L’Oficina Jove d’Osona està compromesa amb l’ús del llen-guatge igualitari i no sexista. Però per facilitar la lectura, en tot el document s’entén que totes les terminacions en masculí fan referència a tota persona, independentment del seu sexe.

RODAMONSGuia pràctica de salut

per a viatgers

El més important quan es viatja es gaudir de l’experiència, de la companyia, veure i des-cobrir paisatges, monuments, ciutats, pobles, societats, cultures, aprendre altres formes de comunicació…

Tot això, és clar, amb el permís de tots els imprevistos atzarosos que puguin sorgir. Entre els imprevistos n’hi pot haver deguts a la meteorologia, al transport, l’organització del viatge, incidències so-cials o polítiques i també d’aparició de problemes de salut entre d’altres. Qual-sevol d’aquests, factors pot canviar o fins i tot impedir assolir alguns dels objectius del nostre viatge.

Tot és degut a l’atzar? Naturalment algu-nes coses sí. També alguns imprevistos se’ls pot reduir la possibilitat que apareguin o mini-mitzar-ne la problemàtica.

Aquest és, doncs, l’objectiu d’aquesta guia:- Oferir informació útil i pràctica sobre

els preparatius d’un viatge.- Donar eines per estar preparat per minimitzar els problemes si apareixen.- Preparar l’actuació en aquests casos.

Abans de viatjar és interessant planificar i informar-se per saber com actuar davant possibles sorpreses

4

Introducció. Per què serveix aquesta guia?

6

Turisme responsable

7

Perquè, de què, on, i quan ens hem de

protegir?

9

Aspectes a tenir en compte abans

del viatge

10

Recomanacions generals

16

Problemes de salut que poden sorgir durant el viatge

27

Farmaciola bàsica per a viatgers

28

Recomanacions generals per a viatges

singulars

30

I si em trobo mala-ment, què?

31

I a la tornada…

32

Centres de vacuna-ció internacional a

Catalunya

34

Imports de visites i vacunacions

35

Recursos a Osona

36

I per més informació…

Rod

amon

s

P

4 PER QUÈ SERVEIX AQUESTA GUIA?

Rod

amon

s

P

5

Alerta! Aquesta informació sobre viatges internacionals i recomana-cions a diferents països és orientativa i pot experimentar variacions segons les característiques individuals dels viatgers i l’evolució epidemiològica dels països de destí. És per això que sempre haurà de ser contrastada amb un consell sanitari professional i individualitzat.

Fa força anys va començar a augmentar el nombre de persones que fa viatges arreu del món. Cada vegada més, aquests viat-gers escullen com a destí països en què el perfil de problemes de salut és molt diferent del nostre entorn, exposant-se a ambi-ents, malalties i riscos sovint desconeguts. Els riscos d’aquests, es poden reduir si el viatger els coneix, està informat, i adquireix hàbits i actituds adequades.

Per altra banda l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mitjançant el Reglament Sanitari Internacional, pretén prevenir la propagació internacional de les malalties i, pel que fa als viatges internacionals, aconseguir aquesta fita amb les míni-mes molèsties per al viatger. Per això recomana una sèrie de normes de compliment obligat en determinats països i altres recomanacions de caràcter general.

Això fa que el consell al viatger ha de realitzar-se de forma individualitzada, adequant-se també al viatge de cadascú.

S’ha de tenir en compte que per a poder seguir les dife-rents recomanacions, el viatge s’ha de planejar amb temps, tant per fer la valoració de tots els requeriments com per si es re-comana alguna vacuna, com per poder valorar tranquil·lament i sense presses els imprevistos que puguin arribar a sorgir.

Cal tenir en compte que el risc d’adquirir malalties varia segons: El país, la zona que es visita, l’època de l’any, el tipus de viatge, la seva durada, condicions prèvies

del viatger (edat, malalties…)

Rod

amon

s

P

6

Un aspecte que no es pot ignorar és que els viatgers po-dem ocasionar força impacte en el lloc de destí, sobretot en llocs molt concorreguts. Alguns aspectes d’aquest contacte cultural poden ser positius, però altres poden ser negatius i no sempre fàcilment aparents, en especial en zones vulnerables.

Aquests impactes poden ser a molts nivells, destacant l’ecològic, l’econòmic, el social i el cultural. Tenint en compte aquests aspectes, fa alguns anys ha començat a aparèixer el concepte de turisme responsable. Un turisme més responsable implica un viatger conscient de la seva actuació i de les con-seqüències de les seves accions, que vol fruir plenament del viatge però sense deixar una empremta negativa pels llocs que visita.

Per a més reflexió: www.turismo-responsable.orgwww.edpac.cat/docs/viatjances.pdf

TURISME RESPONSABLE

Rod

amon

s

P

7La naturalesa de tots els problemes de salut que poden

aparèixer en qualsevol viatge és molt variada. No està a l’abast, ni és objectiu de la guia abordar-los de manera exhaustiva, de manera que el que es pretén és simplificar-ho intentant donar pautes bàsiques de prevenció en problemes relacionats amb la salut del viatger.

Com ja s’ha esmentat a la introducció, el risc d’adquirir malalties és el resultat de la interacció de molts factors. Els més importants es poden resumir en:

• El Destí (el país o la zona i entorn que es visita)• L’època de l’any.• El tipus de viatge (motiu, organització, grau d’immersió local…).• La seva durada.• Les activitats durant el viatge.• Existència de condicions prèvies del viatger (edat, malalties…).• Desplaçaments.

Afortunadament els problemes més freqüents amb dife-rència són problemes poc rellevants, mentre que dins els pro-blemes greus, els més freqüents queden representats pels ac-cidents.

En cap viatge estarà de més demanar consell mèdic, però és especialment important en aquells viatges on hi ha més pro-babilitat d’imprevistos de tot tipus, ja que fa augmentar la pos-sibilitat d’exposició a problemes de salut.

