SA SELLASencelles. Associació de Premsa Forana. Num. 46 Setembre-Octubre 1996. 250 pta.

SA SELLA

PERE CIRER VERDServei TècnicMóvil 908 63 00 91

GESTIMOTOR, S.A.LC/. Licorers, Solar 176 - B - 3Pol. Industrial MarratxíMallorca - Baleares

Oficina:C/. Cabana, 65 - Pont d'lncaTel.: 79 46 18 Case Poclain

NOU RESTAURANT A BINIALI

A^*^et/^

* °̂J^estaurun t

C/Sant Joan, 32 Tel: 87 05 83BINIALI-SENCELLES-Mallorca

DILLUNSTANCAT

especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolanaservici de banquetes i menú diari de dimarts a divendres

s'agraeix telefonar per reservar taula

SA SELLA

Editorial

Com podreu comprovar, aquesti l'anterior número de la revista hanestat de 24 pàgines quan, la líniageneral que havíem seguit fins araera d'entre 28 i fins i tot 36 en al-gunes ocasions. L'augment de col--laboracions, tant esporàdiques comhabituals, ens obliguen a aquestaugment de pàgines. Vos recordamque el compromís de Sa Sella erencinc revistes anuals de 24 pàginescada una. Hem sobrepassat de bonamida aquest compromís.

Aquest excés, que ens alegra,provoca un augment en el cost dela revista. Dit augment a cada undel números que surten al carrer,provoca alteracions notables al nos-tre pressupost. Per aquests i altresmotius, creim necessari una pujadade la subscripció fins a 1500 pts.que s'aplicarà l 'any 1997. Tambévos recordam que durant tres anys,la subscripció de 1000 pts. s'hamantinguda inamovible i no així els

l^-'^^lfc^

preus de la impremta. Aquest petit incrementens permetrà de mantenir i, fins i tot milloratla qualitat de la revista.

Z

Per aquests motius esmentats, seccions ha-wbituals com Cases i Terres, Bruixeries, Quiidies passa anys empeny,... han deixat el seu »rlloc, ocasionalment, a col·laboracions de subs-criptors i no subscriptors que són les que re-alment donen el seu caràcter de poble a la re-vista.

K

p

É

VTambé voldriem fer referència a uns inci-*

dents que tengueren lloc no fa molts de temps1?re lac ionats amb la persona de ManoloVarquier, antic membre d'aquesta revista epqual va deixar de formar part d'aquesta a mitjans del 93; i durant tot el temps que hi vcol·laborar va fer possible que es mantinguéviva la flama de la informació imparcial quseguim donant. Al mateix temps que ded'aquí li donam tot el nostre suport en tot eque s'hagi pogut dir malament en contra de 1seva persona.

Passau gust de llegir aquesta revista, queles coses que ens costen són les coses que mésens agraden....

La Redacció |

7^-':^-:'"'v..^.:r.-.:.:;'••..'.." ' " ..•*.:. ..v.

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):

Joana Ferragut FiolJoan Bosco Florit Horrach

Joan Florit SalasGuillem Mut Llabrés

l'opinió dels propis autors.

Revista Sa SellaC/ Església, 3CP 07140 Sencelles Mallorca

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):

BarramotMargalida Llabrés Fiol

Jordi Llabrés SansMiranda Miret

Sebastià Siquier i RamisGuillem Zuàzaga Llabrés

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revista expressen únicament

Portada:

Dipòsit legal: PM 400-89

Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.

Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

3

SA SELLA

Teules pintades a Sencelles

Les teules pintades representen una petitaperò important mostra de cultura popular. Lacultura popular no són tan sols balls o cançons,festes o tradicions, sinó que són també fume-rais, portals o finestres; sínies, ponts, pous, etc.elements que donen caràcter i personalitat aun poble i són unamostra dels valorsestètics dels avant-passats i de la sevaarquitectura popu-lar.

Les teules pinta-des o teules demoro són una tra-dició ben arreladadins el passat deMallorca. Tambésón f reqüen t s alPaís Valencià, alP r i n c i p a t , a laCatalunya Nord i alBaix Aragó.

Aquests oblidats testimonis del passat enra-mellen el voladissos per protegir els ocupantsde les cases. Encara avui és freqüent que quanels picapedrers acaben de bastir el capell d'unacasa, s'hi col·loqui una senyera o es faci unamica de festa. D'aquesta mateixa manera po-dem pensar que els nostres avantpassats veienen les teules pintades un ritus festiu comme-morant la coronació de la casa.

A Sencelles, la mostra plàstica més notabled'aquesta casta de teules és a can Tro de laplaça del llogaret de Jornets, encara que tam-bé en trobam a altres voladissos com a la po-sada de Son Jordà del carrer Jaume Sard 5, sibé en molt mal estat de conservació i en ungreu procés de deteriorament.

Segurament eren moltes més les cases que

duien aquesta mostra estètica d'art popular,però s'han vist malmeses per reformes que novaloraren l'autenticitat d'aquesta ornamenta-ció.

Jaume Coll, conservador del Museu Nacio-nal de Ceràmica conta que " les teules es pin-

taven en undia de grana l e g r i a ,quan l'aca-bament de lacasa es tro-bava pròximi quan escongrega -ven als vol-t an ts de laf u t u r a l la rels seus fu-t u r shabi tadors ,els amics,els parents,

els que havien participat en el seu bastiment ifins i tot el mossèn que beneiria la nova cons-trucció per alliberar-la de tot mal".

És per tot això que els dibuixos tenen unvalor antropològic i revelen la psicologia delsocupants o dels artistes (sovint el mateix mes-tre picapedrer) que mostren el món on vivien.Per tant els dibuixos reflecteixen l'esperit dela gent que els va pintar, els seus simbolismes,la religió, la superstició, les creences més ar-relades, l'aspecte lúdic i festiu de l'acabamentd'unes obres, etc.

A les teules hi podem veure els missatgesque deixaven aquella gent per a la posteritat:el nom de l'amo de la casa, la data, advertèn-cies i refranys, símbols religiosos de protec-ció, gegants i personatges de rondalla, anèc-dotes, malnoms, homenatges, desitjós, etc.

SA SELLA

Els voladissos no eren decorats per osten-tació sinó per una necessitat de recerca de laprotecció d'un símbols màgics.

L'origen de les teules pot estar a les vola-des decoradesdels temples del ' A n t i g aGrècia, o en elspermòdols del ' a rqu i tec tu raromànica o ales cobertesd ' e n t e i x i n a tdels edificis is-làmics.

