salut Publica
-
Upload
sandra-jimenez -
Category
Documents
-
view
237 -
download
2
description
Transcript of salut Publica
TEMA 1: CONCEPTE DE SALUT-MALALTIA
INTRODUCCI INFERMERIA
M CINTA PLANELL
COMUNITRIA
SALUT PUBLICA
TEMA 1: CONCEPTE DE SALUT-MALALTIAQue es Salut? Benestar fisic, mental, social....Que es malaltia? Estat en el qual el nostre mecanisme per alguna rao deixa de funcionar correctamentFuncions de lenfermer? Prevenir i curar una malaltia. Promoure i mantenir el benestar fisic i mental duna persona1- EVOLUCI HISTRICA DEL CONCEPTE DE SALUTLa salut varia en quan al context poltic, social i cultural. Evoluciona al llard del temps.En les primeres cultures la salut sassociava a fenmens sobrenaturals (deus), tenien tamb elements de prevenci (amulets).
Al llard de la historia hi ha paradigmes molt importants:
Paradigma ambientalista( La salut i la malaltia estaven sotmesos a les lleis naturals i son el reflex de lobservaci. Comena en lpoca Romana. En lpoca grecoromana donaven molta importncia a la salut i la higiene (banys). Va durar fins la revoluci industrial.
En ledat mitjana importava mes la salut de lanima, s lpoca de les grans epidmies, les esglsies... Cuidar-se no era important.Lpoca del renaixement es lpoca de la ra, hi ha 2 teories:
Teoria miasmatica (Lancisi): Associava la malaltia a les substncies en putrefacci (miasmes) Teoria Contagi o Fracastoro: Es basa en el contagi animat. La matria en putrefacci es capa de passar de persona a persona i produir la malaltia.
Paradigma biologista( Segle XVIII. Les malalties son conseqncia de causes vives i esta influt per altres factors (microorganismes). Snow va observar que gent que bevia aigua determinada contreia una malaltia per no sabia lagent causant.
Paradigma integrat (2on G. Mundial) ( es produeix un gran canvi.
2- FACTORS QUE CONDICIONEN LA SALUTEls factors que condicionen la salut sn:- Individu amb unes caracterstiques:
Biolgiques : edat, sexe, desenvolupament del sistema immunologic...
Social: creences, cultura...
Psicolgiques: manera de ser, manera de pensar
Es una unitat complexa i dinmica Medi ambient amb uns components:
Naturals: qumics, biolgics Socials: cultura, demografia, educaci
Econmics: treball, recursos
Es una unitat complexa i dinmica3- CONCEPTE DE SALUTSalut: relaci harmnica i dinmica entre lsser hum i el medi ambient tenint en compte tots els components de les dues parts de la relaci.
Problemes de salut: es trenca lequilibri entre la relaci de lsser hum i el medi ambient, es a dir es veu repercutit la capacitat dadaptaciEquilibri dinmic entre salut-malaltia: Potencial genric individual + capacitat dadaptaci al medi mes riscos i perills per a la salut en lambient.Per a Virgnia Henderson:
Persona: sser hum nic i complex amb components biolgics, psicolgics, socioculturals i espirituals. Que te 14 necessitats bsiques o requisits que cal que satisfaci per mantenir la seva integritat (fsica i psicolgica) i promoure el seu desenvolupament.
Independncia: capacitat de les persones per satisfer per si mateix les necessitats bsiques dacord amb ledat. Etapa de desenvolupament, situaci...
Salut: satisfacci per part de lindividu de les 14 necessitats bsiques de manera continuada amb independncia.
