ANGEL ALONSO President de l’Associació

Esportiva Run2Live BCN

Quan fa tres anys un grup de corredors populars vam decidir formar l’Associació Esportiva Run2Live BCN, ho vam fer principalment per córrer en grup i compartir experiències. Amb l'ajuda d'un grup d'entrenadors professionals i amb molt

entusiasme, vam constituir una associació esportiva sense ànim de

lucre, convençuts que organitzar-se era important per assegurar

una continuïtat.

Animar-se mútuament davant els reptes, gaudir junts dels èxits,

recolzar-se en els fracassos o consolar-se davant les adversitats

són actes que es succeeixen contínuament en el nostre grup. Els

podem veure en entrenaments, competicions, sortides i

celebracions.

I després de tres anys estem orgullosos del nostre grup i dels seus

membres, de tots. Estem tant orgullosos que hem decidit deixar

constància, registrar-ho, transmetre-ho.

Volem compartir la nostra experiència!

A les teves mans tens el primer número de la nostra revista. Un

altre camí que iniciem amb il·lusió. En ella trobaràs la nostra

essència: companyerisme, tenacitat i entusiasme.

Ho sents? T’arriba?

Impressió: Gayban Grafic

Fotos entrenadors: Josep Querol

Maquetació i disseny: Sergio Pacho

Idea i continguts: Sergi Elvira

Agraïments especials a: Miguel López

Seguim un programa d’entrenaments prèviament dissenyat pels nostres entrenadors, on cada

dia és diferent.

Que oferim als nostres socis?

-Quatre entrenaments setmanals a les ordres d’entrenadors especialitzats.

-Una planificació mensual d’entrenaments standard

-Participar i gaudir de les activitats esportives, recreatives i culturals organitzades per l’entitat.

On és el punt de trobada?

Plaça de l'entrada del Poliesportiu Marítim de la Fundació Claror.

Passeig Marítim de la Barceloneta, 33. Barcelona.

On i quan?

Existeixen quatre grups d’entrenament:

� Els dimarts a les 14:30 h.

� Els dimecres a les 19:30 h.

� Els dijous a les 19:00 h.

� Els dissabtes a les 10:00 h.

Una maratón es una prueba atlética de

resistencia con categoría olímpica que

consiste en correr una distancia de 42.195

metros. Su origen se encuentra en la gesta

del soldado griego Filípides, quien en el

año 490 a. C. murió de fatiga tras haber

corrido unos 40 km desde Maratón hasta

Atenas para anunciar la victoria sobre el

ejército persa. En honor a la hazaña de

Filípides se creó una competición con el

nombre de "maratón", que fue incluida en

los juegos de 1896 de Atenas inaugurados

por el Barón Pierre de Coubertin.

En estos primeros Juegos Olímpicos el gran

héroe fue el ganador de la prueba de

maratón, un pastor griego llamado Spiridon

Louis, que fue seleccionado casi por

obligación por un oficial del ejército griego.

Antes de la salida permaneció dos días en

oración y ayuno. Al final de la carrera entró

en solitario por la meta para delirio de sus

compatriotas, salvando así el honor

helénico, dado que fue el único triunfo

griego en una prueba de atletismo en estos

juegos. Esta victoria lo convirtió en una

persona rica; incluso un carnicero se

ofreció a darle carne de por vida y un

zapatero a calzarle. Murió sin faltarle nada.

Los 42.195 m por los que hoy día

conocemos el Maratón datan del año 1908,

cuando se celebraron los Juegos Olímpicos

de Londres y la reina estableció, sin

quererlo, esta distancia como la distancia

oficial de la carrera de resistencia por

antonomasia. Esta distancia es la que

separa la ciudad inglesa de Windsor del

estadio White City, en Londres. Los últimos

metros fueron añadidos para que la final

tuviera lugar frente al palco presidencial

del estadio.

Inicialmente todos los maratones eran

masculinos. Las carreras femeninas

comenzaron en la década de 1970 y hoy

casi todas incluyen una modalidad para

mujeres. El maratón femenino fue

introducido en el calendario olímpico por

primera vez en los Juegos de Los Ángeles

'84.

Marató de Barcelona 2009

Run2Live ha participat des de els

seus inicis a les darreres edicions

del Marató de Barcelona amb

una mitjana d’uns 15 corredors

cada any. Alguns dels quals han

realitzat aquesta gran prova per

primera vegada. Altres

companys, ja tenen una llarga

experiencia corrent maratons.