La tècnicaque s'utilitzavaper a l'elabora-ció consistia ensubmergir elcap més ample de la teula, uns 30 cm., dins unrecipient amb calç d ' emblanqu inar . Sobreaquesta base de calç, una vegada assecada, s'hipintaven els dibuixos amb pigments: el colornegre era fet a base de carbó, i el vermell amb

terra de mangra, però tot dos dissolts en ai-gua.

Els dibuixos de la quarantena de teules decan Tro de Jornets són senzills i de pintura

plana. Només esfan les siluetesde les figures.Només n 'hi h decolor vermell ija sense restesde calç. Els di-bu ixos repre-senten mot iusvegeta ls , flo-rals, torres, gar-landes, sols, ins-c r i p c i o n sc a l i g r à f i q u e s(uemm a iapujesús man ) id ibu ixos abs-

tractes o de difícil determinació. També les teu-les tenen marcs i sanefes geomètriques a basede línies gruixades.

Joan Florit Horrach

PRODUCTES DE NETEJA

CATAUNA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA,207310 CAMPANE!

</551 61 08-51 6989

SA SELLA

De Sencelles: Sencellers

Onofre Ferragut

Onofre Ferragut va néixer a Sencelles dia11 de gêner de 1552. Va ingressar a la congre-gació dels domi-nies al desapare-gut convent deSant Domingo dePalma dia 9 defebrer de 1568,professant un anydesprés.

Es va fer moltfamós al seutemps pels ser-mons que oferiades de les tronesde moltes de lesesglésies deMal lorca . Ésconstatat que vapredicar més de40 quaresmes des de vàries esglésies de totl'illa. Va esser un gran escripturari i va osten-tar el càrrec de prior del convent central dePalma. Al 1603 també ho era del de Manacor, ianteriorment ho havia estat del de Pollençaquan fou inaugurat el 1578.

Els cronistes del seu ordre el qualifiquend'home insigne en lletres i virtut. Va morí aPalma el dia de la Mare de Déu de Lluc, 12 desetembre, de 1623.

Es te constància que va escriure moltes ivariades obres, encara que només ens han arri-

bat dues obres de vides de religiosos que duenper títol:

- Relación de ia milagrosa y exemplar vidadei V. P. Fr. Julian Font y Roig de la orden de

Predica-dores.

És lan a r r a c i óbiogràficade la vidad ' a q u e s tfrare alqua l vac o n è i x e rO n o f r eFerragut .Q u a ns 'obr í aRoma elprocés perprovar les

seves virtuts i santedat, el religiós senceller foucridat a declarar-hi.

- Vida del V. P. Fr. Antonio Creus, de laorden de Predicadores.

En tenim coneixença perquè el pare VicentePons la va incloure a la seva crònica històricadels dominics mallorquins.

Documentació extreta de l'obra Bibliotecade Escritores Baleares de Joaquim Maria Bo-ver.

Miranda Miret.

PUB

sencel lescl Constituí)«» .'O

6

SA SELLA

Cinema: Aprengui a estimar Hitchcock (i II)Continua de l'anterior número.

Estranys en un tren (1951) Aquest crimquasi perfecte basat en una novel·la de PatriciaHighsmith és un clar exponent de la predilec-ció del director pels personatges negatius. Elsdolents de la pel·lícula (l'assassí psicòpata,l'esposa sàdica i la mare de l'assassí) són ca-

racteritzats vigorosament i esborren de la pan-talla els taciturns i tous protagonistes. Ambaquesta pel·lícula Hitchcock inicia la seva dè-cada prodigiosa (1950-1960), on cada film su-pera miraculosament la perfecció de l'anteri-or.

La finestra indiscreta (1954) pertany al'apartament d 'un fotògraf xafarder, misogin,i immobilitzat que observa minuciosament elspati dels veïns (un microcosmos acurat de lesdiferents classes de relacions sentimentals), finsque descobreix un possible assassinat.

La forma i el fons rivalitzen en una perfec-ció que compren des de la primera escena, onde nou sense paraules el director ens informadel nom, ofici i hobby del protagonista, finsl'última, on també silenciosament advertim les

esposalles i les primeres desavinences poten-cials de la parella.

Vertigen (1958) és la pel·lícula més indes-criptible, onírica i màgica d'en Hitchcock. Lahistoria d'una fascinació que esdevé obsessió,

del caràcter efímerde la felicitat, del'amor i la mort,del temps passat ipresent . Es unahistoria basada enl'espiral, una espi-ral com el pentinatde Kim Novak,com les escales decargol de la torre,o com la insupera-ble escena del petódels protagonistes,on sembla que si-gui l'habitació laque giri al voltantdels protagonistes.Veritablement su-

blim.

Amb la mort als talons (1959) és el con-trapunt perfecte a Vertigen. El seu ritme fre-nètic i la successió vertiginosa la converteixenen precursora de les pel·lícules de James Bond.Totes les claus del director es troben aquí: elfals culpable, la suplantació d'identitats, el vilaseductor i la rossa freda i ambigua.

Memorable l'original seqüència on intentenassassinar el protagonista a camp obert i a ple-na llum del dia rebutjant els típics carreronsestrets i les nits fosques com un gola de llop.

Lluís Gavaldà

La Revista de Constantí.

SA SELLA

El Monument de la Tia Xiroia (i II)Continua de l'anterior.

A les tres del migdia les campanes repica-ven a més no poder per complir l'ancestral tra-dició de col·locar la bandera Fideva dalt delcampanar per anunciar les promptes festes pa-tronals. Devers les sis del capvespre ho torna-ven a fer, i els sencellers anegats dins una vallde llàgrimes d'emoció, veia com s'acostava sacamioneta d'en Josep Llabrés de can Renyinaque portava l'esperat monument. Un cop dinsel poble s'hagué d'aturar perquè la gent puguesfer grans mambelletes i cantassin els Goigs enllaor a sor Francinaina. La comitiva despréssegui i arribada a la Plaçafou desembolicada i pre-sentada als presents. Lagent queda admirada del 'escultura obra de D.Jaume Mir, treballada enmarbre blanc. En els diessegüents el mateix escul-tor va dirigir les obres deplantació, quedant col--locada damunt un prismaquadrangular de pedraviva, que a la vegadaaguanta quatre baix-re-lleus que ens recorden laCaritat misericordiosa desor Francinaina: l'ense-nyament de la DoctrinaCristiana, la caritat com-partia, i la pau entre elsgermans. A la part de dar-rera hi ha l 'escut de laVila i les següents parau-les: "Sencelles a sorFrancinaina. Any 1955".