En el següent mapa, es pot veure a grans trets les zones de més risc d’adquirir malalties o tenir problemes de salut. El factors que més influeixen són el clima de la zona i la pobresa.

Pel que fa al clima, existeixen zones del planeta en les que aquest facilita l’aparició i la transmissió de malalties. I pel que fa a la pobresa, s’ha de tenir en compte que en els països en els que el nivell econòmic és baix, hi pot haver carències infra-estructurals que condicionen les garanties d’higiene i salubritat ambiental, augmentant la probabilitat d’algunes malalties, que, a l’hora,fan més difícil la seva atenció ja que els recursos sani-taris són també inferiors als nostres.

PERQUÈ, DE QUÈ, ON, I QUAN ENS HEM DE PROTEGIR?

Rod

amon

s

P

8

ClimaPobresa

Rod

amon

s

P

9

Un viatge és interessant poder-lo planejar amb temps. Es recomana, si cal, demanar consulta mèdica per assessorar-se almenys entre 4 i 6 setmanes abans de l’inici del viatge.

Contractar una assegurança mèdica és recomanable per fer front a tractaments, accidents, malalties o altres despeses mèdiques que poguessin sorgir al llarg del viatge.

És molt important tenir en compte tots els serveis que pot oferir-nos l’assegurança: quines demandes cobreix, si inclou atenció mèdica, repatriació…

ASPECTES A TENIR EN COMPTE ABANS DEL VIATGE

Rod

amon

s

P

10 RECOMANACIONS

GENERALS

Rod

amon

s

P

11 OPTIMITzA EL PES

DE LA MALETA O LA MOTXILLAAdapta el que hi portis al tipus de viatge i no la sobrecar-

reguis innecessàriament amb coses que potser no utilitzaràs o que no són indispensables.

COMPTE AMB L’AIGUAPer causa de la climatologia d’algunes zones, per exemple

als tròpics, és aconsellable ingerir líquids abundants per no pa-tir deshidratació. Tenint en compte que l’aigua és un potencial transmissor de malalties infeccioses important, és recomanable beure’n solament aquella que ofereixi garanties suficients. Així doncs, les begudes envasades (aigua, refrescos…) cal que si-guin obertes davant nostre.

Per contra, amb les calentes que han estat bullides prèvi-ament (te o cafè) ofereixen una garantia i seguretat més gran. A l’hora que cal tenir una cura especial amb els glaçons ja que poden estar preparats amb aigües contaminades. En zones deprimides, s’aconsella un tractament a l’aigua, a fi que siguin aptes per al consum humà. Hi ha varies opcions:

• Consumir aigua que hagi estat bullida durant mínim uns 10 minuts

• FiltresHi ha diversos filtres al mercat pensats per a viatgers. Cada un té els seves

especificitats. Cal seguir sempre les instruccions del fabricant.

• Substàncies químiquesEs poden utilitzar múltiples substàncies. Algunes es venen comercialment i

cal seguir les instruccions del fabricant. Altres les podem fins i tot improvisar, malgrat que és millor sortir preparats de casa. Alguns tractaments poden ser:

Tractament amb lleixiu: Consisteix en posar 2 gotes de lleixiu per 1 litre d’aigua i, després, esperar 30 minuts a beure-la. Important: ha de ser sense

detergents, ni altres substàncies!. Portar un goter amb una mica de lleixiu pot ser la solució més còmode per anar preparat.

Tractament amb iode: (És el que potabilitza davant de més gèrmens). AfegIm 4 gotes per litre d’aigua i ho deixem reposar uns 30 minuts.

Tenint en compte que es tracti de:- Alcohol iodat al 2%

- Tintura de iode també al 2% (aquest deixa més mal gust)

Rod

amon

s

P

12 Aquestes substàncies químiques cal agitar-les bé perquè es dis-

solguin correctament amb l’aigua. A l’hora, cal tenir en compte que els temps que es marquen són orientatius ja que depenen de la temperatura de l’aigua, a més temperatura es podria es-curçar una mica el temps, i allargar-lo si l’aigua és molt freda.

COMPTE AMB ELS ALIMENTSS’aconsella no menjar cap fruita sense pelar ni cap ver-

dura crua, tot tenint una cura especial amb les amanides. La carn i el peix tampoc s’haurien de consumir crus ni poc fets. Els aliments que amb més facilitat poden ser contaminats són el peix, el marisc, els ous (i aliments elaborats amb ous crus) i els làctics. Cal comprovar que la llet i els seus derivats estan higie-nitzats. A l’hora, compte amb els sucs naturals i els batuts, com també amb els gelats, dels quals s’haurien d’evitar els que no estan envasats o els que puguin haver vist tallada la cadena del fred. També s’ha de prestar atenció amb la rebosteria artesanal. En resum, com es sol dir: “cuit, pelat o rebutjat”

HIGIENE PERSONALCom és evident és important realitzar una neteja corporal

adequada i rentar-se les mans amb freqüència per evitar gèr-mens i tenir en compte que és millor poder rentar-se les dents amb aigua potable.

COMPTE AMB ELS BANySEl bany en rius i llacs d’aigua dolça pot ser perillós, ja que

es poden adquirir malalties parasitàries. El bany al mar o en una piscina clorada és la millor garantia en aquest sentit. Per caminar dintre les aigües, s’ha d’anar calçat i mai no s’ha de fer amb els peus descalços.

ROBA I CALçATL’ideal és un calçat còmode, tancat, transpirable i imper-

meable. Cal tenir en compte que molts mosquits poden traves-sar la roba. Cal que aquesta, doncs, cobreixi la major part de su-perfície del cos, que sigui ample i preferiblement de colors clars.

Recordeu! El bon aspecte d’un aliment no exclou que estigui contaminat. Atenció! Cal rentar-nos les mans abans de tocar cap aliment.

