16 el 3 de vuit DIVENDRES, 20 DE GENER DEL 2017

ACTUALITAT

ww

w.e

l3d

evu

it.c

at

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat l’enderroc de l’antic club Las Palmeras, situat a la carretera C-31, entre Mas Mel i Segur. L’incendi que va pro-duir-s’hi el passat dia de Sant Esteve va malmetre greument

l’estructura de l’ediici, segons l’informe que han elaborat els serveis tècnics municipals de l’Ajuntament de Calafell, i el seu estat actual representa un perill d’ensorrament. L’Ajunta-ment de Calafell informa que requerirà l’enderroc a l’actual propietari de l’ediicació, l’en-titat bancària Bankia. Si no obeeix, l’Ajuntament de Ca-lafell farà l’obra amb caràcter

subsidiari i reclamarà al banc el que costi. L’expedient es tramitarà amb la màxima rapi-desa, però cal tenir en compte que l’Ajuntament de Calafell ha de fer un mínim de dos re-queriments, amb els terminis que estableix la llei, inclosos els recursos que pugui presen-tar la propietat, per poder de-manar al jutjat el permís per entrar a la finca i demolir-la. Mentre no es pugui procedir a l’enderrocament de l’antic club Las Palmeras, es tancaran tots els accessos a l’ediici per im-pedir que hi entrin persones. Cal recordar que l’edifici es-tava ocupat iŀlegalment i que els ocupants van tornar-hi a entrar al cap de poques hores de l’incendi saltant-se la cinta de policia que prohibia el pas. Per això cal prendre mesures per prevenir riscos. L’edifici que ara vol enderrocar l’Ajun-tament calafellenc havia es-tat bar i hostal. Fa una dècada i mitja s’hi va obrir un club de carretera, Las Palmeras, que va tancar temps després. Des de fa uns anys, està buit i havia estat ocupat iŀlegalment.

Alt Penedès | Crisi econòmica

Calafell enderrocarà l’antic club Las Palmeras // MALMÈS Va quedar molt afectat per l’incendi del dia de Sant Esteve

3d8Calafell

Un incendi al carrer Fon-tanilles de Sant Sadurní, al costat de l’església, va obli-gar dissabte al matí a eva-cuar cinc veïns d’un edifi-ci que van ser traslladats a l’hospital per inhalació de fum. Segons fonts de l’Ajuntament, el foc va co-mençar al voltant de 2/4 de 7 del matí en un dels blocs del carrer. Fins a la zona s’hi van traslladar efectius de la policia local i els Mos-sos d’Esquadra, quatre do-tacions de bombers de Vi-lafranca del Penedès i dos de Martorell, a més de tres ambulàncies.Tal com recull el mitjà de comunicació municipal,

l’interior del pis on es va originar al foc va quedar completament cremat i es van calcinar bona part dels béns materials. El veí de l’immoble on es van origi-nar les flames, juntament amb dues parelles que vi-vien als altres habitatges de l’edifici, van ser traslla-dats a l’Hospital Comarcal de Vilafranca com a conse-qüència de la inhalació de fum, però cap d’ells de gra-vetat. Tots van abandonar l’edifici pel seu propi peu a excepció de la parella del pis superior, un matrimoni d’edat avançada, que va re-bre l’assistència dels agents de seguretat.La ràpida intervenció dels diversos cossos de segure-tat va permetre controlar ràpidament el foc i posar fora de perill els veïns que

en aquell moment es troba-ven a l’edifici. De moment es desconeixen amb certe-sa les causes de l’origen de

les flames, tot i que els pri-mers indicis apunten al fet que podria haver estat per un curtcircuit.

Sant Sadurní | Successos

Un incendi obliga a desallotjar cinc veïns d’un edifici a Sant Sadurní// ORIGEN Tot apunta que les lames les va causar un curtcircuit en un pis del carrer Fontanilles. Els veïns van ser traslladats a l’hospital

3d8Sant Sadurní

Els bombers treballant en l’extinció de les lames | AjuNTAmENT

El diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Dipu-tació de Barcelona, Jordi Fàbre-ga, va lliurar a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca l’estudi que ha fet la Corporació per a la reurbanització i adequació d’un itinerari de vianants en un tram de la carretera BV-2129, coneguda com la carre-tera del Castell. La via uneix actualment Sant Martí Sarro-ca amb el conjunt monumen-tal de l’església de Santa Maria i el castell dels Santmartí, al barri de La Roca, seu del nucli

històric del municipi. Per les característiques del recorre-gut i les impressionants vis-tes que ofereix, aquesta car-retera s’ha convertit en una ruta d’interès per als vianants. L’estudi que la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajun-tament de Sant Martí Sarroca determina quines actuacions s’han de realitzar a la carrete-ra per adequar-la a aquestes noves necessitats de mobili-tat. Inclou un itinerari de via-nants en tot el seu recorregut i mesures per a integrar-la en l’estructura urbana de les àre-es residencials que travessa, a la vegada que també resol els dèicits de serveis urbans que existeixen als seus marges.

Sant Martí Sarroca | mobilitat

Elaboren un estudi d’itinerari de vianants a la carretera del Castell// ACTUACIONS Determina les noves necessitats de mobilitat de la via

3d8Vilafranca

El diputat Jordi Fàbrega, amb tècnics i membres de l’equip de go-vern de l’Ajuntament de Sant martí Sarroca | DIpuTACIó

moment de l’incendi del passat 26 de desembre | Aj.CALAFELL

Olèrdola

Es reorganitzen els contenidors de les Àrees d’Emergència de recilatge

Les àrees d’emergència són espais que disposen d’una ba-teria de contenidors per a to-tes les fraccions dels residus municipals. Estan pensades per aquells residents que no poden acollir-se al calendari

de la recollida porta a porta, però sovint se’n fa un mal ús. Així s’ha detectat a Sant Pere Molanta i per això s’ha decidit reorganitzar la ubicació de les zones d’emergència de reci-clatge i traslladar els conteni-

dors de rebuig i d’orgànicaper a ubicar-los al carrer Sant Roc/cantonada amb el carrer de la Font del Cuscó. Així mateix, la zona de contenidors de re-ciclatge de Vila Maimona es reubicarà al inal del passeig.

Un total de 24 ens turístics públics i privats de la Costa Daurada promocionaran els seus atractius de manera con-junta i coordinada en fires

nacionals, estatals i inter-nacionals que se celebrin al llarg d’aquest any 2017. Així ho estableix l’acord anual de l’anomenat Conveni Corner signat aquest dilluns al Palau de la Diputació de Tarragona, institució que promou aques-ta participació en esdeveni-ments turístics juntament

amb l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat. En-tre les administracions públi-ques signants hi ha els ajunta-ments del Vendrell i Calafell. L’alcalde vendrellenc, Martí Carnicer, i va assistir també en tant que president del Pa-tronat de Turisme de la Dipu-tació de Tarragona.Les accions a desenvolupar en el Conveni Corner, les quals comencen amb la Fira Internacional de Turisme Fi-tur d’aquests dies a Madrid, compten amb un pressupost conjunt i compartit de ma-nera proporcional entre tots els participants. Pel que fa a les fires internacionals, els signants del conveni partici-paran a les fires ITB (Berlín, Alemanya), Vakantiebeurs (Utrecht, Holanda), WTM (Londres, Regne Unit), MITT (Moscou, Rússia) i IGTM (Ca-nes, França). I quant a les ires estatals i nacionals, a més de Fitur, seran presents als certa-mens d’Unibike (Madrid), Na-vartur (Pamplona) i B-Travel (Barcelona).

Baix Penedès | Turisme

Conveni anual per a la promoció turística de la Costa Daurada // DEL BAIX PENEDÈS Hi ha els municipis del Vendrell i Calafell

3d8Tarragona

Els signants del Conveni Corner amb Woody, la mascota de port Aventura, un dels grans actius turístics de tot Tarragona | DIpuTACIó

Castellón el Periódico MediterráneoVIERNES

20 DE ENERO DEL 2017 11

EL CONSELL DENUNCIA LA INACCIÓN EN CASTELLÓN

Fomento pospone un año la obra que reducirá media hora el tren a Barcelona

RAMON OLIVARES RUIPÉREZrolivares@epmediterraneo.com

CASTELLÓN

El Ministerio de Fomento pospone hasta abril del 2018, un año después de lo que anunció la exmi-

nistra Ana Pastor, la obra que re-ducirá en «35 minutos» el trayec-to en tren entre Castellón y Bar-celona. Son palabras del propio ministro Íñigo de la Serna, que recientemente ha dado la nueva fecha de finalización de los tra-bajos en la variante que permiti-rá eliminar el tramo de vía única entre Vandellòs y Tarragona.

Según ha señalado de la Serna, será en el «entorno de la prima-vera, abril del 2018», cuando fi-nalizarán las obras y comenza-

Espera probar en abril del 2018 el nuevo trazado entre Vandellòs y Tarragona

b rá la circulación «de trenes pa-ra las pruebas» en esta zona. Con ello, la apertura todavía se retra-sará más tiempo. El ministro de Fomento calificó de «paso de gi-gante» la nueva variante (entre las localidades tarraconenses de l’Hospitalet de l’Infant y Vila-Se-ca), en la que está invirtiendo hasta 800 millones de euros.

