Safinestreta n3
26
FINESTRETA sa L ’ A C T U A L I T A T D E L ’ E S B A R T J O A Q U I M R U Y R A D E B L A N E S Nº3– II temporada. Març 2015 EL RELLEU PRESIDENCIAL
-
Upload
esbart-joaquim-ruyra -
Category
Documents
-
view
259 -
download
1
description
Revista de l'entitat Esbart Joaquim ruyra de Blanes
Transcript of Safinestreta n3
FINESTRETA sa
L ’ A C T U A L I T A T D E L ’ E S B A R T J O A Q U I M R U Y R A D E B L A N E S
Nº3– II temporada. Març 2015
EL
RELL
EU P
RES
IDEN
CIA
L
2
ET VOLS
ANUNCIAR A
SA
FINESTRETA ?
Envia un correu electrònic
t’explicarem com ho has de
fer. És molt senzill!
Fes-te Amic de l’Esbart per
només 15€/l’any!
Estaràs al dia de totes les activitats, rebràs Sa Finestreta i
gaudiràs de descomptes a les actuacions.
Envia un correu electrònic a: [email protected]
3
EQUIP de REDACCIÓ:
Berta Bancells, Paula Carrión, Laia
Mateu, Marta Masvidal, Esteve Rams,
Oriol Roger, Àriel Vergés
FOTOS DE PORTADA:
Antònia Borràs
FOTOS DE CONTRAPORTADA:
Aitor Roger
SELECCIÓ IMATGES:
Lucila Alonso, Berta Bancells, Paula
Carrión, Esteve Rams
ANIVERSARIS I ENTRETENIMENTS:
Lucila Alonso, Esteve Rams, Oriol
Roger
LLOC D’EDICIÓ: Blanes
Publicació de
caràcter
bimensual,
digital i gratuïta
de l’Esbart
M A R Ç 2 0 1 5
MÉS ESBART
Hi ha qui opina que els
canvis són bons per més
d’una raó, i ara que l’entitat
està estabilitzada és un
bon moment per deixar pas
a les noves generacions.
Així ho ha cregut oportú
Lluís Pascual, el segon
president que ha tingut
l’Esbart.
Per Pascual, la renovació i
constitució d’una nova
junta directiva és
quelcom “normal i
necessari” en les entitats.
I és que cal saber-se
adaptar als nous temps
per tirar endavant; la qual
cosa implica regeneració,
noves energies i nous
projectes i ambicions, tot
essent conscient ,
sempre, d’on venim. En
aquest cas, la persona
escollida per liderar
aquesta nova etapa ha
estat Anna Turon, una
persona amb una àmplia
trajectòria a l’entitat, que
l’estima i la mima,
sempre, amb modestia.
Així doncs, cal agrair la
tasca duta a terme per
Lluís Pascual i encoratjar
l’equip de Turon per
continuar amb la tasca de
l’Esbart a favor de la
dansa catalana, la cultura
i el municipi.
Salut i dansa!
PETITS GRANS DANSAIRES…
El cadet i el juvenil enceten la
temporada d’actuacions de la
Roda d’Esbart a Sant Joan Despí
La Patum fa una bona preestrena
al Centre Catòlic
Copsem les primeres
impressions de la nova
presidenta de l’entitat, Anna
Turon, i el ja expresident, Lluís
Pascual.
El Carnaval vist per dins i per fora
Pàg. 6
Pàg. 4
EDITORIAL
… 5, 6, 7, teló!
En motiu de l’actuació del
DAD.EXE a Súria, conversem del
guió de l’espectacle amb la
periodista i guionista Ester Plana.
Coneixem més detalls sobre el
Ball de gitanes de Mataró, ballada
on ha participat el cos de dansa.
Pàg. 12
JUGANT I BALLANT
Aniversaris i entreteniments Pàg. 24
4
El cadet i el juvenil estrenen
temporada a Sant Joan Despí
D E S D E L ’ E S C O L A D E D A N S A
PRIMERA ACTUACIÓ DE LA ‘RODA’
LAIA MATEU
Enguany, els grups de l’Escola es repartiran les actuacions de la Roda, de manera
que només a Blanes i a la Cloenda ballaran tots
E l diumenge 8 de febrer,
els grups juvenil i cadet
van assistir a la Roda
d’Esbarts a Sant Joan Despí.
A les 9.30 h. del matí ja eren
al bús per iniciar el viatge!
Va ser un matí intens: el
grup juvenil va començar
amb el ball de la Quadrilla
de Martorell. Tot seguit, el
grup cadet va estrenar la
Maria Cistellera, un ball
amb el qual van pujar de
nivell! Les juvenils van conti-
nuar amb un Cercolets molt
ben ballat ,i finalment, van
acabar amb les Danses de
Vilanova.
En aquesta primera roda els
dos grups, tan el cadet com
el juvenil, s’hi van lluir. Espe-
rem continuar així de bé a les
pròximes actuacions!
FOTOGRAFIA: LUCILA ALONSO
Les danses executades van
ser la Quadrilla, la Marieta
Cistellera, el Cercolets i les
Danses de Vilanova
5
Sembla ser que la coreografia de la Qua-
drilla de Martorell està inspirada en els
balls de saló del segle XVIII. Es creu que,
aquesta dansa, la van dur uns soldats
que van participar a la guerra del Rosse-
Coneixeu els orígens de la Quadrilla de Martorell?
lló. I és que el seus aires de marxa ini-
cials contrasten amb l’aire més cortesà
de la resta de parts. Tot i ser un ball
inclós en el cicle de Carnestoltes,
s’acostumava a ballar amb la millor
roba, potser, a causa del seu caire senyo-
rial. És una dansa que primerament es
dansava als palaus i posteriorment va
traslladar-se a les places, tot i que es va
anar deixant de ballar.
FOTOGRAFIA: ANTÒNIA BORRÀS
FOTOGRAFIES: ANTÒNIA BORRÀS
P er primera vegada, els cinc dansai-
res de la Patum pujaven a un esce-
nari per mostrar les danses que han
estat treballat des de l’inici de curs. Era
el dimecres 25 de febrer, a les 18.00 h.