Rod

amon

s

P

13

Cal evitar el contacte amb qualsevol tipus d’animals, in-closos els domèstics, ja que poden no estar controlats sanità-riament. S’aconsella sacsejar els llençols i les mantes abans de ficar-se al llit, a més de la roba i el calçat abans de vestir-se, per si algun insecte s’hi hagués amagat.

Per protegir-nos, dins del possible, de la possible mosse-gada de les serps i d’altres animals, s’emprarà calçat tancat i s’evitarà caminar per zones fosques on no es pugui veure el que es trepitja.

Més concretament, cal donar molta importància a les me-sures de prevenció de les picades de mosquit o altres insectes artròpodes, ja que aquests poden ser els responsables de trans-metre diverses malalties.

Primer de tot, teniu en compte que no hi ha cap mesura fiable i suficient per si sola. Cal, doncs, sumar mesures. Com més rigorosos siguem, menys mosquits acabaran picant, i per tant, menys risc de patir alguna de les malalties transmeses pels mateixos.

És molt important utilitzar repel·lents per a la pell que cal anar-los posant periòdicament, sobretot quan es sua, es prenen banys, etc… i també repel·lents ambientals, per exemple, tipus espirals amb piretroids. També es pot tractar la roba (camises, samarretes i pantalons) amb permetrina que aguanta unes quantes rentades.

Per dormir és important la mos-quitera. Imprescindible sobretot si no hi ha aire condicionat a l’habitació i en especial si els tancaments no són perfectes. Cal assegurar-nos que la mosquitera no té forats i que es col-loca bé: sense deixar espais i que no toqui la pell!

Atenció! Els mosquits, si n’hi ha, piquen. Això sí, la reacció a la pell de les picades que fa a les persones és molt variable.

PROTECCIó CONTRA ELS ANIMALS

Rod

amon

s

P

14

Cal tenir cura especial amb el sol. Així doncs, s’aconsella l’ús de barret i ulleres de sol. És convenient utilitzar cremes amb filtres solars protectors.

L’excés de calor i humitat al tròpic pot provocar esgota-ment, deshidratació o un cop de calor, així doncs, com ja hem dit s’han de beure molts líquids. I sempre que es pugui, posar-nos a l’ombra ens ajudarà a recuperar energies!

Atenció! Quan cal utilitzar simultàniament protector solar i repel·lent de mosquits, cal posar primer el protector solar i després el repel·lent i cal tenir present que el protector redueix en 10 el factor de protecció antisolar.

EXPOSICIó AL SOL

Rod

amon

s

P

16 PROBLEMES DE SALUT

QUE PODEN SORGIR DURANT EL VIATGE

Rod

amon

s

P

17 A continuació s’exposen els problemes més comuns que poden

aparèixer en viatgers. Aquestes problemàtiques estan presen-tades seguint un ordre d’aparicions de més comuns a menys.

ACCIDENTSA part d’accidents esportius o casuals, els de trànsit són

freqüents en països tropicals, i en alguns casos poden ser molt greus (dins dels problemes de salut greus són els més fre-qüents). S’han de complir o fer complir estrictament les normes de trànsit vigents, anar amb molta precaució i familiaritzar-se amb el país i amb la seva idiosincràsia en la conducció. També cal posar una atenció especial si es circula en bicicleta.

Pel que fa a les activitats esportives i en el lleure és reco-manable conèixer i dominar l’activitat prèviament al viatge.

PROBLEMES RELACIONATS AMB LA INGESTA

És el grup que es presenta amb més freqüència en viat-gers. On hi ha més probabilitat que hi hagi problemes de salut relacionats amb la ingesta es troben en una banda diagonal que creua el món d’oest a est i de sud a nord.

Són un gran grup de malalties infeccioses caracteritzades per una transmissió en la qual el germen causant s’elimina amb la femta de l’individu emissor; aquest germen arriba a l’aigua o aliment, i en ingerir-la un altre, degut al mal tractament de les aigües, dificultats de potabilització i canalització, etc… l’indivi-du en qüestió es contagia tancant el cicle. Els emissors poden ser animals domèstics o salvatges. Fet que impedeix garantir que l’aigua extreta de fonts, rius, llacs, pous, etc… sigui lliure de gèrmens.

Tots aquests problemes relacionats amb la ingesta com-parteixen les mateixes mesures preventives.

Les condicions higièniques adequades només es sol aconseguir en països rics. Per tant, a tot arreu on les

dificultats econòmiques són més grans, el risc d’adqui-rir aquest grup de malalties és molt més elevat.

Compte! No ens hem de preocupar innecessariament. Els problemes que es plantegen a continuació no tenen perquè passar, gaudim del viatge!

Rod

amon

s

P

18 Malestars inespecífics

Hi ha molts petits trastorns que es tradueixen en simples malestars de la panxa o canvis en l’apetit que poden ser ocasi-onats per canvis en els costums culinaris (ús d’espècies i altres condiments), horaris, o fins i tot pel canvi en el fus horari durant els primers dies. Acostumen a ser trastorns transitoris que de-sapareixen espontàniament.

Diarrea del viatgerÉs el problema de salut dels viatgers més freqüent però

normalment el menys greu. L’ocasionen múltiples possibles gèr-mens que ens arriben a la boca (beguda, menjar o altres). El símptoma principal és la diarrea que pot anar acompanyada o no de vòmits i a vegades pot aparèixer febre. Acostuma a durar 2 o 3 dies i es resol sense tractament.

Només cal hidratar-se bevent molta aigua, per a evitar una possible deshidratació (molt rara en un adult sa) i fer dieta as-tringent per a afavorir la recuperació.

No s’aconsella l’ús sistemàtic de frenadors de la diarrea, com pot ser el fortasec®. Aquests s’haurien de reservar única-ment per a situacions molt puntuals en que la diarrea fos un impediment important per al viatger.

El cas més extrem, greu i perillós és el còlera (en segon lloc la salmonel·losi, no extraordinària en el nostre entorn). Però el risc pel viatger comú és negligible si s’actua amb un mínim de sentit comú.