Salut( independncia
Problemes de salut( dependncia4- ALTRES DEFINICIONS
Salut( estat de complert benestar fsic, psquic i social, no tant sols absncia de malaltia (OMS 1946) Desprs 2on G. Mundial
Salut( es aquella forma de viure, lliure, autnoma, solidaria i feli ( X congres de metges i bilegs de llengua catalana, 1976) Transici Salut( Estat dadaptaci al medi i la capacitat de funcionar en les millors condicions en aquest medi. (R. Dubos) Salut( absncia de condicions que limiten la capacitat funcional (Richard Doll) Salut(Una qualitat de la vida
Un dret de lsser hum
Un b de la persona
Un recurs per a la vida
Per a conixer la salut i la malaltia es necessari estudiar a lhome en el seu estat normal i en relaci amb el medi en que viu e investigar, al mateix temps les causes que han pertorbat lequilibri entre lhome i el medi extern i social (Hipocrates 460 370 a JC)
5- UNICASUALITAT-MULTICAUSALITAT DELS PROBLEMES DE SALUTT. Unicausal: Al segle XIX es va plantejar la causa de les malalties de manera molt senzilla, deien que ha cada malaltia li corresponia un microorganisme causant de problemes de salut Punts dbils: - Portadors sans.
- No tots els problemes son de tipus biolgic ( nhi ha de carencials...)
- Les malalties infecto-contagiose, el microorganisme es necessari per no es
suficient
Teoria multicausal: hi ha una red de factors que influeixen en major o menor grau associant-se a la probabilitat del trencament de lequilibri
6- HISTORIA NATURAL SALUT- MALALTIA (TRIADA ECOLOGICA)
Prevenci( Qualsevol mesura que ens permet reduir la probabilitat daparici duna afecci/malaltia o interrompre lafecci o minorar la seva progressi.
La historia natural es el procs que segueix qualsevol malaltia, si la deixem actuar per ell mateix. No tots els problemes de salut tenen la mateixa historia per ens interessa de cara a la prevenci.
Perode pre-patogenic: intervenen 3 elements (triada ecolgica) que son:
Agent: factor desencadenant (fsic, qumic, social)
Hoste: qui rep lagressi amb caracterstiques biopsicosocials. Te uns factors endgens (edat, sexe) no modificables i uns factors exgens (higiene, relaci, alimentaci) i que son modificables.
Medi ambient
Aquest tres factors estan en equilibri. Per a disminuir la probabilitat daparici duna malaltia, sha daugmentar la resistncia de lhoste, de manera especifica.
Prevenci primria: totes aquelles accions que es fan per evitar el trencament de lequilibri. Fomentar i promocionar la salut. La protecci potser especifica o inespecifica
Que es trenqui lequilibri depn de:
lagressivitat de lagent
la susceptibilitat de lhoste
del medi de transmissi del temps dexposici
Perode patogenic: lequilibri sha trencat. Es produeix la fase subclinica, es a dir el problema esta per no es manifesta. Per poder interrompre el procs de la malaltia, ho farem mitjanant el diagnstic preco. Es a dir Prevenci secundaria
Prevenci secundaria( pretendre evitar que la malaltia avanci, mitjanant un diagnstic preco o un tractament preco Fase clnica: apareixen manifestacions, interessa la fase terciria, que es tractar de controlar els problemesPrevenci terciria( pretendre evitar la cronicitat i les seqeles. Diagnstic, tractament, rehabilitaci i reinserci social
TEMA 2: ECOLOGIA HUMANA I SALUT
1- ECOLOGA. SISTEMES ECOLOGICS
Ecologia: Ernest Haeckel (1869)
Oikos( casa
logos( tractat estudi.
La cincia que estudia les relacions dels organismes vius amb el medi on viuen.
Ecosistema: unitat bsica, funcional, per estudiar els factors que configuren la relaci entre
organisme viu i el seu ambient.
Ecosistema global: biosfera
La vida: sistema dinterdependncies dinmiques entre al matria viva i lambient
Sistema obert: flux denergia
Energia Energia Energia calories per
Lluminosa ( qumica( qumica ( a viure i
Vegetal animal treballar
COMPONENTS BASICS DUN ECOSISTEMA
Biotic( Habitat. Lloc o terreny on viu una comunitat biotica
Biocenosi( comunitat biotica. Conjunt dssers vius que ocupen un hbitat.
