INFORMACIÓ 150

AGOST 2013

www.antlaformiga.org ant.laformiga@gmail.com

INCENDI FORESTAL A L´ENTORN DEL PUIG VICENÇ

El diumenge, 28 de juliol, a la tarda, es va iniciar un incendi a la zona del puig Vicenç, en el terme de Vallirana. Cap al vespre, el foc va traspassar la carena i va arribar al terme municipal de Torrelles de Llobregat. De nit, impressionaven les flames i semblava que havia de cremar tot. Si les condicions metereològiques adverses del dia propiciaren l´incendi forestal, a la nit, la pluja va ajudar a la seva contenció. En 24 hores els bombers aconseguiren de controlar-lo. En aquestes fotos es veu la zona cremada al puig Vicenç en el cantó de Torrelles.

COL·LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

La quinoa és una planta que pertany a la mateixa família de la remolatxa i de l´espinac, però com que la llavor és comestible i s´usa com la dels cereals, es considera un pseudocereal, com l´amarant i el blat negre o fajol. Té infinitat de possibilitats a la cuina. Tradicionalment els grans de quinoa es torren i amb la farina es fa pasta. També s´usa fermentada per fer cervesa. Amb la farina es pot fer un tipus de pa pla, però normalment es barreja amb amarant per enfortir la massa i fer-la més resistent i amb major capacitat d´absorció d´aigua. També es pot coure com l´arròs i afegir-ne a les sopes, com els cereals. A més es cuina com el cuscús. La quinoa inflada s´utilitza com a cereal de desdejuni i per fer galetes de quinoa, que per als celíacs són una bona alternativa a les torrades habituals. De fet la NASA va popularitzar la quinoa quan la va fer servir com a aliment funcional per als astronautes per prevenir certes malalties. En una resolució del 2 de juliol del 2011, les Nacions Unides declararen l´Any Internacional de la Quinoa el 2013. Per confeccionar el document que acompanya aquest full informatiu, el número 135 dins de la Col·lecció Documents d´ant, hem recollit diverses informacions extretes dels webs de l´ONU i de la FAO. La primera part és una informació general sobre els motius que portaren a declarar aquest any internacional i sobre aquesta espècie vegetal de la família de la les amarantàcies. Després recollim el text de la resolució aprovada per les Nacions Unides. Per últim, un fragment de l´obra publicada, el juliol del 2011, per l´oficina regional de la FAO per a l´Amèrica Llatina i el Carib que porta per títol “La Quinoa: conreu mil·lenari per a contribuir a la seguretat alimentària mundial”. La quinoa és un exemple dels conreus tradicionals vinculats a una zona geogràfica i a una cultura que han estat menysvalorats durant una època però que, després, no només han estat recuperats sinó que s´han expandit geogràficament i que, actualment, es poden conreuar a tot el món.

RECULL DE PREMSA

El recull de premsa, amb el que acompanyem sempre aquest full informatiu, porta el títol “La Plataforma en Defensa de l´Ebre demana que el Parlament Europeu examini el nou pla hidrològic”, i és el número 52 de la col·lecció, Per confeccionar-lo hem recollit les informacions, publicades entre el 4 i el 13 de juliol del 2013, als diaris El Punt Avui, El Periódico, Ara i La Vanguardia i a la publicació electrònica del territori L´Ebre digital. A continuació reproduïm el comunicat, referent al mateix tema, de la plataforma Aigua és vida. Manolo Tomás, en nom de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, ha parlat avui en el Comitè de Peticions del Parlament Europeu per informar de l’incompliment dels cabals ambientals i la Directiva Marc Europea del projecte del nou Pla Hidrològic de l’Ebre i sol·licitar la intervenció de la Comissió Europea. Al final del debat, el president del Comité ha acordat mantenir oberta la petició per continuar estudiant el tema i permetre que, una vegada aprovat el pla, la Comissió Europea es pronuncii sobre la conformitat del Pla amb les directives europees.

El passat 9 de Juliol el Comitè de Peticions del Parlament Europeu ha debatut el cas presentat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE ) amb el suport d’Ecologistes en Acció de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir el suport dels grups parlamentàries per què la Comissió Europea intervingui en el Pla Hidrològic de l’Ebre abans de que sigui massa tard i que es perdi un dels llocs amb més biodiversitat al món, el Delta de l’Ebre (reserva de la Biosfera). La petició ha estat presentada per Manolo Tomás, representant de la PDE que en el seu discurs, ha presentat els impactes que està patint la població i els ecosistemes del Delta de l’Ebre com a conseqüència de la mala gestió

històrica de la conca de l’Ebre. La regressió del Delta i la subsidència per intrusió del mar té efectes econòmics, socials i mediambientals documentats amb ampli consens científic. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ve advertint durant dècades d’aquesta situació, que afecta a les 100.000 persones que habiten al tram final del riu, el Delta, un dels territoris amb major biodiversitat del mediterrani europeu que compta amb diverses figures de protecció no només a l’estat espanyol, també a Europa i a nivell internacional, com la seva recent declaració com a reserva de la Biosfera. Tomás ha recordat la gran mobilització de la població de Catalunya a l’any 2001 contra el Pla Hidrològic Nacional que pretenia el trasvassament de l’Ebre i ha valorat la resposta important que en aquell moment van donar les institucions europees. El govern espanyol, que ve incomplint reiteradament la Directiva Marc de l’Aigua i ja té una sentència condemnatoria del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió (TJUE), amb cinc anys de retard presenta un projecte de Pla per a la conca de l’Ebre que inclou 450.000 noves hectàrees de reg, que es sumen a la 950.000 existents, i la construcció de 35 nous embassaments i 44 possibles més en expectativa. Agreujarà l’actual deteriorament del Delta que podria desaparèixer i amb allò el manteniment de la pròpia població. Un pla que es presenta sense cap rigor respecte a estudis tècnics i cientìfics, ni d’indicadors sobre la sostenibilitat social i ambiental de les actuacions o pla de recuperació de costos de les infraestructures previstes que seràn destinades als regants , costos que per experiència el govern acabarà socialitzant per ser assumits pel conjunt de la població. ¨La nostra és una causa justa i no només un problema local, el Delta de l’Ebre és patrimoni de l’Europa mediterrània i el nou Pla representa un qüestionament frontal a les directives europees¨ ha afegit Manolo Tomàs, demanant la intervenció de les institucions europees en l’estudi del procés de transposició de les directives i l’elaboració del nou pla, per evitar que el govern espanyol planifiqui la destrucció de l’Ebre en nom de la Directiva Marc d’Aigues. Seguidamente s’ha obert la roda d’intervencions; en primer lloc la Comissió Europea que ha apreciat la presentació de la petició de la PDE i ha respost que la Comissió només es podrà pronunciar sobre el pla final adoptat pel govern espanyol, explicant que a l’actual fase del procés no pot intervenir. Tot seguit han intervingut els representants dels diferents grups europarlamentàris, majoritàriament espanyols i catalans. Raül Romeva, eurodiputat d’Iniciativa Els Verds, ha alertat que si el pla s’aplica el 50% dels ecosistemes associats al Delta de l’Ebre desapareixeran i que no és tracta d’un pla hidrològic, si no del retorn a la bombolla de l’aigua, de projecció de embassaments i infraestruturas que provocaran danys irreversibles, que el debat es vol portar sobre la responsabilitat entre els territoris quan el que està en joc, el centre del debat ha de ser la responsabilitat ambiental i intergeneracional . Per últim ha demanat ¨que Europa defensi els interès comú contra els interessos privats als que respon el nou Pla ¨. L’intervenció de Ramon Tremosa, eurodiputat de CIU ha estat en linea similar, denunciant l’incompliment de la legislació europea des de 2009 per part del govern espanyol i la manca de diàleg existent, i que s’ha desestimat les al·legacions presentades per la Generalitat. ¨Si el pla segueix endavant tindrà l’oposició del 80% de la població catalana que a l’actual moment de tensió i deteriorament de les relacions actuals, suposarà un incentiu addicional a la reivindicació catalana d’un estat propi¨ ha afegit Tremosa. Raimon Obiols del PSOE ha destacat l’importància del Delta i de no repetir els mateixos errors, donant suport a la petició de la PDE i fent una crida al diàleg ¨perquè la democràcia permeti la voluntat del poble contra el poder dels mercats i dels diners¨. Carlos Iturraiz, dels Populars ha defensat el procés d’elaboració i participació que el govern espanyol ha seguit i indicat que s’ha d’esperar l’aprovació del pla. Ana Miranda en nom d’ERC i la Xunta Aragonista ha insistit en que el problema ve de lluny, amb casos fragants i una gestió que respon a interessos econòmics, lligats a grups poderosos. Ha demanat que continui oberta la petició, ja que ¨ està en joc el futur del país i la credibilitat de les institucions europees¨. A la conclusió, el president del Comité de Peticions del Parlament Europeu s’ha compromès a mantenir oberta la petició i demanar als coordinadors del Comitè l’organització de una propera visita al Delta de l’Ebre per conèixer in situ el problema. La PDE valora molt positivament les respostes que en general ha rebut la seva petició i l’acord final del Comitè, i veu amb esperança que Europa evaluarà críticament el pla i que intervenindrà per promoure una rectificació de les desastroses polítiques d’aigua promogudes per l’actual govern.

