibre".

Per tal motiu totes les edito-rials presenten les seves nove-tats. També les caixes d'estalvisobsequien als seus clients ambllibres.

TROBADA D'AGRICULTORSEl Conseller d'Agricultura

Pere J. Morey, i un grepat d'a.gricultors santjoaners, hantingut una reunió, que sapiguemes la tercera de les realitzadesal nostre poble, per lo quees pot considerar que "Ses troba-des de foravila" tenen un caràc-ter de continuïtat.

En aquestes, es parlà delcamp mallorquí i dels seus pro-

blemes, així com les repercusionsdel Mercat Comú i altres puntsd'interès tant pels agricultorscom pels ramaders.

Esperam que continuin.

ELS JOVES I LA DIVERSIÓ

Els joves parlaren sobredivertiment.

Promoguda pel Moviment Cristiàde Joves de Pobles, el passatdissabte dia 16 i al Casal deCultura, un grup de joves tengue-ren una xerrada baix el tema"Per una diversió sana, creativai econòmica".

Fou una reunió positiva enla que es parlà de com és icom hauria d'esser la diversiói temps lliure dels joves dinsels pobles.

ASSEMBLEA DE LA COOPERATIVA

El dia 26 de marrç, la Coopera-tiva Agricola de Sant Joan,va celebrar la seva assembleaanual en la que es va donarcompte del desenvolupament dela societat i es feren unesvotacions per elegir nous membresde la Directiva i així forenanomenats :Vice-President: Miquel Matas FullanaSecretari: Gabriel Company GayàVocals: Miquel Vidal Llaneras,Antoni Gayà Antich, i FrancescNicolau Català, com a Interventorsforen elegits: Gabriel MoraMas i Marti Bauzà Ginard.

Entre els temes de properesactivitats es va parlar de laintal.lació d'un surtidor degas-oil pels agricultors, unssilos i l'ampliació de les ofici-nes, també en el capítol deprecs i preguntes sorgiren temesd'activitats no realitzadesi que en el seu dia varen ésseraprovades, com la dotació almagatzem d'aigua potable i l'ade-quació per a la selecció defruites i verdures.

Acabada la reunió els assis-tens foren degudament obsequiats.

OpinióL'ESCUT DE SANT JOANA rel de la normalització

lingüística del nom del nostrepoble seria convenient tambéel reconeixement de l'escutd'armes, símbol de la vila,tal eom Jno han fet recentmentles viles de Calvià, Maria dela Salut, Ariany, i altres pobles.

Per això, ja que el principalmotiu d'aquest treball sobrel'escut del nostre poble ésconsiderar aquest símbol d'unagran importància m*atrévesea fer-hi alg\iries consideracions.

Tres poblacions de Mallorca:Calvià, Santanyí i Sant Joantenen un escut molt semblantpero no coincident.

' CALVIÃ el té oficialmentreconegut, tant en la formacom en les figures i colors:un Anye.ll ajagut que duu unabandera blanca amb una creuvermella, i el fons tot de colorblau; damunt l'es-eut, la coronareial.

6-66

A l'església parroquialde Santanyí es troben diferentsmostres de dit escut; a l'inte-rior, a una clau de volta dela capella del Roser, (segle XIV)es troba l'Anyell dret.

De pas hem de dir que al'altra clau hi figuren lesbarres d'Aragó. A la part supe-rior del retaule major i ambun àngel a cada part hi ha l'A-nyell ajagut sobre el llibreapocalíptic. També l'orgue deJordi Bosch porta el símboldel poble que el va acollir.

SANTANYÍ ostenta l'escutamb un Anyell ajagut damuntel llibre de 1'Apocalipsis.Representa 1"Agnus Dei apocalíp-tic de Sant Joan Evagelista.

7-67 •

En el segon portal es trobaun medalló molt graciós ambla data de 1807 i I1 Agnus Dei,ni dret ni del tot ajagut.

Dret també está a l'escutde 1705, col·locat al Salò desessions de l'Ajuntament.

Jeroni Berard diu que Santa-nyí "Usa por sello el DivinoCordero sobre el Sagrado Libro".Sobre el portal de la Porta-Murada de Santanyí també eltrobam ajagut damunt un llibreamb el set segells.

Rafel Josep Verger, consagratBisbe del Nuevo Reino de Leónl'any 1783, incorpora al seuescut el Sant Anyell estiratsobre un llibre amb el set se-gells i sostenint una banderolaamb la llegenda "Ecce Agnus Dei".

SANT JOAN, segons JeroniB e r a r d I S o l à (1742 - 1795),"Usa por sello el Cordero yCruz del glorioso San Juan Bau-tista", això es, un anyell damuntun camp i portant una creu ambuna banderola.

L'escut més antic que esconeix a Sant Joan, duu la datade 1657. Es d'estil barroc,

procedeix del presbiteri del'església vella i avui es potveure al primer misteri delcamí de Consolació. L'Anyellestà ajagut damunt un llibrei porta creu doble amb banderola,està girat cap a l'esquerracom molts altres, però te elcap girat cap a la dreta, comaltres. Aquest escut ademesdins el marc té representata la part inferior una carad'un ésser fantàstic i a lapart central superior, una copi-nya., actualment rompuda.

"Nc*-

Un altre escut (Segle XVIII)ocupa la part central de laclaraboia de la façana majorde la parròquia i procedeixde l'església antiga. Té l'Anyelldret damunt un camp i portauna banderola blanca amb unacreu vermella. Fou publicata la portada de la segona MemòriaMunicipal (Abril 1980-Abril Í981).

