LA REVOLUCIÓ RUSSA

1917

1953

ACTIVITATS PRÈVIES

Intenta indicar el significat dels següents conceptes:

l  COMUNISME

l  SOVIET

l  TSAR / TSARISME

l  U.R.S.S.

l  DUMA

l  PLANIFICACIÓ ECONÒMICA

Què et diuen els següents noms:

l  STALIN

l  LENIN

l  NICOLAU II

Amb quins conceptes de la columna de l’esquerra els relacionaries?

ACTIVITATS PRÈVIES (II)

Digues si les següents afirmacions són verdaderes o falses: 1.  El tsar Nicolau II va morir de càncer 2.  Lenin va succeir Stalin en el poder 3.  La Revolució Russa no va tenir repercussions més enllà de les seues

fronteres. 4.  La Revolució Russa mai no va questionar l’existència de la propietat

privada. 5.  L’epicentre de la Revolució Russa fou la ciutat de Moscou. 6.  El nou estat que va sorgir de la Revolució Russa es va organitzar

territorialment de manera federal. 7.  El nou estat que va sorgir de la Revolució Russa va rebre el nom de

“Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”.

CONSIDERACIONS INICIALS

l  Fet cabdal de la història contemporània

l  Pr imera expe r i ènc i a

triomfant de revolució social i implantació d’un model social, econòmic i polític alternatiu al sistema socio-econòmic dominant: el comunisme.

CONSIDERACIONS INICIALS

l  Des d’un punt de vista rus, la revolució derivava d ’unes condic ions mol t p e c u l i a r s : l a R ú s s i a tsarista.

l  ... però contràriament a allò que havia previst Marx, la primera revolució socialista de la història no es va produir en un país altament industrialitzat y un proletariat força desenvolupat.

CONSIDERACIONS INICIALS

l  Des d’un punt de vista europeu i mundial: ‘contagi revolucionari’ en un contex t de c r i s i ( G u e r r a M u n d i a l i postguerra). Exemple a seguir.

l  ‘ M e s s i a n i s m e

revolucionari’ l  Nova potència: URSS

La revolució russa de 1917 va culminar amb la instauració del primer règim socialista del món. El projecte socialista marxista, la revolució obrera i la dictadura del proletariat, va convertir-se en realitat possiblement en un país que mai hagués pensat Marx.

La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia pseudoliberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va acabar essent una república socialista obrera.

La constitució de l'URSS, el primer estat comunista del món, tingué una gran transcendència a nivell mundial. Per primera vegada s'obria una alternativa al sistema liberal-capitalista sorgit de les revolucions burgeses d'arreu del món. El món es dividí entre seguidors i detractors del nou sistema.

La Revolució Russa és un dels principals esdeveniments del segle XX, i molts dels fenomens i episodis d'aquest segle (revolució xinesa, divisió d'Alemanya, guerra freda, revolució castrista a Cuba, guerra a l'ex-Iugoslàvia, etc.) no es podrien entendre sense fer-ne referència.

L'aventura comunista soviètica, encetada el 1917, acaba el 1991, amb la dissolució de l'URSS. Des d'ençà, el comunisme ha perdut força, però segueix essent un somni per a molts defensors de la llibertat i la igualtat social.

FITXA BÀSICA

ü  Context: tsarisme i WWI

ü  Revolució social

ü  Cronologia: febrer a octubre de 1917:

Febrer: enderrocament del tsarisme i República

Octubre: revolució bolxvic i naixement de l’URSS

ü  Geografia: epicentre: Sant Petersburg

ü  Naturalesa ideològica: marxisme - leninisme

CONCEPTES

SOVIET

BOLXEVIC

MENXEVIC

DUMA

KOLJOS

SOVJOS

RÚSSIA TSARISTA (1861 – 1917)

Economia endarrerida

•  Agricultura tradicional. Abolició de la servitud, 1861, Alexandre II.

•  Industrialització feble, molt localitzada i participada.

Societat tradicional

Autocràcia tsarista

Precària organització política i militar

Alexandre II, 1865 - 81 Alexandre III, 1881 -94 Nicolau II, 1894 - 1914

ERA DE LES REFORMES

•  Revolució de 1905: p s e u d o -cons t i t u c i ona l i sme (1906 – 1914)

•  Manifest d’Octubre

•  Reformes polítiques de Witte

•  Reformes econòmiques de Stolypin

1º Conceder a la población la libertad civil, establecida de una manera inquebrantable sobre la base de la inviolabilidad personal, y las libertades de conciencia, de reunión y de asociación. 2ª No obstaculizar las elecciones a la Duma Imperial y admitir la participación en las elecciones de las clases de población que han sido privadas hasta ahora del derecho de voto. 3 º E s t a b l e c e r u n a r e g l a inquebrantable que cualquier ley no será efectiva sin la sanción de la D u m a I m p e r i a l y q u e l o s representantes del pueblo tendrán los medios para participar realmente en el control de la legalidad de los actos realizados por los miembros de Nuestra administración.”

