JUT JAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU N° 12 DE BARCELONA

Recurs núm.: 376/2008 2CPart actora:Representant part actora:Part demandada:Representant part demandada:

SENTENCIA núm. 298/2010 €S C:~,4f~

•• \l

Barcelona, 5 d'octubre de 2010 'V4t)l4Eduard Paricio Rallo, magistrat jutge del Jutjat contenciós administratiu nO12 de Barcelona i de la seva provincia, he vist les actuacionscorresponents al recurs promogut per ,

ANTECEDENTS

PRIMER.- El dia va tenir entrada en aquest Jutjat I'escrit d'interposiciócorresponent a aquest recurso Un cop adrnés el recurs i reclamatI'expedient administratiu, I'actor va formular demanda mitjancant la qual vademanar que es dicti sentencia que declari no conforme a dret la resolucióimpugnada, promogui qüestió d'il·legalitat respecte els preceptes delreglament que regulen les instal·lacions interiors en contradicció amb lalegislació civil, disposi I'immediat restabliment del servei amb arxiu de lareclamació per impagament i ordeni que se I'indemnitzi a ell i a la sevafamilia en una quantia de 309.661'7 euros, més 165'51 euros per cada diaque transcorri des del marc de 2009 fins el restabliment del servei. L'actorfonamenta el recurs en els següents motius: Al El fet que la companyiasubministradora actua sense concessió del servei per part de l'Ajuntament,de forma que el cobrament de la tarifa i la privació del servei sonactuacions nul·les; BI El fet que la companyia no va informar sobre lanecessitat d'efectuar reclamació, amb infracció de I'article 77.1.fl delreglament del servei, i el fet que si s'hagués seguit el procediment desprésde la reclamació hauria correspost el recurs d'alcada i la posteriorautorització judicial d'acord amb alió previst als articles 77.3 i 81 delreglament del servei; CI El fet que l'Entitat Metropolitana actua senseconeixer els motius del tall de subministrament; DI Que el tall desubministrament ha ocasionat danys al recurrent i a la seva familia doncshan hagut de canviar el seu domicili a banda que I'actor ha patit trastornspsicológics, apnea nocturna i ha hagut de demanar crédits: El La nul·litatde les previsions del reglament referides a les instal·lacions interiors en la

a que estableixen obligacions i permeten la privació desubministrament a qui no és responsable del consum en casos d'avariesen zona comunitaria.

SEGON.- La administració demandada i les codemandades van formularcontestació a la demanda en que, tot alleqant els fonaments que vanentendre escaients a Ilur dret, van so+Iicitar finalment la desestimaciód'aquest recurs, la confirmació de les resolucions impugnades i lacondemna de I'actor a I'abonament de les costes processals. Acte seguithom va fixar la quantia d'aquest plet en 309.661 '70 euros. Oberta la faseprobatoria, es va admetre i practicar la sol-Hcitada per les parts, amb elresultat que figura a les actuacions. Finalment, les parts. van formularconclusions en que van ratificar les pretensions respectiv¿s') ~ ...

I-;;-~,

TERCER.- Mitjancant provisió de data 31 de maig de 2010 es va" re~f.1.erirals secretaris generals de l'Ajuntament de Barcelona i de l'EnÚt?t~'Metropolitana per tal d'aportar la documentació relativa a la concessió delservei, la transferencia del mateix a la Corporació o Entitat metropolitana ia la fixació de les tarifes. L'Entitat del medi ambient va aportar ladocumentació demanada en data 15 de juny i l'Ajuntament de Barcelona hova fer en data 15 de juliol.

QUART.- Mitjancant provisió de data 19 de juliol es va traslladar I'anteriordocumentació a les parts per al·legacions. Alhora se'ls va plantejar unanova qüestió referida a la naturalesa jurídica de la tarifa aplicada al serveid'abastament d'aigua.S'ha pronunciat I'actor en el sentit d'entendre que en no existir concessió,el reqim de la tarifa hauria de ser el de la taxa. Per la seva banda, lesrepresentacions de I'Entitat Metropolitana i de la Societat General d'Aigüesde Barcelona entenen que estem davant d'un preu privat o, en tot cas, una"contraprestació patrimonial de carácter públic de titularitat privada".