També el guió dels Explora-dors de Sant Joan, té l'escutdel poble. Fou brodat molt rica-ment entre el anys 1918-1921.Fou transformat en bandera del'Acció Catòlica pel deceni1940-50 i es pot veure actualmental Museu Parroquial a les tribu-nes de la parròquia; es guardenels troços que li falten i s'hiobserven 1'emprempta del brodatd'algunes lletres.

8-68

Al Centre Catòlic rematantla façana de la part de la plaça,hi ha una escultura de Fra LLuísJaume, obra de l'escultor PereAmorós, data de l'any 1922;alzòcul té gravat en pedra deSantanyí un Agnus Dei, dret.

Si cercàssim per les primiti-ves esglésies i capelles del'illa, segurament trobaríemmolts d'altres escuts amb aquestsímbol. A Ciutat es troben unasèrie d'escuts amb l'Anyelldret, daten del segle XIII:a una clau de volta de la capellade Santa Anà (Palau de l'Almu-daina), dalt el portal de lafaçana del Temple, dins el patide l'Estudi General Lul·liài a la parròquia de Santa Eulàlia.

Miquel Pons i Bonet a un estu-di publicat a la revista "SantJoan", L'Agnus Dei de Sant Joani Santanyí",d'on hem tret moltesd'aquestes dates, escriu: "Lesaportacions no son massa nombro-ses i em fan pensar que 1'AgnusDei es el de Sant Joan Baptista,freqüent a moltes - d'escultures,més abundós dret que jacent,encara que no hi ha res de defi-nitiu perquè també es trobenescultures de Sant Joan ambl'Anyell dret com el procedentde Sant Pere del Brugal, delmestre Pedret, segle XII, iel que vaig veure a la portadade Notre Dame de París i a lacatedral de Chartres".

Ara es planteja el problema,l'imatge de l'Anyell, dret o

ajaçat?Vista la trajectòria dels

escuts de Santanyí i de SantJoan, particularment crec que:A) Els escuts més antics conegutsa Santanyí tenen l'Anyell dret.B) Per raons múltiples han adop-tat la postura d'ajagut i damuntun llibre.C) El de Sant Joan, en canviha tengut una trajectòria inversa.En els més antics l'Anyell estàajagut damunt el llibre; unsegle més tard apareix dretcom també així a altres escutsmés recents ja del segle XX.D) No seria desorbitada la ideaque l'escut de Sant Joan tinguésla reconeixença oficial ambl'Anyell dret damunt un campi l'horitzó blau clar per fons,com el del guió dels Exploradors.

Partint de les imatges rebu-des dels nostres avantpassats,es més fàcil per la Comisióde Cultura de l'Ajuntament deSant Joan, donar la seva opinió.La darrera paraula la tenenels tècnics en haráídica i laConselleria adjunta a la Presi-dència, segons el projecte delDecret regulador del procedimentper a l'adopció, modificaciói rehabilitació dels escutsi banderes de les Entitats localsde les Illes Balears. En cadacas ho decidirà el Ple de l'Ajun-tament amb un informe de laReial Acadèmia de l'Història.

9 - 6y

Bibliografia:ANDREU PONÇ I FULLANA, L'Agnus Deide Santanyí. Santanyí 1973.MIQUEL^ PONS, Santanyí dins "Lamiscelánea erudita majoricensede Bover. Santanyí 1985.MIQUEL PONS I BONET, L'orguede Jordi Bosch a Santanyí. Estu-dis Balearios, 25 (Juny 1987).MIQUEL PONS, L'Agnus Dei deSant Joan i Santanyí. "SantJoan" revista del Centre Culturalnum. 100 (Nov. 1980) 11-12.

Carles Costa i Salom

"ES PAGÈS"

Un fill del santjoaner MiquelFiol, afincat a Montuïri, s'haposat ^al front d'una indústriade caràcter artesanal de sobrassa.da (especialitats de cular,poltrii i bisbe) i també en cremade sobrassada en "tarrines"de 250gr. i de 3Kg. Aquestaindústria "Es Pagès" S.A., dela que es Gerent i Administradorel jove Miquel Fiol i Jordà,compte amb una maquinària moltadequada i competitiva. Tenenmercat a la península, Ceuta,Melilla, illes Canarias i Andorra.

A la festa d'inauguració,l'altre dia de pagès, a la qualhi assistírem, quedà demostratI1afecte de la gent cap a aquestafamilia. Enhorabona.

ENSENYANQA

Està previst ter una reformadel sistema educatiu, de laqual reproduim un esquema gràfic,per millor comprensió.

SISTEMA ACTUAL

UNIVERSITAT

C.O.U.

B.U.P.

<osío•uQuJ

F.P. (2)

F.P. (1)

E.G.B.

PARVULARIS

GUARDERIES

19

SISTEMA FUTUR

UNIVERSITAT

18.17

ü15ü11üH_10_TT_/__6_J_JL.1_2_

J_

edats

Formació complement

Batxiller

F.P. (2)

F.P. (1)

EDUCACIÓ SECUNDARIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

<£O<<J

Í•

uÜUJ

EDUCACIÓ INFANTIL

EsportsVOLEIBOL

Campeonato de Baleares de VoleibolCategoria Juvenil

En el pasado mes de marzo,concretamente los dias 19 y20 se celebro en Ciutadela (Menor^ca) el Campeonato de Balearesde Voleibol. Los equipos quese disputaban este título eranlos primeros de cada isla aexcepción de Mallorca que mandódos, el C.V. Sant Joan, que comosabemos dias antes se habiaproclamado Campeón de Mallorcay el C.V.Palma, segundo clasifi-cado y por parte de Menorcaal Ciudadela y de Ibiza el Elec-trosolar.