12è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les sis últimes fotografíes del concurs, corresponents als mesos d´abril, maig i juny, són les següents:

Foto nº 7: Alauda arvensis Alosa vulgar Sky Lark Alondra Común

Foto nº 8: Tringa nebularia Gamba verda Greenshank Archibebe Claro Foto nº 9: Acrocephalus paludicola Boscarla d´aigua

Aquatic Warbler Carricerín Cejudo Foto nº 10: Tringa ochrupos Xivita Green Sandpiper Andarríos Grande Foto nº 11: Calidris ferruginea Territ Becllarg

Curlew Sandpiper Correlimos Zarapitín Foto nº 12: Stercorarius longicaudus Paràsit cuallarg Long-tailed Skua Págalo Rabero

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes de juny i el lliurament simultani de les quatre fotos del juliol i l´agost.

Bones,

Primer de tot demanar mil disculpes pel retard en contestar les fotos, però darrerament he tingut greus problemes familiars que m'han impedit estar al dia de totes les feines, però poc a poc em ficaré al dia de tot. Envio simultàniament les fotos de juliol i agost per si algú marxa de vacances i pot tenir problemes en tot aquest periode per veure i/o contestar mails. Si us plau, les respostes abans de l'1 de setembre Les solucions del mes de juny:

Territ becllarg (Calidris ferruginea) Paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus)

ss

CLASSIFICACIÓ DEL 12è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

Després de donar les respostes a les dotze primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer, març, abril, maig i juny del 2013, la classificació era la següent:

20 PUNTS: Marc Pérez

18 PUNTS: Francesc Capdevila Pep Domènech

17 PUNTS: Jaume Duaigües Joan Guillamon

16 PUNTS: Eva Reñé Juan Mora Vicenç Roig

15 PUNTS: Tomás Blasco

14 PUNTS: Enric Morera Juan Antonio Calero

12 PUNTS: Neus Solà

Aquestes quatre fotografies següents són les corresponents als mesos de juliol i agost, per a les quals hi ha de temps per respondre fins el 31 d´agost. El Sergi les ha enviat totes quatre per facilitar la participació a la gent que se´n va de vacances.

TAULA METEREOLÒGICA DEL 1r SEMESTRE DE L´ANY 2013

Publiquem les dades metereòlogiques, corresponents al primer semestre del 2013, recollides per en Lluís Agustí al seu observatori situat entre can Balasc de baix i can Tarrida. Tot i que, en el mes de febrer, dèiem que deixaria de passar-nos les dades perquè se l´hi havia avariat l´estació electrònica, finalment ha decidit continuar recollint-les manualment i ens continuarà subministrant-les.

MES TMA TM T Tm Tma P PA

GENER 17 12,3 9,4 0,5 -2 26 26 FEBRER 19 11,2 7 2,8 -4 45 71 MARÇ 21 15,4 11,2 7 2 134 205 ABRIL 24 18,5 12,5 5 4 102 307 MAIG 26 20,6 15,2 9,8 6 64 371 JUNY 29 25,7 18 14,2 10 24 395

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada de l´any (l/m2)

Al febrer ens va nevar

Enguany hem tingut una de les primaveres més plujoses dels últims anys

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA

Com s´havia previst, el cens de nius d´Oreneta cuablanca, es va realitzar el diumenge, 30 de juny. Les dades obtingudes varen suposar una lleugera recuperació en el nombre dels nius ocupats per Delichon urbica, després del sotrac de l´any passat, que significà un descens de gairebé la meitat en relació als últims anys.

Si que es detecta una disminució en el nombre total de nius existents i, per tant, en el nombre de nius desocupats. Una part dels nius desapareguts correspon a les obres a la façana de l´edifici dels carrers Sant Pau i Santa Caterina, cosa que significa l´agrupació de la colònia en la casa del carrer Santa Caterina. Per altra banda, durant l´episodi de pluges de finals d´hivern i principis de primavera, abans de que hi entressin les orenetes, es va detectar l´ensorrament i caiguda de diversos nius, potser degut a l´alta humitat ambiental.

Taula comparativa 2010 2011 2012 2013

Nius ocupats per Delichon urbica 119 103 59 64

Nius ocupats per altres espècies 8 5 2 1

Nius sense senyals d´ocupació 39 63 92 68

Nius en construcció 3 5 2 0

Nius trencats o restes 18 10 27 28

Totals 187 186 182 161

Per a més informació i seguir l´evolució de les colònies d´Oreneta cuablanca a Torrelles i a tot Catalunya es pot entrar al web www.orenetes.cat

OBSERVACIONS DE FAUNA Informa Francesc Capdevila que el dissabte, 20 de juliol, a les 19,30 hores, al camí de Cervelló, va observar un exemplar de Vidriol (Anguis fragilis) de mida notable. Informa Vicenç Roig que el diumenge, 21 de juliol, a les 21 hores, al pèlag de la resclosa, a la riera, aigües avall de la rotonda de Cesalpina, hi va observar un exemplar de Tortuga de Florida (Trachemys scripta) de mida gran. Cal tenir en compte que aquesta espècie és al·lòctona i podria afectar la població autòctona de Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) detectada en aquesta zona. Informa Vicenç Roig que el diumenge, 28 de juliol, a les 7,30 hores, a la variant, sota la Catalunya en Miniatura, hi va observar quatre exemplars de Conill (Oryctolagus cuniculus) al costat mateix de la carretera. Informa Tomás Blasco que el dimarts, 30 de juliol, al matí, va observar un exemplar de Conill (Oryctolagus cuniculus) mort atropellat a l´entroncament del carrer Jacint Verdaguer amb la variant, sota Catalunya en Miniatura.