FETS PROVATS

PRIMER. De la documentació que integra I'expedient administratiu i que haestat portada a prova es desprenen els següents fets, que es tenen perprovats:- En dates 7 de desembre de 2005 i 21 de febrer de 2006 la companyia"Aigües de Barcelona" va girar a I'actor sengles factures corresponents alservei d'abastament d'aigua de I'habitatge del carrer Pérez del Pulgar Blq.5, baixos, V.76 incloent uns consums de 1.835 mt3 i 570 mt3 i un importsde 4.985'66 i 1.612'19 euros respectivament.- En data 16 de desembre de 2005 Aigües de Barcelona va efectuar unacomprovació al domicili del recurrent, resultant que el comptadorfuncionava correctament.- En data 6 de febrer de 2006 la companyia va Iliurar a l'EntitatMetropolitana relació de propostes de tancament de 3.571subministraments, incloent el del domicili de I'actor.

n data 9 de rnarc de 2006 la companyia va interrompre elsubministrament.- En data 26 de marc de 2006 es va cursar avís de tancament delsubministrament per impagament de la quantitat pendent de 6.597'85euros.- En data 29 de rnarc de 2007 l'Aqencia Catalana de l'Aigua va efectuarliquidació provisional del canon de I'aigua per un import de 2.456'14 euros.- En data 29 de maig de 2007 I'actor va presentar sengles escrits davant lacompanyia subministradora i davant I'ACA en el sentit de rebutjar lesreclamacions de deute.- En data 9 de maig de 2008 I'actor va presentar davant l'EntitatMetropolitana del Medi Ambient una petició en el sentit que s'ordenésI'immediat i urgent restabliment del subministrament d'aigua al seudomicili, amb arxiu de la reclamació económica i indemnització deis danysprovocats per import de 300.000 euros. Hom va reiterar la reclamaciómitjancant escrit de 8 de juny.- Mitjancant resolució de data 16 de juny de 2008 el Gerent de l'Entitat delMedi Ambient va desestimar les al-leqacions i les peticions ge I'actor.

SEGON.- De la documentació que consta al cornplernent cre~pedient iI'aportada a aquestes actuacions es despren el següent: ~: JÍ""", ~\'- En data 31 de marc de I'any 1966 el Consell pie de l'Ajuntament deBarcelona va aprovar les "Bases per al conveni amb la Societat Generald'Aigües de Barcelona per a I'organització deis servei d'abastamentd'aigües", document en el que es preveu encomanar el servei a la societatesmentada.- En data 3 de juliol de 1980 la Comissió Permanent de la CorporacióMetropolitana de Barcelona va declarar I'abastament d'aigua deis municipismetropolitans com servei d'interés metropolitá. tot iniciant el procedimentper tal d'assumir la prestació del servei.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La representació de la Societat General d'Aigües de Barcelonaoposa en aquest recurs una situació de desviació processal tot entenentque I'actor formula pretensions que no havia plantejat en viaadministrativa, com ara la nul-litat de les comunicacions de tall desubministrament i la nul·litat deis preceptes del reglament que estableixenobligacions i permeten el tall de subministrament a qui no és responsabledel consum impagat.Certament cal distingir entre I'aportació al procés jurisdiccional de nousmotius de recurs no plantejats en la previa via administrativa,circurnstáncia admesa tradicionalment en el marc del recurs jurisdiccionali acceptada en aquests moments a la Llei jurisdiccional (article 56.1); i lamodificació o ampliació del mateix objecte del recurs, és a dir, de lapretensió que formula el recurrent (article 1 LJCA). En aquest darrer cas laconcepció revisora de la jurisdicció contenciós administrativa ha dificultataquesta variació de I'objecte processal, de forma que si no hi ha un previ