El campeonato se disputóen la pista al aire libre delequipo de Ciudadela. Todo pareciaindicar con absoluta certezaque el Ciudadela esperaba procla-marse campeón, ya que esta vezlo tenía todo a su favor, jugabaen propio campo y tenía a unnumeroso público que le apoyaríaen todo momento, pero las cosasno fueron como ellos habíanpredecido.

El programa del sábado porla mañana era el siguiente:A las 10 se disputó el primerencuentro entre el Ciudadelay el Electrosolar de Ibiza,equipo que aunque sabe, no estabaa la altura de los demás. Lavictoria fue de 3-0 favorableal Ciudadela.

El segundo encuentro se dispu-to a las 12 del mediodia a plenosol pero no fue obstáculo paraambos equipos, el C.V.Sant Joany el C.V.Palma. Podemos decirque fue el encuentro más emocio-nante y el que más entusiasmóal público asistente, ya quefue un partido dande hubo buenasy emocionantes jugadas, perouna vez más nuestro equipo demos-tró quien es el mejor reali-zando un maravilloso encuentro,lastima que no pudiéramos presen-ciarlo, ya que merecía la pena.En el primer set el Sant Joansalió a la cancha a por todasrealizando un juego difícilde controlar por parte del Palma

10 - 70

al que derrotó con un 15-7.En el segundo set el juego seigualó más pero al final lavictoria de 15-11 fue para elSant Joan. En el tercero ambosequipos lucharon y en todo momen-to estaban muy igualados y elfinal la victoria fue favorableal C.V.Palma por 15-11.

En el cuarto set y el quesería el definitivo set, eljuego fue bueno por parte deambos equipos pero el Sant Joantodavía fue superior y consiguióla victoria con este 15-12.Este 3-1 significaba mucho parael Sant Joan, ya que así demostróque verdaderamente es el mejory que a pesar de que el C.V.Palmasea su máximo rival sigue imponi-éndose sobre el, tanto si juegaen Mallorca como en Menorca.

El mismo sábado por la tardea las 5 se enfrentaron el C.V.Pa_lma y el Electrosolar. La victoriasin demasiados esfuerzos fuepara el Palma que se impusocon un 3-0.

A las 7 el encuentro quetodos estaban esperando, C.V.SantJoan-Ciudadela, ya que muchosdeseaban ver al campeón de tantosaños enfrentarse con el equipolocal que aún no había logradoderrotar . en ninguna ocasión,pero que esta vez parecía muysegurode conseguir.

Cerca de las 7 empezó a llenar^se la cancha de gente dispuestaa animar a su equipo en todomomento, tanta que tan soloquedó un mínimo espacio entrela linea que limita el campoy el público. A las 7 empezóel partido y al mismo tiempola animación con tambores ytrompetas que no paraban dehacer ruido. El Sant Joan salióa la cancha un poco nervioso,ya que era consciente que silograba la victoria conseguíael título de Campeón de Baleares.Luchó y realizó un buen juegoen todo momento logrando imponer-se con este 15-11 en el primerset. En el segundo set ya mástranquilo, su juego fue todavíamás implacable, realizando yamás potentes remates muy dífici-

C.Y. SANT JOAN PER 8 VEGADES CONSECUTIVES CAMPEO.DE BALEARSles de controlar por el Ciudadelapor lo que el set terminò conun 15-5. En el tercer y definiti-vo set el Sant Joan no dejode realizar un excelente juegocon lo que el publico vio comose le escapaba el título desus manos y perdió las ganasde animar. El Ciudadela ya nosabia como reaccionar ante unpotente Sant Joan que a pesardel cansancio no dejo de luchaten ningún momento consiguiendoasí un 15-7. Con este 3-0 elSant Joan ya tenía el títuloen sus manos y no podia darcrédito de su alegría.

El domingo por la mañanael Sant Joan se enfrento alElectrosolar de Ibiza al quederrotó con un 3-0 en un abriry cerrar de ojos, los resultadosen los distintos sets hablanpor si solos 15-1, 15-2, 15-1.

De esta forma el Sant Joanse proclamaba por octava y conse-cutiva vez Campeón de Baleares.

Nuestra enhorabuena paraestas jugadoras y para su entre-nador Andrés Gelabert. Les desea-mos mucha suerte en la fasesector que se celebrará en Barce-lona los próximos dias 16 y 17 deabril.

Campeonato de Baleares de Voleibolen categoria Cadete

El equipo cadete siguió lamisma racha que el equipo juvenilderrotando al equipo de Ciudade-la, Rafal Vell y San José Obrero.

La final esta vez se disputóen Mallorca, en el polideportivoPrincepes de de España.

Rafal Vell-Sant JoanEl encuentro terminó con

un 3-0 favorable al equipo sanjua^nense que realizó un magníficoencuentro. Los resultados delos distintos sets fueron 15-615-9 y 15-6.

Sant José Obrero-Sant JoanPocas complicaciones para

el equipo sanjuanense ya quedominó la situación ert todomomento y consiguió otro 3-0con los siguientes sets 15-1,15-6 y 15-3.

Ciudadela-Sant JoanFue el encuentro más disputado

ya que ambos equipos estabanmuy igualados, así el resultadofue de 3-2 después de lucharcasi hora y media, favorableal Sant Joan fue el resultadode los diferentes sets, podemosver lo disputado que fue: 15-13, 13-15, 15-5, 11-15 y 15-17

Nuestra enhorabuena por esteotro triunfo conseguido pornuestras jugadoras locales.

