LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 138

3€

OCTUBRE/NOVEMBRE 2014

TOTS SANTS - 9N

I TAMBÉ UN

REPORTATGE

SOBRE EL

POUM DELS

CIUTADANS

20 ANYS

DELS

carrer sant joan, 3108292 esparregueratel. 93 770 81 84

carrer gran, 5208292 esparregueratel. 93 777 29 52

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA

■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Lesions de tendó, múscul i lligaments■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’origen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

SAPS QUE ELS ABDOMINALSCONVENCIONALS PODEN SER FINS I TOT PERJUDICIALS?

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS

A Fisioteràpia REVERS fem grups reduïts de matí i tarda amb resultats excel·lents. Sabem i podem garantir que:• Millora el rendiment esportiu• Tonifi ca la paret abdominal• Redueix problemes relacionats

amb les petites incontinències urinàries per l'esforç

• Disminueix els dolors lumbars inespecífi cs per debilitat mus-cular

• Millora el trànsit intestinal i disminueix el restrenyiment

• Millora la circulació de les extre-mitats inferiors

francesc macià, 135 . esparreguera . 93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.net www.espiral108.net

ACTIVITATStaichichikungkung fu adults i infantiliogapilatesgimnàstica gent granconsciència i presència corporalmeditaciódanses oriental i polinèsiazumbabrain gym

TERÀPIESquiromassatge massatge esportiuacupuntura osteopatia shiatsu homeopatia naturopatia flors de bach drenatge limfàtic cranio sacralnutrició i dietètica

TALLERStaller de veuastrologia constel•lacions familiarsespai creatiuespai pel nadó

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

pastissers artesans

3

( EDITORIAL* )Consell de redacció

Aturar-se, pensar, avançar

El ritme amb el qual passen les coses últimament sovint ens supera. La

velocitat amb la qual noves informacions ens arriben supera, amb escreix,

la nostra capacitat per assimilar-les. I per si fos poc, resulta que el nostre

país –i nosaltres com a ciutadans– viu moments d’una enorme tensió

social i política.

Resulta evident que Catalunya viu, de llarg, el moment més decisiu

com a país des d’anys enrere. Aquest 9N tots hem estat cridats a participar

en una jornada que, tot i que no sabem ben bé com, serà recordada. I a

partir d’ara, què? El procés, les opinions, les informacions, la gent... tot va

a mil per hora.

Per això, a vegades, el més complicat és aturar-se. Perdre una mica de

vista la cosa global, allò que ens queda gran. Nosaltres, aquest cop, hem

intentat fer això. No per una manca d’ambició, no per falta de ganes, ni,

molt menys, per desinterès. Si no perquè, entre tant rebombori arreu, a

vegades ens oblidem de les petites coses. I, com deia l’autora, aquestes

són les importants.

Aquests dies a Esparreguera s’estan duent a terme les jornades de par-

ticipació ciutadana perquè tothom hi pugui dir la seva sobre aquesta eina

que ha d’ordenar la integració territorial del nostre poble: hom pot pensar

que això són foteses al costat d’aquells aspectes d’àmbit nacional. Que, un

cop més, tot queda eclipsat pel procés. Però, com apuntàvem abans, so-

vint és positiu parar. Refl exionar. I participar. Un cop més.

Més enllà del model de país que cadascú desitgi, no convé deixar de ban-

da el món i la implicació local. És des d’aquest àmbit, el més proper a les

persones, des d’on es poden començar a crear aquelles dinàmiques que ens

faci viure millor a tots, com a habitants orgullosos del nostre poble.

setsetset4

3 EDITORIAL

Consell de Redacció

4 SUMARI I PIULADES

5 ENS EN SORTIREM

ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats

5 EL TEMPS

per Enric Gili

6 APARTAT 24

7 EL PAÍS DE DEMÀ

per Albert Acin

7 ESCOLLIT NOU PRESIDENT D’ERC

per Josep Rovira

8 RECULL DE PREMSA

per Redacció

10 EL POUM DELS CIUTADANS

per Carlos Ortí

14 ESPARREGUERA POBLE DE

MONTSERRAT

RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols

16 ORGULL BORDEUS

per Oriol Esteve

20 D’ANYORANÇA NO ES POT…

DES DE MADRID per Anna Valldeperas

20 PRIMERES PASSES DE LA…

A PEU DE CARRER per Eduard Rivas

21 MARXA DEL MONTSERRATÍ

ÉS MOLT BELLA LA COMARCA per Jaume Porta

22 NOTÍCIES FALSES

Redacció

23 PARADA CULTURAL

24 GROC A BÒSNIA

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC

per Gerard Bidegain

24 PARADA CULTURAL

26 PER AMOR A L’ART

PER AMOR A L’ART per Carles Reynés

26 PARADA CULTURAL

27 MÓN LABORAL

Redacció

28 CAP A LA REGENERACIÓ

UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet

28 GONE GIRL, PERDIDA

UVA DE CINE per Joan Raventos

29 DADES OBERTES

PREMSA COMARCAL

30 VERSIÓ 2014

per Gerard Bidegain

31 L’ENTREVISTA A RAMON SEGURA

per Carles Reynés

www.setsetset.cat

NÚMERO 138octubre/novembre 2014

600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Albert Acin, Carles Batlles, Gerard Bidegain,

Helena Jorba, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué,

Ingrid Regalado. Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre,

Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés.

Opinió: Albert Acin, Gerard Bidegain, Josep Maria

Brunet, Joana Llordella,Ade Palomar, Teresa Prats,

Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard Rivas, Paquita Vives.

Col·laboració: Club Excursionista d’Esparreguera,

Jaume Porta, Ràdio Esparreguera.Il·lustració portada: Pep Llopart.

Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G

Impressió: A3copiseny slDL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: Marisa Gómez

piuladesopinió a la xarxa

Oriol Esteve @Oriolestma Demà! #Araéslhora #SíSí #Votarem

#Imparables #esparreguera #9N

DaVid Daudé @ddaudeEmocionat al veure amics de Mèxic

venint a #esparreguera a votar #9N #7779n

tostemps @tostemps A l’Institut El Castell d’#Esparreguera

l’afl uència és massiva.També a l’altre, El

Cairat. #9NTV3 #9NCatRadio #9Nrac1

Jo9NaVcat #SíSí V39 @joanabcat

#HemVotatHemGuanyat Molt, molt

orgullosa de la gent del meu País. A #espar-reguera no para de venir gent, es continu, és

un no parar.

Ariadna Cañameras @AriCanameras Comença el recompte de vots! #Es-

parreguera #BaixLlobregat #9N2014 #9N #9NTV3 #9NCatRadio

Carlos Ortí @carlos_orti Amb el cens de

les últimes europees, a #Esparreguera ha

votat el 42% de la població. Un total de 6725

persones. Una bona dada! #9N

5

El temps durant el mes d’octubre a Esparreguera

La temperatura mitjana d’aquest octubre ha estat de 20,4ºC o si-

gui 3,3ºC superior el període (1980-2013). Per tant, aquest octubre

i el de l’any 2013 han estat els més càlids de tota la sèrie esmen-

tada. Una altra xifra que complementa les temperatures mitjanes

és el nombre de dies que s’han superat els 25ºC al migdia, que en

el cas d’Esparreguera són 19. la temperatura màxima del mes es

va enregistrar els dies 18 i 20 amb 30ºC. En el global de Catalunya

el Meteocat ha considerat aquest octubre com un dels més càlids

del segle a un nivell similar als anys 2013, 2006 i 2001. Respecte

de la pluviometria amb 19,1mm ha estat escassa, ja que l’octubre

és un dels mesos més plujosos amb una mitjana de 75,5mm i per

tant ens hem quedat al 25,3%.

Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana: 20,4ºC

Mitjana de les màximes: 26,0ºC

Mitjana de les mínimes 14,6ºC

Màxima del mes: 30,0ºC (dies 18 i 20)

Mínima del mes: 11,5ºC (dia 23)

Precipitació: 19,1mm (4 dies)

Precipitació acumulada últims 12 mesos: 665,3mm

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA ENS EN SORTIREM!!!

En el número anterior del 777 vaig fer referència a

l’anècdota que va protagonitzar un regidor de Cardedeu i

els trabucaires d’aquella localitat. Vaig constatar el poc

sentit del ridícul que tenen algunes persones a posar-se

en evidència. Ara m’ha tornat a cridar l’atenció la notícia

de no fa gaires dies, on es deia que l’ofi cina de correus de

Girona, no havia fet entrega d’un munt de cartes relacio-

nades amb el 9N. Això ja no és tenir sentit del ridícul,

això és demostrar una barra fora mida. És que correus té

el poder de censurar la correspondència? Davant la gran

quantitat de despropòsits de què som objecte els ciuta-

dans de Catalunya, ja no ens hauria d’estranyar res i mi-

reu si n’arribem a ser de rucs, que hi ha coses que, després

de tot el que ens hem hagut de sentir, encara ens venen

de nou.

La part positiva de tots aquests enrenous és que són

una fàbrica d’independentistes. En això, els rucs són els

altres, els que no ens volen deixar marxar, i en comptes

d’afalagar-nos per fer-nos canviar d’idea, ens la refermen

cada vegada més. Un mira d’agafar distància per allò de

la perspectiva, i és igual, de lluny o a prop, t’ho miris com

t’ho miris no tenim altre camí. No hi ha res a fer, ja n’es-

tem farts d’aguantar, no tenim cap més sortida que tocar

el dos, per força, perquè ens hi empenyen, perquè no ens

volen encara que diguin que sí. Vinga a repetir que “Cata-

luña es Espanya” quan el que de veritat creuen és que

“Cataluña es de España” que és molt diferent.

Ara em ve a la memòria un paràgraf que el Nobel de

Literatura Ivo Andric posa en boca d’un dels personatges

del seu llibre “El pont sobre el Drina”. Són dos estudiants

que parlen sobre la independència de Bòsnia i un diu que

les diferents forces que van ocupar el país van fer obres

importants i l’altre respon: —Si pensem en la vàlua i la

importància del que ens van treure al llarg dels segles,

totes aquestes construccions no són més que bajanades.

Però quan, d’una vegada per sempre, hàgim guanyat la

nostra llibertat nacional i la independència política,

aleshores els nostres diners i la nostra sang seran només

per a nosaltres i ningú no ens ho arrabassarà.

No cal dir res més, oi?

OPINIÓELS RICS I ELS RUCS

Teresa Prats Margalef

©foto cps

floristeriaCASA VIVESc/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

setsetset6

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

APARTAT 24 cartes dels nostres lectors...

Benvolguts,En el número 137 d’agost/setembre d’enguany, a l’Apartat 24, la se-

nyora Rita Maria Vila es feia una sèrie de preguntes a les quals, com és natural, no puc pas respondre en la seva totalitat. Tanmateix, de la ma-teixa manera que solc fer davant de qualsevol ciutadà/na, i contradient la senyora Vila quan diu que “aquestes preguntes no tenen resposta”, voldria respondre a la qüestió que afecta la Regidoria de Medi Ambient.

Els punts de recollida d’escombraries, les àrees, procurem que es mantinguin nets, malgrat que, en un període de menys de mitja hora d’haver-los netejat, ja tornen a estar bruts. L’incivisme d’uns quants és el destorb per a tots i, malgrat esmerçar-hi esforços i recursos, sembla una tasca digna de Sísif. Tanmateix, en el nou contracte de recollida de residus –contracte que està en procés de licitació–, s’hi contempla l’obligatorietat de neteja de les àrees en un radi de dos metres a la ro-dona per part de la companyia adjudicatària. Cito: “La neteja i el reforç de la neteja sempre que sigui necessari, dels voltants dels contenidors en un radi mínim de 2 metres. Es recolliran totes les bosses i deixalles que hi hagi fora dels contenidors i es col·locaran a dins del contenidor de la fracció adient. En cas que els contenidors estiguin plens, els re-sidus seran recollits pel vehicle i dipositats als camions de la fracció corresponent. La neteja implicarà tant l’escombrada de l’espai, com la neteja amb aigua calenta a pressió.” Aquesta clàusula, que no existeix en el contracte actual prorrogat, així com el recanvi de tots els conte-nidors de superfície en els barris que tinguin aquestes àrees, esperem que millorin la imatge del servei.

