Ripoll i comarca volen assumir un nou model de convivència · 2021. 6. 10. · la presentació...

Núm. 890 Any XVI

Preu: 1,40€

Dijous,10 de juny

de 2021

AR Arreu P3

AR Arreu P13AR Arreu P4 ME Arreu P20 ES Esports P31

El nou Pla Marc d’Intervenció Comunitària ja és una realitat al Ripollès. Després d’anys de dedicació per part de molts actors, arran dels fets del 17 d’agost del 2017, s’ha elaborat una diagnosi i un full de ruta per a una societat més inclu-

Una dècada de vida de l’Institut Escola Mestre Andreu

Es commemora l’aniversari amb la presentació d’un llibre i la visita d’Alguer Miquel al centre santjoaní

Canvi de perfil del visitant en es-pais com el Torrent de la Cabana

L’ajuntament de Campdevànol as-segura que es gaudeix d’un turista més respectuós amb l’entorn

Bon balanç del segon curs escolar en temps de pandèmia

Les escoles i instituts s’hi han adaptat millor del que es pensa-ven en un primer moment

L’Olla de Núria torna amb la mà-xima esplendor possible

Cap de setmana de curses a l’esta-ció, amb els campionats catalans individuals i de verticals del 2021

siva i un nou model de convivència a Ripoll, que també es vol extrapolar al conjunt de la comarca. Un Pla que vol ser dinàmic i que es vol refl ectir en el dia a dia de la ciutadania i les institucions.

Ripoll i Ripoll i comarca comarca volen assumir volen assumir un nou un nou model de model de convivènciaconvivència

P2 TA TALAIA Dijous, 10 de juny de 2021

RIPOLLÈS | JUDIT LECHÓN

El 3 de juliol és la data límit perquè entri la directiva euro-pea que suposa la prohibició de vendre productes com els plats, coberts, bastonets o ca-nyetes de plàstic d’un sol ús. La normativa va ser aprovada l’any 2019, però els estats han tingut fi ns aquest temps per aplicar-la i a partir d’ara hau-ran de garantir que no es co-mercialitzin amb algunes ex-cepcions si es tracta de sectors com el sanitari, podent proveir d’aquest tipus d’articles als

centres hospitalaris. «Nosal-tres el que és el client habitu-al sí que des de fa un any que estem fent el canvi per altres materials», assegura el gerent de Papereria Ripollesa, Ramon Santanach, qui puntualitza que «en seguirem oferint al centres hospitalaris, tot i que els fabricants ja ens diuen que el seu preu incrementarà perquè les produccions seran molt més reduïdes».L’objectiu de la mesu-ra és fomentar la reducció del consum d’aquests pro-ductes i apostar per alter-

natives més sostenibles.De fet, tot i que bona part de la població ja ha pres consciència de la necessitat d’optar per pro-ductes biodegradables, com-postables o de fusta, encara hi ha un sector important que no ha fet el canvi de mentalitat.Els establiments proveïdors d’aquest tipus d’articles cal-culen que ara el 90% de les vendes són de materials soste-nibles i ja només el 10% fa re-ferència al plàstic. La prohibició que entra en vigor aquest 3 de juny és un pas més cap al canvi per un món més sostenible.

Ja es veu la llumLa cultura, els bars i restaurants ja poden

obrir fi ns a la 1 de la matinada, una bona notícia pel sector, que sembla que a poc a poc es recu-pera de la situació viscuda.

Torna CorpusL’artista Eudald Alabau ha convidat a tota la po-

blació a portar pètals de fl ors per confeccionar la catifa de Corpus, en aquesta ocasió amb un format una mica diferent.

Wifi ?Nuclis com Beget patei-xen una manca de co-

bertura important, motiu pel qual l’ajuntament ha habilitat un punt wifi al mig del munici-pi, a la plaça de l’Església.

Gossos censatsPrimer van ser els ex-crements i ara el cens.

Campdevànol treballa per conscienciar als propietaris perquè recullin les femtes, a més d’oferir el cens gratuït.

Herois quotidiansDes de fa setmanes, la campanya de vacunació contra la Covid-19 avança amb ritme arreu del país i el Ripollès no n’és una excepció. Aquells que tenen ja cita amb la immunització es troben amb el personal sanitari, clau en la gestió de la pandèmia, els quals admi-nistren les dosis. Per sovint passen desapercebut altres persones, voluntàries, que s’hi passen hores i fan una tasca silenciosa, però també vital. Són els voluntaris de protecció civil, qui sense descans, dediquen hores del seu temps lliure a garantir que les cues estan organitzades, que s’avança al torn que toca o que s’espera el temps que s’indica. Herois de la quotidianitat que cal aplaudir.

2021, l’any de l’adéu defi nitiu als plàstics d’un sol ús

GALLS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

ROGER SALADRIGUES

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

Els establiments especialitzats ja ofereixen alternatives fetes amb altres materials biodegradables o compostables

Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:

SANTS DEL 10 AL 16 DE JUNY

DIJOUS 10 Maurici, Asteri

DIVENDRES 11 Bernabé, Maria Rosa, Consolació, Lleó, Adelaida o Alícia

DISSABTE 12 Joan de Sahagun, Iolanda o Violant, Onofre o Nofre

DIUMENGE 13 Antoni de Pàdua, Fandila, Aventí, Aquilx

DILLUNS 14 Eliseu, Digna

DIMARTS 15 Maria Miquela, Bernat d’Aosta, Benilde, Germana Cousin

DIMECRES 16 Quirze o Quirc o Quiri o Quir, Jullita, Ferriol, Ilpidi

P3ARARREUDijous, 10 de juny de 2021

Punts tractats i a tractar per al nou model de convivència

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

La sala Abat Senjust de Ripoll va acollir, aquest dimarts, la presentació del Pla Marc d’In-tervenció Comunitària envers les identitats socials, el qual el municipi va decidir impul-sar arran dels atemptats del 17 d’agost del 2017 que van com-mocionar la societat ripolle-sa. Després d’anys de treball i dedicació per part dels tècnics del Consorci de Benestar Soci-al del Ripollès, l’ajuntament de Ripoll i entitats, associacions i organismes del territori, així com la implicació de la societat ripollesa, s’ha pogut conforma una diagnosi i pla de ruta per a una societat més inclusiva i un nou model de convivència.Segons ha explicat el regidor de Benestar Social i Joven-tut de l’ajuntament de Ripoll, Joan Maria Roig, es tracta d’«una eina fonamental», la qual permet «compartir una mirada sobre aquesta diver-sitat, com l’hem de viure, ex-pressar i donar-li veu». L’edil de la capital de comarca posa en relleu el fet que s’haig ver-tebrat amb la participació de diferents institucions, orga-nisme i entitats. Una visió plu-ral que «aporta aquest plus de dir: això és el que volem fer, des d’on ho volem fer i per què. No estem explicant quin és el model de societat al qual volem arribar sinó que estem proposant qui-

na és la mirada que hem de compartir per tal que entre tots puguem tenir aquesta construcció comunitària». Es tracta d’un pla que serà di-nàmic. Se li aniran fent noves aportacions d’acord amb nous aprenentatges que puguin sor-gir. La seva aplicació s’haurà de veure reflectida en el dia a dia de la ciutadania i les instituci-ons. Tal com explica Elisabeth Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripo-llès, «ens van fer un encàrrec l’any 2017 de treballar en pro d’un pla de convivència i la veritat és que era un pla poc

definit sense punts de re-ferència, però vam intentar construir per a les persones amb les mateixes persones i treballar amb molt respecte, sinceritat i generositat (...) Hi anem aportant coses, anem aprenent i incorporant. Ja fa temps que estem fent acci-ons i les continuarem fent».Ha estat, doncs, una tasca complicada que ha necessitat una gran gestió emocional per a tots els que hi han participat. Tal com ha volgut apuntar el president del Consorci de Ben-estar Social del Ripollès, Joa-quim Colomer: «No ha estat

RIPOLLÈS | A.CH.

El Pla d’Intervenció Comu-nitària envers les identitats socials s’ha elaborat en un marc conceptual de fins a nou punts a tractar: la cons-trucció identitària, la gestió emocional, competències personals, l’entorn famili-ar, disfuncions sistèmiques com poden ser el principi de pertinença, d’equilibri i jerarquia, la socialització de

la violència, les xarxes so-cials, la situació geopolítica i les ideologies extremistes violentes.Abans de tractar aquests punt, però, el pla recull els antece-dents relacionats amb els fets del 17 d’agost que van fractu-rar els veïns i veïnes de Ripoll, i una diagnosi de la situació de convivència i inclusió que es viu al municipi. El pla defineix l’objectiu gene-ral de «promoure la reflexió i

ABRIL CHINCHILLA

ABRIL CHINCHILLA

Ripoll presenta el Pla Marc d’Intervenció Comunitària

La presentació del pla va tenir lloc a la sala Abat Senjust de Ripoll

una tasca fàcil. No va ser fàcil en aquell moment i estic molt agraït a tots els tècnics del consorci per aquesta feina, sacrifici i dedicació». De fet, durant la gestació del pla es va comptar amb el Grup Ope-ratiu, format per professionals de diferents àmbits socials. El grup ha dut a terme diferents projectes i accions des del 2017 com les taules de treball amb la ciutadania, enquestes, jor-nades adreçades a persones tècniques, el projecte Baobab’s i Escolta’m, entre altres. El Pla Marc d’Intervenció Co-munitària pretén superar els

Una diagnosi i pla de ruta per a un nou model de convivència a Ripoll i al conjunt de la comarca

També hi va intervenir el Grup Operatiu

ABRIL CHINCHILLA

límits de la comarca i arribar més enllà: «És un pla que s’ha gestat des de Ripoll, però que s’extrapola a la resta de po-bles de la comarca i pretén que vagi més enllà». Tot i el vincle amb els fets ocorreguts en el marc del 17-A, Roig assegura que el pla «no s’explica només per això sinó per aquesta diversitat que cada cop és més gran a la societat i que demana una re-flexió de com ens relacionem i donem veu». El principal ob-jectiu, tal com remarca Ortega, és poder acabar assolint «una societat més inclusiva».

el pensament crític sobre la inclusió de les identitats so-cials per arribar a un model de convivència que es fona-menti en el respecte i el re-coneixement de la identitat líquida de les persones». Per a fer-ho es proposa el desen-volupament d’estratègies d’in-tervenció les quals poden ser cooperatives, participatives, de sensibilització activa, sensi-bilització passiva, d’ancoratge positiu i pal·liatives.

P4 AR ARREU

ST. JOAN DE LES ABADESSES | GUILLEM SÁNCHEZ

Els primers deu anys de vida de l’Institut Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses han passat ràpid. Per sort, se’n pot gaudir de manera més pau-sada gràcies al llibre ‘10 anys de l’Institut Escola Mestre Andreu’, que recull el procés històric de creació del centre d’educació santjoaní, a partir de la fusió de la Secció d’Ensenyament Se-cundari i el CEIP Mestre Andreu. L’acte de celebració de la dèca-da va servir per presentar ofi-cialment el llibre, on també hi ha entrevistes amb testimonis d’alumnes i professors, material gràfic i projectes desenvolupats al llarg d’aquests anys. En defi-nitiva, «una visió coral de to-tes les vivències que hi ha ha-gut al centre», afirmava l’actual director de l’IE Mestre Andreu, Miquel Marcé. Per a ell, aquesta primera dècada d’existència de

l’institut escola han estat uns anys «intensos, molt dinàmics i d’anar engegant projectes per definir-nos fins a l’actu-alitat». Un dels objectius que esperen aconseguir en el futur,

i en el qual han estat treballant també fins ara, és el «d’asso-lir un sol centre, el fet d’estar ubicats tots en un mateix es-pai», tant els alumnes d’Infan-til, Primària i Secundària.

ROGER SALADRIGUES

Deu anys de vida «intensos» de l’Institut Escola Mestre Andreu

La presentació del llibre va tenir lloc al Palau de l’Abadia

Dijous, 10 de juny de 2021

Visita molt especial d’Alguer Miquel per presentar el projecte de Casa Terra

ST. JOAN DE LES ABADESSES | ROGER SALADRIGUES

El cantant de Txarango, Alguer Miquel, va visitar l’Institut Es-cola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses per ex-plicar els projectes socials que el grup està efectuant dins el projecte Casa Terra. Per al músic, tornar a l’escola on va

estudiar va ser especial, com també compartir amb els joves de primària i de secundària els projectes transformadors que estan tirant endavant en països com el Nepal, per exemple. «El privilegi d’haver pogut viat-jar i treballar amb tot això, és compartir-ho; tots som cor-responsables de la situació

ROGER SALADRIGUES

Trobada entre els alumnes de l’IE Mestre Andreu i el cantant de Txarango

Aquest pas seria la culminació definitiva de l’aposta per garan-tir que un alumne pot comen-çar a l’IE Mestre Andreu amb 3 anys i sortir-ne als 16, amb l’Educació Secundària Obliga-tòria completada amb èxit, sen-se haver-se de moure de Sant Joan de les Abadesses en aca-bar 6è de Primària (com passa-va uns anys enrere). La presentació del llibre ‘10 anys de l’Institut Escola Mestre Andreu’ va venir acompanyada del llibre ‘Escola d’aprenents’, que també es va presentar al nombrós públic assistent al Pa-lau de l’Abadia.La filòsofa, professora i escrip-tora Marina Garcés, amb vincles amb Sant Joan de les Abades-ses (ja que hi passa els estius des de fa 15 anys), va aprofitar l’avinentesa per donar a conèi-xer el seu assaig per reflexio-nar sobre l’educació com a art i eina per treballar el futur dins i

que vivim en el món i crec que l’educació és el principal ter-reny a sembrar», manifestava Alguer Miquel.Per als alumnes, l’activitat va suposar reforçar i veure un cas real d’alguns aspectes que ja es treballen a les aules del centre. «Creiem que aquests projec-tes solidaris que ens ha expli-

fora les escoles. Per a Garcés, és un error pensar avui en dia que les anomenades tecnologies digitals són la solució a tots els problemes de l’educació, i més ara en temps de pandèmia. «El problema és pensar que ens han de salvar dels problemes de fons», explicava, «i aquest passa per una sola pregunta», segons Garcés: «com volem ser educats avui en dia?». Per a l’experta, totes les «relacions amb les quals aprenem els uns dels altres són les que hem de posar en qüestió» i no pas pen-sar que perquè «tenim una apli-cació o eina digital concreta, ja haurem resolt tots els proble-mes d’aprenentatge i convi-vència del nostre temps».

cat, hi ha molts valors que es treballen a l’aula», comentava Miquel Marcé, director de l’Ins-titut Escola Mestre Andreu. Per això la visita es va convertir en una ocasió perfecta «per veure això que parlem o es treballa i veure-ho aplicat, en aquest cas, en una persona jove i fa-mosa», destacava Marcé.La iniciativa es va dur a terme durant el matí del mateix dia que es presentava el llibre dels 10 anys de l’Institut Escola Mes-tre Andreu, el passat dimarts. «Estem en un context del desè aniversari del centre, estem de celebració i és un moment de rebre visites», declarava el di-rector. Per això es va convidar al

músic santjoaní i també perquè la xerrada podia ser «d’interès per a l’alumnat», afirmava Mar-cé. El cantant va valorar poder tornar el lloc on es va educar quan era petit. «Suposa tornar a casa, per mi aquesta escola va ser casa meva i m’hi sento molt a gust», descrivia Miquel.Al final de l’explicació, els alumnes van poder fer pre-guntes i, per descomptat, van clamar perquè l’artista cantés alguna cançó. Finalment el van acabar convencent i amb una guitarra de l’escola i molt ben acompanyat per les veus de tothom, Alguer Miquel va tancar la jornada amb un petit concert en el pati.

Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!Bona Festa Major!

CARROSSERIES D’ALUMINIPER AL TRANSPORT DE BESTIAR

Pol. Ind. La TeuleriaCamí de la Rovira, 39

08588 · Sora (Barcelona)Tel. 93 852 96 07 · Fax: 93 852 96 08

[email protected]

Seguim innovant per

facilitar la feina

als

nostres clients.

P5PUPUBLICITATDijous, 10 de juny de 2021

P6 AR ARREU Dijous, 10 de juny de 2021

BARCELONA | J.M.R.

En l’última roda de premsa sobre el seguiment del pla de vacunació, els responsables de Salut van explicar que la va-riant britànica segueix sent la dominant, però està perdent pistonada respecte a les va-riants brasilera, sud-africana i índia, que ha augmentat del 0 al 3% en quatre setmanes, evidenciant ser una de les de major capacitat de transmis-sió. A excepció de la britànica, les altres variants anomena-des «presenten una capacitat parcial d’escapar de la vacu-na», va explicar Tomàs Puma-rola, cap del Servei de Microbi-

Salut vigila les variants que es resisteixen a la vacuna i la quantitat de dosis d’AstraZeneca

RIPOLL | JOAN MANUEL ROBLES

Ja es poden celebrar festes ma-jors i anomenar-les amb totes les lletres. Catalunya ha aixecat des d’aquest dilluns la prohibi-ció de celebrar festes populars i revetlles, sempre que s’ajus-tin a les condicions previstes per a cada activitat. Bé es tracti de concerts o de competicions esportives, els actes i festivi-tats de caràcter popular hauran d’acollir-se a la seva regulació individual per poder ser cele-brats. Així ho va determinar el nou marc d’actuació anunciat avui des del PROCICAT la set-mana passada i anunciat di-vendres.El relaxament de les mesures dóna ales a les revetlles de Sant Joan celebrades a les ciutats i viles, així com a les pròximes festes majors. Amb la nova nor-mativa a la mà, ajuntaments i comissions de festes poden veure fins on arriben els permi-sos i acabar de tancar el progra-ma previst. És el cas de l’Ajun-tament de Camprodon, que

té a tocar el Sant Patllari 2021. L’any passat, el consistori ja va atrevir-se a portar a terme una programació de la festa major limitada adaptada a la pandè-mia. La regidora de Cultura i Festes, Berta Sunyer, admetia

fins fa uns dies que estaven molt pendents del que pogu-és dir el PROCICAT al respecte. «La festa de Camprodon tin-drà música en viu», és l’únic que va poder avançar abans del relaxament de les mesures.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

Permeten les festes populars i els actes de graduació

El nou marc normatiu permetrà ajustar la programació de festes com la de Sant Patllari

Aquesta és l’última compareixença sobre el pla de vacunació participada per Argimon

ologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. «Es tracta d’un procés molt dinàmic, en què predominen les variants millor adaptades i amb ma-jor eficàcia biològica. Caldrà la vigilància continuada de les variants en circulació i de l’emergència de noves vari-ants», va concloure.El departament va con-firmar que la segona dosi d’AstraZeneca és l’escollida majoritàriament per les perso-nes que van administrar-se la primera dosi. Creuen que n’hi haurà suficients per a tothom, però matisen que sempre de-pendrà de les vacunes que se-gueixin arribant.

Sobre la possibilitat que es faci una vacunació general per als menors de 40 anys, un cop s’arribi a aquesta edat, i no per dècades com fins ara, el conse-ller Argimon va dir que el de-partament seguiria avisant els potencials receptors per ordre d’edat, factor associat als casos més complexos.Salut segueix incrementant el ritme de vacunació. La setma-na passada es van administrar 250.000 dosis en tres dies. L’ex-posició de dades va concloure amb dos percentatges: el 87,4% de les persones de més de 60 anys a Catalunya ja compten amb almenys una dosi de la va-cuna, i un milió 600 mil perso-

Ara, la regidoria podrà definir qüestions com l’emplaçament o l’aforament més idonis.El nou marc normatiu permet també des de dilluns ampliar l’aforament fins al 70% en ac-tes religiosos, cerimònies civils, congressos, fires comercials i convencions. També es poden celebrar actes de graduació d’estudiants universitaris en universitats, centres adscrits i escoles de negocis de Catalu-nya en les mateixes condicions de les activitats culturals, això és, respectant el 70% de l’afora-ment, asseguts i amb un màxim de mil persones, tres mil a l’aire lliure. Se seguiran mantenint, però, les reunions d’un màxim de 10 persones.El relaxament d’algunes me-sures se sumen a les ja vigents des de la mitjanit de dijous a divendres, com l’obertura de bars i restaurants fins a la una de la matinada. Pel que fa a les activitats en locals d’oci nocturn, els responsables del Departament de Salut de la Generalitat van anunciar que

descartaven rotundament obrir les discoteques el passat cap de setmana. «Puntual-ment, quan ho tinguem tot tancat, ho anunciarem des de Govern, en quina data obri-rem i amb quines condici-ons», va explicar el ja conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en l’última roda de premsa de seguiment del pla de vacuna-ció de la COVID-19 que partici-pava. Argimon va argumentar el vot contrari de la Generali-tat en el consell interterrito-rial «més per una qüestió de forma que per una qüestió de fons». El Ministeri de Salut va presentar l’informe al matí i va sotmetre’l a l’aprovació de les autonomies a la tarda, sense temps de poder-lo estudiar. El nou conseller va reiterar la vo-luntat de «donar aire» al sec-tor, i va explicar que els indica-dors epidemiològics no són el problema a Catalunya, ja que «anem bé», més enllà de la taxa de reproducció, que con-tinua al voltant de l’u i encara pot doblar els contagis.

El nou marc normatiu se suma a la reobertura de bars i restaurants fins a la una de la matinada

El Govern demana temps per tornar a obrirels locals d’oci nocturn

nes, ja tenen la pauta completa. Això és un 24% de la població major de setze anys.La nova secretària de Salut Pú-blica, Carmen Cabezas, ha ex-plicat que el web per demanar

cita de vacunació ja permet apuntar-se en centres d’aten-ció primària a banda dels punts intermedis i massius, sempre que el grup d’edat al qual es pertanyi estigui obert.

P7ARARREU


El Ripollès ha tancat el maig amb 1.135 persones a l’atur, un 2% menys respecte del mes an-terior, després de dos mesos en què les dades no van moure’s en el conjunt de la comarca. Si bé a l’Observatori Socioeconò-mic del Ripollès, constaten una lleugera recuperació des del ge-ner del 2021, les dades de l’atur al Ripollès encara queden lluny d’assemblar-se a les de l’inici de la crisi del coronavirus. Per tro-bar un mes de maig convencio-nal, hem de remuntar-nos al del 2019. «Llavors hi havia 850 per-sones a l’atur», recorda la tècni-ca de l’observatori Mònica Cid. Això són 285 persones menys que el 2021, o cosa que és el ma-teix: l’atur a la comarca s’ha in-crementat un 133% en els últims dos anys. «La recuperació serà lenta», assegura Cid. «El sector serveis mou molt el mercat,

però també és ara mateix volà-til. Encara hi ha ERTO vigents». Encara es poden trobar ERTO al sector industrial i al de serveis. A l’abril encara es van tramitar quatre expedients. Els de l’hos-taleria han estat els primers a resoldre’s però molt a poc a poc. L’Agència de Desenvolupament està veient com s’incrementen les ofertes laborals, però res ex-cepcional en l’inici de l’estiu. «Hem de veure com es tanca la

temporada», comenta la tècnica de l’Observatori.Unes dades rellevants són les de demandants de feina. Ajuden a veure els ERTO vigents que no faciliten els estaments ofi cials, ja que els afectats pels expedients s’inclouen en aquestes llistes, si bé també hi són les persones de les llistes de l’atur. El maig del 2021, aquests demandants han estat 3.203 persones, 2.064 més respecte del maig del 2019.

AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS

Els nivells d’atur es recuperen lentament

L’Agència de Desenvolupament del Ripollès ofereix un curs de capacitació en paleteria


Impulsen cursos de capacitació per trobar feina

RIPOLL | REDACCIÓ

L’Agència de Desenvolupament del Ripollès està formant 27 persones per ajudar-los a tro-bar feina en àmbits amb ofertes difícils de cobrir. Ho fa a través del Servei d’Ocupació de Ca-talunya. Fins al 9 de juliol està capacitant 12 persones a l’Au-la d’Hostaleria per treballar en cuines de col·lectivitat (hospi-tals, residències, escoles, etc.) en un curs de 130 hores i amb l’oportunitat de fer pràctiques en empreses reals. Fins al 23 de

juny, a la Unió d’Empresaris de la Construcció també es formen 15 persones sobre tècniques de paleteria i instal·lacions elèctri-ques en un curs de 115 hores.«Es tracta d’una base que ser-veix per professionalitzar-se una mica més», explica Sara Parejo, coordinadora del Servei d’Orientació i Inserció Laboral de l’agència. Al setembre co-mençarà un nou curs de cuida-dors de persones dependents amb 15 places. Els interessats poden adreçar-se a les ofi cines de l’agència.

AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS

Cuina de col·lectivitats és un dels dos cursos de capacitació que es fan al Ripollès

Un any més, coincidint amb la campanya de la renda cor-responent a l’exercici 2020, i a partir del proper dijous, el director del grup BARTRI-NA CONSULTORS, David Bartrina, i els membres del seu equip, respondran a les preguntes que els formulin els lectors del setmanari EL RIPOLLÈS sobre la declara-ció de Renda.

Les respostes que es facilita-ran seran a títol merament informatiu, i la seva selecció es farà segons criteris de data de recepció i de contin-guts, evitant la repetició de temàtiques ja plantejades en anteriors qüestions.

CONSULTORI FISCAL

Aquesta secció i els seus con-tinguts tenen exclusivament caràcter informatiu i no cons-titueixen de cap manera as-sessorament fi scal, el qual es recomana que sigui sempre sol·licitat a un expert abans d’emprendre qualsevol actua-ció en aquest sentit.

David Bartrina PortellGestor AdministratiuEconomista - Advocat

Podeu enviar els vostres dubtes sobre

la declaració de la Renda al següent

e-mail:[email protected]

O bé al telèfon: 972 702 112

gestors · economistes · advocats

www.bar t r inaconsu l to rs .com

pl. Torras i Bages, 417860 Sant Joan de les Abadesses (Girona)

t. 972 721 138 | f. 972 722 264

c. Major, 2617534 Ribes de Freser (Girona)t. 972 727 704 | f. 972 727 759

c. Mn. Cinto Verdaguer, 29 B Baixos17500 Ripoll (Girona)

t. 972 700 188 | f. 972 702 902

L’any passat, vaig deixar l’àrea metropolita-na de Barcelona per venir a viure al Ripollès. Tinc algun tipus d’incentiu en la meva renda per aquest fet?Vall de RibesSi. En l’actual llei de l’IRPF, hi trobem una deducció per mobilitat geogràfi ca, de 2.000 euros (addici-onals a una deducció genèrica del mateix import), els quals podrem aplicar a aquelles persones que compleixin els següents requisits:1. Que es tracti d’aturats inscrits a l’ofi cina d’ocu-pació.2. Que acceptin un lloc de treball en un poble diferent del que viuen, i que aquest a més, exigeixi el trasllat de residència.A més, aquesta deducció s’aplica a l’any del canvi de domicili i també al següent.

He guanyat 800 euros en una web d’apostes online, haig de declarar-ho?RipollTot i que ens caldria saber quina són la resta de rendiments que percep, a priori cal tenir present que per la 2a regla establerta en la llei, estaran obligats a presentar la renda aquells contribuents que hagin obtingut guanys patrimonials (com és el cas), subjectes a retenció o no, l’import dels quals

o conjuntament amb els rendiments de treball, de capital o d’activitat econòmiques, hagin superat els 1.000 euros. Així doncs, si ha cobrat per exemple una nòmina (rendiments íntegres) de 350 euros, en total hauria superat els 1.000 euros, i per tant es veuria obligat a fer la renda, declarant els guanys percebuts de l’aposta.

Arrel d’un litigi mantingut amb l’empresa que treballava, he pagat una factura a un advocat que m’ha gestionat l’expedient. Em puc deduir els seus honoraris? I les quotes sindicals?N. RipollSi vostè percep rendiments del treball, la normativa de l’IRPF estableix que seran deduïbles les despe-ses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual rep els rendiments, o sia, amb el pagador, sempre això si, amb un límit de 300 euros anuals.Pel que fa a les quotes satisfetes a sindicats, són deduïbles sense cap tipus de limitació.Recordem que per a determinar el rendiment net del treball, tindran la consideració de despeses deduïbles fi scalment les següents:· Cotitzacions a la seguretat social o mutualitats

generals obligatòries de funcionaris.· Les detraccions per drets passius.· Les cotitzacions als col·legis d’orfes o institucions similars.· Les quotes satisfetes a sindicats.· Les quotes satisfetes a col·legis professionals, si la col·legiació és obligatòria per a l’exercici del treball, en la part que correspon als fi ns essencials d’aques-tes institucions i amb el límit de 500 euros anuals.· Les despeses de defensa jurídica derivades de litigis de caràcter laboral suscitats en la relació del contribuent amb l’empresa, amb el límit de 300 euros anuals, tal com hem comentat en la consulta realitzada.Cal tenir present que a banda de les anteriorment relaciones, també podem trobar despeses més específi ques com ara: la deducció genèrica per a l’obtenció de rendiments del treball, per mobilitat geogràfi ca tal i com hem comentat en la primera consulta, o per a treballador actiu discapacitat.

Cobro una ajuda pel pagament del lloguer del pis on visc, haig de declarar-ho?RipollEfectivament, els ajuts públics rebuts sota aquest concepte, tributen en la base general, essent un guany patrimonial.

P8 OP OPINIÓ Dijous, 10 de juny de 2021

Sant Antoni, patró de la construccióAquest diumenge es commemora la festa de Sant Antoni de Pàdua, patró del sector de la construcció. Aprofi tant aquesta festa d’arrel popular ens plantegem en quina situació es troba la construcció a la nostra comarca i com es pot potenciar per facilitar l’accés a l’habitatge a joves o famílies que aprofi tant les característiques de benestar que els ofereix el Ripollès hi vulguin venir a viure.D’entrada partim de dos conceptes ben diferenciats com són, en aquest mercat, els de la venda d’habitatges i els lloguers. En el primer apartat potser és el que en teoria hi hauria més facilitats establint uns préstecs hipotecaris ajustats a la realitat del mercat. La controvèrsia la tenim en la falta d’espai urbanitzable, gairebé en tots els municipis, per a poder créixer en nou habitatge actualitzat i amb tots els serveis necessaris. Algunes de les accions que s’han anat parlant al llarg dels anys ha estat, per exemple, la rehabilitació de les antigues colònies. S’han fet alguns estudis, però solament han quedat en això, en estudis sense previsió d’executar els projec-tes. Una altra opció que s’ha anat valorant ha estat en la rehabili-tació de nuclis dels barris vells per tal d’adequar locals i pisos amb ajuts des de l’administració als propietaris que vulguin adequar les seves propietats degradades. També s’estan fent inventaris d’habi-tatges i locals tancats per tal de poder-los reactivar. Fa molt temps que s’ha fet, però a vegades per les impossibilitats dels propietaris per invertir i la insufi ciència d’ajuts de les administracions, ajunta-ments i Generalitat, fa que tot quedi parat.L’altre aspecte per refl exionar són els preus de lloguer que dema-nen els propietaris per llogar pisos i locals. La situació econòmica actual ens porta a un escenari on els salaris de moltes famílies són poc proporcionals als preus, moltes vegades excessius, que es demanen.Des de fa un temps, el govern de la Generalitat ha posat en funci-onament una llei de regulació i contenció dels preus de lloguer i contempla les circumstàncies personals i socials dels sol·licitats per accedir a l’habitatge. El cas és que cal que el sector es reactivi en tots els fronts d’actuació i d’aquesta manera els professionals dels diferents sectors de la construcció podran recuperar una dinàmica econòmica positiva i molta gent, si s’apliquen mesures oportunes, podran quedar-se a viure a la comarca i en podran venir famílies d’altres llocs. Ara no només cal que la teoria passi a la pràctica i es comencin a veure actuacions efectives. Amb aquest objectiu dema-nem que Sant Antoni ens guardi!

EDITORIAL

Amb la col·laboració de:

DIRECTOR: Francesc RubióDIRECTORA DE CONTINGUTS I CAP DE REDACCIÓ: Judith EspertREDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez, Abril Chinchilla, Roger Saladrigues, Joan Manuel Robles i Judit LechónFOTOGRAFIA: Eudald Teixidor i Jordi AmàritaMAQUETACIÓ: Eudald Tutllo i Sílvia AbdelaPUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara i Mireia ArribasCOORDINACIÓ PUBLICITAT: Montse SolàADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco i Montse SolàDISTRIBUCIÓ: Roger EspertIMPRESSIÓ: Impressions IntercomarcalsDIPÒSIT LEGAL: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDEDICIÓ: Corisa Media GrupCONSELL EDITOR: Jordi Martí i Esther MartíDIRECTOR FUNDADOR: Raimon Subirà

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollT 972 70 21 12F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

Que la gestió telemàtica no es converteixi en l’excusa perfecta per allunyar

Des de totes les instituci-ons ens obliguen a fer les gestions burocràtiques te-lemàticament. La situació de pandèmia ha accelerat el que, tard o d’hora, se’ns hagués acabat imposant. És còmode i ràpid. Estal-via temps i diners però, no és més efi caç si l’ad-ministració a la qual ens dirigim no respon com ho ha de fer.Quan fem una petició a un ajuntament mitjan-çant un correu electrònic o instància, tan sols per educació, ja no parlo per professionalitat, qualse-vol ciutadà, es mereix una resposta.Doncs això no passa en alguns pobles de la nos-tra comarca. Som una comarca de muntanya, amb uns 20.000 habitants. Format per municipis petits que els fan gran les persones que hi vivim. Ens coneixem tots. Ens saludem quan ens trobem, ens ajudem quan fa falta, coneixem les dife-rències entre veïns i ens entris-teixen els confl ictes que podem tenir entre nosaltres.Cada municipi té el seu ajunta-ment i al capdavant hi ha veïns que hem escollit democràtica-ment, moltes vegades més per afi nitats personals que no per

simpatia política. Alcaldes i alcaldesses, regidors i re-gidores que pensem que, és el seu amor al poble i a les persones que hi vivim, el que els porta a dedicar el seu temps a treballar per la governança muni-cipal.L’opinió ens canvia quan sol·licitem informacions com a ciutadans o com a entitats que representem i van passant els dies, les setmanes i els mesos, i no arriba cap resposta. D’això se’n diu mala educació, prepotència, falta de res-pecte, menyspreu i molt, molt poca seriositat i res-ponsabilitat.Quan s’assumeix un càr-rec de responsabilitat, això comporta deures i

obligacions, i, al meu entendre, pocs drets, ja que, per sobre de tot, ens han escollit per repre-sentar, ajudar i defensar la gent que confi a en nosaltres. Ens de-vem a ells.El que es creu que el càrrec ser-veix per fer i desfer subjectiva-ment, no es mereix el lloc que ocupa.Si des d’una administració, un departament, un centre d’aten-ció primària, un sindicat... no ens contesten les nostres petici-ons, no podem callar i fer veure

que no passa res. Sigui qui sigui, qualsevol persona que no vol fer la seva feina, hem d’exigir que la faci. Que la gestió telemàtica no es converteixi en l’excusa per-

fecta per allunyar, encara més, les persones i que es prenguin decisions que ens afecten als ciutadans sense poder ni expres-sar la nostra opinió o dubtes.

Fa uns quants diumenges a la vinyeta que setmanal-ment publica en Jordi La-banda a La Vanguardia, es veia una parella que una li deia a l’altra: ‘M’agradaria defensar-te a Twitter, però ja saps que soc més d’odi-ar’. I la setmana passada, en un programa de TV3, una persona explicava que de petita havia patit asset-jament escolar, i s’alegrava del fet que en aquell mo-ment no hi hagués xarxes, i en arribar a casa pogués descansar.Les xarxes, sigui quina si-gui l’aplicació que s’utilitzi, s’han convertit en un altre mitjà de co-municació, però lamentablement l’anonimat que proporcionen, a vegades, massa vegades, les han convertit en un nou mitjà d’as-setjament.L’assetjament a través de les no-ves tecnologies o cyberbullying és un nou escenari per insul-tar, amenaçar, difondre rumors, publicar qualsevol contingut o imatge ofensiva amb relació a la víctima. Suposa un nou clima d’intimidació, que ens acompa-nyarà les 24 hores del dia. I des-

ferma una competició per veure qui la diu més gros-sa, més punyent, més in-sultant, més inhumana.Qualsevol es pot ama-gar darrere de la pantalla mentre bombardeja els altres, tot sentint-se pode-rós i enginyós, emparat per l’anonimat que disposa.D’altra part, les noves funcions que s’esborren a les 24 hores després de la seva publicació donen una nova magnitud. És fàcil, és ràpid i es pot dur a terme sense el coneixe-ment de la víctima o de

tercers. Es pot penjar qualsevol afi rmació, amb la intenció que es faci viral, i que passat el termini indicat desaparegui, donant, o creient que dona total impunitat a qui l’ha penjat. Sense pensar en les conseqüències que pot tenir aquest acte.Totes les eines que tenim al nos-tre abast ens han de facilitar les nostres tasques, fer més fl uida i ràpida la comunicació, però pot-ser cal que refl exionem sobre la fi nalitat que els hi volem donar. Volem una comunitat més inclu-siva o som més d’odiar?

Desferma una competició per veure qui la diu més grossa, més punyent, més insultant, més inhumana

Xarxes socials i

assetjament

Maria DolorsVilalta

REGIDORA DE SEGURETAT CIUTADANA, CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ I EDUCACIÓ

Quan l’administració

que ens representa no

respon...

RaquelSerrat

RESPONSABLE DEL SECTOR BOVÍ DE CARN I REPRESENTANT DE DONES DE LA UNIÓ DE PAGESOS


RIPOLL | REDACCIÓ

L’Ajuntament de Ripoll ha ce-lebrat el sorteig de cinc immo-bles rehabilitats sota l’objectiu de cedir-los en règim de llo-guer social a diferents unitats de convivència formades per una o dues persones fins a set. A través de tots els inscrits a la borsa d’habitatge, el consis-tori ha fet una primera tria en funció del compliment dels

Ripoll sorteja cinc habitatges de lloguer social al municipi

ST. JOAN DE LES ABADESSES | REDACCIÓ

El grup d’Esquerra Republica-na a Sant Joan de les Abades-ses insta al govern municipal a posar en marxa un cens d’ha-bitatges buits, un pla per ob-tenir una diagnosi clara de la situació en què es troba el parc d’habitatge a la vila. Els republi-cans asseguren que hi ha molts habitatges en aquests mo-ments que no tenen ocupació, sobretot concentrats a la Vila Vella i el passeig Comte Gui-fré. Molts d’ells, a més, es tro-ben en un estat de degradació important, segons asseguren.

EL RIPOLLÈS

ABRIL CHINCHILLA

ERC reclama actuar per omplir els pisos buits de Sant Joan

La proposta es fa sobretot per als habitatges buits del passeig Comte Guifré i la Vila Vella

El sorteig es va fer a la sala de plens de l’Ajuntament de Ripoll

requisits demandats. El regidor d’Habitatge, Joan Maria Roig, ha explicat el procediment del sorteig: «Cadascun dels nú-meros que hem tret es cor-responia a una persona o una família. El primer número que ha sortit serà l’adjudicatària d’aquest pis i, suposant que no el vulgui, tenim un seguit de reserves».La voluntat de l’Ajuntament és seguir rehabilitant immobles

per revertir la manca d’habi-tatge que pateix el municipi. «Tenim un programa de reha-bilitació d’habitatges al nucli antic. A mesura que els reha-bilitem, utilitzarem el mateix sistema i, per tant, tenim la intenció de fer créixer el parc d’habitatge social de Ripoll», ha explicat Roig.De moment, aquests cinc im-mobles ja han estat adjudicats per un preu que oscil·la entre

proactives per intentar ocupar els habitatges buits. Conside-ren que caldria abordar amb els propietaris la solució més satis-factòria per tal que el seu habi-tatge pugui ser ocupat, segons ha explicat la regidora Elisenda Guillaumes: «Ajudar els pro-pietaris a fer rehabilitacions a través d’alguna mena d’en-tesa. S’ha d’incentivar que hi puguin anar a viure tant els joves del poble, que no volen marxar i que a vegades tenen dificultat per trobar lloguers, i lloguers econòmics, fins a gent gran o fins i tot famílies nouvingudes».

Els republicans remarquen que des de fa setze anys no s’in-centiva cap mena de promoció de pisos de protecció oficial al municipi. «És una altra opció per oferir pisos a preus asse-quibles i poder incrementar la població». El grup municipal d’ERC insisteix a buscar soluci-ons a la davallada de població que apunten que pateix Sant Joan. «Cal ser proactiu per evitar-ho», assegura Guillau-mes. Fa temps que Esquerra porta aquesta consideració al ple, però reiteren que no han trobat la complicitat del govern per tirar-la endavant.

Insta al govern municipal a arribar a una entesa amb els propietaris per rehabilitar els habitatges

El grup denuncia que fa setze anys que no s’impulsen promocions de pisos de protecció oficial

L’actuació proposada pel grup de l’oposició permetria fer una

radiografia de la conjuntura i, a partir d’aquí, abordar polítiques

els 300 i els 350 euros mensu-als. Tres són de titularitat mu-nicipal i els dos restants han es-

tat cedits a través del Programa de rehabilitació de l’habitatge del Barri Vell.

P10 OP OPINIÓ Dijous, 10 de juny de 2021

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

Tots sabem que la comar-ca del Ripollès és una de les comarques de Catalu-nya que ha perdut pobla-ció en els darrers anys. Hem passat d’una pobla-ció de 26357 (dades Ides-cat 1998) a 25253 el 2020, amb una caiguda de més del 4%. Actualment, Sant Joan de les Abadesses té 3224 habitants (dades Idescat 2020) i hem pas-sat a ser el tercer poble més gran de la comarca, quan sempre havíem es-tat el segon poble més gran. La corba des d’aleshores és en un declivi constant. En percentatge és dels pobles del Ripollès que més habitants ha perdut, fi ns a un 13,7% respec-te als 3734 (dades Idescat 1998). Tirant d’hemeroteca, el 2018 va ser el poble que més habi-tants va perdre de la comarca. Ens trobem en una problemà-tica generalitzada, a la qual cal fer-hi front d’una manera pro-activa, per mantenir la cohesió territorial del nostre país.Analitzant la situació de Sant Joan, crec que manquen polí-tiques per revertir aquesta si-tuació, i això implica donar fa-

cilitats a la gent jove que es puguin quedar a viure i a treballar al nostre po-ble, i per donar acollida a aquelles famílies que es-collin el nostre poble per venir-hi a viure. Per sort encara tenim serveis bà-sics com són l’institut es-cola o l’atenció primària, i que cal vetllar perquè es garanteixin aquests serveis.Però que passa amb els habitatges? Des de fa més de dotze anys el grup municipal d’Es-

querra estem reclamant, de manera reiterativa, polítiques en aquest sentit. Fa més de set-ze anys que no hi ha construc-ció d’habitatge de protecció ofi cial. Enguany hem demanat un pla d’habitatge a l’equip de govern. Demanen que es faci un cens d’habitatges buits, so-bretot de la zona del passeig i vila vella. Primer, per tenir una radiografi a de la situació ac-tual, però sobretot per veure que es pot fer per incentivar als propietaris, amb un pla de su-port a la restauració d’aquests habitatges, que fes d’aquests pisos buits i en un estat de de-

El dia 3 de juliol comme-morarem els 150 anys del naixement de Tomàs Raguer i Fossas, un dels ripollesos més il·lustres de la nostra història.La vila l’ha homenatjat en diferents ocasions: una cèntrica plaça porta el seu nom, així com una escola d’infantil i pri-mària. No sé si, malgrat aquests reconeixements, la població el té conegut i pre-sent tant com es mereix. A títol d’exemple, malgrat que a l’En-ciclopèdia Catalana hi ha una entrada amb la seva biografi a, i que Agustí Dalmau i Font en va fer una sinopsi als Annals del 2009-2010, no fi gura en un lloc actualment tan consultat com és Viquipèdia. A títol d’anèc-dota, revelaré que un altre in-signe personatge ripollès, el pare jesuïta Francesc Colí, amb nom a la llista de carrers, tam-poc hi és en l’edició catalana, i en la castellana hi fi gura com a Francisco Colín. Algun dia ens hi hauríem de posar.

Tomàs Raguer, fi ll del metge i erudit ripollès Eudald Raguer i Bat-lle, fou farmacèutic de Ripoll des de 1889 i no gaudí d’una vida familiar afortunada. Enviudà als 4 anys de casat, i els dos fi lls que tingué moriren als 3 i 6 anys amb pocs mesos de diferència. Es-mento aquests detalls ja que, en una conversa

que fa dècades vaig mantenir amb Daniel Maideu i Auguet, me’ls va destacar com a força determinants a l’hora de dei-xar de banda la seva professió i esmerçar gran part dels seus esforços en l’arxivística, la his-tòria i el folklore, en els quals probablement hi trobava una manera de reconfortar l’ànim.Raguer fou l’impulsor de dues de les iniciatives ripolleses més remarcables dels segle XX: L’Arxiu-Museu i la revista Scriptorium. L’actual Museu Etnogràfi c de Ripoll, tal vol-ta el nostre equipament més valuós després del monestir,

nasqué del seu treball a l’ho-ra de recopilar documents especialment de l’arxiu parro-quial de Sant Pere, i objectes, amb la complicitat d’algunes de les personalitats més re-llevants de la cultura catalana de l’època: Rossend Serra i Pagès, Joan Amades, Joan Rubió i Bellver, Josep Puig i Cadafalch entre molts altres. Comptà amb la complicitat de la població i fou el primer museu etno-gràfi c de Catalunya. No en debades, les seves actuals instal-lacions van merèixer el Premi Nacional de Cultura l’any 2012 en patrimoni cultural.Respecte d’Scriptorium, creat conjuntament amb el ja es-mentat Daniel Maideu, fi gura en les nostres hemeroteques com una de les mostres de lite-ratura cultural més sòlides que tenim. Seria excessivament prolix esmentar els nombro-

sos col·laboradors que tingué i la qualitat dels temes tractats. En ella, i quasi mensualment, Raguer hi publicava un article. No fou autor de cap llibre, però sí d’unes 150 aportacions, molt interessants totes elles, que

fan especial referèn-cia al Museu, l’Ar-xiu, la història de la vila, els seus carrers, les cases de pagès i una llarga, erudita i amena exposició de qüestions relatives a Ripoll, encara avui agradabilíssimes de llegir.Tomàs Raguer fou honorat amb la me-dalla d’or del Centre Excursionista de Ca-talunya l’any 1934 i

amb la Creu d’Alfons X el Savi l’any 1944. Home de tarannà catalanista i conservador, tin-gué també una certa rellevàn-cia política. Crec que en aquest 150 aniversari, cal que la po-blació se’l faci seu un cop més i el conegui millor.