FASE SECTOR

Tras la victoria en Menorcael equipo sanjuanense se trasladólos días 16 y 1-7 de abril aBarcelona para disputar la fas.esector. Dicha fase se jugó enel Polideportivo de Can Caralleuy los equipos . que aspirabanal primer puesto eran: el Beni-dorm de Valencia, Norte Realde Madrid, Santa Isabel de Barce-lona y el C.V. Sant Joan. ElSant Joan lo tenía muy difícilya que los tres equipos eranmuy potentes, el favorito erael Santa Isabel quien se hizocon el título.

El sábado por la mañana elSant Joan enfrentó el NorteReal en un partido muy disputadoy dificil. En el pprimer setambos equipos lucharon y realiza-un buen juego pero el Madridse impuso con un 15-11. En elsegundo set y debido a los muchossaques que falló el Sant Joanel Madrid aprovechó la situacióny se hizo con el set 15-7. Lasituación era muy difícil parr-el Sant Joan y propicia parael Madrid, pero el Sant Joanifealizó un magnífico juego ytras 27 minutos de un disputadoset se hizo con este con elresultado de 16-14. En el cuartosiguió realizando un magníficojuego y se impuso son este bri-llante 15-6. En el quinto ydefinitivo set ambos equiposlucharon con todas sus fuerzaspero ya se empezaba a notarel cansancio de todas las jugado-ras que hacia más de dos horasque estaban en la cancha. Al

Esports 1 2 - 7 2final la victorià sonrri6 alequipo madrileño que se hizocon el set con el resultadode.15-11.

Por la tarde tenía que enfren-tarse el benidorm quien habíaperdido ante el potente SantaIsabel. Se notaba el cansancioen ambos equipos por lo queno se vio un encuentro muy bri-llante. El juego realizado porel S-ant Joan no fue de lo rçãsbrillante y quien se hizo conel partido due el Benidorm,con lo siguientes set: 15-8,15-10 y 15-3.

El domingo por la mañananada pudo hacer el Sant Joanpara controlar el juego delpotente Santa Isabel ya queno paró en ningún momento derealizar unos potentísimos rema-tes, pero sin aún asi logró16 puntos. Los resultados delos sets fueron 15-8, 15-2 y15-6.

A pesar de esta derrota frentea los mejores equipos de España,el Sant Joan ha demostrado estara la altura de los mejores llegando a esta fase sector, nos senti-mos orgullosos que en nuestropueblo tengamos a un equipoque lucha cada dia mas parasubir peldaños. Suerte en elpróximo torneo de Primavera.

CURSILLOS PARA ARBITROSY ENTRENADORES DE VOLEIBOL

El pasado mes de febrerose celebraron en nuestro pueblodos cursillos, uno de entrenado-res y otro de arbitros de volei-bol con un gran número de aspirantes. a dicho título. Se realizoa nivel comarcal con la partici-pación de varios pueblos vecinoscomo Petra, Sineu, Sa Pobla,Manacor, Algaida y Artà.

Los aspirantes locales parael título de entrenadores eran:Gabriel Company, Amador Gayà,Francisca Barceló, CatalinaBauza, Jeronima Morey y lo aspi-rantes a arbitros: Amador Gaya,Antonio Bauza, Francisca Barceló,Catalina Bauza y Maria Company.Andres Gelabert fue el encargado

de llevar a cabo estos cursillosque terminaron con buenos resul-tados por parte de los aspiranteslocales, ya que todos consiguie-ron sus propósitos. A nivelgeneral se consiguieron unosresultados mejores a los conseguídos en los cursillos realiza-dos en Palma.

Enhorabuena a todos.

PENYA MOTORISTA

La Penya Motorista Sant Joanva presentar el seu Pla d'Activi-tats pel 88.

El dia 16 d'abril la PenyaMotorista Sant Joan, va celebrarla seva Assemblea anual. Obril'acte el President de la socie-tat i després el secretari itresorer donaren compte de lesactivitats realitzades i detalla-da informació del moviment econò-mic de l'any passat.

Lavors el President va presen-tà el programa d'activitatsper aquest any en que es compleixel 32 aniversari de la fundacióde l'entitat. Componen el plales diferents celebracions queja començaren el 6 de març ambl'organització del XVIII TrialSant Joan. Els restants sonel següents:Dia 2 de juny Motocros Primavera(puntuaöle pel Campeonat deBalears).Dia 12 de juny Festa de SantCristòfol.Dia 14 d'agost Excursió perMallorca.Dia 2 d'octubre Festival delMotor i Festa d'es Butifarró.Dia 30 de'octubre Motocros LaTardor (prova final del campeo-nat de Balears).Dia 27 de novembre o 4 de desem-bre Diada d'Aniversari.

Al final de la reunió i enel capítol de precs i preguntes,es parlà de les diferents activi-tats • i acabà amb una degustaciótípica en que foren obsequiatsels assistents.

13 - 73

NECROLÓGICA

A l'edat de 92 anys moria Palma el passat dia 17 d'abrilla senyora Miquela Verger iFerriol.

Nascuda a Sant Joan i germanade Maria (mare de Joan i Francesede Sa Bastida) i dels metgesGuillem (d'Algaida) i Gabriel(metge titular de Sant Joan,anys 40); es va casar en elgener de 1925 a Lluc amb donJosep Rosselló Ordines, quefou mestre de Sant Joan i autorde la lletra i música dels himnesa la Mare de Deu de Consolació,al Poble de Sant Joan, i a FraLluís Jaume.