Ens caracteritzem pel nostre

treball en equip i la

solidaritat amb la resta de

companys.

Fem pinya!

Marató de Barcelona 2010

Marató de Barcelona 2011

Dins el nostre grup hi ha

corredors amb diferents

objectius: els qui pensen en

participar, gaudir i acabar amb un

somriure i els qui any rere any

busquen superar les seves

pròpies marques.

Kerstin Seibert

Després de la primera mitja marató a

l’octubre em vaig ficar al cap que volia fer

la marató sencera al març. Tot i que per

raons d’agenda no podia entrenar amb el

grup tant com m’hagués agradat, per

mantenir la motivació alta durant tot el

llaaaarg període d’entrenament m’ajudava

molt estar en contacte amb el club a través

del fòrum. Hi vaig trobar també altres

companys amb el mateix objectiu que jo:

acabar la nostra primera marató.

El dia de la cursa vam començar tots

plegats i vam córrer junts la primera

meitat. Tot i l’esforç encara ens quedaven

forces per riure i passar-ho bé! A la segona

meitat quan les forces s’afluixaven

m’ajudava molt que dues companyes del

club em fessin de llebres.

Sembla que córrer es un esport solitari

però aquesta experiència m’ha demostrat

que si practiquem aquesta activitat amb

amics i/o companys o en el meu cas dins

un club com Run2Live es converteix en un

esport solidari on el treball en equip es

converteix en una condició molt valuosa i

bonica.

Ens agrada ser els primers!

Ja veig la meta! Em sento campió!

Sempre arribo tard a les curses i últimament no

surto a cap de les fotos de grup del Club, però avui

si, la cosa va bé. No fa massa fred. Estic, més que

nerviós, amb moltes ganes de començar. No tinc

por de no acabar, he fet els “deures”.

Km 0. Comença la Marató i nosaltres, Eladio, Luis,

Andrés, Kerstin i jo, pràcticament som els últims!

No hi ha pressa, tenim 42 km per endavant. Mica en

mica anem agafant el ritme que volem, 6 min/km, i

anem avançant corredors.

Km 12. El Xavi se’ns uneix, ja ens acompanya la

primera de les “llebres”. Més endavant es van

incorporant altres companys del Club a mida que

passen els quilòmetres. Hi ha un moment que som

una bona colla. Vaig molt còmode, fins i tot amb la

sensació d’anar molt lent, amb ganes d’anar més

ràpid.

Km 21. Arriba la meitat de la cursa, diuen que més

aviat és aquí on comença. Estic molt bé, molt bones

sensacions. El nostre grup en aquest punt és molt

gran. Veig que la Kerstin es va avançant amb la seva

“llebre” tot xerrant sense adonar-se. Al Pont de

Calatrava apreto, faig un petit esprint, i les agafo

per que no marxin. El pulsòmetre comença a sonar,

he passat de 185 ppm. Ja em recuperaré anant al

ritme d’abans altre cop.

Km 25. Arribem a la Diagonal i s’incorpora la Sofia.

El grup s’estira. Segueixo molt alt de pulsacions,

baixo el ritme però no baixen les pulsacions. Deixo a

l’Andrés amb la Sofia i apreto una mica per poder-

me parar a l’avituallament i recuperar-me.

Km 30. Comença el pitjor tram i fa 8 km que vaig

per sobre de 185 ppm. Aquí està el Sergi com vam

quedar. No he aconseguit recuperar-me, no he

tingut temps. Toca patir!

Km 32. Avituallament particular per part de la

Eliana, a veure si em va bé i recupero forces.

Gràcies Eliana.

Km 34. No tinc forces i començo a veure impossible

arribar a meta corrent. No puc estar una hora més

així, impossible. Hauré de caminar, però no vull,

diuen que si pares no pots tornar a córrer. Li dic a

l’Andrés que continuï, no vol deixar-me però l’acabo

convencent. Paro, la Marató s’ha acabat per a mi,

hauré d’arribar a meta caminant...

–Vinga torna a córrer, no paris! Ja t’has recuperat

una mica - diu el Sergi. –Poc a poc- diu el Xavi.

Intento córrer... Puc! Segueixo les instruccions que

em donen els companys com un autòmat, incapaç

de raonar. Comença la pujada cap a l’Arc de Triomf,

allà m’espera l’avituallament del km 35.

Quina gentada! Això sembla el Tourmalet. De cop i

volta sento algú del públic: -Amunt que ja no et

queda res!- em diu. Somric, la gent aplaudeix, això

acaba d’empentar-me cap al Passeig de Sant Joan.