SOBRE LA PROTECCIÓ DEL DELTA DEL LLOBREGAT Reproduïm, a continuació, una nota de premsa de Depana, sobre una proposta d´ampliació de les reserves naturals del Delta del Llobregat, que hem extret del seu web. Dijous, 4 de juliol del 2013 El Parlament torna a tombar la proposta d'ampliació dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

Imatge: Mussols al Parc Agrari del Baix Llobregat (Eio Ramon). La zona agrícola hauria de protegir-se definitivament, no només per la seva biodiversitat sinó per la seva vulnerabililtat front a l’especulació

Al delta del Llobregat, encara es manté l'aliança entre CiU i PP, que es bassa en el supòsit de que la protecció dels espaís naturals va contra del "desenvolupament del territori". ERC no ha sigut capaç d'aprofitar la coalició amb CiU per forçar-la a acceptar a aquesta vella demanda de les entitats que ja estudia la Unió Europea. El passat 12 de juny, a iniciativa d’ICV es portava aquest cop a la Comissió de Territori una “Proposta de resolució sobre l’ampliació de les zones protegides del delta del Llobregat”. Aquesta proposta és semblant a la que ERC va presentar el 2012, fet que ha sigut possible “gràcies” a que les competències de Medi Ambient ara es troben separades en dues conselleries. Alhora ERC va completar la proposta presentant una esmena per la “sol·licitud per part de l’Estat de la inclusió del Delta del Llobregat a la llista de la Convenció internacional sobre zones humides d’importància internacional Ramsar i promovent l’ampliació de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA)”. Aquesta demanda està motivada per la notícia recent de que la pagesia del Baix Llobregat s’ha quedat fora de les ajudes milionàries de les que s’han afavorit d’altres zones humides Ramsar a casa nostra, com el delta del Ebre o Aiguamolls de l’Empordà. Sistemàtic rebuig a les limitacions al desenvolupament del delta del Llobregat Ja fa dos anys, el 27 d’abril 2011 la Comissió d’Agricultura va decidir no demanar la inclusió del Delta del Llobregat al conveni “Ramsar”. Aquests espais naturals són la zones humides més importants de la Unió Europea que es troben fora d’aquesta llista. Cal dir que el conveni Ramsar no suposaria cap ampliació dels EENN, sinó un reconeixement internacional, que no requereix cap tramitació i donaria pas a l’arribada dels esmentats ajuts; per això que aquest rebuig va ser completament gratuït i irracional (o mal intencionat?) i va suposar un perjudici econòmic per la comarca, com ha tornat a donar-se ara. Durant l’època d´Eurovegas, l’any 2012, ERC va presentar una resolució que també va ser rebutjada. Aquesta proposta per primer cop incorporava una gran part de la zona agrícola que està dintre de la nova delimitació de la IBA (Important Bird Area), que després d’anys d’estudis, reconeix la importància per la biodiversitat dels espais agraris. Incoherències de llibre i miopia política Crida poderosament l’atenció que fa un any, amb el sucós pastís d’Eurovegas a sobre la taula (la comarca es majoritàriament socialista), el PSC votara en contra de exactament la mateixa resolució, amb l’excusa de que “ja hi ha prou zones protegides al delta”. Curiós viratge amb una ràpida lectura política. També és de lamentar la incapacitat d’ERC, que tant ha defensat aquesta ampliació, d’arrossegar als seus companys de viatge, CiU en aquesta proposta, si no l’ampliació, com a mínim, la inclusió en Ramsar. No cal recordar que en matèria de protecció del territori, el Govern de Catalunya es plenament competent des de fa mols anys. El discurs “hiperdesarrollista” i “ultraliberal” continua present; per exemple, dir que la protecció va “en contra del desenvolupament” (quin desenvolupament?) o “del sector turístic” (quin turisme?) demostra una gran ignorància, sobre tot tenint en compte com s’ha aplaudit recentment la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera, un segell que naturalment s’aprofitarà econòmicament com un “valor afegit”. Només el PN del delta de l’Ebre genera 15 milions d’Eur anuals d’activitat econòmica. Avui en dia, en una Europa hiperpoblada, industrialitzada i empobrida en hàbitats i espècies, el nostre país presenta una gran biodiversitat, única, i només reconeguda “pels de fora”. Per sort hi ha un “altre turisme”, respectuós amb el medi i el territori. La protecció com a deure i oportunitat L’autèntic pànic que genera la paraula ZEPA (o Xarxa Natura 2000) en les files conservadores és comprensible tenint en compte la sentència de Brussel·les en contra del canal Segarra-Garrigues. Però hi han alguns matisos o peculiaritats del delta del Llobregat. Primer, les zones a ampliar (l’agrícola o el riu) ja són IBA, com s’ha dit, el que implica una protecció encara millor que la ZEPA (i que pel coneixement del PP, ja s’ha portat a Europa mitjançant una queixa comunitària). En segon lloc, el Delta ja és de regadiu, al contrari que els secans de Lleida. Per últim cal esmentar que experiències en d’altres regions (com l’Albufera de València, delta de l’Ebre, el Montseny o Aiguamolls de l’Empodà) han demostrat els beneficis de la conservació per les activitats econòmiques i l’explotació, fins i tot, la pagesia, al principi poc favorable, és la que ara demana ser part dels EENN. També s’ha de recordar que la zona agrícola ja gaudeix d’una protecció ambiental, el Parc Agrari (PA), que està a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Però que malauradament no és suficient, per tractar-se d’una figura urbanística, a mercè de possibles requalificacions; d’aquí la demanda d’una major protecció. I que la proposta d’ampliació no suposa “més despesa” per les arques públiques sinó al contrari: una figura única com per ex. Parc Natural, englobaria tres administracions (Consorci del PA, dels EENN i del Riu), racionalitzant els recursos i, sobretot, la gestió del territori, que ha de ser global. Malgrat la ceguera i la ignorància política, la demanda d’ampliació no es una proposta utòpica dels ecologistes, sinó que està sustentada per estudis científics de prestigioses entitats, i compta amb el reconeixement de la Unió Europea, que actualment està estudiant la insuficient protecció d’espècies prioritàries a la zona.

ADHESIÓ DE L´ANT AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR

Després de rebre una invitació, per correu electrònic, a adherir-nos al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la junta directiva va acordar convocar una assemblea extraordinària, que es va realitzar el 8 de juliol, per acordar-ne l´adhesió. Després de prendre l´acord per majoria, es va comunicar l´adhesió a l´oficina encarregada de la seva recollida. A continuació reproduïm el text. Tothom és necessari per donar suport a l´Expressió Democràtica del Dret a Decidir Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Naturalesa, objectius i funcions Fer partícips del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques que hi siguin favorables, més enllà de la seva posició final, amb els objectius següents: Dur a terme una orientació general del procés per fer efectiva la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Crear un espai de debat i diàleg permanent sobre el dret a decidir. Facilitar el debat democràtic que comporta l'exercici del dret a decidir, garantint que el dret a ser consultat comporti també el dret a defensar la posició que cadascú

consideri més convenient. Recollir les propostes que emanin de la societat civil i dels seus agents i institucions per enriquir el procés de l'exercici del dret a decidir. Difondre i garantir els valors democràtics del dret a decidir com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa en els afers col·lectius de gran transcendència. Garantir la participació i la coordinació dels diferents actors organitzats del país a favor del dret a decidir: entitats socials i ciutadanes independentment del seu objecte social; agents econòmics i socials; partits polítics, i institucions públiques. Fer pedagogia i explicar el dret a decidir i la celebració de la consulta; i proposar i impulsar els mecanismes i accions necessaris perquè el debat sobre el futur de Catalunya arribi arreu de la societat catalana i en garanteixi la participació ciutadana. Composició Estarà integrat per: entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir, i el Govern.