El dia 15 d'agost del mateix any, festivitatde l'Assumpció de la Santíssima Verge, el po-ble celebra la seva festa patronal d'estiu i veiécòmputs els seus anhels. Van fer acte de pre-sencia a Sencelles milers de persones de totMallorca per presenciar la solemne benedicciódel monument a la mare superiora. Després dela missa major celebrada a l'església parroqui-

al, presidida per Governador Eclesiàstic M.Rvd. Sr. D. Pere Rebassa i M. I. Sr. D. AndreuCaimari, qui ocupa la trona pronunciant unbellíssim sermó, tota la comitiva de gent sortía la plaça i es van dur a terme les rubriques debenedicció, per part del Sr. Rebassa. Ocupa-ven el lloc d'honor l'Exm. Governador i Presi-dent de la Diputació Sr. Binimelis, el MagníficConsistori amb el Sr. Batle D. Joan Bennàssar,la Reverenda Comunitat de Sacerdots amb elRvd. Sr. Ecònom D. Felip Alzina, el ConsellGeneral de la Congregació de Germanes de laCaritat amb la Rvda. Mare sor Isabel de Jesúsi l'escultor de l'obra Sr. Mir.

Un cop acabat elritu litúrgic el Sr. Go-vernador crida amb unVisca sor Francinaina ipronuncia unes parau-les de felicitació i con-g ra tu l ac ió . Despréstingué la paraula el Sr.Bat le que va agrairl'assistència dels pre-sents i de tots els quid 'una manera o altrahavien col·laborat enl'obra del monument.

Els actes comme-moratius de la diadavan acabar amb unadesfilada de la Bandade Cornetes i Tamborsel col · legi de SantVicenç de Paül deLlucmajor, un refrescque oferí el consistori

i un concert a càrrec de la Rondalla de Nazaretde Ciutat a la Casa de la Vila. La premsa ma-llorquina es va fer ressò de l'entranyable acte,en els arxius municipal, parroquial i del con-vent es van signar llurs actes per informaciódocumental de l'eternitat, i les Germanes de laCaritat ven editar una fulla informativa refe-rent a l'acte. ( Foto cedida per Martí Cirer)

Jordi Llabrés Sans

SA SELLA

CartaBenvolguts amics del poble de Sencelles:

Abans de començar voldríem deixar benclar que noltros som dues persones de ideespolítiques contraries, es a dir, un es simpatit-zant del partit governant i l'altre ho és de l'opo-sició. I podeu creure ben bé que a pesar de notenir les mateixes idees polítiques som les per-sones més unides i amigues que ningú en aquest"honrat poble", s'hagués pogut imaginar queho podrien arribar a esser una persona del Par-tit Popular amb una dels Sencellers Indepen-dents, o a l'inversa.

Feim saber això per queja estam més quefarts de la tensió en que es troba el poble deSencelles. Fa pardal que persones que sempre

3cS^ ' J**58F^^^;rwv£* <»?¿5

W*

iL> 111 OJ'lLf lllllL).lb¿> íílïy'biü-j

\ : -J-J > • • • • r\ J -j-i » ' \lb _íi LiíLblí! Lb J'i^íiÍJ '

Ub^LLL"í

Ara. comprar amb les targetes VISA o ('aixa Oberta de "la Caixa" té

irgal. Segui! Per cada 1.000 pts. de

largete», rebrà I punì que podra

ruinprc« nabi

Sol·liciti el catàleg de regals en qu

[Vt( |Liè ;u.i, IMI; .H amh larget.i al

grans maga t/cms. als comerços..., te r

umpra que faci amb les seves

artviar per regals, (ioni més

mes punis aconseguirà.

Isevol oficina de "la Caixa",

peí i nc i t a i , al i c M . i i i i . m i . ab

gal. Segur!

*"la Caixa"cui« nfiTiivn i nfvMM

han conviscut juntes en un mateix poble, ve-ient-se cada dia, rossant-se cada dia, topant-se cada dia i que sols per tenir distintes ideespolítiques no es saludin i es facin mala cara decap a cap d'any. Si no sabem viure en demo-cràcia , per que n'hi ha?, per que Putilitzam?,vos imaginau si tornàssim a viure en una dicta-dura?, a on seria el dret a votar a elegir i aopinar?... Creim que abans de tenir dret a vo-tat i a elegir hauríem d'aprendre a respectar,per que aquest poble es una estira i amolla, untoc va un toc ve, un ajudar a caure i si pot fo-tre a s'altre el fotrà. En aquesta vila hauríemde muntar una custureta de respecte per quepareix que a tothom se li ha oblidat el que voldir aqueixa paraula.

Respectar: Abstenir-se de destruir, dedanyar a qualcú o qualque cosa. Tenir consi-

deració davant altres persones pelseus fets, paraules...

(Ja n'heu començat a apren-dre?) Respectau i sereu respectats;cosa que pareix més probable que plo-guin doblers abans que això passi aSencelles.

Hem arribat a un punt que totsels moviments i activitats culturalsque hi ha organitzats al nostre poble,l 'únic que fan es destrossar i embru-tar cada vegada més la cultura. Si,amics nostres, pareix que ho feimaposta i convertim els motius i tas-ques culturals amb eina útil per criti-car, per provar-nos qui pot més, i encap moment per lluitar, el poble unit,cap a una Sencelles culta, fraterna iamant de la seva història, tradició,costums,... És així de clar, totes i foracap exclusió, fins i tot la que ara por-teu a les vostres mans.

Consideram rotundament ne-gativa la herència que els nostres fillsrebran de nosaltres. Ja de ben petitsels inculcam dintre de la política, i elsmateixos psicòlegs afirmen que esdolent per a ells. Si no anam vius,estaran empegueïts d'ésser d'aquestpoble que els seus pares hauran ere-

9

SA SELLA

at. Ens hem fixat que es immoral, però a lavegada usual dins Sencelles que pares neguino elegesquin l'amistat dels seus fills, per queels companys siguin d'una família simpatitzantd'un partit o de l'altre. Pares!!! Sigueu total-ment tolerants amb aquest tema, això que moltsde vosaltres feis són dois i ninades. Qualquevegada pare ixeu més nins que els nins.Ensenyau als vostres fills a acceptat a tothom iaixí ells seran acceptats. L'ideologia políticamai pot trencar lligams d'amistat, i si no hocreis mirau el nostre exemple. Amb això no vosvolem dir que siguem perfectes, sinó que lanostre intenció es que les antigues amistats deSencelles es tornin a unir i arribin perfectamenta compartir, així com abans, les penes i alegri-es pròpies d'una vila de la pagesia mallorqui-na. Contribuíguem a tornar a realçar el nostrepoble que de moment pareix decaigut. Lluitemperquè siguem veïnats de "Sencelles la VilaHonrada". Esforcem-nos per aconseguir unaoferta cultural pròpia d'un poble. Afanyem-nosper tornar a viure a Sencelles que tant estimà-vem i alabàvem. Aprenguem a tolerar quan al-gun veïnat nostre manifesti la seva idea o opi-nió.