M’agradaria, però, poder garantir que els veïns faran la part que els pertoca: reciclar correctament i no fer abocaments incívics, però com què aquest punt no està dins les meves atribucions, a part de fer les campanyes de conscienciació previstes, no puc asseverar, ara mateix, que sigui efectiu.

Espero haver respost, si més no, a una de les seves preguntes. La desídia no forma part del vocabulari de Medi Ambient, som molt conscients de la importància cabdal del servei de recollida de residus urbans. Igualment, resto a la seva disposició per a qualsevol aclariment que cregui necessari, per aquest mitjà, per correu electrònic, per ins-tància o pel circuit de Queixes i Suggeriments a la web de l’Ajuntament d’Esparreguera.

CordialmentMontserrat M. Vilardosa i TomàsRegidora de Medi Ambient i Participació Ciutadana

Carta de la regidoria de Medi ambient

Activitat de la web del 777 Comunica des del darrer número.

Resultats de les enquestes:

Vas anar a la V de l’11 de setembre?Sí 61%No 39%23 vots

Aniràs a visitar els teus difunts al cementiri per

Tots Sants?

Sí 50%No 50%14 vots

Et sembla bé que l’ANC hagi tapat el mural de “Pau

a Bòsnia” de l’Esplai La Lluna?

Sí 61%No 39%270 vots

Aniràs a votar el 9N?

Sí 79%No 21%57 vots

Ja podeu participar en la nostra nova enquesta:Què has votat el 9N?

Els tres articles més llegits des de setembre:

1. Trobat a Esparreguera un carregament de 600kg

de cocaïna. 750 visites

2. L’ANC pinta un mural sobre el de l’Esplai de “Pau

a Bòsnia”. 579 visites

3. Prop de 7000 esparreguerins voten pel 9N. 521

visites.

Durant aquest període, 2.880 usuaris han visitat la web fi ns a assolir un total de 4.816 visites.

ZONA WEBsetsetset.catla revista digital d’esparreguera

7

EL PAÍS DE DEMÀ

Escric en aquests dies de rebel·lió informativa, en què

s’especula molt però se sap ben poc del futur polític de

Catalunya. Malgrat la il·lusió que representa el camí cap a

la independència, és encara una utopia de la qual molts

ens mostrem escèptics. La societat encara no sap com serà

l’estat català en cap dels seus termes: si la política desen-

voluparà un nou marc de representació, si estarem en la

Unió Europea o com seran les polítiques socials del futur,

les infraestructures, l’educació i la sanitat de la Catalunya

independent. Tot té una explicació.

Fa temps que Rajoy es contradiu i, mentre ens delecta

amb l’expressió “ley y diálogo”, segueix sense moure’s de

la imposició i la ceguera polítiques. Ens ha tancat totes les

portes i ha utilitzat la justícia com un instrument polític,

propi de les democràcies noucentistes. Mentre provàvem

de sortir de les traves de Madrid, hem perdut un temps

valuosíssim en què podríem haver debatut sobre els mo-

dels d’estat, les polítiques del futur i haver cercat ponts de

diàleg entre els partits catalans, més enllà de fer un front

comú pel dret a decidir.

Ara, els polítics catalans han de cedir, deixar-se de par-

tidismes i oblidar-se de les elits que tenen al darrere. Sobre-

tot si tenim en compte que l’auge de l’independentisme no

ha estat un canvi aïllat, sinó que és un afegit a la percepció

global de desafecció amb les institucions i el poder esta-

blerts durant anys. La corrupció, les infraestructures inefi -

cients i sobredimensionades, les retallades en sanitat i

educació, els amiguismes i les subvencions injustifi cades...

han estat grans errors de la política, però també poden ser

eradicades des de les mateixes institucions.

Per fer el país de demà necessitàrem respondre als

problemes d’ahir. Si no és així, tot i que haurem canviat de

país, seguirem tenint els mateixos maldecaps. Clar que em

vull independitzar d’Espanya, però no a qualsevol preu:

Catalunya ha d’abandonar la política del segle XX i fer-se

un lloc en les democràcies europees.

OPINIÓAlbert Acin Serra

OPINIÓJOSEP ROVIRA

secretari d’ERC

ESCOLLITS NOU PRESIDENT I NOVA EXECUTIVA DE LA SECCIÓ LOCAL D’ERC A ESPARREGUERA

En l’assemblea celebrada dijous dia 9 d’octubre de

2014, la secció local d’ERC a Esparreguera va escollir

una nova executiva i un nou president per setze vots a

favor, un vot en contra i una abstenció.

La composició de l’executiva aprovada és la següent,

President: Alfons Puche

Secretari d’organització: Josep Rovira

Secretària de fi nances: Montserrat Vilardosa

Secretari de política municipal: Xavier Favà

Secretari d’imatge i comunicació: Xavier Sànchez

Secretària de la dona: Mercè Folqué

Representant JERC: Jordi Gutiérrez

Representant Acord Municipal: Jaume Escudé

Amb aquesta elecció, la secció local ha donat conti-

nuïtat a l’equip de treball que ha encapçalat la trajectòria

de la formació els darrers anys. En aquest sentit, el nou

president ha volgut destacar que “una de les fortaleses

del nostre grup és la seva gran cohesió i polivalència”.

Alfons Puche també ha confi rmat que “es continuarà

amb la tasca d’atenció, proximitat i col·laboració amb la

ciutadania que ha portat a l’Acord Municipal-Esquerra

a ser un referent de bon govern i transparència. Aquest

camí ens permetrà seguir ampliant la base social i con-

solidar el nostre fort arrelament als barris”.

Volem agrair molt especialment la tasca realitzada

per l’anterior president, Xavier Favà, i felicitem i de-

sitgem una bona presidència al nostre company Alfons

Puche així com a la resta de membres de la nova exe-

cutiva per tal de continuar amb la magnífica feina feta

fins ara.

setsetset8

RECULL DE PREMSA REDACCIÓ

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77c/ Ferran Puig, 109

T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

La Caminada Solidària aplega una seixantena de persones

Càritas Esparreguera va orga-nitzar diumenge 26 d’octubre la 2ª Caminada Solidària per tal de recollir aliments bàsics i donatius per l’enti-tat. Els participants es van congregar a primera hora del matí davant la rec-toria de la vila i van fer entrega dels aliments i els donatius a Càritas. Des d’allà van iniciar un recorregut de sis quilòmetres fi ns a arribar a l’Ermita del Puig. Com a benvinguda els espe-rava un refrigeri de coques, begudes i llaminadures pels més petits.

La caminada va aplegar a prop de 60 persones i va aconseguir reunir 140 kg de menjar. Segons els organitza-dors, però, la participació de gent i la quantitat d’aliments aconseguida va ser inferior a l’edició de l’any anterior. Des de Càritas no es descarta organit-zar futures campanyes de recollides d’aliments de cara al Nadal.

Trobat a Esparreguera un carregament de 600kg de cocaïna

Una empresa d’un polígon d’Es-parreguera va rebre dimarts 4 de novembre per error un carregament de 600 kg de cocaïna amagat en un contenidor d’aliments procedent de Guatemala. Els Mossos d’Esquadra ja van ser alertats i de moment mante-nen la investigació oberta. La hipòtesi que té la policia és que el camió que transportava el contenidor hauria d’haver estat interceptat abans que arribés al seu destí, però per algun tipus d’error va arribar fi ns a una em-presa logística del municipi. La droga confi scada podria tenir un valor de 18 milions d’euros al mercat negre.

De moment, els mossos han des-plegat una àrea de vigilància a la zona i la cocaïna s’ha traslladat a dependèn-cies policials. La gran quantitat troba-da posa en evidència la seguretat del Port de Barcelona, origen d’entrada del contenidor. Una quantitat tan gran és un clar exemple que les màfi es sud-americanes utilitzen els ports per introduir droga i distribuir-la per tot el continent amb total impunitat.

Josep Rovira dimiteix com a primer tinent d’alcalde

El tinent d’alcalde i regidor d’Ur-banisme, Josep Rovira, ha dimitit de

tots els seus càrrecs a l’Ajuntament i

no es presentarà com a cap de llista

a les pròximes eleccions municipals. Les raons de la seva sortida de la po-lítica són de caràcter laboral. Rovira ha afi rmat que se li fa incompatible la feina del consistori amb la seva vida acadèmica i que feia temps que “te-nia decidit de no repetir com a cap de llista”. L’extinent d’alcalde també ha remarcat que no ha tingut cap desa-vinença ni amb la direcció d’ERC ni amb els seus companys de partit, com indicaven alguns rumors. La nova cap

de llista d’Acord Municipal-ERC és

Montserrat Vilardosa. L’actual regi-dora de Medi Ambient va ser escollida per 18 vots a favor i 2 abstencions en l’assemblea general del partit. Al ma-teix temps, Vilardosa esdevé la pri-

mera tinent d’alcalde i regidora d’Ur-

banisme, mentre que la regidoria de

Medi Ambient l’assumeix Xavier Favà. Malgrat que Josep Rovira es retira de la primera línia de la política, seguirà com a secretari d’organització d’ERC local, i portarà la campanya electoral de Vilardosa a les municipals de maig.

9

Els descomptes avancen les compres nadalenques amb el Desc.-%

Esparreguera acollirà dissabte 15 de novembre el Desc.-% una jornada de portes obertes on hi participen els comerços de l’illa de vianants, amb descomptes i ofertes atractives. La iniciativa vol presentar la temporada i aconseguir que el ciutadà conegui quina és l’oferta del comerç local i que gaudeixi de descomptes d’entre el 10% i el 30%.

A banda de les ofertes, amb cada compra als comerços, es podran ob-tenir un tiquet cafè als diferents bars del centre de la vila, i a la inversa, els sopars als restaurants o bars serviran per obtenir vals de descompte a les botigues. L’horari de la diada serà de 10:00 a 13:30 o 14:00 i de 17:00 a 22:00h.

El Desc-% és una campanya dis-senyada per l’Espavila que pretén ser molt més que una simple jornada de compres. Per aquest motiu, el mateix dissabte es realitzaran tallers per a infants, una zona de skate per a prin-cipiants i s’organitzarà un concurs de grups de música. L’objectiu és conver-tir el dia en una festa amb activitats per a tota la família.

L’ANC pinta un mural sobre el de l’Esplai de “Pau a Bòsnia”

L’Assemblea Nacional Catalana d’Esparreguera va iniciar el passat dissab-te 25 d’octubre un mural a la paret davant de la rotonda on s’uneixen Avinguda Francesc Macià i Avinguda Francesc Marimon amb la Carretera de Piera. La ini-ciativa que s’engloba dins la campanya nacional de l’entitat “Taquem el país de groc” pretén fer un mural que es converteixi en un emblema pel 9N.

La polèmica de la pintada és que s’ha realitzat a la mateixa paret on hi havia el mural de l’Esplai La Lluna de “Pau a Bòsnia”. Des de l’Esplai s’ha rebut molt ma-lament que no s’informés l’entitat sobre el futur del seu antic mural. Per la seva part, l’ANC ha manifestat que després de buscar una paret durant més d’un any i mig, es va triar aquella paret perquè “és un dels llocs més vistosos i concorreguts del poble”. A més, han ressaltat que es van posar en contacte amb els autors ma-terials de l’antic mural de Bòsnia, exmembres de l’Esplai, per saber la seva opinió.

