Salut i prevenció en la dona.

A càrrec de:Dra. Arceli Grau Roche.

Metge especialista en medicina familar i comunitària.

Roquetes, 28 de maig de 2012

SALUT I PREVENCIO

SALUT: absència de malaltia i estat complet debenestar físic, mental i social.CONSELL: promoure la intervenció del canvi cap acomportaments saludables i modificar els hàbits quees consideren de risc per a la salut .

SALUT I PREVENCIÓ

PREVENCIÓ: adopció de mesures encaminades aimpedir que es produeixen deficiències físiques,mentals o sensorials (prevenció primaria), o si ja s’hanproduït evitar que tinguen conseqüències negatives.

SALUT I PREVENCIÓ

CRIBATGE: estratègia utilitzada en una població perdetectar una malaltia en els individus asimptomàtics.

Pot donar lloc a un diagnòstic precoç, però no totes lesproves de cribatge són beneficioses (sobrediagnòstic,diagnòstic erroni, falsa sensació de seguretat)

OSTEOPOROSI (OP)

1. Cribatge poblacional no recomanat.

1. Totes les dones han de rebre informació sobre OP, factors de risc i estratègies per prevenir-la.

OSTEOPOROSI3. Recerca activa de casos mitjançant els factors de risc del’OP.1. postmenopausa.2. pes baix (imc <20).3. antecedents de fractura per fragilitat en edat adulta .4. antecedents familiars d’OP o fractura per fragilitat en

familiar de primer grau.5. tractament amb corticoides orals (més de tres

mesos).6. tabaquisme actiu.

OSTEOPOROSI

Recomanacions per a la prevenció en la població general:1. ingesta adient de calci i vitamina D (calci: làctics,

vitamina D: peix blau i exposició solar).2. exercici físic regular3. cessament del tabac i disminució de la ingesta

excessiva alcohol

OSTEOPOROSI

1. recomancions en població amb factors de risc:2. els anteriors (ingesta calci i vitamina d, exercici

físic regular, cessament tabac i disminució ingestaexcessiva alcohol.

3. prevenció caigudes.4. la substitució hormonal postmenopàusica no

s’aconsella per la prevenció de l’OP per l’augmentde risc de càncer de mama i tromboembolisme.

CÀNCER DE MAMA

-És la causa més freqüent de càncer entre les donesdels països occidentals. Continua augmentat laincidència però disminiueix la mortalitat.-La prevenció primària no disposa d’estratègieseficaces ja que els principals factors de risc estanlligats a la història reproductiva i hormonal, l’edat i lahistòria familiar.

CÀNCER DE MAMA

-Autoexploració mamària:No és una prova de cribatge eficaç, però permetdetectar alguns càncers de mama.Per tant, cal aconsellar a les dones de qualsevol edatque consulten els possibles símpotmes i canvis quenoten al seu metge.

CÀNCER DE MAMA

Recomanacions:El cribatge de mama, mitjançant mamografia, éseficaç, sobretot en dones de més de 50 anys iamb incerteses per sota d’aquesta edat.El programa ofereix mamografia de cribatgecada dos anys a les dones de més de 50 anys iamb un límit màxim fins al 69 anys.

CÀNCER DE MAMA

•Recomanacions:Si hi ha antecedents familiars:1. o cal iniciar el cribatge entre 5-10 anys abans

de l’edat del cribatge poblacional,2. o bé, inciem el cribatge entre 5-10 anys abans,

de l’edat del diagnòstic de la dona més jovede la família afectada.

CÀNCER DE COLL D’ÚTER1. És el segon càncer més freqüent entre les

dones (mortalitat baixa).

2. La presència de variants del virus del papil-lomahumà considerades de risc alt, són un factorcausal i necessari, però no suficient per patircarcinoma coll úter.

3. Són factors de progressió: el tabac, lamultiparitat, la utilització d’anticonceptiusdurants molts anys i la presència d’altresinfeccions (MTS) i estats d’immunosupressió.

-Vacuna ???

CÀNCER DE COLL D’ÚTER

Recomanacions◦ Citologia (Papanicolau) . Cada tres anys després de dues citologies anuals

negatives (des de l’inici relacions, o bé a partir dels25 anys) per edats entre 25-65 anys.

No és imprescindible continuar amb les citologies sitenen més de 65 anys i els cribatges anterior erennormals.

Si el cribatge és inadequat: 40-65 anys sense citologies en els darrers 5 anys. dones de 65 o més sense citologies.

CÀNCER DE COLL D’ÚTER

CONSELL:• Utilització preservatiu.• Recerca activa de dones amb risc elevat (inici

precoç relacions, promiscuïtat, parelles de risc i dones amb inmunosupressió.

• No cal aconsellar la citologia a dones ambhisterectomia a causa de patologia benigna.

CÀNCER COLORECTAL

-És el segon en incidència i mortalitat tant en homescom en dones.

-La majoria són esporàdics i només un petitpercentatge són formes hederitàries.

Recomanacions:• aconsellar el cribatge poblacional a partir dels

50 anys i fins als 69: sang oculta en femta (cadados anys).