Tomàs Raguer i Fossas, un dels ripollesos més il·lustres de la nostra història

150 anys

DanielPalomeras

METGE I ESCRIPTOR

Recuperem habitatges

buits?

ElisendaGuillaumes

DIRECTORA GENERALD’AGRICULTURA I RAMADERIA

gradació important en molts casos, pisos atractius tant per al nostre jovent com per als nouvinguts. Cal també incentivar llocs de treball, i el teletre-ball, en aquest cas, també ens dona un nou horitzó. Per tant, també calen políti-ques en aquest sen-tit com, per exemple, espais de cotreball, ja implantats amb èxit en altres municipis rurals del nostre país.En defi nitiva, cal apostar per fer polítiques municipals en

l’àmbit social fermes. Cal ser proactiu i imaginatiu, cal disse-nyar bé les accions, fer-ne un seguiment per avaluar l’impacte i que això revertei-xi la tendència de-creixent del nostre municipi. Ens consta que els pobles més petits de la comarca en alguns casos han guanyat habitants aquests darrers anys; per tant, alguna cosa

no es deu estar fent prou bé. Hem de fer de Sant Joan, un Sant Joan més viu.

Analitzant la situació de Sant Joan, crec que manquen polítiques per revertir aquesta situació


CAMPDEVÀNOL | JUDIT LECHÓN

L’Ajuntament de Campdevànol està dissenyant una nova cam-panya de conscienciació adre-çada als propietaris de gossos. Així ho va exposar l’equip de govern en l’última sessió plenà-ria, la primera presencial des-prés de mesos realitzant-se de manera telemàtica a causa de la Covid-19.Aquesta nova proposta pretén estar relacionada amb la darre-ra organitzada sobre la proble-màtica de la femta dels gossos. El consistori ha tramitat una vintena de sancions referents a aquest fet durant l’últim mes i s’ha detectat que molts gos-sos no estan censats. «Pretén ser una campanya agressiva, que no deixarà indiferent a ningú perquè volem que se’n parli i que arribi a tothom, així a veure si aconseguim poder augmentar el cens de gossos», explica Dolors Costa, alcaldessa de Campdevànol.Durant un període limitat, l’ajuntament ofereix als propi-etaris de gossos optar per cen-sar els animals de manera gra-tuïta. «Durant quatre o cinc mesos serà tot gratuït, des de censar-lo, xipar-lo, fer-li anà-lisis de sang, etcètera. Si amb aquests mesos no ho fan, co-mençarem a obrir expedients sancionadors de 500 euros», afegeix.El grup d’Esquerra Republica-

JUDIT LEHCÓN

Campdevànol insta a censar els gossos

L’ajuntament oferirà el cens i xip gratuït durant uns mesos

na - Acord Municipal creu que abans d’optar per sancionar és necessari recórrer a la peda-gogia. «El que volem des de la nostra postura és intentar sempre prioritzar que no se sancioni, sinó que s’infor-mi abans d’haver d’arribar a aquestes mesures», exposa Toni Riera, regidor d’ERC - AM.Les colònies de gats són una al-tra de les problemàtiques que pateix Campdevànol referent als animals. El consistori també ha estat treballant per contro-lar-les, de manera que ha instal-lat punts d’alimentació concrets en espais estratègics de la vila. «Els gats de carrer són proble-ma de l’ajuntament, llavors les gates van parint, les colònies cada vegada són més grans i hi ha problemes de salubritat. Penso que l’ajuntament ha fet una feina molt bona per con-

trolar-ho», diu Mariona Baral-dés, regidora de la CUP.Pel que fa a les noves regula-cions al Torrent de la Cabana, els grups a l’oposició avalen la decisió de l’equip de govern, però lamenten no haver-se adreçat a la comissió creada per aquesta actuació per ex-posar-les prèviament i deba-tre-ho conjuntament.Al ple es va aprovar la dele-gació a la Diputació de Girona de la gestió de la taxa d’aprofi -taments especials del domini públic local, concretament a Xaloc. I en el mateix sentit, el Consell Comarcal i el Servei de Recaptació Cerdanya Ripollès també passaran a encarregar-se de la gestió de les sancions im-posades al municipi. Són ac-cions que cerquen alliberar al consistori de tràmits d’aquestes característiques.

El consistori treballa en una campanya de conscienciació adreçada als propietaris dels animals

Joan Manso, nou cap de gabinet de la conselleria d’Universitats i Recerca

CAMPDEVÀNOL / SANT JOAN | JUDITH ESPERT

La nova consellera d’Univer-sitats i Recerca, Gemma Geis, ha nomenat al campdevano-lenc Joan Manso com el seu cap de gabinet. D’aquesta manera, l’exalcalde de Camp-devànol retorna a la política activa, després de la renúncia com a regidor del seu muni-cipi natal aquest mandat mu-nicipal. Actualment, Manso també és coordinador de Junts per Catalunya a la co-marca. Joan Manso entra a formar part de la Generalitat com a càrrec de confi ança de la consellera Geis. El juliol de l’any passat, el campdevano-lenc va plegar com a regidor de l’ajuntament després de tretze anys a la corporació. Va ser-ne l’alcalde durant dos mandats, del 2011 al 2019 i en va estar quatre més a l’oposi-ció, del 2007 al 2011. També va ser president del Consell Comarcal del Ripollès des del 2015 fi ns al 2018. L’acte com a regidor la va deixar al·legant motius professionals, a causa de la seva dedicació com a

secretari d’ajuntaments. La santjoanina Elisenda Gui-llaumes, per la seva banda, continua com a directora general d’Agricultura i Ra-maderia del Departament d’Acció Climàtica, Alimen-tació i Acció Rural, vinculat a la conselleria liderada per la ripollesa Teresa Jordà. Lli-cenciada en enginyeria agrò-noma per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, on també es va doctorar, en Medi Ambient i Ciències del Sol, Guillaumes ja va ocupar el càrrec de directora dels Serveis Territorials del de-partament a Girona des del 2016 fi ns als 2018.

GUILLEM SÁNCHEZ

JMROBLES

C. Verdaguer, 2 • Tel. 972 700 230 • 17500 Ripoll • [email protected]• www.gestoriamunell.com

ASSESSORIA: Fiscal · Comptable · Laboral · MercantilGESTORIA: Gestoria · Tràmits de Vehicles · Assegurances

RENDA2020

Li fem ladeclaració

P12 AR ARREU

MOLLÓ | JUDIT LECHÓN

Els veïns i veïnes de Molló ja han decidit a quines actuaci-ons destinaran els 15.000 euros de la partida dels segons pres-supostos participatius. Seran quatre actuacions, ja que el cost de cadascuna d’elles ha permès optar per executar-ne més d’una. La primera és la col-locació d’una tanca a la zona de compactadors per reduir l’impacte visual i instal·lar una càmera de vídeovigilància. «Ara tramitarem tota l’ordenança per tal que la gent que deixi les bosses abandonades a ter-ra o que tiri coses on no toca doncs tenir les imatges i poder sancionar a partir d’aquí», diu Pep Coma, alcalde de Molló.Com que aquesta actuació no supera els 15.000 euros el con-sistori també durà a terme les tres més votades que seguei-

xen a la guanyadora. Aquestes contemplen la neteja de rius i espais naturals, organitzant una sèrie de sortides aquest estiu per recollir residus a di-versos punts del municipi. A més de l’esterilització de les colònies de gats que es troben

a la vila i la renovació del ma-terial esportiu de la pista, so-bretot les cistelles de bàsquet i els taulells que es troben en mal estat.En aquest sentit, el consisto-ri executarà quatre de les set propostes de la segona edició

EL RIPOLLÈS

Molló executarà quatre de les set propostes dels pressupostos participatius

Es col·locarà una tanca i s’instal·laran càmeres de vídeo vigilància als compactadors


Camprodon ofereix cinc places a les brigades joves

CAMPRODON | J.L.

Després de l’èxit de la pas-sada convocatòria, l’Ajunta-ment de Camprodon ha obert cinc places dins el projecte de ‘Brigades Joves’, on es de-mana cobrir diverses vacants en sectors que requereixen un suport aquest estiu en rè-gim de mitja jornada. Els requisits són tenir entre 16 i 20 anys i disposar del tí-tol d’ESO o superior. Es sol-licita una persona a l’àrea d’esports, una altra a la de joventut i festes i tres més a

turisme i cultura per cobrir l’activitat pròpia de la tempo-rada d’estiu. La jornada laboral de 20 ho-res setmanals es podrà mo-dificar o adaptar l’horari per les necessitats del servei i la retribució és de 596,28 euros bruts mensuals.Els interessats han tingut temps d’inscriure’s fins a l’11 de juny a través del formu-lari que es troba al web del consistori camprodoní i pos-teriorment l’equip de govern avaluarà les sol·licituds per contractar als joves.

EL RIPOLLÈS

Els joves treballaran durant aquest estiu en diversos àmbits

dels pressupostos participa-tius que finalitzaran abans que acabi l’any sota l’objectiu de millorar l’aspecte visual del poble, la qualitat del mateix i l’entorn. Aquesta edició ha comptat amb menys partici-pació que l’anterior, però tot

i això ha arribat al 22%, «una bona xifra en processos de participació com aquest i on la majoria dels vots han estat de manera telemàtica, una eina còmoda al no haver-se de desplaçar fins a l’ajunta-ment», afirma Coma.

EL RIPOLLÈS

Es canviarà el material de la pista poliesportiva

P13ARARREU

CAMPDEVÀNOL | JUDITH ESPERT

Campdevànol ha activat les restriccions al Torrent de la Ca-bana des d’aquest dissabte. Els visitants de l’espai natural han d’abonar una ecotaxa per acce-dir-hi de cinc euros i l’aforament se situa, com a màxim, en 300 persones. Unes mesures més la-xes que l’any anterior, quan per la Covid-19 l’ajuntament camp-devanolenc va decretar que es prohibia l’accés i bany als gorgs amb l’excepció dels veïns de la zona i els turistes que pernoc-taven en allotjaments de la zona que sí que hi podien passejar.Enguany, com a novetat, els visitants tenen a la seva dispo-sició un nou aparcament, per a 85 vehicles, a un punt proper a la zona d’accés. Amb aquest nou espai d’estacionament es vol evitar que aparquin al polí-gon de Niubó, «on no pensem que sigui un lloc encertat», diu l’alcaldessa del municipi, Dolors Costa. A més, es busca donar «més facilitat» al visitant del Torrent per aparcar en un punt pròxim als set gorgs. Per po-der-hi accedir, també cal pagar cinc euros. L’ajuntament de Campdevà-nol defensa que el conjunt de mesures engegades per frenar

l’allau de turistes des del 2017 ha propiciat que la zona natu-ral no es massifiqui i també un crivellat en el perfil del visitant: «Gent que s’estimen la natura i respecten l’entorn i el medi ambient». D’aquesta manera, s’ha «deixat enrere», a parer del consistori, «el perfil de tu-rista que venia amb les típi-ques neveres, taules i cadires i la música alta». Una tasca que «ha costat anys» de restricci-ons, però que «finalment ho hem aconseguit». De moment, la gestió de l’espai l’executa directament l’ajunta-ment de Campdevànol, encara que la resolució de la corporació

és tornar-ho a externalitzar de cara a l’estiu del 2022: «L’Ajun-tament no tenim ni l’estruc-tura ni els recursos per poder abastar tot el que suposa la gestió integral d’aquest espai tan gran», recalca l’alcaldessa. Les restriccions vàlides actual-ment s’allargaran fins a finals de setembre. Aquelles persones que pernoctin al municipi no-més hauran de pagar dos euros i per als habitants de Campdevà-nol l’accés és gratuït.

Opinions heterogèniesEls visitants d’aquest espai na-tural campdevanolenc, «un atractiu molt gran pel poble»,

JORDI AMÀRITA

Les mesures de control d’accés al Torrent, claus per canviar el perfil de visitant

El nou aparcament permet estacionar a 85 vehicles


Setmanes «d’expectativa total» al sector de l’oci nocturnCAMRPODON | ABRIL CHINCHILLA

Fa més d’un any que el sector de l’oci nocturn roman amb la persiana baixada. En els prò-xims dies podria ser que pogués reprendre l’activitat. L’estat ja ha publicat al BOP la permesa d’obertura de l’oci nocturn en aquelles comunitats en nivell 2, com és Catalunya. Tot i això, serà el govern català qui l’acabi decidint. La possible obertura contemplaria un horari fins a les dues o les tres de la matinada. El sector viu setmana «d’expec-tativa total», assegura Pep Pu-jol, de la Disco P3 i el Pub 2000 de Camprodon. Consideren que «al final s’ha d’obrir amb me-sures, no podem oblidar que estem en una pandèmia. Però la incertesa és molt alta. Al-

en paraules de Dolors Costa, ve-uen l’aplicació de mesures per evitar la massificació del Torrent de manera desigual. Tot i com-prendre-les, asseguren que les restriccions no s’haurien d’apli-car si la gent fos respectuosa amb l’entorn. «Si els diners que es recap-ten s’utilitzen, per millorar l’entorn, estic encantat de pagar-ho; si és per engrossir les arques municipals, llavors no», deia en Carles, veí de Bar-celona i visitant del Torrent el cap de setmana. La Dolors expo-sava que per un costat «li sem-bla bé per parar la massificació de gent i cuidar l’entorn», però «si som una família de quatre persones, pagar cinc euros ca-dascun, em sembla una mica exagerat».

Mesures des del 2017Les mesures restrictives per ac-cedir al Torrent de la Cabana en les èpoques de major afluència es van començar a aplicar l’estiu del 2017. Aleshores, l’aplicació, per primer cop, d’una ecotaxa i de la quantitat de persones que hi podien accedir va fer bai-xar fins a menys de la meitat el nombre de visitants a l’espai na-tural compartit entre Campde-vànol i Les Llosses.

guns diuen que podrem obrir fins a les dues o les tres, però si un restaurant obre fins a la una, quin marge tenim per a treballar?».

A més, demanen temps per a poder-se preparar: «Com a mí-nim un o dos dies crec que necessitarem. No estem com-prant gènere perquè l’última

vegada es va fer malbé. Hem de trucar proveïdors, carregar ne-veres, buscar una altra vegada personal i contractar-lo...». Una de les possibilitats sobre la taula i després que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, es mostrés favorable a la reo-bertura dels locals, seria que aquests aixequessin la persiana el cap de setmana del 18 al 20 de juny. Això faria que coincidís amb Sant Joan i, en el cas de la Disco P3 i el Pub 2000, amb la festa major de Camprodon. En aquest sentit, Pujol subratlla que «si no estem oberts nosaltres, el poble serà una festa igual-ment, però amb un control més complicat». De fet, el sec-tor reclama una obertura segura i com a antídot per a acabar amb les festes il·legals.

Des de la Disco el P3 i el Pub 2000 de Camprodon esperen obrir per festa major

GUILLEM SÁNCHEZ

L’ESPAI DEL’ESTALVILA MOBILITAT SOSTENIBLEÉs un element clau per trans·element clau per trans·formar el sector del transport formar el sector del transport i promoure L’ESTALVI i promoure L’ESTALVI d’emissionsd’emissions. Entre tots podem contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem i del nostre entorn mediambiental amb petites decisions que tenen un impacte significatiu. Abans de viatjar, i sempre que es pugui, podem prioritzar:

Anar a peu o en bicicleta per a trajectes curts

Fer ús del transport públic

Compartir els trajectes en cas de fer ús de vehicles privats

EL VEHICLE ELÈCTRICUn pas més en el compromís per a la reducció d’emis·sions és fer ús del vehicle elèctric per reduir de manera directa les emissions d’efecte hivernacle i contribuir a una mobilitat més eficient i sostenible.

Endesa Endesa treballa en la instal·lació de punts de recàrrega per tal de crear una xarxa extensa en distàncies iguals o inferiors a 100 km i que cada vegada siguin més ràpids. Cada vegada es desen·volupen bateries amb major capacitat d’emmagatzematge, més eficients, més petites i més lleugeres que permeten reduir els costos associats al vehicle elèctric i amplien la seva autonomia.

EL COTXE ELÈCTRIC DINS LA LLAR

Un punt de recàrrega domèstic no requereix grans instal·lacions. El consum d’un cotxe és similar al d’una nevera i un congelador (al voltant dels 2.000 kWh/any)· i es pot gestionar de manera que es carregui de nit i es faci servir de dia.

La bateria del cotxe elèctric també és capaç de subminis·trar energia a una llar o a un equip elèctric o gràcies als dispositius de càrrega bidi·reccionals anomenat V2G).


SANT PAU DE SEGÚRIES | J.M.R.

El Ripollès ha tancat el maig amb temperatures novament més pròpies de l’estació hivernal

El Ripollès ha tancat el maig amb temperatures més baixes de l’habitual


El 12 de març del 2020, alum-nes de l’escola Salesians de Ripoll van instal·lar caixes niu perquè hi nidifiquessin ocells petits, fonamentalment ma-llerengues, a la finca del Roig de Ripoll, espai de custòdia del Consorci del Ter. Va ser just abans de l’inici de l’estat d’alar-ma pel coronavirus. Un any i escaig després, els alumnes de tercer i quart de primària del centre educatiu han tornat per veure si durant la pandèmia la vida s’hi havia obert camí, i van comprovar que sí. Els alumnes també van poder conèixer el material que els ocells petits que fan niu dins la fusta utilit-zen per tindre els seus pollets. «Quan hi ha hagut ocupació i hi ha pollets amb edat sufici-ent per ser anellats, també ho fem», comenta Lídia Traveria, tècnica de comunicació i sen-sibilització del Consorci del Ter,

qui ha acompanyat als alum-nes a la recerca de les caixes niu juntament amb l’ornitòlo-ga Alba Casals. Fa uns dos anys que l’entitat pública, formada pels setanta ajuntaments i cinc consells comarcals de la conca del Ter, s’encarrega de fomen-

tar la instal·lació de caixes niu entorn del curs fluvial. «Ja en tenim un centenar, a llocs com Bescanó, Sarrià de Ter, Girona, Jafre o Colomers», ex-plica Traveria. Ho fa per afavo-rir la biodiversitat, un objectiu que porta implícit l’ajuda a les

JOAN MANUEL ROBLES

JOAN MANUEL ROBLES

Les mallerengues han niat a les caixes deixades al Roig

L’ornitòloga Alba Casals mostra als alumnes dels Salesians els nius creats a les caixes que van deixar-hi fa un any

L’observador del Meteocat Joan Solà inspecciona els pluviòmetres de la seva estació

que no pas de la primavera, més baixes, per tant, que la mitjana històrica del Ripollès en aquest mes de l’any. S’ha constatat, per exemple, des de l’estació

de Sant Pau de Segúries, a 852 metres d’altitud. El seu respon-sable, Joan Solà, observador del Servei Meteorològic de Catalu-nya així com de l’Agència Esta-tal de Meteorologia (AEMET), està constatant una tendència al retard de les condicions me-teorològiques pròpies de la pri-mavera i tardor: «Aquest mes de maig hem tingut tempera-

tures clarament per sota de les normals. A l’estació de Sant Pau he notat que la primavera tarda més a arribar. L’hivern es perllonga més, com a mínim dues o tres setmanes. Ho ve-iem en les florides dels arbres, en el comportament de la ve-getació i dels animals. Això fa que tinguem gelades tardanes que fan mal».

espècies que viuen a la conca del Ter, però també la consci-enciació ciutadana. Les caixes niu són necessàries per als ocells petits que no tro-ben prou arbres madurs entorn del curs fluvial. «Quan els ar-bres no tenen tantes escletxes

o forats propis, en posem d’ar-tificials, cosa que també ens facilita el fet de tenir-los loca-litzats i poder-los estudiar», explica l’ornitòloga Alba Casals.Per al Consorci del Ter també és molt important que petits i també grans prenguin consci-ència, com explica el regidor i cap de l’Àrea de Serveis al Ter-ritori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer: «Manipular alguns d’aquests nius podria representar la mort dels polls o fins i tot el rebuig dels seus pares. És important que els nens i nenes i els seus pares ho sàpiguen quan estiguin de lleure a la muntanya».A la finca del Roig, s’hi van pre-fabricar i instal·lar un niu de ratpenats, importants per con-trolar les plagues, i quatre cai-xes niu per a ocells petits. Una d’aquestes últimes va desapa-rèixer en el transcurs d’aquest primer any, segons han infor-mat des del consorci.

Els alumnes de l’escola Salesians de Ripoll van deixar-les abans de l’estat d’alarma

La iniciativa s’emmarca en el projecte del Consorci del Ter per afavorir la biodiversitat al riu

Per a Solà, el retard de les esta-cions és un clar signe del canvi climàtic. «Però el canvi climàtic és molt més que tot això perquè és global», apunta l’observador meteorològic, «Personalment, em preocupa molt perquè tin-drà un efecte devastador si no s’atura. Si en 10 anys aquí no s’hi posen les mesures per fre-nar-lo, les generacions futures patiran molt».Pel que fa a les precipitacions, aquest 2021 el Ripollès ha tor-nat a ser testimoni de la veri-tat de la dita que al maig, cada dia un raig, amb precipitacions que arriben i depassen el canvi de mes cap al juny. Al Ripollès, la tradició diu que l’episodi de pluges no hauria de davallar fins per la Festa Major de Sant Patllari de Camprodon, a finals de juny. Els predictors, però, pronostiquen que aquest juny no recollirà tanta precipitació.

P15ARARREU

RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ

Fins a 71 alumnes del Ripollès completen, fins aquest diven-dres, les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). La Selectivi-tat 2021 va començar dimarts i, durant quatre dies i no tres, es desenvolupa en més tribunals que els que hi va haver el 2020, quan les PAU es va celebrar al juliol. Per endavant, exàmens encara de matèries comunes (com Història o Història de la filosofia) i també de modali-tat, com Matemàtiques, Dibuix tècnic, Química, Grec o Cultura audiovisual, entre aquest di-jous i divendres. El total d’alumnes formats a l’Institut Abat Oliba de Ripoll els dos últims cursos, afectats de ple per la pandèmia de la COVID-19, es desplacen a Olot a fer les proves, enguany a l’Institut Montsacopa. Durant aquests quatre dies, s’han de

mantenir les mesures de se-guretat sanitàries estrenades per la Selectivitat 2020, per combatre la pandèmia i evitar contagis: ús de la mascare-

ta en tot moment, higiene de mans i distància de seguretat. Des de l’Institut Abat Oliba, el seu director, Joan Maria Roig, exposava abans d’iniciar els

INSTAGRAM INSTITUT ABAT OLIBA

Segona Selectivitat en pandèmia per a 71 alumnes del Ripollès

Els estudiants de la comarca s’han de desplaçar a Olot per fer les PAU


Vilallonga de Ter, implicat en la lluita contra la violència de gènere

GUILLEM SÁNCHEZ

VILALLONGA DE TER | G.S.