RestrenyimentNo és estrany que alguns viatgers, sobretot en destins on

les condicions dels serveis són baixes (però també pel can-vi d’hàbits dietètics) desenvolupin un restrenyiment. També hi ajuden els viatges amb moltes hores d’immobilització. Assegu-reu-vos, sobretot en aquests casos, de menjar fibra com pot ser verdura cuita (o fresca si la descontamineu), fruita, cereals integrals, llegum, etc.

Alerta! Si la diarrea s’acompanya de sang i/o moc, és molt abundant, els vòmits impedeixen beure aigua, la febre és alta (més de 38-38,5ºC), etc. caldrà buscar ajuda mèdica i en cap cas prendre frenadors de la diarrea.

Atenció! Si ja teniu restrenyiment habitual no us oblideu de dur allò que preneu o de demanar consell al vostre metge de capçalera per tenir un fàrmac de rescat.

Rod

amon

s

P

19 Altres problemes que arriben per la via digestiva

Algunes malalties, malgrat que les manifestacions no si-guin digestives (o no fonamentalment digestives), s’adquireixen amb la ingesta. Entre aquestes hi ha la Poliomielitis (coneguda com Pòlio), hepatits A (també altres tipus menys freqüents i co-neguts com la Hepatitis E) o la febre tifoide (o tifus). Informeu-vos de si us cal la vacunació!

PROBLEMES TRANSMESOS PER INSECTES

Són problemes ocasionats per diversos gèrmens que uti-litzen els insectes com a transmissors, sobretot mosquits. La majoria d’aquests mosquits necessiten unes condicions ambi-entals que es donen a les zones tropicals i subtropicals.

Són un grup de malalties amb manifestacions múltiples i molt diverses. Les més importants són les que es comenten a continuació. En totes elles cal seguir les mesures de prevenció de les picades de mosquit esmentades anteriorment. És impor-tant recordar que en aquestes malalties la febre acostuma a ser elevada (més de 38ºC).

Malària o PaludismeÉs una malaltia que està present en moltes zones tropicals

i subtropicals de tots els continents. N’hi ha diverses variants, una de les quals (P. falciparum) pot donar complicacions greus en un percentatge baix.

No existeix una vacuna eficaç i disponible, però sí que hi ha tractament de prevenció, anomenada quimioprofilaxi. La malaltia és prou important com per buscar assistència mèdica en cas de sospita (cal sospitar-ho sempre que hi hagi febre elevada!), si pot ser en un període de 24 hores.

Alerta! La febre és un símptoma molt comú de moltes malalties, però no ens concreta de quina. Malgrat que la majoria de les vegades serà cau-sada per problemes poc rellevants, a les zones tropicals hi ha malalties prou serioses que justifiquen buscar consell mèdic quan apareix.

Alerta! El viatger no podrà saber si pateix la malaltia; cal tenir present que tarda entre 1 i 4 setmanes en manifestar-se després de la picada del mosquit, de manera que es pot manifestar fins a 4 setmanes després o més de sortir de la zona.

Rod

amon

s

P

20 En totes les zones on hi hagi qualsevol variant de malària cal

prendre totes les mesures de prevenció per a picades de mos-quits, en especial en el període entre el capvespre i la mati-nada. El fet de prendre la quimioprofilaxi no ha de fer que ens relaxem, ja que la garantia no és mai absoluta.

Febre grogaÉs present a l’Àfrica subsahariana i Sud-Amèrica. Es tracta

d’una malaltia potencialment molt greu. N’existeix una vacuna eficaç que és efectiva a partir del desè dia i té una vigència de 10 anys. Aquesta vacuna és administrada només en certs cen-tres especialitzats.

DengueEs distribueix per totes les zones tropicals i subtropicals.

No acostuma a ser greu en persones adultes i sanes i hi ha poc risc de complicacions, (a diferència de la majoria de malalties, en el Dengue aquest risc augmenta quan es repeteix); única-ment cal recordar i tenir en compte la febre.

A vegades poden aparèixer taques a la pell que poden ser petites hemorràgies superficials. És una malaltia contra la qual no hi ha vacuna ni tractament.

Per la febre i els altres símptomes generals, es recomana tractament amb analgèsics del tipus Paracetamol® i beure for-ces líquids. Es desaconsella utilitzar Aspirina® per un possible

efecte de potenciació de les hemorrà-gies esmentades. L’estat en el que ens pot deixar aquesta malaltia ens limitarà molt l’activitat. Millor prendre’s uns dies de calma.

Alerta! El mosquit que transmet la febre groga té activitat durant el dia. Hi ha un llistat de països que exigeixen un certificat oficial (Carnet inter-nacional de la Febre groga) de la vacunació per a poder-hi accedir. I altres països sense risc de transmissió de la malaltia, exigeixen de totes maneres el certificat oficial si el viatger ha visitat prèviament un país on hi ha risc.

Alerta! El mosquit que transmet el Dengue té activitat durant el dia.

Rod

amon

s

P

21 Chicungunya

Es distribueix per totes les zones tropicals i subtropicals llevat de Sud-Amèrica, i en l’actualitat ja ha arribat a zones d’Itàlia i de la costa blava francesa. No acostuma a ser greu en persones adultes i sanes però pot fer passar una mala tempo-rada. Com en les altres, únicament cal recordar la febre. És una malaltia contra la qual no hi ha vacuna ni tractament.

Per la febre i els altres símptomes generals, es recomana tractament amb analgèsics del tipus Paracetamol® i beure for-ces líquids.

PROBLEMES TRANSMESOS PEL CONTACTE AMB L’AIGUA O EL BANy

Moltes aigües dolces de regions tropicals, sobretot llacs, poden contenir un germen gairebé microscòpic que, estant a l’aigua, travessen la pell sana de manera inaparent. Com que no existeix un cens actualitzat per a conèixer la seva distribu-ció, no hi ha cap manera senzilla per a detectar-ho. La malaltia més rellevant és l’esquistosomiasi. Aquesta és una malaltia molt complexa que pot tardar entre mesos i anys en manifestar-se.