3

.mnunciament de I'administració sobre alló que es demana, no s'accepta=la possibilitat de control jurisdiccional (sentencies del Tribunal Suprem de23 marc de 1992, rec. 8474/1990 i de 24 de febrer de 2003, rec. 1589/2000).Ara bé, no es menys cert que la inadmissió d'un recurs o d'una pretensióper desviació processal ha estat matisada en ocasions. En aquest sentit, lasentencia del Tribunal Suprem de 5 de juliol del 1999 (rec. 3806/1995) enténque no és procedent "una aceptación ciega e incondicionada de lacaracterística revisora, conducente en todo caso a la abstención de conocer,con devolución de las actuaciones a la Administración, ni tampoco admite comosuficiente la invocación del principio de economía procesal para amparar lasolución contraria, estimando examinar en cada caso cual haya sido elplanteamiento de las cuestiones interesadas y el actuar administrativo".Doncs bé, en el present cas es ben cert que I'actor va plantejar en viaadministrativa tres pretensions substantives: el restabliment del servei,I'arxiu del deute reclamat i la indemnització deis danys causats, mentre queen aquesta via jurisdiccional inclou noves peticions. Ara bé, aquestespretensions afegides es poden acceptar en el següents termes: Pel que faa la nul·litat de les comunicacions de tall de subministrament, es potentendre que no és pr6piament una pretensió sinó el motiu o un deismotius amb els que es vol justificar la pretensió principal que es refereix alrestabliment del servei i I'arxiu del deute reclamat. D'altra banda aquesta és

< "-

una qüestió que hi era al cos de la reclamació preserrtada-. e'Fl viaadministrativa. .•. J: « •

Respecte la nul·litat de determinats preceptes del reglament del ser\tei~' C,91i' 1

remarcar que no es formula en aquets sentit una pretensió substantiva J

sinó una petició merament processal. En efecte, aquest Jutjat no seriacompetent a per fiscalitzar la legalitat d'una norma general emesa perI'entitat local en els termes de I'article 8.1 de la Llei jurisd iccional, de formaque el que planteja I'actor és un recurs indirecte contra I'esmentatreglament. Així doncs, s'impugna la suspensió del servei en tant que acted'execució d'una norma que I'actor entén illeqal. possibilitat establerta aI'article 26 de la Llei jurisdiccional. Per tant, el plantejament d'una qüestiód'Illeqalitat no és sinó la conseqüéncia processal d'un deis motius derecurs que formula I'actor -la illeqalitat de diversos preceptes delreglament de serveis-, essent així que no ha d'haver obstacle per ampliarels motius de recurs en via jurisd iccional.En definitiva, cal entendre les pretensions de I'actor en el sentit esmentat,sentit que és el mes favorable a la integritat del dret a la tutela judicialefectiva que imposa I'article 53 de la Constitució espanyola.

SEGON.- L'actor fonamenta aquest recurs en un primer argument en elsentit que la companyia subministradora actua sense concessió del serveiper part de l'Ajuntament, de forma que el cobrament de la tarifa i la privaciódel servei son actuacions nul·les.No hi ha dubte que el servei d'abastament domiciliari d'aigua és un serveide titularitat municipal segons que disposa I'article 25.2.1/ de la Llei 7/85 debases del reqlrn local, servei que d'altra banda és d'obligada prestació enels termes de I'article 26. Alhora, I'article 86 de la mateixa Llei declara lareserva d'aquest servei a favor de les entitats locals als efectes d'allóprevist a I'article 128.2 de la Constitució espanyola. Consta en el cas que

<tlre

"~oe

"<tl:21ií,2.

