nº5 Gener 2014

Lliçons apreses d’un GIF

Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

Entrevista a Joan Canalias, Director Generau de Pompièrs e Proteccion Civila deth Conselh Generau d’Aran

Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians

2

TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES

Els primers a fabricar la màne-ga recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

3

#5 SUMARI 4 Editorial 5 Des de l’ASBOVOCA 6 Els Parcs11 Eleccions13 L’entrevista

Joan Canalias

16 Estat de la qüestióBombers i emergències a Galícia

Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians

22 Pel mónEls Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloança

25 Divulgació tècnicaLliçons apreses d’un GIF: la resposta social i la gestió logística local en una emergencia (primera part)

Journal Club: Incendis en zona d’interfase urbana-forestal Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

37 Opinió Pla d´emergència. Som-hi!!!

39 El consell41 La DGPEIS

Notícies

AlertaRevista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) EditaASBOVOCA DirectorMarc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i MaquetacióOscar Gamell i Farré

Foto portada “Pràctiques dels bombers voluntaris de Piera”. Autora: Núria Curt Campderro

Alerta és una revista tri-mestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col-laboradors/res. La responsabilitat dels ar-ticles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distri-buir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a.

Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris.org e-mail Asbovocaasbovoca@bombersvolun-taris.org Web http://www.bombersvolun-taris.cat  

@Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA

https://www.facebook.com/groups/31728122751/

Telèfon: +34 609 330 200 Fax:   +34 937 398 272

DL: B.9088-2013ISSN: 2014-9921

4

l proper 23 de febrer celebrem el 21è Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya a la població d’Agramunt (Urgell). Són ja vint-i-un anys ininterromputs els que l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya or-ganitza aquest Congrés amb l’objectiu de trobar elements de coneixement i discussió per a assolir entre d’altres, l’objectiu d’avançar en la millora dels membres del Cos de bombers voluntaris de Catalunya.

Si als seus inicis el Congrés ens serví per a conèixer la realitat dels bombers voluntaris d’altres països, en els darrers anys, malgrat les evidents dificultats, ens han servit per a mantenir encesa la flama col·lectiva. No hem d’oblidar que aquest esdeveniment segueix essent l’únic d’aquestes característiques que es celebra al nostre país.

Enguany hem decidit canviar la durada, reduint-lo a tan sols una jornada. Hi ha dues raons principals: la primera és doble i de caràcter econòmic a causa de la migradesa de recursos de la nostra entitat i per tal de minimitzar les despeses dels assistents; la segona obeeix a la necessitat d’optimitzar els nostres recursos organitzatius.

La població d’Agramunt serà la que enguany ens acull seguint la rotació acordada al primer congrés de Lloret de Mar. Així doncs aquest any a Lleida tanquem el cercle de seguir cadascuna de les quatre províncies. La Regió d’Emergències de Lleida és la que compta amb major nombre de parcs de bombers voluntaris i la que tradicional-ment ha marcat el camí a seguir obrint nous projectes.

Per això la tria de temes i ponències del Congrés no ha estat pas a l’atzar. Hem tingut en compte els temes tractats a la Jornada de Debat celebrada el passat 8 de Juny a Martorell i hem demanat la participació dels bombers voluntaris mitjançant una enquesta electrònica difosa a les xarxes socials, als parcs i per correu electrònic. Dels vuit temes indicats a l’enquesta, els tres que han obtingut major resposta han estat els escollits per a debatre a la Jornada.

Aquests són: Plantejar un Model de Bombers Voluntaris per a Catalunya; Definir el tipus d’assegurança que volem i la Formació que necessitem per a poder fer de bomber amb major seguretat i formació. T’animo a inscriure’t i participar activament de les jornades per tal que amb la màxima col·laboració de tothom, en puguin sortir unes conclusions que marquin el futur del Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya.

Joan Roma SalvóPresident ASBOVOCA

EDITORIAL

E

21È CONGRÉS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

5

EDITORIAL

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

PLANS D’AUTO-PROTECCIÓ

info@paus.cat+34 615 305 994

CLICA AQUÍ I DEMANANA

PRESSUPOST ONLINE

WWW.PAUS.CAT

ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

DES DE L’ASBOVOCA

l primer tema a tractar va ser l’assegurança i davant la nostra preocupació d’una manca de cobertura sanitària vàrem entregar una còpia de l’article publicat l’any 2001 al Butlletí de

la nostra associació relatiu a la Cobertura que dona la Generalitat de Catalunya als bombers voluntaris en la seva actuació. Aquest article fou elaborat pel Sotsdi-rector de Recursos humans de la DGPEISC, Jordi Vela, a petició d’ASBOVOCA. En aquest sentit vàrem obte-nir el compromís per part de l’actual Direcció General, d’elaborat un nou document actualitzat per a publicar en un proper número d’ALERTA!. També vam insistir que caldria una regulació de l’assegurança i la Direcció General ens van dir que estan buscant solucions, però que ho veuen complicat per un tema de pressupost i de legislació”.

El segon tema tractat va ser en relació al nostre Con-grés a celebrar en el mes de febrer, on vàrem dema-nar la col·laboració de la Direcció General en el sen-tit d’exposar els resultats de l’enquesta efectuada als bombers voluntaris a principis de 2013 i explicar l’estat actual de les cobertures als bombers voluntaris.

També es va comentar el procés i els criteris per al reco-neixement de l’experiència per al cicle formatiu de grau mitjà en prevenció, extinció d’incendis i salvaments, so-bretot en el que fa referència a la diferència de criteris i al compliment del Decret 172/2010 del Consell de bb.vv. de la Generalitat de Catalunya.