A l'agost de 1966 va quedarviuda i durant tota la llargavida, ha estat una dona, queper la seva bondat, ve atreure1'afecte i l'apreci de quants1'enrevoltaren; el funeral,que es va celebrar a la Parròquiade San Alonso Rodríguez, en

dona bona prova d'aquesta estima.Des de aquí volem donar el

condol als seus fills, Maria,Joana, i Vicens i dames parents.

ANY MARIALa festa de la família a Consola-ció fou molt animada.

Enguany el Diumenge de l'Àngelhi va haver festa a Consolació,ja que en motiu de l'Any Marià,la Parròquia dedicà uns actesque foren un homenatge de lesfamílies a la Mare de Deu deConsolació.

L'Oratori va resultà petitper acollir a la gent que assistía l'acte central: La missa,que oficià Mn. Andreu Genovartassistit pel rector Ferriol.Presentació de l'acte per seglarsuna homilia amb moltes ideespràctiques per a la convivènciafamiliar, ball de l'oferta,ofrenes amb significats concretsi fetes pels diferents estamentsde la família; brbtet d'oliveracom a símbol de la pau, compromisde les famílies i diferentscants molt apropiats en ferend'aquest acte . una cerimòniaviscuda i participada.

Acabada la missa i mentreses cantava l'himne de la^ Marede Deu, la gent desfilà peradorar 1'Imatge i reberen unobsequi molt simbòlic: Una pinyadels nostres pins, damunt unafusta amb 1'inscripció "AnyMarià. La família. Consolació10-4-88".

^(Significat: Quant un grupestà unit en deim que fan unapinya, així també ha d'ésserl'unió entre les famílies).

Acabada la missa i a l'exple-nada del Santuari es va feruna ballada popular amb el grupAires de Pagesia i foren moltesles parelles que ballaren elsboleros i jotes. A l'entremiges va ren repartir unes galletesper endolcir la diada i unesbegudes fresques.

Els molts asistents a lafesta coindiren en que aquesthorabaixa, que engunay s'hadedicat a la Verge dins l'AnyMarià, bé podria esser la renai-xença d'una costum dels nostresavantpassats de pujar a Consola-ció després de les festes dePasqua i així cada any es podriacelebrar la festa l'horabaixadel Diumenge de l'Àngel, a Conso-lació.

Joan Jaume

FESTES RELIGIOSES DE SETMANA SANTA 14-74

SETMANA SANTA

Una Setmana Santa viscuda iparticipada.

Tots els actes de la passadaSetmana Santa varen tenir unabona participació i així totesles funcions litúrgiques d'aquestdies tengueren un ambent dereligiositat ben viscuda.

Dels actes tradicionals consei:vam la processó del Dijous Santamb el Sant Crist de la Sang,una imatge amb alguns seglesde veneració; la processó de1'Encontrada i el Matinal eldia de Pasqua. També es conservenalguns càntics com la Missaen to Pascal, el Miserere oel Regina, per anomenar-ne alguna.

Repassant el actes de laSetmana Santa d'altre temps,la gent recorda aquella processódel Divendres Sant a Consolació,amb els foguarons pels cantonsa on passava la comitiva, itambé a les possessions quees veien des de Consolació;la Creu de Can Revull damuntel molí, il.luminda amb caragolsbuits, plens d'oli i un ble,i les notes del Miserere resonantdins la muntanyola, la gentque amb els ciris encesos dibui-xaven dins la 'foscor de la nituna M al passar per les antiguesvoltes de la pujada, i el Critsmort amb 1 ' acompanyada de laDolorosa, les- tres Maries, elsapòstols i el clero. La processóestava bé, però llavors a ladevallada se rompia tota laespiritualitat que imposavael pas de la comitiva, d'aquiuns dels motius de la seva desa-parició> com també el fet d'unsanys de restauració del Santuarii com no, la reforma litúrgicadels actes propis de la SetmanaSanta.

Hi ha, qui veuria bé quees tornas a fer aquesta processó,per això seria necessari unestudi seriós amb gent compromesai tal volta podria fer-se alrevés o sia el Devallament desde Consolació fins a l'esglésiaa on, a continuació es podriacelebrar l'acte litúrgic propi

del Divendres Sant. Tot aixòcom .deim, hauria d'esser ben.pensat uns mesos abans de laSetmana Santa, perquè fos unmotiu per ajudar a viure mésl'esperit cristià pròpia d'a-quests dies.

X*rf*fit/. w-

^MALLORCA PAGESAEDITORIAL

No fa massa temps, hi haguéun debat el nostre Parlament,sobre l'estat de la nostra migra-da autonomia i d'ell se'n podentreure algunes conclusions quesón esperançadores.

Però, abans d'analitzar el dis_curs de l'Honorable President,Sr. Cañellas al Parlament, facemun repàs a la història delsdarrers anys.

Quan hi hagué les eleccionspre-auronòmiques, la CoalicióDemocràtica, avui A.P. va dirals seus mítings que el turismede Mallorca havia de consumirpreferentement els productes agr_icoles i ramaders del nostre camp.

En aquella ocasió no aconseguiren tenir representació.

Quan hi hagué les primereseleccions autonòmiques, la matei-xa formació política va guanyar-ies amb coalició amb altresforces afins.