Quina sensació...Ens trobem amb la Fàtima i la seva

filla, disfressades de cheerleaders amb els

pompons. Després del duríssim tram de pujada,

m’arrenquen un somriure que jo creia ja impossible.

Comença el tram més bonic de la cursa. Els carrers

són més estrets i alguns passejants comencen a no

respectar la cursa creuant-se despreocupats. El meu

“guardaespatlles”, en Sergi, s’avança, els avisa, els

aparta, impedeix que molestin mentre passo.

M’ajuda a no interrompre el ritme que tant m’ha

costat recuperar.

L’altre amic que m’acompanya, el Xavi, és un oasi

de serenor entre tota aquesta bogeria, porta amb

mi des del km 12 i sembla com si acabés de

començar, un crack! Em sento molt ben recolzat

amb aquests companys, tot un luxe!

Arribem al carrer Sepúlveda. Porto estona avançant

corredors caminant, alguns amb evidents signes

d’haver-se lesionat. Em trobo una sorpresa més:

l’Aguila. M’acompanya fins al final i força al públic a

animar-me. Faig l’últim tram com si fos en un núvol

gràcies a ella.

Aixeco els braços amb força. Ja està, ja ho he aconseguit ! Gràcies a tots, que sóu molts, els que m’heu ajudat, gràcies. Gràcies Run2Live!

Nuria Fernández Domínguez Lugar de Nacimiento: Lucerna, Suiza SERGI ELVIRA Deporte: Atletismo (mediofondista) Vicepresident de l’Associació Club actual: Nike Running CD Esportiva Run2live BCN Bio “Personal” ¿Dónde vives? En Pozuelo de Alarcón, en la residencia Blume. ¿Una comida favorita? La paella Valenciana. ¿Película más reciente que te gustó? “La pequeña Miss Sunshine” ¿Deportista que admiras? Michael Jordan “era la leche” ¿Mar o montaña? Me gustan las dos opciones aunque últimamente un poco más la montaña. ¿Qué harías si tuvieras mucho poder? Lucharía contra el hambre en el tercer mundo 1-En tus inicios ¿imaginabas obtener tantos títulos? Siempre de joven sueñas en las Olimpiadas, los campeonatos… Realmente “hay que soñar para poder llegar” 2-¿Cómo valoras tus últimos 2 años? Ha habido un antes y un después. Después de ser madre, mis valores y mi manera de afrontar mi vida ha cambiado notablemente. Ahora le doy mucha importancia a mi familia y eso hace que me sienta más centrada y organizada. Disfruto más del deporte, no me siento tan “obsesionada” 3-¿En que piensas cuando te estas preparando para una competición importante? Intento estar a parte de físicamente bien también emocionalmente. Día a día me autoconvenzo a mi misma de que puedo hacerlo ya que voy bien preparada. “No hay nada que me frene”. Mantengo la ilusión y mi confianza constantemente.

Entrevista:

4-¿Qué se siente cuando subes a un podium? ¡Lo he hecho! ¡He alcanzado mi sueño, mi meta! 5-¿Qué se te pasa por la cabeza en ese momento de éxito? En toda mi familia, en mi entrenador y en toda la gente que me ha ayudado “Si no estuvieran ellos, no sería yo” 6-¿Qué objetivos tienes a la vista en este momento? Después de participar en el Meeting de Nike en Oregon este pasado 4 de Junio, me presento a los Campeonatos del Mundo en Corea del Sur (Daegu) del 27 de Agosto al 04 de Setiembre. 7-¿Vas a hacer vacaciones? Después del gran esfuerzo, ¡CLARO! Para desconectar, descansar, estar con mi familia… Aún no se donde iré. Quizás a la playa. 8-¿Qué opinas del éxito del running? El running es un deporte que esta en auge y seguirá estándolo. Es el futuro del atletismo. El salir a correr tiene un sinfín de aspectos positivos: conoces gente, combates el estrés, te hace llevar una vida mas sana… 9-¿Mensaje para el corredor popular? -¡Sueña y corre! Siente tu espacio vital, sigue ¡Libérate!