Un altre dels temes tractats va ser la dificultat dels bombers voluntaris per conciliar la vida laboral amb els serveis urgents, amb el perill que representa l’obertura d’expedients o les amonestacions dels caps/empresa-ris cap al bomber voluntari que ha acudit a un servei urgent. Tenint en compte que darrerament s’insisteix amb la Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) o de l’Administració (RSA), que ASBOVOCA va promoure una resolució al Congreso de los Diputados en aquest sen-tit i que d’altres països ho han resolt favorablement, ens varem comprometre a presentar propostes davant la Direcció General.

Per acabar, se’ns va comunicar que en breu quedarien desencallats els nomenaments de bombers juvenils pendents de resoldre.

Reunió ASBOVOCA – Direcció General de Bombers El passat 25 de novembre, Joan Roma, President de l’Associació i Marc Ferrer, Director de la revista ALERTA! varen mantenir una reunió amb Ramón Parés, Director General de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments, i Pasqual Gámez, Sotsinspector del Cos de Bombers de la Generalitat.

E

Enllaços a documents tractats en la reunió

• (1) Article de Jordi Vela https://www.dropbox.com/s/xbk1wljliu7qloj/20011120%20coberturesbbvv.pdf • (2) Carta adreçada a l’ISP relativa al grau mitjà https://www.dropbox.com/s/nmnwu9jt1ivek6i/20131022%20Carta%20Grau%20Mitja%20DirectoraISPC.pdf • (3) Resposta de la Direcció de l’ISP https://www.dropbox.com/s/9c4cxozvcem23je/20131120%20Resposta%20Directora%20ISPCat.pdf • (4) Resolució Congreso Diputados https://www.dropbox.com/s/z2yblr9i51yndmf/20100415%20Resolucio%20Congreso.pdf • Enllaç a RSE http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/

6

ELS PARCS

1 Diversos parcs de Bombers col·laboren amb la recollida d’aliments pel Gran Recapte

l Banc dels Aliments va organitzar la cinquena edició del Gran Recapte els dies 29 i 30 de novembre per reco-llir menjar per a famílies necessitades. Alguns parcs de bombers van col·laborar, tant en la recollida, com or-ganitzant diverses activitats adreçades als infants, com els bombers de Mollerussa i els bombers d’Amposta.E

l darrer cap de setmana de gener, els Bombers Voluntaris de Piera va-ren realitzar una pràctica d’incendis

d’interior al recinte de Font Galí - Autoes-cola Cano, on realitzen cursos contra incen-dis, tot fent un simulacre de foc d’interior (indústria o habitatge), en localitzar una víctima i realitzar el rescat a l’exterior i en localitzar l’incendi a l’interior d’una habita-ció i realitzar-ne l’extinció i ventilació. En aquesta pràctica es va intentar fer especial incidència en aspectes que cal dur a terme en aquest tipus de serveis, per tal d’estar més entrenats per les situacions reals.

E2 Pràctiques d’incendis dels Bombers de Piera

3 Recollida de joguines

ls passats dies 6,7 i 8 de desembre, els Bombers Voluntaris de Sant Antoni van fer una campanya de recollida de jogui-

nes per als nens mes necessitats de la població. Durant tres dies tota la gent que va col·laborar amb la iniciativa va portar joguines al parc de bombers, que era el lloc de recollida. També els bombers de Terrassa van recollir del 27 de novembre fins el 19 de desembre, jogui-nes noves per ser repartides pels nens hospi-talitzats.

l passat 3 de novembre es va celebrar amb un gran èxit de participació la primera edició de la cursa organit-

zada pels bombers voluntaris de Puig-Reig, amb una distància de 10km. L’atleta Guillem Vilalta va ser el vencedor de la Cursa corrent amb un temps de 38 minuts i 45 segons. En la modalitat de dones, Alba Ausio va ser la vencedora fent un temps de 48 minuts i 5 segons. En total van participar una vuitan-tena d’atletes.

E4 Primera Cursa Bombers de Puig-Reig

E

ELS PARCS

7

5 Els Bombers del parc de Badalona col·laboren en el calendari solidari d’ASPACE

6 Els Bombers també formen part de la comitiva dels Reis Mags d’Orient al seu pas per les seves poblacions

ls bombers badalonins han col·laborat amb el calendari solidari que ha orga-nitzat l’Associació de Paràlisi Cerebral (ASPACE), participant en la sessió foto-

gràfica que es va fer el 23 d’octubre juntament amb els joves del centre. A les fotografies els joves i també personal del centre acompanyen els Bombers en diferents escenaris i contextos. Els beneficis de la venda d’aquest calendari es destinen íntegrament a la compra d’una pissa-rra digital pels infants del Centre d’Integració Social ASPACE-Badalona. S’han editat 700 uni-tats, que es podran adquirir a diferents punts de venda. Per a més informació podeu consul-tar el web de l’associació: www.aspace.cat o be el seu canal de Facebook (facebook.com/Aspa-cebadalona).