Nivells trfics:
productors o autotrofs: obtenen la matria orgnica per via de la fotosntesi
consumidors o heterotrofs: consumeixen la matria orgnica prviament elaborada pels anteriors
Descomponedors: microorganismes que converteixen la matria orgnica residual dels productors i consumidors en matria inorgnica per via de la descomposici
Es una roda que ha destar en equilibri constant.
2- ECOLOGA HUMANA
Hi han tres tipus dadaptaci Origen genertioc: fenomen selectiu de lespcie, es una adaptaci fisiolgica.
Ex: color pell, dits peus, dentici....
Aclimataci: Resposta ja apressa enfront a un estmul extern
Psicosocial: Resposta conscient i voluntria a una exigncia del medi sociocultutal.
La capacitat dadaptaci depn de:
Temps dintervenci de estmul
Qualitat i quantitat de estmul
Capacitat de resposta de lorganisme
Associaci daltres estmuls
Complexitat de la resposta exigida.
En lecologia humana hi ha tres perodes :
Primer perode: sinicia fa uns 2 milions danys. Explotaci local dels recursos (espcie homo)
Segon perode: comena al final de la primera glaciaci (10.000 a. abans de la nostra era). Pas de caadors i recollectors a productors daliments. Generalitzaci de lagricultura
Tercer perode: Revoluci industrial. Segle XIX. Augment de la poblaci. Capacitat de transport
Caracterstiques ecolgiques de espcie humana:
elevat consum de productivitat primria
el transport
metabolisme extern
La polluci
Dispersi malalties
Els diners: desequilibri
3- PROBLEMTICA ECOLGICA
- Increment de poblaci del planeta
Temps mitja de generaci:
Europa 338 anys
frica: 23 anys
- Biodiversitat
Selecci natural
TEMA 3: MEDI AMBIENT I SALUT
1- CONTAMINACI
Sentn per contaminaci fsica, qumica i/o biolgica a la presencia en laire, laigua o al sol de factors o substncies en qualitat, concentraci i durant un perode de temps, tal que ocasioni molsties, amenaci la vida o la salut de les persones, animals o plantes, obstaculitzant el normal desenvolupament de la vida.
Qualsevol variaci qualitativa o quantitativa dun ecosistema.
2- CONTAMINANTS I PROBLEMES DE SALUT
Els factors contaminats del medi sn:
A) Origen fsic(- Radiacions ionitzant
olor
llum
energia vibratria
B) Origen qumic (
plaguicides i pesticides
petroli,
detergents no biodegradables
alquitrans
additius alimentaris
Metalls pesats ( Hg, Pb, Cd
C) Origen Biolgic( virus
Bactries
Parsits
Fongs
D) Origen Psicosocial( Tabac
Alcohol
Drogues
PROCESSOS DE CONTAMINACI
Sol
Aigua
Aliments (origen, manipulaci, congelaci)
Habitat (animals, roedors...)
Medi laboral (txics)
SANEJAMENT AMBIENTAL
Abastiment daigua potable
Tractament daiges residuals i evacuaci dexcretes
Recollida i correcta eliminaci de la brossa
Lluita contra insectes i roedors
Control daliments
Higiene ambiental i de locals pblics
Habitatges higinics
Reducci daccidents
Lluita contra la contaminaci atmosfrica
Higiene i sanejament industrial
Urbanisme
Lluita contra sorolls i radiacions
3- LLUITA CONTRA LA CONTAMINACI
Marc educatiu: respecte/escala de valor
Marc legislatiu: lleis
Marc econmic: recursos finits, necessitats illimitades.