Palmarés de Nuria Fernández 10º puesto en primera ronda, 1.500m, Juegos Olímpicos de Sídney 2000 Recordwoman milla al Aire Libre 4:21:13 2008 Oro 1500 m. Campeonatos Europeos Barcelona 2010 Plata 1500 m. Europeo en Pista Cubierta París 2011 Bronce por equipos de los Campeonatos Europeos de Cross en Dublin 2009 y Albufeira 2010 Record de España absoluto en pista cubierta en febrero de 2009, con un tiempo de 4:01.77. Campeona de España Campo a Través 2011

JESUS VICENTE PACHO

-Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (especialitat Rendiment). -Entrenador Nacional d’Atletisme 2007-2011 -Entrenador del grup Nike Start2Run -Entrenador Personal d’Atletisme i Entrenador Personal d’empleats Nike El Prat Llobregat. -Entrenador de l’Associació Esportiva RUN2LIVE BCN desde el 2008 MILLORS MARQUES: 1000 M: 2’34” 10.000 M: 33’50” MITJA MARATO: 1h 17’ 03” “TODO LO QUE NECESITAS SABER SOBRE TI MISMO, LO PUEDES

APRENDER CORRIENDO”

RAUL CAMPENY FABREGAT

-Títol Universitari Oficial de Mestre Especialitat d’Educació Física. -Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC. -Mestre especialista d’Educació Física a Primària desde 1997. -Professor d’Educació Física a Secundària des del 2008. -Entrenador del grup Nike Start2Run, “speaker” i llebre per la “Cursa de Bombers” les temporades 2006-2007 i 2007-2008. -Preparador físic de la Selecció Espanyola Júnior de Waterpolo al CAR de Sant Cugat per l’Europeu 2006. -Col•laborador amb el “Team Auxiliary OW” (aigües obertes) als Mundials de Natació BCN 03. -Triatleta en actiu (distància olímpica i half) del C.E.Mediterrani i Cap de Secció del mateix club. -Tècnic de Fisicoculturisme i Musculació per l’escola FEAD. -Entrenador de l'Associació Esportiva RUN2LIVE BCN.

Mª LUISA MUÑOZ GONZALEZ

-20 vegades internacional amb Espanya en les categories de Marató i Mitja Marató. -Ha participat als campionats del món de Goteborg, Atenes i Sevilla. -També ha participat a les Copes del món de San Sebastià (5ª), Atenes (5ª) i Sevilla de Marató. -Ha participat igualment als Campionats d’ Europa de Helsinki i Budapest i als Jocs Olímpics de Sidney. -També ha participat a les Maratons Internacionals de Boston (10ª), Tokio (8ª), Sevilla (1ª), Amsterdam (3ª), Roterdam (4ª), València (1ª), Los Angeles i Roma. -En Mitja Marató ha participat als Campionats del món de Newcastle, Bruseles, Cosiche, Veracruz, Bristol i Mallorca. -Campiona d’ Espanya de Marató al 94, 95 i 2000. -Records d’ Espanya de Marató i Mitja Marató als anys 93 i 94. -Guanyadora de la San Silvestre Vallecana l'any 92. -Com a millors registres, la Luisa pot lluir les següents marques: 5.000 M: 15'57" 10.000 M: 32'15" MITJA MARATO: 1h 12' 01" MARATO: 2h 28' 57"