Y es que es una infraestructu-ra fundamental para el corredor mediterráneo. No en vano, el pa-sado verano se registraron mu-chos problemas en la zona deri-vados de una avería, que se agra-varon al contar con solo una vía a lo largo de 64 kilómetros, lo que genera uno de los cuellos de bote-lla más importantes del eje.

NECESITARÁ MÁS OBRAS // Además, una vez finalicen las actuaciones que permitirán contar con doble vía en este recorrido, no habrán acabado las obras. Y es que, según denunció el conseller catalán de Territori i Sostenibilitat, Josep

Rull, el trazado se abrirá «sin an-cho internacional». De esta ma-nera, cuando se implante este entre Castellón y Vandellòs, tam-bién será necesario prolongar la obra hasta Tarragona.

El proyecto que debe implan-tar el ancho ferroviario interna-cional de Castellón hacia el norte es otro tema polémico. Y es que, como señala el secretario autonó-mico de Obras Públicas, Josep Vi-cent Boira, llevan «tres años espe-rando y las obras no han empeza-do». Por el momento ni siquiera se conoce que hará Fomento en

la zona, después de que recula-se de su intención de cambiar las dos vías a ancho europeo y no de-jar el ibérico. Lo hizo debido a las presiones de los empresarios y del puerto de Castellón, que de-sea una salida hacia el norte has-ta que disponga del acceso sur con tercer carril.

De la Serna sí atenderá la soli-citud del Consell y la Generalitat catalana de designar un coordi-nador para el corredor medite-rráneo, figura que espera nom-brar en breve y «que no existe en ningún otro corredor», dijo. H

33Un tren pasa por delante de la central nuclear de Vandellós I, un tramo con una única vía para los dos sentidos.

JOAN REVILLAS

sin Alvia Los senadores de

Compromís por Castellón Jordi Navarrete y Carles Mulet denuncian que el Gobierno no va a recuperar el servicio de Alvia que conectaba Vinaròs con Madrid antes de las obras del tercer carril, según consta en la respuesta escrita a una pregunta que ambos formularon al Ejecutivo.

<

CATALUNYA

Viernes 20 enero 2017 3Expansión

El grupo Pàver crece en estampación con la compra del 60% de FontimeCONCENTRACIÓN/ La empresa familiar de Granollers se hace con la mayoría accionarial de la compañía de Sant Fruitós de Bages, que le permitirá ampliar su negocio con prensas de mayor tamaño.

Sergi Saborit. Barcelona Concentración entre dos em-presas catalanas del sector de la estampación. El grupo Pàver, con sede en Granollers (Vallès Oriental), acaba de ce-rrar la compra del 60% del ca-pital de Fontime, una compa-ñía de Sant Fruitós de Bages fundada en 1948 por la familia Font.

La operación corporativa, asesorada por la consultora Compas, persigue diversos objetivos. Por un lado, es una solución al problema de rele-vo generacional que existía en Fontime, por lo que se da con-tinuidad a la empresa, que pa-sa a formar parte de un grupo más amplio. La compra am-plía también el campo de acti-vidad de Pàver, que trabaja con prensas metálicas peque-ñas y medianas, mientras que Fontime está especializada en prensas de mayor tamaño. Además, se responde así al in-cesante proceso de concen-tración global del sector de la automoción, donde los clien-tes cada vez son más grandes.

Trayectoria El grupo Pàver facturó 19 mi-llones de euros en 2016 y, con la incorporación de Fontime, confía en alcanzar unos ingre-sos de 22 millones este año.

Fundada en 1967 por An-drés Palau y Pedro Vera, Pàver está gestionada actual-mente por la segunda genera-ción y cuenta con dos filiales: Rélem, especializada en tubos

T.Díaz. Barcelona La multinacional sueca Ikea abrirá en Tarragona su mayor tienda de España. La compa-ñía invertirá 80 millones de euros en la puesta en marcha del complejo, que calcula que abra a partir de 2018.

Desde la compañía no faci-litan ninguna fecha concreta a la espera de los permisos de las administraciones públicas, como avanzó ayer el Diari de Tarragona. “Estamos desean-do hacer realidad nuestro proyecto en Tarragona y lo haremos tan pronto las admi-nistraciones nos otorguen los permisos, licencias y conte-mos con los avances urbanís-ticos necesarios para poner este proyecto en marcha”, di-jeron fuentes de Ikea.

Para la empresa de mobilia-rio y decoración éste sería su cuarto establecimiento en Ca-talunya, tras las tiendas que tiene en L’Hospitalet de Llo-bregat, Badalona y Sabadell; pero la primera fuera de la re-gión metropolitana de Barce-lona.

Ikea no ha revelado el nú-mero de empleados que con-tratará pero en la compañía aseguran que “allí donde nos instalamos trabajamos para tener un impacto positivo ca-racterizado por la creación de empleo, contratación de pro-veedores locales, la estimula-ción del sector o incluso como catalizadores para atraer a otras empresas en el entorno de nuestro proyecto”.

Ikea ha anunciado también que ampliará su centro logís-tico en Valls (Alt Camp).

Ikea invertirá 80 millones para abrir una tienda en Tarragona

La fábrica y la sede central de Pàver se encuentra en el polígono Coll de la Manya de Granollers.

metálicos para automoción, y Pavertade, esta última radica-da en Eslovaquia, donde la compañía se instaló en 2011. Desde estas instalaciones abastece también a clientes de Polonia, Hungría y Serbia.

Con una plantilla de 70 tra-bajadores, Pàver se desarrolló en sus inicios de la mano del sector de los electrodomésti-

cos, ya que era proveedora de la antigua Corberó. Sin em-bargo, la crisis de este sector llevó a la empresa a reinven-tarse y a reconducir su activi-dad hacia el negocio de las es-tampaciones metálicas para la industria del automóvil, aun-que sigue fabricando para empresas de electrodomésti-cos. Entre sus clientes desta-

can Robert Bosch, Valeo, Del-phi, Mahle Behr, BJC, Braun, Copreci, Casals y De Dietrich.

Con la compra de Fontime, Pàver podrá pasar ahora de trabajar con prensas de 250 toneladas a 400 toneladas, ya que cinco de las 20 prensas de la compañía de Sant Fruitós de Bages son de este tipo. Fontime trabaja para empre-

Pàver celebra este año su 50 aniversario y está ahora gestionada por la segunda generación, que quiere duplicar el tamaño del grupo.

El nuevo grupo factura 22 millones

Con la incorporación de Fontime, la compañía pasa a facturar 22 millones de euros; la industria del automóvil es su principal cliente.

Pàver disponía hasta ahora de dos filiales, una ubicada en Eslovaquia, y otra especializada en tubos metálicos: Rélem.

La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia ha dado su visto bueno a la operación de compra del 60% de Estampaciones Sabadell (Essa) por parte de Acek, firma del grupo de componentes de automoción Gestamp. La corporación controlará así el 100% de Essa, donde entró en 2011 con un 40%. La firma catalana tiene planta en Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental).

Luz verde a Gestamp para adquirir Essa

sas como Denso y en 2015 fac-turó 2,38 millones de euros. Según las cuentas de ese ejer-cicio la empresa se encuentra en pérdidas (-75.000 euros). Sus instalaciones productivas en el Bages cuentan con una superficie edificada de 5.500 metros cuadrados.

Por su parte, Pàver tiene en Granollers una planta de 4.600 metros cuadrados que amplió en 2007. La inversión en Fontime se produce en el año en el que la firma celebra su 50 aniversario y permitirá a la empresa avanzar en su plan para duplicar su cifra de ne-gocio en 2025.

BARCELONACALLE GANDUXER Nº 140, 934180269CALLE MUNTANER Nº 216, 685954542

RENOVACIÓNAsombrosos descuentos en

nuestras camas de exposiciónDISPONIBILIDAD LIMITADA

hastens.com

Diari Divendres, 20 de gener de 2017 35 | CATALUNYA

EFE

Catalunya, amb més de 300.000 persones en llista d’espera medi-coquirúrgica, és la comunitat au-tònoma amb un nombre més ele-vat de pacients pendents de la sa-nitat pública; i la tercera comunitat, després d’Andalusia i Madrid, que més denúncies rep pels seus ser-veis sanitaris.

Aquestes són algunes de les conclusions de la memòria anual que ahir va fer pública l’associació El Defensor del Pacient, que l’any passat va tramitar a tot Espanya un total de 14.802 denúncies sanità-ries (372 més que el 2015), dels que 841 van ser amb resultat de mort (35 més que el 2015).

L’informe diu que a Catalunya hi ha 300.000 persones en llis-tes d’espera: 161.700 pacients pendents de ser operats (amb un retard mitjà de 110 dies) i 138.600 que esperen torn per a proves di-agnòstiques.

Intervencions de pròtesis de maluc, artroscòpies de genoll, operacions de cataractes, amíg-dales i colecistectomies són pa-tologies que moltes vegades ex-cedeixen els 130 dies d’espera, segons l’informe, que també de-nuncia que Catalunya és la co-munitat que més llits hospitala-ris ha perdut, més de 2.000, pro-ducte de les retallades entre els anys 2010 i 2014.

Malgrat que Catalunya lidera el nombre de pacients en llista d’espera, és Canàries la que més dies de demora mitjana acumu-la per a una intervenció quirúrgi-ca (160 dies), seguida de Múrcia (127), Extremadura (125), Cas-tella-la Manxa (120), Comunitat Valenciana (115), Navarra (111), Catalunya (110), Aragó (110), Castella i Lleó (104), Cantàbria (100) i Madrid (90). Les CCCA amb menys espera són La Rioja (42 dies), País Basc (50), Andalusia (62), Galícia (75), Balears (77) i As-túries (83).

