Alumnes: Pau Ferriols, Xavi Sanchis, Fran Moya i Julio QuilisGrup: 2 CTema: Els primers BorbonsNom de l’activitat: Romanç de CecTipus d’activitat: Document

Si analitzem el poema vorem que es tracta d’una font secundària ja que els autors del document no estan situats en l’època històrica en la que es donen els fets, sino que ens conten un fet del passat des del present

A més, és del tipus polític ja que ens conta la conquesta de la corona de Aragó (de valencià), les aliances entre els monarques dels diferents països.

L’autor és individual ja que el text ha estat escrit per Vicent Torrent.

La seua finalitat es informar de forma bella sobre un fet històric, en aquest cas a la Guerra de Successió centrant-se sobretot al que ocorregué a València, la batalla d’Almansa que suposà la conquesta definitiva de Carles d’Àustria amb el pertinent sotmetiment de tot el país i finalitzant amb el Decret de Nova Planta.

Els destinataris són totes aquelles persones interessades en aquest fet històric (la guerra de successió) i en el cançoner.

L’argument principal es el desenvolupament de la Guerra de Successió especialment a València en la Batalla d’Almansa

Els arguments secundaris que hi trobem al text són el desembarcament de l’exèrcit de Carles d’Austria, que al passar per els pobles i comarques va guanyant adeptes fins a conseguir el suport dels ciutadans de València; la participació d’altres regnes d’Europa en la guerra; la derrota de l’exèrcit de Carles en la batalla d’Almansa i el sotmetiment de tot el país que amb el Decret de Nova Planta suprimí les lleis i llengua d’aquesta terra.

El text es contextualitza en la guerra de Successió, que va sorgir quan Carles II va morir sense descendència i va deixar com a successor a Felip d’Anjou, que va ser coronat amb el títol de Felip V. Però va aparèixer una corrent tant dins d’Espanya com a països de la resta d’Europa que era partidaria de que Carles d’Hasburg cosa que va dur a aquests dos monarques a enfrentar-se en un conflicte que es va anomenar Guerra de Successió.

Felip V defensava el model francés centralitzat en la Corona de Castella, mentre que Carles d’Hasburg defenia el model foralista, recolzat en la Corona d’Aragó. Així doncs la Corona de Castella donà suport a Felip V i la d’Aragó a Carles d’Hasburg.

Felip V va guanyar algunes batalles decisives com la de Briguega i Villaviciosa, que junt amb les victòries d’Almansa i l’herència de l’Imperi Alemany es va desinteressar per Espanya i va acabar guanyant la guerra Felip V i amb la firma del Tractat d’Utrecht

Al text hi podem extraure unes paraules clau que cal destacar com són la Guerra de Successió que va ser un conflicte bèl•lic ocorregut al segle XVIII causat per la successió del tron d’Espanya que es va donar especialment a Espanya però també a Europa entre la mort de Carles d’Àustria i la final proclamació de Felip d’Anjou com a rei d’Espanya. També es qüestionava l’equilibri de poder de les potències europees.

I la Batalla d’Almansa que foul’ enfrontament de les tropes de Felip d’Anjou i Carles d’Àustria a les terres d’Almansa (actualment, província d’Albacete) el 25 d’abril de 1707. Amb la conseqüent derrota de Carles d’Àustria, el Regne de València va ser ocupat i varen abolir els seus furs amb la publicació del Decret de Nova Planta.

Carles d’HasburgFelip V

Felip d’Anjou va nàixer a França i era nét de Lluís XIV, cosa que va ser relevant a l’hora de ser nomenat hereu per Carles II, ja que aquest pensava que si el nét del rei de França es convertia en el monarca espanyol aquest evitaria la divisió del seu imperi. Aleshores quan va morir Carles II Felip d’Anjou va acceptar la Corona del regne Espanyol baix el títol de Felip V, i així començava la dinastía dels Borbons que encara hui hi perdura.

Però, prompte va sorgir un bàndol tant a l’interior com a l’exterior d’Espanya que rebutjava aquest monarca i era partidari de l’arxiduc Carles d’Hasburg. Carles va nàixer a Àustria i es convertí en pretendent a la corona d’Espanya, creant un conflicte que donà lloc a la Guerra de Successió. Carles contava amb el suport d’alguns països europeus com (Anglaterra i Holanda) que amb el temor de que Felip V unira Espanya i França es van involucrar en el conflicte (com podem observar a la segona estrofa del poema); a més aquest monarca defensava un model foralista recolzat en la Corona d’Aragó, mentre que Felip era partidari del model centralista francés recolzat en la Corona de Castella aconseguint el suport d’aquestes corones respectivament.

Però si ens centrem en el que va succedir a València deurem de destacar que es va produir una revolta contra Felip V encapçalada per el militar Baptista Basset que entrà a València on aconseguí un bon acolliment de la gent la qual donà suport a Carles d’Hasburg arribant a coronar-lo a la porta de Quart,( com podem veure a la primera estrofa del text).

