Els romans

s. VI a.C.-V d.C.

L'origen de Roma

A la desembocadura del riu Tíber hi havien 7 turons. Al nord d’Itàlia vivien els Etruscs i van ser aquests que van començar a conquerir les terres cap al sud, i quan varen arribar a aquests 7 turons, els van unir dins d’una gran muralla i així l’any 753 a.C. Va quedar fundada la ciutat de Roma.

Al principi sols era una ciutat, però mica en mica va anar conquerint territoris. En primer lloc, va conquerir tota la península Itàlica. Més tard va conquerir el sud de la Gàl·lia, les illes properes i les costes mediterrànies de la Península Ibèrica i de Grècia.

A l’inici de l’era cristiana, els romans eren amos de tota la costa mediterrània que van anomenar Mare Nostrum, i hi implantaren la llengua i la cultura.

La societat romana

Els habitants de les terres romanes, es dividien en 2 grans grups: patricis i plebeus. Els patricis eren originaris i amos de les terres i els plebeus eren els descendents de nouvinguts i es dedicaven als oficis. Els patricis podien interpretar les lleis i aplicar-les segons el seu gust. La desigualtat va anar minvant fins que a mitjans del segle IV a. C. Els plebeus tenien els mateixos drets que el patricis.

La família romana era un nucli molt fort. El “Paterfamilias” era el cap de la família. Era l’amo de tots els bens, el sacerdot. Cada família tenia els seus Deus. Els “manes” (dels morts) i els “lars” (de la llar) per mitjà de sacrificis i ofrenes, miraven d’obtenir la seva protecció.

El govern republicà

Els tres poders que governaven Roma eren: els comicis, els magistrats i el senat. − Comicis: Assemblees del poble, on es votaven lleis i es triaven magistrats.

− Magistrats: Eren triats per a 1 any. N’hi havien 6 tipus, qüestors, edils, tribú de plebs, pretors, censors i consolats, que de fet eren els caps de govern, perquè dirigien l'exèrcit.

− Senat: el formaven 300 senadors, que eren triats entre ex-magistrats. La seva tasca era aconsellar als magistrats, però en realitat el senat dirigia la política i l’economia.

L’exèrcit

L’exèrcit era format per ciutadans, que entre els 16 i els 46 anys s’havien d’incorporar a files si els cridaven. No era permanent. Cada cònsol escollia els seus soldats i comandava dues “legions” (4200 homes cadascuna) dividides en centúries (60 homes) comandades per centurions. Les legions s’establien en campaments que s’acabaven convertint en ciutats. Més endavant aquest exèrcit va ser insuficient i es va fer un exèrcit de mercenaris, que cobraven un sou.

L’expansió de Roma

Al començament del s. III a.C. Roma dominava ja tota Itàlia. Aquestes conquestes es van assegurar amb colònies de soldats veterans i la construcció de vies de comunicació.

L’únic rival que tenia Roma, era Càrtago (colònia Fenícia al nord d’Àfrica) Romans i Cartaginesos van lluitar molts anys pel domini del Mediterrani occidental. Es varen anomenar Guerres Púniques. Després d’aquestes guerres, Roma havia conquerit Sardenya, Còrcega, Sicília, gran part de la Península Ibérica i de la Gàl·lia i van acabar amb la destrucció de Càrtago.

Les guerres civils

A conseqüència de l’explotació de les colònies, van anar desapareixen els petits pagesos que varen anar cap a Roma, això va provocar enfrontaments entre els pobres (partit democràtic) i els rics (partit aristocràtic).

Juli César, cap del partit democràtic, va acaparar molts poders, pontífex màximus (primera autoritat religiosa), imperator (comandant de l’exèrcit) i tribú (defensor dels drets dels plebeus). Va reorganitzar la justícia, el senat, l’administració de les províncies, va crear noves colònies i va intentar reorganitzar els costums. Va ser assassinat pel partit aristocràtic, per evitar que es convertís en monarca de Roma.

Octavi, nebot de César. Després d’una altra guerra civil, es va convertir en cap de l’imperi. Va acumular els càrrecs de: Príncep, tribú de Plebs, pontífex màximus i imperator. Va establir una nova forma de govern. “L’imperi” del qual ell era l’emperador. Va ser emperador des del 27 a.C. fins al 14 d.C. El seu prestigi era tan gran, que ningú va posar en dubte el seu hereu Tiberi, i així va establir el sistema hereditari.

Final de l’imperi

El declivi de l’imperi romà, va començar al segle III, amb una crisi social econòmica i militar. Van haver-hi encara, alguns emperadors importants com: Dioclecià, que va actuar com a monarca absolut. Constantí, que va fundar Constantinoble i Teodosí, que va dividir l’imperi en dos, per als seus dos fills l’any 395. Honori va ser emperador a occident i Arcadi a orient. L’imperi d’occident va desaparèixer l’any 476 envaït pels bàrbars. El d’orient encara va durar 1000 anys més, com a imperi Bizantí.

La romanització

Al Mediterrani oriental, estaven molt desenvolupats, però a l’occidental, van dur la primera civilització, la Romanització.

Les terres que van conquerir les van dividir en províncies, les manava un procònsol o prospector. Les províncies occidentals, eren proveïdores d’aliments per a Roma. Les relacions comercials es feien a través de les vies que van construir. També varen comercialitzar amb terres allunyades de l’imperi.

Les ciutats romanes

Els romans van crear moltes ciutats, que van ser els centres de romanització. Mérida, Saragossa, Tarragona, Narbona. Cada ciutat s’administrava lliurement, seguint el model de Roma. Els elements més característics de les ciutats eren les muralles, el fòrum, el temple, el teatre, les termes, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte i la necròpolis.