TEMA 4: ATMOSFERA
1- COMPOSICI QUIMICA DE LAIRE
Composici majoritria de latmosfera
Nitrogen78,08 %
Oxigen
20.95 %
Arg
0.93 %
D.de carboni 0.03 %
Ne
0.0018 %
Heli
0.0005 %
Kripto
0.0001 %
Composici minoritria de latmosfera
M.carboni 0.1
Meta
1 1.5
Hidrogen 0.4 1
Oz
0.01 0.05
Variables metereologiques:
Pressi atmosfrica Moviments de laire
Escalfament de latmosfera Radiacions
Humitat: proporci vapor aigua que hi ha a latmosfera
Pluja
2- CONCEPTE DE CONTAMINACI ATMOSFERICA
Contaminaci Abiotica( Quan sincorpora a latmosfera un element ali a la composici de latmosfera o quan es produeix una variaci important, en la proporci dels elements que la constitueixen.
3- FONTS DE CONTAMINACI
Fonts naturals
erupci volcnica (sofre)
Incendis
Pollinitzacions
Fonts naturals accelerades.
incendis
erosi
Fonts antropogniques
vehicles de motor
activitats domestiques
activitats industrials
incineracions a cel obert
Emissi: Valors dels contaminats quan es lliberen a latmosfera a partir dun punt concretImmissi : valor de contaminats es registren a un punt independentment del lloc demissi
CLASSIFICACI DELS CONTAMINANTS:
Segons el seu origen: Primaris: substncia que roman en laire tal i com ha estat expulsada per la font demissi Secundari: sorgeix per la transformaci qumica de lelement contaminant al reaccionar amb els components normals de latmosfera Segons el seu estat fsic:
Gasos Components del sofre H2 S ( H2S + 03 ( H20 + SO2 (indstria, antropolgica, natural)
SO2 ( 2SO2 + O2 ( 2 SO3 (Calefaccions, trmiques)
SO3 ( SO3 + H20 ( SO4 H2 (Pluja cida, contaminaci cida
xids de nitrogen N2+O2 ( 2NO (Altes temperatures. Motor combusti)
2NO + O2 ( 2 NO2 (trenquen la capa doz)
NO2 +O3 ( N2O5 + O2 N2O5 +H20 ( 2 HNO2 (pluja cida o posici seca)
xid de carboni CO i CO2 ( matria orgnica + O2 ( CO2 + H20 fan augmentar la contracci en latmosfera degut a un augment de combustions i un descens de boscos
Hidrocarburs CH4 ( reaccionen en xids de nitrogen en condicions de radiaci ,
formant-se oz (oxidant)
O3 (Oz. Formant-se contaminaci reductora
Compostos halgens( F2, Cl2, CFC ( Cloro-fluoro-carbonats esprais) Metalls pesats( Hg, Pb, Cd Partcules: porcions de matria mes grans que les molcules.
Fums: soriginen en processos de combusti Pols: matria en suspensi Aerosols: conjunt de partcules solides o lquids que es troben en suspensi en latmosfera
4- FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA CONTAMINACI ATMOSFERICA
Pluja i neu
Relleu
Vents: inversi trmica
Humitat relativa5- EFECTES DE LA CONTAMINACI ATMOSFERICA
Sobre la mateixa atmosfera:
efecte hivernacle: CO2, met efecte sobre la capa doz ( degut als CFC) Boira fotoqumica Pluja cida Sobre la visibilitat Sobre els materials
Sobre els ssers vius:
La naturalesa del contaminant
La concentraci
Temps dexposici
Sobre les persones: intoxicacions: crniques (llarg pla) o agudes
Problemes de salut:
SO2( Bronquitis crnica
CO ( Cianosis
NOx ( Vies respiratries
Oxidant ( Irritaci pell i mucoses
Combustibles i contaminaci atmosfrica Electricitat: no contamina, per la seva producci si
Gas ciutat: no contamina
Carb: Sempre conte S2( xid de sofre
Petroli: la primera fracci gasosa: but i prop no contaminen
La resta de productes de destillaci depn del contingut de S2:
Benzina < gas-oil < fueloil
TEMA 5: LAIGUA
1- CICLE HIDROLOGICLaigua es:
una molcula unida per enllaos cobalents
el seu punt de fusi i debullici es elevat
es el dissolvent universal
quan esta en estat slid (gel) sura i permet la vida aqutica
Transparncia
Es capa derosionar les roques2- NECESSITATS DE LAIGUA
Quantitat:
el nostre organisme necessita 1,5 a 3 litres diaris
100 litres per habitant i dia
Es diferent la quantitat daigua que es necessita en un medi urb que en el rural
Les necessitats augmenten i la disponibilitat baixa, per aix sha dusar duna manera racional.