Es recomana, doncs, evitar els banys en aigües dolces (de rius, llacs o piscines en les quals la garantia de qualitat higiè-nica no sigui segura). No hi ha risc al mar ni en piscines ben tractades.

Alerta! El mosquit que transmet el Chicungunya té activitat durant el dia.

Alerta! Pel viatger no hi ha cap manera assequible de saber quines zones estan afectades i quines no.

Rod

amon

s

P

22 MALALTIES DE

TRANSMISSIó SEXUAL

Aquestes malalties, inclosa la SIDA i l´Hepatitis B, han aug-mentat en els darrers anys i són més freqüents en alguns països tropicals. La transmissió de la major part d’aquestes infeccions no es produeix només per contacte sexual (heterosexual o ho-mosexual; vaginal, anal o oral).

Certes infeccions (en particular la SIDA, l´Hepatitis B i la sífilis) poden ser transmeses, així mateix, per la sang o els he-moderivats contaminats, i per l’ús d’agulles infectades. Per tant, per prevenir la transmissió d’aquestes infeccions cal prendre algunes precaucions.

Per evitar el contagi a través de la sang mai no s’han de compartir agulles, xeringues ni qualsevol altre material que pu-gui estar contaminat (fulles d’afaitar, raspalls de dents, utensilis per a tatuatges o acupuntura, etc…).

La majoria dels països han dictat normes per al tractament adequat de la sang i dels seus derivats, i, per tant, el risc de contagi a través de la sang és pràcticament nul. Però, donat que els problemes econòmics a vegades poden fer rebaixar l’aplicació de normes preventives, en alguns viatgers se’ls pot recomanar portar algun d’aquests estris, així com la recomana-ció general de ser prudent i fins i tot demanar segona opinió en cas que es proposi, per exemple, una transfusió.

Cal tenir en compte, igualment, que NO hi ha perill de transmissió de la SIDA pel fet d’usar transports públics, per con-tactes a través de les mans (salutacions, carícies…), per l’ús de banys públics o estris de menjar. A més, cal saber que aquestes malalties NO es transmeten a través de la picada de mosquits o d’altres insectes.

El preservatiu, tant masculí com femení, és el mitjà més eficaç per evitar el contagi d’aquestes malalties

durant les relacions sexuals

Rod

amon

s

P

23 PROBLEMES RELACIONATS

AMB EL DESPLAçAMENT

Síndrome de la classe turistaDeu el seu nom al poc espai existent entre els seients

d’aquesta zona de l’avió, on els passatgers romanen moltes hores asseguts. Aquesta immobilitat perjudica la circulació sanguínia.

Pot afectar a qualsevol persona, encara que gaudeixi d’un bon estat de salut i practiqui esport de forma habitual. No obs-tant això, existeixen certs col·lectius amb més riscos: persones grans, dones embarassades, persones obeses, fumadors, dones que prenen anticonceptius orals, presència de varius, persones que pateixin malalties cardiovasculars, així com aquelles que hagin patit episodis de trombosi.

Quan un vol té una durada superior a 4 hores, es recoma-nen una sèrie de mesures preventives:

• Estirar els braços i les cames en el propi seient.• Realitzar algun exercici senzill de mobilitat. • Aixecar-se de tant en tant per exercitar les cames.• No col·locar equipatge sota l’espai del seient davanter per poder estirar les cames.• No dormir en posicions incòmodes o amb les cames creuades. • Vestir amb roba elàstica i/o ampla que faciliti la circulació. • No ingerir fàrmacs hipnòtics ni inductors del son, ja que pot fer que agafem posicions incomodes en un llarg període de temps i no ens n’adonem.• Beure abundant líquid per hidratar-se i evitar les begudes alcohòliques.

Jet lagEl cos humà està adaptat al ritme dia-nit amb una perio-

dicitat de 24 hores. Hi ha múltiples funcions automàtiques de l’organisme sincronitzades amb aquest ritme.

Quan es viatja d’oest a est el dia s’escurça, mentre que d’est a oest el dia s’allarga. Si aquesta variació és important es crea un desequilibri entre l’anomenat rellotge biològic i l’horari del lloc on som.

Anomenem jet lag als trastorns ocasionats per aquest de-sequilibri. Aquests trastorns, però, no apareixen o són mínims en canvis horaris de fins 3 a 4 hores.

Rod

amon

s

P

24 Les manifestacions principals tenen a veure amb trastorns del

son: Així, en viatjar cap a l’est, no tindrem son quan arribi la nit i, en el cas de viatges cap a l’oest, tindrem son en ple dia. Altres símptomes freqüents són:

• Fatiga i cansament general, que és el més comú dels símptomes.• Problemes digestius: inapetència, acidesa…• Confusió en la presa de decisions o en parlar• Falta de memòria• Irritabilitat, apatia..

No són símptomes greus, però s’han de tenir en compte. Els símptomes remeten espontàniament entre 3 i 4 dies. Una manera més acurada seria calcular 1 dia de recuperació per cada 2 fusos creuats. En viatges de fins a 2 dies és recomana-ble mantenir, en la mesura del possible, l’horari d’origen.

El que es recomana és intentar adaptar-se ràpidament a l’horari de destí, evitar programar tasques delicades i de con-centració exigents els primers dies i anar fent petites becaines.

Per a prevenir-ho, abans del viatge, es pot començar a ajustar els cicles de la ingesta i el son a l’horari de destí en una o poques hores diàries, els dies previs al viatge.

I durant el viatge, dormir si el viatge és llarg, no fer ingestes copioses, evitar el cafè i l’alcohol, moure’s per l’avió, i portar roba i calçat confortable.

