Ponts Romans

of 40/40
Judith i Elena
  • date post

    20-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    4.364
  • download

    0

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Ponts Romans

  • 1. Els PontsRomans Judith i Elena

2. Introducci A Hispnia, molts dels ponts romans que segueixen en funcionament es troben tal i com van ser originats o daltres es troben molt modificats. Molts dells encara es troben en peu, i fins i tot sutilitzen, suportant el trfic dels vehicles moderns que pesen molt ms que els que hi havia abans, els antics.Els enginyers romans van ser grans mestres en la seva construcci, ja que aquests eren elements fonamentals per tal de poder accedir a les ciutats. Molt sovint, aquests es trobaven per sobre dels rius. Principalment els van fer per tal de defensar-se. Moltes de les vies romanes que es van formar a la pennsula Ibrica necessitaven molts ponts, i per tant, els que van construir van ser molts. 3. Concepte dePont Rom Unponts una estructura construda principalment amb un objectiu en concret; salvar qualsevol obstacle fsic, ja sigui un riu, una vall, una carretera, una via de tren, o daltres. Actualment, els enginyers civils sn els creadors i els dissenyadors dels ponts.Els ponts estan fets de diversos materials; de formig, de maoneria o dacer principalment, tot i que tamb sen troben de metalls, de fusta, de cordes, de canyes de bamb o daltres de ms moderns.Pont rom dAsturies 4. El pont t una estructura en concret: - Untauler , que s la part que suporta tota la circulaci que passa per sobre.- Elsestreps , que suporten el tauler en els dos extrems i que es troben en contacte amb el terreny.- Lespiles , que sn les que suporten el tauler entre els estreps. Pont de la Provence (Frana) 5. Perquservien? Els ponts romans tenien una funci en concret, ja que aquests eren indispensables de les vies. Aquests permetien a les vies salvar els obstacles que suposaven els rius, que en el cas de la Pennsula Ibrica, poden arribar a ser molt amplis i a causar algun que altre problema. Roma va fer i va deixar les construccions ms duradores i fiables fins els nostres dies. Es van construir molts ponts de fusta, per la majoria de ponts es trobaven construts de pedra.Pont rom de Mrida 6. Caracterstiques Molts dels ponts que es van construir ms tard, concretament a lEdat mitjana, els caracteritzaven com els ponts romans, quan en realitat, molts dells no ho eren. Per aix, els romans tenen una caracterstiques en concret que fa indistingible lorigen rom de les seves construccions: -Arcs . -Carreusmolt elaborats i molts dells encoixinats. -Viade ms de 5 metres damplada. -Viade tra horitzontal o inclinada.-Pilarsrectangulars des de la base, amb aturadors triangulars o circulars que es tallen abans darribar a les muralletes. 7. Com es construien? La base dels ponts romans era larc, que consistia en un sistema de construcci que van formar els etruscs i que finalment el van desenvolupar els romans. Larc que van utilitzar els romans va ser larc de mig punt; el de mitja circumferncia. Larc principalment sabia mantenir lequilibri de forces i el pes de les pedres que el formaven, ja que aquest desviava el pes i la fora de les pedres cap als laterals. Per a construir-lo, shavien dutilitzar bons ciments i contraforts que puguin suportar aquest pes dun arc.Una de les dificultats que tenien els constructors dels ponts era el pes que suposava que hi hagus a sobre una via. Per poder aixecar un arc, es necessitava unarmas de fusta que subjectar lestructura, i aix, larc en pujar-lo, es trobaria entre els seus contraforts. 8. El primer treball per construir un pont consistia en excavar un forat per comprovar el terra i la seva resistncia per suportar el gran pes del pont. Quan ja havien decidit el lloc on sanava a aixecar, es marcava on collocarien els seus contraforts i comenaven a llenar ciment.Imatge de la construcci dun pont rom 9. El principal problema que tenien elscontrafortsera que shavien de fer dins dels rius, pel fet de que laigua suposava un gran problema, i per aix, van realitzar un recinte format per troncs que es clavaven en el riu i que feien que el contrafort, es queds clavat i laigua anava circulen fcilment permitj dun conjunt de bombes que es trobaven all. El contrafort es construa per mitj de la uni de troncs que feien que laigua es filtrs de manera correcte. Hi havia fonaments que eren molt grans per daltres que com no eren molt profunds, es podia treure laigua que quedava atrapada als tubs que hi havia per mitj de cubells daigua.A partir daquest moment, es comena la construcci. En moltes ocasions, els romans aixecaven els seus ponts amb grans blocs de pedra, ja que era necessari tallar-los, per tal de que encaixessin perfectament i es mantinguessin al seu lloc. En moltes ocasions, la fora de laigua era molt ms gran