Pares, mares i avis, asseguts davant el
petit escenari del Centre Catòlic, espe-
raven ansiosos el debut dels balladors
més novells. Decidits, els menuts van
traçar una rotllana per ballar El Jan
petit com balla. Seguidament, en fila
davant el públic, van executar El Ball
de Sant Corneli. Vestits adequadament
per l’ocasió, van sorprendre gratament
al públic el qual va aplaudir amb emo-
ció les dues danses.
La Patum fa una bona preestrena al Centre Catòlic
6
ENTREVISTA A ESTER PLANA, GUIONISTA DEL ‘DAD.EXE’
D E S D E L C O S D E D A N S A
‘DAD.EXE’: un collage de moltes veus que intenta
reflectir la diversitat cultural dels Països Catalans
Ester Plana és periodista i guionista amb
una trajectòria curricular a cavall de la
ràdio i la televisió. Al llarg de la seva
carrera professional ha treballat al
programa del 33, Nydia, i, actualment,
forma part de l’equip del magazín de
cultura popular de Catalunya Ràdio,
Mans. Per tot, sempre ha estat
vinculada amb la cultura, i en especial,
amb la cultura d’arrel. Ella és l’autora
del collage titulat Dret a decidir.
Executable; la ment que l’ha estructurat
i el cervell que ha imaginat els gags
parateatrals que hi ha al llarg de
l’espectacle amb l’objectiu que tothom
qui vingui a gaudir de la funció s’hi senti
reflectit a través de la dansa, la música o
les accions teatrals.
Com va sortir la idea de
l’espectacle?
La idea va sortir un any
abans que s’estrenés
l’espectacle, quan els que
ens contractaven per al
Festival de Porta Ferrada van
tenir la idea de fer un
espectacle sobre la
independència del nostre
país. Jo tenia bastant clar
que volia posar-hi moltes
veus, perquè penso que la
independència és una cosa
de molta gent, i en el primer
que vaig pensar va ser en
tots els escriptors que han
parlat, no tant de la
independència, però sí del
sentiment de país. A partir
d’aquí, es va anar
conformant un espectacle
que jo diria que és com una
mena de collage que
intentar reflectir la diversitat
de gent, de pobles i la
diversitat, entre comentes,
de cultures que hi ha als
països catalans.
Com confecciones tot el
guió del DAD.EXE?
Em va ser molt senzill
conformar el guió a partir del
que havia llegit que havia dit
molta gent al llarg de la
història sobre la pàtria i el
7
sentiment de pàtria. El DAD
el veig una mica com un
embut: recull moltes veus, les
gestiona i les acaba produint;
veus diferents tant en la
dansa com en la lletra.
Quin és el procés que uses
per idear els gags?
En tot el que seria la part
literària, jo portava com unes
idees molt clares que ja
venien donades. Per
exemple, el gag de les
jaquetes és un gag que jo
vaig imaginar fa molts anys
en un altre context que
explicava la resignació que et
poses cada matí per anar a
treballar. En aquest sentit,
aquest punt de resignació em
va ajudar en el gag de les
jaquetes: “Me les vaig
carregant fins que al final dic
prou i me les trec totes”.
I , segurament, és aquesta
la idea que dóna el pes
visual i metafòric que el
gag té per al públic, no?
Jo tenia molt clar com havia
de ser el gag, però va ser
una mica difícil posar-lo
sobre el paper, perquè, als
espectadors, els has de
donar tot bastant fet perquè
ho puguin entendre. Em va
costar trobar les paraules
justes que transmet la
secretària perquè jo volia que
l’home de les jaquetes no
parlés, exemple d’aquest
punt de la resignació que no
ens deixa ni parlar. Per això,
em vaig haver de
documentar moltíssim, fer
hemeroteca i tirar enrere en
la història, fins i tot a nivell
de diaris, per anar a buscar
els diferents moments en
què Catalunya i Espanya
han xocat o els moments en
què Catalunya ha hagut
d’apostar per Espanya;
moments clau que tothom
entengués fàcilment i que
han fet que la relació entre
Catalunya i Espanya acabi
sent com és.
Precisament, aquest és el
gag que més s’ha anat
modificant durant aquests
dos anys ja que aporta
aquest factor d’actualitat
que fa possible que
l’espectacle continuï
vigent durant tot el
període del procés que
estem vivint com a país...
Ho dèiem l’altre dia: el gag
de les jaquetes no s’ha
representat mai igual,
només quan el vam estrenar
i la següent representació. A
partir de llavors, el vam
“Volia posar-hi
moltes veus
perquè penso
que la
independència
és una cosa de
molta gent”
“En el primer
que vaig pensar
va ser en tots els
escriptors que
han parlat del
sentiment de país”
E l passat 18 de gener,
els membres del cos
de dansa -acompanyats de
les mares responsables
del grup- ens vam reunir al
local d’assaig a les deu
del matí. Allà una vegada
hi vam ser tots, vam pujar
a l’autobús direcció Súria.
Un cop vam arribar al
nostre destí, ens vam
dirigir cap a un pavelló, on
hi havíem de ballar a la
tarda. Quan ja hi érem
tots, vam fer un petit
assaig tècnic per repassar
les posicions dels balls
del DAD.EXE i situar-nos a
l’escenari del pavelló. En
acabar l’assaig, ja era hora
de dinar: així que vam
anar a un restaurant.
En finalitzar el dinar,
vam tornar al pavelló, ja
que havia arribat l’hora de
preparar-se per l’actuació.
Maquillar-se, pentinar-se,
vestir-se i també per fer
quatre estiraments previs a
l’actuació.