150 INFORMATIUS

Aquest full informatiu que publiquem el mes d´agost del 2013 és el número 150. Això vol dir que hem estat publicant-lo durant 150 mesos seguits. Aprofitant això recordem una mica la història de la nostra associació. L´acta fundacional de l´ANT es va signar pels membres fundadors el dilluns, 9 de novembre del 1999. Si bé abans es van realitzar altres publicacions, el primer full informatiu, el número 1, va sortir el mes de març de l´any 2001 i el mes de juny del 2009 va sortir el nº 100. Aquesta publicació mensual ha tingut una continuïtat ininterrompuda durant aquests tretze anys. Encara que sigui editada de forma senzilla i sense gaires pretensions, amb una informació limitada a temes naturalistes, mediambientals i interns de l´entitat, no té precedents locals de tanta durada. Des de la junta de la nostra associació esperem que es pugui continuar editant-la durant molts més anys com a mostra de que l´associació segueix viva. Recordem que les nostres publicacions es poden consultar a la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat i a l´Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu de Llobregat. A més els pdf dels fulls informatius, a partir del nº 112 (juny del 2010), amb els documents i els reculls de premsa que els acompanyen, es poden baixar des del nostre web. També fem una crida als nostres col·laboradors a aportar idees, continguts, dades i cites naturalistes per acabar les edicions mensuals d´aquest informatiu. Si bé la redacció és a càrrec de la junta directiva agraïm totes les col·laboracions.

DESACORD AMB EL NOU CONVENI AMB ECOEMBES

Més de 50 ens locals catalans han manifestat el seu desacord amb les condicions del conveni que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya signà amb el Sistema Integrat de Gestió d'Ecoembes, gestor dels envasos lleugers i de paper-cartró. Sobre aquest tema ens ha arribat per correu electrònic el comunicat que reproduïm a continuació.

Ens locals catalans i entitats ecologistes, en desacord amb el nou conveni amb el Sistema Integrat de Gestió (SIG) per a la gestió dels residus d'envasos Ecoembes imposa un nou conveni que perjudica els interessos dels ens locals i els ciutadans Més de 50 ens locals catalans han manifestat el seu desacord amb les condicions del conveni que ahir el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya signà amb el Sistema Integrat de Gestió d'Ecoembes, gestor dels envasos lleugers i de paper-cartró. Barcelona, 23 de juliol de 2013 Ahir es va formalitzar la signatura del document que marcarà les condicions de la recollida municipal dels residus d'envasos dels ajuntaments de Catalunya durant els propers cinc anys i més de 50 ens locals del país han manifestat el seu desacord amb les condicions acordades i el procés de negociació d'aquest conveni, que no ha estat sotmès a exposició pública ni ha estat participatiu. Ecoembes, els envasadors i distribuïdors que gestionen el Sistema Integrat de Gestió d'envasos (SIG), és a dir, els contenidors groc i blau han aprofitat un marc legal favorable als interessos de la indústria per sobre dels dels ciutadans per imposar unes condicions lesives pels interessos dels ens locals i la ciutadania. El nou conveni signat és obsolet perquè no recull l'esperit de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados aprovada el 2011 que habilita les administracions per a transferir la totalitat dels costos de gestió dels residus als productors, en aquest cas els envasadors. En la línia dels convenis signats en anys anteriors, l'actual conveni perpetua un model injust que no compensa els costos reals de la gestió dels residus d'envasos. Com a exemple, segons l'Ajuntament de Terrassa “la gestió d'envasos de l'any 2012 va suposar un dèficit de 528.000 €”, segons Eva Herrero, regidora egarenca de Medi Ambienti Sostenibilitat que va haver de ser cobert pels ens locals amb els diners dels contribuents. De fet, segons dades de ANEPMA (Asociación de Empresas Públicas del Medio Ambiente) Ecoembes només cobreix el 83% dels costos de la recollida dels envasos lleugers i el 52% dels de la recollida de paper i cartró. A més, augmenta la penalització pels impropis (materials reciclables no sol·licitats per Ecoembes) i redueix l'aportació per les campanyes de comunicació, essencials per a millorar l'efectivitat del sistema. També vol reduir la compensació als municipis que desenvolupen el model de gestió de residus anomenat Residu Mínim, fet desconcertant perquè es tracta “d'un model molt eficient que recull la majoria dels envasos”, declara Alberto Matallanas, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Castellbisbal. És per tot això que més de 50 ens locals, entre els quals hi ha tots els de l'Àrea Metropolitana de Barcelona —25 municipis—, Girona, L'Hospitalet i Terrassa, o bé han aprovat mocions reclamant que el conveni articuli un preu just per retribuir la recollida selectiva dels envasos, o han demanat a l'ARC que sol·licités la pròrroga automàtica del conveni actual per tal de valorar amb temps altres alternatives.

Ens locals i entitats ecologistes lamenten la signatura d’aquest conveni precari i injust, i demanen que el nou Pla General de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 estableixi objectius més ambiciosos i eines més eficients per a assolir-los, com aplicar la fiscalitat ecològica als productes i com el canvi de model de gestió de residus i la implantació obligatòria del Sistema de Retorn per a envasos lleugers de begudes. Des de l'Estratègia Catalana Residu Zero fem l'èmfasi en l'evidència de que cal un canvi de paradigma en el model de producció, consum i gestió dels residus al nostre país i amb aquest conveni es perd una oportunitat en anar assolint etapes d'aquest nou model que necessitem on volem assolir la plena autonomia en les seves decissions ambientals, socials i econòmiques. Adjunts a aquesta nota de premsa podeu trobar el llistat d'ajuntaments en disconformitat amb aquest nou conveni i un breu resum de les alternatives proposades. Per a més informació: Mercè Girona 627 454 614 Cepa@pangea.org

Llistat d'ens municipals en desacord amb el nou Conveni Àrea Metropolitana de Barcelona (25 municipis), Castellbisbal, Celrà, Consell Comarcal del Maresme, Corberà de Llobregat, Cunit, Girona, L'Hospitalet, Llançà, Mataró, Molins de Rei, Palau Solità i Plegamans, Papiol, Porqueres, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Just Desvern, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Tiana l Torrelles de Llobregat.

Peticions i propostes dels ens municipals Per tal de millorar la gestió dels residus domèstics i comercials, donar un millor servei públic a la ciutadania i estalviar els grans costos municipals en la recollida i gestió dels residus, els ens locals demanen que s'apliquin els principis essencials de la normativa comunitària en matèria de residus: -La prevalença de l’interès general per sobre del particular, -L’adequació del sistema i del conveni al principi de Responsabilitat Ampliada del Productor i el principi de transparència i accés a la participació pública i ciutadana. Les raons • Els envasadors i els distribuïdors, a través dels SIG, haurien d'estar pagant el total dels costos de la gestió dels residus dels seus envasos. No obstant això, els ajuntaments assumeixen actualment aproximadament un 70% d'aquests costos, ja que només es recull selectivament un 28% dels envasos lleugers. • Ecoembes en el conveni negociat amb l’Agència de Residus, amb el vistiplau de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis i Comarques i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mantindrà fins el 2015 la insuficient retribució del "sobrecost" als municipis. • El sistema és intencionadament ineficaç i insostenible i fa que recaigui en les arques públiques un cost que per normativa segons el principi comunitari de Responsabilitat Ampliada del Productor l'han d'assumir els envasadors i distribuïdors. • No es compleix amb els objectius europeus de reciclatge i la gran majoria de residus van a parar a abocadors o es cremen en incineradores, malbaratant així els recursos finits i posant en risc el medi ambient i la salut de les persones. Les propostes • Revisar costos i despeses de la gestió dels envasos que cobreixen els ens local i, per tant, les aportacions econòmiques que el SIG ha de transferir-los. • Establir mecanismes de control i seguiment més rigorosos tutelats per l'ARC. • Que la negociació del conveni garanteixi l'accés a la informació i la participació ciutadana passant per un procés de consulta als ens locals. Que el nou Pla General de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 estableixi objectius més ambiciosos i, entre d’altres aspectes, l'adopció d'eines eficients per a assolir-los, com el canvi de model de gestió de residus i la implantació obligatòria del Sistema de Retorn per a envasos lleugers de begudes.