Del total de denúncies trami-tades per aquesta associació, la sanitat madrilenya va acumular 3.468 casos, Andalusia va sumar 2.585 denúncies, i Catalunya 2.199, totes elles per presumpta

negligència medicosanitària. Les denúncies es van distribuir en 1.749 denúncies contra centres sanitaris de Barcelona, 254 con-tra els de Tarragona, 106, con-tra els de Girona i 90 contra els de Lleida.

Els hospitals més denunciats a Catalunya són el Vall d’Hebron, seguit del de Bellvitge, el Clínic, Sant Joan de Déu i el Germans Trias i Pujol, que, lògicament, són els que més pacients atenen.

Els serveis d’urgències d’An-dalusia són, amb diferència, els que més denúncies acumulen, seguits dels de la Comunitat Va-lenciana, encara que l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelo-na, que aquests dies pateix la sa-

turació dels seus serveis d’ur-gències, és el segon en aquest rànquing espanyol.

Baixen els casos de grip Els casos de grip a Catalunya han descendit aquesta setmana fins a 282,6 per cada 100.000 habi-tants, davant dels 343,9 que es van donar la setmana passada, encara que l’epidèmia gripal en-cara durarà unes setmanes.

Segons va informar ahir el De-partament de Salut, l’activitat gripal epidèmica es manté en un nivell d’intensitat moderat i així seguirà els pròxims dies. La set-mana del 9 al 15 de gener, la quar-ta de l’epidèmia de grip, els ca-sos han descendit de 343,96 per 100.000 habitants a 282,6. Se-gons Salut, han disminuït en tots els grups d’edat.

SALUT ■ S E G O N S L’ I N F O R M E A N U A L CO R R E S P O N E N T A L 2 0 1 6 D E L A P L ATA F O R M A E L D E F E N S O R D E L PA C I E N T, A M B D A D E S D E TOT E S PA N YA

Catalunya lidera el nombre de

pacients en llista d’espera a l’EstatHi ha 300.000 persones pendents de ser ateses, 161.700 per ser operades i 138.600 per a proves. És la tercera comunitat que més denúncies rep pels serveis sanitaris, després d’Andalusia i Madrid

La saturació del servei és perquè falta dotació econòmica i humana, i no per la grip, diu el sindicat MC. MILIÁN/DT

CATALUNYA El PDeCAT estudia presentar a Puigdemont per Girona i a Mas per Barcelona. En cas que es convoquessin eleccions i l’expresident no estigués inhabilitat arran del judici pel procés participatiu del 9-N.

Els metges atribueixen el col·lapse

d’urgències a les retallades

■ El Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya (CCMC) i el sindicat Metges de Catalunya (MC) han denunciat que la satu-ració «i ocasionalment col·lap-se» d’urgències no es deu a l’epi-dèmia de grip, sinó a la insufici-ència pressupostària i a les retallades de 8.800 milions dels últims sis anys.

El CCMC i del MC es van re-unir ahir per abordar «la situa-ció de saturació extrema que vi-uen des de fa setmanes els ser-veis d’urgències dels hospitals, en l’atenció primària i el sector sociosanitari» i van compartir la seva «preocupació per una si-tuació que posa en evidència que el problema ve de lluny i que els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit».

«La saturació, i ocasional-ment col·lapse, que periòdica-ment viuen els serveis d’urgèn-cies demostra que, més enllà de l’actual context d’epidèmia, l’ori-gen es troba en la suma de diver-ses causes que tenen a veure amb la insuficiència pressupostària i la falta de recursos, però tam-bé amb dèficits estructurals i or-

ganitzatius i amb l’evolució so-ciodemogràfica de la població», han denunciat els metges.

Els metges es queixen de «l’in-frafinançament crònic de la sa-nitat, sumat a les retallades pres-supostàries dels últims anys», que calculen en més de 8.800 milions d’euros en els últims sis anys. «L’ofec econòmic que pa-

teix la Generalitat ha suposat una gran pèrdua de recursos hu-mans i d’inversions», denunci-en els facultatius.

«En ple debat dels Pressu-postos, és el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per arribar al consens per recuperar els nivells de des-pesa en salut d’abans de la cri-si. La insuficiència pressupos-

tària en sanitat posa en risc un dels pilars bàsics de l’estat del ben-estar», adverteixen.

Molt lluny del 2010 Després de constatar que «se-guim molt lluny» de la despesa en Salut de l’any 2010, abans de les retallades, els metges assenya-len que el pressupost previst per al 2017 (8.876,1 milions d’eu-ros), amb una despesa per càpi-ta de 1.186 euros, «està molt per sota dels 1.297,5 euros per habi-tant de l’any 2010».

«Aquestes xifres són de les més baixes d’Espanya i, evidentment, seguim molt lluny de la despesa dels països de l’entorn europeu», afegeixen. Els metges ressalten «l’esforç i compromís dels pro-fessionals que treballen en els di-ferents nivells assistencials», que, asseguren, «estan suplint les in-suficiències del sistema».

El conseller de Salut, Toni Comín, segons va informar ahir el Diari, no va aportar da-des dimecres de les inversi-ons que preveu el seu depar-tament a l’Hospital Joan XXI-II de Tarragona.

Els últims sis anys el sistema ha rebut 8.800 milions d’euros menys i està infrafinançat

L A C L A U

254 denúncies a Tarragona ■ El Defensor del Pacient va tramitar l’any passat un total de 14.802 denúncies sanitàries a tot Espanya. A Tarragona se’n van cursar 254 de les 2.199 de tot Ca-talunya. Quant a la resta de províncies catalanes, Barcelo-na en va registrar 1.749, Girona en va registrar 106, i Lleida 90.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 20 DE GENER DEL 201722 | Nacional | LES ALTRES EDICIONS a www.elpuntavui.cat

Centenars de tractors,provinents de 15 caps deruta de totes les comar-ques catalanes recorreranla setmana vinent el país,en la mobilització mésgran que ha organitzatmai la Unió de Pagesos. Lamarxa tindrà lloc el 26 i 27de gener i pretén renovar“el contracte de la societatamb el camp”. El 28 de ge-ner els tractors, i autobu-sos contractats pel sindi-cat, confluiran en un actefinal a l’avinguda MariaCristina de Barcelona.

El sindicat organitzaaquests dies un centenard’assemblees arreu delpaís. També ha confeccio-nat un manifest, que llegi-ran alguns dels alcaldesdels 57 municipis en elsquals s’aturarà. La Unió dePagesos busca la complici-tat de la societat i de lesinstitucions. Així, la mar-xa passarà per dins de lespoblacions, i anirà sumantmanifestants i tractors alllarg del país. Els partici-

pants de la muntanya i Po-nent sortiran el dijous deTremp, la Seu d’Urgell i

Lleida per trobar-se a Bell-puig. Faran nit a Cervera icreuaran l’Anoia per arri-

bar a Molins de Rei l’ende-mà. Del Camp i l’Ebre par-tiran des d’Amposta, Del-

tebre i Gandesa el dijous, ies trobaran a la tarda aTarragona. L’endemà s’hisumaran els de l’Alt Campi la Conca de Barberà peranar fins a Molins de Rei.Els tractors de la Catalu-nya central sortiran di-vendres des de Berga i Sol-sona, per trobar-se a Man-resa. L’endemà s’aplega-ran a Santa Perpètua deMogoda. Els del Pirineu iles comarques gironinessortiran el dijous vinentd’Alp i Figueres, i faran nita Vidreres. L’endemà s’hiafegiran els del Maresme,que confluiran a Badalo-na. Els participants del Va-llès i Osona confluirantambé a Santa Perpètua.

Santi Querol, responsa-ble de Sectors Ramaders,assegura: “Volem conti-nuar sent l’ànima dels nos-tres pobles, que els volemvius. Reclamem la dignitatde viure de la nostra feina.Si ens quedem a casa, seràuna mort lenta i agònica.”

El sector més envellitLa pagesia catalana és elsector professional més

envellit, i ara sols repre-senta l’1% dels professio-nals. Els baixos preus enorigen i els canvis en la po-lítica agrària comuna handeixat de sostenir els pre-us agroalimentaris, en unmercat fortament con-centrat en poques distri-buïdores. La renda agràriaha caigut un 39% entre el2001 i el 2015

La marxa pagesa fa unacrida a la mobilització perinterpel·lar el govern i lasocietat a “incorporar laCatalunya pagesa al noumodel de país i superar elsreptes que posen en qües-

tió la seva funció bàsica:proveir d’aliments, con-servar els recursos natu-rals i mantenir el paisatgeagrari i rural, així com ga-rantir una ocupació equili-brada del territori”.

El manifest de la marxapagesa reclama la “dignifi-cació i el reconeixementde la pagesia” i també la re-presentativitat institucio-nal de la Unió de Pagesos.També el respecte a lesprioritats en desenvolupa-ment rural i a les del sec-tor. ■

LLEIDA

Eva PomaresLLEIDA

a És la més gran organitzada mai per la Unió de Pagesos i reclamarà la incorporació de les necessitatsde la pagesia al nou model de país a Sortiran columnes de tractors de 15 punts durant 3 dies

La marxa pagesa recorreràamb tractors tot Catalunya

SabadellTerrassa

Martorell

SantaPerpètua

Olot

Vidreres

Riudellots

VallsLa Bisbal

St. Jaumedels D.