Gairebé 7.000 esparreguerins voten pel 9NEsparreguera va registrar una participació de 6.722 persones en la consulta

del 9 de novembre. Una xifra propera als resultats de participació de les últimes eleccions europees on van votar 7.272 esparreguerins. Si es té en compte el cens d’aquests comicis, el percentatge de participació seria del 42%, també molt pro-per al 45,42% que van registrar les eleccions europees. Tot i que al afegir als me-nors entre 16 i 18 anys, la participació fi nal resultaria més baixa. Segons informa l’ANC Esparreguera els resultats als instituts d’Esparreguera són:

Amb aquests resultats, l’opció favorable a la independència guanyaria a Es-

parreguera amb un 77,89% sobre el total de vots emesos. La segona opció majo-ritària seria que Catalunya fos un estat però dintre d’Espanya amb un 11,57%. Els

partidaris del “No” i de mantenir l’statu quo representarien el 5,23% del total de

vots. La resta d’opcions suposarien un percentatge del 5,3%. La jornada va trans-

córrer amb tranquil·litat, amb ordre i sense cap incidència, segons van informar els coordinadors d’ambdós instituts. A les primeres hores del matí i el migdia és quan més gent es va acumular als punts de votació i es van arribar a formar cues

importants. A la tarda l’ambient ja era molt més pausat i alguns dels voluntaris van ser els últims en poder votar.

setsetset10

L’encarregat d’elaborar el nou pla d’orde-nació urbanística és l’equip redactor liderat per l’arquitecte Eduard Fenoy, director de l’empresa URBAMED. Un professional amb experiència que ha realitzat més de deu pla-nejaments per tot Catalunya, entre els quals es destaquen el POUM de Roda de Ter o el de Manlleu. A més, l’equip redactor compta amb un economista, un advocat, una enginyera en edifi cació i un politòleg.

El nou pla es troba en la seva etapa inici-al. L’Ajuntament va redactar el juny d’aquest any un pla de treball en el qual remarcava la necessitat que el nou POUM comptés amb un procés de participació obert a tots els ciutadans d’Esparreguera. L’experiència del planejament anterior va evidenciar que sen-se la col·laboració dels esparreguerins, pels experts és molt difícil conèixer les necessi-

tats de la vila i pot provocar protestes veïnals en contra del pla. Actualment, l’equip redac-tor tot just acaba de fi nalitzar aquest procés de participació per recollir les propostes dels ciutadans.

EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

El procés de participació del POUM es va anunciar a través del web de l’Ajuntament i via butlletí per totes les cases d’Esparre-guera des de fi nals d’agost. Les jornades de participació van començar el 19 de setembre amb una xerrada de presentació sobre què és el POUM i què regula.

La primera jornada de debat, que es va re-alitzar el 27 de setembre, els participants es van dividir per diferents grups i van treballar les diferents àrees: usos del sòl, mobilitat, i equipaments-zones verdes. L’equip redactor

no proporcionava cap proposta sinó que eren els ciutadans qui les exposaven i els tècnics s’encarregaven d’apuntar-les.

REPORTATGE

EL POUM DELS

CIUTADANS

CARLOS ORTÍ

Esparreguera no és un territori

urbanísticament agraït. La

seva situació geogràfi ca

dalt d’un altiplà entre el

riu Llobregat i la riera de

Magarola-Torrent Mal ha

provocat més d’un mal de

cap a l’hora de planifi car el

municipi. Més de tres dècades

han passat des de l’últim

planejament urbanístic

aprovat a Esparreguera, i

aquest any s’ha començat

a redactar un nou Pla

d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM).

“UN 70-80% DE LES PROPOSTES ACABEN RECOLLIDES EN EL POUM —VA DECLARAR EL DIRECTOR DE L’EQUIP REDACTOR”

Vista aèria d’Esparreguera realitzada amb

dron, per l’empresa Dronair. Alex Luna

11

En canvi, a la segona jornada del 24 d’octubre, l’equip redactor va exposar un document de línies generals que seguiria el POUM segons les propostes que es van realitzar el dia anterior. A partir d’aquí, els participants es van dividir en grups per de-batre cada proposta que havien presentat els tècnics.

Les valoracions de les jornades han es-tat molt positives per part dels participants. Tot i que els assistents desconeixen quines seran les línies generals i el que vol dur a terme l’Ajuntament, la sensació és que les seves propostes es poden veure materia-litzades en el futur. Eduard Fenoy, director del pla, va declarar a l’última jornada de participació que en la seva experiència, nor-malment entre “un 70-80% de les propostes acaben recollides en el POUM”.

LES PROPOSTES DELS CIUTADANS

La participació en aquestes jornades va ser baixa, si es té en compte que ni la biblioteca de l’Ateneu ni Can Pasqual es van arribar a omplir de gent. Al voltant d’una cinquantena de persones van participar en la primera jornada i poc més de trenta a la segona. No obstant això, el volum d’idees que van exposar els participants sí que va ser alta.

L’experiència de la majoria dels assis-tents és que els anys de boom immobiliari

ja han passat i que només benefi ciaven a una petita part de la població. Per aquest motiu, una de les demandes manifestava que el creixement del poble primer s’havia de produir a partir de la rehabilitació dels prop de 1.000 habitatges buits que té Es-parreguera. En el cas dels nous habitatges, els participants expressaven que s’havien de prioritzar l’àrea de La Plana II per com-pactar el poble i evitar que es continués allargant.

La preocupació dels esparreguerins també es va dirigir cap als polígons in-dustrials. Mal comunicats i amb poc espai físic, no resulta una ubicació atractiva per les companyies. És molt signifi catiu que la major empresa del poble sigui el mateix Ajuntament. Per això, una de les propostes era reconvertir els usos del sòl industrial

POUMEldels ciutadans

“UNA IDEA VA SER CREAR UNA ESTACIÓ D’AUTOBUSOS CENTRAL A L’ENTRADA SUD D’ESPARREGUERA”

setsetset12

perquè també es puguin dedicar com a co-mercial i de serveis. De fet, en els debats va sorgir la idea de copiar l’estil del Congost de Martorell i reconvertir l’entrada sud d’Es-parreguera en una àrea de serveis i de com-pra que potenciaria el comerç i l’activitat.

La mobilitat va ser un dels temes estre-lla en les jornades de participació. La pro-posta més interessant va ser la de crear una estació d’autobusos central al terreny situ-at al costat del supermercat Aldi. Una idea per promocionar el transport públic i que servís de pont de connexió amb Barcelona, amb les estacions de ferrocarril dels pobles veïns i amb el mateix bus interurbà. Una altra proposta tractava d’habilitar zones de pàrquing per vehicles al perímetre de la vila per descongestionar el trànsit, així com una altra de creació de nous camins verds que permetin anar caminant de Can Rial o Mas d’En Gall fi ns al centre del poble. A més, es va desempolsar la idea de reconvertir l’avin-guda Francesc Macià i l’avinguda Francesc Marimon en un bulevard.

L’opinió general és que actualment la major part dels equipaments estan concen-trades al centre de la vila. Per això, els assis-

tents proposaven crear nous equipaments públics als barris i expressaven nous usos per aquells locals que estan infrautilitzats o sense ús. Una de les idees es tractava de deslocalitzar la zona esportiva, o almenys crear les noves instal·lacions esportives, a la zona de Can Comelles. Una situació més accessible per la gent de Collbató o El Bruc que tenen dèfi cit d’equipaments d’aquest tipus.

ELS PASSOS FINS A ARRIBAR

A L’APROVACIÓ DEFINITIVA

El planejament just comença el trajecte fi ns a arribar a ser aprovat. Es tracta d’una contrarellotge marcada pel temps límit que suposen les eleccions municipals del maig del 2015. Un cop recollides les propostes dels ciutadans i publicades les línies ge-nerals que seguirà l’equip tècnic, s’inicia l’etapa d’estudi i anàlisi del POUM. Els professionals hauran de donar-se pressa a redactar el planejament en un parell de me-sos màxim. Després l’Ajuntament aprovarà l’avantprojecte i li seguirà el període d’expo-sició pública on els esparreguerins podran llegir-se tot el projecte i fer al·legacions. I un

QUÈ ÉS EL POUM?

Un POUM és la normativa urbanís-tica d’un municipi. La seva funció és gestionar el territori d’u n poble i decidir a què es dedica: sòl urbà, sòl urbanitza-ble o no urbanitzable. Així com quin ús ha de tenir cada tipus de sòl: residenci-al, industrial, rural, equipaments, zones verdes, etc. Per tant, és una norma que condiciona el futur creixement i orga-nització d’un municipi.

A Esparreguera encara està vigent el Pla General d’Ordenació Urbanística de 1983, que era com es denominaven els POUMs d’aquella època. Normal-ment és una fi gura urbanística que té un període de vigència de setze anys, però el nou POUM s’ha anat endarrerint per diferents causes. El POUM que va aprovar el govern tripartit d’ICV-CiU-ERC va ser declarat nul pels tribunals l’any 2005 i no es va poder aplicar. Des-prés va arribar la crisi econòmica i des de l’Ajuntament es va veure inviable començar a redactar una altra vegada un nou planejament.

REPORTATGE: EL POUM DELS CIUTADANS_CARLOS ORTÍ

13

que s’han formulat a les jornades de par-ticipació volen cobrir unes carències reals i bàsiques del poble. Totes les idees que implicaven l’expropiació o processos d’ur-banització en zones amb molts propietaris eren rebutjades ràpidament. En ambdues jornades només una persona va proposar la construcció d’aquell vial cívic elevat del Torrent Mal que recollia el POUM declarat nul. I pel que fa a la Ronda Llobregat, la carretera circumval·la tòria que havia d’unir Can Comelles amb El Castell ja no va rebre ni una menció.

És curiós que la majoria de partits polí-tics no van assistir a cap de les jornades de participació, ni del govern ni de l’oposició. Només representants de la CUP i Ciutadans hi van participar activament. Unes forces polítiques extra-plenàries molt diferents, però que a les pròximes eleccions munici-pals segurament obtinguin representació. En ells també recau la responsabilitat de tirar endavant un projecte que és de vital importància pel futur desenvolupament del poble i els ciutadans són qui han de resultar més benefi ciats. Un cop més, l’esperança està posada en els polítics.

cop transcorregut els 30 dies d’al·legacions, el Ple haurà d’aprovar amb majoria absoluta el nou POUM.

La intenció de l’Ajuntament i de l’equip tècnic és que totes aquestes fases es com-pleixin abans de les eleccions municipals. Però, la primera aprovació no és defi nitiva. Un POUM té gairebé caràcter de llei i, per tant, el nou govern sortit dels comicis haurà de traslladar el planejament per ser avaluat i aprovat davant la Comissió Terri-torial d’Urbanisme (CTU) de la Generalitat. Aquesta institució aprovarà el POUM si tot està correcte o el tombarà si incompleix la normativa. Amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme, el POUM haurà de tornar al Ple i ser aprovat de nou amb majoria absoluta. Un cop aprovat, Esparreguera comptarà després de 32 anys amb un nou planeja-ment urbanístic.

LA RESPONSABILITAT

DELS PARTITS POLÍTICS

L’experiència del passat amb enfronta-ments entre partits i protestes veïnals és una lliçó que demana que no es repeteixi de nou. En mans dels partits polítics recaurà la responsabilitat d’actuar i de dotar a Esparreguera d’una normativa que permeti seguir creixent al poble de forma ordenada i que cobreixi totes les necessitats dels seus habitants.

Els esparreguerins no demanen ni grans obres ni grans canvis. Les propostes

ALTRES PROPOSTES DELS

CIUTADANS PUNT PER PUNT

• Crear punts de comerç als barris perifèrics

• Convertir el Torrent Mal com a parc fl uvial

• Donar un possible ús comunitari a la fàbrica de les tovalloles

• Preservar el bon estat del patrimoni històric residencial

• Augmentar les zones verdes de la vila a partir de cases abandonades

• Recuperar el Pla Especial de la Llera del Llobregat

• Construcció d’una estació de tren al sud de la vila

• Potenciar els usos de les masies rurals

• Promocionar la Colònia Sedó amb millores al seu accés

• Construcció d’un nou pont entre La Plana i Can Comelles

• Creació i arranjament de camins rurals

LA MAJORIA DE PARTITS POLÍTICS NO VAN ASSISTIR A CAP DE LES JORNADES DE PARTICIPACIÓ

LA INTENCIÓ DE L’AJUNTAMENT ÉS ACONSEGUIR L’APROVACIÓ INICIAL DEL POUM ABANS DE LES ELECCIONS

setsetset14

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve

A la guerra de Successió de

la qual ja vàrem parlar en

el número anterior, es van

manifestar les contradiccions

d’una societat que, construïda

des del feudalisme envers

el segle XI, començava a

grinyolar des dels seus

fonaments.