Qualitat:
Aigua + substncies dissoltes (aquestes dependran del tamany per on passi)
Fonts de contaminaci:
natural
antropogenica: basaments industrials, urbans, agrcoles (purins, plaguicides, aiges residuals)
La contaminaci potser intensiva i extensiva:
intensiva: abocament puntual extensiva: a traves del temps3- CARACTERS PER CLASSIFICAR LAIGUA POTABLE
Lajuntament es el responsable dadministrar una aigua en qualitat i quantitat adequada.
Fotocopies: annex P. microbiologic: contaminaci fecal recent de laigua
P. qumics: Arsnic: Element cancerigen per a la pell
Cadmi: lesions al tracte intestinal i pulmons
Cianur: txic potent
Cobre: txic
Crom: cancerigen. Repercussions a nivell del rony i fetge
Fluor: petites quantitats es beneficis per a la dentina
Mercuri: Afecta a les cadenes trofiques
Nquel: txic
Nitrats: Abonaments de camp, si el terreny es permeable el nitrat es absorbit pel terreny. Es contaminant principalment en infants produint Metahemoglobinemia del lactant.
(el nitrat es redut a nitrit i fa que lhemoglobina de la sang li sigui difcil transportar loxigen)
Fe 2+ a Fe 3+ ( no es pot unir a lhemoglobina
Els nitrats es poden unir a les amines formant nitrosamines que son
Cancerigenes
Plaguicides: aldrin, dieldrin, heptaclor....
Plom: saturnisme a causa daiges agressives
Seleni: txic.
Trialometa: clor + matria orgnica = Trialometa que es cancerigena Parmetres indicadors: Clorur i sulfat: indicadors de contaminaci
Color: ha de ser incolora i transparent
Conductivitat: depn del grau de mineralitzaci de laigua
Olor: no nha de tenir
PH= 6.5 9.5La duresa es mesura en graus hidrotimetrics Aigua >50.Les aiges dures precipiten menys el CO3 Ca
La duresa potser: temporal o permanent
Temporal: es deguda al (CO3H)2 que al bullir es produeix la seva reacci
(CO 3 H)2 Ca ( CO 3 Ca + H2O + CO2
La duresa permanent deguda al SO4, Cl-, no desapareix amb lebullici
Duresa total: Duresa temporal + permanent
Aigua agressiva: Les aiges que tenen un pH ritme lent
c) sobre lactivitat
baix rendiment
dificultat de laprenentatge
augmenta el temps de reacci
augmenten els errors accidentals
dificultat en la concentraci
d) malaltia mental
allament
3-FONTS DE CONTAMINACI I EFCTES SOBRE LA SALUT
Els efectes nocius del soroll depenen de:
Intensitat i freqncia
Temps dexposici
Continutat o intermitncia
Edat
Susceptibilitat individual
Altres factors ( alcohol, txics
Mesures per disminuir el soroll
En el soroll intervenen tres elements:
1. Control d ela font demissi
lubrificaci maquinaria
2. Sobre el medi de transport
allament correcte dels habitatges
3. Sobre el receptor
estalviar sorolls innecessaris
limitar la prpia veu
controlar el volum dels aparells
valorar com a qualitat el poc soroll en comprar els electrodomstic
(FOTOCPIA DE LA LLEY DEL RUIDO)
TEMA 9: CONTROL DINSECTES
1. DESINFECCI. PROCEDIMENTS
La desinsectaci: utilitzaci de mtodes cientfics per destruir els artropodes en eles diferents fases.