"-cc:'o.~

1ií'¡;E;jl

ocupa que el servei va ser traspassat a l'Entitat Metropolitana deisServeis Hidráulics i Tractament de Residus d'acord amb alió previst alsarticles 15 i 18 de la Llei 7/87.En definitiva, estem davant un servei local; servei que en conseqüéncia calgestionar a partir d'alguna de les formes previstes a I'article 85 de la Llei debases del régim local.En el cas que ens ocupa el servei es gestiona mitjancant la SocietatGeneral d'Aigües de Barcelona, societat que actua com a concessionáriadel servei, de forma que estem davant un supósit de gestió indirecta perconcessió. Ara bé, resulta que no hi ha contracte de concessió.En efecte, independentment que ja al segle XIX la Societat d'aigües o laseva precursora rebés alguna adjudicació d'aprofitaments hidráulics, elcas és que no s'ha aportat ni s'ha esmentat cap resolució que adjudiqui elservei d'abastament domiciliari d'aigua a la codemandada o a alguna altrasocietat de la que pugui ser causa-havent. Consta en efecte que en data 31de rnarc de I'any 1966 el Consell pie de l'Ajuntament de Barcelona vaaprovar les "Bases per al conveni amb la Societat General d'Aigües deBarcelona per a I'organització deis servei d'abastament d'aigües",document en el que es preveu encomanar el servei a la societatesmentada, pero el cas és que I'adjudicació no es podia fer de pla doncsrequeria un procediment previ i en tot cas calia seguir un sistema delicitació pública en els termes de la legislació vigent aleshores, aixó és,I'article 115 i subsegüents de la Llei de Régim Local aprovada per Decretde 24 de juny de 1955, el Reglament de serveis de 17 de juny de 1955, elReglament de contractació de les Corporacions Locals aprovat per Decretde 9 de gener de 1953 i el Text articu lat de la Llei de Contractes de l'Estataprovat per Decret 923/65, essent així que la concessióno adjudicada enels esmentats termes seria un acte radicalment nul per irhpQ~lq)ó '(teI'article 116 de la primera de les normes esmentades. ' " ~,.IPero és que ni tan sois estem davant una adjudicació nulla per manca delprocediment previ exigible. L'acord del 1966 no va adjudicar la concessió ala Societat General d'Aigües de Barcelona. Aquesta resolució no incloualtra cosa que un simple projecte d'adjudicació que no va arribar aconsumar-se segons que es dedueix meridianament deis termes en els queesta redactat. Així doncs, ni hi ha adjudicació del servei ni hi ha contracte.Per tant i després d'haver requerit tant a l'Ajuntament de Barcelona com al'Entitat Metropolitana de Serveis Hidráullcs tota la documentaciórelacionada amb el cas, es constata que en efecte la Societat Generald'Aigües de Barcelona presta el servei municipal d'abastament domiciliarisense el preceptiu títol, tal i com al' lega I'actor.Certament I'anterior constatació te importants repercussions materials,doncs ara per ara la gestió del servei d'abastament d'aigües a la ciutat deBarcelona i I'actuació de la SGAB en tant que conces sionária del serveison actuacions il·legítimes. Ara bé, alló que es planteja en aquest procésno és própiarnent la verificació d'aquesta situació sinó el reconeixement deles pretensions formulades per I'actor, totes elles derivades de laillecitirnitat de la reclamació de deute que se li va formular.Doncs bé, tingui o no títol administratiu, la codemandada prestamaterialment el servei i ho fa a partir de les relacions jurídiques queestableix amb els particulars. Relacions de naturalesa privada

· ependentment que concorrin alhora alguns aspectes de dret públic commés endavant s'arqumentará. El cas és que I'actor va contractar el serveiamb la Societat General d'Aigües i va rebre efectivament elsubministrament. Aquest contracte és un negoci jurídic de carácterstnaltaqmáttc que obliga a les parts a les prestacions pactades -article1254 Codi Civil-, el que significa el deure del venedor de lIiurar el servei i eldel comprador d'abonarlo -article 1.500 C. Ci-, essent així que l'existéncia ivalidesa del títol administratiu de concessió no es projecta com un vici queafecti algun deis elements determinants per a la validesa del contracte desubministrament existent entre I'actor i la societat codemandada. D'altrabanda, el deure de pagament queda establert al reglament del servei,reglament que obliga directament els abonats independentment de laforma de prestació del servei i la situació jurídica de la concessió.Finalment, el principi d'interdicció de I'enriquiment injust s'oposaria al fetque I'actor pogués quedar deslliurat del deute un cop rebut el servei.La conclusió és que l'absencia de contracte de concessió el servei i lasituació illeqitirna en la que es troba la Societat General d'Aigües no soncircurnstáncies que es projectin necessáriarnent sobraJ'exiqibilitat deldeute causat per I'actor i en la procedencia del tall de sub :·"·Pfj~tr,~JJ.l8.{1t.