Al voltant de les sis de
la tarda, un cop el públic es
va acabar de col·locar
cadascú al seu lloc, els
dansaires del cos de dansa
vam començar a entrar a la
sala tot fent la processó
inicial del DAD. Tot seguit,
els hi vam oferir la rumba,
el ball plà, el contrapàs i la
jota -els balls que
conformen el “DAD”-,
acompanyats de les
cançons de la Cobla dels
Sons Essencials i els
d i ferents gags que
composen l’espectacle. En
finalitzar l’actuació i rebre
els aplaudiments del
públic, tots els dansaires
ens vam anar a canviar per
tornar cap a Blanes
després d’un dia complet
d’actuació.
El cos de dansa presenta el
‘DAD.EXE’ a Súria
PAULA CARRIÓN
8
haver de modificar
constantment. Primer, si no
recordo malament, no sortia
ningú darrere. Després, vam
afegir-hi la gent perquè el pes
social va començar a tenir
molta presència en aquest
moviment d’independència, o
si més no, de canvi de
sistema. I després de la gent,
vam afegir-hi altres coses
perquè la relació de
Catalunya i Espanya anava
modificant-se, i molt
ràpidament. Cada vegada és
un repte perquè cal pensar
què hem d’explicar i com ho
introduïm perquè continuï
tenint sentit.
A nivell creatiu, com a
guionista, com el vius
aquest procés d’anar
modificant una peça:
t’angoixa, te’l planteges
com un repte...?
La veritat és que no
m’angoixa gens. El DAD és
un espectacle que ha anat
sortint molt rodadet. Tot ha
anat tenint sentit molt a poc
a poque. Ha sigut un procés
work in progress, que ha
anat evolucionant,
evolucionant, evolucionat....
L’he disfrutat moltíssim i
n’he aprés molt. I ara el gag
de les jaquetes és fer el
procés d’aturar-se, veure
què ha passat i pensar com
ho representem. D’això,
més que una creació, jo en
dic una digestió perquè és
pensar què passa a
l’actualitat i com ho
transmets a l’espectacle.
I quina és la novetat que
aporta aquest gag de cara
el DAD.EXE d’aquesta
tarda a Súria?
Ara hem hagut d’afegir el 27
-S però mantenint una cosa
que va sortir cap a la meitat,
que és que al final l’home
de les jaquetes fa una
botifarra com dient “ja
n’estic tip!”. Volíem mantenir
la botifarra i ens va costar
una mica trobar just el lloc
on dir: “27-S” i botifarra. Ara,
juntament amb el 27-S,
aquesta botifarra que té vots
a la mà; és com dir: “fem
botifarra i, a més a més, ho
farem votant”.
Pel que fa al collage de les
veus de diferents poetes,
El cos de dansa va presentar el
‘DAD.EXE’ a Súria el passat 18 de
gener
D E S D E L C O S D E D A N S A
et va ser complicat traçar
aquest fil de continuïtat que
uneix les diferents veus?
Va ser complicat reunir-ho
tot, però divertit i maco
perquè vaig descobrir
poemes que no coneixia, per
exemple, de Pere Quart. Jo
tenia molt clar que volia que
fos un collage, però que quan
tu escoltessis el que es diu,
sense saber ni els autors ni
“Ara el gag de les
jaquetes és fer el
procès d’aturar-
se, veure què ha
passat i pensar
com ho
representem”
9
FOTOGRAFIES: ANTÒNIA BORRÀS
d’on venen els poemes, tot
tingués sentit. Tenia clar
alguns autors que hi havien
de ser, bàsicament perquè ja
sabia que havien parlat molt
de la pàtria com Salvador
Espriu o Miquel Martí i Pol.
De molts poemes impresos,
vaig haver-ne de fer una
primera lectura, descartar-ne
molts, i dir: “D’aquest poema
què em diu alguna cosa
important i nova?” Llavors
vaig anar subratllant tot un
gruix de poemes i vaig anar
desgranant aquests retalls,
primer decidint el fil
conductor: Miquel Martí i Pol.
I a part d’aquests
fragments poètics, també hi
ha el diàleg entre La vaca
cega, de Joan Maragall, i La
vaca suïssa, de Pere
Quart...
La Vaca cega és un repte.
Confesso que encara no el
veig com jo me l’imaginava.
I això, com a guionista, et
frustra?
Sí, sí clar. Perquè tu tens
una idea, entre cometes,
creativa molt clara al cap i
t’esforces perquè sigui com
tu la tens ideada, però en
algun moment veus que allò
no serà com tu volies... És
una frustració acceptada,
perquè en aquest procés
també aporta coses bones.
Podríem dir que, en certa
manera, això d’imaginar-
t’ho d’una manera i que
acabi sortint d’una altra
també aporta riquesa dins
el mateix espectacle...
Exacte. Tu t’ho imagines a
dins del cap i penses: “Això
serà el millor.”. Però, en el
moment que aquell guió és
llegit per una altra persona,
el guió canvia perquè
aquella altra persona ja hi
posa la seva mirada. I quan,
a més a més, això acaba
anant a un grup com
l’Esbart, aquest grup ja
aporta lo seu i potser té
unes coses tècniques que
no seran possibles tal com
tu te les has imaginat. La
paraula potser no és
frustrant...; la paraula
adequada és acceptació.
Penses que, en part, el
guió d’aquest espectacle
multidisciplinar s’ha
nodrit de la teva
experiència en guió?
Jo havia fet molt de guió
audiovisual i un parell de
documentals llargs, de més o
menys una hora, i no deixa
de ser una miqueta el mateix:
una cosa que tu t’imagines
amb diferents peces. En
l’audiovisual és imatges,
declaracions i històries que tu
li puguis afegir; en aquest
cas, crec que el DAD xucla
molt d’aquesta experiència
que jo tenia, per això, crec
que té tantes veus com et
deia. Si enlloc de fer-ho dalt
de l’escenari, ho haguéssim
fet audiovisual també hagués
servit. BERTA BANCELLS
ENTREVISTA PUBLICADA A RECVLL
L’espectacle, que digereix l’actualitat política, viu un procés de metamosfosi constant: ara s’hi ha afegit el 27-S
10
D E S D E L C O S D E D A N S A
El Ball de gitanes de Mataró: un espectacle
popular de Carnaval al s.XXI
ENTREVISTA A POMPILI MASSA, COREÒGRAF DE LA DANSA
En motiu del Carnestoltes, el cos de
dansa de l’Esbart va col·laborar en el
Ball de gitanes de Mataró el dissabte
14 de febrer. Per segon any consecu-
tiu, els dansaires van participar en el
cercavila pels carrers de la capital del
Maresme i, seguidament, de la posa-
da en escena, a la plaça de Santa
Anna, de les peces que conformen
la dansa, interpretades per La Prin-
cipal de la Bisbal. Val a dir que
aquest ball es va recuperar ara fa
cinc anys per l’Associació cultural i
d’esbarjo Mestre del Gai Saber.