Cal que sigui: cintfica, complerta, no uniforme
Els atropodes poden actuar com a:
reservori: lloc on viuen i es multipliquen els agents infecciosos
vectors: transport passiu o actiu dels microorganismes en contagi directe.
Procediments per a la desinsectaci pot ser: fsic, qumic o biolgic.
2. PROBLEMES SANITARIS DE LS DE PLAGUISIDES
Indicacions o beneficis de la desinsectaci
malalties transmissibles
mosquits ( paludisme
mosques ( clera , poliomelitis
puces ( pesta, tifus
polls ( pediculosis i tifus
cars ( sarna i tifus
caparra ( febre recurrent
en animals
en agricultura
en boscos
en locals o habitatges
3. DESRRATITZACI, TCNIQUES
Tcniques de sanejament que sapliquen per lexterminaci de roedors, en locals, edificis, vaixells, etc.
Problemes: econmics, epidemiologics i de benestar.
Pot ser:
passiu: no poden estar en dejuni ms de 48 hores
activa: verins de dosi nica, raticides, anticoagulants
TEMA 10: HABITAT HUM
Habitat o biotop ( lloc o terreny on viu una comunitat biotopica
Tipus dhabitats: rural o urb
Criteris :
INE ( - rural < 2000 hab.
semirural 2000-10.000 hab
urb >10.000 hab.
LABORALS ( - rural > 50 % de la poblaci treballa en els sector primari
Urbanisme ( cincia del construir de les ciutats per oferir el medi ms favorables de desenvolupament als seus habitants.
1. CARACTERISTIQUES DEL MEDI RURAL
Problemes de sanitat ambiental
Zoonosis
Infeccions hidriques
Accidents laborals
Accidents txics
Pavimentaci dels carrers
2. CARACTERISTIQUES DEL MEDI URB
Soroll
Contaminaci atmosfrica
Zones suburbials
Accidents de trfic
Dificultat en el transport
Predomini de les malalties crniques
Zonificaci d eles ciutats: residencial, espais verds, comercial i industrial
3. VIVENDA. CARACTERISTIQUES I REQUISITS
superfcie i volum ( 18-18-10-10...)
illuminaci
climatitzaci ( ventilaci, T, humitat relativa)
allament dels sons (40-50 dB/dia 20-30 dB/nit)
protecci contra incendis i accidents
aigua potable
clavegueram4. SINDROME DE LEDIFICI MALALT (SEM)
Conjunt de signes i smptomes inespecifics dorigen multifactorial dels que no es troben incidncies diagnostiques que corroboren en les proves complementaris realitzades; no poden relacionar-se en cap altra malaltia i que es donen en ms dun 20% dels treballadors que treballen mateix edifici.
CARACTERISTIQUES DE LEDIFICI MALALT
Sistema de ventilaci forada
Materials de construcci inadequats
Parets i els sols inadequats (emmoquetats)
Ambient tcnic homogeni
Edifici hermticament tancat
Llocs de treball mal dissenyats
Garatges i soterranis en la mateixa xarxa de ventilaci que ledifici
Mala utilitzaci del disseny i funcionament de ledifici
FACTORS DE RISC DEL SEM
Qumics:
olors
gasos
CO2
O3
Formol
Fsics
illuminaci
soroll
condicions higromtriques
vibracions
Biolgics
bacteris
virus
fongs
Psicolgics
organitzaci del treball
relacions interpersonals
tipus de treball
INSPECCI SANITARIA
Impedir activitats que resulten perilloses per a la comunitat
locals
alimentaci
serveis higinics
personal
POLITICA SANITARIA MORTUARIA
Decret 20 juliol/1974 (BOE 17-8-74) i resoluci direcci general de sanitat de 28 juliol 1976:
El destinament dun cadver i restes de mutilacions ser:
enterrament en lloc autoritzat
incineraci
immersi en alta mar
TEMA 11: SISTEMES SANITARIS: ATENCI DE SALUT
Per donar resposta a les necessitats de salut de les comunitats es creen subtemes sanitaris:
a. Sistemes sanitaris:
Sistema lliberal
Lliure elecci dels facultatius i elecci del servei sanitari
Es paga directament desprs de la visita
Tpica als estats units
De la seguretat social
Es mutualista
Lleis Bismarck (Alemanya) el govern cobra la quota i nosaltres organitzem tot
Una part del sou anava a la seguretat social
Sin es cobrava no tenim el servei, generalment la gent que no cotitzava era el que mes la necessitava.