Montblanc

Falset

Vic

Berga

Alp

Bellpuig

Tremp

Artesa de Segre

La Seu d’Urgell

Solsona

Cervera

Gandesa

Vilafrancadel Penedès

Igualada

Manresa

Les Franqueses

Sta. Colomade Farners

Banyoles

Figueres

Ponts

Agramunt

Les Planes

BàscaraTorroellade Montgrí

Medinyà

Tordera

Mataró

Badalona

BARCELONA

GIRONA

Molinsde Rei

TARRAGONA

LLEIDA

Amposta

Tortosa

Deltebre

L’Aldea

El Perelló

Reus El Morell

CambrilsMóra la Nova

Riudoms

Juneda

Balaguer

Sant Joan de les

Abadesses

Val d’Aran

AltaRibagorça

PallarsSobirà

Pallars Jussà

AltUrgell

RipollèsGarrotxa

AltEmpordà

Selva

Maresme

BaixEbre

Montsià

Terra Alta

Riberad’Ebre

Segrià

Noguera

Solsonès

Osona

VallèsOriental

Bages

Anoia

AltCamp

Conca de Barberà

Priorat

Garrigues

Cerdanya

Val d’Aran

AltaRibagorça

PallarsSobirà

Pallars Jussà

AltUrgell

RipollèsGarrotxa

AltEmpordà

Selva

Maresme

BaixEbre

Montsià

Terra Alta

Riberad’Ebre

Segrià

Noguera

Solsonès

Osona

VallèsOriental

MoianèsMoianès

Bages

Anoia

AltCamp

Conca de Barberà

Priorat

Garrigues

Cerdanya

TàrregaTàrrega

Pernoctació la nit del 26

Pernoctació la nit del 27

Les rutes dela marxa pagesa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Volem els nostrespobles vius ireclamem la dignitatde viure de la nostrafeina”Santi QuerolRESPONSABLE DE SECTORSRAMADERS DE LA UNIÓ DE PAGESOS

La seva essència continuasent la mateixa de la Canò-pia urbana, el disseny queva guanyar el concursd’idees resolt el 2014 perdefinir com ha de ser latransformació de la plaçade les Glòries. Des d’aquelladata, però, l’Ajuntament iels veïns i entitats de la zonaafectada han anat omplintde contingut, i en alguns ca-

sos introduint-hi canvis, aaquell esbós original d’obraque haurà de reordenar laintersecció viària que Ilde-fons Cerdà no va saber re-soldre al segle XIX.

L’avantprojecte acordatva ser presentat ahir, i la se-va primera sorpresa és quel’obra s’encarirà respecte alque estava previst al princi-pi: passa dels 30 milions del2014 a uns 42. La tinentad’alcalde d’Ecologia, Urba-nisme i Mobilitat, JanetSanz, explica que el primerdisseny del parc era pocmés que una idea amb uncàlcul de costos orientatiu;la idea inicial s’ha anat des-envolupant amb actua-

cions i treballs més o menysconcrets, i les despesess’han anat ajustant a l’alça.

Fet aquest apunt, el fu-tur parc serà un gran reduc-te verd de 9 hectàrees i amb1.343 arbres de diverses es-pècies. Igualment, disposa-rà d’un conjunt de llocs d’es-tada i per fer-hi activitats.En la seva definició, és onels veïns han tingut mésveu. Així s’han incorporaten l’obra dues àrees per a

gossos al costat de la granclariana central de l’espai,com també una zona reser-vada per a horts urbans.

En cas que es faci la con-nexió dels tramvies, el seupas per les Glòries serà pelperímetre de la plaça, i nopas pel centre. L’inici delstreballs està anunciat per alprimer semestre del 2018,quan encara no s’haurà en-llestit el túnel que el traves-sarà per sota. ■

F. EspigaBARCELONA

Un bastió verd ales Glòries

BARCELONA

a L’Ajuntament i elsveïns de l’entorn de laplaça perfilen elprojecte del parc Una imatge virtual del parc ■ AJ. BARCELONA

L’Ajuntament de Girona hainiciat una plantada de plà-tans al parc de la Devesa. Estracta, segons va explicarahir el regidor de Paisatge iHàbitat Urbà, Narcís Sas-tre, de la primera plantadad’exemplars joves en mésde vint anys.

En concret, ahir se’n vancomençar a plantar nou en

un tram on s’havien tallat fadues dècades perquè esta-ven malalts i no s’havien re-posat mai.

La mesura forma partdel paquet d’actuacions quees duran a terme al parc alllarg d’aquest any, va expli-car ahir el regidor, amb unainversió mínima de 50.000euros. També es vol recupe-rar pous i millorar l’enllu-menat i l’accessibilitat.S’aprofitarà per eliminarestructures, com ara un la-vabo que hi ha al bell mig delpasseig. La recuperació delspous permetrà recuperarrecursos hídrics per rever-tir-los en el parc. ■

Planten els primersplàtans en vint anysal parc de la Devesa

Jordi NadalGIRONA

GIRONA

a S’estan posant alpasseig per reomplirla línia d’arbres, queestava incompleta

Diari Divendres, 20 de gener de 201744 ECONOMIA |

Montoro niega un ajuste adicional de 2.000 millones

MACROECONOMÍA

■ Cristóbal Montoro está se-guro de que «es factible recu-dir el déficit público a los rit-mos que pretende el Gobierno sin tomar medidas adiciona-les». Según él, las medidas apro-badas -tanto aumentos tribu-tarios como cambios en el sis-tema fiscal, entre ellos el endurecimiento de los aplaza-mientos- «representan un es-fuerzo estructural suficiente» para cumplir el objetivo de dé-ficit público de 2017, el «más difícil» en términos cuantita-tivos pero «no de bienestar» de los ciudadanos.

Montoro reconoció que exis-te una «pequeña desviación» entre las previsiones de défi-cit del Gobierno (3,1 % del PIB) y la Comisión (3,3 %), que de confirmarse implicará adop-tar «las medidas necesarias a medida que transcurra este ejercicio» para garantizar el cumplimiento.

En cualquier caso, ha reite-rado que «el Gobierno está con-vencido de que el escenario de crecimiento económico y las nuevas medidas adoptadas son suficientes para llegar al 3,1 %» del PIB de déficit.

El ministro ha puesto el én-fasis de su intervención en la necesidad de contar cuanto an-tes con unos Presupuestos pa-ra este año, que además debe-rían presentarse «en plazo» pa-ra evitar las dudas sobre la estabilidad política del país.

JOSÉ MARÍA CAMARERO

Los ciudadanos que ya hayan amor-tizado la totalidad de sus présta-mos hipotecarios tendrán más complicado reclamar a sus ban-cos la devolución de las cantida-des pagadas de más si contaban con cláusulas suelo. Porque las en-tidades financieras se oponen a reintegrar ese dinero ante este ti-po de casos. Y nisiquiera está cla-ro que el Ministerio de Economía incluya a este colectivo en el de-creto ley que este viernes aproba-rá el Consejo de Ministros por el que se habilita el mecanismo extra-judicial para agilizar las devolu-ciones en tres meses.

Desde el sector bancario sos-tienen que sobre las hipotecas li-quidadas no se puede reclamar es-ta cuestión de las cláusulas suelo porque, directamente, ya no exis-ten esos contratos. Aunque las or-ganizaciones de consumidores han alertado que este tipo de afec-tados también tendría derecho a ver resarcido el pago de sus cuotas en exceso que abonaron hace años. La única vía que parece quedarles

para reclamar su dinero es la judi-cial, mucho más costosa econó-micamente, además de la comple-jidad que supone iniciar una cau-sa en los tribunales para un particular frente a un banco.

A la espera de los últimos ma-tices que el texto normativo que salga de La Moncloa pueda incor-porar, el presidente de BBVA, Fran-cisco González, pidió este jueves desde el Foro Económico de Da-vos «preservar la seguridad jurí-dica» del sistema hipotecario. El

banquero sostuvo que España cuenta con «el mejor del mundo» y también recordó que mucha gen-te ha podido acceder a una vivien-da en propiedad gracias a él.

El ministro de Justicia, Rafael Catalá, se mostró convencido de que con el decreto ley que el Gobier-no tiene previsto aprobar, las en-tidades llegarán a acuerdos con sus clientes para la devolución del dinero que hayan podido percibir indebidamente por cláusulas sue-lo de hipotecas. «Lo que propone-

mos es que se encuentren acuer-dos en última instancia en un pla-zo muy breve, de tres meses máxi-mo», destacó Catalá. La diputada del Grupo Socialista en el Congre-so, Margarita Robles, negó que se deje en manos de los bancos la de-volución de los suelos cobrados en exceso a los afectados, sino que garantiza una respuesta «adecua-da» a los derechos de los consu-midores, quienes considera que quedan«suficientemente prote-gidos» con esta norma.

FINANCIERO ■ ‘ E S PA Ñ A T I E N E E L M E J O R S I S T E M A H I P O T E C A R I O D E L M U N D O ’ , S E G Ú N E L P R E S I D E N T E D E L B B VA

La banca solo resolverá cláusulas

suelo de hipotecas todavía vivas

Imagen de archivo de una protesta contra las cláusulas suelo de los bancos. FOTO: ACN

Los ciudadanos que hayan amortizado sus préstamos tendrán más complicado reclamar a su entidad la devolución

FINANCIERO ■ PA S A R Á A CO N TA R CO N 3 1

AgroBank sumará nueve

oficinas en la provincia

■ CaixaBank ha incrementado un 11,4% el volumen de nego-cio gestionado en el sector agra-rio e industria agroalimentaria en los dos años de trayectoria de AgroBank, su línea de nego-cio especializada, alcanzando los 15.691 millones de euros.