Pompili Massa, coreògraf del ball de
gitanes que ja s’ha consolidat com un
acte més del Carnaval mataroní, ens
explica breument més detalls sobre
aquesta iniciativa i el seu procés de
recuperació, alhora que ens fa un
repàs de l’origen d’aquestes ballades.
Ens podries fer cinc cèn-
tims sobre l’origen del
ball?
Al segle XIX ja s’havien ba-
llat gitanes amb una estruc-
tura de ball de contradansa i
una espolsada amb canvi de
parelles mentre que al co-
mençament del s.XX s’havia
fet una altra versió a través
d’un esbart local que havia
recollit Joan Rigall. Els dos
balls, però, s’havien deixat
de fer i hi havia ganes de
tornar-lo a fer. Per això, al
2009, es va proposar de
recuperar el Ball de gitanes
de Mataró. Vam pensar que
la millor manera no era re-
cuperar els balls històrics,
sinó fer un ball de gitanes
començant de nou que tin-
gués els elements del pri-
mer i el segon ball.
Va ser fàcil començar?
Quan vam començar ens va
ser molt difícil perquè co-
mençàvem amb gent molt
bàsica que ni sabia que era
un galop -que la gent que
esteu en un esbart ho feu
des dels tres o quatre anyets
FOTOGRAFIES: ANTÒNIA BORRÀS
11
-. Va costar moltíssim de
puntejar, saltar, saber on
teníem la dreta i l’esquerra,
col·locar-se i memoritzar un
seguit de balls.
Des del 2010, com ha anat
evolucionat la posada en
escena?
Al principi teníem molt poca
gent però molta voluntat.
Érem quatre parelles. Des-
prés es va afegir algú de l’es-
bart local i vam demanar si
algú de l’esbart de Llinars i
de Sant Esteve de Palautor-
dera podien venir a ballar.
Nosaltres ballàvem els quatre
balls i ells feien la resta del
programa amb un repertori
seu. Després, vam anar
sent una miqueta més de
gent i vam decidir que la
ballada la faríem nosaltres
sols però que convidaríem a
gent perquè ballés el nostre
ball. Això era un canvi per a
les colles que convidem
però hi ha hagut una bona
resposta.
Explica’ns breument en
què consisteix un ball de
gitanes.
Un ball de gitanes és un
espectacle de Carnaval
popular. És complicat parlar
de l’origen i el nom. En prin-
cipi, hauríem de situar-lo
abans de la Quaresma –una
època de prohibició de ba-
llar per l’església- en què el
jovent d’abans es trobava
per organitzar un ball social.
Sobretot, eren colles de nois
que voltaven per la vila i
feien petites ballades per
convèncer les noies d’anar
al ball del dimarts de Carna-
val. Aquest ball social a l’era
d’una masia es va transfor-
mar en petites exhibicions. I
aquestes petites exhibicions
es van anar transformant i
es van anar convertint en
trossos de ball de plaça
que, finalment, passa a ser
aquest espectacle: primer
molt senzill, amb una entra-
da de ball, una contradansa
molt simple i una espolsada
de plaça.
Territorialment, però, no
provenen del Vallés?
Si el situem en el mapa, el
trobem al voltant de Barcelo-
na i al Vallés. Si sortim del
Vallés, trobem balls de cas-
cavells que venen a ser el
mateix tot i evolucionar de
manera diferent. Sembla ser
que al Maresme, els balls de
gitanes hi arriben al co-
mençament del s.XIX a tra-
vés d’alguna migració de
gent del Vallés a Tordera,
gent que ballava aquestes
danses. BERTA BANCELLS La ballada es va recuperar el 2010
La coreografia, tot
i ser nova, manté
elements dels dos
balls de gitanes
documentats a la
ciutat al s.XIX
12
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
Anna Turon assumeix el relleu de Lluís
Pascual en el lideratge de l’entitat
CONSTITUCIÓ DE LA NOVA JUNTA
El 26 de gener, els socis de l’Esbart Joaquim Ruyra de
Blanes van dur a terme una assemblea extraordinària,
precedida de l’assamblea ordinària anual. El motiu de la
celebració d’aquesta reunió al Centre Catòlic era la
constitució i aprovació de la nova junta directiva que va
quedar formada per Anna Turon a la presidència, Alícia
Romano a tresoreria i Antònia Borràs a secretaria.
U na introducció del fins aleshores encara
president, Lluís Pascual, va obrir l’assemblea ordinària a les 21.00 h. Seguidament, es va aprovar l’acta de la reunió del 2014 i es va fer un resum de les activitats dutes a terme la temporada anterior. El primer en tenir la paraula va ser el director artístic de l’entitat, David Martínez, que va agrair el suport que havia rebut des de tots els àmbits de l’Esbart i va assegurar que estava molt content amb el comportament dels dansaires. Segonament, el coordinador de l’escola de dansa, Marc Coll, va fer un repàs de les activitats realitzades pels nens, que va anar seguit del resum d’esdeveniments on va participar el cos de dansa, a càrrec de Quim Rutllant. Per acabar, la tresorera de l’entitat, Alícia Romano, va
fer una síntesi de l’estat de comptes. Posteriorment, es va encetar l’apartat de projectes i pressupost per enguany.