A més, al text, també podem trobar referències als “maulets” que era la forma que anomenaven en la Corona d’Aragó als partidaris de Carles d’Hasburg, en aquest cas podem observar que al poema quan Baptista Bassen entra a València reparteix armes a aquests per promoure la revolta (estrofa primera).

Però per altra banda hi havia els “botiflers” que, al contrari que els maulets, era la forma que anomenaven els de la Corona d’Aragó als seguidors de Felip V. Finalment aquests dos bàndols s’enfrentaren en la batalla d’Almansa que va supossar la conquesta de València (com ens ho conta el poema a l’estrofa cuarta).

Així doncs, Felip V com a càstig va promulgar el Decret de Nova Planta van ser el conjunt de lleis, que com es diu al text, ordenaven l’abolició de les lleis i costums de la pràctica antiga i la prohibició de parlar la llengua d’ací, també s’eliminà l’organització constitucional del territoris de la Corona Catalanoaragonesa (els Furs) que foren integrats com a províncies a les lleis de Castella.

Per altra banda, estipulava la conveniència de reduir els regnes d’Espanya a unes mateixes lleis, costums, tribunals... que eren de Castella. S’hi establí un tribunal de justícia que desprès fou transformada en audiència reial, sotmesa al Consell de Castella. Es nomenà un intendent com a successor de l’antic batlle general i tenia jurisdicció econòmica i fiscal sobre tota la seua província i també es van introduir corregidors castellans als nous ajuntaments.

Aleshores, amb aquest decret la Corona Catalanoaragonesa va ser obligada a perdre part de la seua identitat i per tant un fet que havia ocorregut a varis kilòmetres de València com és a Almansa va afectar a totes les comarques valencianes i per això es va popularitzar la frase “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.

Per tant la valoració d’aquesta cançó es positiva ja que és un reflex del que va ocórrer a València en la Guerra de Successió que enfrontava a Carles d’Àustria i Felip V i que va finalitzar amb la victòria d’aquest últim. A més debut al suport que la Corona d’Aragó donava a Carles d’Àustria, partidari d’un model foral centrat en la corona d’Aragó, Felip V dugué a cap el Decret de Nova Planta, per el qual s’aboliren les lleis i llengua de València.

Però a més aquest romanç també hi guarda moltes característiques pròpies de l’Antic Règim, com per exemple les esperances dels plebeus d’arrancar el poder als nobles senyors (estrofa tercera), que en aquella època eren els amos de les terres que cultivaven els llauradors obligats a pagar uns impostos els quals també hi podem trobar referències al text (estrofa primera), quan l’Àrxiduc Carles promet suspendre’ls per guanyar-se el suport de la població de València. Com es evident, al text també trobem nombroses referències al poder absolut dels reis, que concentraven els tres poders (legislatiu, executiu i judicial); aquests reis no eren elegits democràticament sinó que sotmetien un territori i el posaven baix el seu control amb conquestes, herències i acords amb altres monarques. En aquest cas la Guerra de Successió és el tema central del text i fou un conflicte provocat per la mort sense descendència del

monarca Carles II i els interessos polítics de la resta de països europeus; un exemple clar de l’absolutisme monàrquic.

Però a més l’Antic Règim estava caracteritzat per moltes més coses, una d’elles era el teocentrisme de la societat, és a dir, totes les coses giraven al voltant de la religió, el poder reial era acceptat perquè es considerava com un poder atorgat per Déu i no es buscava una explicació científica a fenòmens naturals o ètics, simplement es limitaven a pensar que les coses ocorrien o eren així perquè Déu ho volia.

Per altra banda la societat era estamental, estava dividida en privilegiats (monarques, noblesa i alt cler) i no privilegiats (campesins, baix cler, llauradors...) a més una persona no podia ascendir durant la seua vida, sinó que era una cosa de naixement. Aquesta divisió social provocava que els individus depenent de l’estament al que perteneixien gaudiren d’uns drets o d’altres, cosa que feia una societat molt desigual.

Però a principis del segle XIX l’Antic Règim comença a entrar en crisi i les revolucions burgeses junts als canvis en l’agricultura i la indústria dugueren a un nou model social anomenat Sistema Liberal. Aquest sistema començà acostar un poc les posicions dels nobles i la burgesia, amb reformes com la igualtat jurídica dels ciutadans, els dret individuals, una sobirania popular o nacional i una divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) que feien que els monarques no acumularen tant de poder sobre la població, i de certa manera el poder residira més en el poble.

Encara que s’avançava cap a una societat més justa, i igualitària no hi era del tot així, doncs les llibertats individuals, la propietat privada i el liberalisme econòmic (capitalisme) donaren pas a que es donara una extrema importància als dinés de manera que segons el nivell de riquesa i mèrits es formava part d’una classe de societat o altra, i així va nàixer la diferenciació entre burgesia i proletariat.