Surt a partir de la Segona Guerra Mundial
Igualtat a la proporci en quant a la cobertura del servei sanitari al 100% de la poblaci
Servei pblic i gratut
Es basa en la reguinalitzaci sanitria
Important els plans de salut per previndr problemes de salut
XHUP
Xarxes dhospitals dutilitzaci publica
ACTIVITATS DATENCI DE SALUT:
Aquestes activitats datenci de la salut son realitzades:
per ladministraci
Per agents datenci
Per subjectes datenci
NIVELLS DATENCI
Nivell I : Atenci primria de salut
LAPS es fonamentalment lassistncia sanitria a labast de tots els individus de la comunitat per medis acceptables amb plena participaci i a cost que la comunitat i el pas pugui suportar.En lAPS es treballa en equip
Sorganitza en rees bsiques de salut (ABS) i centres datenci primria (CAP)
Nivell II : Atenci mes especialitzada, rea datenci mes gran que lAPS, centres despecialitats
Nivell III: Hospital: Proporcionar assistncia medica i sanitria en rgim tancat
Tipus dhospitals:
segons les malalties que atenen: generals, especialitzats, monogrfics
Segons al duraci de la estana i el tipus de patologia: Aguts i crnics
Segons la zona dinfluncia
Segons el grau de complexitat
Hospital de dia
Hospitalitzaci a domicili
A Catalunya:
Nivell I: centre assistncia generals dhospitalitzaci dmbit local o rural
Nivell II: centres dassistncia general dmbit de districte o comarcal.
Nivell III: Centres monogrfics
Nivell IV: De llarga estada
A Tortosa:
Nivell II( Hospital Verge de la Cinta
Nivell IV( Hospital Santa Creu
TEMA12: HIGIENE HOSPITALARIA
INFECCI NOSOCOMIAL
Infecci( Tot procs nociu causat per agents vegetals (bacteris, fongs) animals (protozous) o virus al penetrar a lorganisme
Tipus:
Infecci dorigen comunitari
Infecci hospitalria( tota
Infecci dorigen hospitalari que te com a grup susceptible tant els pacients com el personal sanitari i en les segents condicions:
Que es manifesti clnica o microbiologicament desprs de les 48 hores de lingrs.
Es independent que els smptomes apreixen mentre o desprs de lhospitalitzaci
En el cas del personal sanitari te que tenir una clara relaci amb lactivitat professionalHIGIENE HOSPITALARIA
Totes les mesures es prenen a un hospital per evitar qualsevol infecci: neteja, desinfecci, esterilitzaci.
Objectiu: disminuir la prevalena de la infecci hospitalria.