E

ls Bombers de la Generalitat han col·laborat un cop més en les Cavalcades dels Reis Mags d’Orient que es van fer en diferents punts de la

geografia catalana la tardanit del 5 de gener. A Manresa, per exemple, van particpar amb els vehicles antics de bombers que va restaurar personal del Parc amb motiu del 150è aniversari d’aquesta instal·lació. Es tracta del Chevrolet de 1936, l’autoescala Magirus 10 de 1972 i el Mercedes Unimog de 2 places de 1973. El personal, a més, va desfilar amb l’uniforme d’època del servei. Vic, Calaf, Gironella i Sallent són les altres localitats de la Regió Centre on els Bombers també van participar en les Cavalcades de Reis. A la Regió d’Emergències de Lleida, els Bombers de la capital del Segrià van formar part de la rua reial amb una antiga autoescala automàti-ca. En altres localitats, com ara Cervera, Sort, el Pont de Suert, Guissona, Organyà, Montferrer i Castellbó, Torà i Tàrrega, els Bombers de la Generalitat també van prendre part en la desfilada. A Mataró, van desfilara amb una autoescala automàtica de 1973; una Magirus que van restaurar els bombers del Parc. També va haver-hi presència dels Bombers en altres punts del país; com ara Reus, Tarragona, Terrassa, Matadepera i Castellar del Vallès.

E

8

ELS PARCS

7 Pràctiques en accident de trànsit dels Bombers Voluntaris d’Alcover

9 La continuïtat del parc de Bombers Voluntaris de Figaró

8 Les obres del parc de Bombers d’Olot en marxa

es obres del nou parc de Bombers d’Olot tornen a estar actives després d’un perídode d’inactivitat causat per la lentitud en els pa-

gaments de la Generalitat envers Paisa, l’empresa constructora. Les obres amb alguns impassos van restar inactives durant gairebé tot el 2013. la pre-visió és que el nou parc entri en servei a finals del primer trimestre del 2014 o com a molt tard a principis del segon.

10 Pràctiques de rescat en edificis dels bombers voluntaris de Cornudella de Montsant

E L

E

l 21 de desembre, amb la participació de bom-bers voluntaris de Cornudella de Montsant, de Santa Coloma de Queralt i del seu propi parc,

els bombers d’Alcover van realitzar tota una jorna-da dedicada a fer pràctiques d’excarceració en ac-cidents de trànsit. El seu objectiu és tenir un bon coneixement de totes les tècniques i maniobres per poder-se enfrontar a una situacions real d’accident de trànsit.

ls consistoris de Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Aiguafreda, Cànoves i Sama-lús, Sant Martí de Centelles i Tagamanent van signar en el mes de desembre un conveni amb la Generalitat de Catalunya per assumir les despeses de lloguer que suposa del parc de Bom-

bers Voluntaris del Figaró. D’aquesta manera, s’assegura la continuïtat del servei. Fa uns mesos es va anunciar que no es pagava el lloguer del parc de Bombers i que Interior no tenia diners per assumir la despesa. Ara, els set ajuntaments faran una aportació econòmica que garantiran que el parc de Bombers, amb més de 20 anys d’història, segueixi obert. Això serà així fins que el govern català cons-trueixi un nou parc de Bombers en un terreny municipal que l’Ajuntament de Figaró ja ha cedit al po-lígon industrial La Cuspinera. El parc de Bombers Voluntaris de Figaró està situat en un enclavament estratègic entre les comarques del Vallès Oriental i Osona. Dóna cobertura a tota l’àrea de la vall del Congost amb importants espais boscosos als Cingles de Bertí i al Montseny i vies amb una elevada accidentalitat com la C-17.

ls bombers de Cornudella van assajar diverses maneres d’evacuació d’una persona ferida en un habitatge amb dificultats d’espai per poder

maniobrar. Una de les solucions és el rescat per la finestra utilitzant la taula espinal i l’escala del camió. Amb la finalitat de conèixer totes les maniobres pos-sibles, aquest tipus de pràctiques són molt impor-tants per estar sempre preparats.

E

ELS PARCS

9

l diumenge 27 d’octubre el parc de Sant Llorenç Savall va col·laborar a la 19ena. Edició de la “Primera Marató

de Muntanya de Catalunya” . Des de les 6 del matí, una dotzena de components del parc es van incorporar a diferents tasques organitza-tives i de coordinació juntament amb quasi dos-cents voluntaris i voluntàries per fer pos-sible l’acollida de 1.800 participants de cinc curses realitzades simultàniament (Marató, mitja marató, 15km, cursa de Sant Jaume i Cani-cross). Al parc dels bombers voluntaris hi havia la base logística dels dotze controls i avituallaments; També s’hi coordinaven les comunicacions d’aquests controls així com els serveis mèdics i d’ordre, gràcies a la xarxa de comunicacions i a les emissores que va cedir l’ADF local “El Pinyó”.

11 Bombers de Sant Llorenç Savall amb la “Primera Marató de Muntanya de Catalunya”

E

rganitzat per la Xarxa de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la parti-cipació de diverses entitats de la ciutat, el Saló Juguem + va tenir lloc del 29 de

desembre al 4 de gener amb un ampli ventall de tallers, jocs, espectacles i activitats d’oci i de lleu-re, adreçades als infants, amb un “plus” de valors socials i solidaris. Els bombers de Terrassa van participar amb un estand per donar a coneìxer de manera lúdica la seva tasca als nens i nenes.

13 Bombers de Terrassa al Saló Juguem+

ls Bombers Voluntaris de Malgrat de Mar han col·laborat amb la Fundació Aspronis, una entitat dedicada a la inserció social i laboral de les perso-

nes amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de la comarca de la Selva i l’Alt Maresme. La seva partici-pació ha estat fer de model pel calendari i la recaptació de la seva venda anirà destinada a Aspronis. El seu web: http://www.aspronis.com/

12 Calendari solidari dels Bombers de Malgrat de Mar

O

E

14 II Jornada dels Bombers de Cadaquésmb la finalitat de donar a conèixer la seva tasca i sensibilitzar a la població i als infants en el món de les emergències, els Bombers Voluntaris de Cadaqués van organitzar el 29 de desembre al pavelló de la població una jornada d’exhibició i participació.A

10

L’ENTREVISTAELS PARCS

E

l Banc de Sang de Catalunya va celebrar la 1a Gran Marató de Donants de Sang 2.0 del 17 al 24 de gener. Amb l’eslògan “Siguis el donant que siguis, comparteix la teva sang”. La Marató es va celebrar després de les vacan-ces de Nadal, que és quan les reserves de sang estan en el punt més baix i es diu 2.0 perquè es va fer molta

campanya per les xarxes socials, animant a tothom a inscriure’s prèviament. Els bombers voluntaris de Piera, també van col·laborar i els seus membres van anar a donar sang.