Los clientes han superado los 340.000 tras sumar casi 10.000 incorporaciones en los dos años que lleva en funcionamiento AgroBank.

CaixaBank ha afirmado que se ha convertido en la entidad financiera de referencia para el sector agrario: el número de ne-gocios agrarios clientes de la entidad ha superado los 100.000 (+5%) y casi uno de cada cuatro autónomos del sector es clien-te de AgroBank (24,8% de cuo-ta).

El buen comportamiento del negocio ha impulsado la apro-bación de un plan de nuevas aperturas de oficinas AgroBank, que contempla sumar 300 nue-vas oficinas especializadas, 40 de ellas en Catalunya, de las cua-les nueve serán de la provincia, hasta un total de 873 sucursa-les y 3.000 gestores formados en el negocio agrario.

Con las nuevas aperturas, Catalunya alcanzará las 111 ofi-cinas especializadas, de las cua-les 63 estarán en Lleida, 31 en Tarragona, 9 en Barcelona y 8 en Girona.

Las nueve nuevas oficinas de la provincia se ubicarán en El Pont d’Armentera, Solivella, Barberà de la Conca, Vimbodí, Prades, Ulldemolins, La Fata-rella, Batea y Tivissa.

Marketing en la Cambra de Tarragona■ Pablo Foncillas, lecturer en Dirección Comer-cial en la escuela de negocios Iese, estuvo ayer en la Cambra de Comerç de Tarragona, en el marco del

ciclo de jornadas Bon dia Tarragona, para pronun-ciar una charla sobre tendencias en marketing ti-tulada El marketing que viene lo cambia todo.

Pablo Foncillas, ayer en la Cambra de Comerç de Tarragona, durante el ‘Bon dia Tarragona’. FOTO: LLUÍS MILIÁN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 20 DE GENER DEL 2017 | Camp i Ebre | 25

“Estic molt tranquil·la i sa-tisfeta perquè he pogut ex-plicar què és el ciberacti-visme i com es treballa desdel voluntariat.” Aquestesvan ser les primeres pa-raules de la regidora socia-lista de l’Ajuntament deTarragona Begoña Floria ala sortida del jutjat d’ins-trucció número 1 de Tar-ragona, on va declararcom a investigada pel casInipro, sobre la contracta-ció entre els anys 2010 i2012 de l’empresa del ma-teix nom a l’Institut Muni-cipal de Serveis Socials deTarragona. El titular deljutjat considera queaquesta contractació es vafer amb l’objectiu de finan-çar amb diners públics fei-nes de propaganda políti-ca en benefici del PSC,mitjançant el grup “PSCCiberactivistes Balleste-ros”.

Floria va dir ahir queella mateixa dirigia des del’any 2008 un grup d’acti-vistes que treballaven enbenefici del partit, peròsense remuneració econò-

mica. “El ciberactivismeés una activitat de com-promís polític que es fa desdel voluntariat; és incon-cebible que algú puguipensar que es cobra per feruna tasca voluntària”, vadir a les portes del jutjat,gairebé tres hores desprésd’entrar-hi. Ahir mateix,també va declarar com a

investigat l’excap del gabi-net d’alcaldia, GustavoCuadrado, que hauria de-clarat que desconeixia elsvincles d’Inipro i RicardCampàs (difunt directiude l’empresa) amb el PSC,tot i que va declinar fer de-claracions. L’ex-braç dretde l’alcalde està investigaten la peça principal del

cas, que suma 14 impu-tats, entre els quals el ma-teix Josep F. Ballesteros.

En la interlocutòria, eljutge assenyala les sevessospites que, presumpta-ment, Inipro només eraun “instrument” perquèafiliats i simpatitzants so-cialistes cobressin per pro-moure l’activitat del partiti donar suport per mitjà deles xarxes socials a l’alcal-de Ballesteros. “Mai no hedemanat treballadors, si-nó voluntaris”, va puntua-litzar la regidora, que vaindicar que el grup podiaestar format per una cin-quantena de persones. So-bre el fet que els activistesdel partit estiguessin alho-ra cobrant de l’empresaInipro, Floria va dir que“de vegades hi ha coinci-dències de persones en eltemps i el lloc”. “El 2011vaig demanar col·labora-cions a aquestes personesi ja està”, va dir.

La regidora, investiga-da en el marc de presump-tes delictes de malversa-ció, tràfic d’influències,prevaricació i alteració depreus de subhastes públi-ques en una peça separadadel cas, va dir que el pri-mer cop que va sentir aparlar d’Inipro va ser l’any2013, i va afirmar que maino ha tingut “res a veure”amb els contractes de ser-veis socials “ni amb lescontractacions d’Inipro niamb la gestió de progra-mes de polítiques socials”.Floria va explicar que eljutge no li va demanar so-bre la memòria dels tre-balls fets per l’empresa. ■

Floria diu que els activistesdel PSC eren voluntaris

Carina FilellaTARRAGONA

a La regidora i l’excap d’alcaldia de Tarragona van declarar al jutjat pel cas Inipro a Floria va explicarque els “ciberactivistes” no cobraven i que ella no té res a veure amb la gestió dels serveis socials

“No tinc res a veureamb la gestió delsserveis municipals [...]ni amb els contractesd’Inipro”Begoña FloriaREGIDORA DEL PSC INVESTIGADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La regidora del PSC, Begoña Floria, ahir al matí, entrant al jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona ■ JOSÉ CARLOS LEÓN

“El ciberactivisme ésuna activitat decompromís polític quees fa des delvoluntariat. Mai no hedemanat treballadors,sinó voluntaris”

Ensurt al Baix Ebre. ElsBombers de la Generali-tat van donar per contro-lat ahir la tarda l’incendique des de la matinada vacremar vora 35 hectàreesde matolls i pinassa a lazona del coll dels Rajolers,prop de Campredó (Tor-tosa). El Departament

d’Interior investiga lescauses del foc, que tot fapensar que hauria estatprovocat, ja que s’han de-tectat de cinc a sis focuspràcticament simultanis iprop de camins. “Han es-tat consecutius i, pertant, es fa una investiga-ció per esclarir les cau-ses”, va assegurar ahir eldirector territorial d’Inte-rior, Joan Juan Aixa.

Les persones desallot-jades preventivament du-rant el matí, una donaamb mobilitat reduïdad’un xalet de la zona deFont de Quinto i set veïnsde la zona, ja van poder re-

tornar als seus habitatgesahir la tarda. Segons elSistema d’EmergènciesMèdiques (SEM) no hi vahaver cap persona ferida.Tot i que les flames no vanarribar a cap habitatge, síque van cremar el magat-

zem d’un particular.Durant la tarda es van

mantenir una desena dedotacions i, al tancamentd’aquesta edició, estavaprevist deixar-ne un pa-rell per assegurar que elfoc no revifés.

La columna de fum, enuna zona a tocar de diver-ses indústries, va ser visi-ble durant bona part delmatí des de les poblacionsveïnes i va dificultar la vi-sibilitat de la C-42 entreTortosa i l’Aldea. ■

Cremen 35hectàrees propde Campredó

S. Cases / L’EbreTORTOSA

a El foc, amb diferentsfocus prop de camins,podria haver estatintencionat

Pla general de la fumarada causada per l’incendi al coll de Rajolers ■ ACN

El foc de Tortosa va mobilit-zar al llarg del dia una qua-rantena de dotacions delsBombers de la Generalitat,entre unitats terrestres vin-gudes de diferents parcs delterritori i mitjans aeris. En eldispositiu també van treba-llar 17 patrulles dels Mossosd’Esquadra, quatre delsAgents Rurals, efectius de lapolicia local, dues ambulàn-cies del SEM, tècnics de Pro-tecció Civil a les Terres del’Ebre i un tècnic de l’Ajunta-ment de Tortosa. El centrecoordinador es va establir atocar de la benzinera de la C-42 entre l’Aldea i Tortosa. Partdels esforços durant el matíes van centrar a evitar que unpossible canvi de direcció delvent fes saltar el foc d’unabanda de la carretera a l’altra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quarantadotacionsmobilitzades

17ara DIVENDRES, 20 DE GENER DEL 2017 societat

El conseller de Justícia, Carles Mundó, va fixar ahir la data per inaugurar la presó de règim obert de la Zona Franca de Barcelona: l’any 2021. Pel que fa al centre de preventius, va assegurar que encara no hi ha data.

PRESÓ A LA ZONA FRANCA EL 2021

Dos dies abans que acabi la Marató de Donants de Sang, el Banc de Sang ja ha recollit 8.517 donacions, que han permès remuntar les reserves dels hospitals. Això equival a satisfer les necessitats dels pròxims nou dies.

LES RESERVES DE SANG, RECUPERADES

veni, perquè ahir encara no havien rebut el text.