Mal Agut d’Altitud (MAA)Són un conjunt de problemes que apareixen com a con-

seqüència dels processos que fa el cos per a adaptar-se a la baixa quantitat d’oxigen que hi ha en altitud. Tarda hores en aparèixer. Apareix típicament a la nit, donat que al llarg del dia s’ha fet el desplaçament.

Com a idea general, a les persones que viuen a altituds properes a les del mar, els poden aparèixer problemes a par-tir de pujar ràpidament i d’establir-se en unes hores a altituds compreses entre 2.500 i 3.000 metres.

Alerta! Els qui estiguin sotmesos a tractaments que requereixin l’ad-ministració de medicació segons un horari, han de considerar la necessitat de modificar-los segons la prescripció mèdica per compensar la diferència horària. És molt important consultar amb el metge aquestes qüestions i se-guir les seves recomanacions.

Rod

amon

s

P

25 La resposta de cada persona a l’altitud, així com el risc de patir

problemes deguts a l’altura, és molt variable i no tenen a veure amb la preparació física ni amb l’entrenament esportiu.

Les manifestacions poden ser molt diverses i els símpto-mes més freqüents són:

• Mal de cap. Pot ser molt intens i rebel als calmants.• Fatiga o esgotament físic.• Trastorn del son.• Manca de gana.• Nàusees i vòmits.• Agitació.• Dispnea (ofec). Pot aparèixer de forma sobtada, nocturna.• Descoordinació motora i alteració de la marxa.

Si els símptomes són lleus, es recomana prendre analgè-sics com Aspirina® o Paracetamol®, beure molta aigua, pren-dre sucres, menjar força hidrats de carboni, fer repòs i no seguir pujant. Si els símptomes són importants, cal baixar.

Es pot prevenir fent ascensos graduals o utilitzant tècni-ques com l’anomenat “ascens en dents de serra”, pujar alt i dormir baix. La diferència d’altitud entre una nit i la següent (quan es sobrepassen els 2.500-3.000 metres) no hauria de ser superior a 300-500 metres.

És recomanable no programar activitats d’esforç intens els primers dies d’estada en altituds importants.

Hi ha algunes medicines que es pot aconsellar portar als muntanyencs que han d’assolir gran altitud, però sempre cal consultar a un especialista!

I com a curiositat, destacar que no hi ha estudis concloents que afir-min que la fulla de coca redueixi el risc de patir mal agut d’altitud.

Alerta! Hi ha algunes ciutats importants i turístiques que sobrepassen de llarg aquestes altituds.

Rod

amon

s

P

26

Aquestes són altres malalties possibles d’adquirir a l’hora de viatjar, i que s’han de tenir en compte segons les peculiari-tats del nostre viatge. Si és necessari, busqueu-ne informació més precisa o poseu-vos en contacte amb un especialista!

MeningitisPer adquirir-la cal un contacte estret entre persones. Hi ha

zones del planeta on es produeixen epidèmies en certes èpo-ques de l’any. La vacuna és obligada en el “Hajj” o peregrinació a la Meca.

Encefalitis JaponesaEl virus es transmet mitjançant la picada de mosquit en

certes zones del sud-est asiàtic. Existeix una vacuna que es recomana únicament en viatges de més de 3 mesos que com-prenguin zones rurals o també si es fan estades perllongades (1 mes) en zones rurals que es pugui tenir contacte amb bestiar domèstic, com per exemple porcs.

Encefalitis Centre-EuropeaEl virus es transmet a través de picades de paparres.

RàbiaLa malaltia es transmet a través de certes mossegades

d’animals. Existeix una vacuna que es recomana a viatgers concrets, sobretot els ciclistes. De totes maneres es recomana evitar els animals, ja que la protecció no és total i en cas de mossegada cal administrar més dosis de vacunes també a les poques hores.

GripEpidèmica o estacional i aviar. Infecció que es manifesta

principalment amb febre alta, símptomes respiratoris (símpto-mes semblants a un refredat: mucositat, tos, etc.) i dolors mus-culars a tot el cos. Hi ha vacuna per la grip estacional.

TuberculosiÉs una malaltia de difícil contagi en un viatger estàndard.

MALALTIES ESPECífIQUES AMB POSSIBILITAT DE VACUNACIó I/O MESURES PREVENTIVES

Rod

amon

s

P

27

Quan es té previst fer un viatge és aconsellable portar una petita farmaciola amb algunes coses imprescindibles per fer una primera cur o pal·liar petites molèsties. La farmaciola hau-ria d’incloure:

• Medicació per la febre i el dolor(analgèsics i antitèrmics suaus): Paracetamol®, Ibuprofeno®, Aspirina®…• Per a la desinfecció de ferides: sabó líquid, sèrum fisiològic, povidona iodada o algun altre desinfectant• Material de cura: antisèptics tòpics, tiretes, gases, esparadrap…• Antihistamínics per alleugerir al·lèrgies, coïssors de picades d’insectes• Repel·lents d’insectes.• Crema protectora solar i protector labial.

Els antidiarreics i els antibiòtics d’ampli espectre només s’haurien de fer servir sota prescripció mèdica. El vostre metge de capçalera o el farmacèutic us aconsellarà. És recomanable portar els prospectes dels medicaments que prenem.

fARMACIOLA BàSICA DEL VIATGER

Important! A banda d’aquesta farmaciola bàsica, cal que tinguem en compte si hi ha alguna medicació que prenem habitualment. En molts paï-sos és difícil trobar el mateix que es pren i en algunes zones resultarà difícil, fins i tot, trobar una farmàcia.

Recorda! A l’avió no pots pujar pots amb líquid que superin els 100ml.!

Rod

amon

s

P

28

Al marge de totes les recomanacions esmentades, valoreu si els vostres viatges tenen a veure amb les característiques següent i poseu-hi especial atenció!