15 Bombers de Piera donen sang

l passat mes d’agost es va escaure el desè aniversari de l’incendi forestal que man-llevà la vida de cinc veïns de Sant Llorenç

Savall i va cremar quasi 5.000 hectàrees de bos-cos. Aprofitant que el 28 d’agost, el Director Ge-neral estava de visita a diversos parcs de la co-marca, el bombers el van convidar a l’exposició commemorativa d’aquell incendi, juntament amb els tècnics que l’acompanyaven, l’alcalde i regidors de l’Ajuntament. El parc va col·laborar aportant material i fotografies a l’exposició i tam-bé al número especial de la revista “LACERA” editada pel “Cercle d’estudis històrics de Sant Llorenç Savall”.

16 Bombers de Sant Llorenç Savall col·labora amb l’exposició dels 10 anys del foc de Sant Llorenç

E

11

ELECCIONS

ELECCIONS ALS PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS. NOUS CAPS DE PARC

D’acord amb el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova elReglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, l’elecció dels caps i sotscaps d’agrupació del cos de Bombers Voluntaris s’ajusta al procediment establert a l’article 36. Tenint en compte que les darreres eleccions van tenir lloc en l’any 2009, en el mes de setembre del 2013 es va iniciar el procés per convocar eleccions, que van tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre del 2013, per escollir nous caps i sotscap de parc. Aquest ha estat el resultat:

REGIÓ D'EMERGÈNCIES PARC DE BOMBERS CAP D’AGRUPACIÓ SOTSCAP D’AGRUPACIÓ

RE Centre Bellver de Cerdanya Josep Antoni Chincilla Solano Eloy Dena Lorca RE Centre Castellfollit del Boix Xavier Pons Pujol Joan Cabello Escude RE Centre Gironella Josep Argelaguer Vilatarsana Joan Manel Ragués Miguel RE Centre Llivia Tomas Berga Coris Juan Carlos Muñoz Belzunces RE Centre Manresa Enric Vilaseca Millan Joan Requena Sivila RE Centre Montserrat Gil Obradors Via Oriol Ferrer Serra RE Centre Pinós Antonio Casas Cinca Josep Sunyer Brichs RE Centre Puigcerda Francesc Cortés Ribas Josep Maria Cunill Sevilla RE Centre Puig-reig Alfred Muñoz Guixaro Jordi Calveras Garcia RE Centre Sallent Xavier Sánchez Escudé Unai Dalmau Mor RE Centre Sant Llorenc de Morunys Jaume Pascuet Pujante Ignasi Canal Tarres RE Centre Solsona Josep Marla Solanellas Pujol Jordi Espuga Sole

RE Girona Arbúcies Martí Pastells Sàncnez Jordi Ribas Corbera RE Girona Cadaqués Jordi Giró González Xavier Ramos Fornas RE Girona Camprodón Francesc Carola Pulí Vicenc Lapedra Grabulosa RE Girona Girona Jordi Puig Niubó Guillem Abalos Sánchez RE Girona La Vall d’Aro Antonio Herrera Garcia Francesc Fuente Garange RE Girona L’Escala Isidro Estefan Pelfort Barceló Robert Stoelzaed Pérez RE Girona Olot Xavier Viñolas Boix Josep Juanola Coromina RE Girona Portbou Genís Rubio Rodríguez Angel Rico Álvarez RE Girona Ribes de Freser David Sadurní Lopez Antoni Domenech Valoix RE Girona Sant Climent Sescebes Miquel Brunet Calpena David Valverde González RE Girona Sant Hilari Sacalm Jordi Moragas Corbera Rafael Isidoro Perez Ruiz RE Girona Santa Coloma de Farners Josep Maria Massó Ferres Enric Mas Margarit RE Girona Tossa de Mar Xavier Colomer Tort Francisco Jiménez Rodríguez

RE Lleida Àger Jaume Bergadà Fornells Albert Porta Gastó RE Lleida Agramunt Ramon Escudé Argilés Lluís Guixé Solé RE Lleida Almacelles Fernando Osuna Allué Gerard Bonet Girón RE Lleida Almenar Ramon Roma Roure Rubén Mercè Capell RE Lleida Artesa de Segre Benet Galceran Cuders Ramon May Calvet RE Lleida Balaguer Ramon Sauret Moreno Noé Ruiz Requena RE Lleida Coll de Nargó Jordi Fabra Vidal Josep Martín Ferrer RE Lleida El Pont de Suert José Miguel Ruach Jiménez Marc Rosó Pedra RE Lleida Espot Josep Maria Sebastià Canal José Luís González Carmona RE Lleida Esterri d’Àneu Jaume Gallart Brue Guillem Sopena Ardiaca RE Lleida Guissona Francesc Andreu Boya Bobet Joan Manel Boya Gascón