Els veïns de Vilallonga de Ter que així van voler, ja tenen a casa una de les bosses que el consistori va repartir durant el matí del passat dimarts, gràcies a una subvenció es-tatal per fomentar accions en contra de la violència de gènere i les actituds mas-clistes. Dins aquesta, s’hi podia trobar un pot de gel hidroalcohòlic, una masca-reta personalitzada amb el lema ‘Junts som forts’ o una cinta per utilitzar de clauer, per exemple, amb el mateix missatge. També hi havia una llibreta i un díptic in-formatiu, amb el títol ‘Hi ha sortida’.De fet, aquest és el rerefons més important d’accions simbòliques com aquestes: recordar o fer descobrir que no s’ha de permetre en cap moment ni en cap espai, si-tuacions de violència de gè-nere i que, el fet de patir-ne,

Les bosses que el consistori va repartir durant tot el matí de dimarts, davant l’ajuntament lletissó

Els exàmens i els criteris de correcció, a la web

RIPOLLÈS | REDACCIÓ

Les notes de la Selectivitat 2021 es coneixeran a partir del 25 de juny. Els alumnes que han fet els exàmens les podran consultar a través d’internet. A partir d’aquí, caldrà calcular la nota de tall per saber si podran accedir al grau universitari desitjat. De moment, es poden fer uns primers càlculs en funció dels criteris de correcció de cada una de les assignatures i proves, que també es fan públics un cop completada cada jornada d’exàmens.

no significa que se’n pugui sortir. Així doncs, l’ajunta-ment de Vilallonga de Ter demostra que és una admi-nistració involucrada en la lluita contra aquesta xacra, que encara afecta la socie-tat. Per això, també es re-corda que en l’àmbit estatal

i català existeixen dos ser-veis d’atenció telefònica que permeten rebre informació i assessorament sobre qües-tions vinculades amb la vio-lència de gènere: el 016 (i el whatsapp 600.000.016) des del ministeri d’Igualtat i el 900.900.120, a Catalunya.

exàmens que s’havia pogut ga-rantir novament la preparació de les PAU amb l’objectiu que el 100% dels alumnes les apro-vin, com ja va succeir l’any passat. «Els confinaments viscuts periòdicament han fet que el seguiment de les classes no fos l’òptim que ells i nosaltres voldríem», deia el director. «El sentit d’angoixa que comporta la Selectivitat s’afegeix i fa que el seu estat d’ànim no sigui el més òptim en altres cursos, però creiem que la majoria dels nostres alumnes tenen les garanties suficients perquè les proves siguin un èxit», recordava Joan Maria Roig.Una Selectivitat 2021 marcada per l’ordre del Tribunal Superi-or de Justícia de Catalunya d’in-formar prèviament a l’alumnat de la lliure elecció de llengua per a realitzar els exàmens: en català, castellà o aranès.



Espanya ja ha començat la prova pilot del passaport CO·VID, des d’aquest dilluns. Aquest certificat permetrà els desplaçaments controlats du·rant les vacances d’estiu a la majoria de països de la Unió Europea, tot i que no entrarà en vigor fins a l’1 de juliol. L’anomenat oficialment Certi·ficat Digital UE Covid es podrà expedir en format digital o pa·

El passaport COVID per a viatjar aquest estiu dins la UE

BEGET (CAMPRODON) | A.CH.

Beget ha estat guardonat com a un dels Pueblos más bonitos de España. És per això que des de l’ajuntament de Camprodon treballen per tal que tot aquell qui visiti el poble aquest estiu tingui tots els serveis coberts. La manca de cobertura telefò·nica i Internet és una proble·màtica que fa temps que s’ar·rossega i que no és ràpida de solucionar. Provisionalment, doncs, el consistori ha instal·lat un punt wifi obert i gratuït a la plaça: «És una demanda d’anys i panys dels veïns de

EL RIPOLLÈS

Beget ja disposa d’un punt Wifi

La plaça de l’església ara és també, un punt wifi gratuït

per i tindrà un codi QR per tal que la policia i les aerolínies puguin validar la informació personal sanitària referent a la COVID. Contindrà el nom, la data de naixement, el número d’identitat, la data d’expedi·ció, un identificador únic del certificat amb informació re·lativa al vaccí rebut, o si no és

el cas, el resultat de la prova PCR o el fet d’haver passat la malaltia. Aquest certificat servirà per tal que la lliure circulació a l’estiu sigui segura i permetrà la mobilitat a 27 dels estats europeus. Ara per ara, l’utilit·zaran a: França, Itàlia, Grècia, Alemanya, Croàcia, Dinamar·

Beget i el que hem fet ara és provisional (...) es tracta d’un punt molt bàsic, amb limita-ció de dades, però creiem que era molt convenient per pas-sar aquest estiu», explica l’al·calde de Camprodon, Xavier Guitart. A més, per encara la tempo·rada d’estiu s’havia de cobrir una altra petició: «Teníem una demanda turística molt important: l’obertura defini-tiva de l’església de Beget». Ara l’església serà visitable cada dia de la setmana, un fet que el batlle camprodoní as·segura que «és un avanç per

Beget i pel poble en general». Així doncs, Camprodon es pre·para per a rebre els visitants i poder reactivar la vall després de mesos durs pel sector tu·rístic. Guitart espera «molta gent a Camprodon i la vall. Si bé és cert que estem potenci-ant molt el turisme a Beget. El premi que ens han donat ha de servir per donar una obertura més gran i desesta-cionalitzar el turisme inter-nacional». De moment, aquells qui visi·tin Beget ja podran compartir l’experiència a les xarxes sense moure’s de la plaça.

Es tracta d’una solució provisional a les mancances de cobertura al poble

També obrirà l’església durant cada dia els mesos d’estiu per afavorir el turisme

ca, Xipre, Malta, Eslovènica, Polònia, Estònia i Romania.Evitarà a les persones vacuna·des o amb immunitat haver de fer quarantena o proves PCR. Tampoc caldrà que realitzin quarantena aquelles persones amb una prova negativa amb una antelació màxima de 72 hores, en cas de PCR o 48 ho·

res en cas de test d’antígens. No serà necessària la prova pels menors de 6 anys. Ara caldrà que l’estat decidei·xi si el passaport s’haurà de demanar als centres de salut, a l’administració o a un web específic. Tot i això, la lliure circulació és un dret fonamental i, per tant, els països membre de la UE no podran imposar restriccions concretes en cas de no tenir el passaport COVID.


CAMPDEVÀNOL | JOAN MANUEL ROBLES

«Amb alegria i il·lusió». Aquest és el lema del Centre Eqüestre Niubó de Campde-vànol. «L’actitud positiva va bé per a qualsevol activitat que emprenguis», afirma el seu director tècnic, Quim Valls. També és el lema que fan ser-vir per a la hipoteràpia des que el centre va acollir aquesta dis-ciplina, ja fa més de vint anys. Alumnes veterans i novells, com Pol Rigola, de l’escola Ramon Suriñach, l’utilitzen sovint per automotivar-se. Ha resultat molt útil, en general, en aquest curs escolar atípic que deixem. Tant els alumnes del Ramon Suriñach com els usuaris de la fundació MAP que fan teràpia amb cavalls

han hagut d’aprofitar al màxim un curs de només sis mesos, ja que a la tardor les restriccions encara no permetien reunir-se per realitzar aquesta pràctica. «Hem hagut de dividir-nos

en tres grups bombolla i les sessions no han pogut ser tantes», explica l’educadora responsable de la hipoteràpia del centre Ramon Suriñach, Lluïsa Martín.

JOAN MANUEL ROBLES

Conclou un curs d’hipoteràpia atípic pel coronavirus

L’alumne Pol Rigola encistella una pilota al mateix moment que munta el cavall Rollex, amb el seu company Raül com a testimoni

Aquest any no han tingut acte inaugural, però aquest dimarts sí que es va celebrar el final de curs, amb lliurament de diplo-mes inclòs. Les dues instituci-ons han seguit assistint a les

Alumnes de la Fundació MAP i el centre Ramon Suriñach han aprofitat al màxim els sis mesos d’enguany

sessions sempre que han po-gut, perquè segueixen confiant en els beneficis de la teràpia. «Ser al damunt del cavall fa que la musculatura es tensi, els alumnes estan més tònics i més en forma», explica Lluï-sa Martín. «Per altra banda, la relació amb el cavall estimu-la la concentració i l’autoes-tima. Aprendre a l’aire lliure i amb animals dóna més faci-litat perquè tot s’interioritzi millor».Enguany, l’acte de final de curs i l’entrega de diplomes s’ha hagut de celebrar dues vega-des, una per a cada institució. El centre eqüestre espera que el curs vinent pugui començar amb un acte inaugural conjunt i que els alumnes tornin a su-perar la quarantena.


RIPOLLÈS | JUDIT LECHÓN

Abans que acabi aquest curs escolar el Departament d’Educació ha donat a co-nèixer el nou calendari 2021-2022.El curs començarà el 13 de setembre per als alumnes d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, bat-xillerat, cicles formatius de grau mitjà, cursos de forma-ció específics per a l’accés a grau mitjà, preparació per a la incorporació als cicles for-matius de grau superior i la resta d’ensenyaments de rè-gim especial, sense incloure les escoles oficials d’idiomes.Una setmana més tard, el 20 de setembre, serà el torn de l’inici de les classes als cicles formatius de grau superior de formació professional inicial i d’arts plàstiques i disseny i no més tard d’aquest dia ho faran les classes als ensenya-ments de centres i aules de formació d’adults.Per últim, no més tard del 27 de setembre, hauran d’haver

Educació fa públic el nou calendari escolar 2021-2022, inclosos els dies festius

ST. JOAN DE LES ABADESSES | REDACCIÓ

Després de resoldre una sèrie de reptes basats en la progra-mació, la impressió 3D i el tre-ball amb aplicacions mòbils, els participants del concurs Retotech de la Fundació En-desa havien d’aplicar els co-neixements per solucionar una necessitat que veiessin al seu entorn. Així ho estan treballant aquests alumnes de l’Institut Escola Mestre Andreu. «Com que alguns d’aquests alumnes feien teatre i un dels reptes era resoldre el moviment d’un escenari i les llums es van ins-pirar crear una eina de gestió del teatre davant la Covid-19», explica Imma Terradelles, pro-

fessora de Tecnologia de l’Ins-titut Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.Aquesta ha de permetre reser-var els seients del teatre i que

els del costat quedin automà-ticament bloquejats, garantint l’aforament i separació perme-sos en cada moment. En el cas que algú segui en un dels llocs

EL RIPOLLÈS

Els alumnes de l’IE Mestre Andreu treballen amb la robòtica

Han creat una aplicació que permet numerar els seients d’un teatre, bloquejar-los i avisar si algú seu on no toca

començat la seva programa-ció del nou curs escolar les escoles oficials d’idiomes.Tenint en compte el desen-volupament del calendari 2021-2022, els festius que-den de la següent manera: del 23 de desembre al 7 de gener són les vacances de Nadal i de l’11 d’abril al 18 del mateix mes les de Setmana Santa. Per acabar, el 22 de juny finalitzaran les classes a tots els centres, exceptuant els ensenyaments de règim especial i les de formació professional, que ho faran d’acord amb la seva progra-mació acadèmica.Les proves extraordinàries de l’ESO seran entre el 17 i el 22 de juny de 2022, i les que fan referència al primer curs de batxillerat, cicles formatius d’ensenyaments esportius i arts plàstiques i disseny i, quan s’escaigui, dels cursos de formació específics d’ac-cés als cicles formatius es fa-ran del 2 al 6 de setembre de 2022. La resta serà durant el mes de juny.

bloquejats, s’enviarà un mis-satge al mòbil dels responsa-bles de l’equipament. «Estem intentant proposar noves me-sures de seguretat utilitzant la tecnologia perquè el sector de la cultura es reactivi, ja que ha estat un dels sectors que s’ha vist més afectat per la pandèmia», diu Abel Fernán-dez, alumne de l’Institut Escola Mestre Andreu.Els alumnes de 4t d’ESO s’han engrescat molt en el projecte i també han elaborat dos víde-os: un per poder-se presentar al concurs i un altre per expli-car el projecte en què treballen. Aquest vídeo es pot votar en-trant a la web de l’institut sant-joaní i té un premi que depèn

de la votació popular. El més important, però, és haver ad-quirit coneixements en progra-mació, aplicacions i impressió 3D i beneficiar-se del material que ha arribat al centre. «De fet el premi ja és poder-hi parti-cipar, perquè ens han donat 10 kits de robòtica i una im-pressora 3D. Com que teníem molt dèficit de material ens ha anat molt bé, en canvi el premi és més aviat simbòlic», afegeix Imma Terradelles.La presentació del projecte es farà el pròxim 10 de juny, de manera telemàtica. Serà quan els alumnes santjoanins expo-saran tot el treball desenvolu-pat durant els darrers mesos entorn la robòtica.

Cerquen noves mesures de seguretat pel sector cultural utilitzant la tecnologia

S’han presentat al concurs Retotech de la Fundació Endesa

P19PUPUBLICITAT

© Freepik

ripolles.cat · · ·

Més informació i cita prèvia a:972 70 32 11 · [email protected]/consum

El servei s’ofereix dins l’horari d’atenció al públic de cada ajuntament. Cal demanar cita prèvia al 972 70 32 11 o a [email protected].

I com sempre, també us atendrem al Consell Comarcal del Ripollès:

Dimarts, de 12 a 14.30 h i de 16 a 19 h. Divendres, de 8.30 a 14.30 h.Aconsellem demanar cita prèvia a citaprevia.ripolles.cat o al telèfon 972 70 32 11.

AJUNTAMENT DE ST. JOAN DE LES ABADESSES

· 18 de juny

· 8 d’octubre

· 10 de desembre

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER

· 17 de setembre

· 26 de novembre· 26 de novembre


· 18 de juny

· 8 d’octubre

· 10 de desembre


· 17 de setembre

· 26 de novembre


· 18 de juny

· 8 d’octubre

· 10 de desembre


· 17 de setembre

· 26 de novembre· 26 de novembre· 26 de novembre

AJUNTAMENT DE CAMPRODON

· 16 de juliol

· 12 de novembre

AJUNTAMENT DE CAMPDEVÀNOL

· 2 de juliol

· 22 d’octubre


· 16 de juliol

· 12 de novembre


· 2 de juliol

· 22 d’octubre


· 16 de juliol

· 12 de novembre


· 2 de juliol

· 22 d’octubre

Descentralitzem l’atenció ciutadana per millorar el servei:

Problemes amb les factures del telèfon, internet, la llum, el gas, inspeccions falses, defectes en productes, queixes, reclamacions..?

els nostres serveis, més a prop vostre

Oficina mòbil de Consum del Ripollès


P20 AR ARREU


El segon curs escolar emmar-cat en el context de la pan-dèmia arriba a la seva fi amb satisfacció general entre el professorat. Els docents han pogut planificar els imprevis-tos derivats de la crisi sanità-ria millor que el curs passat, quan va ser sobrevinguda, malgrat les moltes reformu-lacions que la presència del virus ha seguit exigint. Els canvis més substancials ha estat la reorganització de do-cents per grups escolars, així com la redistribució de ma-terial de protecció igualitari que ha arribat als diferents centres educatius, indepen-

JOAN MANUEL ROBLES

Clou amb un bon balanç el segon curs de la pandèmia

Alumnes de l’escola Tomàs Raguer de Ripoll assagen el ball de final de curs


La coordinació comarcal ha esdevingut cabdal per redistribuir del nombre d’equips de protecció individual igualitari en centres educatius amb diferent nombre de docents i alumnes

dentment del seu nombre d’alumnes i professorat. Aquí la coordinació comarcal ha tornat a jugar un paper im-portant.«Ara ja tenim una mica d’experiència», assenteix Eva Farrés, directora de l’es-cola Tomàs Raguer de Ripoll. A fora, al pati, sonen de fons les diferents melodies esco-llides per als balls de final de curs que assagen els alumnes que aquest dimarts no teni-en una sortida programada. «La veritat és que ha anat molt millor del que ens es-peràvem al principi», conti-nua Farrés. «Hem reduït els grups tant com hem pogut, hem diferenciat els espais i els accessos i hem seguit tots els protocols d’higie-ne marcats». La directora del Centre de Recursos Pe-dagògics del Ripollès, Maria Carme Llagostera, no ama-ga l’esforç que ha continuat suposant el segon curs de la pandèmia. «Aquest curs ha estat dur», diu, «però hem pogut obrir aules, i això és el més important per a la salut mental dels alumnes i dels mestres, per dir-ho d’alguna manera».Si bé la presencialitat ha tor-nat a les aules, ha resultat intermitent en molts casos, ja fos per directrius del De-

partament d’Educació o per aïllaments preventius davant alguna infecció. Alguns cen-tres amb un alt percentatge d’alumnes han trobat a faltar en moments puntuals equips de protecció individual com mascaretes. «Els professors no tots estan sempre a la mateixa aula, van canviant. Les mascaretes tenen una vida curta i amb molta acti-vitat s’han d’anar canviant. Això és el que hem trobat més a faltar», explica Llagos-tera. La qüestió l’han sabut solucionar a base de coordi-nació comarcal, com apunta Eva Farrés: «El Departament fa una previsió igual per a tothom. Com que hi ha bona entesa amb tota la comarca, les escoles petites han cedit als centres més grans el que no han necessitat. Ens ho hem gestionat entre nosal-tres».El curs va començar simpli-ficant el nombre de mestres i professors que tenien con-tacte amb les bombolles que formaven els diferents grups escolars. «Molts mestres han renunciat a la seva es-pecialita per fer de tutors, ja que molts grups d’una vin-tena o una trentena d’alum-nes s’han desdoblat», ex-plica Llagostera. «Han estat tutors ficticis. Tot el claus-tre de mestres s’ha hagut d’adaptar. Esperem que a poc a poc es pugui tornar a una normalitat».

No es preveu un inicide curs massa canviantDesprés de les vacances, les perspectives són les d’iniciar el tercer curs escolar del co-ronavirus d’una manera molt similar a com han deixat el segon. «El pla de formació de zona, les activitats que serveixen per formar-nos, de moment encara es faran de manera telemàtica», pre-veu Llagostera.Malgrat tot, els claustres de professors se senten més ben preparats pel que hagi d’arri-bar a partir d’ara.

CONFERÈNCIA 'ELSNOSTRES CONFLICTES

DE CADA DIA'

TALLER ARTÍSTIC PER A INFANTS'FES LA TEVA PRÒPIA SAMARRETA'

PORTES OBERTES A L'ESPAI FAMILIAR

La Serra deLa Serra deMontgronyMontgrony

supleMENTEL

10 DE JUNY DE 2021

4QUARTA EDICIÓ DE

GIRONA EXCEL·LENT

6FESTIVAL MOTOR SPORT

ALP 2500 A ALP

8SANT ANTONI DE PÀDUA,

PATRÓ DELS PALETES

LLORENÇ FREIXAS ‘SITU’

EL SUPLEMENT10 DE JUNY DE 2021supleMENTEL2

La serra de Montgrony és una conti-nuació natural de l’eix Cadí-Moixe-ró, però la seva situació més orien-

tal li atorga un caràcter diferencial amb paisatges de tipus continental sec que donen pas a d’altres de marítims i humits.

L’espai té una gran diversitat d’hàbitats i espècies d’interès comunitari i, alhora, allotja una fauna vertebrada altimonta-na i subalpina, així com una rica fauna invertebrada.

ELEMENTS D’INTERÈSI MOTIUS D’INCLUSIÓConservació de les poblacions més me-

GOMBRÈN • REDACCIÓ

La Serra de Montgrony



LLORENÇ FREIXAS ‘SITU’LLORENÇ FREIXAS ‘SITU’

ridionals de gall fer (Tetrao urogallus), situades en un ambient amb clara influ-ència mediterrània.

VEGETACIÓ I FLORAA la serra de Mongrony són presents di-verses comunitats vegetals, adaptades als diferents estrats altitudinals amb una notable influència eurosiberiana.

La vegetació de les solanes més bai-xes de la part més meridional del tor-rent de Grats té certa influència medi-terrània, amb elements més termòfils característics de les rouredes amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis); als es-

EL SUPLEMENT10 DE JUNY DE 2021 supleMENTEL 3

LLORENÇ FREIXAS ‘SITU’ LLORENÇ FREIXAS ‘SITU’

PUBLICITAT

iRipollès DesenvolupamentTel. 972 70 44 [email protected]

Ajuntament de Gombrèn Tel. 972 73 03 [email protected]

Ofi cina de Turisme de RipollPl. de l’Abat Oliba, s/n17500 RipollTel. (+34) 972 702 351 / 972 704 [email protected]

trats altitudinals superiors, podem tro-bar fagedes (Buxo-Fagetum) i els típics dominis de la pineda de pi roig (Hylo-comio-Pinetum sylvestris), que pugen fi ns als 1.300 - 1.400 m, on apareixen ja formacions d’avetosa calcícola (Buxo-Abietum albae), comunitat de transició entre les pinedes de pi roig i pi negre (Pulsatillo-Pinetum uncinatae).

Els boscos altimontans tenen dissemi-nats clars de pastures d’accentuada in-fl uència antròpica, molts dels quals po-dien haver estat entollats en el passat, atesa la presència de diverses torbe-

res baixes alcalines existents en llocs similars.

És remarcable la vegetació rupícola, com ara els tàxons Saxifraga longifolia.

FAUNALa fauna vertebrada és típicament piri-nenca i presenta una sèrie d’espècies importants com l’isard (Rupicapra pyre-naica) i elements importants de caràcter forestal, com el gall fer (Tetrao uroga-llus), el picot negre (Dryocopus martius) i altres. També hi és present l’àguila dau-rada (Aquila chrysaetos).

Quant als invertebrats, conté elements molt interessants, com alguns aràcnids cavernícoles i heteròpters.

Arnau, el santuari romànic de la Mare de Déu de Montgrony i altres ermites de cai-re romànic, a més d’alguns masos, són els elements més importants del patri-moni cultural de l’espai. S’hi practica el senderisme, l’escalada, la BTT i esports de motor en el medi natural. A més de tota classe d’instal·lacions i serveis al seu entorn, també hi ha alguns refugis (Mone-gals, Pla de Prats i, Coví). Són diverses les rutes que es poden prendre. Una d’elles és la que puja de Gombrèn al Santuari de Montgrony pel camí històric, passant per l’oratori de Sant Francesc, la Creueta i la zona del coll de Jou.

COM ARRIBAR-HISortir de Gombrèn per la GI-402, direc-ció La Pobla de Lillet i desviar-se per la carretera de Montgrony, fi ns al santuari.

EN XIFRES

Termes territorials de municipis i comarques integrats en aquest espai protegits.

Extensió Espai territorial Protegit

Ripollès 3.183,73 ha 83,70 haGombrèn 1.534,04 ha 40,33 haToses 663,27 ha 17,44 haPlanoles 369,44 ha 9,71 haCampelles 346,01 ha 9,10 haCampdevànol 270,97 ha 7,12 ha

Berguedà 620,05 ha 16,30 haCastellarde n’Hug 620,05 ha 16,30 ha

ESPAI PROTEGIT La serra de Montgrony, amb un relleu abrupte i grans elements d’interès his-tòric, com el castell de Mataplana o el santuari romànic de la Mare de Déu de Montgrony, té un interessant valor pai-satgístic i turístic. S’hi fan tota mena d’es-ports de muntanya.

