SALVADOR ESPRIUSALVADOR ESPRIU

Nom: Roger PuigCurs: 2013-2014Nivell: 1rBMestra: Isabel Coll

ÍNDEXÍNDEXBiografiaObresPoemaPremisEntrevistesPrecs i preguntes

BIOGRAFIABIOGRAFIA Els seus pares van néixer a Arenys de Mar però Salvador

Epriu va néixer a Santa Coloma de Farnés. Al 1915 la seva família es va mudar a Barcelona, però seguia passant l’estiu a Arenys de Mar. La seva germana va morir a la epidèrmia del xarampió es deia Maria Isabel, durant el temps que ella estava al llit envaïda pel sarampio ell aprofitava i estudiava hores i hores sense parar. Va estudiar dret i historia a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se al 1935. Al 1936 anava a estudiar llengües clàssiques i egiptologia, però la guerra no ho va permetre.

Al 1938 al acabar la guerra va morir de tuberculosis un gran amic seu Bartomeu Rosselló.

Va ser un dels quatre fundadors de l’Associació d’Escriptors de la Llengua Catalana.

Al 1985 va deixar aquest món.

OBRESOBRESEl Llibre dels Morts del antic Egipci, la Biblia,

la tradició mística i judea i la mitologia grega.Va renovar amb Josep Pla i Josep Maria de

Segarra la Prosa Catalana.Destaquen tres obres: El cementiri de Cinera,

Primera història d’ Esther i La Pell de brau.

LLIBRE DELS MORTS (POEMA)LLIBRE DELS MORTS (POEMA)Mira que passes sense saviesapel vell camí fressat, tan sols un cop,i que la veu de sobte cridaràel secret nom que porta en tu la mort.No tornaràs. Recorda no t’apartis,mentre fas via, del que tan senzillés d’estimar: Aquest blat i la casa, el blanc senyal de barca dins del mar,el lent or de l’hivern ajaçat damunt les vinyes,l’ ombra d’un arbre damunt l’ ample camp.Oh, sobretot estima la sagrada vida de l’arbre i la rimor del venta les branques que s’ allen vers la llum!

PREMISPREMISAl 1971 va rebre el Premio Montaigne.Candidat al Premi Nobel de Literatura en 1971 i en

1983.Premi de Honor de las Lletres Catalanes (1972).Al 1980 va rebre la Medalla d’ Or de la Generalidad de

Cataluña.Medalla d’ Or de la Ciutat de Barcelona (1982).Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

(1980).Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de

Languedoc.Al 1982 li va ser entregada la Cruz de Alfonso X el

Sabio que no va volguer.

ENTREVISTESENTREVISTES Pel que fa Espriu era un gran defensor de la llengua catalana més

ven dit era un fanàtic de la nostra llengua. Un dels més prestigiosos i reconeguts de la llengua catalana. Tímid i quasi mai feia aparicions en públic. Va dir que les diferents formes de gramàtica doncs que no es

poden independitzar perquè unes van lligades a les altres i que ell mai en fa referència a cap les fa servir totes.

No sabia encara que era la poesia ja que reflexionava de que era una cosa molt complexa.

Deia que quan hi erem nosaltres la mort no hi era i quan hi era la mort nosaltres no hi erem, la mort no es viscuda.

Creia que déu com que era déu amb la seva intel·lectualitat ja només pensava en ell i no amb els altres i per això no entenia la creació.

Coneixia molt bé les religions i es va llegir dos cops el Coran era una lectura difícil. I l’ havies de llegir amb paciència. Ja que no entenia l’ arab se’l va haver de llegir en Traduccions. I deia que es perdia el significat i la bellesa.

OPINIÓ PERSONALOPINIÓ PERSONALLa meva opinió et semblarà una mica extravagant

potser no ho arribaràs a llegir o potser si. Si ho estàs llegint en aquest moment et diré que si tornem a néixer o no cal esperar tant, de gran voldria ser com el senyor Espriu lluitador, i gran defensor i pensador de la llengua catalana. Les seves teories eren pràctiques que dic molt pràctiques però una cosa tenien arribaven al cor de la gent amb més força que mai cap paraula ha pogut arribar. Jo crec en Jesús però també crec en l’ Espriu ara que he pogut veure els seus pensaments idèntics a mi. Si voldria conèixer algú voldria conèixer-lo a ell, ja se que no hi és però sé que en aquests moments està defensant a Catalunya. Ja sé que està fora de to però bé ho havia de posar en un lloc o altre.

IMATGESIMATGES