12

REGIÓ D'EMERGÈNCIES PARC DE BOMBERS CAP D’AGRUPACIÓ SOTSCAP D’AGRUPACIÓ RE Lleida Isona i Conca Dellà Lluís Laplaza Faidella Carlos Albert Estrada RE Lleida La Granadella Francesc Josep Vidal Franch Ramon Pardell Pons RE Lleida La Pobla de Segur Josep Segú Durro Jordi Prats Alins RE Lleida La Seu d’Urgell Fèlix del Águila Serradell Joan Vilanova Carmaniu RE Lleida Les Borges Blanques Josep Maria Andreu Navarro Ramon Vilafranca Caño RE Lleida Llavorsí Jaume Catarina Bringué Isidre Ramon Palau RE Lleida Lleida Josep Maria Alcalà Espunyes Sergi Perna Tarroc RE Lleida Montferrer i Castellbò Carles Solans Castells José Oliva Aril RE Lleida Oliana Josep Vila Alsina Ramon Cosconera Camats RE Lleida Ponts Antonio Herreros Angrill Jordi Sangrà Gibert RE Lleida Ribera de Cardós Llorenç Sánchez Abrié Juan Abrié Roca RE Lleida Seròs Marcos Albà Mestre Josep Albà Mestre RE Lleida Sort Roger Solanes Arnau Jesús Obiols Bailo RE Lleida Tarrega Silveri Caro Cabrera Abraham López Pascual RE Lleida Torà Agusti Coscollola Andreu José Manuel Garcia Quesada RE Lleida Tremp Eulalio Pérez Munuera Josep Lluis Garcia Expósito

RE Tarragona Alcover Macia Arbonés Guinovart Jordi Civit Gomis RE Tarragona Cambrils Francesc Muñoz Rodriguez Carlos Segovia Cornago RE Tarragona Cornudella de Montsant Jordi Nadal Bonet Marc Vallverdú Campiña RE Tarragona Falset Josep Ortí Piñol Joaquim Giné Castellví RE Tarragona Hospitalet de I’lnfant Josep Ramon Arrufat Escoda Daniel Llorens Torres RE Tarragona Prades Francesc Josep Puche Abelló Marta Beltran Balaña RE Tarragona Reus David Cordero Bel Núria Gimenez Turco RE Tarragona Sant Jaume dels Domenys Magí Pallarés Morgades Ferran Abante Bou RE Tarragona Santa Coloma de Queralt Josep Gual Puras José Luis Moreno García RE Tarragona Sarral Jaume Fornés Tadiu Francesc Agusti Pérez Ramé RE Tarragona Valls Jordi Fabregas Domingo David Muñoz Rodriguez RE Tarragona Vila-rodona Jordi Marti Figuerola Jordi Menchón Roses

RE Terres de I’Ebre Batea Josep Antoni Frigola Centelles Xavier Domenech Antolin RE Terres de I’Ebre Flix Antonio José Ariza Alfonso Jordi Jou Reina RE Terres de I’Ebre Gandesa Jesús Ferré Vallespi Jaume Blanch Llop RE Terres de I’Ebre Horta de Sant Joan Vicenc Creus Freixa Albert Fabregat Samper RE Terres de I’Ebre Tivissa Eduard Cavallé Fort Francisco Javier González Rebolo RE Terres de I’Ebre Ulldecona José Luis Rodriguez Aneas Lluc Boveda Forcadell

REM Nord Arenys de Mar Carles Pérez Ruiz Simó Francesc Dominguez Jasa REM Nord Caldes de Montbui Jordi Soler Kopp Josep Llavall Mañosa REM Nord Castellar del Valles Francesc Altarriba Gual Cristóbal Corredor Navarro REM Nord Malgrat de Mar Mariano Martínez Martínez David Cortés González REM Nord Matadepera Marcel·lí Bosch Muntal Jordi Puigdomenech Arnau REM Nord Montmany-Figaró Andreu Requena López Josep Parareda Puigdomenech REM Nord Sant Antoni Vilamajor Manel Llanos Sánchez Jose Manuel Ontiveros Garcia REM Nord Sant Llorenç Savall Carles Borrell Higuera Pedro Tirado Centelles REM Nord Santa Maria de Palautordera Francisco Javier Gutiérrez Enric Ramil Rodrigo REM Nord Tordera Josep Luna Bassó Marc Ruscadella Gumbau REM Nord Viladecavalls lgnasi Guayta Ros Josep Maria Argila Mauri

REM Sud Begues Salvador Tugas Molins Jaume Morcillo González REM Sud Collbató David Colomé Sangra Jordi Cruz Novell REM Sud Gelida Josep Nebot Navarro Óscar Sánchez Delgado REM Sud Igualada Magi Moyes Badia Cándido Vicente Luquin REM Sud Piera Francesc Fernández Castaño Claudi Gallardo Cañellas REM Sud Sant Climent de Llobregat Magí Raventós Feu Meritxell Ros Domenech REM Sud Santa Coloma de Cervelló Mariano Cruz Laorden Oriol Campa Bellsolell REM Sud Sitges Ricard Rodriguez Sabater Lluis Trulls Ramos REM Sud Vilafranca del Penedes Santiago Amador Garcia Tomas Duque Ginestet

ELECCIONS

oan Canalias és el director generau de Pompièrs e Proteccion Civila de la Val d’Aran . Assegura que els Pompièrs viuen “un moment complex” degut a la greu crisi econòmica que travessen les administracions públiques a casa nostra. És

la raó per la qual des de fa anys s’estan fent importants retallades pressupostàries en tots els serveis públics. La Val d’Aran no n’ha estat pas l’excepció. Així, per exemple, el planter dels Pompièrs no creix des que es va fer la darrera convocatòria de voluntaris ara tot just fa un parell d’anys. L’accés al cos és idèntic a com es fa als Bombers de la Generalitat. A partir d’aquí, es par-ticipa del procés que segueix qualsevol candidat que

vulgui ser bomber voluntari: el Curs Bàsic i després, les proves de coneixement, les mèdiques i les físiques. El nomenament final, però, és com a membre dels Pompi-èrs d’Aran.