Hi hagué poblacions senceres, com Centelles que es manifestaven com a fi li-pistes perquè el seu senyor era austriacista i a la inversa, segurament a Esparreguera hi havia més austriacistes perquè Montserrat era fi lipista. Cent anys més tard, cap al 1821, desapareixia gairebé del tot el feudalisme.

Com sabeu era una societat molt di-ferent de la nostra, hi havia els nobles que posseïen les terres o protegien els pagesos que tenien la propietat de la terra i per això, per fer justícia, per vetllar per l’ordre, cobra-ven un cens, amb diners o amb espècies. Els clergues que, a més a més de resar i dir missa, igual que els nobles posseïen terres o protegien els propietaris de la terra, feien justícia, vetllaven per l’ordre i per tot això també cobraven i rebien el delmes, la dèci-ma part de tot el que es produïa. Els altres, pagesos la majoria, comerciants, artesans

Cornellà… A més a més hi havia viles que la dependència jurídica era de baixa juris-dicció o d’alta jurisdicció… tot un entramat diferent de dependències.

Els senyors, fossin clergues, barons o el rei, nomenaven els batlles de cada vila. Alguns vilatans escollien per votació o insaculació2 cada any els jurats que eren qui administraven els béns de la vila, que acostumaven a ser els guanys de les ta-vernes, carnisseries, hostals que eren de la universitat –ajuntament– per fer front a les despeses comunes: pagar el mestre, obres públiques, un pont, un camí…

Aquests senyors, clergues o laics, feien també justícia i cobraven per fer de jutges, sovint deixaven que ho fessin altres per-

2 Posaven els noms dels quals podien ser jurats dins d’una bossa, sac, i treien tres noms, i l’any vinent aquests repetien la insaculació amb tos els altres. No-més podien ser jurats els amos dels masos; els mossos i criats no podien ser-ho.

que eren els que treballaven i produïen, pagaven els censos, feien els serveis d’arre-glar els camins, eren la tropa dels exèrcits…

Cal dir que havien millorat des que Fer-ran el Catòlic eliminà els Mals Usos després de la revolta dels remences1.

Les viles sovint pertanyien a un noble, a una abadia o al rei. La diferència era on pagaven els censos i qui els feia justícia. Al Baix Llobregat, per exemple, Abrera era sota la jurisdicció del marquès de Castellvell, Martorell i Molins dels marquesos de Vélez, i Collbató, Olesa i Esparreguera ho eren de Montserrat. El bisbe de Barcelona era el senyor de Vallirana. Altres viles depenien del rei, eren les viles reials, com el Prat,

1 La revolta dels remences que s’acabà el 1486, fou un èxit pels pagesos que aconseguiren poder marxar de la seva terra sense haver de pagar una redempció al senyor feudal i que es prohibiren els Mals Usos, entre ells els drets dels senyors a maltractaments… tallar una orella, el nas… sempre membres que permetien continuar treballant sense ells.

Esparreguera poble de Montserrat

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

15

sones amb nom seu a canvi d’uns diners. Aquests senyors tenien dret a jutjar tots els delictes o només els menys greus, en aquest cas tenien baixa jurisdicció. A les viles reials el rei nomenava un veguer que feia justícia a les viles d’una zona, a la vegueria.

A les viles reials, el batlle va perdre poder i els consells formats pels jurats cada vegada van ser més importants. A al-guns llocs van arribar a nomenar el batlle, o a presentar una terna al rei que era qui decidia. Dependre del veguer i del batlle a les viles reials era millor que dependre del senyor civil o eclesiàstic. Barcelona era la ciutat que depenia del rei on els ciutadans s’autogovernaven més. El Consell de Cent tenia molt de pes en el govern de la ciutat. Igualada i Les Franqueses del Vallès van aconseguir ser carrers de Barcelona per estar protegits pel Consell de Cent i evitar el poder d’un senyor. Moltes viles reials tenien un representant a les Corts Catalanes dins el braç reial.

Esparreguera, com hem dit abans, era sota la jurisdicció del Monestir de Mont-serrat, des de l’any 1351 “Jaume de Vivers, prior de Montserrat comprà a Ramon Tous els castells d’Esparreguera i de les Es-pases amb tots els pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vas-salls, pel preu de 8.500 lliures, moneda de Barcelona” Qui manava, doncs, era l’Abat de Montserrat3, que era qui nomenava el batlle, qui jutjava i qui cobrava els censos; això no agradava gaire a les elits que volien autogovernar-se. Per aquest motiu van tenir constants problemes amb diferents abats de Montserrat a fi nals de segle XVI, quan Esparreguera s’havia fet gran i rica pels teixits de llana, els anys que es va construir la magnífi ca església que tenim.

La discussió es va centrar sobre el dret d’impartir l’alta justícia o jurisdicció

3 L’abat Pere Burgos passava llargues temporades a l Vinya Vella, propietat del monestir, des d’on exercia el poder feudal sobre el esparreguerins. Els nostres avis, segons l’Orenci Valls, “ havien vist senyals d’haver-s’hi fermat grillons…i trossos de cadenes clavades a la paret”.

criminal a la nostra Vila, de l’Abat o del representant del rei que en aquests afers recauria al veguer de Vilafranca. En Felip V el 1626 va deixar clar que era potestat de Montserrat, després sembla que dubtà. Els esparreguerins al·legaven que un document del rei Pere III, el Cerimoniós, havia deixat clar que la jurisdicció criminal sempre la tindrien els seus representants, els veguers i pretenien que es nomenés un sotsveguer per dur a terme la justícia criminal. El Rei accedí “la jurisdicció criminal estava unida i incorporada a la Reial Corona, que l’exer-ceix en el seu nom el veguer de Vilafranca del Penedès i que no hi ha cap obstacle que pugui impedir a nomenar un sotsveguer a la vila dita d’Esparreguera que en nom seu l’exerceixi i administri”.4

L’èxit de la universitat d’Esparreguera va contrariar l’Abat de Montserrat que, do-nat que posseïa la jurisdicció civil, va desti-tuir el batlle Francesc Duran i nomenà com a batlle de la universitat d’Esparreguera a monjos del monestir, el pare Fra Jaume Mar-tí. Prohibeix la caça i la pesca que segons el document de Pere III eren potestat del Rei i, per tant, públiques; entrant en un nou con-fl icte i arribant a empresonar paraires de la vila. El monestir mana tancar les eixides per on entraven i sortien els animals. No deixen instal·lar a la Vila els caputxins…

Calia imposar l’autoritat, fi ns i tot impedint que els representants de la vila poguessin fer recursos d’apel·lació… La tensió no es va deturar fi ns al 1640, quan els jurats van veure que els continuats enfrontaments jurídics causaven endeuta-ment i malestar i, per tant calia cercar un compromís de concòrdia amb el monestir. S’arribà a una certa pau reforçada pel pro-blema de la Guerra dels Segadors del 1640. Sembla que la tensió recomençà i no acabà del tot fi ns al 1696, any en què es tanquen defi nitivament els processos judicials.

4 Orenci Valls i Broquetes. La Vila d’Esparreguera i el

seu terme. Esparreguera 1961, pàg 44.

Calia imposar l’autoritat, fi ns i tot impedint

que els representants de la vila poguessin

fer recursos d’apel·lació…

setsetset16

La temporada 2014 serà recor-

dada per molts dels castellers

locals com una de les més dol-

ces dels seus 20 anys d’histò-

ria. Enguany, els bordeus han

aconseguit tornar a carregar la

torre de 7 (2de7), un castell que

no intentaven des del 2003. Tot

plegat es deu als esforços que

ha fet la colla assaig rere assaig.

L’ambient fraternal i d’acollida sempre és present durant els seus assajos de di-vendres al vespre a l’Escorxador. De fet, les seves portes sempre estan obertes a tothom qui tingui ganes d’iniciar-se en el món dels castells. Val a dir que aquesta colla no està feta només de castellers, sinó que també de persones. Persones que a banda d’en-fi lar-se uns damunt dels altres, els agrada trobar-se per prendre alguna cosa, preparar una barbacoa o sopar conjunt, i fi ns i tot fer sortides amb la canalla. I això és el que fa especials els Castellers d’Esparreguera, la seva atmosfera alegre i simpàtica, que els uneix per a intentar fer castells cada vegada més alts.

La travessia pel desertÉs evident que els bordeus viuen el seu

millor moment, però no sempre ha estat així. Totes les colles passen per cicles bons on poden portar a plaça castells d’alt nivell; però també hi ha etapes on per manca de gent o per qualsevol altre motiu no es poden fer grans construccions.

Els d’Esparreguera també ho han viscut, des de la seva fundació van anar creixent,

fi ns que al 2003 van assolir el seu sostre amb el 2de7 carregat. Durant aquella època també es feien castells com el 4de7, el 3de7 i el 5de7, però els van anar perdent ja que a mesura que passaven els anys, alguns castellers deixaven la colla.

De fet, cinc anys enrere era tot un repte recuperar castells bàsics de 7 pisos, però ho van aconseguir. Poc a poc i treballant any rere any els han anat consolidant, i fi ns i tot van fer el 7de7 a Montserrat l’any passat, un castell que mai havien intentat els bordeus.

Orgull Bordeus

20 anys fent històriaEl que va començar com un taller a

l’Escola Mare de Déu de la Muntanya, s’ha acabat convertint en una de les entitats que mou més gent del poble. Durant els seus 20 anys, els Castellers d’Esparreguera han tingut moments dolços i d’altres més amar-gants, però han aconseguit persistir. Val a dir, que queden pocs membres dels que van fundar aquesta gran família, però l’entrada constant de camises els ha permès seguir tirant endavant.

REPORTATGE

ORGULL BORDEUS

ORIOL ESTEVE

Descarregats

4de7 16

3de7 14

3de7 amb agulla 2

4de7 amb agulla 8

5de7 11

7de7 6

2de7 0

TOTAL 55

Pilar de 5 9

Pilar de 5 per sota 3

TOTAL 11

17

Una temporada per emmarcar

Les sensacions eren tan bones a principis del 2014, que els Castellers d’Esparreguera es van plantejar iniciar la nova temporada amb el mateix nivell que van acabar l’anterior. Des de l’aleshores la colla sempre ha anat a més i els resultats van anar arribant. A l’abril van descarregar el 5de7 a Guissona, una construcció que no assolien des del 2009.

Mentrestant ja s’anava gestant el 2de7 a assaig, la construcció més difícil de la gama de 7. Va ser a un assaig precisament quan els bordeus la van descarregar per primera vegada en la seva història. Ja només queda-va portar-la a plaça i Festa Major semblava la diada més adequada. La van carregar, per tant van igualar el seu millor castell, i malgrat que ho han intentat fi ns a tres vegades més aquesta temporada, no l’han pogut descarregar encara en una actuació. Tanmateix aquesta segueix sent la seva mi-llor temporada i això no els hi prendrà ningú.

En la graella només hi consten els cas-tells de la gama de 7 fets per la colla local, caldria sumar-hi els de 6 pisos que són de menor difi cultat.

S’han superat amb escreix tots els resultats de l’any passat on es van portar a terme fi ns a 36 castells de 7 dels quals se’n van descarregar 30. En canvi, enguany dels 70 castells de 7 intentats se n’han descar-regat 55.

El Concurs de Castells de Tarragona

Un altre dels fets històrics que han vis-cut els Castellers d’Esparreguera és el de classifi car-se pel Concurs de Castells. Van poder actuar en un escenari històric on s’hi han plantat els castells més alts i compli-cats fets mai: la Tarraco Arena. L’entrada a la plaça, diuen alguns membres de la colla, va ser molt emotiva i la van viure amb una gran il·lusió.

Per a ells va ser tot un luxe poder fer cas-tells amb tota la grada mirant-los i animant-los. De ben segur que pels bordeus serà un grandíssim record del que, de moment, ha estat el millor any de la seva història.

Carregats Intents Intents desmuntats

0 0 0

0 0 2

0 0 1

1 1 4

0 0 1

0 0 1

3 1 0

4 2 9

2 2 0

0 0 0

2 2 0

setsetset18

Dr. Miquel Masana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

REPORTATGE

ORGULL BORDEUS

ORIOL ESTEVE

Entrevista al cap de colla, Carles AguirregabiriaCom descriuries la temporada 2014

Castellers d’Esparreguera?