Pocs mesos després, al funcio-nari del Ministeri d'agricultura,Sr. Joan Simarro, el què haviaestat designat Conseller d'agri-

15 - 75 '

cultura del primer Govern Cane-lias feia la presentació delseu programa agrícola i ramadera Montuiri. Hi havia expectaciófins i tot hi havia un convidatde cada grup parlamentari. Deseguida que fou exposat el bonprograma, donaren la seva opinióels distints representants polí-tics allà presents i la majoriad'ells coincidiren en qualificar-lo de bo. El que tots temienera que no es realitzàs, nocreien possible que un governconservador fes un programaprogressista. Res del que foufet públic en aquell moments'ha complert.

Ara, quatre anys més tard,la formació del Govern és delsmateixos més U.M.. La diferènciaque més s'ha fet notar és queel Sr. President s'ha dignatparlar-ne al Parlament, davanttots els representants políticsde les Illes.

V&.jem algunes de les cosesque mencionà l'Honorable Sr.Cañellas.

Al principi dels anYs 70,el nostre camp produïa quasiel 9% del Producte InteriorBrut de la nostra actual Autono-mia, l'any passat produí pocacosa més del 2% de l'I.P.B.

Més de 3/4 parts dels alimentsque consumeixen els turistes,venen de fora, la majoria dela Península Ibèrica, però decada dia més de la resta delMercat Comú.

Va parlar d'un diàleg interse£toriai entre turisme i agricultura,

També digué que el pagèsmallorquí és individualistai que són necessàries les organit^zacions agràries. Que les cooperatives fan funció de magatzem,enlloc de fer de cooperativa.

Que les estructures són anti-quades i la població camperolavella.

Nosaltres a tot això hi hmed'afegir:

Per poder estudiar agriculturas'ha de sortir de l'Illa.

La terra va passant de lagent ennoblida als nous ricsdel turisme, enlloc de passar

Foravilaals çagesos i la llàstima ésque és comprada per especulari no per dedicar-se a la sevaexplotació.

Quan es vengueren els hotelsexpropiats a RUMASA, els hotelersde Mallorca demanaren que noes venguessin a una financera,sinó a una empresa hotelerai endemés a ser possible deper ací, però encanvi ells nitampoc el Govern, mai no hanescoltat els nostres precs perquè

es "possibiliti" la comprade terra pels professionalsagricoles.

Recordam enfrontaments delnostre sindicat amb altres orga-nitzacions agràries, per morde les subvencions a la insemi-nació artificial, ja que ésprotegida. descaradament alsgrossos. Les vaqüeries que estansubsistint actualment són aque-

lles de le petita empresa famili-ar, aquella que no tingué possi-bilitats econòmiques per benefi-ciar-se del semen dels millorsbous. Els que s'en beneficiarenara lleven les vaques.

Corren nous aires, ens hancanviat el Conseller, ara ésun apotecari d'U.M. que obstentaaquesta responsabilitat. Hadit molt en poc temps. Va fentcanvis que el nostre veure sónbastant positius.

Sr. Conseller Pere Joan Morey,vos ens heu fet arribar un fild'esperança. Però vos volemrecordar que darrera vos hiha els mateixos polítics i elsmateixos funcionaris que hihavia la passada legislatura.Emperò ja heu aconseguit qualquecosa, almanco s'ha parlat d'Agri-cultura en un discurs institucio-nal.

Foravila 1 6 - 7 6

Des del pages rins als respon-sables de l'Administració enl'ambit de l'agricultura illencas'ha plantaj at més d'una vegadasi val la pena fer un esforçper posar al dia l'agriculturamallorquina fins a fer-la compe-titiva front a una Europa queté problemes de sobrants enquasi tots el productes agraris,inclosos els produits en l'àreamediterrànea.

Si analitzam els factorsnegatius, tenim:

1/ Que l'exportació noméses possible en productes d'altvalor per 'Kg. (ametla, patataprimerenca, albercoc sec, format-ge, sobrassada, etz.) degutal seu transport marítim o peraire..

¿/ Que el reduït volum deproducció no permet, moltesvegades, una promoció dins elmercat de fora, per la granvarietat de productes i la limi-tada extensió productiva.

3/ Una indus-tria hosteleraque engospa l'inversió financeradel capital disponible, queatreu l'atenció de les personesemprenedores, i pot pagar millorssous als treballadors que l'agri-cultor.

4/ Una ocupació del sòl agrariprogressiva i desorganitzada,per xalets, casetes, camps degolf, urbanitzacions, unes jafetes i d'altres programades,que dificulten la necessàreaplanificació del sòl agrarii aprofitament dels recursoshidrics.

5/ Una administració (Gentrali Autonòmica) que, al mancofins ara, ha estat més sensiblea la promoció i als problemesdel turisme, i ha defensat mésels interesos dels grans especu-ladors que als greus problemesagraris que ha patit l'illaels darrers anys, que ha duita 1'adondonament en molts decassos irreversible de finquesde conreu.

Però una fonda reflexió,en el bon sentit comú, pareixaconsellar, no sols conservarla nostra agricultura, sinó

posar-la al dia, en tots elssentits, per les següents raons:

A/ Si el transport encareixi fa inviable en molts de cassos,l'exportació, també encareixl'importació, factor posituiper produir allò que les condici-ons naturals permeten per atendreal consum intern. Per altrabanda, l'exportació s'ha d'orien-tar cap a productes d'alt preui poc pes o volum (fruits secs,sobrassada, etz.) amb un estrictecontrol de qualitat i sanitarii bona promoció exterior, ambduescoses controlades des de laConselleria d'Agricultura.