¿Cómo empezó todo? Despues de dejar la alta competicion en el 2004, me he dedicado a entrenar a corredores populares estableciendome finalmente en el club Run2Live bcn en el cual llevo 3 años. ¿Qué nos enseñas sobre este deporte? Como entrenadora os daré unos consejos para aquellas personas que quieran empezar a correr. Lo recomendable es empezar de menos a más. Recomendable es salir de 2 a 3 dias por semana, alternando el caminar, y el correr. Se puede empezar con 10’ corriendo, 10’ caminando y así ir incrementando poco a poco el tiempo corriendo.Un dia lo podeis dedicar al trabajo muscular en gimnasio. En cualquier centro deportivo os asesoraran con ejercicios para coger consistencia en vuestro cuerpo que luego agradecereis durante la carrera. Intentar salir a correr en grupo, motiva mucho mas que salir solo. Os recomiendo buscar personas del mundo del running que os planifiquen el entreno y os resuelvan las dudas que podais tener. ¿Qué nos hace falta? La equipacion es sencilla: ropa tecnica, comoda y transpirable según la epoca y unas zapatillas adecuadas a vuestro físico. Os aconsejo sobre el calzado que vayais a tiendas especializadas de running, os aconsejaran la zapatilla adecuada para cada corredor. Una buena elección del calzado repercutira en vuestro cuerpo y os evitara lesiones. Si os vais a dedicar al running frecuentemente, os aconsejo que visiteis a un podologo especialista. Os puede corregir vuestra pisada y evitar problemas fisicos futuros. ¡Mas vale prevenir que curar! ¿Qué hay que comer? Sobre la dieta, debeis comer sano y equilibrado. Os ayudara a no tener malas digestiones y os sentireis estables y ligeros. Evitar los alimentos y bebidas que tengan gas, os sentireis mejor a la hora de salir a correr. Sobre la hidratacion, es muy importante beber agua, antes, durante, y despues del ejercicio. Las bebidas isotonicas tambien os ayudan a recuperar las sales minerales que se pierden durante el ejercicio. En verano es necesario hidratarse mucho mas sobretodo si preparais una carrera. ¿Has dicho masajes? Si. De vez en cuando es necesario que os hagais algun masaje para liberar el cansancio que va acumulando vuestro cuerpo. El fisioterapeuta os ayudará en caso de contracturas o posibles lesiones. No dudeis en acudir a un buen especialista en caso de molestias. ¡Sagrado! Una recomendación para todos los corredores que empiecen a correr y a participar en competiciones regularmente: Hacerse una prueba de esfuerzo completo en un centro especializado en el deporte. Es importante cuidar nuestra salud y para no tener ninguna sorpresa que evite la práctica del deporte que mas os gusta y disfrutais. ¿Como entrenan los corredores del club Run2Live? Nuestra Associació Esportiva es un grupo muy numeroso, aproximadamente 86 corredores repartidos en tres grupos, basico, medio y alto. Cada grupo tiene su entrenador. Chus, para el básico; Raúl, el alto; y yo me encargo del grupo medio. ¿Como preparan la maratón de Barcelona? La planificacion del maratón es de 14 semanas, con pautas de trabajo muy variadas. Sesiones de volumen de kilometros, sesiones de condicion fisica con tecnica de carrera, trabajo de ritmos controlados con series cortas y largas, sesiones de fuerza corriendo en pendiente y ejercicios de velocidad y flexibilidad. Todo este trabajo se va realizando muy progresivamente durante la planificacion previa. Durante nuestro planning, se planifican 2 medio maratones, para ir viendo el estado de forma en que se encuentran, y así ir acostumbrandose a ritmos de carrera. Para afrontar el trabajo en condiciones óptimas, los corredores se dan masajes regularmente, baños de agua fria y caliente y tambien va bien la sauna. El entrenamiento para realizar el maratón es muy importante, pero igual de importante es la recuperacion, para poder seguir entrenando como siempre sin lesiones. ¿Hay una alimentación específica? La dieta: Nuestros futuros maratonianos comen sano y equilibrado, van incrementando los hidratos de carbono y aumentan la ingesta de líquidos y bebidas isotonicas a medida que se aproxima el gran dia. ¿Cuál es el objetivo? Llegar a la meta, hacer un buen registro o mejorar tu marca personal, y para todos, acabar la maratón en las mejores condiciones posibles. Sobre la recuperación: Conviene descansar una semana sin correr. Y luego empezar con otras actividades como por ejemplo la natación. El contacto con el agua ayuda a que nuestro cuerpo vuelva a estar recuperado de una manera relajada. Los masajes para “descargar” tambien son muy importantes. Quiero hacer mi primera maratón. ¿Qué debo tener en cuenta? Para todos aquellos corredores que quieran embarcarse en esta aventura: antes debeis de hacer distancias más cortas, empezar con 10 kilometros y algun medio maratón. Es imprescindible asimilar las distancias mas cortas antes de proponeros el gran reto del maratón. Si quereis alcanzar objetivos, entrenar en grupo con entrenadores cualificados y sentir este deporte como algo genial, no dudeis ni un segundo en contactar con Run2Live BCN. Os espero.

La biografia del Domingo és interminable

pero el més destacat és la millor marca al

Marató de Barcelona (1983) amb 2h 17’46”

i el títol de campió del Món a Belgica al

1984 corrent els 100Km en 6h 15’15”

La nostra botiga porta 28 anys al servei

dels amants de l’atletisme.

“Con motivo del lanzamiento de vuestra

revista, os felicitamos y deseamos muchos

éxitos.

Y como siempre, estamos Rosa y yo a

vuestra disposición para lo que deseeis.”

Domingo Catalán

Tinc la sensació que en

salut i esport està tot

escrit, tenim un allau

d’informació: revistes i

llibres especialitzats de

professionals i webs

d’atletisme… Es fa difícil

aportar alguna novetat

però crec que val la pena

esmentar algunes de les

curiositats sobre nutrició

en concret sobre la

vitamina D.