La podem descriure de somni, ja que nosaltres venim d’unes temporades molt fl uixes, d’una època molt dura en la qual hi havia molt pocs castellers. Mica en mica i fent feina de formiga, dels últims tres anys cap aquí, la colla ha anat sumant un número considerable de gent amb el qual n’hem po-gut treure resultats. Val a dir que hem hagut de picar molta pedra per arribar fi ns aquí i la gent ha respost amb un compromís notable.

Aquest ha estat un canvi

que has notat en la colla?

Sí, dels últims dos anys cap aquí sobre-tot. Com a mínim del tronc, dels membres de cada pis no n’està fallant cap. Abans era impensable que els Castellers d’Esparre-guera puguin plantejar-se un castell com el 9 de 7 (i ni de 6), és quelcom fora de lo normal. Quan jo vaig entrar a la colla hi ha-via cinc segons, cinc terços, quatre quarts i de canalla només hi havia un pom, i és que abans, als assajos de canalla només hi ha-via quatre nenes, no n’hi havia més.

A banda del picar pedra i de la feina de

formiga, què creus que ha ajudat més als

bordeus a arribar a aquest nivell?

Els resultats. Això es nota molt quan recuperes a gent que va deixar de venir, ja que els arriba que estem recuperant grans castells i intent-ne de nous i no s’ho volen perdre. Recuperar antics castellers és molt important perquè són gent que saps que ho fan bé i no has de dedicar temps a en-senyar-los.

Canviant de tema, què vas pensar quan vas

saber que els Castellers d’Esparreguera

participarien al XXV Concurs de Castells de

Tarragona?

Era quelcom que a principi de tempo-rada ni m’ho plantejava El meu repte era fer els castells que jo m’havia marcat com a objectiu. Alguns van arribar molt d’hora, com el 5 de 7 que a l’abril ja el teníem quan jo esperava portar-lo a plaça per Festa Ma-jor. Amb això se’ns va avançar tot molt. La noticia del concurs la vaig rebre amb molta il·lusió i amb moltes ganes d’anar-hi, ja que és una cosa que els que som castellers de fa temps i hem anat a veure el concurs sabem que des de la grada et mors d’enveja. El fet de poder ser a l’arena és una cosa que fi ns aquest mes d’octubre no ho havíem viscut, ara ja podem dir que ja ho tenim.

Què vas sentir a l’entrada

de la Tarraco Arena?

Vaig entrar darrere les gralles, amb tota la canalla i no tinc paraules. Si m’haguessin dit quelcom en aquell moment no hagués pogut respondre res. Només podia mirar cap a les grades i somriure. Això és tot. Estava super orgullós de poder fer aquella entrada. Només per allò ja va valdre la pena, l’actuació de després, sincerament, a mi m’era indiferent poder carregar o descarre-gar els tres castells. El fet de poder ser allà i

7de7 a Montserrat (2013)

2de7 al XXV Concurs de Castells de Tarragona (2014)

19

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERAAv. Generalitat, 32 T. 93 770 34 07

ABRERA

Per tant, creus que la colla ja està

preparada per fer el salt als 8 pisos?

Sí, el 2014 encara no tot i que hem fet un tastet sense tenir els troncs defi nits. Però a partir de gener sí. Tenim la massa i s’ha de modelar. Sé molt bé quina posició pot ocu-par cadascú, però no sé en quin moment ni a quina alçada. És complicat perquè ningú de la colla ho ha fet mai. Val a dir que m’estic assessorant preguntant a altres colles que ja fan castells de 8 pisos i veient-ne molts per veure quina evolució han tingut. Penso que amb la gent que tenim poden sortir perfectament, fi ns i tot per descarregar-los. Tenim una canalla fi na i súper ràpida i ho hem d’aprofi tar abans que se’ns facin massa grans.

5de7 a Guissona (2014)

viure el que considerava el meu moment era sufi cient, després eren els propis castellers els que havien de descarregar els castells. Però el fet de poder ser l’abanderat i portar la canalla i les 200 persones al darrere... És una cosa que com a cap de colla no podré tornar a sentir mai més i com a casteller no ho sé, així que ho vaig gaudir al 100%.

Què creus que els Castellers d’Esparregue-

ra haurien de millorar a nivell de colla?

Moltes vegades pequem de no voltar massa els castells d’altres colles. D’altra banda, l’actitud a les proves. Som una colla que quan una cosa no ens ha sortit deixem de concentrar-nos i ens permetem el luxe de fer xivarri. Malgrat que no m’agrada dir-ho, hem de ser més seriosos. Em refereixo a que l’assaig general que és divendres, s’ha d’anar més per feina, i quan s’acabi o hi hagi alguna pausa ja riurem i xerrarem. Val a dir que totes les colles que fan castell de 8 pisos, prac-tiquen dues vegades a la setmana, no una. Hem de pensar que els castells que hem fet al llarg de la història els hem assolit amb un sol assaig general, del qual si en restes els escalfaments i les pauses de cridar a la gent i muntar les pinyes, acabes assajant una hora. Per tant, tot i que hi ha gent que és molt

El 2 de 7 ha estat un castell que no s’ha

pogut descarregar en tot l’any. Creus que

el 2015 podreu?

El tronc que forma el 2 de 7, em refereixo des del pis de baixos fi ns a la canalleta, els mantindrem. Pot ser que un dos s’estiri més, però tenim un recanvi i tampoc ens afecta-ria, si fos un terç o un quart patiríem més perquè són posicions molt compromeses. L’objectiu de l’any que ve és descarregar-la i consolidar-la com hem fet amb el 5 de 7 enguany.

Quins són els objectius

per la temporada que ve?

Al cap i a la fi la colla acaba fent els cas-tells que vol, és a dir, els anys que fèiem 3 i 4 de 7 i alguna vegada 4 de 7 amb agulla era perquè per començar no hi havia prou gent per fer més i ningú estava massa motivat. Ara tothom em demana de fer el 4 de 8, el pilar de 6, la torre de 7, alguna prova amb folre, etc. Jo demano calma. Quan tornem a arrencar, hi ha castells que no perdrem temps en fer-los, perquè sabem que amb un assaig els tin-drem. El que s’ha de treballar bé de cara l’any que ve és el 2 de 7 sobre pinya, i sense por de provar algun folre, ja que en el cas d’Igualada

bona, no podem tenir més progressió perquè només practiquem un dia a la setmana. Val a dir que als assajos de dijous hem recuperat molta gent, però no és prou potent. Caldria trobar un segon dia a la setmana per fer proves, però no sé amb quin horari, perquè molta gent del tronc treballa, són de fora i a més, no em sembla bé demanar-li a la canalla que vingui a assajar, per exemple, un dimecres a les 10h del vespre.

ha començat a fer castells amb folre aquest any, però en fa tres que els assaja. També practicarem el 9 de 7 per fer-lo per Festa Major, sense presses com ens ha passat ara. I començarem a tastar els castells bàsics de 8, el 3 i el 4. Seguirem picant la pedra que s’ha de picar, sense perdre de vista l’objectiu que a cada assaig es provin aquest castells més alts i sense posar dates, el dia que els tinguem els farem.

setsetset20

D’ENYORANÇA NO ES POT MORIR

En els meus primers mesos a Madrid he après a viure

amb la nostàlgia, una companya de viatge que em recorda

cada dia que enyoro Bòsnia i Hercegovina (BiH), Sèrbia i

Croàcia a parts iguals. D’aquests països enyoro les seves

olors, perquè els països fan olor, la intensitat del seu sol,

perquè el sol no brilla igual a tot arreu, o la seva forma

d’entendre la vida, moltes vegades pessimista per la seva

història recent, però amb una dosi d’intensitat imprescin-

dible per gaudir dels petits moments que ens regala la vi-

da. En cada un d’ells he viscut una etapa diferent de la

meva vida; a Bòsnia i Hercegovina hi vaig madurar de cop.

Amb més serenor arribava a Sèrbia, on la vida em va oferir

un intens any de lluita social. I Croàcia em va donar l’esta-

bilitat mental per trobar el camí de la felicitat. Anys d’in-

tensa lluita personal i social que enyoro ara a Madrid, una

ciutat on espero algun dia ser-hi feliç.

I la meva lluita diària és ara no morir d’enyorança com

L’Emigrant de la cançó de Jacint Verdaguer. Per evitar-ho

decideixo implicar-me, ara que res m’ho impedeix, ni la

distància, en el procés participatiu que viu el meu país i

anar a votar el 9N. M‘haig de tornar a sentir d’aquesta

“dolça Catalunya, pàtria del meu cor”. Així que amb la

nostàlgia, fi del companya de viatge, arribo a Esparreguera

per participar en la consulta. La meva mirada s’impregna

de groc quan passo per la rotonda de Cal Vives. On hi ha-

via el mural de “Pau a Bòsnia” ara hi ha un mural a favor

del dret a decidir i de la independència de Catalunya. Per-

plexa veig passar pel meu davant, i a la velocitat de la llum,

els últims 18 anys de la meva vida. I se’m desdibuixa un

somriure a la cara perquè m’adono que el mural és un fi del

refl ex del meu moment personal. I el mural alleugereix la

meva enyorança i em fa entendre que haig de tancar

aquest cicle vital i, quina millor manera de fer-ho, que

seguir lluitant pels drets dels pobles; que són transversals

i on abans es demanava pau per Bòsnia i Hercegovina ara

es demana poder votar la independència de Catalunya.

La ubicació privilegiada i el simbòlic mural demanant

la pau a BiH ha convertit aquesta paret en un espai de

lluita pels drets dels pobles; sigui el d’un país de l’ex-Iu-

goslàvia o de Catalunya. Espero que aquest visible racó del

meu poble segueixi sent un refl ex de la meva vida, això

signifi carà que la vida es va transformant i l’anem mode-

lant en funció de les necessitats pròpies i col·lectives.

OPINIÓDES DE MADRID

Anna Valldeperas Prats

OPINIÓA PEU DE CARRER

Eduard Rivas politòleg (eduardrivas.cat)

LES PRIMERES PASSES DE

LA NOVA COMISSIÓ JUNCKER

El passat 1 de novembre la nova Comissió Europea co-mençava a caminar després de superar l’aprovació del Par-lament Europeu. Jean-Claude Juncker, candidat popular per presidir la Comissió en els comicis del Parlament Euro-peu del passat maig, ha confi gurat un equip de comissaris condicionat pels governs dels Estats membres. Entre altres candidats, Juncker s’ha hagut d’empassar propostes com la de Cañete que s’ha convertit en el Comissari encarregat de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

Juncker arrenca la seva presidència a la Comissió Euro-pea després d’una dècada del portuguès Barroso a la Comis-sió. En aquest temps Europa ha viscut temps molt convul-sos: des del projecte de Constitució Europea a fer front a la crisi de l’euro i social que encara avui assoleix el continent. Barroso, però, ha deixat el seu càrrec orgullós de la feina feta tot i no haver assolit cap dels grans objectius proposats. De fet, durant les dues presidències de Barroso, la Comissió Europea ha actuat més que mai com un braç executor de les polítiques d’austericidi i retallades que els caps d’estat i de govern (de majoria conservadora) han proposat des del Consell Europeu.

Durant aquests deu anys s’ha fet més evident que mai el viratge de la Comissió Europea que tradicionalment havia representat una institució que vetllava pel somni europeu d’una Europa socialment justa i unida en la diversitat per una Comissió que té per principal objectiu la recerca del benefi ci econòmic i comercial. Hem passat de l’europeisme al ‘business friendly’. Tota una declaració de principis dels temps que corren.

Haurem de veure com Juncker pot ara fer realitat les promeses que va realitzar davant els diputats europeus per tal d’obtenir el seu suport per assolir la presidència de la Comissió. Entre altres mesures, va anunciar un paquet d’inversió de 300.000 milions d’euros per impulsar el crei-xement per abans de fi nal d’any. A dia d’avui encara no sa-bem d’on sortiran aquests recursos. Juncker també va dir que faria de la lluita contra l’atur (especialment l’atur juve-nil) la seva prioritat.