Un cop acabada l’assemblea anual es va donar pas a l’assemblea extraordinària per tal de constituir una nova junta,
quelcom “normal i necessari” per a les entitats, tal com va concloure Lluís Pascual. Pascual, en les seves últimes paraules com
CANVI DE PRESIDENT
a president, va emfasitzar que, després de tots els alts i baixos que ha sofert l’entitat des que en va assumir la presidència, ara l’entitat està més o menys estabilitzada. També va agrair la tasca de David Martínez i va subratllar que “només serem capaços de tirar endavant [com a entitat] si ens adaptem als temps”. Per últim, amb la voluntat que en els propers 52 anys no hi hagi només dos presidents, es va donar a
Anna Turon és la primera dona que liderarà el
col·lectiu i la tercera persona que ocuparà el càrrec
BERTA BANCELLS
Antònia Borràs a secretaria i Alícia Romano a tresoraria formaran equip amb Turon
FOTOGRAFIIA: ANTÒNIA BORRÀS
conèixer la nova junta directiva. Així doncs, Anna Turon va erigir-se com la primera dona i la tercera persona que ocuparà el càrrec de president després del lideratge de Jesús Crous i Lluís Pascual. Turon –la qual va asegurar que va rebre la noticia com “un gran regal de Nadal”- va donar les gràcies a tothom, però, en especial, a Lluís Pascual, de qui en va agrair la feina feta.
Turon va donar
les gràcies a
tothom, però, en
especial, a Lluís
Pascual, de qui
en va agrair la
feina feta
13
Fes-te Amic de
l’Esbart per
només 15€/l’any!
Estaràs al dia de totes les activitats, rebràs Sa
Finestreta i gaudiràs de descomptes a les
actuacions.
Envia un correu electrònic a:
14
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
ENT
REV
ISTA
A A
NNA
TUR
ON,
NO
VA P
RES
IDEN
TA D
E L’
ENT
ITAT
“Que en Lluís hagués pensat
en mi va ser un orgull”
L’Anna és una persona tranquil·la, con-
ciliadora, optimista, riallera, pacient,
atenta al seu voltant i sempre saps que
pots comptar amb ella. Ara, és la nova
presidenta de l’Esbart Joaquim Ruyra.
L’Anna forma part d’aquesta entitat
des de ben petita, i s’ha de dir que ha
passat per tots moments i llocs. Ha
viscut les dues anteriors presidències
com a balladora, com a monitora, com
a tresorera i com a secretaria. Avui dia,
l’Anna ja és presidenta i, per primer
cop en la història de l’Esbart, una dona
assumeix aquest càrrec. Per tot, li vo-
lem donar una benvinguda com déu
mana. És per això que li hem volgut fer
una entrevista per conèixer-la una mica
millor i repassar la seva traject`òria..
1
15
Comencem pel principi.
Amb quants anys vas co-
mençar a ballar a l’Esbart?
Als dos i mig, a punt de fer
els tres.
Llavors, quants balladors
éreu al grup?
Quan jo vaig començar a
ballar de la meva edat érem
nomes tres nenes. Com que
en el grup només érem tres
no ballàvem, sinó que només
assajàvem. Més endavant,
quan vam començar a ballar
vam ser en un grup de 27
nenes.
En aquella època l’esbart
estava dirigit per Joan
Cruells, una persona de qui
guardes molt bon record.
Què en recordes d’ell i la
seva manera tan particular
d’assajar?
Jo tinc molt bon record d’en
Joan, tan dels assajos com a
fora. Era dur, era una perso-
na exigent, però després un
cop sorties a l’escenari ho
agraïes, perquè te n’adona-
ves que havies aprofitat el
temps. I com a persona
també en tinc molt bon re-
cord perquè sí que durant
els assajos era molt estricte,
però quan s’acabaven tu
te’n anaves a sopar amb ell
o sorties a algun altre lloc i
era molt divertit. Et pixaves
de riure amb les seves
històries, els seus comenta-
ris… disfrutaves molt d’en
Joan!
Hi ha molta gent que no
comparteix la mateixa
visió.
Clar, suposo que si només
et quedes amb el Joan dels
assajos i el Joan de les ac-
tuacions que només cridava
és veritat! En Joan era una
persona molt dura… Ara
mateix la gent no l’accepta-
ria. Però si coneixies una
mica a en Joan del darrera…
era una persona amb qui
podies riure moltíssim. En
Joan vivia per l’Esbart, era la
seva família.
Dels teus anys com a ba-
lladora que és el que re-
cordes amb més nostàl-
gia ?
Els assajos dels divendres a
la nit. Pensava: s’ha acabat
la setmana, s’ha acabat es-
tudiar… vaig a desfogar-me!
Ho deixaves tot a l’assaig. I
després les actuacions, so-
bretot les de la plaça de l’es-
glèsia a l’estiu. Els assajos i
les actuacions allà… Per mi
el millor de tot!
Quin era el teu ball prefe-
rit? I el que menys t’agra-
dava?
El meu ball preferit és el
Morratxes. Sempre, de petita
m’agrada veure’l i era allò
2 3
“El que més
m’agradaria és
que la gent que
s’ha desvinculat
[de l’Esbart]
tornés a tenir
interès i vingués a
veure les
actuacions”
16
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
típic de: “Jo vull arribar a
ballar morratxes”. Ballar-lo
em va encantar i ara enca-
ra segueixo venint-lo a
veure quan el feu vosal-
tres. I el que menys
m’agradava era Canejan.
Moltes voltes, molt repetitiu
i, a més, abans el ballaven
dos grups i a un li tocava
fer-lo dos cops, i jo sempre
era d’aquest!
I algun ballador especial
amb qui t’agradava ba-
llar?
En Xavi Robert. Suposo
que també és el feeling
que podem tenir. Som
amics de sempre i m’agra-
dava molt ballar amb ell.
En Miquel Pica era un
dansaire amb qui també
havia ballat molts balls i
tenia molt bon rotllo.
Com vas viure l’experièn-
cia del Palau?