Submarinisme, i altres activitats (sub)marines. S’ha de tenir en compte que potser en algunes zones no

et demanen una formació prèvia amb titulació, i per tant, els coneixements necessaris en submarinisme, però s’han de te-nir!. També hem de prestar especial atenció a la pràctica del submarinisme amb ús de bombones d’aire comprimit, així com assegurar la qualitat del material tècnic en cas que s’hagi de llogar. No és recomanable volar fins mínim 24 hores després de la darrera immersió.

Ascensos d’alta muntanyaExposició a l’altitud. Seguir les recomanacions especifi-

ques del Mal Agut d’Altitud (MAA).

RECOMANACIONS GENERALS EN VIATGES SINGULARS

Rod

amon

s

P

29 Zones desèrtiques

Anar amb compte amb la deshidratació i l’exposició reite-rada al sol (ulls, pell, etc.). També és aconsellable portar roba ample i de colors clars, cremes protectores i ulleres amb un bon filtre per a raigs ultraviolats. Cal anar preparat per al fred nocturn, habitual en aquestes zones.

Zones gèlides i polarsTingueu en compte que el fred sec deshidrata i, a l’hora,

l’aigua també és un element important per combatre el fred i les seves complicacions.

Viatges familiarsEls nens menors de 5 anys i les dones embarassades hau-

rien de tenir una cura especial en els viatges a zones on hi ha paludisme.

Viatges de negocisAmb la intenció de ser cordial i millorar la relació de con-

fiança, de vegades es segueixen conductes desaconsellables, que fan augmentar el risc de patir alguns problemes.

Viatges per adopcionsEn aquest tipus de viatges es pot establir un contacte molt

estret amb grups nombrosos de nens en institucions tancades on el control sanitari, que es desconeix, pot ser des d’excel·lent a deficitari.

Recorda! Si estàs embarassada i depenent dels mesos de gestació, la companyia aèria et pot impedir volar.

Rod

amon

s

P

30

Les situacions poden ser múltiples i diverses, de manera que l’abordatge detallat s’escapa d’aquesta guia que està ori-entada bàsicament als aspectes preventius.

Recomanem anar preparat per assumir símptomes me-nors, tenint present el ja comentat sobre les zones on hi ha paludisme en què s’hauria de buscar assistència mèdica sense demora si apareix febre.

En cas que es valori si cal assistència mèdica, la recoma-nació general seria la d’anar al centre d’atenció primària més proper (amb el nom que rebi localment). Teniu en compte que, sobretot en països de baixa renda, pot ser convenient (si hi ha opció) de dirigir-se a un centre sanitari de més alt nivell com un hospital.

Sempre que sigui possible, contactant prèviament amb la companyia d’assegurança si es té. Una persona cuida del ma-lalt i l’altre truca.

Pel que fa als temes de cobertura sanitària, pagaments, etc. els sistemes sanitaris, les xarxes d’atenció primària i els convenis entre països són tant diversos com països hi ha al món. Cal consultar a l’Instituto Nacio-nal de Seguridad Social o al Departa-ment de Sanitat per saber els acords amb cada país.

I SI EM TROBO MALAMENT, QUÈ?

Rod

amon

s

P

31

En general, no cal fer una visita al metge quan es torna del viatge excepte:

• Si t’has trobat malament al llarg del viatge (diarrea llarga per algun motiu fora del comú o amb presència de sang…)• Tenir febre al retorn (en especial si s’ha estat en alguna zona amb presència de malària)• O altres problemàtiques que puguin estar presumptament relacionades amb el viatge.

I A LA TORNADA?

Important! Cal que sapigueu que algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament; pot passar que es presentin bastant temps des-prés de la tornada. En el cas que noteu algun símptoma i us calgui anar al metge, haureu d’informar-lo. Cal informar al professionals si s’ha estat en un país tropical els 12 mesos previs.

Alerta! No es pot ser donant de sang fins a mínim 6 mesos després de la tornada d’una zona amb malària.

Rod

amon

s

P

32 CENTRES DE VACUNACIó

INTERNACIONAL A CATALUNyA

Rod

amon

s

P

33 Regió sanitària

Lleida

*Centre de Vacunació Inter-nacional Eixample (ICS)Avinguda Balmes, 425006 LleidaT 973 03 22 86Consultar per cita prèvia

Regió sanitària Tarragona

*Serveis de Sanitat ExteriorMoll de Llevant s/n43071 TarragonaT 977 99 90 80Consultar per cita prèvia

Regió sanitària Girona

*Centre de Vacunacions InternacionalsEdifici Sta. Caterina. Parc Hospitalari Martí i JuliàC/Dr. Costany s/n 17002 SaltT 972 18 26 00T 972 18 26 26

Hospital Sant Jaume d’OlotC/Mulleras, 15T 972 26 92 02T 972 26 18 0017800 OlotConsultar per cita prèvia

Regió sanitàriaCatalunya Central

Unitat de Salut Internacional Osona (ICS)CAP Osona NordPl. Divina Pastora, 608500 VicT 93 889 02 22Consultar per cita prèviaUnitat de Salut Internacio-nal Anoia (ICS)CAP AnoiaPg. Verdaguer, 170T 93 805 35 0008700 IgualadaConsultar per cita prèvia

Regió sanitària Barcelona

*Serveis de Sanitat ExteriorCarrer Bergara, 12, baixos08002 BarcelonaT 93 520 96 63

*Unitat de Malalties Tropi-cals i Salut Internacional Drassanes (ICS)CAP DrassanesAv. Drassanes, 17-21, planta baixa08001 Barcelona. T 93 441 29 97Consultar per cita previa al T 93 327 05 50

*Hospital de la Vall d’Hebron (ICS) Servei de Medicina PreventivaPasseig de la Vall d’He-bron, 119-12908035 BarcelonaT 93 489 42 14F 93 489 42 11Consultar per cita prèvia

*Centre de Vacunacions Internacionals Hospital ClínicCarrer Rosselló, 132 2n 2ª (davant de les consultes externes)08036 BarcelonaT 93 227 93 91Consultar per cita prèvia