El Parlament Europeu estarà atent a les primeres passes de la Comissió Juncker en la que tenen un pes important en àrees estratègiques econòmiques comissaris que han sigut determinants en l’aplicació de polítiques d’austeritat dels darrers anys. Donada l’actual fragmentació al Parlament Europeu i la falta de majories clares, Juncker no tindrà fàcil trobar sempre el suport d’una Eurocambra que vol recupe-rar el vell somni europeu de més progrés, solidaritat i de-mocràcia arreu del continent.

21

És molt bella la comarca…t b

Descripció: Esparreguera (Plaça de la Serralada) – Can Sant Joan – Can Roca – Ri-era del Puig – Santa Maria del Puig – Torrent del Puig – Torrent del Violí – Cap Brot de Ru-bió (431,5 m) – Ca n’Astruch Vell – Tram GR6 – Caseta de les Olives (B-113) – Coves del Salnitre – Ermita de la Salut – Torrent de la Salut – Camí de les Obagues – Pou de calç – Serra de Can Rogent – Coll de Can Rubió – Can Rubió – Can Roca – Esparreguera.

Recorregut: L’itinerari similar al realit-zat algun número anterior i que coincideix amb el recorregut de la Mm’15. Se surt de la plaça de la Serralada pel passeig del mateix nom direcció a Can Roca pel camí veïnal (as-faltat), un cop arribem, prenem la desviació que du als Blaus i cap a la riera del Puig, direcció Ermita del Puig. Sortim pel darrere

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i assumibles, tot i que aquest és per a gent disposada a caminar i amb una certa preparació.

Marxa del Montserratí

DIFICULTAT

de l’ermita per un corriol que baixa directe a una pista, aquest du al fi nal del torrent on hi ha una casa, continuem ara pel camí fi ns a trobar la pista que s’endinsa pel torrent del Violí aquesta es converteix en corriol fi ns a tornar a trobar una pista que en forta puja-da ens durà al trencall de Capbrot. Un cop arribem a Capbrot de Rubió la pista baixa fi ns a arribar a Ca n’Astruc Vell.

Passem prop de la masia fent un gir de 180º, fi ns a arribar a un corriol que baixa fi ns al torrent de la Salut. Cal anar amb cura doncs hi ha una explotació d’abelles. Un cop al torrent anirem vers a la carretera B-113 per passar el pont i prendre el camí del GR6 que ve de Barcelona, aquest puja fort fi ns a creuar la carretera B-112 pel punt km 3,2 Caseta de les Olives. Continuem pujant (155 graons) fi ns a trobar el pas que ens du sobre Les Feixades, arribem a l’encreuament de la Santa Cova, nosaltres girem vers les Coves del Salnitre (Collbató) on arribem sense gai-re desnivell, des d’aquí baixem fi ns a l’Ermi-ta de la Salut, passem per sota el pont de la carretera B-112, torrent de la Salut, i baixem 1 km pel torrent fi ns a trobar l’encreuament del camí de les Obagues, que ens durà en

pujada al Forn de calç (Collbató). Prenem la pista, direcció al coll de Can Rubió i Can Rubió per tornar a Can Roca i Can Comelles (Plaça de la Serralada).

Dades: 21,2 km de recorregut, 969 m desnivell positius, punt + alt Coves del Sal-nitre (487 m).

Durada: aproximadament de 5:15 a 5:45 hores amb poques aturades.

Cal dur: Calçat i roba adequat, aigua i màquina de fotografi ar.

setsetset22

El jove impostor, Francisco Nicolás Gómez Iglesias, po-pularment conegut com a “petit Nicolás”, es va colar ahir en l’actuació dels Music Vox al programa Oh Happy Day de TV3. Tot i que la seva cara ja és molt coneguda, el petit Nicolás va aconseguir fer-se passar per un dels tenors de la coral espar-reguerina i va actuar com si fos un membre més del grup. Juan Jurado, director del grup musical, afi rma que “no vam adonar-nos que estava amb nosaltres fi ns al moment de sortir a l’es-cenari”. Vicky Alvelo, solista de Music Vox, creu que “gràcies a ell va ser la primera actuació que no ens nominaven”. El petit Nicolás ara es torna a enfrontar a un judici per suplantació d’identitat. En Mestre Pardo, jurat de l’Oh Happy Day, afi rma que “no podem permetre que un altre individu sense talent faci diners amb la música”.

Des de la matinada d’ahir ja no es pot ni entrar ni sortir al barri de Can Sedó. La policia ha acordonat la zona en descobrir-se un cas d’Ebola entre els ciutadans. El Ministeri de Sanitat ha anunci-at que Can Sedó estarà en quarantena fi ns que tots els seus habi-tants no tinguin càrrega viral. Tot i el pànic que s’ha desfermat pels casos d’Ebola, els esparreguerins s’han mostrat tranquils per la notícia. Jaume Teixidó, veí de la vila, afi rma que “abans del contagi, jo ja evitava de passar per allà”. Eulàlia Casanova, una altra veïna, explica que no sabia que allò era un barri d’Esparreguera, “si el brot s’hagués donat a La Plana tothom hauria entrat en pànic”. Es desconeix el número total d’infectats pel virus, però l’Organització Mundial de la Salut avisa que si no es fa res, Can Sedó pot acabar tan oblidat com l’Àfrica Occidental.

23

PARADA CULTURAL

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA T. 93 777 53 22

benestar i bel lesa

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

S’estrena el primer club de lectura juvenil d’Esparreguera La Biblioteca Municipal l’Ateneu va es-trenar el passat dilluns 20 d’octubre el primer club de lectura juvenil d’Espar-reguera. Aquesta iniciativa va dirigida a estudiants de 3r i 4t d’ESO interessats en llegir llibres en català. A la bibli-oteca de l’Ateneu es cedirà un espai al club on poder realitzar tertúlies

moderades per comentar un total de 7 llibres que hauran de llegir durant el curs escolar.

En el projecte de constitució del club de lectura hi col·laboren el Servei Local de Català, la Regidoria de Política Lingüística, la Plataforma per la Llen-gua, i els tres centres de secundària de la vila: IES El Castell, IES El Cairat i l’Escola Cooperativa El Puig. L’objectiu del club és potenciar la normalització lingüística a través de l’impuls de la lectura de llibres en català entre els joves i, que a partir de les tertúlies, es generin relacions interpersonals entre els participants.

Els joves interessats en apuntar-se al Club de Lectura Juvenil han de posar-se en contacte amb la Biblio-teca de l’Ateneu a través del correu b.esparreguera@diba.cat

Èxit de participació en el concurs de logotip de la Biblioteca L’AteneuFins a 70 participants van presentar les seves propostes de logotip per la nova biblioteca. En total s’han rebut més de 100 dissenys, un dels quals serà l’escollit del jurat com a distintiu de la Biblioteca L’Ateneu.

El guanyador del concurs rebrà un premi de 600 euros. El veredicte se sabrà el dimarts 18 de novembre a les 19h a la Sala d’Actes de la mateixa biblioteca. També es farà una exposició de tots els dissenys presentats a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca L’Ateneu.

Concert de Santa Cecília de la Banda El proper diumenge 16 de novembre, la Banda de Música d’Esparreguera farà el seu concert de Santa Cecília al Patronat Parroquial. L’acte tindrà lloc a les 19h i l’entrada general tindrà un preu de 10 euros, pels socis del Patronat serà de 8 euros i pels menors de 15 anys és gratuïta.

setsetset24

OPINIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRREC

Gerard Bidegain i Figuerola

GROC A BÒSNIA

El juliol de 2009, en un article titulat “El nostre

passat més proper” i publicat al número 107 d’aquesta

mateixa revista, vaig lloar un mural que es podia veure

a la rotonda de Cal Vives, concretament a la paret de Ca

l’Emília. A l’article deia coses com aquestes: “(...) si el

conservem, les generacions futures el podran contem-

plar i entendre què va suposar aquella guerra a casa

nostra i quines reaccions socials es van produir. No és

una qüestió romàntica, és una qüestió de memòria

històrica.”

Proposava restaurar-lo, car s’estava esborrant a cò-

pia d’anys. Com bé han endevinat es tracta d’un mural

pintat per l’Esplai la Lluna als anys noranta on fi gurava

un mapa de Bòsnia amb un obús i, amb capitals ben

grosses, el lema Pau a Bòsnia.

No puc estar més d’acord amb l’Assemblea Nacional

de Catalunya en un dret fonamental que tenim tots els

pobles del món, el de l’autodeterminació, i considero

vital que Catalunya pugui expressar-se lliurement a les

urnes per decidir el seu futur. No puc estar més d’acord

amb què Catalunya necessita un estat propi per poder

continuar endavant i disposar d’un futur més pròsper.

Però no oblido les imatges senzilles però que marquen

identitat, com aquell mural pacifi sta dels anys noranta.

No sóc publicista, ni editor, ni dissenyador gràfi c, i

no vull criticar l’enorme i necessària tasca que fan els

milers de voluntaris de l’ANC. No seria just ni coherent

amb els meus ideals. Però el fet de veure com desapa-

reixia un dels murals que jo identifi cava amb el meu

poble m’ha entristit molt. Pensem que quan acabem la

campanya, quan la democràcia hagi triomfat a les ur-

nes, quan ens hàgim guanyat la llibertat, encara tin-

drem el record d’aquell antic mural. No crec que el

mural de Pau a Bòsnia i el d’Ara és l’hora siguin in-

compatibles. Amics, a seguir treballant per la pau arreu

del món i per Catalunya.

Per cert, han vist les pintades que han fet sobre el

mural de l’ANC? Es veu que al nostre municipi encara hi

ha qui, en ple segle XXI, no ha entès els conceptes de

Pau ni de Democràcia.

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

PARADA CULTURAL

Els Music Vox segueixen al programa Oh Happy DayEl grup de cant esparreguerí ha superat la seva segona nominació a abandonar el programa. Això els permet de participar almenys a dues edicions més del concurs de TV3. Caldrà veure si els Music Vox podran mantenir el llistó ben alt i arribar a la fi nal que serà el 20 de desembre. Si voleu conèixer millor el grup, no us perdeu l’entrevista al seu director musical, Juan Jurado, penjada a la nostra web www.setsetset.cat.

25

Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

PARADA CULTURAL

Neix la JOCPE, una orquestra a EsparregueraLa Jove Orquestra de Cambra de La Passió d’Esparreguera (JOCPE) farà el seu concert inaugural el dissabte 23 de novembre a les 19h al Teatre de La Passió. El projecte és dirigit per Juan Jurado, Alba Hinojosa, David Llort i Anna Sánchez, i compta amb el suport de grans fi gures de les arts escèniques i la música com el mestre Josep Borràs, Ramon Cuello, Joan Castells, Marta Puig, Lyona, Anna Rodríguez, Marc Rosich, Antonio Calvo, Albert Guinovart, Francesc Prat, José Nieto i Manel Ribera.

L’orquestra funcionarà per projectes i se’n faran quatre d’anuals: el concert de Reis, la temporada de Passió, el concert de Festa Major d'estiu i un concert de tardor. La direcció, encapçalada per Juan Jurado, puntu-alitza que “els músics que col·laboren habitualment amb l’espectacle de La Passió podran seguir-ho fent. La JOCPE no obtindrà benefi cis de les representacions de La Passió, sinó que se sustentarà econòmicament en els altres tres projectes anuals i en les gi-res que realitzi.” Val a dir que la JOCPE tampoc seria possible sense el suport de La Passió, l’Ajuntament i diversos particulars i empreses que han actuat com a socis fundadors de l’orquestra.

Qui vulgui ser-ne soci s’ha de posar en contacte amb els responsables per correu electrònic a jocpesparreguera@gmail.com.

En aquest Concert de Tardor s’hi inter-pretaran temes de Wagner, Strauss, Ravel i del mestre Borràs.

Una part del taquillatge del concert es destinarà a La Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

Presentació del cartell de La Passió 2015 En acabar,el concert de la JOCPE, la Fundació Privada La Passió farà pública la imatge del cartell ofi cial de la temporada 2015 de La Passió d’Esparreguera dels autors Imma Mestres Cunillera i Joan Pérez Carol.