Es tracta d’una vitamina

liposoluble, que participa

al metabolisme fosfocalcic

(ossi), que sintetitzem

gràcies a l’exposició solar i

també aprofitem dels

aliments. (1)Des de fa

anys s’administra sola o

conjuntament amb el

calci en els pacients

afectats d’osteoporosi.

Podríem pensar que als

països mediterranis tenim

molt de sol i anem servits,

doncs no és el cas, el

nostre país és un dels que

presenta un percentatge

més alt de persones amb

nivells baixos.

A més a més, sembla que

l’ús de fotoprotectors ha

disminuït l’ incidència de

càncer de pell però

afavoreix l’hipovitaminosi

D.

En els darrers anys s’han

publicat diversos articles

a revistes científiques que

han creat molta polèmica,

s’han fet estudis en

esportistes, dones obeses,

i malalts de diferents

grups. Els resultats han

estat molt espectaculars.

En un dels estudis

disminuïa la mortalitat

per totes les causes

(cardiovascular, càncer…),

en altres es veia com les

dones amb hipovitaminosi

D patien més obesitat. En

canvi, els esportistes

adolescents que prenien

suplements de vitamina D

incrementaven la seva

força muscular, velocitat i

resistència.

Crec que aquests resultats

són molt interessants

perquè aporten beneficis

extres per al nostre

organisme a part de

reduir les fractures òssies

a la gent gran. Això es

degut a que la vitamina D

contribueix a millorar la

densitat mineral òssia i

augmenta la força

muscular prevenint les

caigudes.

Pels que s’enlluernin amb

els resultats, recordar que

es tracta d’una vitamina

liposoluble, per tant,

s’acumula als teixits i si la

prenem en excés podríem

patir una toxicitat

potencialment greu.

Així doncs uns minuts

diaris al sol i una dieta

amb aliments rics de

manera natural o

enriquits (en trobarem

molts una gran varietat a

qualsevol supermercat)

serà suficient per

mantenir uns nivells

adequats en persones

sanes. Per aquells que

prenen suplements de

manera habitual i

continuada, s’aconsella

realitzar una analítica de

sang per controlar els

nivells correctes.

La metgessa corredora

Una marató es composa de 42 quilòmetres i 195 metres. Això vol dir per a un atleta mitjà al voltant de 30 000 passos, el mateix número de rotacions de la columna vertebral i 4.000 moviments respiratoris. Ara comprenem fàcilment que a nivell mecànic, el cos ha d'estar en perfectes condicions de treball per suportar aquesta càrrega física. Un espasme muscular al començament de l'esdeveniment pot causar l'abandonament desprès de 20 km i tenir conseqüències a llarg termini. El cos és una màquina increïble que pot adaptar-se i trobar solucions per compensar la disminució de la mobilitat d'una articulació. Ho pot fer modificant lleugerament el seu moviment I evitant causar dolor. No obstant, aquestes compensacions canvien l'equilibri mecànic. Això provoca que alguns músculs es relaxin mentre que altres hagin de compensar el moviment treballant més. Aquest mecanisme de compensació és efectiu a la vida quotidiana. Però si s’empeny la màquina als seus límits, com en el cas d'una marató, aquesta compensació serà ràpidament neutralitzada i no podrà continuar exercint les seves funcions. Osteopatia: l'efecte papallona. Un dels conceptes principals de l'osteopatia és el principi de globalitat. El cos humà funciona com una unitat funcional. Una lesió en una part del cos tindrà repercussions en altres parts i causarà dolor lluny de la lesió primària. Algunes d’aquestes repercussions s'expliquen i tenen una lògica mecànica. La biomecànica és el camí que

recerca l’osteopata per trobar la causa real del dolor. Un exemple de mecanisme de la lesió: “la síndrome de la ròtula”. Un esquinç del lligament lateral extern del turmell es produeix per un moviment forçat de la supinació del peu. Aquest moviment es combina amb la rotació externa de la tíbia sota el fèmur. Aquesta rotació externa desplaça la ròtula cap a fora. Podríem seguir i pujar la cadena al maluc, la columna vertebral... però ens concentrarem al genoll. Si l'esquinç és mal tractat, farà que en alguns casos, la compressió externa de la ròtula, provoqui una inflamació del cartílag rotulià i dels tendons del quadriceps. Això pot passar, per exemple, durant una carrera de muntanya on el quàdriceps son hiper-sol.licitats tant a les pujades com a les baixades. Per tant, l’osteopata es farà càrrec d'aquest genoll, però també s’ocuparà del turmell.

