REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un...

19
REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible el procés de revolució liberal i burgesa

Transcript of REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un...

Page 1: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL

CAPITALISME I

1833-1868La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de

forma irreversible el procés de revolució liberal i burgesa

Page 2: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

1833-1843

Les regènciesPeríode de deu anys en què es va posar en marxa de manera definitiva i continuada la construcció de l’estat liberal espanyol.

Fets destacats:

Primera guerra carlina

Les Bullangues

Desamortització eclesiàstica de Mendizábal

Page 3: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

Regències:

1a. 1833: Mor el rei, Isabel és menor i Maria Cristina de Borbó actua com a regent. (+guerres carlines)

2a. 1840: El general Espartero després de la Primera Guerra Carlina neutralitza a M Cristina i es converteix en regent.

Page 4: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

Les guerres carlines

CAUSA:-Pragmàtica Sanció, 1830, abolició de la llei sálica dels borbons.

Carles Maria Isidre (germà) vs Isabel (II) (filla) Insurreccions a: País Basc, Navarra, Catalunya i Maestrat

Page 5: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

ISABELINS CARLINSAdministració i exèrcit Una part de noblesa i clergat

Pagesia

Eren els antics voluntaris reialistes.Noblesa, burgesia i classes populars urbanes.

Noblesa i clergat : els nostàlgics de l’Antic RègimPagesos: per la frustració del final de l’Antic Règim que els convertia en proletaris.

Qüestió foral

Es configura l’aliança entre les velles classes dirigents i la burgesia, que amb la monarquia i l’exèrcit fent-li costat inicia el procés de revolució liberal.

Page 6: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

Los fueros locales, fueros municipales o, fueros eran los estatutos jurídicos aplicables en una determinada localidad cuya finalidad era, en general, regular la vida local, estableciendo un conjunto de normas, derechos y

privilegios, otorgados por el rey, el señor de la tierra o el propio consejo. Fue un sistema de derecho local utilizado en la Península Ibérica a partir de la Edad Media y constituyó la fuente más importante del Derecho

altomedieval español. También fue utilizado en ciertas zonas de Francia.

• Navarra y el País Vasco, territorios forales

• Únicamente los territorios vascos y el reino de Navarra (fieles a Felipe V, de la nueva dinastía Borbón, precisamente de origen navarro) continuaron manteniendo su particularidad foral (régimen fiscal y monetario propio, aduanas, exención del servicio militar, etc.), que volvió a suscitar conflictos en la Edad Contemporánea como consecuencia de las guerras carlistas y se mantuvieron con distintas alternativas hasta su reformulación como autonomías según la Constitución de 1978 (Comunidad Foral de Navarra y el País Vasco).

• Tras la Tercera Guerra Carlista, mediante la ley de Madrid de 21 de julio de 1876 firmada por el rey Alfonso XII ,los fueros quedaron derogados unilateralmente, excepto en lo referente a especialidades fiscales y tributarias,aunque este monarca nunca los había jurado para ser su Señor. En los años finales del siglo XIX surgió un movimiento nacionalista vasco en torno a Sabino Arana y el PNV; mientras que en Navarra se desarrolló un movimiento de defensa de la foralidad (gamazada de 1893). Para las tres provincias vascas, la autonomía política fue parcialmente recuperada por el Estatuto de Autonomí a del País Vasco de 1936 redactado durante la Segunda República Española y que entró en vigor de forma precaria durante la Guerra Civil Española (1936-1939). El franquismo, bando vencedor y particularmente definido por el totalitarismo en la definición del estado, estaba además particularmente involucrado en la zona (Bilbao fue la capital económica durante la guerra y una de sus familias era la carlista), no sólo ignoró el estatuto, sino que suprimió las particularidades forales de las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa, respetando los de las fieles Álava y Navarra.

• Con la transición, la Constitución Española de 1978 reconocía la vigencia de los Derechos Históricos, y se redactaron los vigentes estatutos de autonomía: el Estatuto de Autonomía del País Vasco de 1979 y el Amejoramiento del Fuero de 1982. Además, internamente el País Vasco se organiza en tres diputaciones forales, con amplísimas competencias.

Page 7: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

Primera guerra carlina, 1833-1839- La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment al País

Basc, Navarra i Catalunya. - Al País Basc va estar dirigida per Tomás de Zumalacárregui.- A Catalunya per Ramon Cabrera i Grinyó.

- 20 juny 1833, don Carlos es nega a jurar lleialtat a la seva cunyada (M Crisina de Borbó-Dues Sicílies)

- 2 d’octubre 1833 els voluntaris reialistes proclamen a Carles rei d’Espanya

- Els Carlins en cap cas aconsegueixen generalitzar el conflicte per tot el territori.

- Dominen únicament zones rurals. - Es formen com a guerrilles.

- Zumalacárregui mor a Bilbao al 1835. - Progressivament els carlistes seran sempre vençuts per l’exèrcit

liberal del general Espartero

Page 8: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

1837-1839- El combat es trasllada al Maestrat- Es crea una divisió dins la ideològica dins del carlisme:

– Transaccionistes (partidaris d’arribar a un acord amb els liberals)

– Intransigents (=la direcció política més propera a Don Carlos i part de pagesia)

=*1839, General Maroto (cap transaccionistes) firma

el Conveni de Bergara amb el general Espartero: fi de la guerra al País Basc.

*1840 acaba la guerra a el Maestrat.

Page 9: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

La regència de Maria cristina1832: El govern de Francisco Cea Bermúdez, (absolutistes moderats)Reformes: divisió provincial d’Espanya (49)

Vol el restabliment del sistema del despostisme il·lustrat.

