REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

Renaixement: és un moviment cultural que ocorre a Itàlia al s.XV, més tard a Espanya (s.XVII)

L’home passa a ser el centre del tot (ocupa el lloc de Déu)

L’edat mitjana, pels del Renaixement, és un període on no passa res, etapa fosca, perjudici, dogma… i és diu “renéixer” perquè es tornar a agafar la cultura clàssica (Aristòtil, Plató…)

Canvia tot, el model social i científic (Revolució científica).

L’aristocràcia té el poder, per tan no volen canviar les idees.

La revolució científica del s.XVI i XVII:

Comença amb Copèrnic i al cap de 150 anys acaba amb Newton. Hi ha un capgirament total dels principis científics.

1. Copèrnic: inicia la revolució científica. Diu que per raons místiques el Sol és el centre de l’Univers i no la Terra (teoria heliocèntrica). El Sol és un cos perfecte per tan ha de ser immòbil i al centre, i té racionalitat, creativitat (característica humana que més es valora). Aquesta nova teoria es acceptada per què faciliten tots els càlculs.

2. Kepler: astrònom3. Galileu: físic. Fa canvis en el model del coneixement i dóna les idees

inicials de la ciència actual. Utilitza el mètode deductiu (casos concrets). I diu, que l’home només és capaç de comprendre la realitat amb el llenguatge matemàtic.

4. Newton: Astrònom i físic. Considerat potser el més gran científic de la historia. Acaba la revolució científica i dóna amb moltes de les respostes que s’havien plantejat durant la revolució científica.

Abans del Renaixement hi havia dos mons:o Món sublunar (física): la matèria és la convinació de l’aigua, el

foc, la terra i l’aire (elements bàsics)o Món supralunar (astronomia): la matèria és la convinació de

l’aigua, el foc, la terra, l’aire i l’èter (matèria eterna que no es gasta)

Al Renaixement: l’univers passa a ser una unitat, un sol món (UNUM VERSUS)

Vida: principi innat de moviment propi

Edat Mitjana Revolució científicaConcepte Filosofia (coneixement ampli) Ciència (coneixement específic)

Cosmos (conjunt ordenat de coses) UniversMètode Inductiu (empirisme) probabilístic

(casos particulars i informació dels sentits experiència empírica)

Deductiu (racionalisme) certesa quasi absoluta, basada en axiomes (deducció lògica).La ment humana crea per ell mateix el coneixement i crea del no res

Objectiu Amor (conèixer la casa en que habito)

Predir (poder)

Autor representati

u

Aristòtil Plató

Funció Contemplativa Millorar, transformar, beneficiar-nosValor Fidelitat Llibertat

Concepció del món

Concepció organista del món (ciència teològica):El cosmos és un gran organisme i cada part d’aquest té vida (és com un gran animal)

Cada part sap que ha de fer (funció)

Moviment regulat des de dins Tot està relacionat, totes les

parts es complementen per obtenir equilibri

El lloc determina la funció La naturalesa s’explica

seguint la conducta del que fa l’home. Tot el que fa és un principi vital (projecte)

Es basa en la teoria de la substància d’Aristòtil: tot el que existeix Aristòtil ho anomena substància. Una substància és quelcom que té un conjunt de capacitats. Tenir una potencia significa sentir la necessitat interior de desenvolupar-la i això Aristòtil ho anomena vida.

Concepció mecanicista del món: Del món tancat al món obert:

substitució del món tancat, ordenat, jerarquitzat de la concepció organista per un món obert i il·luminat, obra de Déu però no diví

Consideració matemàtica del món: la naturalesa es redueix a allò que és susceptible de tractament quantitatiu

Desantropomorfizació del món : éssers humans i món són dues realitats absolutament diferents. El món és pura matèria extensa sotmesa a lleis científiques immutables que poden ser descobertes pel coneixement humà.

Utilització de l’experimentació en la investigació científica

ANTROPOLOGIA

Antropologia: discurs filosòfic que estudia en què consisteix ser humà (és capaç de treballar amb realitats simbòliques)

Una de les condicions de ser humà és la de ser ciutadà

Antropologia filosòfica Història

Homer (autor grec): cultura oral que passa de generació en generació. Escriu la Ilíada i la Odissea (relata la última part de la guerra de Troia) construir una memòria història i així una unió, una cohesió de grup, perquè l’ésser humà necessita poder construir un relat i explicar-lo. L’humà necessita sentir-se amb un grup i estar en contacte sinó embogeix, i també necessita posar un origen comú (una data d’inici).