El paper de l'osteopatia en el cas de dany muscular. L'osteopatia pot jugar dos papers: Una funció preventiva: El seu objectiu és mantenir una bona mobilitat de les articulacions per evitar la instal.lació de la compensació per tensions muscular que pot conduir a lesions. En cas de lesions, és el fisioterapeuta qui actua per millorar la cicatrització i ajudar a tornar a fer esport. Dos o tres mesos després de la lesió, si segueix sent una molèstia “un dolor que no se'n va”, llavors això pot indicar que existeix un bloqueig articular causat per aquestes lesions i és millor completar el tractament de fisioteràpia amb una sessió d’osteopatia. Però per evitar problemes el millor és seguir els consells dels nostres entrenadors: Escalfar-se bé abans de la pràctica esportiva, hidratar-se sobretot abans de realitzar una prova de fons i realitzar estiraments adequats seguint les indicacions dels nostres entrenadors. No cal oblidar que abans de res hem de buscar el plaer en la pràctica del nostre esport.

Olivier Martin

Fisioterapeuta i Osteopata

Corredor al Run2Live bcn

Equipo “liebres”: Miguel, Carlos, Patxi i Josep Maria. Angel i Cristina de apoyo 100km 8800m de desnivel acumulado y 23h41’ dándole que te pego… Nos despertamos muy pronto, nos pasó a recoger un compañero. Al llegar, los últimos preparativos: rellenar agua, la vaselina, la crema antifricción en los pies y… el pastel bomba de chocolate, fotitos, control de material… Que nervios, ¡que esto empiece ya! La primera etapa: Empezamos corriendo a ritmo tranquilo enseguida simpatizamos con los demás equipos Miguel “La cabra”, Carlos “El sufridor”, yo mismo “La Roca” y JMa “el cabeza de grupo”. Llegamos al primer control. Fichamos y seguimos subiendo. Cambiamos de líder. La segunda etapa empezaba a dejar ver el desnivel que esperábamos, caminos más estrechos, alguna que otra trialera y sobre todo subida y más subida. Llegamos a la cima sin demasiados problemas. Alcanzamos el segundo control. Nos da ánimos saber que estamos en la posición 13. Lo más rápidamente posible comemos algo y salimos disparados. Seguimos bajando y bajando. Los tobillos sufren y Carlos cada vez va perdiendo más y más velocidad. No se encontraba bien. Empezamos a oir un tambor, cada vez más y más fuerte. Al llegar al pueblo vemos a un niño que nos daba la bienvenida y nos indica el camino correcto. Empezamos a bajar por las escaleras al lado del niño y la gente nos aplaude, ¡que emoción! Llegamos al tercer control, tocados pero ni mucho menos hundidos. Nos esperaba nuestro equipo de apoyo. Después de una media hora Carlos parecía sentirse mejor, los demás estábamos también recuperados, nos despedimos y… ¡a por la cuarta etapa! Empezamos andando, Carlos no parecía recuperarse del todo… y entonces empezó el calor. No pintaba bien. Los kilómetros se hacían lentos, largos, pesados y para Carlos, una agonía. Ese último kilómetro fue muy duro. Por fin, vimos el control, y sin sonrisa, llegamos al final de la cuarta etapa.