Criticar és un mal vici de l'home, peròhem d'estar oberts a qualsevol critica. Acos-tumem-nos a fer sempre les crítiques construc-tives, per a millorar allò que requereix millo-rança, però no oblidem que val més un col--laborador que 100 crítiques constructives.

Seguiguem el camí de la vida local totsjunts. Els sencellers són els millors amics delsmateixos sencellers, per que ens coneixem.Escoltem-nos el que ens sabem dir de positiu.

A vegades ens queixam que motius su-perficials rompen el diàleg entre la gent, perònosaltres creim que de deu pics nou som no-saltres que rompem el diàleg amb gent que nopensa com nosaltres. Se anem d'aquest pas ar-ribarem a una incomunicació total i fomenta-rem més la política injustificada, mentida, ca-lumnia aprofitament,...

És molt evident que hi ha molt per fer,per aconseguir i garantir una llibertat i dretspersonals comuns, una justícia social anivella-da i a l'abast de tothom. Es clar que el que hiha per fer l'hem de fer nosaltres mateixos; niDéu ni el sants, ni tant sols els mateixos desempre.

A Sencelles encara que poques existeixenforces anti-poble i fixau-vos lo poderoses quesón. No anam de cap de les maneres. Enstrobam en una gran dificultat; resulta que en elnostre poble, el pacifisme, la llibertat i la justí-cia no són una comoditat, sinó un risc.

Vos animam a que reflexioneu un pocaquestes paraules nostres, i si d'alguna mane-ra vos hi sentiu identificats, tirau endavant iajudau a que aquesta tasca es vegi complida.

Gràcies. Dues persones amb sentit de poble.

Tel. 59 15 40Q. Jardines, 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRICOLA

Persianos Mallorquínas de Segundad - Metalices v en aluminioPuertos Basculantes - Metálicas o forrados en moderaBarreras y Rejas (Artísticas) o Simplesestrujadoras y Prensas de LK/aRemolques - Toda tagarnoMolinos de Pienso - loda la gamoCompresores a tracción tractorVanto de Aceite hidráulico y outomoclônVenta de hilo poro empacodoras

EAELÉCTRICA ARROMINSTALACIONES Y LINEAS ELÉCTRICAS

Guillermo Arrom Villalonga

C/. Ramón Llull, 9Tel. 59 12 29 07140 SENCELLES (Mallorca)

SA SELLA

CartaEls jugadors i entrenador de l'equip de fut-

bol de Sencelles, que vàrem jugar el partit defestes de la Mare de Déu el passat 15 d'agost,davant les manifestacions publicades als diarisde Mallorca, volem declarar el que segueix:

. Encara és l'hora que una responsable delReal Mallorca, doni una explicació, demaniexcuses o cosa semblant, per la retirada, sensecap explicació, de l 'equip del Real Mallorca,després de jugar la primera part del partit. Elsespectadors i noltros encara som estorats perla feta.

. Les afirmacions publicades al mitjans decomunicació de que el partit era violent i a mésa més provocat per qüestions polítiques sónabsolutament falses i fins i tot ridícules.

. Com es pot qualificar un partit de vio-lent, si només hi va haver una expulsió i duesamonestacions i que es sàpiga cap lesionat ?.

. La única persona capacitada per jutjar elcomportament dels jugadors a un partit, òbvi-ament és l'àrbitre i aquest no va trobar motius

de cap suspensió ni res semblant. En cap mo-ment va comunicar al Sencelles la suspensiódel partit.

Qui té la mentalitat tan infantil decreure que una vintena de joves poden ser ma-nipulats per tal de què juguin a futbol de ma-nera violenta, per motius polítics. Només unmal polític o una persona que no hi és tota.

Negam absolutament cap tipus deviolència col·lectiva i molt manco que els ju-gadors rebessin instruccions des de la banque-ta. És una mentida tant gran com el campanarde Sencelles i un menyspreu a la capacitat men-tal i personalitat dels jugadors.

Reduir la vida social d'un poble almaniqueisme polític -els nostros i els altres- ésun defecte de la vida política actual i una des-gràcia que hem de patir aquí i a molts altresllocs. La vida, l'esport les festes són molt mésque tot això i convendría que tothom ho en-tengués. Així sia.

Miquel Llabrés Oliver

UEl, fZAUTAlOPLAU, \r^-1 *M'UAKi PO' QUEIA,SUBSCRIPCIÓ A *OASELLA* hioMEo COSTA,M»L VeSôBTES AU'AKJTV

AU \PO>AovJCM-V-NY>E FÏ2ES6A/

O

auja a £* Se(£a,ti* ¿&UÜ4it»

11

SA SELLA

Notícies Fresques

Sencelles, la vila honrada, quest poble tantranquil i on mai no hi passa res... fotre ! queno ho tornin dir a n'això. Es batic baraiat amben Ventura, tots que treven flamada, es deSI que diuen NO, una placeta de caresllargues, terror is tes de cotxos cremats,mor t s , i n c e n d i s , t o t h o m q u e re t r eucoses ,b regues , q u i n e s t iumarededéu !

No l'has feta que no l'em pensas

Encara nosabem de quèanirà es plapilot denormalisació aSencelles i peraixò encara nose a qui he defer sa pilota. Icon que adamunt entreells se baraieni se treven defora ja medireu a quem'he d'atendre. Per cert a mi que m'agradavatant treure a rotlo en Ventura, ara hauré perdutuna vena inagotable de pardalaries... sempremos queda en servallets ! No hi ha mal que perbé no vengui.

Mem digau-me si no vaig en lo cert. Siresulta que eren ses festes de la Mare de Déud'Agost, que no són ses de la Madre de Diosde Agosto. Si resulta que eren de Sencelles,que no de Sancellas. Si resulta que estavenpatrocinats per La Caixa, que no és La Caja, isi resulta què qui posava es doblers era es ClubCiclista Sencelles, que no és el Club CiclistaSancellas, me voleu dir per favor perquè espresentador des guanyadors i de s'entrega depremis va fer tot lo possible per xerrar tot estemps en castellà ? Manca de respecte,desarrelament, cotxos cremats, coreaciti,amiplin, ... seguiré informant.

me direu que no sap que fer fotocopis d'unescrit protegit per un copirait o un deposit legalestà prohibit ? Idò i no, no ho sap, perquè pestelevisor el vaig veure un dia a un pleno que saficava tot es temps amb aquesta revista a basede fotocopis. Si s'hi vol ficar que la compri ipagui es drets d'autor que a base de fotocopises col·laboradors no viurien.