PREMI RAMON MARGALEF 2013

Ja s´ha fet públic que Sallie W. Chisholm ha guanyat el Premi Ramon Margalef d´Ecologia del 2013 que recollirà en un acte al Palau de la Generalitat el 21 d´octubre. Aquest guardó va ser creat per la Generalitat de Catalunya en memòria del professor, l´any 2004. Ramon Margalef i López (Barcelona 1919 – 2004) va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials. A continuació reproduïm una informació extreta del web de la Generalitat.

Premi Ramon Margalef

L'oceanògrafa nord-americana Sallie W. Chisholm guanya el Premi Margalef 2013 Chisholm és coneguda per haver demostrat els efectes negatius de la fertilització de l'oceà a través de l'addició de ferro, un mètode proposat per a l'eliminació de diòxid de carboni de l'atmosfera El jurat del Premi Ramon Margalef ha decidit guardonar enguany la nord-americana Sallie Watson Chisholm per “ser un dels investigadors més productius, carismàtics i actius en oceanografia biològica i ecologia marina”. També ha volgut destacar que “ha tingut un paper molt important en el descobriment i la comprensió dels organismes fotosintètics dominants en l'oceà, i els seus esforços en aquest camp han culminat en una manera nova i revolucionària d’estudiar la microbiologia dels oceans que ha contribuït al seu millor

coneixement”. En concret, Chisholm ha estat capdavantera en demostrar els efectes negatius de la fertilització de l'oceà a través de l'addició de ferro, un mètode proposat per a l'eliminació de diòxid de carboni de l'atmosfera –causant del canvi climàtic-, argumentant que aquest enfocament podria alterar significativament les xarxes tròfiques marines i els cicles biogeoquímics. Nascuda a Marquette, Michigan, el 1947, Sallie Watson Chisholm és doctora en biologia marina per la Universitat d’Albany (Nova York). Actualment treballa als departaments de Biologia i d’Enginyeria Civil i Ambiental del Massachusetts Institute of Technology. També és col·laboradora del Departament de Biologia de la Woods Hole Oceanographic Institution. Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis, entre els que destaca la Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units, que li ha lliurat el president Obama aquest any 2013. El president de la Generalitat, Artur Mas, lliurarà el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2013 a la doctora Sallie W. Chisholm en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, el dilluns 21 d’octubre de 2013, a les set de la tarda. El Premi Ramon Margalef d’Ecologia el va crear l’any 2004 la Generalitat de Catalunya per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials.

PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS DEL 2013

Com cada any publiquem el recull de les primeres observacions d´espècies d´aus estivals. Els observadors que han aportat dades personals són: Tomás Blasco Martín (TBM), Francesc Capdevila Torrell (FCT), Josep Maria Doménech Llopis (JDL), Juan Mora Moreno (JMM), Vicenç Roig Vidal (VRV), Rosa Simon Julià (RSJ) i Andreu Olivella Simon (AOS). Les observacions fetes durant la marató ornitològica del dissabte, 20 d´abril, són de les persones següents: Grup A: Juan Mora, Ted Byrne, Sarah Byrne, Pep Doménech, Rosa Simon i Vicenç Roig Grup B: Francesc Capdevila, Tomás Blasco, Conchi de Linares, Maribel Palau i Pau Fernandez. Les dades corresponents al cens de nocturnes (CN) són de les persones següents: Josep Maria Domènech, Rosa Simon i Vicenç Roig.

Espècie Nom comú Lloc Observadors Data Hora Hirundo rustica Oreneta vulgar c. Martí Mas,10-12 AOS 8/3 12,30 Hirundo rustica Oreneta vulgar c. Fred. Coromines VRV 9/3 8,00 Delichon urbica Oreneta cuablanca Rectoria VRV 9/3 9,30 Hirundo rustica Oreneta vulgar c. La Plana JDL 22/3 8,15 Jynx torquilla Colltort Font Bosquina TBM 25/3 8,15 Jynx torquilla Colltort La Clota RSJ 25/3 16,00 Apus melba Ballester can Sostres TBM 25/3 18,30 Upupa epops Puput pl. Catalunya RSJ 27/3 16,05 Apus melba Ballester casc urbà VRV 28/3 14,15 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid creu de St. Pau VRV 29/3 9,20 Ficedula hypoleuca Mastegatatxes can Querol VRV 7/4 16,05 Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja horts de la riba VRV 7/4 16,45 Apus melba Ballester casc urbà RSJ 9/4 19,00 Apus apus Falciot negre casc urbà VRV 10/4 20,15 Luscinia megarhynchos Rossinyol casc urbà JMM 14/4 13,00 Jynx torquilla Colltort can Güell JMM 14/4 17,00 Luscinia megarhynchos Rossinyol Catalunya en miniat. VRV 15/4 7,45 Otus scops Xot can Mas B 20/4 Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid A/B 20/4 Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar La Clota A/B 20/4 Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa A/B 20/4 Merops apiaster Abellerol horts de can Soler TBM 23/4 12,40 Cuculus canorus Cucut c. Martí Mas RSJ 1/5 11,00 Merops apiaster Abellerol casc urbà VRV 2/5 7,30 Oriolus oriolus Oriol font Bosquina TBM 2/5 8,40 Cuculus canorus Cucut font Bosquina TBM 2/5 9,00 Merops apiaster Abellerol vall can Reinal JDL/RSJ 4/5 8,30 Oriolus oriolus Oriol vall can Reinal JDL/RSJ 4/5 8,35 Streptopelia turtur Tórtora can Ràfols TBM 4/5 8,50 Caprimulgus europaeus Enganyapastors cementiri nou FCT 4/5 20,30 Streptopelia turtur Tórtora can Riera RSJ 5/5 10,30 Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar vall can Reinal JMM 1/6 10,30 Otus scops Xot can Riera JMM 2/6 21,00 Caprimulgus europaeus Enganyapastors can Riera JMM 2/6 21,00 Caprimulgus ruficollis Siboc can Balasc de dalt CN 16/6 22,45

TORRELLES, TERRITORI I FUTUR

El procés participatiu “Torrelles, Territori i Futur” engegat per l´Ajuntament en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i encarregat a l´empresa Espai Tres ja s´ha anat desenvolupant com s´havia projectat i s´està a l´espera de les conclusions que s´oferiran públicament després de l´estiu. Ja es va informar de la presentació del projecte que es va fer en un acte públic a l´Ateneu Torrellenc el 18 d´abril. Després es van efectuar tres reunions participatives sobre els espais agrícoles (9 de maig), els espais naturals (23 de maig) i els espais urbans (9 de juny). En aquestes hi va participar, a nivell individual, el president de l´ANT. Finalment el 26 de juny es va realitzar una sessió oberta en la qual es varen tractar els tres temes. A banda hi havia la possibilitat de respondre a un qüestionari a través del web municipal o bé en paper que s´havia distribuït a través de diversos mitjans. Segons el web municipal s´han recollit 260 respostes al qüestionari (134 en paper i 126 en digital).