El seu dens paisatge forestal, amb im-portant presència de boscos caducifolis, amb un relleu abrupte i grans elements d’interès històric, té un interessant valor paisatgístic i turístic en aquest context del Prepirineu. Cal destacar també els forts plegaments i els importants relleus i les coloracions tardorenques.

Les restes del castell de Mataplana, on la llegenda diu que hi va viure el comte

C. Sant Pere, 6 - 17500 RIPOLLTel. 972 70 00 94 - Fax 972 70 37 03e-mail: [email protected]

L’energia del Ripollès

LA SEVA ENERGIA100% RENOVABLE


La quarta edició del concurs per ob-tenir el segell de qualitat agroa-limentària Girona Excel·lent de la

Diputació de Girona ja té guanyadors: 79 productes, elaborats per 51 empreses de les comarques gironines. En els dos anys de durada del programa, els pro-ductes seleccionats podran utilitzar la marca Girona Excel·lent; es beneficiaran d’accions de promoció i difusió (partici-pant en materials divulgatius, campa-nyes de comunicació i publicitat, i fires i esdeveniments especialitzats), i tam-bé gaudiran de serveis de formació i de treball en xarxa empresarial.

La Diputació de Girona van impulsar el segell Girona Excel·lent a partir de la idea que la cultura gastronòmica d’un territori no es limita ni a la cuina, ni als restaurants. Més aviat, els restaurants són l’expressió de la riquesa, la varietat i l’excel·lència gastronòmica. És a dir, el fet que la cuina de les comarques giro-nines sigui una de les més influents del món no és fruit de la generació espon-tània sinó del talent de la gent de les comarques gironines. Primer trobem un territori de mar i mun-tanya, de paisatges diversos i comple-mentaris, amb una riquesa espectacular de matèries primeres naturals. Tot se-guit, la petjada humana, en una cruïlla

GIRONA • REDACCIÓ

La Diputació presenta els guanyadors dela quarta edició de Girona Excel·lent

GIRONA EXCEL·LENT

GIRONA EXCEL·LENTGIRONA EXCEL·LENT


La Diputació presenta els guanyadors dela quarta edició de Girona Excel·lent

GIRONA EXCEL·LENT

GIRONA EXCEL·LENT

iDiputació de GironaComunicació[email protected] 185 063www.gironaexcellent.cat

Girona Excel·lent és un dels primers segells nascuts per potenciar les produccions locals d’alta qualitat

de cultures i intercanvis. Per un costat, hi ha un llegat material: dòlmens, men-hirs, masos, ponts, esglésies i ermites romàniques, monestirs, prats deliciosos, olivets, vinyes i caves arcaiques i cellers postmoderns, camps i hortes ufanoses. Per l’altra, la immaterial, la manera de fer agricultura, horticultura, viticultura, ramaderia, pesca, forest o oleïcultura, i de transformar les matèries primeres agropecuàries en productes artesanals i industrials de qualitat. El resultat de tants d’anys, segles i mil·lennis de modelar el

paisatge i de conviure amb el territo-ri són els parcs naturals. Tres arran de mar: el del Cap de Creus, d’olivar, vinya i arrossar; el dels Aiguamolls de l’Em-pordà, i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Dos més són a muntanya: el de les Capçaleres del Ter i del Freser i el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de pastures i fesols.

Tot plegat desemboca en una tradició gastronòmica secular ininterrompuda, renovada i actualitzada en cada perío-de històric. Alguns testimonis són vius i productius, com les oliveres mil·lenàries i centenàries; d’altres són testimonis ar-queològics, com els quilòmetres de pa-ret seca, que ara es recuperen i se li pot restituir la funció per la qual va ser concebuda.

I fruit d’aquesta conjunció de territori i cultura agropecuària i culinària va néi-xer el segell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent, nascut el 2014.

COM ES SELECCIONEN ELS PRODUCTES DE GIRONA EXCEL·LENT Els tasts a cegues són la metodologia per valorar i escollir els productes gua-nyadors. Se’n valora l’aspecte, l’aroma, el gust i l’harmonia. En aquesta quar-ta edició, hi han participat 41 tastadors

representatius del sector agropecuari, la gastronomia i la restauració. Les set jornades de tast han tingut lloc, durant el març, a les instal·lacions del Foodlab - Centre d’Innovació Gastronòmica de Riudellots de la Selva. En cadascuna d’aquestes sessions, s’hi han convidat sis especialistes de prestigi vinculats a la ciència, l’enginyeria, la recerca, la co-municació gastronòmica, la docència, la restauració, el món del vi, la cuina i el comerç d’exquisideses. Els directors tèc-nics i gastronòmics dels tasts són Sal-vador Garcia Arbós i Pep Nogué.

TASTS AJORNATSDUES VEGADESLes mesures sanitàries han estat aquest cop especialment exigents a causa de la COVID-19. De fet, els tasts es van ha-ver d’anul·lar du-es vegades, fins que es van po-der garantir les condicions ade-quades per a la seguretat dels assistents. En aquest sentit, abans de cada jornada, els participants es van sotmetre a tests d’antígens. També es van mantenir les distàncies, es ventilava l’espai i es desinfectaven constantment les mans i els estris de treball.

CATEGORIES

Les tretze categories de productes de la quarta edició del concurs són:

1. AIGÜES MINERALS2. ARROSSOS3. BEGUDES LOCALS4. CAFÈS I INFUSIONS5. CONSERVES6. EMBOTITS7. FRUITES SEQUES8. FOIE-GRAS9. LACTIS10. OLIS D’OLIVA11. MELS12. PEIX13. VINS I VINS GENEROSOS


El Festival Motorsport Alp 2500 ampliarà objectius aquesta tem-porada 2021, adequant la seva

organització a un enfocament per po-der admetre també el Clàssic Com-tat de Cerdanya (prova de regulari-tat), ja que la saturació de proves al darrer trimestre, ha fet que Cerdanya Racing i V-Line Org., de comú acord amb l’Ajuntament d’Alp, agrupin totes les proves al més de Juliol.

ALP • REDACCIÓ

Festival Motor Sport Alp 2500Rallysprint de la Cerdanya

CERDANYA RACING

CERDANYA RACING

CERDANYA RACING

iCerdanya RacingC. Doctor Martí, s/n17538 Alp Tel. 93 888 09 [email protected]

Encara que els horaris s’ajustaran al fet que aquesta serà l’única cursa a dispu-tar ja que la Pujada serà en diumenge, el format serà molt similar al marcat des d’un principi, amb tres passades en tots dos sentits del tram de la car-retera GI-400 (Alp-Masella).

El 6è Rallysprint de la Cerdanya se ce-lebrarà amb un protocol sanitari, d’hi-giene i seguretat que està sent ulti-mat per V-Line Org. i Cerdanya Racing, juntament amb la Federació Catalana d’Automobilisme, per a la seva corres-ponent aprovació. La prova continuarà sent una autèntica festa de l’automo-bilisme, amb una llista de participants que es preveu interessant, tant pel seu format àgil i compacte.

Molts participants podran aprofi tar per participar dissabte al Rallysprint i diu-menge a la Pujada.

El Rallysprint de la Cerdanya tindrà lloc el dissabte 10 de juliol, i puntuarà per al Trofeu de Catalunya de Ral·lisprints d’asfalt, del qual serà la segona cursa puntuable. En la prova també s’esta-blirà una classifi cació de regularitat per a vehicles clàssics.


El dia 13 de juny se celebra la festi-vitat de Sant Antoni de Pàdua, amb fama d’estar al costat dels més

desvalguts. El seu culte va ser un dels més populars a Catalunya, com ho de-mostra la gran quantitat d’aplecs, festes, altars i capelles que hi ha en honor seu. Popularment és conegut com a Sant Antoni dels paletes, ja que en l’actua-litat destaca per ser el patró dels dife-rents gremis del ram de la construcció.

Segons la tradició catalana, el sant va fer una tasca molt efectiva com a pre-dicador a Catalunya i segons s’ha escrit a diferents relats religiosos va aconse-guir convertir a moltes persones d’altres creences al cristianisme. Sant Antoni de Pàdua està representat amb un lliri a la mà i un nen Jesús al braç, simbolitzant el fet que arran del seu bon fer va acon-seguir que d’una terrible sequera que assolà Catalunya naixés un lliri blanc, així com la seva intercessió amb el nen Jesús per acabar amb la sequedat, re-cuperar la fertilitat dels camps i eradi-car la pesta.

SANT ANTONI DELS PALETES Sant Antoni de Pàdua de sempre ha es-tat un dels sants més venerats i amb una gran devoció per part dels catalans. L’admiració i fe per part dels feligresos el va convertir en l’advocat dels pobres. Se’l venera per prevenir de no prendre mal, tal com diu la dita “que Sant Antoni

RIPOLLÈS • REDACCIÓ

Sant Antoni de Pàdua, patró del sector de la construcció

FREEPIK.COM

PUBLICITAT

iUnió d’Empresaris de la Construccióc/ Figuerola, 1517001 Girona972 213 [email protected]

És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada

et guardi”. Tanmateix també se l’invo-cava per trobar parella i poder-se casar i es diu, segons la tradició, que les pre-tendentes i pretendents anaven a l’es-glésia a encendre un ciri davant la seva imatge per fer realitat els seus desitjos.

Moltes botigues i comerços del país també el consideren com a patró te-nint-lo com a protector contra robatoris i afavoridor del negoci. Tant és així que moltes botigues li dedicaven una petita capella dins el mateix establiment per gaudir del seu empar durant tot l’any.

Una altra virtut del sant era ajudar a trobar objectes que s’havien oblidat o s’havien perdut, d’aquí ve aquesta ora-ció popular:

“Sant Antoni de Pàdua,una cosa he perduten lloc desconegut.

Feu-me-la trobara terra o a mar,

que és gran la virtutque sempre heu tingut.”

Sant Antoni de Pàdua, però, és sobre-tot conegut com el patró dels treballa-dors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i cons-tructors, com de tota classe d’especi-alistes del sector: paletes , manobres, encofradors, guixaires i d’altres i altres ofi cis relacionats, que l’invoquen con-tra els accidents laborals.

La devoció a Sant Antoni es manifesta a qualsevol dels pobles i ciutats de Ca-talunya. La seva diada la celebren els gremis i associacions de veïns amb sor-tides, aplecs i festes dedicades al sant, coincidint amb la diada del 13 de juny, aquest diumenge.

Construïm il·lusionsPasseig d’en Blay, 21

Olot

972 27 00 [email protected]

des de1970

Al vostreservei

mercatCULTURA

CBG! FESTIVALS ES PRESENTA COM A NOVA MARCA CULTURAL

CULTURA

‘TEMPS DEL ROMÀNIC’ ES QUEDA A RIPOLL

LLANARS

LA FESTA DE PAGÈS SEGUEIX AMB EL FORMAT DE L’ANY PASSAT

CAMPDEVÀNOL

CAP DE SETMANA DE FESTA MAJOR INFANTIL I JORNADES ESPORTIVES

Diumenge totes les parts van complir amb escreix el propòsit de fer possi-ble un lluït retorn de la celebració del

Corpus Christi a Ripoll, la commemoració de l’Eucaristia o el cos i la sang de Crist en el pa i el vi. El bon temps també s’hi va su-mar a la festivitat. A l’entrada del Monestir de Santa Maria, una acolorida catifa de flors va rebre la festivitat i els assistents, tal com havia imaginat abans de la seva mort el rec-tor, Joan Carles Serra, natural d’Aiguafreda, un municipi on la celebració s’ha mantin-gut en el temps.Entorn de la custòdia, al·legoria del cos de Crist, s’hi van representar animals amb flors. Fauna i flora, doncs, resultat de la creació divina segons diu la tradició, al servei de la creació col·lectiva.L’autor i coordinador de la catifa, l’artista Eudald Alabau, agraïa la participació dels ve-ïns a les portes del monestir ripollès: «Vaig convocar, gràcies a Televisió del Ripollès i les xarxes socials, que gent de la comar-ca em portés flor de tota mena i també

vinguessin a muntar-ho. Si ara el capellà em demanés comptar totes les flors, seria una penitència terrible. Durant la setma-na, ha estat un degoteig constant de gent que volia participar amb les flors del seu jardí o del veí. Felicito molt efusivament tothom que hi ha participat». Igualment importants per a la celebració van ser els diferents ornaments litúrgics, d’uns 200 anys d’història, restaurats per a l’ocasió per part d’un dels organitzadors, Lluís Garcia. «En Ferran Raigón i jo hem organitzat tot el que tenia a veure amb la processó en qüestió de quatre dies. Jo també em vaig emportar les quatre peces que quedaven d’un antic portaestendard, que l’he restaurat, com també els cirials i un parell de peces més», comentava el jove al final de l’acte.

ELS RIPOLLESOS TAMBÉ VANCORRESPONDRE AL DIA DE LA CARITATJuntament amb la catifa, la restauració dels elements ornamentals i el bon temps, un

quart element de la festivitat que va acom-plir les expectatives de la commemoració de l’Eucaristia a Ripoll va ser la solidaritat ciutadana. Tradicionalment, el Corpus és també un dia per commemorar la caritat. En aquest sentit, el diaca de les parròquies de Santa Maria i Sant Josep Obrer de Ripoll, Ernest Roura, va confirmar que durant la celebració els veïns van honorar aquest dia amb aportacions econòmiques que aniran destinades íntegrament als projectes d’ajuda al proïsme de Càritas Diocesana: «Les no-ies que feien el recompte ens diuen que ha anat molt bé, que podrem donar molts diners a Càritas. La gent ha col·laborat po-sitivament. Per a mi, la celebració en con-junt ha estat un deu».Els membres de l’organització del Corpus Christi a Ripoll se senten satisfets, han apro-fitat per agrair la participació de tothom que hi ha tingut a veure, des de l’artista Eudald Alabau als escolanets, i no tenen cap dub-te que el 2022, amb un any d’experiència i possiblement més temps en la preparació,

elDEL 10 AL 16 DE JUNY DE 2021 | SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

Pàgina 22

Pàgina 27

Pàgina 23

Pàgina 24

LA FESTIVITAT DE CORPUS TORNA AMB FORÇA A RIPOLL

RIPOLL JOAN MANUEL ROBLES

ROGER SALADRIGUES

ME22 EL MERCAT

CBG! FESTIVALS ES PRESENTA COM A NOVA MARCA CULTURAL

Més de trenta festivals cul-turals de la demarcació de Girona es promocio-

nen aquest any sota la renovada marca Costa Brava Girona Festivals per tal d’oferir la seva programació de manera conjunta i potenciar el turisme de proximitat, entre al-tres objectius. «Volem promoure aquesta vinculació del patrimo-ni i el territori amb la música i la cultura», explica Norbert Bes, director del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.Aquest dimarts s’ha presentat telemàticament la nova plata-forma, de la qual en formen part festivals com el de música de la Vall de Camprodon, que treballa també per posar en relleu el pa-trimoni i la cultura del territori a través dels concerts organitzats als sis municipis de la vall. «Vo-lem unir tots aquests concerts

JA ES PODEN COMPRAR LES ENTRADES DEL FEMAP

Del 2 de juliol al 22 d’agost 33 municipis pirinencs participen en el Festival

de Música Antiga dels Pirineus, del qual ja s’han posat a la venda les entrades anticipades dels 48 concerts organitzats.Seran un total de 20 els grups i solistes de prestigi que partici-pen en aquesta edició del fes-tival, que enguany torna des-prés de l’aturada a causa de la pandèmia. La principal novetat és la producció pròpia amb què s’inaugura amb el grup Ensem-ble Brudieu i el concert ‘Offici-

El festival s’aturarà a quatre municipis del Ripollès

um Defunctorum Ugellensis’, un treball dels musicòlegs Màrius Bernadó i Bernat Cabré, que han treballat a la Universitat de Lleida en matèria de recuperació pa-trimonial.Un dels objectius del festival és apropar els artistes de diversos països d’Europa al Pirineu i apos-tar pel patrimoni local i la natura pirinenca amb visites guiades, degustacions i activitats cultu-rals incloses al preu de l’entrada a cadascun dels concerts i espec-tacles. A més, el certamen també compta amb un vessant social que acosta la música antiga a les persones més vulnerables.

petits a un festival i que a més a més aquest tingui com a objectiu donar a conèixer el patrimoni i posar en relleu la cultura que es desenvolupa en aquests petits pobles», diu Jordi Palau, director del Festival de Música de la Vall de Camprodon.

En aquest sentit, el patronat tre-balla per la promoció de la cultu-ra i ofereix una nova eina de cerca que permet trobar tota la informa-ció dels festivals que en formen part. Perquè en definitiva, al vol-tant d’aquests festivals hi ha molts altres agents econòmics implicat.

RIPOLLÈS JUDIT LECHÓN

RIPOLLÈS J.L.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 10 AL 16 DE JUNY DE 2021

Dibuix: Janina Llobet Otero, 2n de Primària Escola Pirineu de CampdevànolOrganitza:

amb la col·laboració de diferents Entitats del municipi.

ME 23EL MERCAT

LA FESTA DE PAGÈS DE LLANARS S’ADAPTA A LA SITUACIÓ ACTUALL’ORGANITZACIÓ HA OPTAT PER SEGUIR EL FORMAT DE L’ANY PASSAT, AMB ELS ACTES A L’EXTERIOR I LA SUSPENSIÓ DELS ESDEVENIMENTS QUE APLEGUEN CENTENARS D’ASSISTENTS COM EL DINAR

La festa de pagès de Llanars ha tornat al format de l’any passat, amb menys actes i el

Camp del Toro com a escenari prin-cipal. Tot va començar com una idea d’un ramader del municipi i finalment ha esdevingut una de les celebracions més conegudes de la vila, aplegant any rere any cente-nars d’assistents curiosos per co-nèixer les feines de pagès. «Això va ser per un ramader, en Miquel. Ell té molta idea d’aquest món i va començar a parlar amb altres pagesos, l’antic ajuntament que hi havia abans que nosaltres i van començar a fer aquesta festa com una cosa de tradició», diu Joan Moret, regidor de l’Ajuntament de Llanars.De fet, l’objectiu principal és pre-cisament aquest, donar a conèi-xer la tradició de la vida de pagès. «Que la gent que ens visita s’as-

XAVIER BACHERO OFEREIX UNA XERRADA PER CONSCIENCIAR I SENSIBILITZAR SOBRE LA NECESSITAT DE CUIDAR EL MEDI AMBIENT

Xavier Bachero, membre del Centre d’Educació Ambiental Alt Ter, va

oferir el passat divendres una xerrada a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll per conscienciar als assistents sobre la necessi-tat de cuidar l’ecosistema des de les accions personals. Bachero va apel·lar als impactes dels actes de cadascú sobre l’es-pai fluvial, un dels més vulnera-bles que es troben a la comarca. De fet, l’objectiu principal de la trobada era sensibilitzar als as-sistents sobre l’estat del medi ambient i tot allò que el pot be-neficiar o, per contra, perjudicar. En bona part relacionat amb les accions dutes a terme en el dia a dia. Algunes de les problemà-tiques més recurrents són: «La sobrefreqüentació d’aquests espais és un dels greuges a te-nir en compte, ja que fa que la

La trobada va tenir lloc a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll

mateixa fauna o flora pateixin. O la compactació del sòl fa que a vegades no es puguin desen-volupar correctament algunes espècies. Però després hi ha al-tres tipus d’impactes dels quals no en som conscients com les deixalles, que voluntària o in-voluntàriament acabaran als nostres rius. Últimament s’està detectant que molts dels pro-

sabenti del món rural i de les fei-nes que hi ha perquè moltes ve-gades veiem passar tractors per la carretera i no sabem per què serveixen i aquí amb un matí ho expliquem tot; inclús la tradi-ció i d’on venim», afegeix Moret.Tot i el canvi de format, l’organit-

dem anar tanta gent dins l’es-glésia l’any passat ja ho vam fer aquí a fora. Creiem que és molt bonic fer-ho a l’exterior, tenim uns mossens que ens ho fan molt fàcil. Hem fet la benedicció al Camp del Toro i ens falta acabar amb una mica de missa i esmor-

zar», diu el regidor.La festa va començar amb una tro-bada de tractors, per seguir amb la missa i la tradicional benedic-ció i acabar amb un vermut po-pular. Tots els actes adaptats a la situació actual i a les mesures per fer front a la pandèmia.

zació creu que la participació de la festa celebrada aquest cap de setmana ha estat bona, adaptant els actes a les mesures de segu-retat per fer front a la pandèmia.«És el que diem: no estem so-ta mínim, però ho hem suplert com hem pogut. Com que no po-

LLANARS JUDIT LECHÓN

RIPOLL J.L.

ROGER SALADRIGUES

EL RIPOLLÈS


ROGER SALADRIGUES

blemes originats per micro-plàstics tenen el seu origen a les valls, aquí on vivim i no tant als oceans», explica l’educador ambiental.Durant la xerrada també es va parlar d’aquestes problemàtiques com a responsabilitat de tots, que per molt que semblin greuges globals o allunyats tothom en té part de culpa, i de la mateixa

manera tots podem ajudar a min-var aquests problemes, per això és important prendre conscièn-cia per avançar, i no retrocedir.En l’àmbit quotidià hi ha diver-ses accions que poden ajudar a revertir els problemes gene-rats al medi ambient. Un és, per exemple, la compra de produc-tes de proximitat que tenen cura de l’ecosistema; sense plàstics ni altres materials que poden per-judicar el medi ambient. D’al-

tres, fan referència a les accions que s’emprenen des de l’ad-ministració, com la regulació d’accés a espais naturals. «Les restriccions d’accés i bany als gorgs és un tema d’intentar solucionar el problema. Re-gular l’accés a aquests espais fràgils permet que en certa manera es recuperin i evitar que vagin a pitjor. En definiti-va són mesures pal·liatives», diu Bachero.

EL RIPOLLÈS

ME24 EL MERCAT

ELS MÉS MENUTS SERAN ELS PROTAGONISTESCAMPDEVÀNOL ACULL AQUEST CAP DE SETMANA LA FESTA MAJOR INFANTIL I LES JORNADES ESPORTIVES

Els més petits de Campde-vànol seran els protagonis-tes de la vila aquest cap de

setmana. Des de divendres fi ns al diumenge hi ha programades diferents activitats, ja que se cele-brarà la novena edició de la festa major infantil i les dotzenes jor-nades esportives.El tret de sortida començarà a la biblioteca municipal amb les vo-tacions de la pubilleta i l’hereuet. Serà a partir de les cinc de la tar-da i es tancarà a les 7 del vespre. Per acabar el primer dia de cele-bració, es realitzarà la caminada nocturna, tot i que aquest any no

Noies i nois realitzant una activitat de les jornades esportives que es van celebrar fa un parell d’anys

es donarà refrigeri a conseqüèn-cia de la situació epidemiològica.Dissabte serà el dia amb més ac-tes. La diversió començarà amb les jornades esportives, les quals tindran lloc tot el matí. Enguany es farà un homenatge pòstum a Josep Noguera, qui va estar molt vinculat el Club Bàsquet Camp-devànol, ja que va ser jugador, entrenador i president de l’or-ganització esportiva. També es farà una gimcana a les 10. A la tarda es donaran a conèi-xer qui seran aquest any l’here-uet i la pubilleta en un acte que se celebrarà a la plaça coberta. A continuació els nens i nenes del poble gaudiran amb l’espectacle

d’animació infantil dels Atrapa-somnis. I a les 5 de la tarda, un Scape Room serà qui animarà la festa. L’activitat començarà en-tre el CAP i la piscina municipal i per participar-hi s’haurà de fer reserva prèvia. Per tancar la vetllada, el diu-menge hi ha previstos dos ac-tes. El matí es col·locaran infl a-bles al carrer Puigcorber. Alguns d’aquests seran aquàtics i, per tant, des del consistori recoma-nen portar banyador. Per tancar i a tall de cloenda, a dos quarts de sis de la tarda a la plaça coberta, hi haurà un espectacle musical i amb una sorpresa fi nal, que l’ens local no ha volgut revelar.