U \,;"i?'i."TERCER.- Segons que s'ha esmentat als antecedents, s'ha plat~~J ~Aparts la qüestió referida a la naturalesa jurídica de la tarifa que ens ocupa,aixó és, la tarifa corresponent al servei d'abastament d'aigua potable.Certament, la jurisprudencia del Tribunal Suprem venia distinginthistóricament entre el potestat tributária i potestat tarifána, de forma queen els supó sits de prestació del servei rnitjancant formes de dret privat, lacontraprestació a abonar per I'usuari era una tarifa de dret privat (perexemple, sentencia del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 1999, rec nO2603/95), una doctrina que seguia estretament el vell plantejament deI'article 155 del Reglament de serveis de les entitats locals aprovat perDecret de 17 de juny de 1955.Ara bé el Tribunal Constitucional va modificar significativament les coses apartir de la sentencia n° 185/95, sentencia que qualifica com prestacionspatrimonials de carácter públic totes aquelles que s'exigeixen alsciutadans en un context de coactivitat, sigui coactivitat jurídica o de fet;aixó és, quan I'usuari no sol-Iicita espontániarnent i voluntariament elservei. Una voluntarietat que no es dona en les situacions en que el serveipúblic opera en el mercat en una situació material de mono poli o quan elservei resulta objectivament indispensable per poder satisfer lesnecessitats basiques de la vida personal o social deis particulars d'acordamb les circumstancies socials de cada moment i IIoc. No hi ha dubte queel servei d'abastament d'aigua participa de les dos condicions, en tant queservei que es presta en reqlrn material de monopoli - sense competencia- ien la mida que resulta un servei indispensable per als ciutadans.Cal remarcar que I'anterior doctrina es formula a propósit del principi delegalitat. Aixó és, en ultima instancia, com a garantia per als ciutadansdavant les administracions públiques. Una garantia que es projecta en totsels serveis públics independentment de la forma de gestió. AltramentI'estatut del ciutada-usuari, la seva posició jurídica front el servei i lesgaranties amb que compta quedarien subord inats a una decisió purament

¡:

~anitzativa de cadascuna de les administracions.Aquest plantejament del Tribunal Constitucional ha quedat recollit a lalegislació ordinaria, inicialment a la Llei 25/98 de modificació de la Llei deTaxes i Preus Públics i ara a la Llei 59/03 General Tributária, el qual article2 imposa la forma de taxa en els supósits de prestació de serveis o larealització d'activitats en regim de dret públic quan no siguin de sol' licitudo recepció voluntaria per als obligats tributaris o no es prestin o esrealitzin pel sector privat, en el ben entes que "s 'entén que e/s serveis espresten o les activitats es realitzen en régim de dret públic quan es duguin aterme mitjencent qua/sevol de les formes que preveu la legis/ació administrativaper a la gestió del servei públic i la seva titularitat correspongui a un ens públic.".Alternativament, la figura del preu públic queda referida a lescontraprestacions pecuniáries que es satisfacin per la prestació de serveiso la realització d'activitats efectuades en réqim de dret públic enconcurrencia amb el sector privat i alhora siguin de sol, licitud voluntariaper part deis administrats (article 25 de la Llei 8/89 de taxes i preuspúblics). Plantejament que ha recollit la darrera jurisprudencia del TribunalSuprem (sentencia de 12 febrer 2009, cassació n? . 3349/2006).Aquesta nova concepció de les taxes i els preus públics quedaparallelarnent reprodutda a la Llei d'Hisendes Locals (articles 20 i 41 delReal Decret legislatiu 2/04). Cal entendre que l'al-lusió als serveis prestatsen reqirn de dret públic en la definició de la taxa no es refereix a la formade gestió sinó la titularitat del servei tal i com especifica la Llei GeneralTributária. D'altra banda, segons que ja s'ha apuntat, les garanties deisciutadans no poden quedar en aspectes tan essencials a expenses dedecisions merament organitzatives de les Admtnistracíons- _~nqrmalmentadoptades a partir de resolucions de rang menor. ~ ~.;; 1~"'.~.Així doncs, a partir d'aquest plantejament de la Llei General TrlbuMtí~h:o~; I {Jj