Repercussions: humanes, socials i econmiques
Neteja ( procs per que selimina la brutcia, mitjanant detergents i aigua.Tcniques de neteja:
Ensabonar (el sab emulsiona la matria orgnica)
Friccionar (rascar)
Esbandir
Eixugar (perqu si es deixa humit es deixa el medi adequat per a la formaci de microorganismes)
Objectiu:
Reduir el nombre de microorganismes existents al medi
Quan cal netejar:
Sempre que es vegi brut
La neteja cal dur-la a terme diriament
La periodicitat depn del lloc
Que cal netejar:
Material
Productes
Tcnica (sempre de dalt cap a baix i de dins a fora)
Nivells de neteja:
Dependncies generals
Quirfans (ha dhaver un neteja ptima entre intervencions, al finalitzar-les i tamb diriament)
Zones especials: unitats de neonats, de allament, paritoris, etc.
Cuina
Higiene del personal en lhospital
RENTAT DE MANSs la forma ms important de prevenir les infeccions nosocomials
TcnicaRentat de mans higinic i rentat de mans quirrgic, aquestes depenen de lactivitat que es vagi a realitzar.
Quan ens rentem les mans?
Abans de:
contacte amb els pacients
repartiment de medicaci i aliments
procediments invasius, encara que es facin servir guants
Desprs de:
- tot contacte amb font de contaminaci
Abans i desprs de:
anar al lavabo
anar al bar
contacte amb ferides de tot tipus
manipular i en finalitzar la jornada laboral
( El rentat de mans quirrgic el trobem a les fotocpies
TEMA 13: CONTROL DE LA INFECCI NOSOCOMIAL Accions de vigilncia epidemiologica
Accions de mesures de control
ACCIONS DE VIGILNCIA EPIDEMIOLOGICAESTUDI: descripci dels nivells i taxes dinfecci nosocomial. Els factors de risc i les caracterstiques de les infeccions
Lestudi de la prevalena de les infeccions nosocomials es denomina:
A Catalunya ( EPINCAT A lEstat Espanyol ( EPINE
ACTIVITATS DE MESURES DE CONTROL
Formaci del personal
Normes preventives
s adequat dantibitics
NORMES
Neteja del medi hospitalari desinfecci, esterilitzaci i allament
Desinfecci i desratitzaci
ResidusRESIDUS SANITARIS
Tots aquells generats en qualsevol establiment o servei on es desenvolupa les activitats datenci a la salut.
Dordenaci i gesti dels residus sanitaris ( Decret 300/1992, 24 Novembre (DOCG 30-12-92)
GRUP 1: ( assimilables als municipals. Inclouen cartr, paper, material doficines, cuines, menjadors, tallers i jardineria. GRUP 2:( Residus sanitaris no especfics. Inclouen material de cures, guixos, robes i materials dun sol s contaminats en sang, secrecions i/o excrecions que no siguin de malalties de degradaci obligatria 8mdo)
GRUP 3: residus sanitaris especfics
Inclouen:
residus sanitaris infecciosos
residus sanitaris anatmics
sang i hemoderivats en forma de lquids
agulles i material punxents o tallants
vacunes vives i atenuades
GRUP 4: especials
Inclouen:
residus sanitaris citosttics
restes de substncies qumiques
medicaments caducats
olis minerals
residus amb metalls
residus de laboratori radiolgics i radioactiusRECOLLIDA
Grup 1 ( Bossa blanca homologada
Grup 2 ( Bossa blanca homologada
Grup 3 ( recipients rgids dun sol s amb tapa de color negre. A la seva part externa rtol residus de risc. Per al material punxant i tallant tamb contenidors rgids
Grup 4 ( citoesttics : recipients rgids dun sol s amb tapa hermtica de color blau. A la part externa posar un rtol que digui: material contaminat qumicament, citoesttics.
EMMAGATZEMATGE
Periodicitat de recollida. Hora centre 24 hores
Circuit el definit per la roba bruta, evitar contacte directe amb el pblic i el personal sanitari.
PROCEDIMENTS
Cures i sondatges ( seguir protocol
Circulaci
Personal
Material
Menjar
Visitants
Ventilaci
Comissi dinfeccions : rgan assessor que controla el compliment de les normes
PAGE 14
_1191078960.unknown
_1191079011.unknown
_1191078848.unknown