La llengua i el dret

Els romans van crear lleis per regular les relacions socials. El dret romà no ha desaparegut, encara perviu en moltes lleis actuals.

El llatí es va convertir en la llengua de tothom, es va estendre gràcies als legionaris i comerciants, encara que no era un llatí culte com el que feien servir els oradors a Roma. Els escriptors més importants van ser: Ciceró, César, Virgili (La eneida), Horaci (Odes i sàtires), Ovidi (Les metamorfosis) i Titus Livi. A l’evolucionar el llatí van aparèixer les llengües romàniques.

L’art romà

Els romans no van ser grans creadors, però van transmetre la cultura que havien adoptat d’orient cap a occident, especialment els hispans i gals. La característica més important de la seva escultura va ser el realisme. Els mosaics solien decorar els paviments de les cases riques.

L’arquitectura

Els romans podríem dir que van ser més que arquitectes, enginyers. En destaquen les seves obres públiques i l’urbanisme de les ciutats. Els carrers eren rectes i es creuaven perpendicularment. Hi havia una plaça central anomenada Fòrum on hi havia els edificis més importants. Les basíliques, els Temples i les Termes. També van ser importants els edificis per a espectacles: teatres, amfiteatres i circ.

En les seves construccions, van fer servir molt les columnes d’origen grec, i l’arc i la volta, agafats de l’arquitectura mesopotàmia. Basant-se en això, van construir grans ponts i aqüeductes, tan sòlids que alguns encara es fan servir avui dia. També van ser molt importants les calçades o vies, que comunicaven tot l’imperi.

La religió

Els romans primitius, tenien una religió molt simple de caire familiar. El contacte amb els grecs, va fer que adoptessin els seus deus. Els més importants van ser Júpiter, Juno i Minerva.

El cristianisme, va ser la religió que van adoptar els seguidors de Crist. Es va difondre ràpidament gràcies als apòstols. Un bon exemple va ser Sant Pau, que va recórrer totes les terres del Mediterrani, va estar a Hispània, i va morir màrtir a Roma. Cada grup de cristians el dirigia un “bisbe” i l’ajudaven els “preveres”. El bisbe de Roma va tenir aviat primacia moral, i es va convertir en cap de la cristiandat, amb el nom de “papa”.

En principi a Roma no va ser acceptat el cristianisme perquè és monoteista, i condemnava els costums de l’alta societat. A més predicava la igualtat de tots els homes, per això es va fer molt popular, i per tant anava en contra de l’esclavitud.

Uns quants emperadors, van dictar perseguir als cristians. Molts cristians van morir en aquestes persecucions i per això els van considerar màrtirs. L’emperador Constantí a l’any 313 va donar llibertat de culte i per això va tenir una gran expansió. Finalment al s. IV, Teodosí la va declara religió oficial de l’imperi.

La conquesta d’Hispània

L’any 210 a.C. Publi Corneli Escipió va desembarcar a Empúries. Aquesta va ser la primera etapa, on es va conquerir tota la franja Mediterrània. Eren les terres dels Ibers més civilitzats, i enseguida van adoptar la cultura romana.

La segona etapa no va ser tan ràpida, ja que els ibers de l’interior de la península, i els celtes, van oposar molta resistència. Símbols de la resistència van ser; Viriat, un guerrer Lusità, que va resistir 8 anys als generals romans, i Numància, que va rebre un setge de 10 anys.

La tercera i última frase, en la que va prendre part el mateix Octavi August, va constar en sotmetre als pobles de les muntanyes del nord. Galaics, asturs, càntabres i bascos. Finalment ho van aconseguir i la conquesta d’Hispània es va considerar acabada l’any 19 a.C.

La romanització de la península i a

Tarragona

Els romans van ser els primers fundadors de grans ciutats hispàniques. A Catalunya les més importants van ser Tàrraco (Tarragona), que va ser la ciutat més important i capital de la Hispània Citerior, Llerda (Lleida), Gerunda (Girona), Egara (Terrassa), que eren antics poblats i altres com Barcino (Barcelona), Baetalo (Badalona), Iluro (Mataró) que van ser de nova creació. Ciutats importants de la resta de la península, van ser Caesaraugusta (Saragossa), Emèrita (Mérida), Corduba (Córdoba), Gades (Cadis), legió (Lleó), Hispalis (Sevilla),...

Els romans van aportar molts coneixements a les nostres terres, van introduir mètodes nous per a l’agricultura, i van donar importància a la mineria.

També va ser important la obra pública. Alguns exemples són: La Via Augusta, alguns ponts com el del diable de Martorell, aqüeductes com el de Tarragona o el de Segòvia, Arcs de triomf com el de Barà, teatres, circs i les meravelles que encara es conserven.

L’aportació més important d’Hispània a Roma van ser cereals, oli i vi, i també minerals com el coure, la plata i el mercuri. També van aportar alguns personatges importants, com Séneca (filòsof), Lucà (poeta) i Trajà, Adrià i Teodosi, que van ser emperadors.

La romanització va ser molt profunda a Catalunya, mostra d’això és la nostra llengua, i la gran quantitat de monuments que han quedat, ja que la primera capital a Hispània, va ser Tàrraco. A la resta de la península, a la zona de la Mediterrània, va ser pràcticament igual, però no així a les zones d’interior, i sobretot a la zona de Galícia i la serralada cantàbrica, on amb prou feines hi van arribar.

El cristianisme a Hispània

El cristianisme, es va escapar ràpidament a la península, sobretot a les ciutats mediterrànies. Hi va haver una organització episcopal, i es van celebrar concilis. Les restes que s’han trobat de cementiris i necròpolis, donen fe de l’expansió del cristianisme.