La manca de personal ja es comença a notar. Sense perspectives de poder accedir al Cos, deixen d’anar persones interessades a fer de pompièrs. “Tampoc no

J

Entrevista a Joan Canalias, director generau de Pompièrs e Proteccion Civila deth Conselh Generau d’Aran

13

L’ENTREVISTA

Pompièrs d’AranVoluntariat al cent per cent

Són 105 pòmpiers, 73 de l’escala activa

’integren 105 bombers, adscrits als parcs de Vielha e Mijaran, Les i Bossòst. Són els Pompièrs d’Aran, un cos format en la seva totalitat per voluntaris que depèn orgànicament del Conselh Generau d’Aran. Els Pompièrs formen part de la xarxa de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Així, el seu

àmbit d’actuació és la Val d’Aran, però també poden ser requerits per col·laborar en serveis a la resta de Catalunya així com també en territori francès. És per això que mantenen una estreta relació de cooperació amb el Service Départemental d’Incendie et de Secours (SDIS) Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne, els Pelotons de Gendarmerie de Haute Montagne (PGHM) dels departaments d’Ariège i especialment de l’Haute Garonne, amb qui la Vall d’Aran comparteix la major part de la seva frontera nord, i amb la secció de muntanya de la Compagnie Républicaine de Sécurité (CRS) número 29, amb seu a Lannemezan. El 2013 els Pòmpiers d’Aran van celebrar els seu primers 50 anys.

L

14

L’ENTREVISTA

pots acceptar aspirants sense que la seva situació es-tigui regulada, perquè no poden exercitar-se amb el material i fer pràctiques si oficialment no pertanyen al servei. Tampoc no hi ha equipament per a ells per-què no hi ha diners”, ex-plica Canalias. El director generau no oculta la seva frustració per aquest tema; “costa molt fer-ho entendre a tot aquell que vol formar part del Cos”, diu però amb un bri d’esperança davant la idea que s’aprovi el nou reglament que simplifiqui l’accés de nous voluntaris i Interior convoqui un nou concurs per a 2015. Actu-alment, formen part de la secció activa 73 pompièrs. Vint-i-tres són veterans, de manera que, en els serveis, només poden fer tasques logístiques i de suport. Els altres 9 són pompièrs de l’escala especial, així que només se’ls requereix per a casos molt específics; allà on se’ls necessita per

la seva especialitat: metges, infermers, tècnics en socor-risme... Els Pompiers d’Aran tenen la competència del transport sanitari a la Vall. Les ambulàncies de l’empre-sa pública depenent del Con-selh Generau tenen la seva base als parcs, i el personal és membre del Cos. “És una manera d’optimitzar recursos i que, a més, ens possibili-ta oferir un servei d’atenció d’emergències molt més in-tegral. Els resultats són molt bons”, assegura Canalias.La crisi també està deixant rastre en les instal·lacions dels Pompièrs, especialment a Vielha e Mijaran, el parc més gran del Cos. “Se’ns ha que-

dat petit”, explica Canalias; “caldria adaptar-lo als nous temps, perquè el vàrem fer als 90”. A més dels parcs de la capital aranesa i dels que tenen a Les i a Bossòst, el servei també disposa d’una nau, davant el parc de Vielha, que utilitzen com a garatge, magatzem de mate-rial i aula de formació. La complexitat a què fa referèn-cia el director generau s’estén també l’àmbit operatiu:

Els Pòmpiers d’Aran tenen la competència en transport sa-nitàri de la Vall.

L’ENTREVISTA

gràcies a particularitat geogràfica de la Vall, els serveis que més fan els Pompièrs d’Aran són els rescats de muntanya; esquiadors acciden-tats, víctimes d’allaus, recerques... Al Cos hi ha Pompièrs perfec-tament capacitats per treballar en aquesta mena de serveis però només 14 poden exer-cir com a GRAE perquè han passat les habili-tacions a què obliga el Cos de Bombers de la Generalitat. N’hi ha al-menys 12 més que no la poden passar perquè Interior ha paralitzat, de moment, els processos d’habilitació del perso-nal GRAE de la Direcció General. Això minva la capacitat de resposta dels Pompièrs. Els efectius que esperen les habilitaci-ons s’han de conformar a col·laborar en els serveis de muntanya fent tasques de suport, ja que, entre d’altres coses, no estan autoritzats a fer rescats amb grua.

Tot i això, els Pompièrs no perden l’ocasió de programar activitats de formació contínua, reciclatge i pràctiques, perquè “no hi ha diners, però els serveis s’han d’aten-dre igualment”, sentencia. Per exemple, són constants les trobades amb els efectius de la Gendarmerie fran-cesa per fer rutes de reconeixement del territori amb esquí, d’identificació de punts de risc, per comparar procediments de treball, exercitar els sistemes de co-municació i, principalment, mantenir el coneixement personal, ja que en qualsevol moment poden treba-llar conjuntament en un mateix servei, a una banda o a l’altra de la frontera. Però també en aquest àmbit la

crisi deixa rastre; per exemple, ara no poden disposar de l’helicòpter del servei per poder fer pràctiques de gruatge. Les màquines de què disposa la Direcció Ge-neral ara només estan disponibles per a tasques estric-tament operatives, cosa que afecta els GRAE de tot el país. També a causa de la crisi, els Pompièrs no podran participar en un curs de 3 dies en què s’estudiaran els canvis experimentats en les tècniques i el material de treball d’arreu per tal d’adaptar-s’hi. Prendre-hi part costa diners; “el Conselh ajuda en tot el que pot i si

no, també hi ha l’associació dels voluntaris. O en darre-ra instància, les butxaques particulars, però això acaba desmoralitzant a la gent”, explica

CARLES SAVALLS Històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.