CAMPDEVÀNOL ROGER SALADRIGUES

EL RIPOLLÈS

EL RECICLATGE, PRIORITAT A SANT JOAN DE LES ABADESSES

El reciclatge serà l’objec-tiu prioritari aquest di-vendres, a Sant Joan de

les Abadesses. L’ajuntament organitza una activitat a la Bi-blioteca Josep Picola a les 6 de la tarda, el qual s’iniciarà amb la presentació del llibre Residu ze-

ro a casa, de Bea Johnson. Ester Peñarrubia, que n’ha estat la tra-ductora de l’exemplar, serà l’en-carregada de fer la presentació.Més tard, ella mateixa realitzarà un taller de furoshiki, una tela tradicional del Japó que uti-litzen en el país nipó per em-bolicar i transportar qualsevol mena d’objectes.

SANT QUIRZE DE BESORA ES PREPARA PER LA FESTA MAJOR

Sant Quirze de Besora ja es prepara per una mica de gresca i xerinola. Del 16

al 20 de juny, el municipi ce-lebrarà la festa major amb un grapat de concerts, especta-cles i presentacions culturals. Durant cinc dies els habitants podran gaudir amb havaneres, concerts de cobla, espectacles de circ i de màgia o fins i tot d’una ballada de gegants amb

Aquest és el cartell de la festa major d’enguany

la participació dels Capgrossos de Sant Quirze i també la Colla Gegantera de Montesquiu. Pel que fa a presentacions, l’escrip-tor local de narrativa infantil i juvenil, Pere Martí, presentarà les últimes obres que ha pu-blicat. A més de tot això, tam-bé hi haurà exposades obres elaborades per artistes locals en diferents establiments del poble, tal com ha anunciat el consistori de la vila a través la seva pàgina web.

SANT JOAN DE LES ABADESSES R.S.

SANT QUIRZE DE BESORA R.S.

AJ. SANT QUIRZE DE BESORA


ME 25EL MERCATSUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 10 AL 16 DE JUNY DE 2021

EL RAL·LI FOTOGRÀFIC SANTJOANÍ RECUPERA L’ESPLENDOR DESPRÉS D’UNA EDICIÓ TOCADA PER LA PANDÈMIA, L’AGRUPACIÓ CELEBRA UN CONCURS QUE SUPERA LA PARTICIPACIÓ DEL 2019

La situació actual ha per-mès al Grup Fotogràfic Abadesses reprendre el

format presencial del Ral·li Fo-togràfic, el qual ha celebrat la seva cinquena edició. Ha estat en una jornada per tornar a gau-dir de la fotografia i de l’entorn de Sant Joan de les Abadesses. Ja a les dotze del migdia, s’ha-vien apuntat a la proposta 55 adults, 12 nens i 3 equips, unes xifres que portaven a superar les del concurs del 2019. Da-vid Fajula, president del grup explia que «era un meló per obrir perquè després de l’edi-ció telemàtica de l’any passat no sabíem on seríem». Enguany les categories per a

SANT JOAN DE LES ABADESSES ABRIL CHINCHILLA

ROGER SALADRIGUES

participar han estat: arbres mo-numentals amb components referencials com el Pont Vell,

el Monestir o la Font de la Mo-reneta. I és que el ral·li fa que «descobreixis el poble, tant

si ets de Sant Joan com de fo-ra», a més l’agrupació assegu-ra que «sempre intentem que

hi hagi un retorn al poble». Un any més, un euro de cada participant ha anat destinat a una associació per a la investi-gació de malalties infantils. En aquesta ocasió ha estat Nexe Fundació la qual treballa per a ajudar a infants amb pluridis-capacitat i les seves famílies. L’entrega de premis del ral·li serà el pròxim 19 de juny a les set de la tarda als jardins del centre cívic El Palmàs. Faju-la assegura que «el nivell es-tà molt bé. Hi ha coses molt xules. Sempre surten coses sorprenents». A més, el pre-sident del grup assegura que «els ral·lis fotogràfics són els concursos de fotografia més justos: els participants tenen el mateix temps i es mouen pel mateix entorn».

Hi haurà premi en categoria adulta i infantil, i segons la temàtica així com la millor sèrie

ME26 EL MERCAT

JORDI REOLID PRESENTA ELS SEUS CONTES I RELATS

El ripollès Jordi Reolid ha de-cidit que ja era hora de treu-re a la llum els seus contes

i relats. Des de feia trenta anys que tenia en un calaix alguns re-lats i arran de la pandèmia «em va donar per escriure», explica. D’aquí en van sortir dotze textos més i després de mostrar-ho a persones del seu entorn va pren-dre la decisió. Contes i relats, co-llita del 62 és un llibre de 70 pà-gines «tot coquetó» i destinat al

PROPOSTA LECTORA PELS MÉS JOVES

També divendres a la bibli-oteca Lambert Mata de Ri-poll, tindrà lloc una nova

sessió del club de lectura juvenil +14. En aquesta ocasió es debatrà i es posaran idees en comú sobre el llibre Momo de Michel Ende. Es tracta d’una novel·la que parla sobre el concepte del temps en les societats modernes. Ha estat guanyadora del premi ‘Literatura Adolescent d’Alemanya’. L’acte estarà conduit per Montse Ma-estre i cal la inscripció prèvia per a assistir-hi.

MARIA HELENA TOLOSA POSA ELS CONFLICTES SOBRE LA TAULA

La psicopedagoga espe-cialitzada en assessora-ment familiar, personal i

adolescent, així com formació per a docents i tallers a escoles i instituts, Maria Helena Tolosa, serà aquest divendres a Ripoll per parlar sobre Els nostres con-flictes de cada dia. Proposa una conferència per a famílies amb fills d’entre els 3 i els 16 anys. L’especialista tractarà, en aques-ta xerrada, temes com les bara-lles entre germans, els deures, els amics, la televisió, el menjar o el dormir... i aportarà eines per qüestions com: S’ha de castigar? Premiar? Donar explicacions per a tot? Tot s’ha de negociar? De fet, Tolosa disposa d’una publi-

Es tracta d’una jornada per millorar la convivència familiar

Jordi Reolid presentarà el seu primer llibre a la biblioteca Lambert Mata

Momo de Michel Ende és el llibre que caldrà dur llegit

cació amb totes aquestes qües-tions ampliades, s’anomena Els nostres conflictes de cada dia: Manual pràctic per a la gestió familiar diària. A la mateixa hora de la confe-rència, dos quarts de sis de la tarda, a la plaça de la Lira també es durà a terme un taller artístic per a infants sota la premissa Fes la teva pròpia samarreta. Seguidament, de set a vuit de la tarda, s’obriran les portes de l’Espai Familiar ubicat a la sa-la Eudald Graells per tal que les famílies el puguin visitar. Es tracta d’un projecte sorgit del Pla Educatiu d’Entorn desti-nat a infants d’entre els 0 i els 3 anys i on tant ells com les famílies podran gaudir d’un espai de joc comunitari.

públic adult. No tracten una te-màtica concreta, sinó diferents situacions i esdeveniments sem-pre «amb un punt irònic i pla-ner. El que penso ho plasmo en un paper», assegura Reolid. Tot i que, subratlla que «jo no soc escriptor». La presentació tindrà lloc aquest divendres a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll. A causa de l’afo-rament limitat, es durà a terme en dues franges horàries, a les set i a les vuit de la tarda. Per a assistir-hi cal inscripció prèvia.

Durant l’acte hi intervindrà Ra-mon Alabau qui ha elaborat el pròleg i el qual aporta «carisma» a la presentació, assegura l’autor. També hi assistirà Odette Estrella, qui ha elaborat les il·lustracions que acompanyen els contes i re-lats, hi aportarà «el toc juvenil». El llibre es posarà a la venda just després de la presentació. A més, Reolid subratlla que es tracta d’una publicació «quilò-metre zero». Es tracta del primer llibre de Jor-di Reolid.

RIPOLL ABRIL CHINCHILLA

RIPOLL REDACCIÓ

RIPOLL A.CH.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

M.H.T


ME 27EL MERCAT

L’EXPOSICIÓ ‘TEMPS DEL ROMÀNIC’ ES QUEDA A RIPOLL

LES PINTURES DE TERESITA JULI I JOSEP VILAPLANA

EL DEPARTAMENT DE CULTURA L’HA CEDIT I ADAPTAT A L’ESPAI DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE ON ES PODRÀ VISITAR AMB L’ENTRADA DEL CONJUNT MONÀSTIC

Després de voltar arreu de Ca-talunya per donar a conèixer la història del romànic cata-

là, l’exposició del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya i la Fundació La Caixa, Temps del Romànic: art, vida i consciència, es quedarà permanentment a l’es-glésia de Sant Pere de Ripoll. L’alcalde del municipi, Jordi Mu-nell, ha detallat que arran del seu pas per la vila, molts ciutadans van fer arribar a la corporació munici-pal «moltes inquietuds» perquè la mostra pogués quedar exposada de manera perenne a la capital de co-marca. «És una exposició realment molt digna», assenyala el batlle. Per això, l’ajuntament va fer la petició al departament de Cultura català i, finalment, «ara, ens han autorit-zat tant la Fundació La Caixa com el departament i ens han adaptat l’exposició a l’espai de l’església

Paisatges dibuixats amb aquarel·les és la nova ex-posició que es pot visitar a

la Biblioteca Lambert Mata de Ri-poll. Teresita Juli i Josep Vilaplana són els artistes que firmen la nova col·lecció de quadres que es pot visitar a l’espai cultural, la qual porta per nom Dibuixos, aquarel·les i textures. Els dos pintors s’han centrat en espais naturals, com escenes de la costa o boscos de Ripoll, per exemple. Teresita Juli relata que la seva passió és «fer paisatges i pin-tar els colors de la tardor. I pel que fa les textures, doncs a mi m’agrada molt el mar. En Jo-sep Vilaplana també li agraden molt les marines i en té de pre-cioses. També ha fet dibuixos de Ripoll i de Ripoll a la tardor. Li agrada molt caminar i valo-ra molt els paisatge i colors i

així ho ha plasmat a les seves aquarel·les».A més de les aquarel·les a la mos-tra també es poden observar qua-dres pintats amb textures, com la d’un advocat o un paisatge. Tot

plegat forma una erupció de co-lors molt vius.Per Juli, descriure amb paraules la natura és complicat, per això ho plasma amb art. L’exposició es po-drà visitar fins al 30 de juny.

PALMIRA JAQUETTI, AL MUSEU DE RIPOLL

Des d’aquest dimecres i fins al 19 de juliol es po-drà visitar l’exposició

Llum a l’ànima, al Museu Et-nogràfic de Ripoll. Consisteix en una mostra dedicada a la música, poetessa, folklorista i pedagoga, entre altres, Palmi-ra Jaquetti. Pretén visibilitzar la feina que va realitzar en les missions de recerca de cançons de l’Obra

La mostra s’emmarca en l’any Palmira Jaquetti

Les marines són una de les temàtiques de la mostra

del Cançoner Popular de Cata-lunya. Gràcies al recull de tre-balls de camp es pot observar un testimoni directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat. La mostra ha estat pro-duïda per la Direcció General de Cultura Popular i l’Associacio-nisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Museu de la Mediterrània i la Diputació de Girona. Es pot visitar en horari del Museu.

RIPOLL ABRIL CHINCHILLA

RIPOLL REDACCIÓ

RIPOLL REDACCIÓ

JUDIT LECHÓN

ROGER SALADRIGUES

ENCICLOPÈDIA.CAT


de Sant Pere». Ara doncs, la mostra formarà part de l’agenda cultural de Ripoll. Es podrà visitar amb la mateixa entrada d’ac-cés al conjunt Monàstic: «Això ens dóna un element més expositiu, molt digne perquè ens explica la història del romànic a Catalunya i, per tant, una història de la qual formem part», assegura Munell. Aquesta petició de custodiar l’ex-posició del romànic ve de l’any 2016 quan el municipi va formar part del seu itinerari. Finalment, s’ha fet re-alitat la petició. La mostra Temps del Romànic per-met redescobrir i interpretar el ro-mànic català a partir dels lligams entre l’art i els seus promotors, entre la simbologia romànica i la socie-tat a la qual s’adreçava. Mitjançant recursos audiovisuals i interactius, la mostra ofereix una visió fresca i actual d’aquest moment i d’aquest patrimoni, crucials en la història de Catalunya i Europa. L’exposició es podrà visitar amb l’entrada al conjunt monàstic

ME28 EL MERCAT

RIPOLL ACULL LA TROBADA SARDANISTAÉS LA 31ª EDICIÓ DE L’ESDEVENIMENT, DESPRÉS QUE L’ANY PASSAT S’ATURÉS A CAUSA DE LA PANDÈMIA

Aquest diumenge tindrà lloc la XXXI trobada sardanista comarcal del Ripollès. La

darrera va ser l’any 2019 a Par-dines, atenent que l’any passat la situació causada per la pandè-mia no va permetre l’organitza-ció d’un esdeveniment de gran format com aquest.La trobada pretén promoure la cultura i les tradicions del terri-tori i el Consell Comarcal és l’ens encarregat de la gestió de l’acte des dels seus inicis. Aquest és un homenatge a la dansa i ja en són més de tres les dècades que l’es-

ABELLA CELEBRA LA FESTA MAJOR ADAPTADA

Els veïns i amics d’Abella, amb la col·laboració de l’ajuntament de Vilallonga

de Ter i la Diputació de Girona, han organitzat aquest dissabte la festa major d’aquest nucli lle-tissó, la qual enguany comptarà amb un concert amb els Ostres ostres, infl ables, activitats in-fantils i passejades amb ponis. En aquesta ocasió i a causa de la situació actual viscuda a conse-

qüència de la pandèmia, es de-mana complir les mesures de prevenció per fer-ne front i ga-rantir el bon desenvolupament de les activitats garantint la se-guretat de tots els participants. Per aquest motiu, la distància entre assistents, la desinfecció de mans i l’ús de mascareta en tot moment són indispensables.En aquest sentit, un any més el nucli d’Abella celebra la seva Festa Major, en aquesta edició adaptada a la pandèmia.

TORNEN LES CELEBRACIONS DE L’APLEC DE SANT ANTONI

Tornen els Aplecs de Sant Antoni a la comar-ca aquest cap de setma-

na. Els dies 12 i 13 de juny mu-nicipis com Ribes de Freser, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses han organitzat di-verses activitats per celebrar l’aplec. Ribes de Freser farà un concert amb la Selvatana al pavelló mu-nicipal dissabte i una missa, ar-

Diversos municipis de la comarca celebren la festivitat

El nucli ha organitzat diverses activitats

L’acte seguirà totes les mesures per fer front a la pandèmia per garantir la seguretat dels participants

rossada i concert de sardanes a l’esplanada de l’ermita de Sant Antoni diumenge.Camprodon ha preparat una missa fora l’església, amb pos-terior arrossada i concert de sar-danes amb la Cobla Canigó. Tots els actes a l’exterior per evitar les aglomeracions.Sant Joan de les Abadesses, per la seva banda, oferirà una mis-sa i posterior concert de sar-danes amb la Cobla Foment de Montgrí.deveniment ha format part del

calendari festiu de la comarca, aplegant artistes i afi cionats del món de les sardanes. El sentit de sardanisme de la comarca ha estat el que ha impulsat any rere any l’organització de l’esdeveniment, un acte cultural arrelat al territo-ri que té la voluntat de moure’s per la comarca i aterrar a un po-ble diferent cada edició. Seguint aquest torn rotatiu, doncs, aquest any la trobada, després de no ce-lebrar-se el passat 2020, arriba a Ripoll, on l’Agrupació Sardanista del municipi aprofi tarà per cele-brar també la XV festa del soci, la tradicional festivitat on es reco-

neixen els socis més longeus de l’entitat i, evidentment, es ballen sardanes amb les cobles convi-dades, en aquesta ocasió Sol de Banyuls i Bellpuig Cobla.L’acte tindrà lloc a les cinc de la tarda a la plaça Abat Oliba i aquí serà on s’oferirà el reconeixe-ment a un total de 18 socis que ho han estat des dels anys 1987-1992. Aquests són: Dolors Arqués, Natàlia García, Paquita Anfruns, Victòria Conca, Consol Güell, Maria Colomer, Xavier Mas, Nú-ria Galan, Francina Galan, Núria Casademunt, Família Teixidor-Panadès, Xavier Guitart, Carme Casademunt, Anna Capdevila, Ra-mon Labró, Joan Sabatés, Mira-cle Armengol i Anna M. Vilalta.El programa recull algunes de les sardanes més conegudes i d’altres que s’han escollit per formar part del repertori que acompanyarà l’acte aquest any. Entre elles hi destaca ‘Camprodon’, de Joan Manén, que forma part del Dia Universal de la Sardana i la qual s’ha volgut incloure perquè el seu creador la va fer en el seu moment dedicant-la a la població ripollesa. Un total de 17 peces més acom-panyen a Camprodon a la progra-mació escollida per a l’ocasió, on s’ha previst el lliurament de dis-tincions a la mitja part per reco-nèixer a tots els socis esmentats anteriorment, inclòs també a la trobada sardanista.

RIPOLL JUDIT LECHÓN

VILALLONGA DE TER J.L.

RIPOLLÈS J.L.

EL RIPOLLÈS

AJUNTAMENT DE VILALLONGA DE TER

EL RIPOLLÈS


ES NETEGEN XEMENEIESde tot tipus

LLENYA, PELLET, GASOIL...

Jordi [email protected]

Tel. 649 41 77 23

SERVEI TÈCNICSERVEI TÈCNIC

Instal·lacionsd’estufes i xemeneies

des de 1992

ME 29EL MERCAT

CINEMACasal Camprodoní

HHHHH Obra mestra HHHH Molt bona HHH Bona HH Passable • Dolenta - Sense qualificar

Cinema Comtal Cinema Catalunya

QUO VADIS, AIDA?Bòsnia i Hercegovina, 2020. 104 min.De Jasmila Zbanic. Amb Jasna Djuricic, Izudin Bajrovic, Boris Ler, Dino Bajrovic i Boris Isakovic.HHH

Bòsnia, juliol de 1995. L’Aida treballa com a traductora per a l’ONU a la petita ciutat de Srebrenica. Quan l’exèr-cit serbi ocupa el poble, la seva família està entre els milers de persones que busquen refugi en els camps de l’ONU. Com que participa en les negociacions, l’Ai-da té accés a informació important.Drama. Bèl·lic.Dissabte i diumenge a les 18 i les 22 h.

CRUELLAEls Estats Units, 2021. 134 min.De Craig Gillespie. Amb Emma Stone, Emma Thompson, Joel Fry i Paul Walter Hauser.HHH

Ambientada al Londres dels anys 70, en plena revolució del punk rock, la pel·lícula mostra a una jove estafadora anomenada Estella, així com la sèrie d’esdeveniments que la porten a assumir el seu costat malvat i a conver-tir-se en l’estrident i venjativa Cruella.Thriller. ComèdiaDissabte a les 17.30 h.

UNO DE NOSOTROSEls Estats Units, 2020. 114 min.De Thomas Bezucha. Amb Kevin Costner, Diane Lane, Jeffrey Donovan i Booboo Stewart.HHH

Després de sofrir la pèrdua del seu fill, el xèrif jubilat George Blackledge i la seva dona Margaret deixen el seu ranxo en Montana per a tractar de rescatar al seu net a Dakota. El nen està sota la tutela de la poderosa família Weboy.Thriller. DramaDissabte a les 20.15 h ; Diumenge a les 19.45 h; Dilluns a les 20.30 h.

NOMADLANDEls Estats Units, 2020. 108 min.De Chloé Zhao. Amb Frances McDormand, David Strathairn, Linda May, Charlene Swankie, Bob Wells, Gay DeForest i Patricia Grier.HHH

Una dona, després de perdre-ho tot durant la recessió, s’embarca en un viatge cap a l’Oest americà vivint com una nòmada en una caravana. Després del col·lapse econòmic que va afectar també la seva ciutat a la zo-na rural de Nevada, Fern presa la seva camioneta i es posa en camí per a explorar una vida fora de la societat convencional, com a nòmada moderna.DramaDissabte a les 22 h.


ME30 EL MERCATSUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 10 AL 16 DE JUNY DE 2021

TV RIPOLLÈSProgramació del 3 al 9 de juny de 2021

07.00 NEX Matí

09.00 Fet a mida

11.00 El Magazín

11.45 Música.cat

12.00 Avanç Informatiu Ripollès

12.15 Connecti.cat

13.15 La Tertúlia del Magazín

14.00 Comarca Informatiu

14.25 El temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria

16.00 Caminant per Catalunya

16.30 Fet a mida

18.30 Gaudeix la festa

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín


21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona


23.30 Teló de fons

00.00 Connecti.cat


01.30 El Magazín

02.30 La Tertúlia

03.15 Fet a mida

05.15 La Porteria


edició cap de setmana

09.00 El Magazín


11.00 Missa des de Montserrat

12.30 Teló de fons

13.00 Aventura


13.45 Musica.cat



14.30 Excel·lent

15.00 Paisatges encreuats

15.30 En joc

20.30 NEX Cap de setmana


21.30 El nou temps del Picó

22.30 Al Dia Girona

23.00 De vall a vall

23.30 Aventura

00.00 Torna-la a tocar, Sam

00.30 Que n’aprenguin

01.00 Barcelonautes

01.30 La clau de la nostra història

CONNECTI.CATCada tarda de dilluns a divendres connectem amb les televisions locals catalanes per conèixer històries i projectes d’arreu. Aquest dijous coneixerem el Projecte Rossinyol a Ripoll.Cada dia a les 19 h.

DE VALL A VALLEls alcaldes i alcaldesses de la comarca ens apropen l’actualitat dels seus municipis en un entrevista de la mà de Judit Lechón.Dimarts a les 16 h i a les 21.15 h.