Vaig viure el primer Palau
com a dansaire i per mi va
ser d’aquelles actuacions
de pell de gallina. I també
vaig viure el Palau de la
generació d’ara des de
fora de l’escenari. Són
vivències diferents però
emocionants totes dues. És
el mateix lloc i ho veus de
diferents maneres. Ballar en
llocs així… sempre emocio-
na.
Ara ja fa uns quants anys
que col·labores com a
monitora. Com és que et
vas endinsar en aquest
món?
No recordo molt bé quin any
va ser però va ser l’època
que en Joan es va posar
malalt. No podia fer els as-
sajos i si no m’equivoco la
Maria Matas va començar a
portar els grups, però tota
sola no podia portar-los tots.
Llavors, jo vaig començar a
portar el que ara serien les
juvenils. I aquí m’he quedat!
Què és el millor de ser mo-
nitora?
Veure’ls a ells com ballen, el
moment de l’actuació. Passes
molts nervis, perquè penses
què faran, que no faran…
Però quan acaba el ball i els
veus saludar i els veus a ells
contents, veus els pares que
estan allà que t’agraeixen la
feina que has fet pels seus
fills; això és fantàstic!
I perquè tan petits?
No ho sé. Suposo que és
una forma d’ endinsar-los,
no? De dir: “Això és l’esbart.
A mi m’agrada per això.” I jo
els ensenyo el que a mi
m’agrada. Que aprenguin la
música, que aprenguin a
estimar l’esbart de petits, i
després, de grans, ja els
ensenyaran a ballar bé.
M’agrada el fet aquest d’en-
senyar-los a saltar, que ba-
llar és divertit i que després,
de mica en mica, amb els
altres monitors ja vagin per-
feccionant els punts.
I ara amb aquest nou
càrrec com a presidenta,
continuaràs sent monito-
ra?
La veritat és que no m’ho he
plantejat. Aquest curs sí, ja
l’he començat; i amb els
nens que han començat, ara
tinc moltes ganes de veure’ls
a l’escenari i acabar el curs
amb ells. De cara la tempora-
da que ve? Si cal, si fan falta
monitors, no tinc cap proble-
ma. Que ja hi ha prou moni-
tors? Doncs em retiro. Ja ho
veurem de cara a l’any que
ve.
Va ser fàcil per tu adaptar-
te a la metodologia de
l’Eduard Ventura sobre la
dansa catalana? Recordem
que venies d’una escola
totalment diferent, com era
la d’en Joan.
No. Jo el primer dia que va
venir l’Eduard i ens va fer el
primer seminari, vaig pensar:
“I aquest tio d’on ha sortit?”
Vaig ser de les que, al princi-
pi, va pensar que allò no era
ENTREVISTA A ANNA TURON
4
“Viure el Palau
com a dansaire va
ser d’aquelles ac-
tuacions de pell de
gallina.”
“Ara mateix no
m’imagino la meva
vida sense l’Esbart,
sense el lligam amb
la gent”
17
per a nosaltres. Vaig estar
dos dies pensant que ens
havíem tornat bojos, però
després, de mica en mica,
vaig pensar que no estava
malament. Tots en general
ens vam adaptar a la seva
idea i, en el fons, era el que
necessitàvem. Jo crec que
per l’Esbart va ser un canvi
positiu, que a molts ens va
costar d’acceptar però que
després d’acceptar-ho vam
veure que no era dolent per
a nosaltres.
En el moment que vas
saber que en Lluís com-
ptava amb tu per fer el
relleu de presidència com
et vas sentir? Quina va
ser la teva primera reac-
ció?
Jo al principi pensava que
m’ho deia de broma, perquè
la forma amb què m’ho va
dir no vaig captar que m’es-
tava parlant de la presidèn-
cia. Em va dir: “Ja ha arribat
l’hora.” I jo pensava: “Sí,
l’hora del Nadal”. I després,
ja quan ho vaig entendre,
em va sorprendre però em
vaig posar molt contenta
que en Lluís hagués pensat
en mi. Va ser un orgull per a
mi.
Finalment has arribat a
presidenta i mai t’has des-
vinculat de l’esbart. Per-
què aquest lligam amb
l’Esbart?
Ara per ara no m’imagino
estar sense l’Esbart. El fet
de no pensar en quines
actuacions hi ha, què s’ha
de fer, a veure si envien e- LAIA MATEU
5 1—Una de les primeres
actuacions (1984)
2—Amb 8 anys, ballant
Rentadores (1989)
3—Al cos de dansa,
balla el Morratxes al
Palau de la Música
(2003)
4—És proclamada pu-
billa de l’entitat (2003)
5—Actualment, és
monitora de la Patum
(2014)
mails… Ara mateix no
m’imagino la meva vida
sense l’Esbart. Suposo que
és el que et deia abans: la
gent, el saber que em troba-
ré cada setmana o cada ix
temps amb aquella gent o
veuré aquells nens que ba-
llen… és el lligam amb la
gent.
I per últim, què esperes de
l’esbart als pròxims anys;
quines perspectives de
futur tens?
Com a mínim que funcioni
tot tan bé com està ara. Que
l’escola de dansa funcioni
tan bé com ara, que hi hagi
monitors per ensenyar, que
hi hagi nens que es vulguin
apuntar, que els pares si-
guin allà per donar suport
als monitors i que hi hagi un
cos de dansa que tiri enda-
vant i que vagi fent les actua-
cions. Això és el mínim. Com
a molt? Que s’apuntés molta
més gent, que col·laborés
més gent... Que a Blanes es
tornés a sentir més el nom de
l’Esbart. M’agradaria recupe-
rar l’Esbart d’abans: sí que
l’època ha canviat molt per-
què no hi havia tantes activi-
tats com hi ha ara, però esta-
ria bé que la gent tornés a
sentir a parlar de l’esbart i
que s’hi sentís orgullosa. I,
sobretot, el que més m’agra-
daria és que la gent que s’hi
ha desvinculat tornés a tenir
interès i es preguntés:
“Ostres l’esbart, a veure què
fan?” I vingués a veure les
actuacions. Amb això ja esta-
ria contenta.