15

La crisi també ha afectat la gestió del Cos i això s’ha tra-duit en mancanes

Hi ha molta i bona coordinació entre els Pòmpiers d’Aran i els Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne

16

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

BOMBERS I EMERGÈNCIES A GALÍCIA

Radiografia dels diferents cossos de bombers a Galícia, on més del 75% estan gestionats per empreses privades i on només hi ha un sol parc de bombers voluntaris.

alícia és un petit país del nord-oest de la pe-nínsula Ibèrica, que constitueix una comu-nitat autònoma de l’Estat espanyol. Té uns 2.700.000 milions d’habitants i una superfí-

cie d’uns 224.000Km2. El seu sistema de bombers és ben peculiar. Existeixen 31 parcs de bombers, la gestió dels quals és o pública o privada. A més dels bombers, a l’estiu del 2013 van entrar en funcionament els Gru-pos de Emerxencia Supramunicipais (GES) uns cossos d’emergències barreja de bombers, protecció civil i bri-gades d’obres.

Bombers municipals

En les set grans ciutats galegues, els bombers són mu-nicipals i tenen caràcter públic i per tant són funcio-naris fent torns de 24 hores. Aquestes ciutats són les 4 capitals de província: A Coruña, Lugo, Ourense i Pon-tevedra, a més de la industrialitzada Vigo, la marítima Ferrol i la sempre turística Santiago de Compostela.

Vigo és la única ciutat que té dos parcs de bombers, un de central i un d’auxiliar, amb un total de 120 efectius.

El Cos de Bombers d’A Coruña data de 1836 i és el més antic de Galícia i té 106 apagafocs. Després hi ha San-tiago de Compostela, amb 75 bombers, Ourense amb 70 efectius, Ferrol amb 55 bombers, Lugo amb 51 bom-bers i finalment el parc més petit és el de Pontevedra amb 37 membres.

Bombers comarcals i privats

A Galícia hi ha 24 parcs de bombers comarcals, 23 dels quals són gestionats per empreses privades. El parc de bombers de Silleda (Pontevedra), el més antic de tots els comarcals és precisament l’únic on la seva gestió és pública, amb 20 bombers adscrits com personal la-boral.

En les set grans ciutats gale-gues, els bombers són munici-pals i públics

G

Un bomber de Santiago auxilia una nena ferida en l’accident de tren del 24 de juliol. XOAN SOLER / MONICA FERREIRÓS

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

17

Quatre empreses privades gestionen a uns 400 bombers organitzats en 23 parcs. La privatització va començar l’any 2002 quan el govern presidit per Manuel Fraga (PP) va externalitzar els serveis de bombers, sent la primera comunitat espanyola que ho feia. Val-deorras a Ourense, va ser el primer parc en tenir gestió privada.

Veicar, una empresa gallega dedicada inicialment a les carrosseries, submi-nistres i recollida de residus s’ha anat fent amb els serveis de la meitat dels parcs. Actualment gestiona 12 parcs de bombers. A la província d’A Coruña, els d’Arteixo, Be-tanzos, Carballo, Ordes, Arzúa, Boiro i el subparc de Ri-beria. En la provincia de Lugo s’encarrega dels parcs de Viveiro, Barreiros i Villalba, i en la d’Ourense dels parcs de Xinzo i Valdeorras. Cada parc té uns 17-18 bombers.

Natutecnia, una empresa galega, gestiona sis parcs de bombers, tres a la província d’A Coruña (Cee -Costa da Morte-, As Pontes –Eume- i Santa Comba) i tres més a la província de Lugo (Monforte de Lemos, Chantada i Sarria), amb una mitjana d’uns 18 bombers per parc.

Natutecnia a més a més, gestiona el personal de les brigades helitransportades, concedides per contracte a una unió d’empreses en què participa al costat de Ina-er, l’empresa australiana que subministra els aparells, tant pels incendis forestals com també per salvament marítim. Natutecnia participa així mateix en l’elabora-ció dels plans d’extinció d’incendis de la Xunta, en fixar les directrius de coordinació dels mitjans aeris i fins i tot en analitzar la resposta dels mitjans desplaçats amb anàlisi tècnica.

La tercera empresa que externalitza els apagafocs a Galícia és Matinsa, una corporació madrilenya d’infra-estructures lligada a la coneguda empresària Esther Koplowitz, i s’encarrega de quatre parcs, tots del Con-sorci Provincial de Pontevedra: Ribadumia, Vilagarcía de Arousa, O Porriño i Bueu, amb una xifra entre 16 i 18 bombers per parc. Matinsa es va fer a principis de

2013 amb els serveis que fins ales-hores prestava l’empresa d’A Coruña Celta Prix, una empresa dedicada a la recollida de brossa i que l’any 2002 va començar a gestionar parcs de bombers de Pontevedra, sense cap experiència en les emergències. L’any 2012 Celta Prix es va declarar en concurs d’acreedors i va renunci-ar al concurs per gestionar els parcs de bombers.