Com si ja no hagués bastat amb sosjovençans, que fa uns anys amb sa febre desmonopatins, esmorrallaren ses fioles de fang

des mercat de saplaça nova, queara per ses festesd a g o s ts ' a j u n t a m e n torganisa unatrobada de burotsamb motos queacaben d'espanyarses poques fiolesque quedavencondretes. Poquescoses me pensavaque a sa meva edatme quedarien perveure, però aixòpassa de mida. Ah,

i a mitjans octubre encara hi havia restos des'espectacle enmig de sa plaça.

Enguany per ses festes no hi ha tornat havercorregudes de joies. Serà que a Sencelles ja nohi ha ni corregudes ni joies. De lo primer joveig que hi ha moltes d'embarassades i pertant... , i de lo segon per ses festes ses bufesdes poble disfruten de treure tumbagues,cordoncillos i altres alaques.... Per tant resultao que tenim una comissió de festes que és unajoia i no organisa sa correguda, o sa gent estàesbravada i no te ganes de córrer-se.

Ai cavallet quan eres jove... mirau, mirau faun any en Ventura treia gent a defora i ara l'hantret a ell. Però m'ha dit un puput que es de SaSella no són rancorosos i li tenen estorjat unraconet .Probrhomo...

Barramot

Hauré d'advertir a n'es batic i ben fort. Ara

12

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

Consell Insularí de Mallorca

SA SELLA

ConvencionalismeEra un dissabte dematí, molt prest. Bé molt

prest per ell, que els dissabtes no s'aixecavamés prest que a la una del migdia.

Però aquest dia eren les nou, i me va dir queva sortir al carrer per anar a berenar al bar,justament no hi havia ni una gota de llet al fri-gorífic, i el cafè també s'havia acabat. Un tí-mid sol d'hivern volia fer oblidar una fredamatinada, i considerant com picava pareixiaque ho arribaria a aconseguir.

Va entrar al cafè a berenar, i recorda que seli escapà un bon dia, bon dia? Pensà ell "peròsi fa vint minuts que m'he aixecat de jeure. Quepûtes se jo si aquest dia és bo" digué per a ellmateix.

Quan tirava el sucre a la tas-sa, va observar amb certa incre-dulitat que el sol s'estava ama-gant. Tot d'una pensà que aquellhivern no volia acabar mai, i noho havia dit quan les primeresgotes d'aigua caient tot anun-ciant una bona barrumbada.

Els carrers tornaren a adoptaraquell to gris mentre l 'aiguabaixava irremissiblement per lescanals banyant les ceres i impro-visant rius que arreu de tot cor-rien per anar a morir a les cla-vegueres. Els cotxes i els gorri-ons pareixia que estaven allàdefora esperant l'aigua per arentar-se i per tot veia gent quecorria cap a cobro. Si tot moltnormal fins ara.

Amb això va veure que ungrup de ciclistes deixava les bi-cicletes a defora i corrent entra-ren al bar.

El primer que va observar vaésser aquella roba "fosfi" tanlletja i plena de marques comer-cials que portaven.

Me va dir que aquesta roba li_

recordava els personatges dels dibuixos ani-mats japonesos. La veritat, ni ell ni jo sabíemperquè.

El primer ciclista entrà i amollà un rotund bondia. Bon dia? Tornà a pensar ell. O sia, queestava esperant tota la setmana per poder treurela bicicleta i anar a voltejar pel món, i amb això,el diluvi universal li fot damunt i encara diubon dia? El meu amic es reprimí i li contestàamb un altre bon dia, poc convincent, però unbon dia al cap i a la fi. Seré hipòcrita? Es vademanar.

Varen acordar, els ciclistes, que berenarien aSencelles, mentre esperaven que s'aturàs deploure. Es varen asseure a una taula i comen-

SA SELLA

çaren a parlar del dia que feia. Era una de lestípiques conversacions de quan plou. El meuamic, s'ho veia venir, no podien estorbar-semolt a amollar la frase típica entre les típiques,allò estava "al caer". L'encarregat d'amollar-la va ésser el més petit i que vestia de la mane-ra més "fosfi" i exagerada de tota la colla; se-gur que sabeu quina és la frase. Efectivamentsempre plou quan no hi ha escola.

El meu company, que per discreció, el segui-ré mantenint en l'anonimat, va tornar de totsels colors. La ràbia li sortia per les orelles. Espot dir que va ésser un miracle que no li llençàsla tassa pel cap a aquell home.

Intentant oblidar aquella trista situació vaagafar el diari i començar a llegir. Quan ja por-tava més de mig diari llegit, se'n va adonarcompte que llegia el del dia anterior, i més seva emprenyar, perquè no feia vint-i-quatre ho-res que ja l'havia mirat.

Al cap de cinc m i n u t s va en t ra r un"dominguero" amb el seu fill que portava unmonopali més gros que ell. Aquell home, queanava vestit com un pagès de cap de setmanaes va asseure devora al meu amic, i li explicàque havia baixat al poble a comprar mentre laseva dona feia dissabte a la caseta.

Aquell puta nin no s'aturava de fer renou amb

el monopatí, i amb això son pare digué: -" no,i és ben necessari que plogui". L'amo del barva assentir amb el cap, cosa normal, a ell lapluja no li afectava. És més, inclus el benefici-ava, ja que gràcies a ella, un grup de ciclistes iun "dominguero" havien entrat a fer "gasto".

Els ciclistes també varen dir que sí, excepteel més odiós de tots. El famós ciclista digué:"si que ho és necessari, però entre setmana noplou mai i només ho fa els caps de setmana.Allò ja era massa. "És que pots creure tu queaquest cretí ha comptat tots els dies de pluja iha arribat a l'empírica solució que només plouen dissabte? Me va demanar el meu amic. Ellja no podia més s'aixecà de la cadira, va pagarel berenar i quan estava a la porta, va sentir aldominguero que deia "wa/ plou a gust de tots'".

Un atac de ràbia s'apoderà del meu bon com-pany i al batiport va començar la seva revenja.Va agafar al nin del monopatí, que estava fentacrobàcies al portal i amb una forta empental'envia a l'altra acera del carrer. Llavors se'nva anar a les bicicletes dels famosos Indurainsi les foradà totes les rodes.

El meu amic, vos puc assegurar que és unapersona pacífica, però un atac de tòpics el po-dem patir tots.