*Hospital de Bellvitge. Servei de Medicina Preventiva (ICS)Carrer Feixa Llarga, s/nEd. Antiga Escola d’Infer-meria. 4 plantaDilluns a divendres, de 8 h a 15 h: T 932 607 557Dilluns a divendres, de 15 h a 21 h: T 932 607 190Consultar per cita prèvia

Unitat de Salut Internacio-nal Baix Llobregat Litoral (ICS)CAP VinyetsRda. Sant Ramón, 18708830 Sant Boi de Llo-bregatT 93 652 50 13Consultar per cita prèvia

*Unitat de Salut Internaci-onal Metropolitana Nord (ICS)CAP Santa Coloma de GramanetC/ Major, 49 - 5308921 Santa Coloma de GramenetT 93 392 22 13Consultar per cita prèvia

*Hospital Parc TaulíServei d’InfeccionsParc Taulí, s/nT 93 723 10 10T 93 745 82 8808204 SabadellConsultar per cita prèvia

Els dos centres que depenen del Ministerio de Sanidad y Política Social, inclosos al llistat dels centres (Serveis de Sanitat Exterior de Tarragona i el de Barcelona del Carrer Bergara, 12), són gratuïts. INFORMA’T! Però pensa que els serveis gratuïts so-len ser els més sol·licitats, així que organitza’t i prepa-ra’t el viatge amb temps.

* Tots els centres marcats amb asterisc són centres autoritzats per la vacuna-ció contra la febre groga.

Rod

amon

s

P

34

El Servei d’Atenció i Vacunació Servei té un cost (llevat els Serveis de Sanitat Exterior del Ministeri especificats anterior-ment), i aquest preu és variable segons l’entitat.

Aquest servei sempre inclou la valoració, el consell, les vacunes i el tractament preventiu per a la malària si s’escau. L’acte de l’administració de vacunes també es factura i la va-cuna de la Febre Groga va a part. Alguns centres ofereixen un servei d’atenció urgent, però el cost també és més elevat.

En relació al servei de visita, de consell i dispensació de vacunes al viatger a tercers països, en tots els centres de vacu-nació internacional de l’Institut Català de la Salut, en el període del 2012, s’apliquen els imports següents:

Vacunació obligatòria (febre groga)Es cobra la taxa de l’Estat, que gestiona el Ministerio de

Sanidad, d’acord amb la Llei 13/1996, de 30 de desembre, per l’administració de la vacuna, en tots els supòsits i a tots els pa-ïsos en què s’obliga a aplicar-la.

L’import de la taxa és de 17,97 € i cal afegir una taxa d’ad-ministració de 7,80€.

Consell al viatger i vacunacions no obligatòriesEn els supòsits de vacunacions no obligatòries, però reco-

manades, en l’atenció i consell al viatger internacional i dispen-sació de la vacuna, d’acord amb l’ORDRE SLT/483/2005, de 15 de desembre, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables i s’aproven els preus públics corresponents als ser-veis que presta l’Institut Català de la Salut (DOGC núm. 4540 de 30 de desembre de 2005), s’apliquen els preus següents:

Visita de consell al viatger: 14 €

Visita urgent de consell al viatger: 74 € (no tots els centres la fan. Cal consultar)

Administració de vacunació: 7,80 €

Hi ha altres centres adscrits al Departament de Salut que no estan sotmesos a aquesta ordre. Per tant, aconsellem fer una trucada prèvia per preguntar sobre el preu de la consulta.

IMPORTS DE VISITES I VACUNACIONS

Rod

amon

s

P

35

El servei d’Atenció al viatger d’Osona té algunes singulari-tats respecte els altres que permet fer més accessible el con-sell al viatger.

Els Equips d’Atenció Primària tenen accés a informació ac-tualitzada i a les consultes dels professionals del servei; això, els permet fer la valoració, oferir el consell i, si cal, administrar algunes vacunes amb la qualitat òptima a força viatgers.

Des del Servei d’Atenció al Viatger es recomana una con-sulta prèvia a l’Equip d’Atenció Primària als viatgers empadro-nats a la comarca d’Osona. Ells faran el que estigui a les seves mans, i en els casos que valorin que cal un consell més espe-cífic i/o alguna vacuna o tractament que ells no disposin, us recomanaran la visita al Servei.

RECURSOS A OSONA

Rod

amon

s

P

36

Sanitat Respon 24h 902 111 444Orienta telefònicament sobre els riscs dels viatges i infor-

ma puntualment sobre l’accessibilitat de les diferents unitats de consell al viatger.

Generalitat de Catalunya, Departament de SalutRecomanacions vacunals per destinacions geogràfiques. www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1999/vacavacu.htm

Informació sobre vacunes d’interèsper viatges internacionals

www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/ salud/infVacunas.htm

International Travel and HealthInformació general sobre salut i viatges (en anglès)

Consells I recomanacions segons el país de destinaciówww.abiertoporvacaciones.com

I PER MÉS INfORMACIó…

La Oficina Jove d’Osona és un espai d’atenció, orientació i assessorament destinat a joves i gratuït. Oferim un servei

personalitzat i confidencial sobre educació, treball i emprenedoria, salut, habitatge, sexualitat, drogues...

Ens pots trobar a: C/ Bisbe Morgades, 15 (La Farinera)

08500 Vic T 938 891 767

salut.osona@oficinajove.cat www.oficinajove.cat/osona

HorariTardes: de 16 a 20h

Matins: visites concertades

Ja ho saps, si tens dubtes...No ho dubtis!

ContingutsJordi Admetlla. Metge de família ABS de Tona i metge del Servei d’Atenció al Viatger d’Osona. Sílvia Basas. Tècnica de salut de l’Oficina Jove Osona

Correcció lingüísticaTeresa Porredon

Disseny Gràficwww.xavierlanau.com