B/ Els presupostos de laC.A. han de permetre aturarla descapitalització de foravilai compensar la desigualtat finan-çant amb crèdits assequiblesles millores necessàries i depossible rentabilitat, aixícom la creació d'indústriesde tranformació agrària.

C/ Augmentar la plantillade tècnics agraris dependentsde la Conselleria i distribuirlosa comarques d'interès agrari(no a Ciutat). Fomentar la forma-ció permanent dels pagesos perestar a 1 dia en els darrersavanços agraris i establir,d'una vegada, una bona Escolade Formació Professional Agrària(a tots els nivells).

D/ Que els programes a curtplac, així com la planificacióa mig o llarg termini no esfaci d'esquena al pagès, sinóprèvia consulta als seus interlo-cutors vàlids, com sindicatsi cooperatives.

E/ Una defensa enèrgica,i sense deixar-se enlluernar

17 - 77

per l'expeculació del sòl^agrari;les urbanitzacions, industries,camps de golf, etz., reduïdesa lo necessari i concentradesa sòl no aprofitable per l'agri-cultura mi per la conservacióde la natura.

F/ Afavorir l'implantaciódels sindicats democràtics ide les cooperatives dins l'àmbitde la pagesia, que la defensade la continuitat de l'agricultu-ra illenca ha de passar primerper la defensa de la dignitati del sou del pagès.

G/ Per acabar, la defensade la creació d'una agriculturaillenca moderna, competitiva,de sòlid futur, no s'ha de mirarsolament com a necessària defensadels interessos dels pagesos,ni de la pervivéncia quasi folklòrica d'uns oficis i d'unes cos-tums pageses, ni sols des delpunt de vista de conservaciódel paisatge rural.

S'ha de mirar també des d'unpunt de vista vital i de capitalimportància: garantir el §Uffi4-nÍf?;tre alimentari a una poolaciohumana que creix sense aturar-se i que, per estar aïllada,pot quedar sense queviures sotaqualsecol contratemps, com llar-gues vagues, epidèmies, conflic-tes polítics o bilics, faltade carburants, imprevisiblescondicions atmosfèriques i d'al-tres contratemps avui imprevisi-bles, però que és poden produir.

Per tot això, malgrat elspunts negatius esmentats enun principi, demanam als respon-sables polítics que salvin loque hi ha per salvar, que, sien saben, encara hi són a temps.

Josep Estelrich

V PREMIS PERIODÍSTICS

"ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA"

L'"Associació de Premsa Foranade^ Mallorca", amb la col·labora-ció i patrocini de la Caixade BaTears "Sa Nostra", convocael Cinquè Concurs Periodístic"Associació de Premsa Foranade Mallorca" amb l'objectiude premiar els millors treballssobre temes d'acualitat a Mallor-ca. El Concurs es regirà perles següents

BASES:Ia Els treballs que hi parti-

cipin estaran escrits en llenguacatalana.

2a Els treballs s'hauranpublicat dins 'els terminisfixats en aquesta convocatòriaa qualsevol de les publicacionsassociades.

3a Podran perticipar-hi totsels col·laboradors habitualsde les publicacions.

4a Per a poder optar alspremis, els treballs s'haurand'haver publicat dins els segü-ents terminis: ~ines de dia 1de Maig de 1987 fins a dia 3Cd'abril de 1988.

5a Per optar al premi, l'autordel treball per mitjà del direc-tor de la publicació on hagisortit a llum enviarà el retalldel mateix per triplicat a nomde l'Associació de Premsa Fora-na de Mallorca, carrer Princesa,24 07240 Sant Joan. La datalímit és dia 10 de maig de 1988.

6.a El jurat es donarà a conèi-xer en el moment de la concessiódels premis i el seu veredicteserà inapel·lable.

7a El veredicte es farà públicdins el mes de maig de 1988.El lloc i el dia seran comunicatsoportunament.

8a L'Associació es comprometa publicar els treballs premiats.9a Els premis que s'atorguensón els següents:

tres premis de 50.000 Pts cada un.Un d'ells tendra un Premi d'Honor.10a Els participants es com-

prometen a aceptar aquestesBases. Els membres del Juratresoldran els casos que no hiestiguin prevists.

TEMES AGRICOLES 18-70

CULTIVO DEL ALMENDRO

El cultivo del almendro seencuentra actualmente en unosniveles de rentabilidad, muybajos, ello no es debido única-mente al bajo precio que h alcan-zado en esta última campaña,si no que también influye lafalta de competitividad de nues-tras explotaciones, al' encontrar-nos con plantaciones de almendrosde 75 años de edad que no soncapaces de dar buenas produccio-nes (3 Kgr. por árbol). Ademásla mayoría de plantaciones estántotalmente 'abandonadas, conausencia casi total de abonado,podas, tratamientos, etc...y con abuso excesivo del cultivoasociado.

En pocas palabras hemospasado de ser la primera provin-cia en cuanto a producción dealmendra en 1900-1930 a la últimaen estos años , esto quieredecir que ni siquiera hemossabido conservar tas plantacionesque nos dejaron nuestros abuelos.

Como procedemos a la horade hacer una plantación:a) Suelo: El rendimiento económi-co que podemos obtener estamuy ligado al acierto en laelección del terreno donde sevaya a plantar. Hay . que teneren cuenta muchos factores comoson la orientación y situaciónque es muy importante, por losfrios y vientos dominantes.Hay que desechar los terrenosencharcadizos, o que necesitangrandes inversiones, en nivelar,despedregar o abancalar. Lomás corriente, es elegir unterre-no llano, con tierra suelta,resguardado de viento y heladas.b) Preparación del terreno:Subsolado: Es una labor indispen-sable, debe ser profunda demás de 1m. con esta labor seconsigue agrietar las rocas,y crear una capa fácilmenteexplorable para la raiz, queretenga la mayor cantidad deagua sin encharcar.