09.00 El Magazín

10.00 Clínica Integral

11.00 El Magazín

11.45 Música.cat

12.00 Connecti.cat

13.00 Teló de fons

13.30 Aventura




15.00 Només esport

15.30 Excel·lent

16.00 The weekly mag

18.00 Bàsquet en joc

20.30 NEX Cap de setmana

21.00 Al Dia Girona

21.30 Quina canalla

22.00 De sol a sol

22.30 15a Nit de castells

00.00 Misteris amb el dr. Darbó

02.30 Teló de fons

07.00 NEX Matí

09.00 Fet a mida

11.00 El Magazín

11.45 Música.cat


12.15 Connecti.cat



14.25 El temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria

16.00 Excel·lent

16.30 Fet a mida

18.30 Els vint-i-cinc

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín

21.15 Excel·lent

21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 Els vint-i-cinc

23.30 Tu qui ets? I ara què?

00.00 Connecti.cat


01.30 El Magazín

02.30 La Tertúlia

07.00 NEX Matí

09.00 Fet a mida

11.00 El Magazín

11.45 Música.cat


12.15 Connecti.cat



14.25 El temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.30 Fet a mida


19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín


21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona


23.30 La clau de la nostra història

00.00 Connecti.cat


01.30 El Magazín

02.30 La Tertúlia

03.15 Fet a mida

05.15 La Porteria

07.00 NEX Matí

09.00 Fet a mida

11.00 El Magazín

11.45 Música.cat


12.15 Connecti.cat



14.25 El temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.30 Fet a mida

18.30 Només esport

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín


21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 Només esport

23.30 Patrimonis

00.00 Connecti.cat


01.30 El Magazín

02.30 La Tertúlia

07.00 NEX Matí

09.00 Fet a mida


11.30 Excel·lent


12.15 Clínica integral



14.25 El temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria

16.00 Aventura

16.30 Fet a mida

18.30 De sol a sol

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín

21.15 Aventura

21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 El nou temps d’en Picó

00.00 Connecti.cat


01.30 El Magazín

02.30 La Tertúlia

DESCOBRIR MATAMALA TOT CAMINANT PER CATALUNYA AMB ANTONI LLAGOSTERA

El programa Caminant per Catalunya no deixa de descobrir-nos magnífiques rutes arreu del territori, també pel Ripollès. En el nou programa d’aquesta setmana voltarem pel terme de

Les Llosses tot descobrint les masies, els camins ramaders i les tradicions més arrelades al territori. De la mà d’Antoni Llagostera viurem una ruta amb els colors brillants de la primavera i els ra-mats de vaques guarnint el paisatge.

Dijous a les 16 h i a les 21.15 h.

Dijous 10

Diumenge 13

Dissabte 12

Dimecres 16

Divendres 11

Dimarts 15Dilluns 14

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

ESPORTSLlums, càmeres, Olla de Núria

La cursa de muntanya reunirà a més de 800 corredors de 19 nacionalitats diferents i alguns de primer nivell internacional

Serà la primera prova del campionat Golden Trail World Series d’enguany, que organitza la marca Salomon

QUERALBS | ROGER SALADRIGUES

L’Olla de Núria ja escalfa mo-tors per acollir un dels esdeve-niments més importants del ca-lendari de curses de muntanya. Després que l’any passat no se celebrés per culpa de la pandè-mia, enguany torna amb més força que mai. Durant aquest cap de setmana, uns 820 cor-redors de 19 nacionalitats dife-rents passaran per l’emblemà-tica Vall de Núria per competir en alguna de les modalitats que es disputaran. «Ha sigut un èxit brutal, en poques hores es van exhaurir les inscripcions i te-nim un nivell extraordinari», valora Jordi Godayol, vocal de la junta de la Unió Excursionis-ta de Vic i un dels responsables d’organitzar l’Olla de Núria. Alguns dels esportistes que prendran part de la sortida seran dels millors del món, ja que l’Olla Clàssica (de 21 quilò-metres i 1.900 metres de des-nivell), serà la primera prova de les Golden Trail Series, que organitza la marca Salomon. «Per a nosaltres és una mo-tivació, un reconeixement de tots aquests anys i una il·lusió tenir aquesta cursa de refe-

rent mundial», assenyala Go-dayol. Les suïsses Judith Wyder i Maude Mathys, com també la nordamericana Rachel Drake, són les principals estrelles que participaran en l’àmbit feme-ní, mentre que el noruec Stian Angermund, el suís Rémi Bon-net, el francès Thibaut Baroni-an, l’italià Davide Magnini o el polonès Bartłomiej Przedwo-jewski, ho són en el masculí. Pel que fa als catalans, destaca la presència de Núria Gil, Rag-na Debats, Jan Margarit, Aleix Domènech o Pere Rullan.L’Olla no només inaugurarà aquesta competició internacio-nal de trail, sinó que alguns dels seus recorreguts serviran per definir els campions catalans del 2021 de diferents modalitats de curses de muntanya. L’Olla Clàssica serà el Campionat de Catalunya Individual, mentre que la cronoescalada de dis-sabte serà el Campionat català de Curses Verticals 2021, de la Federació d’Entitats Excursi-onistes de Catalunya. Aquesta última, comptarà amb 4 qui-lòmetres i 900 metres. Totes les sortides s’efectuaran des de l’esplanada del santuari i els organitzadors hauran d’aplicar

Més de 1.200 valents completen la cursa d’Els Bastions de la Vall de Ribes

L’Abadessenc juga dos partits i el tercer lloc en quatre dies

Duel complicat de l’EFS Ripoll a fora contra el Padre Damian

Futbol sala i duatló a l’últim cap de setmana dels Jocs Emporion 2021

6a edició del Trofeu Vila de Ripoll puntuable per a la Copa Catalana

ES ES ES ES ESP32ESPORTS P33ESPORTS P34ESPORTS P35ESPORTS P36ESPORTS

WALDEN OUTDOOR SPORTS COMMUNICATION

El català Kilian Jornet competint en una edició passada de l’Olla de Núria

mesures a causa de la situació epidemiològica. Es farà un test d’antígens a tots els corredors i, durant la sortida, els respon-sables de l’esdeveniment es-tabliran una distància de dos metres entre els inscrits. En la

distància clàssica de 21 quilò-metres, com que hi haurà uns 600 dorsals registrats, es faran sortides esglaonades de 150 at-letes cada dos minuts per tal d’evitar aglomeracions al prin-cipi. El dissabte només es farà la

Vertical i diumenge la resta de curses. La primera sortida de la Golden Trail Series serà a les 9 del matí. També hi haurà espai per als corredors més joves en la setena edició de l’Olla Júnior i la desena de l’Olleta.

P32 ES ESPORTS

MOLLÓ | G. SÁNCHEZ

La Molló Trail del futur ha de ser una cursa més gran que la d’aquest 2021 però que, alhora, casi i respecti amb la naturale-sa del territori ramader i pagès que acull als corredors i del qual «n’estem molt orgullo-sos», segons la directora de la prova, Eva Martínez-Picó.De fet, la voluntat és que en un parell d’anys pugui formar part del circuit de la Copa Catalana, dins les competicions que or-ganitza la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). «Pensem que serà un al·licient perquè la gent pu-gui venir a la cursa», avança Martínez-Picó. A més, hi ha la voluntat «de millorar i ser més grans», segons la direc-tora de la cursa, però sempre conciliant la identitat ramade-ra amb la vocació de tenir una cursa de referència. Per això, en l’última edició de la

Primer pas per ser un referent esportiu, amb respecte pel territori de la Molló Trail

Novè lloc i triomf per equips

RIBES DE FRESER | G. SÁNCHEZ

Potser poques persones es po-dien pensar que més de 1.000 corredors i corredores partici-parien ja abans de començar l’estiu del 2021 en una cursa de muntanya com és el cas d’Els Bastions de la Vall de Ri-bes. Doncs així va ser el passat dissabte, en el marc de l’edició d’enguany de la prova, refor-mulada per part de l’organitza-ció que se n’ha fet càrrec, i amb noves ganes i energia per pre-sentar-se en societat.En total, 1.221 corredors que van prendre la sortida van tornar, al cap d’unes hores, a meta, a Ribes de Freser, des-prés d’haver completat algun dels circuits proposats: l’Ultra de 71 quilòmetres, la Marató de 51 quilòmetres o el Trail, de 21 quilòmetres.«La vaig fer fa dos anys, l’he gaudit més aquest 2021, en tenia moltes ganes», relatava

Aida Pérez, guanyadora de la Trail. «Content per la cursa, de l’organització i del recorregut, variat, amb parts tècniques i corredores», afirmava Jordi Comellas, segon classificat de la Marató, mentre que el gua-nyador, Santi Peña, exposava que portava «tres mesos fent entrenaments per aquesta cursa», aprofitant així el con-finament per treballar aquells

aspectes que necessitava mi-llorar més.Les xifres de corredors inscrits certifiquen el rècord d’Els Bas-tions, adaptat a les restriccions COVID-19, havent de promoure sortides per calaixos, protocols d’actuació en els avitualla-ments i limitacions a l’hora de repartir els premis. El director de la cursa, Pere Tutusaus, ja confirmava abans del cap de


Malgrat no acabar satis-feta en l’àmbit personal per la prova i sabent que «no arribava en el meu millor moment», l’ogas-senca Clàudia Tremps no va abandonar a la cursa Tenerife Blue Trail, dins la selecció catalana de cur-ses d’ultraresistència, en el Campionat d’Espanya de l’especialitat, el darrer cap de setmana. Va entrar novena a meta i, aquest resultat, juntament amb el de les seves companyes (amb el triomf de Marta Molist), va servir per gua-nyar la prova per equips en categoria femenina.

ELS BASTIONS

ROGER SALADRIGUES

INSTAGRAM CLÀUDIA TREMPS

Els Bastions superen la prova amb més de 1.200 corredors

La cursa vol ser un referent esportiu i de promoció turística

setmana que «la societat té ga-nes de començar a agafar una vida més normal i està clarís-sim que l’activitat esportiva és necessària i forma part de la solució de la pandèmia». Al mateix temps, exposava que l’objectiu d’Els Bastions és que puguin créixer encara més i que esdevinguin un referent esportiu i de promoció turísti-ca de la comarca. «Que la gent


ELS BASTIONS

Ultra (71 km)Masculí1. Marc Ollé ..........................8h 46m 56s2. Alejandro Villarino .......... 9h 4m 41s3. Quim Duran .....................9h 13m 14sFemení1. Roser Español ................10h 24m 17s2. Elodie Varraine .............10h 59m 53s3. Sabrina Solana ....................11h 1m 2s

Marató (51 km)Masculí1. Santi Peña ........................5h 36m 56s2. Jordi Comellas .................. 5h 42m 8s3. Quim Costa ......................5h 48m 43sFemení1. Cristina Vilarnau ............. 6h 45m 41s2. Natalia Rey ........................ 6h 47m 8s3. Esther Farré ......................7h 16m 38s

Trail (21 km)Masculí1. Ramón Fernández ............ 2h 2m 35s2. Kitu Vergés .......................2h 15m 22s3. Israel Rodríguez .............2h 22m 58sFemení1. Aida Pérez .......................... 2h 29m 5s2. Valérie Cayrol ..................2h 38m 43s3. Sònia Castellà ................. 2h 39m 41s

conegui el Ripollès com a un lloc ideal per venir a córrer i venir a fer activitat esportiva en família», afirma Tutusaus.

MOLLÓ TRAIL

Marató (43 km):Masculí1. Jordi Bes ............................. 3h 5m 36s2. Sergio Sanchez ....................3h 8m 1s3. Jordi Martín.....................3h 24m 59sFemení1. Clàudia Galícia ................. 3h 43m 11s2. Sophie Laplane ...............3h 49m 46s3. Cristina Juni .....................4h 10m 51s

Mitja Marató (21 km):Masculí1. Marc Pinsach ....................1h 36m 10s2. Albert Llonch ....................... -h -m -s3. Víctor da Costa .................... -h -m -sFemení1. Mercedes Arcos ................... -h -m -s2. Maria Sau .............................. -h -m -s3. Clàudia Bigas ........................ -h -m -s

cursa, celebrada el passat diu-menge, l’organització va pre-veure que en els punts on els corredors havien de treure la maneta dels tancats per poder passar, s’instal·lessin passos d’home per evitar haver de treu-re les manetes i «poder passar». També es va tenir en compte poder comunicar amb cura a tots els pagesos i ramaders afec-tats, el recorregut de la prova, perquè n’estiguessin al cas.En aquest context, Clàudia Ga-lícia i Jordi Bes, a la Marató (sen-se entrar a França i coronant el

Costabona, «que ja havíem fet fa temps i que els corredors enyoraven») i Marc Pinsach i Mercedes Arcos a la Mitja, van ser els més ràpids de la jornada. «Un recorregut molt corredor, amb bones vistes, estic con-tent», relatava Pinsach al final dels seus 21 quilòmetres.En total, gairebé 300 corredors van prendre la sortida des de la plaça del Conflent de Molló, el que suposa fer una valora-ció «molt bona», quan venien d’uns darrers anys amb pocs més de 100 inscrits a la prova.

«L’atractiu també l’ha gene-rat el fet que fa un any que no correm», reconeix Eva Martí-nez-Picó.Una Molló Trail 2021 que va comportar més feina d’orga-nització per complir amb el protocol COVID-19, amb me-sures a complir durant la prè-via, durant i després de la cur-sa de muntanya.

ELS BASTIONS

P33ESESPORTSDijous, 10 de juny de 2021

El Ripoll vol canviar la dinàmica dels darrers partits

La FEC Vall del Ter tanca la lliga amb dos partits ajornats

ST. JOAN DE LES ABADESSES | ROGER SALADRIGUES

L’Abadessenc afronta una set-mana complicada i a la vegada importantíssima si volen con-tinuar tenint opcions de lluitar per l’ascens. Els homes de Toni Garcia jugaran dos partits en quatre dies, sis punts clau que podrien determinar el futur de l’equip en el grup 18 de Tercera Catalana.El dijous 10, a tres quarts de nou del vespre, recuperaran el duel ajornat contra el Vilabla-reix, de la jornada 4, que no es va jugar per les fortes pluges que van caure a Sant Joan de les Abadesses. Sumar els tres punts a casa implicaria que el club pugés fins a la tercera posició del campionat. A més, es col·locarien a tan sols tres punts del líder, la Unió Girona. Diumenge tornaran a jugar a

casa contra el Sant Roc a les sis de la tarda. «Hem de seguir puntuant per estar a dalt», comenta el tècnic Toni Garcia.L’Abadessenc d’aquesta ma-nera buscarà la seva sisena victòria consecutiva, després que la cinquena arribés el pas-sat cap de setmana en supe-rar per un ajustat 1 a 2 el Sant

Ponç. Arnau Barnadas, a la pri-mera meitat, i Dani González, al començament de la segona, van avançar el conjunt blanc-i-negre, però quan semblava que estava pràcticament sen-tenciat, una diana del jugador local Biel Corominas va posar emoció quan restaven 20 mi-nuts per arribar al 90.

CAMPRODON | ROGER SALADRIGUES

A la FEC Vall del Ter de fut-bol 7 femení se li ha girat fei-na aquesta setmana. L’equip jugarà dos partits ajornats en qüestió de tres dies només. El divendres 11, les jugadores de Josep Canseco rebran a casa, a partir d’un quart de nou del vespre, el Base Llagostera i el diumenge 13, visitaran el Vallgorguina, a les 5 de la tar-da. Es tracten dels dos últims duels de la lliga que jugaran les de Camprodon, tot i que seran intranscendents, ja que no canviaran la classificació final. Les del conjunt ripollès són terceres amb 16 punts i a sis de les segones, el Mont-meló. Si aconseguissin la victòria en els dos encontres, les igualarien, però pel goal-average ocuparien el lloc de bronze perquè van empatar i perdre contra les vallesanes.

JORDI AMÀRITA

ROGER SALADRIGUES

ROGER SALADRIGUES

Setmana clau per l’Abadessenc

L’equip juga dos partits en quatre dies i pot col·locar-se tercer

RIPOLL| ROGER SALADRIGUES.

El Ripoll Club de Futbol visitarà el camp de la Vall d’en Bas Club de Futbol, el diumenge a les 4 de la tar-da. Els homes d’Adán Mori-llas buscaran sumar els tres punts després de dues der-rotes consecutives en els dos últims encontres que han jugat. En l’últim matx, el Ripoll es va acomiadar de la seva afició amb una dura derrota contra el Castellfo-llit per 0 gols a 3. El resul-tat va deixar un mal sabor de boca als jugadors de la capital del Ripollès, ja que a més de ser l’últim partit

que jugaven a casa en aquesta temporada, no van poder de-dicar-li la victòria a Joaquim Güell, soci del club que va tras-passar fa poques setmanes. Minuts abans que l’àrbitre fes sonar el xiulet, l’entitat ripolle-sa el va homenatjar fent una entrega d’una samarreta a la seva família, amb el seu nom, i amb una sacada d’honor. «Era un soci de tota la vida i li hem volgut fer un homenatge», explicava el president de l’en-titat Adán Morillas.

Una acció de joc en un partit que va jugar l’Abadessenc aquesta temporada

Durant l’homenatge que va fer el Ripoll

L’equip celebrant una victòria

CAMPDEVÀNOL | R.S.

El Campdevànol no passa pel millor moment de la tempo-rada. Els del Ripollès encade-nen sis partits sense guanyar i aquest dissabte a casa davant el Vilablareix buscaran sumar la seva sisena victòria d’aques-ta temporada en el grup 18 de Tercera Catalana. Els camp-devanolencs es veuran les cares amb un rival que ocupa la quarta posició per la cua i que podria arribar a l’encontre cansat i notar el desgast físic a l’encontre, ja que disputarà dos partits en tres dies per-què té un partit ajornat, pre-cisament contra l’altre equip de la comarca, l’Abadessenc. El conjunt campdevanolenc és novè a la classificació, des-prés de la desfeta del passat

cap de setmana. Els de verd no van poder superar el líder del campionat, la Unió Girona, que els va derrotar per 4 gols a 2. La primera meitat l’electrònic va mostrar la igualtat, però el tram final de la segona part els visitants es van desinflar i això ho van aprofitar els gironins. Els locals s’avançaven amb un gol matiner de Pol Bonet, però

en el minut 10, Omar situava les taules. El 37, els de Girona es tornaven a posar per da-vant amb una diana d’Andreu Castanyer, però de nou Omar empatava just a la segona part. L’empat va durar poc perquè onze minuts més tard, dos gols més anotats per Oriol Creixans i David González col·locaven el resultat final en el marcador.

JORDI AMÀRITA

El Campdevànol porta sis partits sense guanyar

El conjunt vol trencar la mala dinàmica

El Campdevànol durant un matx que va disputar a casa fa dues jornades

FUTBOL Tercera Catalana | Grup 18 | Jornada 5

CELLERA, C.F. A - FORNELLS, UE. A 1 - 3SANT ROC OLOT , C.F. A - ESCOLA F. GARROTXA A 2 - 0LES PLANES, C.F. A - FONTCOBERTA, U.E. A 2 - 2SANT PONÇ, AT. A - ABADESSENC, C.E. A 1 - 2VILABLAREIX FUTBOL CLUB A - LES PRESES, C.F. A 1 - 6BANYOLES CLUB AT. A - SANT PRIVAT D’EN BAS, F.C A 2 - 3ESCOLA F. GIRONÈS-SÀBAT A - SANT GREGORI, A.E. A 1 - 4UNIÓ GIRONA A.C.E. A - CAMPDEVÀNOL, U.E. A 4 - 2HOSTOLES, U.D. A - SANTA PAU, P. A 2 - 3

ClassificacióEquip PT PJ PG PE PP GF GC1.- UNIÓ GIRONA A.C.E. A 32 14 10 2 2 42 172.- SANT PRIVAT D’EN BAS, F.C A 30 14 9 3 2 38 153.- FORNELLS, UE. A 28 14 8 4 2 25 134.- ABADESSENC, C.E. A 26 13 8 2 3 27 205.- EF GARROTXA A 25 14 7 4 3 23 166.- LES PRESES, C.F. A 24 14 6 6 2 31 177.- FONTCOBERTA, U.E. A 23 14 6 5 3 29 248.- SANT PONÇ, AT. A 20 13 6 2 5 24 259.- CAMPDEVÀNOL, U.E. A 19 14 5 4 5 27 2510.- SANT ROC OLOT , C.F. A 19 13 6 1 6 21 2411.- SANT GREGORI, A.E. A 18 14 4 6 4 27 2112.- SANTA PAU, P. A 15 14 5 0 9 29 4213.- BANYOLES CLUB AT. A 12 14 3 3 8 20 3114.- ESCOLA F. GIRONÈS-SABAT A 12 14 3 3 8 22 3515.- VILABLAREIX FUTBOL CLUB A 11 13 2 5 6 14 2716.- LES PLANES, C.F. A 10 14 2 4 8 17 3217.- CELLERA, C.F. A 10 14 2 4 8 14 2918.- HOSTOLES, U.D. A 7 14 1 4 9 16 33

FUTBOL Quarta Catalana | Grup 27 | Jornada 4

FLAÇÀ, C.D. B - SERINYÀ, C.F. A 0 - 4

SANT MIQUEL CAMPMAJOR, U.E. A - VALL D’EN BAS CF A --

FUNDACIÓ ESPORTIVA PALAMÓS B - LA CANYA, A.E. A 2 - 2

BONMATÍ, C.F. A - OSOR, U.E. A --

CORNELLÀ DE TERRI, A.E. A - JOVENTUT SANT PERE MÀRTIR A 3 - 2

LES PRESES, C.F. B - CAMÓS, C.F. A --

RIPOLL CLUB FUTBOL A - CASTELLFOLLIT, U.E. A 0 - 3

PENYA ESPORTIVA MONTAGUT A - MAIÀ, CE A 5 - 0

Classificació

Equip PT PJ PG PE PP GF GC

1.- CORNELLÀ DE TERRI, A.E. A 25 9 8 1 0 33 6

2.- JOVENTUT ST. PERE MÀRTIR A 22 10 7 1 2 34 12

3.- PE MONTAGUT A 18 9 5 3 1 29 18

4.- CASTELLFOLLIT, U.E. A 17 10 5 2 3 24 12

5.- LES PRESES, C.F. B 16 9 5 1 3 20 11

6.- OSOR, U.E. A 15 9 4 3 2 26 19

7.- SERINYÀ, C.F. A 14 8 4 2 2 21 9

8.- RIPOLL CLUB FUTBOL A 13 9 4 1 4 27 20

9.- LA CANYA, A.E. A 13 9 4 1 4 22 20

10.- VALL D’EN BAS CF A 6 9 2 0 7 17 30

11.- FE PALAMÓS B 5 9 1 2 6 8 26

12.- FLAÇÀ, C.D. B 3 8 1 0 7 15 51

13.- MAIÀ, CE A 1 10 0 1 9 6 48

FUTBOL Femení Amateur F7 | Grup 3 | Jornada 10

MONTMELÓ UNIÓ ESPORTIVA,CF A - CAMALLERA, C.F. A 2 - 4BASE LLAGOSTERA CLUB FUTBOL A - VALLGORGUINA, F.C. A 0 - 0LLAVANERES, C.E. A - FEC VALL DEL TER A 1 - 6

ClassificacióEquip PT PJ PG PE PP GF GC1.- CAMALLERA, C.F. A 27 10 9 0 1 58 142.- MONTMELÓ UE,CF A 22 10 7 1 2 48 203.- FEC VALL DEL TER A 16 8 5 1 2 32 114.- VALLGORGUINA, F.C. A 6 7 2 0 5 25 335.- LLAVANERES, C.E. A 6 10 2 0 8 19 686.- BASE LLAGOSTERA CF A 0 7 0 0 7 12 48

P34 ES ESPORTS Dijous, 10 de juny de 2021

RIPOLL | G.S.