pot haver dubte que un servei com ara el subministrament domiciliári}./' t~d'aigua és un servei sotrnes a una taxa. Aixó comporta I'aplicació en blocde la normativa de les taxes tant en al lo que es refereix al procedimentd'aprovació -mitjancant ordenanca fiscal- com també als altres aspectessubstantius del reqirn jurídic de les taxes, com ara a la submissió deis seuselements determinants a una reserva legal, la forma i els límits en ladeterminació de la quantia i, en general, I'aplicació del reqirn tributari comara I'exacció coactiva per via d'apressament, justament un procedimentque no ha estat respectat en el cas que ens ocupa.Així doncs, en estar davant d'un preu que ha estat tramitat com una tarifaprivada, cal concloure que el preu que la Societat General d'Aigües cobraen contraprestació del servei que proporciona als ciutadans de Barcelonaés illeqal, de forma que cal acceptar el recurs de I'actor en aquets punt.Cal remarcar que I'anterior conclusió no es refereix als tributs inclosos ales factures, aixó és, el canon de I'aigua instituit per la Generalitat deCatalunya i la taxa de clavegueram; tributs no afectats per la illeqalitat dela tarifa. Consegüentment, cal anulIar la quota del servei i també I'iva entant que gira sobre aquesta pero no els tributs associats.

QUART.- Respecte el restabliment del servei, és cert que tradicionalments'ha entes que els tributs tenen establertes la seva particular formad'execució, aixó és, la via d'apressament. Ara bé, aixó no exclou

"essariament una previsió normativa que autoritzi el tall desubministrament en cas d'impagament, previsió que en el cas que ensocupa es fa a I'article 76 del Reglament general del servei rnetropolltád'abastament domiciliari d'aigua de 2 d'octubre de 2003. Una possibilitatcal entendre com una norma de naturalesa contractual i de gestió delservei més que no pas com una norma de recaptació tributária. D'altrabanda, aquesta previsió pot ser introduída rnitjancant un reglament localen tant que es refereix a la regulació d'una relació de subjecció especial.Ara bé, dit aixó, el cas és que tot i ser inicialment acceptable la interrupciódel servei per incompliment d'obligacions contractuals per part de I'usuari,en el cas que ens ocupa no es dona el pressupósit material per aquestaactuació dones, segons que s'ha argumentat, no hi ha impagament delservei des del moment que la tarifa no resultava jurídicament exigible.

CINQUE.- Cal admetre així mateix el motiu de recurs referit als aspectesprocedimentals. En efecte, I'actor planteja el fet que la companyia noinforma sobre la necessitat o la possibilitat d'efectuar reclamació per partdeis usuaris arnenacats de suspensió del subministrament, amb infraccióde I'article 77.1.f/ del reglament del servei. Hom afegeix que si s'haguésseguit el procediment després de la reclamació hauria correspost el recursd'alcada i la posterior autorització judicial d'acord amb alió previst alsarticles 77.3 i 81 del reglament del servei. Finalment I'actor al' lega quel'Entitat Metropolitana actua sense conéixer els rnotius- del tall de

f: - , __

subministrament. "ó .•~ --,',~ .. , í'-"

Certament consta que la comunicació que la companyia va....:'ad-.ee(;(ar,alrecurrent anunciant el tall de subministrament no inclola els requerirnélnl~<.:establerts a I'article 77 del Reglament del servei pels casos de suspensió l..

del subministrament, específicament I'atorgament del termini d'un mes perfer front al pagament abans del tall, la referencia a la possibilitat depresentar una reclamació i la forma en que ho havia de fer. Circurnstánciaaquesta prou rellevant ja que suposava el trasllat de la qüestió a l'EntitatMetropolitana, responsable en darrera instancia del servei front el ciutadá,amb suspensió de les actuacions mentre tant. Unes omissions que enefecte situaven en indefensió a I'actor.Peró és que, a banda, resulta que la comunicació es va efectuar en data 26de rnarc, quan el tall de subministrament s'havia efectuat ja el dia 9 dernarc. Per tant, segons la documentació aportada, el tall desubministrament es va consumar sense cap advertiment previ.Respecte I'autorització metropolitana per a la suspensió del servei, calremarcar que tot i que I'article 77 del Reglament del servei es certamentconfús en aquest extrem, cal deduir de l'encapcalarnent del precepte que lasuspensió queda condicionada a la previa autorització per part de I'entitatmetropolitana, autorització que no consta en el cas que ens ocupa. Pero ésque també resulta preceptiu que la companyia informi a I'entitatmetropolitana sobre els motius i fets que justifiquen el tall desubministrament que proposa, informació que tanmateix no consta a lacomunicació inclosa a I'expedient administratiu, que consisteix en unsIlargs Ilistats on només consta el número de pólissa, el nom de I'abonat il'adreca del mateix. Una informació que no pot constituir base per unadecisió conseqüent per part de l'Entitat Metropolitana.