Era el momento de decidir, continuar o abandonar. Empezamos por comer algo, tomar un caldo, bebidas isotónicas y estiramientos. Al final, Carlos decidió abandonar, Una vez tomada la decisión, “La Cabeza”, “La Cabra” y “La Roca”. Dejamos atrás al equipo de apoyo con Carlos y salimos pitando. La quinta etapa nos pareció muy rápida. Llegamos sin demasiados contratiempos. En el control vimos a algún otro equipo. Era ya el kilómetro 63, pero aún así nos sentíamos con fuerzas y ganas para afrontar la 6ª etapa. Teníamos claro que el perfil daba miedo. Justo en el momento de llegar al principio de EL MURO en el Km 68 (400m de desnivel positivo durante 2km). Fue el momento en el que la noche nos cubrió con su manto. Correr por la noche por una trialera mojada, con la única luz de tu frontal te hace sentir que el mundo deja de existir, Quizá la tan temida noche es para algunos un mal augurio pero no para mí. Y por fin… terminamos la subida, yujuuu!!! Llamada con el walky a Angel “-Hola, Angel llegamos en 10 min”. Una bajadita…y al control número siete. Miguelito parece estar un poco bajo de fuerzas así que le doy una de mis botellitas de energía. La séptima etapa consiste en una bajada total hasta el pueblo de Mura. Y entonces…LA LLUVIA. La perspectiva era desalentadora. Los caminos eran casi ríos, estábamos calados de arriba abajo y no podíamos seguir así. Necesitamos cambiarnos de ropa si queremos seguir. Una señora me ofrece su móvil que tiene cobertura. Puedo llamar a Angel. “El cabeza” tiene el objetivo puesto en seguir y se desespera. “La cabra” sabe que no saldremos sin cambiarnos antes de ropa. Está tranquilo. Yo ya me he quitado la ropa y me he cubierto con una manta térmica para mantener el calor. Nos ponemos a comer pasta. Entonces llega uno de los grupos que nos habíamos encontrado por el camino. No saben si seguir o no con la lluvia. ¡Quiero seguir! ¡Vamos a terminar esta carrera!!! ¡POR FIN! En la sala entran como una exhalación nuestro equipazo de apoyo, Nos cambiamos lo más rápido posible. La octava etapa de esta carrera fue realmente muy dura. A los 80 kilómetros que llevábamos ya en los pies y a la lluvia se sumaban los rumores de que las marcas de esta etapa estaban mal puestas. Nos perdimos nada más empezar pero seguimos. De repente, nos encontramos un tipo, que nos señala el camino correcto con su coche, es como un faro en mitad de la noche. Y seguimos subiendo y bajando. Por fin encontramos el pueblo. El control estaba al final de una super cuesta y unas 30 escaleras. A pesar de todo, somos el equipo número 15 que ha llegado hasta aquí. ¡No podemos perder tiempo! A eso de las 7 de la mañana nos quitamos los frontales y seguimos andando, trotando, aguantando. ¿Donde está el final? ¿No es aquí? ¿Pero esto no se termina nunca? Y entonces, vemos Monistrol de Montserrat. ¡Corre! Y oímos los gritos de nuestro equipo de apoyo ¡-CHICOS!!! ¡-Por aquí! ¡Ánimo! Vamos subiendo las últimas escaleras y vemos… ¡LA META! ¡Increíble! Falta una pequeña subida y estaremos allí. Venga, ¡a correr! Ni idea de donde sale toda esta energía y felicidad… ¿quizás es la emoción de haber terminado esta increíble epopeya? ¡CRUZAMOS LA META!!! Estamos tan emocionados que tiramos los palos y ¡BEEP¡, Final del recorrido¡ Abrazamos a los amigos o familiares que a esas horas de la mañana aún nos esperaban, y sobre todo a nuestro magnífico equipo de apoyo. Si alguien me hubiera dicho que iba a terminar una prueba de 100km de montaña hace unos años, no le habría creído. Pero ya veis, lo hicimos, simplemente hay que poner un pie detrás del otro y conseguir no parar hasta haber llegado al final, que no es poco. Después supimos, que unos 9 equipos se habían perdido y que otros tantos habían estado retenidos por culpa de la lluvia, pero eso ya no era tan importante. Habíamos alcanzado el éxito.

David del Rio (Patxi) Corredor del Run2live

No només ens dediquem a les curses urbanes. També participem a les de

competicions com poden ser la Triatló o llargues traveses.

L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al

Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada

punteria, atletisme, agilitat i llençament de pes.

Ja estem pensant en l’any vinent.

Black Team-Run2Live: Angel, Fàtima, Anna i Sergi

A l’alta Muntanya deixem el llistó molt alt. Cada any marxem d

sencer i realitzem un entrenament a les rodalies de Vallter 2000

Aquest ha estat el quart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens

agrada.

Run2Live BCN arriba als 3000 metres sense dificultats!

No només ens dediquem a les curses urbanes. També participem a les de Muntanya i altres

competicions com poden ser la Triatló o llargues traveses.

L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al

Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada

punteria, atletisme, agilitat i llençament de pes.

Ja estem pensant en l’any vinent. Ho farem amb més participants i amb millors resultats!

Run2Live: Angel, Fàtima, Anna i Sergi

A l’alta Muntanya deixem el llistó molt alt. Cada any marxem de la ciutat un cap de setmana

sencer i realitzem un entrenament a les rodalies de Vallter 2000

uart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens

Run2Live BCN arriba als 3000 metres sense dificultats!

Muntanya i altres

L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al

Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada,

Ho farem amb més participants i amb millors resultats!

e la ciutat un cap de setmana

uart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens

Visita el nostre web per a més informació www.run2livebcn.cat

I si ens vols conèixer personalment...