que la daquests blocs. Per tant, van utilitzar formig per tal de poder utilitzar els blocs de pedra de tamany petit per de gran resistncia.Processos per construir un pont rom 10. Entre els blocs que formaven els ponts, collocaven alguna cornisa fora de lloc; sobresortida, per a poder centralitzar larc. Els picapedrers aixecaven el contrafort per a que els fusters aixequessin la fusta per poder realitzar larc, que era del que estava format principalment un pont. Aquesta fusta havia de ser suficientment resistent per tal de sostenir moltes tones de pes. Quan collocaven lescimbres,que servia dajut per al pont, a sobre daquestes es construa larc, disposant de lesdovellesper tal de que larc cada cop adapts ms forma. Per tant, larc quedava de la segent manera: Arc dun pont rom 11. Per mitj de les grues, pujavenles dovelles de larc icollocaven juntament amb aquesta,una dovellacentral. Es treien les cornises desprs dacons eguir laforma que volien que tingus el pont, es retirava lafustaque subjectava el pont i es feia la vorera per sobredelpont.Una curiositat dels romans s que com tenien tanta temena als dus, el que feien era fer rituals fins i tot abans de creuar un riu. Anaven a parlar amb els seus sacerdots per tal de veure el que creien que seria el ms convenient.Pont rom dvila 12. Pontsd'Hispnia 13. Mrida La ciutat de Mrida va ser una de les ciutats amb ms comunicacii ms importants de loest de la Pennsula Ibrica. Els ponts romans ms importants van ser els que estaven a sobre el riu Guadiana i Albarregas. Els trams del inici i final del pont, avui dia encara es poden observar la conservaci dalguns trets de la seva construcci primitiva. Les crescudes del riu Guadiana i els conflictes bllics han fet constants reconstruccions del pont des de lpoca dels romans, passant per lpoca dels visigots fins la ltima reconstrucci realitzada en el segle XIX. Aquest pont va ser construt amb dos trams darcs que sunien mitjanant un tallamar, que serveix per aturar la fora de la corrent de laigua. Esta construt amb un nucli de formig rom envestit amb carreus. Consta de 60 arcs, on l aigua baixa amb molta fora. Els pilars originals disposen de tallamars rodonencs per tal de calmar la fora de laigua. 14. Pont rom de Mrida 15. Salamanca En l poca romana es conserven poques restes, dels que destaca el pont rom amb el seu "verraco",les seves calades . La construccidel Pont Rom esta datada en el segle I, encara que no es pot afirmar amb total seguretat, el emperador que va ordenar aquesta construcci es diu que lemperador que va afirmar la construcci va ser Trajanono. El pont va ser construt per salvar el pas del riu Tormes per la ciutat.Est ubicat en la denominada Ruta de la Plata que unia Mrida amb Astorga.De la construcci originaria romana es conserven quinze arcs, els mes prxims a la ciutat. Son arcs de grans de dovelles almohadilles. Els altres onze arcs, hi han hagut varies reconstruccions. En 1613 va ser reparat segons el projecto de Juan de Alvarado, y en 1677 es van reconstruir els arcs destrossats per causa de la riada de San Policarpo en 1626. 16. Pont rom de Salamanca 17. CrdobaDe la ciutat romana en coneixem dos ponts. El pont sobre el riuBaetis , Guadalquivir. Aquest pont rom de Crdoba va ser construit a principis o mitjans del segle I; pero de la seva construcci original noms es conserven els seus arcs, ja que per raons militars, van ser destruts i reconstruts. El pont es va realitzar amb setze arcs subjectats per pals que defensen tallamars de mig cilindre coronats per cons. Els nics elements estructurals de inters arqueolgic sn els arcs. 18. Pont rom de Crdoba 19. Laltre pont que tamb es troba a Crdoba, s el pont que es troba situat sobre el rierol Pedroche, en el terme deCorduba Emeritam , a la sortida de la ciutat. s el millor conservat de la provncia. La seva longitud s de uns 30-35 m. amb una amplada, inclosos els muralletes, de 4.90 m. La seva altura en la clau del arc centrals aproxima als 7 m. Te tres arcs amb el taulell a doble vessant. Conserva gaireb tota l'estructura romana; piles, estrep...En poca rab registra reformes en les dovelles dels arcs menors. Per la seva estructura i documentaci epigrfica de dita via s vinculen la seva construcci cap al 27 a.C ElAqua Nova Domitiana Augusta , construda entre els anys 81 i 96, atravessava aquest pont. Situat al Nordest de Crdova, a pocs metres al sud de la Carretera de Almadn (Nacional 432) i al Nord de la lnia frria Crdova-Andjar, a 2,8 km de Crdova.Un altre pont de la provncia s el pont Mocho sobre el Guadalmellato. En la viaAugustaa la mansiad Decumo , desena milla. s un pont de deu arcs i rasant plana, datat en lpoca d'August. 