Si a nosaltres ens sembla una participació molt baixa tenint en compte que a Torrelles de Llobregat hi ha una població de més de 5000 habitants, segons l´empresa encarregada de portar a terme el procés, aquesta participació es podia valorar de forma molt positiva. Durant alguna de les sessions es va mencionar el projecte de nova carretera entre Torrelles i Begues i els presents van mostrar unànimement la seva oposició a la seva construcció. Caldrà esperar l´acte de presentació de les conclusions d´aquest procés participatiu, per poder valorar si tindrà alguna efectivitat o no. El foment de la participació sempre és bo però, a més, calen altres condicions per a que la inciativa d´obrir-lo i portar-lo a terme hagi tingut alguna utilitat. Caldrà veure la feina feta per l´empresa encarregada i si l´ajuntament es veu capaç de prioritzar les polítiques municipals segons els criteris recomanats pels participants.

SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS PLANEJADORES A partir de finals d´agost, i fins a mitjans d´octubre, es pot seguir la migració, en pas postnupcial, de les aus planejadores en el seu recorregut del nord cap al sud. Essent cap a mitjans de setembre quan es detecta el pas més important i són espècies de rapinyaires com ara l´Aligot vesper, l´Arpella, el Xoriguer, l´Àguila pescadora, etc., i d´altres com ara la Cigonya blanca i la Cigonya negra.

Especialment els caps de setmana, però també qualsevol altre dia, hi ha gent que segueix aquesta migració des de punts elevats. Al nostre entorn el lloc on és més freqüent fer-ho és des del costat de la torre de vigilància contra els incendis del Tabor. Allí hi ha, freqüentment, en Ferran Arenas, el qual acostuma a ser-hi els dissabtes al matí, la majoria de tardes dels dies feiners i alguns diumenges. Per accedir-hi es pot pujar amb vehicle fins a l´aparcament situat al costat de la torre de telecomunicacions i, des d´allí, hi ha un petit recorregut a peu fins la torre de vigilància contra els incendis. També es pot seguir la migració des del Mirador de Begues, accesible des del carrer de la Rectoria i obert dissabtes i diumenges. Dins del Parc de Collserola, es fa des del turó de la Magarola, on, als matins dels caps de setmana, hi ha personal que fa de guia als visitants. A Sant Boi de Llobregat, al Montbaig, al costat de l´ermita de Sant Ramon, cap al setembre, fan algunes sessions guiades els caps de setmana al matí. Si esteu interessats en fer el seguiment, qualsevol que sigui el temps que hi dediqueu, podeu aportar les dades que obtingueu al grup d´ornitologia i/o a en Juan Mora, el qual fa el recull de totes les dades aportades. En el seu blog, en el qual hi ha les impressions personals del seu autor durant el seguiment de la migració i les observacions més remarcables fetes en el transcurs de la temporada, es poden baixar els llistats del seguiment realitzat en el nostre entorn

en els anys anteriors. S´hi poden trobar les espècies detectades i el nombre d´exemplars comptats. És l´adreça següent: https://pernisapivorus.wordpress.com/. També hi podeu entrar a partir del web de l´ANT on a l´apartat de migració hi ha l´enllaç al blog.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Agapornis (Agapornis sp) (2 ex.) observats al carrer Major, 64. Dilluns, 8 de juliol, a les 8 hores. Observador: Francesc Capdevila Cotorra (sp) (1 ex. no identificat) observat a les Camanyes. Dijous, 11 de juliol, a les 19 hores. Observador: Francesc Capdevila Ballester (Apus melba) (1 ex.) entrant en un forat de l´alta paret mitgera que dona al carrer Martí Mas. Dimecres, 17 de juliol, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (8 ex.) en vol sobre la creu del Pedró. Diumenge, 21 de juliol, a les 20,30 hores. Observador: Vicenç Roig Faisà (Phasianus colchicus) (1 femella) als horts de la font del Cucut. Dimecres, 24 de juliol, a les 19 hores. Observador: Emili Roig Agapornis (Agapornis sp) (2 ex.en vol) observats al carrer Major. Dijous, 25 de juliol, a les 8 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (1 mascle) en vol a l´entorn de la masia de can Coll. Dilluns, 29 de juliol, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig

L´ACTUAL DESEMBOCADURA DEL LLOBREGAT NOU ESPAI NATURAL

Reproduïm a continuació la nota de premsa de Depana sobre els resultats aconseguits per aquesta entitat amb la lluita portada a terme per preservar els valors naturals del Delta del Llobregat.

Finalment els accessos al Port de Barcelona respectaran els valors ambientals de la nova llera del Llobregat DEPANA aconsegueix salvaguardar aquest nou espai natural que s'haurà de protegir La renaturalització de la nova desembocadura i la presència de la segona colònia més important de gavina corsa del litoral català, junt als ajustos pressupostaris, han fet replantejar el projecte original

Barcelona, 19 de juliol de 2013 L'any 2004 van finalitzar les obres del desviament de la desembocadura del riu Llobregat i va entrar en funcionament la nova llera artificial; l'objectiu era donar espai per a l'ampliació del port de Barcelona. Com a compensació mediambiental pels impactes de l'obra, es va crear una nova zona humida. També es va aprovar incloure tota la nova llera dins de les zones protegides del delta del Llobregat, mesura que encara no s'ha dut a terme. La gran ampliació del port que es plantejava requeria d'uns nous accessos viaris i ferroviaris, que van ser planificats en ple procés de bombolla d'infraestructures, dimensionant-los amb criteris faraònics. Al 2007 s'aprovà la declaració d'impacte ambiental (DIA) dels nous accessos. Es pot considerar que aquesta va ser una de les DIAs de més “pur tràmit” de l'època, amb mínims estudis, escasses correccions i nul·les compensacions pels forts impactes que provocava en l'entorn deltaic, sobretot en la nova i vella desembocadura del Llobregat. Des del primer moment DEPANA va denunciar la situació de precarietat absoluta de la DIA aprovada. Un cop explotada la bombolla de les megainfraestructures, es constaten problemàtiques ambientals no contemplades, com la presència d'una contaminació per cromites d'una antiga fàbrica de la zona. Llavors les administracions implicades van començar a frenar el procés eludint les seves responsabilitats. Durant aquests anys la naturalesa deltaica ha anat fent la seva feina, de forma discreta però constant. Transcorreguts gairebé 10 anys, els valors naturals, fonamentalment els ornitològics de la antiga i la nova llera del Llobregat han donat lloc al seu reconeixement internacional en incloure's en l'IBA (Important Bird Area) Nº 140 del delta del Llobregat. En la nova llera hivernen una tercera part de tots els ànatids que ho fan en tota la plana deltaica, i s'ha convertit en un dels punts més importants de Catalunya, fora del delta de l'Ebre, per al flamenc, l'ànec blanc, el morell comú, el griset i la gavina capnegra. No obstant el més destacat ha estat que a la petita illa del Molí al final del riu, i a pocs metres d'on haurien de passar les noves vies d'accés al recentment inaugurat Moll del Prat, s'ha instal·lat una colònia de gavina corsa, una espècie que a Catalunya està catalogada en perill d'extinció i que és vulnerable a nivell internacional. La seva població mundial més important es troba al delta de l'Ebre.