Tot i que el president de la Fede-ració de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, va reconèixer ahir la dificultat de fer seure totes aquestes empreses a la taula de nego-ciació, Colau va donar per fet que les companyies signaran aquest conveni i va advertir que les administracions han de poder fer aplicar la llei per la via sancionadora. “No és la nostra via, però evidentment hem de fer complir la llei, especialment a qui més té i a qui està fent negoci amb un dret fona-mental”, va avisar l’alcaldessa. Pre-cisament, la via sancionadora ja l’ha fet servir la Generalitat, que en els úl-tims mesos ha comunicat 75 expedi-ents sancionadors per haver incom-plert la llei i n’ha obert 200 més.

Solució a la pobresa energètica Els representants de les quatre di-putacions catalanes també confien que el conveni ajudarà els Ajunta-ments a donar resposta a un dels principals problemes que afecta ara mateix els ciutadans dels seus muni-

cipis. Per exemple, la Diputació de Barcelona va anunciar ahir que pre-veu ajudar 4.000 llars en situació de pobresa energètica de més de 200 municipis entre el 2017 i el 2018, després de fer les corresponents au-ditories als habitatges.

Les entitats socials també s’han posicionat i ahir van demanar apli-car aquest conveni com més aviat millor. Des de la Taula del Tercer Sector veuen amb bons ulls l’acord i demanen que el Govern es reunei-xi amb les empreses subministrado-res abans de l’1 de març. El seu pre-sident, Oriol Illa, va advertir en un comunicat que aquest conveni “eli-mina les excuses perquè les compa-nyies compleixin la llei 24/2015”.

Per la seva banda, l’Aliança con-tra la Pobresa Energètica va retreu-re al Govern que el conveni arribi “tard” i amb “llacunes importants”. A més, diu que les companyies hau-rien d’assumir “el 100% dels deutes acumulats i dels descomptes” a apli-car i que s’hi haurien d’incloure les famílies que viuen en “habitatges recuperats de la banca”.e

rebut és en funció de la tarifa del seu comercialitzador.

El preu majorista de l’electricitat afecta menys de la meitat del rebut, que és la part que fa referència al consum d’energia. La resta del rebut la formen costos regulats i impostos.

Malgrat que la pujada de la llum s’atribueix a l’augment de la de-manda, les associacions de consu-

midors no tenen clar que aquesta en sigui l’única causa. Facua va de-nunciar dimecres la falta de sensi-bilitat del govern espanyol davant l’“injustificat encariment del rebut elèctric”. Per la seva banda, l’OCU va exigir una investigació davant l’escalada del preu i va apuntar que hi podria haver altres elements darrere “la forta pujada”.e

“Les elèctriques ho poden aprofitar per apujar preus”

del gas és perquè són les gasistes les que estan marcant el preu ac-tualment, ja que “no hi ha aigua ni vent, i el parc nuclear està limi-tat pel tancament a França”.

Ja d’entrada, però, Nadal va ad-vertir que la mesura influirà poc en la tarifa final. El ministre va ex-plicar que la intenció del govern és afavorir una rebaixa del preu, però va insistir que l’impacte real té a veure amb factors com ara la me-teorologia, l’estat del parc nucle-ar francès i la situació de les reno-vables i no tant de la voluntat de l’Estat. Precisament, va reconèi-xer que a Espanya encara li queda molt marge de millora per aprofi-tar les energies renovables, tot i que també va aprofitar per criticar les polítiques energètiques dels anteriors governs socialistes i va assegurar que “haver-les instal·lat abans d’hora fa que l’Estat perdés 7.000 milions que ara es reflectei-xen a la factura”.

L’oposició, però, no està satisfe-ta amb les explicacions i acusa el govern espanyol d’afavorir un sec-tor opac, a més de no actuar contra el monopoli de les elèctriques. Na-dal rendirà comptes davant els grups parlamentaris del Congrés la setmana que ve.e

L’Estat només actuarà sobre el gas per abaratir la llum

El govern espanyol assegura que té un ull posat sobre les elèctriques perquè no hi hagi “pujades artifici-als” del preu de la llum. El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digi-tal, Álvaro Nadal, va haver de com-parèixer ahir a corre-cuita davant les reclamacions de consumidors i oposició per l’escalada de les tarifes elèctriques. Després de setmanes justificant l’encariment dels preus amb factors externs, Nadal va ad-metre que hi pot haver empreses que intentin aprofitar “la maror” per manipular els preus a l’alça i va assegurar que “és important extre-mar la vigilància”.

Però de moment, a part de conti-nuar esperant que arribi un infor-me de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per valorar aquesta possible mani-pulació dels preus, el govern només actuarà sobre el mercat del gas. Se-gons va explicar ahir el ministre, el govern forçarà les gasistes a pre-sentar ofertes per un volum deter-minat al Mibgas, el mercat del gas creat ara fa un any, per mirar d’aconseguir preus més competi-tius i reduir el preu de l’electricitat al mercat majorista. Per fer-ho, el ministeri d’Álvaro Nadal ha encar-regat un altre informe a la Comissió Nacional dels Mercats i la Compe-tència (CNMC) i li ha demanat que elabori una metodologia que fixi els criteris de volum i preu d’aquesta nova oferta.

De fet, el mercat del gas actual-ment té un impacte mínim sobre el preu final que paga el consumidor, perquè les grans gasistes tenen con-tractes bilaterals i envien poc gas al Mibgas. Per això el govern pretén estimular que hi hagi més compe-tència posant més gas al mercat. Concretament, Nadal va referir-se “als operadors dominants”, apun-tant directament a Gas Natural, que serà qui haurà d’actuar en conse-qüència un cop entri en vigor la me-sura. Ara bé, el ministre no va deta-llar cap termini perquè dependrà del que trigui Competència a eme-tre l’informe i, per tant, no serà de manera immediata.

Un impacte relatiu Al mateix temps, Nadal insistia que, encara que els preus caiguin aviat, no tornaran a ser tan baixos com en el que va qualificar d’“un 2016 perfecte” per als consumi-dors. Més aviat s’assemblaran als del 2015, va concretar. Nadal va ex-plicar que si actua sobre el mercat

MADRIDJÚLIA MANRESA

El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, en la compareixença d’ahir. S.B. / EFE

Temps L’Estat fia les seves accions futures als informes que ha demanat a Competència

Control Nadal diu que vigilarà que les empreses no ho aprofitin per encarir més els preus

CRISTINA CALDERER

Diari Divendres, 20 de gener de 201716 REUS |

REUS La UGT denuncia falta de seguridad en el aeropuerto. Asegura que durante dos días no se cubrió la baja de un técnico que supervisa los equipos que guían a los aviones en los aterrizajes. P 18BAIX CAMP ❘ PRIORAT

FRANCESC GRAS

El president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanro-mà, va anunciar ahir que l’enti-tat ja és propietària a tots els efectes de la Llotja de Reus. De fet, segons va explicar ell ma-teix, la compra de l’històric lo-cal de la plaça Prim es va escrip-turar el 29 de desembre després d’un procés de negociacions de més de 13 anys amb els anteri-ors propietaris de l’espai (l’an-tiga Caixa Tarragona primer i Catalunya Caixa després).

Aquest fet obre les portes a la materialització del projecte que ja va avançar el Diari el mes de setembre consistent en la cre-ació d’un centre de promoció de la marca Vermut de Reus. «Volem que La Llotja sigui un espai obert a tota la ciutat on el Vermut de Reus es converteixi en el seu ac-tor principal», va manifestar Sanromà, que calcula poder pre-sentar l’avantprojecte en les prò-ximes setmanes.

Segons va manifestar, fa me-sos que es va crear un grup de treball per posar fil a l’agulla a la nova Llotja.

Des de la Cambra de Comerç van voler deixar clar que la in-tenció és crear un nou concepte d’espai interactiu sobre el vermut que s’allunyi del que seria un mu-seu tradicional.

Sanromà també va avançar que dues de les principals carac-terístiques seran l’aposta per les noves tecnologies i per ensenyar als visitants tot el procés d’elabo-ració del Vermut de Reus. «Serà un local polivalent amb zona de bar i de degustació del vermut però també disposarà d’una gran sala d’actes per acollir diferents esdeveniments», va assegurar, sense deixar de mencionar que també continuarà acollint el tra-dicional Mercat dels Dilluns.

Els plans inicials contemplen que el centre de promoció de la marca Vermut de Reus, que ocu-parà prop de 1.000 metres qua-drats, pugui està enllestit a mit-

jans de l’any vinent, per allà a Setmana Santa. Mentre que el projecte l’assumirà l’entitat ca-meral, la gestió serà compartida amb l’Ajuntament de Reus i un operador privat del sector del vermut. La intenció és crear un ens que integri les entre les tres parts i convertir-lo en un ele-

ment d’atracció turística de pri-mer ordre.

Ara farà uns mesos, una de-legació institucional encapça-lada per l’alcalde de Reus, Car-les Pellicer, i el mateix president de la Cambra de Comerç reusen-ca va estar a Dublín amb l’objec-tiu d’agafar idees a través d’un

element turístic i de promoció tan important com és el museu de-dicat al món de la cervesa que Guinness té al país.

Una beguda de moda El vermut travessa un autèntic boom a Reus des de fa temps. Junt amb la creació del Museu del Ver-mut del carrer Vallroquetes, a càrrec del col·leccionista Joan Tàpias, s’han sumat també ori-ginals creacions per part dels empresaris locals amb la begu-da com a principal protagonista. Per exemple, a la ciutat es pot trobar el Vermucola de Vermuts Miró, una beguda enllaunada que barreja la cola amb el ver-mut. A més a més, també han co-mercialitzat el seu vermut sol presentat en format llauna.