'-)

6

definitiva, es constata una fallida generalitzada de les garantiesprocedimentals que assisteixen als usuaris del servei, fallida que portanovament a la necessitat d'admetre el recurs pel que fa al tall delsubministrament.

SISE.- L'actor planteja així mateix la nul·litat de les prevrsrons delReglament del servei referides a les instal-lacions interiors en la mida queestableixen obligacions i permeten la privació de subministrament a qui noés responsable del consum en casos d'avaries en zona comunitaria.Ja s'ha esmentat que aquesta alleqació ha de ser presa en tot cas com unaimpugnació indirecta del reglament, doncs aquest Jutjat no resultacompetent per controlar la seva legalitat.Doncs bé, no es pot considerar ilIeqal que qui contracta elsubministrament es subrogui voluntáriarnent en la posició de la comunitatde veins fentse responsable davant la companyia del tram de canonadacomunitari que sigui necessari per portar el subministrament al seudomicili. Poc sentit tindria fer responsable a un tercer que no contracta niassumeix cap obligació.Dit d'una altra forma, la companyia Iliura I'aigua en el punt terminal de laxarxa de distribució i a partir d'aquest punt I'ha de recollir I'abonat, be apartir de instal-lacions própies, bé a partir d'installaclons prestades pertercers, encara que el responsable front el subministrador sigui en tot casI'abonat. Una altra cosa és en quina mida aquest pot repetir a la comunitatde propietaris, pero aquesta és una qüestió aliena al procés.

~c:"~o'"'"~.2-

"."-c'ü1!'1ií'cE-e«

SETE.- Finalment I'actor planteja una reclamació de danys i' perjudicis.Hom esmenta en aquest sentit que ha hagut de canviar el seu domi-dn~'gueha patit trastorns psicolóqtcs. apnea nocturna i ha hagut de dernariar'credits.Docs bé, en general els danys que invoca el recurrent no han quedatacreditats, al menys la seva relació causal amb I'actuació de lescodemandades. Ara bé, cal entendre que si es va suspendre efectivamentel subministrament del servei, és raonable que I'actor hagués d'abandonarprovisionalment el seu domicili tal com al· lega i, si no el va abandonar, lafamília va romandre en el mateix en condicions de manca manifestad'habitabilitat, de forma que la indemnització és igualment procedent. Pertant, el dany es pot xifrar en el cost del lIoguer d'una habitatge equivalental que tenia I'actor en el moment deis fets des del moment del tall desubministrament fins el moment en que el mateix sigui rehabilitat. Unaresponsabilitat que cal imputar solidáriarnent a l'Entitat Metropolitana i a laSocietat General d'Aigües en tant que causants conjuntes del dany.

VUITE.- L'article 139 de la Llei jurisdiccional disposa la imposició de lescostes processals a la part que sostingui I'acció o el recurs amb temeritat omala fe, o bé quan d'una altra manera es faria perdre la finalitat al recursoEn el present cas s'aprecia temeritat en la oposició a aquest recurs enrelació al motiu abordat al fonament cinque.

Atesos els preceptes legals esmentats i els altres que són d'aplicació,

HE RESOL T estimar parcialment el recurs interposat pel Sr ianular la resolució impugnada, tot anul·lant alhora la reclamació de deuteque li ha estat girada en la part corresponent a la quota del servei,reconeixent el dret del recurrent a que se Ii restableixi el servei de formaimmediata i condemnant solidáriarnent a l'Entitat Metropolitana i a laSocietat General d'Aigües a abonar·li una indemnització calculada en elstermes del fonament jurídic sise. Es desestima el recurs en la resta depretensions i s'imposen les costes per meitats a l'Entitat Metropolitana i ala Societat General d'Aigües, costes que en cap cas superaran el máxirntotal de 1.500 euros.

Contra aquesta sentencia es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació deconformitat amb alló que preveu I'article 81 de la l.lei jurisdiccional.

/10