Des de DEPANA s'han fet grans esforços perquè fos reconeguda la realitat de l'existència d'aquesta colònia i la seva necessitat de protecció. Per fi, ahir, mitjançant la publicació en el BOE (Nº171), es reconeixen i recompensen els esforços de les entitats per la protecció de la colònia i s'aprova l'adopció de mesures correctores i compensatòries per preservar-la, sent les més significatives l'apantallament a les vies, la no execució de l'obra en època reproductora i, sobretot, la construcció d'una nova illa que pugui servir de complement i afiançament d'aquesta nova colònia en el delta del Llobregat, que li dóna rellevància a nivell mundial. És just reconèixer el valor que en tot això ha jugat la Direcció General de Política Ambiental de la Generalitat de

Catalunya, que ha estat a l'alçada de les circumstàncies amb plantejaments encertats a l’hora d’avaluar els impactes del projecte a la colònia de gavina corsa. Contacte: José García Moreno 657101385 info@depana.org

PROJECTE MACACA SILVANA

La Mona de Berberia o Mona de Gibraltar (Macaca sylvanus) és una espècie de simi que habita els boscos de cedres, pins i alzines, a les muntanyes de l´Atles del Marroc i Algèria, al nord d´Àfrica, amb una petita població, probablement introduïda, a Gibraltar, a Europa. Des de fa uns quants anys algunes associacions naturalistes realitzen campanyes de conscienciació al port d´Algesires, entre els viatgers que van al Marroc per evitar les captures dels joves d´aquesta espècie. Reproduïm unes informacions extretes del web de Depana, entitat que hi participa. La primera és la crida al voluntariat per a participar en la campanya que es va realitzar entre el 20 de juny i el 9 de juliol. La segona detalla els objectius de la campanya.

Voluntariat a l'Estret. Tornem a la càrrega aquest estiu! Necessitem voluntaris, del 20 de juny al 9 de juliol, que ens ajudin a sensibilitzar sobre el tràfic il·legal de les Macaques de Berberia!

Un any més DEPANA i Fundació AAP, amb el recolzament de FAADA, ANDA, EUROGROUP for ANIMALS i MPC engegaran la Campanya Pas de l'Estret. En aquesta campanya es pretén conscienciar a tots els viatgers en trànsit cap al Marroc de la importància que les Macaques de Berberia tenen en el seu mitjà natural, així com que no són animals que es puguin tenir com a mascotes. Durant aquests dies d'estiu necessitem voluntaris per informar i repartir materials a tots els viatgers que creuin l'Estret de Gibraltar pel port d'Algesires. Si t'agrada tractar amb gent de diferents països i l'educació ambiental, la Campanya Pas de l'Estret pot ser un bon lloc per, a més, realitzar un treball molt important per a la conservació de les Macaques de

Berberia. Si estàs interessat/ada a participar com voluntari posa't en contacte amb nosaltres a través de campanyaestrecho@gmail.com explicant-nos la teva disponibilitat i interessos. És necessari un compromís mínim de 5 dies, però si vius a la zona pot ser menys. L'allotjament i el menjar està cobert i si tens cotxe és benvingut. Pel públic a qui ens dirigim és valora parlar Francès, Anglès i/o Àrab, i útil si parles Castellà. Vine i ajuda'ns!

Projecte Macaca silvana Sent missió de DEPANA el actuar per a la defensa, estudi i conservació del patrimoni natural, des d´una concepció global del problemes que afecten a les espècies i els ecosistemes, el projecte Macaca sylvana adopta, com a estratègia, actuar sobre tots els àmbits que afecten, directa o indirectament, la supervivència de l'espècie i la conservació del seu hàbitat. Per això, el projecte Macaca silvana de DEPANA, estableix sis línies d'actuació: Promovem la recuperació i adequada gestió d'exemplars decomissats procedents del tràfic il·legal Realitzar accions destinades a revaloritzar l'espècie i el seu hàbitat entre la població d'origen magrebí, amb la finalitat de aconseguir un canvi de visió i actitud davant l'espècie. Alertar de la situació de perill d'aquesta espècie i el seu hàbitat entre el públic i les institucions europees per aconseguir un major compromís en la seva conservació. Promoure l'estudi i coneixement de l'espècie, tant en llibertat com en captivitat. Localitzar i identificar les problemàtiques socioeconòmiques i ambientals que incideixen negativament en la conservació de l'espècie i el seu hàbitat. Portar a terme accions de valorització de l'espècie i el seu hàbitat en els

països d'origen, promovent la implicació i complicitat de la població local, amb la finalitat que la conservació es percebi com a font sostenible de riquesa.

GAVINA CORSA A LA ZONA FRANCA Reproduïm a continuació un fragment de la informació sobre la presència d´una colònia de cria de Gavina corsa (Larus audouinii) en una parcel·la de la Zona Franca, extreta del bloc personal de Ricard Gutiérrez “Birds in Spain Bloc”. dimarts 18 juny, 2013 La gavina corsa colonitza la ciutat de Barcelona

Un dels polls de Larus audouinii anellats a Barcelona el 2013.06.17 © Ricard Gutiérrez Una colònia de 69 parelles s'ha establert el 2013 a la Zona Franca de la ciutat de Barcelona, en els voltants del port, dins l'espai que geològicament és l'hemidelta nord del Llobregat i en els voltants del que històricament havia estat l´antic estany del Port, desaparegut al segle XIX. La colònia va ser descoberta fortuïtament per l'investigador de la Universitat de Barcelona, Manolo García-Tarrasón en el decurs dels treballs de l'atles dels ocells de Barcelona a la zona. Posada en coneixement de la

Generalitat de Catalunya la notícia, es va aplicar el Decret que aprova el pla de recuperació de l'espècie i es va contactar amb les autoritats ambientals competents així com el Consorci de la Zona Franca . Vigilada pels Agents Rurals i personal del Consorci de la Zona Franca i en una zona d'accés restringit, s'ha anat seguint l'evolució de la colònia gràcies al concurs de biòlegs com Xavier Larruy, Manolo García-Tarrasón o l'autor d'aquest bloc, obtenint diferents registres d'ocells anellats amb PVC que han permès conèixer l'orígen de les aus presents a la colònia.

Tasques d'anellament i obtenció científica de mostres per a diferents estudis autoritzats durant la sessió per part de la Universitat de Barcelona i l'Agència de Salut Pública de Barcelona El 2013.06.17 es va procedir al cens i anellament de la colònia que ha passat a ser la més septentrional del món. La colònia 'de l'antic estany del Port' com se l'ha anomenat, està situada a la Zona Franca de Barcelona i d'una estima prèvia de 46-79 parelles, es va concretar la localització de 69 nius. Entre un 30,5-33,8% de les postes van fracassar i la resta van produir polls dels que se´n

van anellar 52. Tenint en compte que eclosionarien un total de 39-41 nius, tenim una productivitat de més d'un poll per niu que tenint en compte la climatologia freda d´aquest maig a Catalunya és un resultat considerat com a bo. Les causes del fracàs d'un terç dels nius vénen associades justament a l'episodi de pluges registrat entre el 14 i 20 de maig de 2013. A la colònia no s'observen polls fins al 17 de maig, sent el cens efectuat el 24 de maig de menor nombre de parelles que el del dia 17. Els nius fallits presentaven sincrònicament dos ous l'estat de degradació dels quals suggeria una data d'abandonament del voltant de les 3 o 4 setmanes abans del cens. Analitzant el calendari de pluges registrades associades a baixes temperatures per l'època, queda clar que les gavines que es van posar a incubar tard, començant la posta a mitjans de maig, van patir els episodis de pluja durant set dies seguits.Aquestes gavines ocupaven territoris subòptims gairebé sense cobertura vegetal. Per contra, les gavines que van pondre a principis de maig ja tenien polls petits (sense mortalitat registrada) durant l'episodi de pluges, el que unit al fet que van ocupar nius amb major cobertura vegetal, haurà provocat un èxit reproductor major. Durant les tasques d' anellament s'han marcat 20 polls amb anelles de PVC de lectura a distància facilitades per IMEDEA.