DEPRESSIÓ

-Els transtorns depressius són molt freqüents en la població general i sovint causen discapacitat.

-La depressió pot ser diagnosticada i tractada a l’atenció primària.

DEPRESSIÓPoblació susceptible del cribatge:• infància: pèrdua o separació dels pares• adolescència: separació dels pares, de llar i de

l’escola, fracàs escolar.• adults joves: ruptura matrimoni, embaràs,

naixement fill diminuït, pèrdua de la feina, pèrduadel progenitor, emigració i falta de recursossocials.

• adults i ancians: jubilació, pèrdua de funcionsfísiques, dol, pèrdua d’un familiar, malaltia en lafamília.

• responsabilitat de tenir cura d’altres: curad’un familiar vell.

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

• És considera com la pèrdua involuntària d’orina.Pot manifestar-se en qualsevol edat però esrelaciona directament amb els anys de vida.

• Constitueix un problema de salut important perl’impacte psicològic i social per a la persona que lapateix (urgències per orinar, la percepció de malaolor, l’aïllament social...) i afavoreix la demandaper part de la família d’ingressos en institucionssanitàries.

INCONTINÈNCIA URINÀRIASituacions de risc:• antecedents ginecològics en la dona (nº parts,

antecedents de parts complicats, episiotomies...)• activitats diàries (tossir, estornudar, defecar, cridar,

forma de vestir, begudes estimulants, algunes activitatsesportives).

• malalties (tos crònica, obesitat, restrenyiment,diabetis, HTA tractada amb diürètics, infeccionsd’orina de repetició, persones polimedicades).

• dèficits funcionals per l’edat (envelliment,disminucions de la coordinació dels moviments,alteracions de la força, marxa lenta, barreresarquitectòniques).

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

A qui se li ha de fer el cribatge?

A persones de més de 65 anys (almenys una vegada entre els 65 i 70 anys, i després anualment).

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La violència contra les dones no és unaqüestió “de portes endins”, sinó que s’haconvertit en un fet visible que afecta atota la societat.

La violència contra les dones es defineixcom un atemptat als drets fonamentals, ala llibertat individual i a la integritat física.

VIOLÈNCIA DE GÈNEREFactors de risc de la dona:

-antecedents de violència a la família d’origen-submissió i dependència-edat molt jove-autoestima baixa-nivell socioeconòmic o cultural baix-embaràs-problemes de salut mental-consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues-en tràmits de separació o de divorci.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Factors de risc de l’home maltractador:-antecedents de violència en la família d’origen-problemes de salut mental-consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues-atur-cultura de violència.

VIOLÈNCIA DE GÈNERESignes d’alarma de la dona:

-físics (ferides, senyals de cops, disfuncionssexuals, dolor crònic)

-psíquics (ansietat, síndrome per estréspostraumàtic, depressió, somatitzacions, insomni)

-actituds de la dona (temor, nerviosisme,queixes cròniques, abús de fàrmacs, por a palardavant de la parella).

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Signes d’alarma de l’home maltractador:• No deixar expressar la seva dona a soles amb

altres persones, mostrar excessiva preocupacióper l’atenció de la parella en lesions compatiblesamb maltractament.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

“No hem de preocupar-nos de viure molts anys, si no de viure’ls satisfactòriament...” (Aforisme de Sèneca)

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

L’envelliment és un procés biològic quecomporta un conjunt de canvis estructurals ifuncionals en la persona, que apareixen en elpas del temps i que no són conseqüència nide malalties ni d’accidents.

L’envelliment és el resultat d’unes millorscondicions de vida de la persona, peròtambé es pot considerar un procésdesfavorable de canvi biològic, lligat al pas deltemps i vinculat a necessitats especials isovint a la dependència d’altres persones.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

-Les societats més favorables a la vellesa són les quees basen en els costums i on la família patriarcaldesenvolupa un paper important.

-En les societats industrials en què els valorseconòmics i la competitivitat predominen es tendeixa abandonar els vells.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

Factors de risc per a l’ancià:-més de 75 anys-mal estat de salut-incontinència-deteriorament de la memòria (cognitiu)-dependència física, econòmica i/o emocional-aïllament social-ser dona-antecedents d’abús, negligència o explotació-presència de trastorn mental-consum d’alcohol o altres drogues.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

Factors de risc del maltractador:-antecedents de violència en la família d’origen-problemes de salut mental-consum excessiu d’alcohol o altres drogues-atur-cultura de violència.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRANSignes d’alarma:

-senyals corporals de lesions no explicades-angoixa, depressió o passivitat del pacient-administració involuntària de medicaments-temor de l’ancià de parlar devant del cuidador-situació aparent de mala higiene-roba inadequada per a l’època de l’any-desnutrició o pèrdua de pes sense motiu aparent-dificultat per acudir a visites al domicili-caigudes repetides-contradiccions entre el relat del pacient i el del

cuidador.

VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN

Situacions d’alta vulnerabilitat:◦ Habitatge compartit◦ Males relacions entre la víctima i l’agressor◦ Falta de suport familiar, social i econòmic◦ Dependència de l’ancià (econòmica o de

l’habitatge).

Gràcies!