L’ésser humà està entre la divinitat i l’animal. És un ésser infeliç perquè a trencat amb les seves arrels, la seva innocència i el seu origen (animal) però tampoc ha arribat a la perfecció (món diví), per lo tan és un ésser insatisfet amb si mateix, i així ho diu la seva naturalesa. En el moment que l’humà s’aixeca de peu perd la protecció i la reproductivitat però guanya la visió i amb ella la percepció de l’espai temps i les mans (creativitat). I amb això crea la cultura (que aquesta serveix per fer front a la intempèrie moral, i està composta per unes eines com la poesia, la música, la pintura...)

Relació entre humà i animal = Totem (sentiment de sentir-nos units. Som animals gregaris).

Som descendents d’un animal dels quals hem heretat els comportaments psíquics.

L’ésser humà intenta explicar qui és a través de la pregunta “Quin lloc ocupo?”

Opció de resposta fins a Darwin : s’elabora una classificació del cosmos. Posen nom a tot el que existeix i ho classifiquen, per tan elaboren un ordre i apliquen un criteri. Les primeres classificacions les fa Aristòtil.

Cada animal representa un model etern i perfecte i té una essència (allò que fa que la cosa sigui el que és).

Espècie: grup o conjunt d’individus que tot i tenir característiques individuals i concretes comparteixen característiques comunes que defineixen la espècie, i per tan constitueixen la essència individual i col·lectiva.

Home: animal racional

- Fixisme: manifestació del dualisme. Totes les coses que existeixen són una còpia, un reflexa d’una determinada essència (Plató). Tot el món sorganitza en un esquema classificatori i d’una manera fixa

o Món intel·ligible o de les essències: són els conceptes , i aquests

els creem amb a ment, per tan és eterna i perfecta. Engloba els conceptes que existien, els que existeixen, els que existiran, i tots els que podrien haver existit i no existiran mai.

o Món sensible o material: són la còpia temporal i efímera de

l’essència, per tan és imperfecta i exclusiva. Són les diferents manifestacions de l’essència.

Opció de resposta després de Darwin :

- Evolucionisme: Tots els éssers vius procedeixen d'uns altres (antecedents comuns).

Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules, per tant, tots estan fets del mateix material.

L'evolució gradual de les espècies s'explica mitjançant l'acció conjunta dels següents factors:

-mutacions fortuïtes-recombinació de gens en el si d'una població-selecció natural-aïllament genètic

Antropologia Filosòfica de Plató

Plató és un filòsof grec del segle VII.

És de família rica i el seu mestre és un pitagòric (creadors de les matemàtiques)

- Pitàgores: indi del s VII, és un mestre espiritual de religió indú l’ésser humà és una ànima eterna, que ha caigut en una presó (cos). Si no resolen el seu error en aquest món, quan el seu cos es gasti tornaran en un altre cos (reencarnació).

Pitàgores ensenya com purificar-se i tornar a l’estat de perfecció:

Neutralitzar la importància del cos : no obeir-lo i acostumar-lo al mínim. Potenciar l’ànima : l’anima es complau amb les coses que són com elles

perfectes, immutables i immaterials.A la Terra hi ha dues matèries amb aquestes condicions:

o Matemàtiques

o Música: art immaterial per excel·lència

- Dualisme antropològic o Pitagòric: L’ésser humà és la reunió de dues coses realment diferents i incompatibles: ànima i cos.

Dual doble Isme teoria de

La vida humana és sempre insatisfacció. És una lluita interna. l'ésser humà és el conjunt de 2 elements incompatibles, el cos i l'ànima.

Antropologia Filosòfica d’Aristòtil:

Humà animal racional. No és qualsevol animal, sinó aquell que pensa.

Tota substància natural té un conjunt de capacitats i té la necessitat interior de desenvolupar-les. Per tan, l’ésser humà té la necessitat de penar.

Tots els éssers vius tenen ànima vegetativa (capacitats pròpies de la vida funcions vitals: nutrició, reproducció i relació), en hi ha que també tenen ànima sensitiva (poden captar la realitat a través dels sentits i tenen la capacitat motora), i dins d’aquests en hi ha uns pocs que tenen la capacitat racional (poden crear una realitat virtual, en el pensament)

- Diferència específica: tota substància té una “obligació, objectiu” dins del cosmos. És allà perquè ha de ser allà. Hi ha un lloc per cada cosa, i la cosa fa la funció del seu lloc.

Per Aristòtil no existeix una ànima sense cos, cos i ànima sempre van junts (Monisme)

- Paradigma: patró, model, esquema, estructura...

- Cosmos: conjunt ordenat de coses

- Organisme: conjunt de parts vives que interactuen entre elles

- Ciència: tipus de coneixement que utilitza el mètode hipotètic-deductiu i que vol intervenir en la realitat i serveix per predir.

- Tècnica: manera de fer una cosa, manera d'intervenir en la realitat.

- Cosmogonia: descripció de com és el món. ( Copèrnic i Galileu)

- Epistemologia: teoria del coneixement ( Galileo)