Tomeu Morro

TnppFNT. l .O7i4'í nirriAl T

13CHA C\W\\J\Œ.V\\',

\yOV\Oi W\¿\S\f^C\

Í bCHA^S C^OpŒ-S

1SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY |

Nom:Cognoms: ..Carrer:Població:Banc o Caixa:carrer:

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

Sa Sella Sencel les. Antoni Maura, 5

num.:...ep: ..

oficinanúm. de compte1

firma

15

SA SELLA

Actualitat de SencellesP lu v io m etria

Setem bre

A g o s t

T e m p e r a t u rã

S e t e

A g o s t

MàximesMínimesMitjanaTotal Lit./m2Dia més PlujósMitjana pluja

Agost29,8 dia 9

18 dia 31

2 6 , 4 ° C

43,01/m2

19,5 1. dia 29

14,3 1. 3 dies

Setembre25,2 dia 7

16,4 dia 13

28,8°C

51,51/m2

26 1. dia 11

12,9 1. 4 dies

Demografia:7ÍA¿xe*K6itCA: Maig:

Ma Magdalena Mulet Florit (de cas Bergant) dia 9Gerònima Maria Mut Campaner dia 26

"DefautcéoHA: Agost:Pereta Llabrés Rigo del Bar can Coques, í dia 6 als 87 anys.

Setembre:Franciscà Llabrés Ramis de cas Sastre, "fr dia 11 als 90 anys.Pere Josep Campaner Fiol de sa Creu, í1 dia 13 als 24 anys.

Tfax¿: Setembre.Miquel Àngel Llabrés Llabrés (ca's Xicot) i Antònia Ferragut Bibiloni (ca na Pere d'Inca).

Margalida Llabrés Fiol i Guillem Zuàzaga Llabrés

16

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

fek?

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

Sf^ Consell Insular¥i de Mallorca

SA SELLA

Carta Oberta al grup dels S en ce lier sIndependents

Amics, volem contestar a la vostra carta queaparegué a Sa Sella, en el núm. passat, ja que,segons la nostra opinió, en algunes afirmaci-ons, no respectau la veritat.

TVS mai no ha rebut cap dobler de cap delsAjuntaments que hi ha hagut en el curs de laseva existència. Totes les depeses, i no són po-ques, han estat pagades per la nostra butxaca,tant en el que fa referència a les instal·lacionscom a les reiterades millores i a l'arranjamentque s'ha fet necessari a causa d'accidents me-teorològics o simplement pel desgast del temps.

I ho hem fet amb l'única finalitat d'oferir unservei al poble.

La mateixa il·lusió que posam en aquesta tas-ca, ja la posàrem quan dirigia l 'Ajuntament unaltre grup i la mateixa posarem quan eldirigigueu vosaltres. Amb això no volem dir quemai ens hem equivocat. Tothom s'equivoca. Iens esmenam quan algú ens avisa.

És per aquest motiu que ens ha ofès que ensacuseu d'estar pagats per l'Ajuntament i de ser"la voz de stt amo ".

Aquest "insult" està relacionat al fet queTVS no es feu present en el ple extraordinaride dia 13 de Juliol. Vosaltres interpretareuaquesta absència a que el batle havia dia a enPep Bitzo que no calia enregistra —lo, suposatque "no hi havia res que interessas ".

El que, de veritat va dir en Pep, fou que nohavia estat avisat del ple. Nosaltres ens hi feimpresents si s'ens avisa.

I en relació al contingut del ple, com podí-em saber nosaltres de què s'havia de parlar.

Si en algun cas ha semblat que no actuàvemaixi, s'ha degut a algun malentès. Aquest fouel cas que succeí quan vingueren els gallegs: al'hora de començar el festival, els tècnics deTVS foren increpats per membres del Jonc,entenent nosaltres que no podíem enregistrarel festival. En aquell moment el tècnic va dir ala presidenta del JONC que ell entenia que nohavia d'enregistrar el festival i que ja diriencoses si els necessitaven en una altra ocasió.Fins el moment que escrivim aquesta carta, nohem rebut cap invitació per fer-ho.

Amics, us heu aturat a pensar el sacrifici quesuposa omplir unes 2 o 3 hores de tele setma-nals. Entre altres coses suposa que a totes lesfestes i actes públics ens passejem amb lacàmera en les mans, quan el que voldríem ésfer d'espectadors. Perquè ho feim doncs?

Únicament perquè la gent que no pot assis-tir als actes públics pugui des de ca seva com-partir la vida del poble.

Ja sabem que no som els únics que treballamgratuïtament pel poble. Ho fan també les al-tres institucions locals. És per això que mai nocriticarem Sa Sella, ni el JONC, ni la Coral, nicap altre grup. I si estàssim en desacord en al-gun punt faríem una crítica constructiva, peròmai una desqualificació global, com la que esdedueix de la vostra carta en la que afírmauque "hem perdut la poca credibilitat que ensquedava". O com la que s'expressava en unaltre núm. anterior de Sa Sella on ens deienque érem "una televisió de pa amb fonteta" ique "no ens volíem banyar el cul".

Aquesta última expressió es va escriure per-què nosaltres en el programa "Converses a canostra" evitàrem temes conflictius del poble.

TVS sempre ha volgut estar oberta a tothom. Això és veritat, però era ben sabut (nosal-Mai no hem rebutjat cap material que ens hagin tres ho havíem dit en diverses ocasions) que laduit, ni tampoc cap persona. finalitat del programa no era fer debats sinó

18

SA SELLAque, si es produeix un altre malentès, ens ho

fer conèixer millor entitas locals o persones comuniqueu, i que segur que parlant tot s'acla-sencelleres, algunes de les quals, per exercir la r¡r <seva tasca fora del poble, podien ser poc co-

negudes. Desqualificant mai no s'arregla res.

I no és que estem en contra d'aquests de- Concienciem-nos que tant vosaltres com no-bats, però aquell no era aquest cas. saltres e, que pretenem és fer un bé al poble

No restem, dons, sumem.Per finalitzar aquesta carta, us encorejam a

El grup de TVS

Una pàgina de la història deSencelles

Mirant pels calaixos de ca meva, plens depapers antics, i degut a la meva afecció a lahistòria he trobat aquest pergamí que és moltcuriós i he trobat que vos ho havia de donar aconèixer.

En el Capsal del document hi ha un segellque diu CAROLUS IV HISPANIARUM REX.

EMINNETISSIM SR.

Dn MIGL. RAMIS, acollit fill de Migl i deGeronima Torrens natural de la villa deSenselles i vesi d'aquesta Ciutat amb ei mesprofund respecte i degni rendiment postrat alos peus de VEminentissima. Exposa que tévius desitjós de dedicarse al servid de laiglesia i ordenarse Subdiaconat.