ELS CORRENTS D’OPINIÓ I OPOSICIÓ AL TSARISME

MOVIMENTS D’OPOSICIÓ

Moviment camperol Populistes / narodniki

Anarquistes (“Terra i llibertat”)

PARTITS POLÍTICS D’OPOSICIÓ AL TSARISME

de masses liberals

Partit Socialiste Revolucionari (SR, esserita). 1901

Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR), 1898

bolxevics menxevics

Partit Constitucional Demòcrata (KDT, cadet), 1905

El marxisme

El marxisme es va introduir a Rússia al final del segle XIX, en què es forma el PARTIT SOCIALDEMÒCRATA RUS

(PSDR, 1898). Però el 1903 aquest partit es va dividir en dos grups. Els homes de la majòria o bolxevics,

dirigits per Lenin, eren els més radicals. Els homes de la minoria o

menxevics tenien un caràcter més socialdemòcrata.

Els bolxevics eren partidaris de la revolució social ràpida i impulsar el pas

cap el socialisme sense etapes intermèdies. Entre els seus dirigents

trobem a Trotsky i Stalin.

El Partit Bolxevic (futur Partit Comunista) va ser el gran

protagonista i impulsor de la revolució d’octubre i de l’assalt al Palau d’Hivern.

LA REVOLUCIÓ DE 1917

1.  REVOLUCIÓ DE FEBRER

1.  Abdicació del tsar i caiguda del tsarisme

2.  Règim parlamentari i constitucional

2.  REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

1.  De febrer a octubre: dualitat de poders:

1.  Govern provisional (tres governs)

2.  Soviet

2.  Revolució socialista

WWI

•  Oposició a la guerra

•  Dificultats a la reraguarda

•  Vagues i manifestacions

•  Mobilitzacions

REVOLUCIÓ DE FEBRER

Caiguda del tsarisme:

Abdicació del tsar

REPÚBLICA

LA DUALITAT DE PODERS

... entre febrer i octubre de 1917

Poder “oficial”

REPÚBLICA i els governs provisionals

•  1 govern p. (març a maig). K-D. Lvov.

•  2 govern p. (maig a juliol). K-D + S.R. Lvov

•  3 govern p. (juliol a oct). S.R. Kerensky

Poder “real”

•  SOVIET

•  El seu programa: TESIS D’ABRIL

LENIN, Vladimir llích Uliánov (Simbirsk 1870 - Gorki 1924). Estudià dret a les universitats de Kazan i Sant Petesburg. A 1887 fou exiliat a Sibèria per haver pres part en activitats revolucionàries clandestines; va aprofitar aquest temps per llegir i escriure àmpliament sobre el marxisme. En el Segon Congrés del Partit Socialdemócrata Obrer Rus (1903), va provocar la separació entre la facció dels bolxevics i la dels menxevics. Després del període frustrant de la Revolució de 1905, va viure a l'estranger fins al 1917, desenvolupant i donant a conèixer els seus punts de vista polítics. Entre les seves obres destaquen: Materialisme i empiriocriticisme (1908), L'imperialisme, estadi superior del capitalisme (1916) i L'Estat i la revolució (1917). Després de la revolució russa de Febrer de 1917, de Zurich va retornar a Petrograd i va instar la primera presa del poder per part del proletariat, sota l'eslògan "Tot el poder per als soviets". A l'octubre de 1917 va iniciar la revolució bolxevic (revolució d'Octubre) i es convertí en el cap del primer govern soviètic després d'haver derrocat el govern Kerenski. Va signar amb Alemanya el tractat de Brest-Litovsk (WWI) per ta l de concentrar-se a derrotar “e ls blancs” (contrarevolucionaris) en la subsegüent Guerra Civil russa (1918-1921). Aleshores va canviar de tàctica, tot substituint una implacable política centralitzada de comunisme de guerra per la Nova Política Econòmica, que els qui el criticaven dins del Partit van veure com un compromís envers el capitalisme i un pas enrere del plantejament estrictament socialista. Quan va morir, el seu cos fou embalsamat i col·locat en un mausoleu davant del Kremlin de Moscou. El 1924, la ciutat de Sant Petersburg fou anomenada Leningrad en el seu honor.