18
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
“L’Esbart m’ha ensenyat a
explicar la nostra cultura, la
nostra història” Començant pel principi de tot,
quines circumstàncies es do-
nen perquè Lluís Pascual aca-
bi sent president de l’Esbart?
Doncs que li agrada, que li dó-
na. Si no t’ho passes bé l’entitat
es va evaporant al teu entorn.
Llavors, perquè t’ho passis bé,
ha d’haver-hi una colla d’amics,
d’objectius, un projecte de futur,
una gran moguda on tu no no-
més hi participes, sinó que n’has
de ser un personatge actiu.
Quan passen aquests fets, això
és un Ferrari. Vaig conèixer un
esbart que era un Ferrari per a
la meva època. Pujar a escena-
ris impensables, viatges per
Europa, amunt, avall, una sèrie
de fets que estaven fora del que
jo feia normalment.
Però, per sobre de tot això? Una
colla d’amics que vam aguantar
20-25 anys per allà dintre tots
passant-ho bé, rient, viatjant,
descobrint, il·lusionant-nos, fent
projectes engrescadors. I tots
aquests factors són els que ens
van fer persistir, i a mi també.
Considero que l’esbart m’ha
donat molt més del que jo li he
donat, i aquesta és la premissa
bàsica per estar a qualsevol
entitat.
Farà uns mesos, deies que no
volies continuar els cinc
pròxims anys a la presidència
de l’esbart. Que no eres de
perpetuar-te en un lloc, que
s’havia de tenir l’habilitat de
saber quan era el moment de
deixar pas. Sembla que
aquest moment s’ha consu-
mat, i les teves últimes sensa-
cions són...
Molt bones, fantàstiques. He
viscut 40 anys de la meva vida a
l’Esbart intensament, des de
petit, ballant, anant coneixent
l’entitat en totes les seves face-
tes, fins arribar a ser president.
El que he après és que s’ha de
canviar. Canviar de lloc, d’espai,
per acabar veient la realitat, ja
que si estàs temps al mateix lloc
només veus les coses en una
mateixa direcció. És per això,
quan un arriba a una junta, s’ha
de saber moure-s’hi dins; i quan
s’arriba a ser president, s’ha de
saber marxar d’aquesta presi-
dència: és el més important. Si
no és així, al final acabes tallant
les iniciatives de la gent, per
això és important saber dir adéu,
i el moment de dir aquest adéu.
Per mi era un repte arribar als
50 anys, i s’hi va arribar. Llavors
vaig dir que cinc anys més com
a molt, per acabar sortint. Ara és
un molt bon temps per generar
un canvi: hi ha un molt bon
equip entrant. És un equip nou,
fresc, i que per funcionar perfec-
tament no ha de tenir les inter-
ferències de cap altra generació.
Per aquesta raó ara és un mo-
ment oportú. L’esbart com a
entitat està estructurada, té pro-
jecció de futur; l’esbart del pas-
sat és la historia. El que compta
ara és el que tenim avui i és el
mirar endavant.
I ara que ja no hi estàs dins
com a president, que ho mires
des d’una perspectiva més
ampla, quin és el paper que ha
de tenir el president d’una
entitat com l’Esbart?
Discret, com menys surti millor.
El president ha de ser una per-
sona que ha d’actuar des de
darrere, renunciant a les perso-
nes i donant el protagonisme al
grup. D’aquesta manera evitem
els grans personalismes, els
grans líders que ara despunten,
on sembla que una cosa funcio-
na perquè algú existeix. Renun-
ciar al paper personal amb visió
cap al benefici col·lectiu. En
aquesta mesura tothom se sent
ENT
REV
ISTA
A L
LUÍS
PA
SCUA
L, E
XP
RES
IDEN
T D
E L’
ESB
AR
T
19
partícip en el seu moment i no
s’ha de sentir mai ofegat per
un cap, un jefe d’allà, o un
monitor d’aquí. El què crec és
que des de darrere s’ha d’es-
tar impulsant totes aquelles
iniciatives que puguin anar
sortint, sense tallar les ales a
res.
Un cop entregat el relleu,
perquè pot estar tranquil·la
la gent de l’Esbart Joaquim
Ruyra? Quines garanties
dóna aquest nou equip que
presideix l’entitat?
Poden estar tranquils perquè
són una colla d’amics. Aquest
grup funcionarà perquè es
troba en la mateixa situació
que jo em vaig trobar: primer,
que són un grup d’amics, són
capaços de sintonitzar mirant-
se; segon, que podran com-
partir un projecte fàcilment,
d’il·lusionar-se fins a tocar
amb les mans al cel, i això és
bàsic i essencial. S’ha d’estar
per sobre d’una junta, d’uns
càrrecs, hi ha d’haver-hi uns
vincles d’amistat, de relació,
de companyia, i ganes, ele-
ments que asseguren i asse-
guraran l’èxit en els pròxims
anys.
Que tothom pugui tirar enda-
vant amb les seves idees i
projectes, reconeixent sempre
que ens podem equivocar.
Actuar com a persones, dei-
xant com a coses passatgeres
els càrrecs.
A la presentació del llibre
del cinquantè, vas dir:
“entitats com l’esbart són
les que han de deixar em-
premta”. Ja com a expre-
sident, quina és l’emprem-
ta que et queda de l’Es-
bart?
A mi em deixa el sentiment
d’haver participat en una de
les grans entitats que té i ha
tingut mai Blanes. Sens
dubte, he viscut 50 anys
d’un lloc que ha tingut una
trajectòria absolutament
vital pel món de la cultura
del poble i del país. Per tant,
des d’aquest punt de vista,
em deixa uns valors, unes
relacions, una experiència,
una vivència que ha sigut
clau per la meva personali-
tat: integrar-te en un
col·lectiu, saber sortir pen-
sant que representes un
projecte de país, pensant en
el què som, en la identitat,
t’omple com a persona. Uns
trets característics que li
donen, i li han de continuar
donant la solidesa com a
entitat, ja que no som ni una
entitat esportiva ni d’investi-
gació. Som cultura i aquesta
cultura és el que ens fa dife-
rents els uns als altres, i
més en aquests moments
on tot està tant allisat: Som
cultura i història, i això és el
que he après en aquests
anys cada cop que pujava a
un escenari: a explicar la
nostra cultura, narrar la nos-
tra pròpia historia.