Per dits motius ja queda dmes per el Reve-rend i Revda Comunitat de Preveres de ditavila, per Acullit i per l'Ajuntament de lapropia vila elegit per sustituí del Prevere donNadal Torrens quyi obté el Benefici d'Orga-nista com així heu acrediten dues certificaci-ons que presenta : I resultant per les matei-xes, la bona vida, fama i costums del suplicatnper això el suplicant i a caus d'ésser pobre ivegent-se sense medis alguns per a pendre elorde del Subdiacontat a la que tant aspira laseva vocació i per altre parí tenguent aquellaComunitat de Prevers tanta necessitat d'ope-

raris com ha estat precisa per la mateixa re-presentació fa a sebre al Olm.Sr.Bisbe quesolsament a dita Parroquial Església existei-xen quatre Beneficiats i dos Acollilts i totsviven carregats d'accidents(sic) i viu aquellpoble amb tanta aflicció que just en los diesmes solemnes se pot lograr la confesio iadames hi ha quatre oratoris sufraganis a ditaParroquial Església i tots estan sensa operarialgun i tal vegada en los dies mes festius estroben privats de cumplir en los Divinsprecpetes ja que s'han de valer de Sacerdotsd'altres pobles per aquesta atenció acudina ala notoria, nobilísima i piadossisima de Va

persona Eminentíssima. SUPLICA secompatesqui dels vecins del citat Poble aten-gui a la dita instància de suplicant com a Pro-tector que es de tots els desemparats i per elsinnombrables "efectes" d'amor que profesaals Mallorquins majorment als inclinats allSant Culte i servid a Deu el cer i pos perintercessió perquie dita Vostre lima, iReverendissim Bisbe U concedesqui en lespròximes tempores el Ordre&Subdiaconat quelo rebrà de la singular caritat i caritatissimama de vostra Eminentíssima.

Mig. Ramis Acòlit. Desembre de 1804

Era Bisbe de Mallorca Bernat Nadal i Cres-pí 1795-1818

Sebastià Siquier i Ramis

SA SELLA

Carta al Director

Cinc preguntes sense resposta (per ara, a ladimissió del President de l'Atlètic Sencelles)

La Història és la següent : Dies abans deles festes del Mare de Déu d'Agost vaig tro-bar al portal de casa meva un programa de lesfestes i quina no va ser la meva sorpresa quanveig que l'equip convidat a les festes era elMallorca

En aquells dies jo encara era el President iningú m'havia consultat res.

Ia Pregunta : Qui va organitzar el partit ies va fer responsable del que pogués passar?

El dia de la festa després del refresc, a dinscan Papa vaig veure el Sr. Secretari del Club iel vaig cridar demanant-li explicacions que nome varen ser donades.

2a Pregunta : El Secretari havia de consul-tar a la directiva si anava bé o no l'esmentatpartit, o no ?.

Quan una persona presenta la seva dimissióa qualsevol entitat es fa una junta general is 'accepta o no la d imiss ió . A l ' A t l è t i cSencelles no és així sinó que encara no m'hancontestat si l'acceptaven o no.

3a Pregunta : Qui es el nou president delClub si a l'antic encara ningú no li ha dit comestava el tema ?

Casi segur vaig ser l 'únic president (així enlletra minúscula) que no tenia firma al Bancon el Club hi tenia els doblers sinó que els quetreien o posaven eren el Sr. Secretari i el Sr.Tresorer ; sóc verjo de veure l'estat de comp-tes.

4a Pregunta : Si jo vaig començar el meumanament amb O pts i ara al Club hi ha 143000i pico de pessetes, ja que m'han despedit queno dimitit, és just que vulgui saber que se n'hanfet dels doblers, o no ?__

Si les 143000 s'han emprades per el nouequip he de saber qui és el nou equip perquèencara sóc el president, o no ?

Els jugadors que, millor o pitjor varen jugaramb el Sencelles la Temporada Passada esta-ven preparats per a venir a jugar a les festes iles varen dir que no vinguessin perquè una sè-rie de senyorets que no les va anar bé la disci-plina d 'un entrenador seriós volien lluï'r elgarbo per les festes.

5a Pregunta : Tenia autoritat el Sr. Secre-tari per a dir als jugadors que varen passejarper Mallorca el nom de l 'Atlètic Sencelles queper ses festes no podien jugar ?

Gràcies a Déu tinc més educació que aques-ta colla de "mandamases" que es creuen quetot es fa amb els peus i no he volgut encendremés el foc, sinó que he "passat olímpicamentde tot", però crec que estava obligat a donaruna explicació als socis que s'hi varen fer percara meva i no per a la dels "mandamases".

També vull fer constar que per a les Festestenia preparat un torneig triangular que vaigdesfer quan vaig veure que ningú hem parlavadel futbol de les festes i com que fa 2 anys tam-bé havíem de jugar amb els "Viejas Glorias" imos varen plantar un cadafal al camp, ja esta-va preparat i així no vaig quedar malament ambels equips que tenia aparaulats.

Pd. El dia que vaig sortir President hem di-gueren unes persones "no saps on t'afiques" idiuen que els traïdors no avisen, pel que aques-tes persones no eren del gremi que he tingut al'Atlètic Sencelles.

Hi ha més coses que contar però diuen quea sa merda com més la remenen més olor fa,per tant val més deixar-ho fer.

Gràcies als que hem vàreu ajudar.

Sebastià Siquier i Ramis

SA SELLA

Banyes de Foc ( llegenda centellenca-I-)Era temps de moros i reconquesta. El

d o m i n i d ' u n penya-segat , d ' u n c im demuntanya o d'una talaia significava el dominid'una vall i d 'una comarca. Cada castell eraun mascaró de proa terra endins.

Sant Martí de Centelles era la frontissamilitar entre el Congost i la Plana. Era elsentinella de roca, la torre d'homenatge delsCingles de Berti que, a un temps, servia decatapulta dels cristians i de dic dels sarraïns.

Lògicament, Sant Martí tenia un castell.El castell tenia un "castlà". I el "castlà", unhomenàs d'aspecte imponent, ulls de llamp ide veu de tro, tenia una nodrida i fidelíssimat ropa de caval lers , ba l les te r s , i n f a n t s imarmitons que guardaven vides i hisendes. Iho heu endevinat: tenia una filla donzella, ambtotes les gràcies imaginables: cabell com elblat, ulls com el cel, cintura com el vímet ipasses com de daina. El "castlà" la volia casadaamb un comte o amb un baró d'alta nissaga.Però l'amor té una òptica peculiar i , el quesón les coses!, el més humil dels ballesters, un

jove a sou sense més tresor que un cor de roure,s'havia emprendat de la donzella. Per acabar-ho d'adobar, en secret i des de les entranyesde l'ànima, la donzella de cabell daurat i ullsde celísitca corresponia l'amor amb amor.