Reflexiona sobre la biografia de Lenin:

1.  Quants anys va viure?

2.  Va començar molt aviat o no la seua activitat política?

3.  Quin aspecte o aspectes destacaries de la seua biografia?

LES TESIS D’ABRIL

1.          En  la  nostra  ac-tud  davant  la  guerra  pel  que  fa  a  Rússia   i   al   nou   govern   de   Lvov   i   companyia  certament   sostenim   que   és   una   guerra  imperialista   degut   al   caràcter   capitalista  d'aquest  govern  

2.     L'originalitat   de   la   situació   present   a   Rússia  consisteix   en   la   transició   des   del   primer   estadi  de   l'autoritat   revolucionària   de   la   burgesia   en  virtut   de   la   consciència   i   organització  insuficients  del  proletariat,  -­‐  cap  al  segon  estadi  que   hauria   de   lliurar   l'autoritat   a   mans   del  proletariat  i  dels  sectors  pobres  de  la  pagesia.  

3.            Cap  suport  al  govern  provisional  4.            Tot  el  poder  als  soviets  de  representants  obrers  5.        Cap  república  parlamentària,  -­‐  cap  restauració  en  

perjudici  dels  soviets.  Seria  un  pas  enrera,  -­‐  Una  república   de   soviets   de   representants   obrers   i  camperols  per  tot  el  país,  de  dalt  a  baix.  

MARX – ENGELS LENIN STALIN

REVOLUCIÓ

-  Revolució simultània en països capitalistes. -  Esquema històric: dos revolucions distintes i successives -  Proletariat industrial

-  Revolució permanent -  Esquema històric: no n e c e s s i t a t d e d o s revolucions -  També camperolat

- Revolució en un sol país

PARTIT - I n s t r u m e n t d e coordinació

- Vanguàrdia dirigent de la revolució i de l’Estat

-  Partit = Estat -  Estat = Partit

ESTAT - Abolició - Abolició progressiva - Reforçament

Principals aportacions teòriques de Lenin:

1.  Russificació de la revolució social

2.  Estratègia de la revolució no com quelcom fatal, sinó que es prepara

L’ASSALT AL PALAU D’HIVERN

“En eixir a la plaça vam arrancar a córrer, ajupint-nos els uns als altres. Vam córrer així fins a xocar amb el pedestal de la Columna d’Alexandre. Després d’uns quants minuts de ser allà, el destacament, que tenia uns quants centeners d’homes, va recuperar els ànims i de sobte, sense cap ordre, va tornar a llançar-se cap endavant. Vam pujar a les barricades de llenya i, en saltar cap avall, vam fer crits de triomf: als nostres peus hi havia muntanyes de fussells abandonats pels cadets. Les portes de l’edifici de tots dos costats de les entrades principals eren obertes de bat a bat. A les 2 hores i 10 minuts del 26 d’octubre el Palau d’Hivern ja es trobava en mans dels insurrectes; els ministres del govern provisional van ser detinguts.”

John Reed, Diez días que estremecieron al mundo (1919)

Reflexiona / contesta:

1.  En quina ciutat es

produïren aquests esdeveniments?

2.  Què era el Palau d’Hivern?

3.  Quina importància podia tenir la seua pressa per a la revolució?

Per què la caiguda del govern provisional? Per què la feblesa dels governs provisionals?

Una possible sistematització:

a)  Continuació de la WWI. Ofensives de l’estiu 1917 b)  Existència d’un poder paral·lel: soviet de Petrogrado c)  Kerensky va demorar la reunió de l’Assemblea

Constituent d)  Kerensky va fer molt poc per la reforma agrària e)  Retorn a Rússia dels exiliats (Lenin) f)  Anarquia general g)  Programa bolxevic coherent, realista i atractiu h)  Organització i disciplina dels soviets de Moscou i

Petrograd

DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE...

1.  LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA (1918 – 1921)

2.  LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA – NEP (1921 – 1927)

3.  L’STALINISME (1927 – 1953)

LA GUERRA CIVIL

Entre l’estiu de 1918 i març de 1921:

-  Exèrcit Roig: bolxevics.

-  Exèrcit Blanc: antibolxevics i potències estrangeres.

Les causes:

-  Presa insurreccional del poder

-  Dissolució de l’Assemblea C.

-  Primeres mesures del govern bolxevic

Victòria bolxevic per:

-  Exèrcit blanc heterogeni

-  Organització Exèrcit Roig (Trostky)

-  Sentiments nacionalistes

COMUNISME DE GUERRA

Conjunt de mesures fonamentalment econòmiques per fer front a les necessitats de la guerra civil i també a la caòtica situació.