“Quan un arriba
a una junta ha
de saber moure-
s’hi dins; i quan
arriba a ser
president, ha de
saber marxar
d’aquesta
presidència.” ORIOL ROGER
L’entrega del clau a
Montserrat l’octubre passat
va ser un dels últims actes
de Pascual com a president FOTOGRAFIA: ÀRIEL VERGÈS
20
E ns situem al 13 d’abril de
2014: aquell dia
començava la preparació del
Carnaval per aquest any, una
reunió oberta per fer una
primera pluja de idees. En
aquella trobada es van
escoltar propostes de tota
mena i uns mesos després ja
teníem la temàtica.
L’escollida va ser Priscilla
El Carnestoltes des de dintre CARNAVAL 2015
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
reina del desert. Priscilla és
una pel·lícula amb clau
d’humor, de la qual s’està
fent un musical a Madrid.
Diumenge 3 d’octubre,
començaven els assajos.
Tot de músiques
començaven a sonar com
ara Mama Mia, I will survive,
etc. Els assajos passaven i
cada vegada estàvem més
a prop del Carnaval; era el
moment de començar a fer
manualitats. S’havien de fer
tota mena de complements,
com uns grans barrets plens
de flors o unes cues plenes
d’escates. Després, la
carrossa: fer un disseny i
començar amb una
plataforma completament
buida; que si un ferro per
aquí, ara una fusta, després
un plàstic, pintura, etc.
A poc a poc tot va anar
agafant forma. Tot plegat per
gaudir de tres dies plens
d'alegria i festa. Unes 105
persones han fet possible
que, un any més, la
comparsa de l’esbart pugués
lluir pels carrers de Blanes,
Lloret i Tossa.
ESTEVE RAMS
21
FOTOGRAFIES: ESTEVE RAMS
22
D E S D E L ’ E S B A R T I N S T I T U C I O N A L
A quest any a l’Esbart ha
arribat Priscilla, la reina
de l’Esbart. Entre plomes,
lluentons i molta música, hem
obert les portes al carnaval
2015!
Arriba el primer dia, dissabte
14 de febrer al matí, ens
comencem a maquillar i a la
tarda Lloret ens espera. Allà
hi trobem moltes carrosses i
gent que llueix les seves
disfresses. Una gran rua, un
bon solet i un ambient
agradable. Després de la rua
i de descobrir que els
lluentons dels vestits de les
nenes i les sabates de les
dones són el més incòmode
que pot existir, marxem a
Plomes, lluentons i música descansar per l’endemà
tornar cap a Lloret pel matí i
a la tarda a Blanes!
Un cop acabada la rua de
Lloret i d’haver-la gaudit al
màxim, marxem molt
contents cap a Blanes, on el
fred ens acompanya, pero
tot i així, hi trobem amb
molta disbauxa i alegria.
Uns minuts abans que
comenci la rua, ens
retoquem el maquillatge i
ens col·loquem bé les
plomes, les sabates i ja
estem a punt! Ens ho
passem d’allò més bé i ens
hi deixem la pell ja que és el
nostre poble. Amb mal de
peus però molt satisfets,
acabem un cap de setmana
intens, esperant amb il·lusió
guanyar algun premi.
Quan sembla que tot acaba,
ens tornem a trobar el
dissabte 28 de febrer, amb el
carnaval a Tossa de Mar. És
el primer any que hi anem i
resulta ser genial, fem la rua
i vinga som-hi tots cap al
pavelló a fer el ball final a la
La resaca del Carnaval. El
disfrutem al màxim, tothom
balla i s’ho passa d’alló més
bé.
Ara ja si que hem acabat el
Carnaval, i fins l’any que bé
podem aparcar les plomes,
les lentejuelas i els assajos.
CARNAVAL 2015
ÀRIEL VERGÉS i MARTA MASVIDAL
FOTOGRAFIES: JOSEP MARIGÓ, MARTA MATEU, J. MIGUEL, ORIOL ROGER
23
24
A N I V E R S A R I S I E N T R E T E N I M E N T S
Dissabte 14.
Actuació de la Roda a Sant Feliu de
Buixalleu
Cap de semana 14 i 15.
Intercanvi del grup mitjà amb l’Esbart
Montsoriu
Diumenge 22.
Actuació de la Roda a Gualba
AGENDA d’actes
MARÇ
ABRIL
Cap de semana 18 i 19.
Intercanvi del grup Cadet amb l’esbart
Marboleny
Dijous 23.
Parada de Sant Jordi
Diumenge 25.
Actuació de la Roda al Pla del Penedès
SI REQUERIU POSAR-VOS EN
CONTACTE AMB NOSALTRES, FEU-
HO A TRAVÉS DE L’ADREÇA
ELECTRÓNICA:
@EsbartJRuyra
/Esbart-Joaquim-
Ruyra-de-Blanes
O, SEGUIU-NOS A:
TROBA A LA SOPA DE
LLETRES ELS NOMS
DELS GRUPS QUE
FORMEN L'ESCOLA DE
L'ESBART!
25
R P A T Y M G S M U S C V H O P B
P J D B B I R X V L I T N A F N I
W A R T Z T L N M F T G Y K H B R
A Q T W S J R H U X E O P G N B J
K J H U R A X Z B H D C N F Y O G
F V C O M U I J O L A I U P G V Z
R J U V E N I L H I C U S S D B W
SOLUCIONS: PATUM, INFANTIL, CADET, MITJÀ I JUVENIL
SOPA DE
NOMS
QUE
L'ESCOLA DE
26