Saber-ho l'amo del castell i sentir que unriu de lava incandescent li pujava estómacamunt fou tot u. Enfurit, convocà la filla i elscrits del pare enfollit feren tremolar els vitrallsde la cambra. Però aquella fúria paterna no eramés que un martell que reblava el clau del'amor...

- Ens estimem, pare!

Ja que la ràbia paterna topava amb latenacitat amorosa de la donzella i el ballester,el castellà de Sant Martí pensà en posar unadistància física entre els dos amors. La donzellafou tramesa a un convent de Vic i el ballesteral calabós del castell. Dues clausures diferents,però efectives. Però es veu que la distància és,sovint, l 'adob que revifa el jardí de l'amor.

Continuarà al proper número.

Imatges d'ahir

Aquesta retrospectiva que avui teniu és elcafè de ca'n Coques devers l'any 1930.

Com podeu veure el portal és talment l'actual.D'esquerra a dreta i a la fila d'alt: l ' amo enBaltasar de can Baltasar, l'amo en Joan de cas'Escolà i l'amo en Joan de can Viquet.

Asseguts: ?, l'amo en Sebastià Leris, l'amoen Rafel de can Coques i un nin petit no hemconegut.

Si qualcú coneix la identitat dels dos per-sonatges que no sabem qui són, vos agrairiemens ho diguessiu.

Foto cedida per Joana Cirer Munar, madòFerrera.

21

Diada per Mallorca, la Llengua i l'Autogovern.18 de maig de 1996.

f V

. quest no es un anunci pu-blicitari. És un anunci d'agraï-ment a tot el poble de Mallorcaper la seva participació a lagran concentració del darrer 18de maig a la plaça Major dePalma, a la Diada per Mallorca,la Llengua i l'Autogovern.

Gràcies als joves i alsgrans, als de Palma i als de laPart Forana, al món de l'em-presa i al món sindical, als pro-fessionals, als ensenyants, alsuniversitaris, al món de la cul-

tura popular, a l'església ma-llorquina, a les entitats veïnalsi mediambientals, a les federa-cions de persones majors, atots els mitjans de comunica-ció, als pares i maresd'alumnes, als centenarsd'entitats i col·lectius que apor-taren el seu nom i la seva feinaper fer possible aquell gran dia.A totes les institucions que fe-ren costat a la Diada i a la sevareclamació, l'equiparació au-tonòmica de les Balears ambles Comunitats Històriques.

Les entitats organitzadores,i l'Obra Cultural Balear com aentitat coordinadora, volemdonar-vos les gràcies a tots. Aaquells milers de personesque aixecàreu a l'uníssonl'himmens Mosaic Humà i atots els qui, des de ca vostra,també en compartíeu l'esperiti la força.

Gràcies a totsi continuem endavant!

SA SELLA

NoticiariLes festes d'Agost de Sencelles varen esser

enguany molt mogudes. Malgrat cancel·lacionsd'actes, retrassos, polèmiques pel carreró del'Obra, mal temps i problemes entre els inte-grants de l'equip de govern, les festes resulta-ren més entretengudes que altres anys. Entreels actes destacà el concert que oferiren setcomponents de l'Orquestra Simfònica de Ba-lears.

El concurs de dibuix infantil que organitzacada any Sa Sella durant les festes d'agost vaésser enguany molt concorregut. La partici-pació dels nins i nines de Sencelles va superari de molt les previsions que s'havien fet.

Arran dels incidents produïts al voltant delpartit de futbol que jugaren el Club AtlèticSencelles i un equip del RCE Mallorca durantla celebració de les festes d'Agost, el presi-dent de l'At. Sencelles Sebastià Siquier va pre-sentar la dimissió. L'ex-directiu es queixavade la poca força que tenia el seu càrrec; ni tantsols li deixaven disposar de signatura al comp-te corrent del club al banc.

L'Agrupació Folclòrica Es Jonc va celebrarel sisè Festival Folclòric Internacional amb laparticipació dels grups Aires des Puig d'enMarron de Santa Eugènia i O Arrais de libavo(Portugal) dia 24 d'agost.

Els ajuntaments de cinc municipis de la Man-comunitat Pla de Mallorca, entre d'ells el deSencelles, varen presentar a finals d'agost unprojecte, per realitzar conjuntament una rutaciclista adaptada a través de camins rurals.

A finals d'agost l'Ajuntament presentà un plaper dedicar l'antic quarter de la Guàrdia Civilcom a escola d'hoteleria rural. El projected'uns cinquanta milions de pessetes ha estatpresentat per aconseguir finaçament al plad'embelliment de la conselleria de turisme.

Al plenari del mes de setembre es va apro-var subscriure un crèdit d'uns 10 milions depessetes per pagar uns equips informàtics i lespistes de tennis de Biniali. També es va revo-car l'acord de l'ajuntament del mes d'agost enquè no s'acceptava la cessió dels terrenys delcarreró de l'Obra, que si s'acceptaren enaquesta ocasió. L'ajuntament també informàdesfavorablement a la Comissió Insular d'Ur-banisme sobre la declaració d'interès social pera can Mutxo, propietat de la Fundació LoretoCarballo.

Les classes del Col·legi Públic de can Briicomençaren amb tota normalitat. Enguany tam-bé l'horari serà de jornada xapada, malgrat queels pares i mares a finals del curs passat es de-cantaren majoritàriament per fer jornada con-tinuada.

A mitjans de mes es va conèixer la detencióde tres joves sencellers. La Guardia Civil elsacusa d'actes vandàlics, motivats pel racisme ila xenofòbia. L'existència d'aquesta pressumptabanda de malfactors va ésser comentada ambincredulitat al poble. Manuel Varquiel, direc-tor del col·legi públic de Consell, va rebremostres de suport de Sencelles i també de lacomunitat escolar de Consell.

Els socis de la llar dels padrins de Sencellesanaren d'excursió dia 21 de setembre a la zonade Cala Rajada, Son Servera i can Picafort.

A finals de setembre es va conèixer la inten-ció d'un nombrós grup de binialers de sol·licitarpel poble la declaració d'entitat local menor,primer pas per aconseguir ajuntament propi.

En acabar el ple de l'ajuntament de dia 27 desetembre el batic va destituir dels seus càrrecsmunicipals al membre de la seva pròpia candi-datura i cap local del PP, Ventura Rubí. Elsenfrontaments que venien d'enrera, eren moti-vats pel desacord existent entre els membresde l'equip de govern sobre la política a seguirpel projecte de sanejament de Sencelles.

Agència de Selleters

23

•*

FONMARCH

SORT QUE TENCUN FONMARCH!