20. Pont rom de Crdoba 21. Alcntara (Cceres) El Pont dAlcntara va ser construt sota el regnat de Traj per l arquitecte Cai Juli Lcer entre el 103 i el 106. T 61 m d alada, 194 de longitud y 8 damplada amb 6 arcs de mig punt. El pont es va construira expenses donze municipis de Lusitania, sota la direcci de Cai Juli Lcer, en la via de Norba (Cceres) a Conimbriga (Condeixa-a-Velha). El pont es va mantenir intacte fins el segle XIII. Va serdestrossat el 1213. Pont rom dAlcntara 22. Pont rom dAlcntara 23. Carmona (Sevilla) L'Ajuntament de Carmona ha signat recentment un conveni de collaboraci amb el Ministeri de Foment per al finanament de les obres de rehabilitaci que s'estan portant a terme en la calada romana i el pont dels cinc ulls que formaven part de l'antiga Via Augusta.L'ltima gran reforma de lltima gran reforma de la calada i pont rom es va portar a terme en el s. XVIII i des de llavors no s'ha intervingut en la zona excepte algunes actuacions portades a terme en els ltims anys. Aquest tram de calada formava part de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma, sent utilitzada tamb en poca musulmana. 24. Pont rom de Carmona (Sevilla) 25. Villarta de Sant Joan El pont estava situat ala calada que uniaConsabuambLaminium , permetent salvar la zona pantanosa del ric Cigela. T 460 metres de llarg i tots els seus ulls, un total de 47 sn desiguals i asimtrics. La seva amplria mxima s de 7 metres.A partir de 1920 amb la construcci de la nova carretera es va ocultar sota ella diversos ulls del vell pont en la seva sortida nord, sent progressivament cobertes d'enderrocs tant al nord com al sud. En la dcada dels 60 van desaparixer les muralletes del pont. Les obres de manteniment del pont han estat contnues des de la seva existncia, actualment s'han iniciat els treballs de restauraci del pont. 26. Pont rom de Villarta de Sant Joan 27. LUCO JILOCA (Arag) El pont de Luco de Jiloca data del segle I. Recentment s'ha restaurat. Per l'est travessava el riu Pancrudo i hi passava la via romanaLaminium-Caesaraugusta . Pont rom de Luco Jiloca 28. Pont rom de Luco Jiloca 29. Cihuri (La Rioja) Es troba situat al costat de la Casa del Priorato i molt prxim a la zona de cellers. s un pont de dues obertures de diferent llum i un petit aliviadero. Va Ser reconstrut en l'Edat Mitjana. Datat en el segle II, travessa el ric Tron. declarat en 1979 d'inters histric-artstic. Pont rom de Cihuri 30. Pont rom de Cihuri 31. Villa del Ro (Crdoba) El pont sobre el rierol salat de Porcuna, est situat en la via Augusta. D'estructura asimtrica format per un arc central flanquejat per altres dos ms petits i un tercer en el costat dret. Construt amb carreus de arenisca de la zona,opus cuadratum .Del pont destaquen les dovelles, l'encoixinat i els arcs menors que es donen suport sobre les dovelles dels arcs de aligerament. Aquesta datat en el segle I. L'arc central mesura 8,90 m de llum; els laterals, de 3,50 m el dret i 3 m l'esquerre; el ms petit de la dreta t 2,60 m. 32. Pont rom de Villa del Ro (Crdoba) 33. Pont del Diable (Tarragona) L'Aqeducte de les Ferreres(tamb anomenatPont del Diable ) s un pont aqeducte rom aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona que duia aigua del riu Francol a l'antiga ciutat de Trraco. s un dels aqeductes ms monumentals i ben conservats de l'poca romana i el ms important de Catalunya. Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcci de l'aqeducte, sembla probable que s'hagus aixecat al segle I dC, en l'poca de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Trraco per la urbanitzaci de la part alta de la ciutat, seu delConcilium provinciae d'Hispnia Citerior . L'aqeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Crdova i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservaci per aturar el deteriorament del monument. 34. Pont del Diable (Tarragona) 35. Ponts Romans d'Europa 36. Tavira (Portugal) Sobre el seu origen existeixen teories divergents, sent que la ms probable s l'existncia d'un pont rom anterior del segle III, que haur estat reconstrut, o mateix construt uneix en el seu lloc, al inici del perode medieval.Unint les dues ribes del riu Gilo,en el centre de Tavira, aquest pont ha anat patint diverses alteracions al llarg dels segles, romanent en el segle XVII amb el seu aspecte actual.Des de 1989, quan van tenir lloc grans inundacions, el pont va passar a ser per als vianants. Avui en dia s punt de passatge obligatria per la seva bellesa i asimetria, concedint un bonic paisatge de la ciutat de Tavira. 37. Pont rom de Tavira 38. Trveris (Alemanya) ElPont Rom de TrverisoRmerbrckes un pont rom en la ciutat de Trveris sobre el ru Mosela, s el pont ms antic dAlemanya. Les seves piles de pedra daten en el segle II. Pont rom de Trveris 39. Pont rom de Trveris 40. Webgrafia www.wikipedia.com www.tarraconesis.com / puentesromanos.htm www.spanisharts.com /arquitectura/ roma_ingenieria.html www.catedu.es / aragonromana / puentes.html www.arteguias.com / arquitecturaromana.html