Festival LOLA El festival Lola tardor va començar al setembre amb el passi de la pel·lícula “Els bons homes van en burro” molt esperada i molt ben rebuda. Pocs dies després s’inaugurava l’exposició al Muxart de Martorell “Caminat” que parla del fet de caminar com a procés creatiu. Tramateatre va voler celebrar l’aniversari del Festival i del Teatret dins un iglú de vent que va sorprendre i va resultar ser un espai preciós per a les tres actuacions que s’hi van fer: Lyona, que va explicar un conte per la canalla; Josep Pedrals en una actuació que va entusiasmar al públic i Why Josephine que va posar el punt fi nal a la jornada amb la seva música. Per acabar aquesta temporada hi ha previst una altra actuació de Pedrals

al Bruc, el dia 15 de novembre, i el 21 Solfatarà a l’Ateneu de Martorell, totes dues activitats molt recomanables. Finalment el dia 19 de desembre, Lluís Soler presentarà “L’Infern”, un fragment de la Divina comèdia, que estrenarà pocs dies després al teatre Romea. www.lolafestival.cat

setsetset26

OPINIÓPER AMOR A L’ART

Carles Reynés Montoriol

Sembla ser que des que relacionem carrer amb vore-

ra, ben aviat s’hi afegeixen els arbres: per l’ombra?, per

fer bonic? Sempre he apreciat molt que el carrer més

emblemàtic del meu poble es digui Carrer del Arbres,

però em fa la sensació que els arbres plantats els últims

decennis, només són arbres per col·locar a les voreres

sense saber massa el perquè: perquè les rebentin?, per-

què hi ensopeguin els vianants?, perquè donin més feina

de la necessària?, perquè hi defequin els gossos? ...

Quan es planten arbres, se sap perquè es planten?, se

sap quina utilitat tenen? Molts arbres han invadit vore-

res, o tenen fl oracions que embruten, o les fulles són

mol petites i en difi culta la recollida, o embruten les

voreres i les fan enganxoses...

Els arbres i les plantes publiques abans de plantar-

les s’han d’escollir, s’ha de saber quins són els millors

llocs i també a què obliga la seva cura i conservació. Deu

ser que d’un temps cap aquí s’ha de mirar l’euro fi ns

l’últim cèntim, i com que els responsables públics no

estan acostumats a triar amb visió de futur, ni a cuidar

ni conservar... Si ara féssim memòria dels arbres que

s’han arrancat al nostre poble els darrers 30 anys que-

daríem esgarrifats, eren arbres sobradament contras-

tats, amb més benefi cis que inconvenients, però el polí-

tic de torn segur que diria que ara n’hi ha més que mai,

és possible, però aquesta resposta, actualment agreuja

el problema. Sovint fem servir la frase “els arbres no ens

deixen veure el bosc”. Estic segur que no és la quantitat,

sinó la tria responsable d’arbres i plantes a l’hora de

vestir les voreres i no aprofi tar l’oferta de torn. A Espa-

reguera encara queden vestigis heroics dels plataners

que vestien l’entrada i sortida del poble: els del carrer

Bruc i els del carrer Barcelona d’ençà que aquests car-

rers formaven part de l’antiga carretera nacional II.

Llarga vida a la seva vida... i per a tots.

GUDAYOL OLEART

ASSESSORIA

JURÍDICA . LABORAL . FISCAL

I D’ASSEGURANCES

Gran, 86, 1r ESPARREGUERA T. 93 777 23 25

PARADA CULTURAL

L’Esplai fi nalitza la celebració dels seus 25 anys amb la Moon Party L’Esplai La Lluna va celebrar dissabte 18 d’octubre l’acte de cloenda en commemoració dels 25 anys de l’entitat amb la Moon Party. Una festa orientada cap al públic més jove i adolescent d’Esparreguera on van actuar DJ Carrillo i PD Do-Re-Mi. Tot i haver-se celebrat el mes d’octubre, el bon temps va ajudar que la Plaça del Centre s’omplís de joves amb ganes de festa.

Per a la responsable de l’entitat, Núria Sáez, els actes de commemoració de l’aniversari han estat un èxit i declara que “l’objectiu ara de l’Esplai és continuar creixent i arribar a celebrar els 50 anys”.

Mag d’OzLa Companyia Jove de La Passió d’Esparreguera estrena el dissabte 15 de novembre “El Mag d’Oz”. El públic podrà gaudir del clàssic de Lyman Frank Baum amb una posada en escena que combina el teatre i el cinema 3D.

Les representacions es faran a la Sala Petita de La Passió amb el següent horari: dissabte 15 de novembre a les 18h; diumenge 16 de novembre a les 12h i a les 18h; dissabte 22 a les 18h i diumenge 23 a les 12h. Els preus d’entrada són: general 10€, col·laboradors 8€ i per Amics de La Passió i/o menors de 14 anys 6€

27

EMPRESA DE SOLUCIONS

INTEL·LIGENTS PER AL

CONTROL DE ROSEGADORS

El proppassat mes de juliol l’empresa danesa WiseCon. A/S, que desenvolupa, produeix i comercialitza productes i solucions intel·ligents per al control de rosegadors instal·la la seva fi lial a Esparreguera.

Les trampes intel·ligents WiseTrap® (clavegueram) i WiseBox® (superfície) són la solució efi cient i més sostenible per a afrontar aquest problema. El seu mecanisme evita l’ús de productes químics i permeten el control sistemàtic d’una àrea i contribueix a la creació i el manteniment d’un entorn lliure de rosegadors.

Empreses i municipis de Barcelona, Girona, Tarragona i Madrid ja han aplicat el sistema de desratització intel·ligent amb èxit (ajuntaments en zones propícies i claveguerams; empreses càrniques…).

SOLUCIONS SOSTENIBLES

ÚLTIMA TECNOLOGIA

La desratització sostenible s’obté a través de la combinació de tecnologia i d’un avançat coneixement de la vida i les activitats d’aquests animals, tant a la superfície com a sota. Les trampes WiseTrap® i WiseBox® els eliminen del territori sense causar un impacte ambiental negatiu i maximitzant les consideracions sobre ètica animal.

Alhora, i gràcies a la seva accessibilitat a través de tecnologia de GSM i d’Internet, els responsables de la supervisió d’aquest àmbit transcendent per a la Salut pública podran accedir de manera directa als resultats del seu funcionament i elaborar les estadístiques de desratització mitjançant un mòbil o un PC.

mónlaboral

Trampós entrampatEls dies 29.30 de novembre, al Patronat (Tomàs Cabeza 1) s’estrenarà l’obra de Nick Hassy “Trampós entrampat”. Una comèdia sobre les ocurrències d’un mossèn que organitza una peregrinació a Roma en desgreuge pels “pecats” dels homes del poble, en un viatge de girs insos-pitats i ple de situacions còmiques. Dirigida per Ramon París, Paquita Mirabent i Maribel Muñoz I interpretada per una dotzena d’actors de la companyia El Coverol.

Cèsar al TeatretEl passat 7 de novembre es va estrenar al Teatret l’obra CÈSAR, un espectacle basat en el clàssic i cèlebre text del dramaturg William Shakespeare i en la versió cinematogràfi ca que en van fer els germans Taviani el 2012. Carles Reynés dirigeix aquesta nova proposta de Tramateatre, que pretén apropar l’argument i els mítics versos shakespearians als espectadors mitjançant una proposta sorprenent i gens habitual on els actors són molt més que els personatges del drama.

Els intèrprets són Laura Seró, Jordi Puente, Ernest León, Eloi Mestre, F. Xavier Sánchez, Gerard Bidegain, Edmon Reynés i David Puente. L’equip artístic de Tramateatre el completen Rafa Haro, Carme Sánchez, Jana Oliveras, David Oriol Rebollo i Carme Paltor. Podrem veure aquesta proposta en cartellera fi ns al dia 16 de novembre. L’or-ganització recomana fer reserva prèvia a tramateatre@gmail.com donada la capacitat del Teatret (Av/ Francesc Macià 66), un local inaugurat tot just ara fa 14 anys, i de només 31 localitats.

TTRRAAMMMPPPPÓÓÓÓÓSSSS EENNNTTRRAAMMPPPAAAATTTTT

setsetset28

UNA REFLEXIÓ

Josep Maria Brunet, mestre

Després de fer Social Network, Red Social, David

Fincher ens torna a apropar a una història sòrdida, ens vol

tornar a descriure la complexitat de la condició humana.

Si bé a The Game, enorme fi lm de Michael Douglas i

Sean Penn, o Seven sortida a la plaça brutal, excelsa i mag-

nífi ca del director nord-americà, ja ens apropava a aquesta

existència fosca de l’ésser humà i en la darrera “The men

who played with fi re”, adaptació de la magistral novel·la de

Larsson, ho feia amb una fredor calculadora, a “Gone Girl”,

Perdida, Fincher ens mostra com és l’interior del matrimo-

ni. A cops, els dos extrems, la part ensucrada, per cert ma-

gistral BSO de Ross i Reznor en l’embriagador tema “Sugar

Storm” que ens hipnotitza durant la primera mitja hora de

cinta, i després la caiguda a l’infern de la parella. Assassi-

nat, infi delitat, incest, tots els tòpics negres i tabús del tema

matrimonial apareixen.

Tot interpretat per uns actors, alguns d’ells, en estat de

gràcia, cal citar el repartiment que és bàsic en la confi guració

del fi lm, la germana, l’advocat, la policia, la locutora de tves-

combraria, i sobretot, sobretot, em sorprèn, personalment,

els dos personatges que apareixen del no-res, prototips del

white trash, argot americà, que semblen trets d’una pel-

lícula del Kevin Smith, “Mallrats”, “Clerks”, “Persiguiendo a

Amy”, i que juguen un paper transcendental en el fi lm.

En el fi lm es descriu a parts iguals la bellesa i brutalitat

del matrimoni i també la societat nord-americana amb tots

els actors actuals, la tv, els prejudicis i la ignorància. Com a

contrapunt negatiu, sorprèn la composició del personatge

de l’Amy, una noia prodigi artista que crea un personatge

alter ego, Amazing Amy, que feia les coses abans que l’Amy

real, potser pensant en la Katherine Tremell - Sharon Stone

de “ Basic Instinct”?, però que a la llarga es transforma en

un personatge vulnerable i no avanço res més.

El punt feble és la interpretació de Ben Affl eck que fa

d’ell mateix com Kevin Costner o Russell Crowe, dos actors

sobrevalorats exageradament. En aquest paper però,

Fincher el fa encaixar perfecte perquè la cara de peix bullit

li va a la perfecció en el rol de víctima-botxí del fi lm.

Un fi lm ben encaixat, ben rodada en exteriors de l’USA

profund i una història ben tramada. Hi haurà segona part?

GONE GIRL, PERDIDA

VA DE CINE

Joan Raventos

OPINIÓ

CAP A LA REGENERACIÓ...

Tinc present encara un article, de ja fa temps, que dedica-va a les incoherències… El destí de la meva refl exió era sobre la incoherència conscient, la que, si més no, voreja l’engany. Aleshores, en posava alguns exemples que la realitat en cap cas m’ha desmentit, més aviat m’ha confi rmat. El ventall de despropòsits s’ha eixamplat considerablement, amb el cor-responent desencís a causa de les presumptes corrupcions, de defraudacions confesses, d’opacitats inversemblants (per ser provinents de personatges de “qui ho hauria de dir...!”). Tanmateix, m’agrada que, cada cop més, l’opacitat es vagi fent més transparent...

Curiosament ha sorgit un aspecte comú en aquests des-propòsits, i ha estat el fet transversal; n’hi ha hagut per a tots els gustos i colors –de dretes, d’esquerres, nacionalistes d’un signe i/o d’un altre. També sorprèn les diferents reaccions dels col·lectius, segons pertanyessin a un signe o un altre, però encara no ens hem adonat que les excel·lències i les misèries van per barris?

Tot això ha provocat una desconfi ança vers quasi tot. Ja no parlem de les persones que s’han vist afectades directament, i en l’aspecte econòmic principalment. Crec que la frustració ha estat també –si més no per a mi– intel·lectual i sentimental. Cal realment un canvi d’actituds i de valors en l’ordre polític, econòmic i social si volem fer un salt qualitatiu en la demo-cràcia. Cal fer, a) una autocrítica personal; b) una autocrítica

social; c) una autocrítica institucional i també…; d) una im-

portantíssima autocrítica familiar.