Altres productes originals són el pa de vermut elaborat per la cafeteria Costarrica, el torró de vermut de la pastisseria Huguet de Reus, confeccionat amb Mi-ró Reserva, o la coca de vermut del Forn Sistaré. I tot això sen-se tenir en compte els nombro-sos actes populars que s’orga-nitzen al seu voltant.

INICIATIVA ■ E L P R OJ E CT E , Q U E P O D R I A V E U R E L A L LU M L’A N Y V I N E N T, O F E R I R À U N A E X P E R I È N C I A Ú N I C A A L V O LTA N T D E L A B E G U D A

La Llotja es convertirà en un centre

de promoció del Vermut de ReusEstarà promogut per la Cambra de Comerç, que ha comprat el local de la plaça Prim després de 13 anys de negociacions

Reunions per la Intermodal■ El president de la Cambra de Co-merç de Reus, Isaac Sanromà, també va explicar que entre els seus objectius per aquest 2017 es troba la reactivació de la histò-rica demanda de la ciutat perquè l’estació Intermodal es constru-eixi al Sud de l’Aeroport.

Segons va assegurar ahir ma-teix, té previst reunir-se amb el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, per tractar la qüestió. En aquest sentit va avan-çar que els hi farà entrega del ma-

nifest i de les firmes recollides exi-gint la seva construcció al cos-tat de l’aeròdrom de la capital del Baix Camp.

D’altra banda, Sanromà tam-bé va manifestar que la seva vo-luntat és la de deixar el càrrec una vegada es convoquin eleccions a les cambres catalanes. Això podria produir-se al voltant del 2019 quan el Parlament de Cata-lunya aprovi la nova llei que, en aquests moments, està en fase de debat. Sanromà porta al capda-vant de l’entitat cameral més de 10 anys.

I N F RA E ST R U C T U R E S

S A N I TAT

Adhesió al Pacte de Salut que promou el

govern

■ Des de la Cambra de Comerç també es va deixar clara ahir la seva intenció de donar suport al Pacte de Salut que promou el govern municipal i que comp-ta amb el suport del PSC. «La fir-ma del pacte és molt impor-tant perquè hem de recuperar l’orgull al voltant de l’Hospital de Reus. A més a més, veiem amb certa preocupació com han anat les coses fins ara», ha manifestat Sanromà referint-se al pla estratègic sanitari del Camp de Tarragona que propo-sa la Generalitat de Catalunya. El president de l’entitat came-ral s’ha mostrat molt crític amb la falta de concreció i els plans del conseller de Salut, Toni Co-mín, pel que fa a la xarxa sanità-ria de la demarcació.

L’antiga sala de contractació de la Llotja de Reus ja és propietat de la Cambra de Comerç. FOTO: ALFREDO GONZÁLEZ

Diari Divendres, 20 de gener de 2017 17 | REUS

■ El grupo municipal de la CUP en el Ayuntamiento de Reus quie-re ‘fiscalizar’ a aquellos profe-sionales médicos que hacen pro-moción de la sanidad privada en su jornada laboral en la sanidad pública. En el pleno del próximo lunes, la CUP presentará una mo-ción para que sea incompatible el ejercicio privado en espacios

públicos por parte de las perso-nas contratadas por Sagessa.

«Haciendo la campaña Fora la privada de la pública hemos re-cibido muchas quejas sobre di-versos profesionales y especia-listas que ejercen en la sanidad pública y promueven los servi-cios privados que se realizan por la tarde en el mismo Hospital Sant

Joan de Reus», aseguró ayer la concejal Marta Llorens, quien también lamentó que «no puede ser que vayas al especialista pú-blico y te diga que te operes en el en el mismo centro por la priva-da porque irás más rápido». En este sentido, la CUP denuncia de nuevo que «existan listas de pa-cientes diversos según si se pa-

ga o no». Llorens remarcó que «como CUP no defenderemos nunca la sanidad privada, pero con esta moción no fiscalizamos que un médico que cumple con su labor dentro del servicio públi-co puede ejercer unas horas por su cuenta en una clínica propia privada», a pesar de que insisten que «hay que recibir el mejor ser-vicio» desde las dependencias sa-nitarias públicas.

Por otra parte, la CUP tam-bién presentará en el pleno una moción para que se retire cual-quier simbología franquista que quede en la ciudad, recordando que las administraciones públicas es-tán obligadas a hacerlo.

POLÍTICA ■ P R E S E N TA R Á U N A M O C I Ó N PA R A Q U E S E R E T I R E L A S I M B O LO G Í A F R A N Q U I STA

La CUP pide que los médicos de Sagessa

no promocionen sus servicios privados

El PP quiere impulsar la rehabilitación de edificios

POLÍTICA

■ El grupo municipal del Par-tit Popular presentará en el pleno del próximo lunes una moción sobre el nuevo pro-yecto de ciudad ‘Reus Reha-bilita’, para dar un impulso so-bre las iniciativas y fomento de la rehabilitación, así como de la calidad de la edificación y su accesibilidad universal.

El portavoz de los popula-res, Sebastià Domènech, ex-pone que hay que valorar en el marco del proyecto «la reac-tivación del sector de la reha-bilitación, con la búsqueda de financiación de obras en re-lación con trabajos de man-tenimiento en diferentes ele-mentos», como «espacios pri-vativos comunes o en edificios de tipología residencial co-lectiva unifamiliares»

En materia de preguntas al gobierno municipal, el PP quie-re conocer, a fecha de hoy, el déficit del Hospital Sant Joan de Reus al cierre del ejercicio 2016. Un hecho que ya condi-ciona el ejercicio del 2017, ya que el PP cuestiona «la direc-ción de la gestión del centro hospitalario y de su máxima responsable, Noemí Llaura-dó», presidenta del Grup Sa-lut.

El PP critica «el último epi-sodio sobre las Urgencias, co-mo una situación límite que viven los usuarios y el perso-nal sanitario». Por todo ello, los populares preguntarán du-rante el pleno si «el servicio se mejorará durante el 2017 y si se dará el apoyo necesario al magnífico trabajo del perso-nal sanitario». El PP también formulará un ruego para que se mejore la visualización del carril bici de los coches que se incorporan a la avenida de Fal-set desde la calle Joan Bus-quets i Crusat.

F. G.

Ciudadanos denuncia que existen irregularidades en la forma pre-vista por el gobierno municipal a la hora de ceder gratuitamente a Me-trovacesa –ahora Merlin Proper-ties– el local donde tiene inten-ción de instalar un multicines. Es-to sería así, según explicó ayer el portavoz del partido, Juan Carlos Sánchez, porque «no es cierto que el Ayuntamiento no pueda ceder el espacio a terceros y cobrar por ello un alquiler».

Desde C’s aseguraban que las irregularidades surgen porque en la firma de la recepción del local (rubricada en octubre de 2015) el concejal de Urbanisme, Marc Ar-

za, cambió los términos del contra-to original y limitó el margen de actuación del consistorio «renun-ciando unilateralmente a unos de-rechos contraviniendo los contra-tos aprobados por el plenario». Según esto, el punto que denun-cia el partido dice: «En virtud de la

cesión de uso a que se refiere esta acta le corresponderá al Ayunta-miento de Reus el uso y disfrute exclusivo de este local».

También dejaron claro que si el pleno aprueba ceder el local de for-ma gratuita al Centre Comercial La Fira «se renunciará a un rendi-

miento económico potencial de más de 200.000€». Sobre el infor-me del secretario municipal, des-de C’s manifestaron que sólo ana-liza el documento de recepción del local y no entra a analizar los con-tratos anteriores.

Por todo ello, piden al gobier-no municipal que retire del orden del día del pleno el punto sobre la cesión del local «porqué quere-mos saber los motivos de la limi-tación o a cambio de qué se hace», manifestó Sánchez.

Desde el partido también mos-traron su sorpresa por el hecho de que las facturas que Merlin Pro-perties giró el año pasado contra el Ayuntamiento en concepto de gastos de comunidad del local no están recogidas en la contabilidad de 2016 así como «tampoco se pre-vén en el borrador del presupues-to municipal de 2017 que nos fa-cilitó el gobierno». Según el por-tavoz del partido naranja todas estas facturas ascenderían a más de 120.000 euros. Desde el gobier-no municipal declinaron ayer ha-cer declaraciones al respecto.

POLÍTICA ■ D E N U N C I A Q U E S I E L P L E N O A P R U E B A L A M E D I D A , L A C I U D A D ‘ R E N U N C I A R Á A M Á S D E 2 0 0 . 0 0 0 € ’

C’s ve irregular ceder gratis el local

municipal de La Fira para abrir un cine

El portavoz de C’s pidió ayer al gobierno municipal que retire del orden del día del pleno el punto sobre la cesión del local. FOTO: C’S

Afirma que el contrato con Metrovacesa permite al consistorio traspasar el uso del espacio a terceros y cobrar un alquiler

Il·lusió

Solidaritat

Treball en equipClub Tennis Taula Ganxets de ReusAv. Marià Fortuny, 5 · 43204 Reus · Tel. 977 070 154 · 625 270 924cttganxets@cttganxets.cat · www.cttganxets.cat

· Escola d'iniciació al tennis de taula per a nens i nenes (a partir de 6 anys)· Escola de tecnificació de tennis de taula· Classes dirigides per a adults (homes i dones de totes les edats)· Iniciació al tennis de taula a les escoles· Tennis de taula per a la gent gran· Psicologia esportiva integrada al tennis de taula· Tennis de taula per a la malaltia de Parkinson

Diari Divendres, 20 de gener de 201760 SERVEIS |

Tarragona

‘Potau i Campdesuñer’ 19.30 H. Pati del Palau de la Diputació Inauguració de l’exposició ‘Potau i Campdesuñer, un poble dins el pinzell’. L’exposició clourà ofi-cialment l’Any Potau-Campdesu-ñer, dedicat als pintors vimbodi-nencs Joan Potau Martell.