Con esta labor, convieneretirar todas las raices dealmendro que pueda haber, para

evitar la dechumbre de raiz,en caso de que haya habido almen-dros enteriormente.

Una vez subsolado, convienedar una labor superficial, paranivelar el terreno, y quitarlas piedras.

Abonado de fondo: Una vezhecho un análisis de suelo,se procede a hacer un abonadode fondo, que corrije los defec-tos del suelo.

A titulo orientativo sepuede aportar: 1200 Kgr./Cuarte-rada de 12-24-8 y 20 Tm./Cuarte-rada de estiércol.

Una vez abonado, se enterrarácon una labor de 30-35 cm.

Plantación: La densidadde plantación, está en funciónde la pluviometría de la zona,profundidad de suelo, capacidadde retención de agua, sistemade cultivo, vigor de la variedad,y fertilidad del suelo.

Los marcos más aporpiados,dependiendo de la pluviometría,y con cultivo en vaso son lossiguientes:Pluviometría Marco plantación

300-500 mm500-600 mm600-800 mm

10 x 8 m9 x 7 m8 x 6 m

Es más conveniente un marcorectangular, que uno real, yaque se facilita el paso de maqui-naria para la recolección, trata-mientos, y otras labores aldisponer de una calle ancha.

La planta: Aparte de que tie-ne que ser una plantación vigoro-sa, sana y bien formada, esconveniente que sea de uno odos años de injerto, y al plantarla se tendrá la precaución deponerla a la misma profundidadque estaba en el vivero.

En cuanto a la variedad,la más conveniente es una varie-dad de floración tardía, queflorezca a partir de marzo,asi se^evita el riesgo de heladasasegurándose más la producción.

El patrón, pie o portainjertosmas adecuado, es el GF677, híbri-do de almendrox melocotón, aunquetambién se puede utilizar elfranco, actualmente se esta

1 9 - 7 9

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

utilizando más el primero, porsu resistencia a la sèquia,caliza, muy buen vigor y ademáses resistente al gusano cabezudo.

Podas: los cuatro primerosaños, se destinaran a la podade formación, el mejor sistemaes el vaso italiano, del queya se ha publicado el procedimierito a seguir para dicho sistema.

La poda de frutificación,se basa principalmente, en elimi-nar dupones, y disminuir latendencia natural del almendroa producir cada vez más arriba,favoreciendo las ramas, conpredominacia de yemas de- flor,(ramilletes de mayo y brindillos).

Labores: las labores quese pueden dar a lo largo delcultivo, tienen por misión mante-

ner el cultivo limpio de malashierbas y una humedad constanteen el suelo, esto se consiguecon tres o cuatro pases de culti-vador al año. Es mejor utilizarel cultivador que la vertederao arados de disco, fresadorasu otros aperos, ya que el culti-vador no rompe tantas raicesal alcanzar menos profundidad,es más económico, no descompensala flora microbiana del suelo,y deja que se forme una capade humus en la superficie delsuelo. .

Tratamientos: los principalesproblemas que se pueden presentaren este cultivo, desde el momentode la plantación son: En primerlugar la podredumbre de ia ra-iz,conocido por los agricultores

TEMES AGRICOLES 20 - 80

como "morbo", esta podredumbrees producida por un hongo, ygeneralmente aparece en suelosmás bien húmedos; para preveniresta enfermedad es convenienteno plantar hasta que pasen variosaños, arrancar bien las raices,y no abonar con estiércol»

Otras enfemedades que puedenaparecer son, el Srot sec, quese combate con TMTD o Benomiloy mojante, tratando antes .dela floración, y después de lacaida de hojas.

Las pagas que suelen aparecerson los pulgones, que se combatenfácilmente c?on un sistemico.

Abonado: Una vez implantadoel cultivo, se distinguen trestipos de abonado:

El abonado de .formación;que •se aplica por un períodode cuatro años, que coincidecon la poda de formación, aportando por árbol, de 2bO a 500 gr.de 12-24-8 en noviembre, y de100 a 200 gr. de nitrosulfatoamónico del 26% ea>primavera.

Abonado de producción: seaporta por árbol, de 800 gr.a 1'5 Kg. de 12-24-8 en noviembre

y quince dias antes de la flora-ción de 300 a 500 gr. de nitrosul^fato amónico. También es intere-sante aportar, de 10 a 15 Tm.de estiércol, cada dos o tresaños en noviembre.

Abonado de recuperación:se aporta por árbol en noviembre1 Kg. de 12-24-8, y en primaverade^250 a 500 gr. de nitrosulfatoamónico del 26%.

Aparte de lo que se ha señala-do, es conveniente ir cambiandode complejo, utilizando preferen-te, fórmulas ricas en fosforocomo 8-24-8, 8-36-26 etc.

Riegos: aunque en Mallorcahaya pocas posibilidades deregar es conveniente empezara pensar en regar los almendros,ya que pueden llegar a los 80Kg. por pie de producción, consolo dar tres o cinco riegosen los meses punta, los riegosse dan un mes antes de la flora-ción el primero y después delcuajado de frutos se dan doso tres distanciados un mes.

Labor de cultivado

El cultivo asociado ya no es rentable,