En un altre ordre de coses, sempre s’ha dit que les lleis són per a les persones i no precisament a l’inrevés. La llei mai no hauria d’anar en contra del ciutadà i si “de facto” no és així, cal canviar-la. Actualment estem vivint un procés on, insis-tentment i de forma a bastament manifesta, un gran sector de la població es veu encotillat per una Constitució que, a criteri d’unes persones, presenta aspectes inamovibles. No és de llei, també, preguntar el perquè de tot plegat? I com podem saber el que pensa aquest poble? Tanta por fa saber-ho? En demo-cràcia, es pot emmudir tot un poble? No! Cal VOTAR!

I acabo, però rebobino... Qui pot regenerar la societat? Qui té l’autoritat moral per regenerar-la? Crec sincerament que la

societat civil està prou motivada i està empenyent amb força

nous lideratges, que haurien de confl uir en una unitat –no

uniformitat- d’acció, defugint tots aquells que s’intueixen de-

magogs i/o populistes, que també n’hi ha.

OPINIÓ

29

Premsa Comarcal

Dades obertes

Redacció

Barcelona

El portal Dades Obertes, l’aposta de la Diputació de Barcelona per un

nou model de governança

Transformar les dades en serveis

Amb la posada en marxa de dadesobertes.diba.cat es reforcen conceptes com transparència, treball en xarxa i legitimitat de l’acció pública

Foto del portal. FOTO: DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Un instant de la presentació del nou portal al CCCB. FOTO: JOAN ROCA DE VIÑALS / DIPUTACIÓ DE BARCELONA

30 setsetset

VERSIÓ 2014 NÚMEROS 77/78 (juliol-octubre 2004) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

A la Balbina Cortada i en Josep Cuscó

Per Maribel Masip Mirabent

“(...) Són persones com ella les que hem de

tenir sempre presents, les que treballen de

valent en silenci, per després deixar que una

altra rebi els elogis. Són la base d’un castell

però regalant el reconeixement a l’enxaneta.

(...) En Josep ens feia els decorats, ens ajuda-

va amb els llums, el so, ens deixava els seus

quadres, etc. Encara em sembla veure’l amb

una escala al mig de l’escenari movent els

focus. Recordo que sempre li dèiem: Josep,

algun dia el farem sortir dalt de l’escenari! I

avui podem dir que és així. En Josep també és

dalt amb nosaltres, dins el nostre cor. Avui i

sempre! Josep, va per vostè.”

Homenatge als supervivents catalans dels

camps de concentració

Per Redacció

“El passat 11 de maig (2004), la Universitat de

Barcelona retia homenatge als supervivents

catalans dels camps de concentració nazis.

(...) L’IES El Cairat i el Fòrum XXI, els quals

havien organitzat un debat sobre aquest te-

ma el passat mes d’abril, foren convidats pel

President de l’Associació Amical de Maut-

hausen, Enric Marco, qui també fou home-

natjat. Els assistents no pogueren reprimir

les llàgrimes quan es llegien els currículums

i noms dels homenatjats que anaven entrant,

d’un a un, pel passadís central amb el so d’un

violoncel amb el Cant dels Ocells. (...)”

Nota: El 12 de maig de l’any següent, 2005, es

descobrí que Enric Marco havia fi ngit, durant

vint-i-set anys, ser el presoner número 6.448

del camp de concentració nazi de Flossen-

bürg. Al llarg de gairebé tres dècades Marco

va pronunciar centenars de conferències,

com la del 2004 a Esparreguera, sobre la seva

experiència del nazisme.

Canvi de director a La Passió

Per Soledat Lara

“En Joan Castells serà el nou director teatral

de l’espectacle de La Passió. El consell de

l’entitat, encapçalat pel president del Patro-

nat, Manel Roca, ha decidit que Robert Go-

bern i el seu equip de direcció no fi nalitzin el

projecte artístic iniciat l’any 2001 i que havia

de concloure la temporada vinent. (...) Gobern

considera que no s’han comportat adequa-

dament amb ell i el seu equip directiu (format

per David Aguado, Maria Martín i Jaume Na-

varro). (...)”

A més també explicàvem...ART. Neix el Festival d’Art “Obert en Canal” a

l’Escorxador Municipal.

BEQUES. La Fundació Lola Lizaran convoca

dues beques per a estudis artístics, de 2500€

cadascuna. Els aspirants han de ser resi-

dents a la vila i menors de 30 anys.

COMERÇ. El Departament de Comerç, Turis-

me i Consum de la Generalitat atorga un pre-

mi a la Unió de Botiguers d’Esparreguera.

ENERGIA. El PSC demana a l’Ajuntament que

promogui l’energia solar instal·lant plaques

als equipaments municipals.

FINCA. La fi nca de Cal Marimon és cedida al

municipi per la seva propietària a condició

que s’hi faci un museu i una zona verda.

GIMNÀSTICA. Pilar Ortí participa en el Cam-

pionat d’Europa de Gimnàstica Artística Fe-

menina, celebrat a Amsterdam. Queda dotze-

na de cent seixanta-cinc participants.

LOLA. La mostra de teatre alternatiu i de petit

format LOLA celebra la segona edició amb

participants destacats com Albert Mestres,

Joan Casas, Mercè Anglès, Anna Güell, Boris

Rotenstein, Quimet Pla, Ferran Madico, Anna

Lizaran, Victòria Alvelo i Xavier Lauder.

MOSTRA. La III Fira d’Entitats és un èxit, amb

més de 60 entitats participants.

OBITUARI. Moren Josep Cuscó i Pere Rovira.

PLAGA. La Regidoria de Salut Pública comen-

ça una campanya de captura de coloms per

controlar la colònia existent al municipi.

SENTÈNCIA. El tècnic de gas que va revisar

les instal·lacions de la rostisseria “La cuina de tots” –on hi va haver l’explosió el juny del

2000– és condemnat a 3 anys de presó per

homicidi imprudent.

TEATRE. Andreu Sitjar, Enric Martínez i Joan

Serra dirigeixen Les fi guretes de vidre, de Ten-

nessee Williams, al Patronat Parroquial.

Coses que passaven...

Coses que es deien...

Pàgina 21 número 78 (Cartell del II Festival de Música Jove NASDAT 2004)

Portada número 78

Pàgina 5 número 78 (Esparreguerins del 2004)

31

les pistes de la zona esportiva i el primer entrenador de l’equip sènior va ser el Lluís Monné i just després el Josep Guixà. Cal tenir en compte que des de 1977, ja organitzàvem tornejos d’estiu que van assolir una gran po-pularitat a la comarca i que malauradament han desaparegut no fa gaires anys.

El Ramon Segura va pertànyer a les juntes de la Penya Barcelonista, del futbol camp, del bàsquet i fi nalment, va ser presi-dent del Futbol Sala els tretze primers anys i més endavant entre el 2011 i el 2013. Els primers anys van ser molt difícils, sobretot per l’economia: l’Ajuntament aleshores ja ajudava poc. Sort de la gent que va col-laborar, sobretot les famílies dels jugadors, i així fi ns ara, amb moments millors i pitjors. Recorda amb emoció l’any 1988 quan van ser nomenats el millor club de Catalunya de futbol sala, també fa esment que el mateix any van quedar tercers al campionat d’Es-panya de categoria infantil. I com oblidar grans futbolistes fets a l’escola del FSE, que han sembrat molts equips de la comar-ca tant de futbol sala com del futbol camp: Jordi Lardín, Cristian Lobato, Miguel Martin, Pol Pacheco...

El 29 de novembre, el Futbol Sala Espar-reguera, organitza la festa dels 25 anys, una gran efemèride de la qual el Ramon i molts dels seus amics en són els culpables. Sem-pre cal celebrar l’esperit de les persones que de manera desinteressada, creuen que de la seva feina algun dia se n’aprofi tarà algú.

L’ENTREVISTA

Carles Reynés

Ramon Segura Amigótaxista i esportista d’acció

Sóc de l’època que quan un jove tenia una certa edat, calia anar a treballar. Potser m’hauria agradat estudiar, però... El Ramon va fer d’aprenent en un taller mecànic però sabia que tard o d’hora seria taxista com el seu pare. El Segura pare, feia companyia amb el Masferrer del carrer Montserrat, propietari d’una botiga de venda i arranja-ments de bicicletes. El meu pare i el Mas-ferrer van partir peres, així que vaig arribar de la mili amb 22 anys i vaig començar la meva professió de taxista, fi ns a l’any 2009 que em vaig retirar. L’any 1966, teníem la parada de taxi just davant de casa al carrer dels Arbres, no com ara que és comunitària a prop del mercat. En aquell temps el taxi, en un poble com Esparreguera, cobria les mancances de l’únic transport comunitari que era La Hispano Igualadina i sobretot desplaçaments a hospitals; curiosament, quasi cinquanta anys després, la feina dels taxistes d’Esparreguera continua essent, fet i fet, la mateixa.

El Ramon Segura, de sempre, ha estat una persona d’esport. Un esportista d’acció tant a les pistes com a les ofi cines. De jove vaig jugar a bàsquet, a handbol i junt amb una bona colla vam ser els primers a jugar al futbol sala a Esparreguera. De fet el futbol i el Barça, són les seves grans afi cions i just a partir de la Penya Barcelonista d’Esparre-guera, ara fa 25 anys, van fundar el Futbol Sala Esparreguera (FSE); va ser un 17 de juny al bar La Afi ción. Aleshores jugàvem a

El Ramon Segura Amigó,

de l’espardenyeria

Segura que hi havia

al carrer dels Arbres,

és una persona justa

en paraules, però

cal conèixer la seva

activitat professional i

la seva tasca al front de

l’esport d’Esparreguera,

per saber moltes coses

que, no pas gaires anys

enrere, o no existien o

eren molt precàries.

El Dia de la Premsa Comarcal refl exionarà sobre la

importància “dels mitjans de quilòmetre zero”

L’ACPC presentarà la Radiografi a del sector i debatrà la situació de la premsa amb reconeguts ponents del món de

la Comunicació el 14 de novembre. El Dia de la Premsa Comarcal “vol ser una nova eina de difusió, de coneixement i de reconeixement per als mitjans de quilòmetre zero”, segons ha explicat Carles Ayats, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, entitat organitzadora. Aquesta primera edició, que se celebrarà al Centre Cultural El Born de Barcelona, s’ha plantejat com “un dia de projecció i anàlisi, de debat i refl exió sobre un model informatiu descentralitzat, arrelat entre els seus lectors i necessari per entendre aquest país polièdric”.

El president de Premsa Comarcal assegura que la jornada servirà per reivindicar un model de negoci “nascut per infor-mar d’allò que és proper al lector, i que ha tingut la necessitat, gairebé permanent des del seu naixement, de reivindicar-se fora del seu àmbit natural tot i agrupar un centenar d’editors, més de 130 capçaleres i més de 700 professionals arreu del territori. Un sistema escrit de comunicació sense el qual el relat de país quedaria incomplet”.

Ayats recorda també el paper de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) que “defensa, des de fa gairebé trenta-cinc anys, la pràctica totalitat d’empreses i entitats editores de premsa comarcal i local d’informació general exis-tents a Catalunya, en format paper o digital, escrites en català i amb difusió de pagament”.

El Dia de la Premsa Comarcal comptarà amb la participació de dotze reconeguts ponents del món de la comunicació que, ja sigui en conferències o en una taula de debat, “avaluaran com som i com ens veuen, què fem i què esperem, on som i cap a on anem”. Cal destacar els periodistes Antoni Bassas i Xavier Graset, el publicista Lluís Bassat, el conseller d’Empresa Felip Puig, i directius com Jordi Garcia Tabernero (Gas Natural Fenosa) o José Ángel Abancéns (AB MABA Publicidad). També aquell dia es presentarà la Radiografi a de la Premsa Comarcal, un extens estudi realitzat per la empresa Media Hotline que analitza en profunditat aquest sector.