Los números no son oficiales hasta ser publicados por el organismo correspondiente.

BONOLOTO Jueves, 19 de enero de 2017 08 09 10 30 44 46 Complementario: 13 Reintegro: 8 Cat. Acertantes Premio 6 - - € 5+C 3 47.863,88€ 5 59 1.216,88 € 4 3.236 35,13 € 3 61.671 4,00 € Reint. 375.492 0,50 €

LA PRIMITIVA Jueves, 19 de enero de 2017 01, 06, 23, 32, 39, 48 Complementario: 46 Reintegro: 4 Joker: 759 783 Cat. Acertantes Premio 6+C - - € 6 - - € 5+C 5 53.077,97 € 5 201 2.860,75 € 4 10.541 88,12 € 3 209.063 8,00 € Reint 1.354.797 1,00€

EL GORDO DE LA PRIMITIVA Domingo, 15 de enero de 2017 3, 21, 31, 39, 46 Clave: 2 Cat. Acertantes Premio 5+1 0 - € 5 1 175.196,69 € 4+1 16 1.990,87 € 4 219 169,69 € 3+1 733 57,94 € 3 8.597 16,06 € 2+1 13.030 8,15 € 2 140.076 3 € Reint. 235.896 1,50 €

LOTO 6/49 Miércoles, 18 enero 13, 16, 20, 29, 39, 41 C: 12 - R: 7 - Jòquer: 233386 - Plus: 6 Cat. Acertantes Premio 6 / 6P 0 -€ 6 / 6 0 - € 5+/ 6P 0 - € 5+/6 0 - € 5 / 6P 0 - € 5/6 1 1.203,60 € 4 / 6P 19 103,53 € 4 / 6 55 51,76 € 3 / 6P 458 14,33 € 3 / 6 1099 7,16 € Pot estimat: 9.400.000 euros

LA ONCE Jueves, 19 enero: 13795 Serie 043 TRIPLEX Jueves, 19 de enero de 2017: 141 7/39 Jueves, 19 de enero de 2017 02, 05, 09, 11, 12, 22, 36 R: 01 SUPERONCE YA! Jueves, 19 de enero de 2017 01, 02, 06, 24, 38, 42, 47, 49, 50, 54, 58, 59, 69, 70, 71, 72, 73, 77, 78, 80

TRIO Jueves, 19 de enero de 2017 834 SÚPER 10 Jueves, 19 de enero de 2017 01, 02, 05, 08, 10, 16, 19, 23, 27, 29 30, 36, 38, 44, 45, 49, 57, 59, 63, 68 Diana: 44 EUROMILLONES Martes, 17 de enero de 2017 04, 16, 25, 43, 47 Estrellas 2 y 10

Sorteos >>>

AGENDA PARA HOY>>>

Envíe sus propuestas a: agenda@diaridetarragona.com

L’Hospitalet de l’Infant

‘El llibre de les bèsties’ 18.00 H. Centre Cultural Infat Pere Presentació del llibre amb l’adapta-ció teatral que ha fet l’escriptora Ju-dit Robert de l’oringal de Ramon Llull, editat per Ganzell. Intervindran Judit Robert, Mertixell Blay, Ot Ma-rín i Eduard Boada.

La Canonja

Tarda de monòlegs 19.00 H. Poliesportiu Josep Canadell i Veciana Per la Festa Major d’Hivern, espec-tacle adreçat al públic adult. Amb Eva Cabezas, Kalderas i Tomás García. Venda anticipada: 10 €, taquilla 11 €. A 2/4 de 12 de la nit, Ball amb Centau-ro, la Grupestra.

ww

w.d

iari

deta

rrag

ona.

com

Tarragona ‘El barraquisme a Tarragona fa cinquanta anys’ 08.00 H. Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau ■ L’exposició es complementa amb l’audiovisual El problema del ba-rraquisme a Tarragona (1940-1970), realitzat pel Grup de Recerca ‘Per amor a la ciutat’ de la URV i TAC 12, que recull els testimonis de perso-nes que van viure a les barraques, ara fa cinquanta anys. Horari: de dilluns a divendres de 8 a 21 h, els dissabtes de 9 a 14 h. ‘Sanefes TGN’ 10.00 H. Espai Turisme ■ Exposició de Dolors Ayxendri. Horari: de 10 a 14 h i de 15 a 17 h ; dis-sabte de 10a 14 h i de 15 a19 h; diu-menge i festius de 10 a 14 h. Bottega 10.30 H. Galería Silvestre ■ Exposición de pintura de Germán Portal. Horario: de martes a viernes de 10.30 a 13.30 h y de 17 a 20 h; sá-bados de 10.30 a 13.30 h. Vinyetes: història del còmic en català 16.30 H. Espai Jove Kesse ■ L’exposició, divulgativa i sintèti-

ca, fa un breu recorregut per la història del còmic en català, mostra els lligams amb les diferents esco-les –de creació i de traducció–, i posa de manifest la importància del novè art en la societat contem-porània. De dimarts a dissabte, de 16.30 a 21h. Divendres tots som nens 18.00 H.Llibreria Adserà ■ Tens moltes preguntes a fer? Vine a buscar respostes. Passarem una tar-da plena de curiositats.Recomanat per a nens i nenes de 4 a 10 anys Això és tot! 20.30 H.Sala Trono ■ Fins aquí hem arribat. S’ha acabat. I ara el que toca és acomiadar-se. Però no d’una manera trista, sinó amb una festa. Una festa on celebrem els records, la vida i el teatre. Preu: 12/ 16 euros. Mossèn Bramit Morera i Els Morts + High Tiny Hairs 22.30 H.Sala Zero ■ Bule Bule Club. Preu: 7€ anticipa-da (+despeses) 9€ taquilla.

Reus ‘Com funciona el teu telèfon intel·ligent’ 10.00 H.Biblioteca Pere Anguera

■ Formació gratuïta per a majors de 55 anys. En aquest taller de 4 hores aprendrem des de zero què són els dispositius mòbils i com funcionen. Cal inscripció. ‘La superació d’un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer’ 10.00 H. Biblioteca Central Xa-vier Amorós ■ La Fundació Ferran Sunyer i Bala-guer ha preparat una exposició bio-gràfica amb l’objectiu de donar a conèixer la figura d’aquest ma-temàtic tan singular, no solament per la seva discapacitat física sinó, prin-cipalment, per la importància del seu treball en uns anys en què la co-munitat científica espanyola tre-ballava de manera precària i aïllada dels moviments internacionals. En horari de la biblioteca ‘Oficis’ 20.00 H.Bravium Teatre ■ Inaguració de l’exposició de foto-grafies de Manel Martí. Es pot veu-re fins al 19 de març al vestíbul. La Sonidera del Camp 20.30 H.Lo Submarino ■ El col·lectiu la Sonidera del Camp arribenamb cúmbia, balkan, electros-wing i tot els que se’ls hi passi pel cap,

tot acompanyat dels seus instru-ments! Festa de World Music. Entra-da lliure.

Altafulla ‘The Room’ 20.30 H. La Violeta ■ El Cineclub Altafulla es complau a presentar la pel.licula ‘The Room’. A portació: 5 €. Menors de 25 anys: 2 euros.

Amposta ‘Col·leccionar passions’ 11.00 H. Museu de les Terres de l’Ebre ■ Exposició ‘Col·leccionar passions. Salvador Cardero i el Grup de Recer-ca Científica de les Terres de l’Ebre’. Horari: dimarts a dissabte d’ 11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i fes-tius de 11.30 a 14 h.

Ascó Festa Major 09.00 H.diversos espais ■ Tres Tombs (9h), missa en honor a Sant Antoni (11 h) i curses (13 h). A la tarda, encesa de la foguera a càrrec de les pubilles i hereus (18.30h) i al vespre, ball al Casal Municipal amb l’orquestra Tangara (00 h).

Cambrils ‘Prenent el Cafè amb

Sòcrates’ 19.00 H. Centre Cívic Les Basses ■Xerrada de filosofia pràctica. A càrrec de Jordi Branchat, llicenciat en filosofia per la Uned. Obert a to-thom. Wagner Pa&Brazuca Matraca 23.00 H. Sala M’Art ■Concert samba, bossa nova, rock, funk.

La Canonja Festa Major d’Hivern 12.00 H. diversos espais ■ Missa solemne a l’Església de Sant Sebastià amb la Coral Nova Unió de Vila-seca. A continuació, pro-cessó i ballada de gegants i sardanes.

Constantí Matinades 07.00 H. carrers del poble ■ Bon dia de Festa Major amb les Ma-tinades dels Grallers de Constantí i La Corranda pels carrers del poble. Jornada de Portes Obertes 10.00 H. Centcelles ■Jornada de Portes Obertes a la vil·la romana de Centcelles. Amb motiu de la Festa de Sant Sebastià es podrà visitar de manera gratuïta. Seguici popular i Missa

Y ADEMÁS>>>