2 objectius millorar la situació econòmica

victòria = salvar la revolució

a) De coacció econòmica: dissabtes comunistes, requises al camp b) Control centralitzat i dirigit de les decisions econòmiques c) Desaparició de les formes comercials i monetàries de distribució d) Monolitisme polític i ideològic

N EW

E CONOMIC

P OLITICAL

NOVA

POLÍTICA

ECONÒMICA

NEP 1921 - 1927

X Congrés del PCUS (març 1921):

ECONOMIA MIXTA

l  Agricultura: l  Impost fix en espècie l  Comercialització excedent l  Tendències indiviudalistes l  Llibertat comerç de blat

l  Indústria: l  Privatització empreses amb

menys de 21 l  Inversions i finances:

l  Capitals i tècnics estrangers l  Societats mixtes

“ S o m f e b l e s i estúpids, hem aquirit el costum de dir que el socialisme és un bé i el capitalisme un m a l . P e r ò e l capitalisme no és un ma l més que en relació al socialisme; en relació a l’Edat Mitjana, al feudalisme, en la que Rússia te un p e u e n c a r a , e l capitalisme és un bé” LENIN, discurs d’abril de 1921.

RESULTATS DE LA NEP , 1921 - 1926

1921 1924 1926

Producció industrial 2.004 4.660 11.083

Carbó (milions t) 8,9 16,1 27,6

Electricitat (milions Kw/h) 520 1.562 3.508

Ferro brut (milers t) 116 755 2.441

Acer (milers t) 183 1.140 3.141

Zones sembrades (milions ha) 90,3 98,1 110,3

Collita de gra (milions t) 37,6 51,4 76,8

Les contradiccions de la NEP

“La nueva política económica inaugurada por Lenin daba sus frutos. Se vivía mejor, se comía mejor, se asistía a un alza general de la producción. Pero el dinero reaparecía... Hacía falta pagar todo. Los restaurantes abrían por la noche y al pasar por la calle oíamos sus orquestas. Pagar para distraerse un momento, pagar por la menor ración de víveres. Los hombres de la revolución, jóvenes y viejos, descubrían que no tenían dinero... Si el dinero reaparecía ¿los ricos reaparecerían también? ¿Nos deslizaríamos por la vía del capitalismo?, nos preguntábamos con inquietud.” ALEXANDRE BARMINE, Veinte años al servicio de la URSS

kulaks nepmen

LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA va acompanyada de...

v  Naixement de l’URSS, 1922- Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Transcaucasia.

v  Primers contactes amb l’exterior (Tractat de Rapallo amb Alemanya, 1922)

Entre la mort de LENIN (1924) i el XV Congrés del PCUS (1927)

“Debat” intern al PCUS

Estrategia econòmica Successió de Lenin

NEP

Si No

Direcció de la revolució i de l’Estat

EL GRAN DEBAT

2 postures

Esquerra del PCUS: - Trotsky; Preobrazhensky -  Abandó de la NEP -  Revolució permanent

Dreta del PCUS: - Bujarin i la troika (Stalin, Kamenev, Zinoviev) - Socialisme pausat -  Revolució en un sol país

L’STALINISME

l  CRONOLOGIA BÀSICA: l  1925. Destitució de Trotsky com a Comissari de Guerra l  1927. Expulsió del Partit de Trotsky, Zinoviev, Kamenev l  1928. I Pla Quinquennal. Col·lectivitzacions forçades de terres l  1929. Expulsió de Trotsky de l’URSS l  1929. Comença la dictadura d’Stalin l  1930-1940. Grans purgues contra els opositors. Processos de Moscou l  1933. Els EUA reconeixen l’URSS l  1934. II Pla Quinquennal l  1938. III Pla Quinquennal l  1939. Tractat Von Ribentrop – Molotov l  1941. Alemanya envaeix l’URSS l  1946. IV Pla Quinquennal l  1953. Mort d’Stalin. Krushev pren el poder

L’STALINISME doble acepció

Teoria política del TOTALITARISME: 1.  Monopartidisme

2.  Estat = Partit Partit = Estat

3.  Terror

4.  Culte a la personalitat

Sistema socio – econòmic: 1.  Economia planificada

2.  Industrialització ràpida

3.  Col·lectivitzacions agràries: -  Koljos -  Sovjos

L’STALINISME

¿Queréis que nuestra patria sea derrotada y pierda su independencia? Si no queréis que ocurra, tenéis que acabar con este atraso con toda la rapidez que os resulte posible, y debéis desarrollar auténtica velocidad bolchevique para edificar el sistema económico socialista. No existen otros caminos. Es lo que dijo Lenin durante la Revolución de Octubre: “O morimos, o ganamos y sobrepasamos a los países capitalistas avanzados”. Llevamos un retraso de cincuenta o cien años con respecto a los países avanzados. Debemos mejorar esta diferencia en diez años. O lo hacemos o nos aplastan” STALIN dirigiéndose a un grupo de industriales en febrero de 1931