L’última jornada de la segona fase de Primera Catalana serà d’infart per als equips impli-cats en la permanència, per tal d’evitar el descens. Aquest cap de setmana, Bigues i Riells, HC Ripoll, CH Farners (12 punts) i CH Palafrugell (9 punts) ju-guen per evitar l’últim lloc de descens a Segona Catalana. De moment, hi ha tres equips que ja han certificat la baixada de categoria (La Garriga, CP Fol-gueroles i SD Espanyol), però queda encara una quarta plaça que enviarà un dels altres con-junts a Segona el curs que ve. Totes les casuístiques que im-plicarien que l’HC Ripoll tin-gués opcions de baixar passen perquè el Palafrugell guanyés

Un punt certifica de manera definitiva la permanència

Rabaseda cau eliminat dels ‘play-off’ per al títol

David Martí clou etapa com a director esportiu de la FEC Vall del Ter

RIPOLL | G. SÁNCHEZ

Aquest cap de setmana, l’EFS Ripoll de Primera Nacional gastarà una de les últimes ba-les per ficar-se de nou entre els equips capdavanters de la classificació. Diumenge, des de dos quarts de 8 del vespre, s’enfronta al Padre Damián, actual segon classificat de la lliga, amb cinc punts de mar-ge respecte dels ripollesos, els quals no han pogut revertir encara la dinàmica de derro-tes en les últimes jornades. A manca només de tres partits per disputar per a la majoria de conjunts, les opcions d’assolir el primer lloc són molt «bas-tant complicades», segons Juan Avilés (EFS Ripoll), però els homes de Carles Vigara no ho volen donar per impossible, de moment. De fet, tenint en compte que el darrer cap de setmana, l’EFS Ripoll no va jugar finalment contra el Teià Futbol Cinc B a l’Avellaneda (diumenge a la tara, com estava previst), això significa que als de la capital

encara els resten 12 punts per disputar en lliga. Els tres del matx del Teià B podrien caure del bàndol ripollès si la Fede-ració Catalana de Futbol Sala així ho determina. El mateix diumenge, el rival de l’EFS Ri-poll va comunicar que tenia un possible cas de COVID-19 a la plantilla i que no es des-plaçarien a disputar el partit. En el missatge, també s’ex-posava que no era necessari buscar una data alternativa per recuperar l’enfrontament,

fet que fa pensar que segura-ment l’EFS pugui rebre els tres punts del partit.A la Primera Territorial, l’EFS Ripoll B afronta aquest cap de setmana la darrera jor-nada de lliga (dissabte, a les 6 de la tarda a l’Avellaneda) contra el Bigues i Riells C. Com a molt, l’equip ripollès podria assolir la desena po-sició si és capaç de guanyar i en funció d’altres resul-tats, però el rival és el segon classificat de la lliga. El dar-

CAMPRODON | REDACCIÓ

La temporada que ve, David Martí ja no serà el director esportiu de la FEC Vall del Ter, ja que aviat encetarà una nova etapa en la seva carrera esportiva. Per això, des del club se li ha volgut agrair la seva feina i dedi-cació en aquests darrers

cinc anys, per consolidar el funcionament de la FEC Vall del Ter en les seves tres dis-ciplines (futbol, patinatge artístic i futbol sala). «Eter-nament agraït als clubs que m’han vist créixer, als jugadors, entrenadors, a la gent i a les famílies», escri-via en un missatge a les xar-xes socials.

EL RIPOLLÈS

DAVID MARTÍ

SAN PABLO BURGOS

Duel complicat a la pista del Padre Damian

diumenge que ve al matí al Bi-gues i Riells. Si això es produeix, abans del duel entre HC Ripoll i PHC Sant Cugat (diumenge a les 6) i entre CH Farners i SD Espanyol (el mateix dia i hora) hi hauria un quàdruple empat a 12 punts. Per tant, per salvar-se sense dependre de classificaci-ons particulars entre els equips empatats a punts o diferències de gols, l’HC Ripoll hauria de sumar com a mínim un empat contra el Sant Cugat, que no es juga res més que obtenir el pri-mer lloc simbòlic de la segona fase de la lliga. En cas que el Palafrugell ja no guanyi el seu partit, el conjunt de Màrius Doblas estaria sal-vat automàticament abans de disputar el seu enfrontament de la tarda.

L’EFS Ripoll es va quedar sense jugar contra el Teià B


L’aler ripollès del San Pablo Burgos, Xavi Rabaseda, ja no té opcions de lluitar pel títol de la Lliga ACB 2020/21. El seu equip va caure eliminat, el passat di-jous, en els quarts de final del ‘play-off’, que els enfrontava al Tenerife. Els canaris havi-en guanyat el primer enfron-tament de la sèrie al millor de tres partits a casa i van sumar el segon i definitiu triomf a la pista del San Pablo Burgos (68 a 92), per certificar la classifi-cació. Rabaseda va anotar tres punts i va capturar tres rebots en la derrota dels seus, en l’úl-tim partit de lliga per als seus interessos aquesta temporada. Aquest divendres, a tot estirar, ha d’estar definida la final de la Lliga ACB.

rer cap de setmana, l’EFS Ripoll B va perdre per un clar i contundent 11 a 0 a la pista del Tecla Futsal.

Serra, a les portes de la final del ‘play-off’ de Nacional


El jugador del Ripollès Humbert Serra no es va poder classificar amb el CP Voltregà per a la final del ‘play-off’ al títol de la Naci-onal Catalana. En el tercer duel contra el CP Congrés, el conjunt osonenc va perdre per 5 a 4 per culpa d’un gol a la pròrroga.

CP VOLTREGÀ

FUTBOL SALA Primera Nacional | Jornada 6

EFS RIPOLL A SERVYCAT - TEIÀ FUTBOL CINC “B” --

ESCOLA BETÀNIA PATMOS - PADRE DAMIÁN SSCC 7 - 4

MONTSANT SALA 5 - A.C.E. SANSUR 5 - 1

F.S. PRAT LA TERRAZA ALCALÀ - OLÍMPIC ARGENTONA PANS --

ALBELDA FUTSAL - F.S. UNIÓN LLAGOSTENSE MECMAN 3 - 5

Classificació

Equip PJ PG PE PP GF GC AVG S. PT

1.- ESCOLA BETÀNIA PATMOS 4 4 0 0 21 8 13 0 12

2.- PADRE DAMIÁN SSCC 6 4 0 2 21 16 5 0 12

3.- FFSU LLAGOSTENSE MECMAN 5 3 1 1 16 14 2 0 10

4.- F.S. PRAT LA TERRAZA ALCALÀ 4 2 2 0 9 6 3 0 8

5.- MONTSANT SALA 5 6 2 1 3 22 17 5 0 7

6.- OLÍMPIC ARGENTONA PANS 4 2 1 1 11 9 2 0 7

7.- EFS RIPOLL A SERVYCAT 5 2 1 2 12 12 0 0 7

8.- A.C.E. SANSUR 6 1 1 4 12 20 -8 0 4

9.- ALBELDA FUTSAL 6 1 0 5 11 23 -12 0 3

10.- TEIÀ FUTBOL CINC “B” 4 0 1 3 10 20 -10 0 1

FUTBOL SALA Primera Territorial | Jornada 10

FS LLINARS - CLUB ATHLETIC AGUILAR DE SEGARRA B 12 - 1

TECLA FUTSAL CLUB ESPORTIU - EFS RIPOLL SERVYCAT B 11 - 0

F.S. TELIC GROUP BIGUES I RIELLS ‘’C’’ - ATLETIC ARRAHONA “B” 6 - 1

A.E. CAN LLONG - OLÍMPIC ARGENTONA CARTONATGES PANS 3 - 6

PR SANT FELIU LLOBREGAT B - F.S. UNIÓN LLAGOSTENSE MECMAN “B” 3 - 5

CANADA PLACE - FÉNIX FS - A.E. CENTELLES 9 - 5

Classificació

Equip PJ PG PE PP GF GC AVG S. PT

1.- A.E. CAN LLONG 10 7 1 2 49 19 30 0 22

2.- F.S. TELIC GROUP BIGUES I RIELLS ‘’C’’ 8 7 0 1 51 12 39 0 21

3.- CANADA PLACE - FÉNIX FS 9 6 2 1 66 29 37 0 20

4.- ATLETIC ARRAHONA “B” 10 6 1 3 51 43 8 0 19

5.- FS LLINARS 10 6 0 4 55 31 24 0 18

6.- TECLA FUTSAL CLUB ESPORTIU 10 6 0 4 51 39 12 0 18

7.- F.S. UNIÓN LLAGOSTENSE MECMAN “B” 10 5 1 4 58 35 23 0 16

8.- OLÍMPIC ARGENTONA PANS 8 5 0 3 28 26 2 0 15

9.- PR SANT FELIU LLOBREGAT B 10 2 0 8 37 52 -15 0 6

10.- A.E. CENTELLES 9 1 1 7 20 42 -22 0 4

11.- CA AGUILAR DE SEGARRA B 8 1 0 7 12 111 -99 0 3

12.- EFS RIPOLL SERVYCAT B 10 1 0 9 20 59 -39 0 3

P35ESESPORTSDijous, 10 de juny de 2021

RIPOLL | G.S.

Ripoll i Campdevànol seran la seu del XXXIX Campionat de Catalunya de Pesca al Llançat 2021 aquest cap de setmana. Comptarà amb la participació d’una vintena de pescadors, segons han confirmat des de la Societat de Caçadors i Pesca-dors La Rama de Ripoll, tres dels quals són de la comarca: Bartolo Cortés, Jordi Cortés i Josep Gra-nados. Tant dissabte com diu-menge s’establiran quatre mà-nigues de competició (de 8.30 h a 10.30 h i d’11 h a 13 h al matí i de 15.30 h a 17.30 h i de 18 h a 20 h) i cada participant disposa-rà de quatre mànigues efectives de pesca segons sorteig. Hi hau-rà la meitat de trams de pesca (des del pont de la via del Freser

El Ripollès, seu del XXXIX Campionat de Catalunya de Pesca al Llançat 2021

250 participants en la 15a BTT Cavallera d’enguany

Una Ter Bike Experience amb força

Campió d’Espanya de futbol sala per a sords


El Ripollès acollirà el pròxim cap de setmana les últimes activitats de l’edició 2021 dels Jocs Emporion, dedicats a fo-mentar els valors de l’esport entre els més joves a les dife-rents comarques gironines. El Consell Esportiu del Ripollès ha previst per aquest cap de setmana la celebració d’un du-atló a Sant Joan de les Abades-ses (dissabte a les 5 de la tarda) i una trobada de futbol sala a Ripoll (diumenge a les 9.30 h a l’Avellaneda).El darrer cap de setmana, l’ac-tivitat esportiva es va concen-trar a la capital del Ripollès, amb la celebració d’una troba-da de patinatge al pavelló mu-nicipal i una de gimnàstica ar-tística, ambdues de conjunts, a l’Avellaneda. Pares, mares i familiars van te-nir l’oportunitat de veure els més joves de la comarca, fent les seves demostracions i ex-hibicions en públic. Un fet que ha estat poc habitual aquesta temporada de pandèmia. Tal

com expressava una de les mo-nitores de gimnàstica artística dels grups participants en la trobada, Esme Cabanach, «per a les nenes, que puguin anar a un altre poble, a demostrar el que han après durant tot l’any als seus pares, és impor-tant». «Han estat fent un tre-ball i ara era com l’examen, la prova final», va afegir.Totes i tots els esportistes van gaudir de la trobada, alguns amb més nervis que altres,

sota la supervisió dels tècnics i responsables del Consell Es-portiu del Ripollès. Durant les diferents trobades, però, es van haver de mantenir una sè-rie de mesures anti-COVID per garantir la seguretat de tots els participants. Entre aquestes, els grups no podien mantenir contacte entre ells i, per això, fins que un no acabava la seva actuació sobre la pista o el par-quet, no entrava el següent per fer la seva posada en escena.

SETCASES | REDACCIÓ

Èxit de participació en la dar-rera edició de la Ter Bike Ex-perience, la ruta ciclista no competitiva que transcorre per la Ruta del Ter des de Set-cases, origen del riu Ter, fins a la seva desembocadura a Tor-roella de Montgrí - L’Estartit. La novena edició va comptar amb 460 participants inscrits. A part de Setcases (foto), tam-


El ripollès Òscar Díaz ha tornat a Ripoll amb una medalla d’or al Campionat d’Espanya de futbol sala femení per a persones sor-des. El darrer cap de setma-na va disputar com a entre-nador aquesta competició, amb l’equip CDC Altatorre

(Madrid), que va tenir lloc a San Fernando (Cadis). En el primer partit, van empatar a un gol contra el CDC Coslada, però es van classificar gràcies als llan-çaments de penal. A la final, triomf contundent envers el Sevilla per 4 a 0. «Estic orgu-llós per la meva terra, Ripoll», exposava el mateix Òscar Díaz després de la competició.

EL RIPOLLÈS

ÒSCAR DÍAZ

BIKEABADESSES

Últimes activitats dels Jocs Emporion

La gimnàstica artística va ser protagonista el cap de setmana passat a l’Avellaneda

a Ripoll fins al pont de la Cabre-ta de Campdevànol) en relació amb els esportistes, que aniran en parelles i, mentre un pesqui, l’altra persona farà de control. Una competició que premia la pesca de la truita més grossa i

de més quantitat d’exemplars (que hauran de ser com a mínim de 17 centímetres). El reparti-ment de premis als guanyadors està previst per diumenge, a les 8 del vespre, al bar C-17 de la ca-pital del Ripollès.

Trobada de futbol sala a Ripoll i duatló a Sant Joan

ST. JOAN DE LES ABADESSES | G.S.

El Bikeabadesses es mos-tra «molt content» d’ha-ver pogut organitzar un any més la BTT Cavallera, en paraules d’un dels seus membres, Marc Llagostera. Va ser el diumenge, en la 15a edició de la trobada no competitiva, que va comp-tar amb dos recorreguts de 35 i 22 quilòmetres, respec-tivament. Les 250 inscrip-cions posades a disposició es van omplir sense proble-mes i, de fet, «molta gent va quedar fora». Tot i l’exi-gència dels dos traçats, els ciclistes van quedar «molt contents». La Federació Catalana de Ciclisme va

marcar una sèrie de mesures a tenir en compte per la CO-VID-19 i des de l’entitat de Sant Joan de les Abadesses exposen que poder tornar a celebrar trobades d’aquest tipus permet tenir la sensació que s’ha «pas-sat pàgina» i que es poden se-guir fent passes endavant.

CONSORCI DEL TER

bé es van programar sortides des de Manlleu i Girona, com s’havia fet altres anys.

P36 ES ESPORTS Dijous, 10 de juny de 2021


Ripoll es convertirà diumen-ge en un dels punts d’atracció del ciclisme de tot Catalunya. Serà gràcies a la disputa de la sisena edició del Trofeu Vila de Ripoll, en les categories Jú-nior (masculí i femení), Cadet i Elit i Sub23 Femení. Una pro-va que serà puntuable per a la Copa Catalana de cadascuna de les categories.La prova reunirà, doncs, al-guns dels millors joves ciclis-tes del panorama actual cata-là, que voldran sumar un bon resultat en el recorregut de 84 quilòmetres que es durà a ter-me, completant dues voltes a un circuit de 42 quilòmetres. Els participants iniciaran la ruta des del pavelló de l’Ave-llaneda i s’organitzaran dues sortides per categories: a les 10 del matí i a tres quarts d’1 del migdia.

EL RIPOLLÈS

Sisena edició del Trofeu Vila de Ripoll

Sortida des del Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès, a l’Avellaneda

Arxé i Serra, a la Copa


Els dos jugadors ripolle-sos del Club Patí Voltre-gà, Humbert Serra i Aina Arxé, afronten el pròxim cap de setmana la dispu-ta de la Copa del Rei i de la Reina, respectivament. Dues competicions que es juguen íntegrament a Galícia, amb el Liceo com a amfi trió, equip on tam-bé milita el jugador amb orígens a Ribes de Freser, Jordi Adroher. Precisa-ment, el Voltregà i el Liceo s’enfronten aquest dijous en els quarts de fi nal de la competició masculina (a tres quarts de 9 del vespre). Al quadre femení, el Vol-tregà té com a rival el Sant Cugat, un dels equips que li ha posat les coses compli-cades aquesta temporada. Les fi nals seran diumenge, en ambdós casos.

Grans judoques


Fins a 7 esportistes del Club Judo Ripoll van guanyar en les seves categories a la XXXII Lliga Esport-7 que es va celebrar el passat diu-menge a Manresa. Entre els més de 200 judokes de 6 a 12 anys, 13 eren membres del club ripollès, que va ob-tenir fi ns a 10 podis en total. «Una oportunitat per nor-malitzar la situació i co-mençar a tornar a una ac-tivitat normal», expliquen des de l’entitat.

CLUB JUDO RIPOLL

CLUB JUDO RIPOLL

Servei de notes de condol

ALTIMA97 270 27 21

P37GSGUIA DE SERVEIS

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

SALUT

SERVEIS

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]




DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

NOVA CONSULTAC. del Prat, 2 baixos de Ripoll.

NOU HORARIVisites dimarts i dissabte

a les 10.15 h.

Només els dies de visita

J 972 440 450C. Prat, 2 baixos · Ripoll

Q 667 665 800

ESPECIALISTA EN TRACTAMENT DEL DOLOR

Dr. J.M. de Ferrer

Tel. 669 406 411 | 629 082 101Clínica Sant Josep · Viccarrer Sant Segimon, 3

PRIVATS I MÚTUESAliança, Adeslas, Mútua General de Catalunya, Caser, Wintherthur...

629 594 340972 703 037

Progrés, 44 baixos A · Ripoll

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, bxs · RipollT/F: 972 70 02 31· [email protected]

CAMPDEVÀNOL616 232 754646 447 370

[email protected]

·Sortides guiades ·Activitats en família ·Packs complerts ·Formació i cursos ·Amants de la bona vida

Planifiquem, organitzemi conduïm persones a viure experiències

El RipollèsDescobreix

Perruqueries · Peluquerías · Hair shop

RIPOLLPl. Nova, 3

T. 972 714 038 carolbruguera_team_ripoll

OLOTC. Sant Ferriol, 12

T. 972 112 847 carolbruguera_team_olot

www.carolbruguera.com

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...

P38 GG GUIA GASTRONÒMICA Dijous, 10 de juny de 2021

• 200 g de mongetes del ganxet• 6 sardines• 1 tomàquet• 1 ceba tendra• 12 ous de guatlla cuits• Olives negres• Vinagre de xerès• 2 bitxos frescos• Julivert• Sal

Per a l’oli aromatitzat:• 500 ml d’oli oliva verge extra• Bitxos secs• Llavors de fonoll• Llavors de coriandre• Pebre negre en gra

INGREDIENTS


La nit anterior, posem en re-mull les mongetes. L’endemà, les escorrem i rentem sota l’ai-xeta. A continuació, les cuinem en una olla de pressió amb una culleradeta de sal el temps que indiqui l’envàs. Un cop cuites, les escorrem i reservem.

L’oli aromatitzatPosem en un pot amb tapa de rosca 500 ml d’oli i hi afegim bitxos secs al gust, uns grans de pebre i unes llavors de corian-dre i fonoll. Tapem el pot, però no del tot i el posem uns 30 mi-nuts al bany maria. Deixem re-fredar, colem l’oli i el reservem.

Les sardinesNetegem les sardines, en reti-rem el cap i la tripa i les anem

Empedrat amb sardines

disposant sobre una reixeta de cocció al vapor. Hi posem sal tant per dins i com per fora. Cui-nem les sardines al vapor uns 20 minuts. Traiem les sardines, les posem en un recipient fondo i les cobrim amb l’oli picant fi ns a l’hora de muntar l’empedrat.

El platPer muntar l’empedrat, posem en un bol les mongetes cuites, el tomàquet i la ceba picats, els ous de guatlla cuits partits per la mei-tat i les olives negres. Ho amanim amb sal, l’oli picant i vinagre de

xerès. Ho remenem bé i servim en plats. Disposem les sardines que teníem en oli damunt de les mongetes i acabem el plat amb uns bitxos frescos tallats a rodan-xes i una mica de julivert picat.Bon profi t!

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’ELRIPOLLĒS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12972 70 21 12

la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 12972 70 21 12

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMIC D’ELRIPOLLĒS

L’Èlia ha fet 6 anys.Felicitats Princesa!De part del teu germà Jordi, els papes, els avis i tota la família.

VIDA SOCIAL

Permolts anys!

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars

Reserves:

972 19 80 22639 97 56 [email protected]

elripolles.com/santuaridemontgronyTancat dilluns (excepte juliol i agost)

Hostatgeria i restaurant

Santuari de MontgronySantuari de MontgronyGombrèn

Restaurant Coll de Condreu

Tel. 972 444 319Ctra. Comarcal Vic a Olot km 38,5

17176 Sant Esteve d’en Bas (Susqueda)[email protected]

www.colldecondreu.com

Cuina Casolana

Pl. Gran, 4 · Ripoll · [email protected] · 972 70 00 01 · 649 24 02 17

r e s t a u r a n t

c u i n a c a s o l a n a

Menù diari i cap de setmana

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...

P39GGGUIA GASTRONÒMICADijous, 10 de juny de 2021

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMIC D’ELRIPOLLĒSla guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12972 70 21 12

C/ Beat Miró, 1T. 972 720 371 · 646 843 598

Sant Joan de les AbadessesPl. de la Dansa Campdevànol629 806 949 972 71 27 75

· Hamburgueses i frankfurts casolans· Frankfurt de 1/2 metre i de pam i quart· Tapes Variades· Tenim terrassa· Futbol i motos

Pl. Sant Eudald, 4 · RipollTel. 972 70 32 06www.elmoli.cat

BRASERIA - GRILL

St. Pere, 14 · 972 70 07 66Rocafi guera, 1 · 972 70 19 50Ctra. Barcelona, 66 · 972 70 01 25

DOLCERIA JUNYENT, [email protected]

Ripoll

CASA FUNDADA AL 1878CASA FUNDADA AL 1878

CUINA CATALANA DE PAGÈS · SERVEI DE BOTIGA

DISSABTEPOLLASTRES A L’AST I PLATS PER EMPORTAR

Ctra. Berga, s/n · Sora · elserradet.guiacat.cat

T 93 855 03 27

GRANJA • BARTapes • EntrepansCreps • Plat del Dia

Exposició de quadres itinerant

972 730 904C. Balmes, 4 · Campdevànol

Cal Grill

BAR AVINGUDA

T. 972 70 25 03Ctra. Barcelona, 72 · Ripoll

REST

AURA

NT

DE

TAPE

S

C. Sant Pere, 15 · RipollTel. 972 70 33 80

Obrim de dimartsa diumenge

a partir de les 19hTapes per emportar

Ripoll i comarca volen assumir un nou model de convivència · 2021. 6. 10. · la presentació...

Documents

Transcript of Ripoll i comarca volen assumir un nou model de convivència · 2021. 6. 10. · la presentació...