1834: Serà substituit per Martínez de la Rosa al 1834. (liberal moderat)

1834: promulgació de l’Estatut Reial

Page 10: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

1834: promulgació de l’Estatut ReialEstatut moderat per que:

-No reconeix el principi de sobirania nacional.-És una carta atorgada.-Les Corts estaven en mans dels privilegiats.-El dret electoral estava restringit.-La Corona tenia amplíssims poders.

Reformes van ser insuficients..................

Page 11: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

ESTATUT REIALLes noves corts creades per l’Estatut Reial constaven de dues cambres: la dels pròcers (formada pels grans d’Espanya, per religiosos i per notables de designació reial) i la dels procuradors, els membres de la qual havien d’acreditar una renda mínima de 12000 rals i eren elegits per sufragi indirecte i censatari. En un país de 10 milions de persones, només tenien dret a vot en primera instància unes 16000, que al seu torn elegien els 950 electors de partit, encarregats d’elegir, en segona instància, els procuradors. La convocatòria i la dissolució de les corts corresponia exclusivament al rei la funció d’aquestes es reduïa a votar els impostos i a discutir les qüestions que el monarca proposés.

Page 12: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

les tendències polítiques es consoliden

MODERATS PROGRESSISTES

- Sobirania compartida: Corts + Corona- Poder legislatiu: Corts- Poder executiu: Govern- Dret d’intervenció política: Corona- Dret de sufragi: noblesa territorial i alta burgesia.

- Sobirania nacional: Corts- Corona: no intervenia en

la política exceptuant el dret de dissoldre les Corts.

- Sufragi censatari d’àmplia participació electoral.

- Defensa de les llibertats públiques i privades.

Page 13: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

(a causa del caràcter moderat del govern...)

1835progressistes fan nombrosos aixecaments

urbans : pronunciamientos.

Es formaren milícies i juntes revolucionàries

Page 14: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

• Les revoltes popular es fan en contra dels propers al carlisme.

• A Catalunya: aldarulls o bullangues: Reus i Barcelona:– Assassinat del general Bassa– Crema de nombrosos convents– Incendis de fàbriques (Vapor Bonaplata)

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per107684578.htm

http://www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/bulla1.htm

JUNTA

Page 15: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

1835, Maria Cristina nomena cap de govern a

Mendizàbal (liberal progressista) Reforma l’Estatut Reial de 1834 i busca els recursos financers per crear un exèrcit per lluitar contra el carlisme.

I inicia un programa de reformes: -Desamortització eclesiàstica: supressió dels ordes religiosos i confiscació dels seus béns per l'Estat.

Page 16: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL1790-1853Polític i economista nascut a Cadis, era un fidel partidari del liberalisme progressista, i va participar activament en la insurrecció de Riego amb què es va obrir el Trienni Constitucional (1820-1823).Condemnat a mort per Ferran VII l’any 1823, va marxar a l’exili a Londres, on es va dedicar a activitats mercantils.Tornà a Espanya l’any 1835 i va ser president del Consell de ministres en el període 1835-1836. La seva obra més important va ser la desamortització eclesiàstica, acció amb la qual es va guanyar l’animadversió dels sectors catòlics de la societat.

Page 17: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

LA DESAMORTIZACIÓNProceso político y económico de larga duración en España (1766-1924), en el cual la acción estatal convirtió en bienes nacionales las propiedades y derechos que hasta entonces habían constituido el patrimonio amortizado (sustraído al mercado libre) de diversas entidades civiles y eclesiásticas para enajenarlos inmediatamente en favor de ciudadanos individuales. Las medidas estatales afectaron a las propiedades plenas (fincas rústicas y urbanas), a los derechos censales (rentas de variado origen y naturaleza), y al patrimonio artístico y cultural (edificios conventuales, archivos y bibliotecas, pinturas y ornamentos) de las instituciones afectadas.La desamortización pretendió la formación de una propiedad coherente con el sistema liberal, es decir, la instauración de la propiedad libre, plena e individual que permitiera maximizar los rendimientos y el desarrollo del capitalismo en el campo.

http://www.arrakis.es/~jmra/desamort.htm

Page 18: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

A su Majestad la Reina Gobernadora:

"Señora, vender la masa de bienes que han venido a ser propiedad de la Nación, no es tan sólo cumplir una promesa solemne y dar una garantía positiva a la deuda nacional, es abrir una fuente abundantísima de felicidad pública; vivificar una riqueza muerta, desobstruir los canales de la industria y de la circulación; apegar al país por el amor natural y vehemente a todo lo propio; ensanchar la patria, crear nuevos y fuertes vínculos que liguen a ella; es, en fin, identificar con el trono excelso a Isabel II, símbolo de orden y de la libertad. No es, señora ni una fría especulación mercantil, ni una mera operación de crédito. . . El decreto que vaya a tener la honra de someter a la augusta aprobación de V. M. sobre la venta de bienes adquiridos ya por la nación, así como en su resultado material ha de producir el beneficio de minorar la fuerte suma de la deuda pública, es menester que en su objeto y aun en los medios por donde aspire a aquel resultado, se encadene, se funde en la alta idea de crear una copiosa familia de propietarios, cuyos goces y cuya existencia se apoye principalmente en el triunfo completo de nuestras actuales instituciones".

Febrero de 1.836Juan Álvarez de Mendizábal

http://www.historiasiglo20.org/HE/texto-mendizabal.htm

Page 19: REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME I 1833-1868 La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de forma irreversible.

1836

Pronunciamiento de caire progressista en defensa de la Constitució de 1812:

El motí de la guarnició de la Granja

Abolició de l’Estatut ReialReinstauració Constitució de Cadis