Els polls anellats a l'antic estany del Port, eren més grans que els de la propera colònia de l'Illa del Molí del Llobregat, anellats el dia següent, 2013.06.18 Connexió deltaica L'origen dels exemplars adults dels que s'ha llegit anella de PVC és divers si bé hi ha un nombre important d'aus que havien criat l'any anterior al delta del Llobregat, però en l'illa del Molí del riu Llobregat , on s'ha efectuat el cens de parelles nidificant i anellament el 2013.06.18. i on es va establir

una colònia l´any 2009. En una acció combinada del Consorci per a la gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat i el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya el 18.6 2013 es va censar i anellar la colònia de l'illa que ha donat un total de 323 parelles nidificants el 2013 . El resultat és inferior al registrat el 2012 (546 parelles) i això és degut a que malgrat els esforços de gestió efectuats, la primavera plujosa que ha malmès part de les parelles de la veïna nova colònia de l'antic estany del Port, aquí ha fet créixer exponencialment les gramínies de l'illa, fins a presentar un recobriment vegetal superior al 80% del total.

Cobertura vegetal superior a la normal registrada fins a la data a l'illa del Molí del Llobregat. 2013.06.18 No obstant això el nombre de polls anellats el 2013 (n = 221) supera en ràtio de polls anellats per parella (0,68 el 2013) els resultats de 2012 que van donar 301 anellats amb un nombre de parelles superior (0,55 polls anellats / parella). Això justament pot ser degut a que la cobertura vegetal, que ha limitat l'establiment de parelles, i sigui la causa probable de la diàspora a l´hemidelta nord, hagi afavorit aquí el resguard de les inclemències climatològiques registrades a la colònia veïna i un millor

creixement dels polls . El delta del Llobregat ha tingut el 2013 dues colònies de cria diferents i en hàbitats que no tenen res a veure i, fins ara, la de l'hemidelta nord és la més septentrional del món. En un proper post s'analitzarà les tendències poblacionals de l'espècie en les diferents colònies del NE ibèric el 2013.

VISÓ EUROPEU Hem extret del bloc del GEIB (Grup Especialista en Invasions Biològiques) aquesta informació sobre el perill que corre el Visó europeu (Mustela lutreola) a la península ibèrica.

Males notícies per al visó europeu L'any 2011, la IUCN va catalogar al visó europeu com a espècie "en perill crític" . A Espanya, l'espècie està catalogada com en perill d'extinció des d'aquest mateix any, i ha estat inclosa en el Llibre Vermell dels Mamífers Terrestres d'Espanya. Per descomptat, les perspectives futures per a la població espanyola de visó europeu ( Mustela lutreola ) no són gens favorables. La supervivència d'aquesta espècie nativa es troba seriosament amenaçada per la presència de visó americà (Mustela vison ) en la seva àrea de distribució i en zones adjacents (competència ecològica, desplaçament de l'hàbitat i del territori, i la transmissió de malalties). Un estudi recent (veure font al final d'aquesta notícia) ha posat de manifest les següents dades: En 10 anys, el visó americà s'ha expandit per 419 km de trams fluvials, el que significa que ha ocupat una mitjana del 27,8% del territori ocupat per visó europeu a l'àrea cantàbrica, un 25,5% a l'àrea del Mediterrani occidental, i un 1,15% a la Mediterrània oriental. En el període de 2006 a 2010, tot i el control efectuat sobre el visó americà, la població ha augmentat en més d'un 170%. Aquest mateix estudi conclou que l'avanç del visó americà produirà l'extinció del natiu en menys de 10 anys. Per això, els autors recomanen augmentar l'esforç i l'efectivitat de trampeig del visó americà, sobretot en aquelles poblacions en què, per la seva petita grandària, és més fàcil i factible la seva eradicació. La presència de visó americà és, per tant, si no el més gran, si una de les principals causes del declivi de la població de visó europeu. Sent conscients d'aquest fet, demostrat ja de forma contundent, crida l'atenció (per dir-ho amb delicadesa) que a dia d'avui continuïn passant dos fets:

1- per una banda, que no es coordinin totes les comunitats autònomes a l'hora de fer front a l'espècie invasora, compartint de forma oberta els seus coneixements, dades, metodologies, etc., i que 2- se segueixin donant cada vegada més nombre de llicències destinades a l'obertura de noves granges de visó americà. Aquesta obra té un final que és bastant fàcil de presagiar: la desaparició del visó europeu està a la volta de la cantonada, llevat que es prenguin cartes en l'assumpte de forma pràctica, ràpida, coordinada i contundent. Font: "Informe sobre la viabilitat de la població ibèrica actual del visó europeu (Mustela lutreola ) basat en les dades demogràfiques conegudes i considerant l'alta probabilitat d'invasió de la seva àrea de distribució pel visó americà ". Març, 2013.Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Tragsatec.

CARTA AL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

A iniciativa de l´ANT, diverses associacions de Begues i Torrelles de Llobregat han dirigit una carta al president de la Diputació de Barcelona demanant que s´aturi la tramitació legal, i no s´encarregui a cap equip d´enginyers el projecte, de la nova carretera per Torrelletes que suposaria un nou eix viari entre les comarques del Garraf i Alt Penedès i el Baix Llobregat, que travessaria els nostres municipis i que es creu innecessària. En el passat full informatiu ja es reproduïa el text de la carta, a l´espera de les adhesions. Entre les associacions que s´han sumat a la petició hi ha l´Associació de Gent Gran de Torrelles, l´Associació de Dones Pla de les Bruixes, el Centre Excursionista Torrellenc, Totgimnàstica, l´Associació de Veïns de Can Güell, l´Associació de Veïns del Parc de Can Sostres, els Grallers de Torrelles, el Club Ciclista Sortidesbtt.net, el

Centre d´Estudis Beguetans i el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l´Arqueologia del Garraf-Ordal.

150 AGENDA AGOST 2013 CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT

Dilluns, 26 d´agost, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 26 d´agost, a les 22 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 4 d´agost, a les 19,30 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 25 d´agost, a les 18 hores, al costat de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració de les aus planejadores. Dimecres, 31 d´agost. Finalitza el termini per presentar les respostes a les quatre fotografies corresponents als mesos de juliol i agost del 12è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS Del 22 al 30 d´agost, a la Serra del Montsec. Camp ambiental i de treball. Organitzat per Ipcena. T. 973 263 793. forest@ipcena.org

Dissabte, 24 d´agost, a la finca La Xicòria, a Montblanc. Taller: Llavors i planter a l´hort. A càrrec d´Annaïs Sastre. Vols aprendre a recollir i seleccionar les teves llavors i a fer-te el planter per l'hort?Aprendrem com seleccionar i guardar la nostra llavor a partir de les plantes que

cultivem. Si teniu llavors ecològiques porteu-les per a intercanviar. Ho farem en una sessió teòrica i pràctica a la finca de La Xicòria, a Montblanc, dedicada a la producció i a la venda directa d'hortalisses de cultiu ecològic. Organitza Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.

ACTUACIÓ DELS MITJANS AERIS CONTRA EL FOC

El dipòsit d´aigua de la vinya de cal Roca és una bona actuació contra els incendis forestals. És un bon exemple del doble ús que pot tenir una instal·lació de reg de suport per a l´agricultura de muntanya i, alhora, un bon mitjà per lluitar contra els incendis forestals. El dilluns, 29 de juliol, a la tarda, els helicòpters encara anaven a recollir aigua en aquest punt per tornar a abocar-la a la zona de Vallirana.

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA I TELÈFONS D´INTERÈS

Mòdul de recuperació de Fauna Salvatge Cos d´Agents Rurals Estació Biològica de can Balasc Serveis Centrals Camí de can Balasc, s/n Tel.: 93 574 00 36 08017 – Les Planes Of. de Sant Boi de Llobregat (c. Tints, 13) Tel.: 93 587 95 13 – 600 464 006 Tel.: 93 652 95 08 / Fax.: 93 652 95 39