La quarta empresa que gestiona bombers gallecs és Eimfor, una em-presa també madrilenya, constituïda l’any 1991 per la prestació de ser-veis mediambientals, la assessoria tècnica i la formació en la defensa forestal. Des de l’any 2004, Eimfor té la concessió del servei contra in-cendis i salvament de la comarca de Verín (Ourense), un dels pocs comar-cals que encara funciona amb torns

4 empreses, Veicar, Natutecnia, Matinsa i Eimfor, gestionen 24 parcs de bombers comarcals

Protesta dels Bombers de Betanzos. LA OPINIÓN A CORUÑA.

Bombers d’El Ferrol entrant al camió. RAUL SALGADO

18

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

de 24 hores i té 16 bombers.

Pràcticament des dels seus inicis, els bombers privats han conviscut amb reivindicacions laborals. Després d’uns anys de relativa calma, actualment i des de finals d’estiu de 2013 aquests apagafocs privats han tornat a iniciar una sèrie de vagues i manifestacions en protesta per les condicions laborals. Entre d’altres, protesten per la supressió de l’horari de 24 hores, canviat pel de torns de 8 o 12 hores en alguns parcs; per cobrar menys que un funcionari en cas de baixa; per poder tenir dret a jubilació anticipada o per una homogeneïtzació de tots els bombers gallecs, amb un mateix uniforme, matei-xos protocols d’actuació o formació, per exemple. El sou també és un 40% més baix que els seus companys municipals.

Normalment aquests parcs tenen un torn de tres bom-bers per guàrdia i aquesta també és una denúncia dels treballadors, ja que consideren que és una xifra insufi-

cient. El parc de bombers de Silleda, és l’únic dels parcs comarcals on la seva gestió és municipal i per tant, es-tan al marge de les reivindicacions de la resta de parcs comarcals. El parc de Valdeorras, també es manté al marge de les mobilitzacions per una decisió dels seus membres.

Grupos de Emerxencia Supramunicipais

Però a més a més d’aquests 31 parcs de bombers, des l’estiu de 2013 existeixen els anomenats “Grupos de Emerxencia Supramunicipais” (GES). La Xunta de Galí-cia, juntament amb les 4 diputacions provincials gale-gues (Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra) i 25 ajun-taments van crear a cada d’un d’aquests 25 municipis un grup d’emergències amb la finalitat d’actuar en in-cendis forestals i urbans, fer tasques de prevenció d’in-cendis forestals, tasques de prevenció d’accidents de trànsit, i intervenció en situacions de riscos naturals.Els nous GES substitueixen els Grupos Municipales de Intervención Rápida (GRUMIR), uns cossos de protecció civil, salvament i extinció d’incendis creats a la dècada dels noranta per dotar d’un servei d’emergències als petits pobles de menys de 20.000 habitants que no disposaven d’un servei de bombers. Els GRUMIR van estar en servei fins a principis de 2013. Hi havia 56

En els parcs gestionats per em-preses privades hi ha una alta conflictivitat laboral i denun-cies de precarització.

Brigada de bombers forestal. GETTY

19

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

municipis amb aquests grups d’intervenció i ara, amb la reorganització de les emergències, s’ha passat a 25, organitzats i coordinats sota el nou nom de Grupos de Emerxencia Supramunicipais. Els GES estan distribuïts de la següent manera: 7 seus a La Corunya, 7 a Lugo, 6 a Ourense i 5 a Pontevedra. Cada seu té una dotzena de membres, i en total formen uns 300 brigadistes, que cobreixen a 169 concellos, les 24 hores al dia i 365 dies a l’any. Estan contractats com a temporals laborals i la jornada laboral és per torns de 8 hores al dia, i tenen també unes guàrdies de reguarda. Però amb els GES la polèmica també està servida. A part de que aquests grups van entrar en servei amb mig any de retard, els mateixos components denuncien que a més de les emergències, fan tasques pròpiament d’una brigada municipal, de neteja o jardineria, i que molts d’ells no tenen ni l’equipament ni els vehicles necessa-ris per fer front a una emergència. Molts brigadistes es queixen que fer tasques de jardineria els hi pot restar temps i forces alhora de sortir per una emergència. També s’ha denunciat que realitzen serveis d’ambulàn-cia i trasllats sanitaris sense tenir la formació adequa-da. En alguns municipis també s’ha denunciat la ma-nera de contractar el personal, amb amiguisme i greus irregularitats en els processos de selecció.

112

El telèfon d’emergències també està privatitzat. Treba-llen unes 90 persones, subcontractades per l’empresa de publicitat telefònica de Castella-Lleó, Telemark, que també opera en aquella comunitat autònoma. El 112 avisa als parcs de bombers, tant els pú-blics com els privats, mitjançant un sistema informàtic. Però després de l’accident ferroviari d’Angrois, els parcs de bombers s’han quedat a les fosques i ja no po-den visualitzar l’alerta de les trucades, la des-cripció de l’operadora en temps real mentre l’introduïa en el sistema, el minutat exacte dels

avisos, els mitjans mobilitzats i la seva posició. L’excusa del govern gallec és que s’està treballant en una nova versió del programa. En canvi molts bombers estan convençuts que el que és vol és censurar possibles ne-gligències o errors de gestió, evitant que es filtrin a la premsa, com va passar amb el tràgic accident de l’Alvia.

Brigadistes i militars pels incendis forestals

La Xunta de Galícia contracta el personal per lluitar contra els incendis forestals mitjançant les empreses públiques SEAGA i TRAGSA. L’estiu del 2013 es van con-tractar unes 5.700 persones per la campanya forestal. SEAGA és una societat pública gallega, adscrita a la Conselleria do Medio Rural que des de l’any 2006, fa diverses activitats en la prevenció i extinció d’incendis forestals. TRAGSA és holding públic espanyol, amb més de 35 anys d’experiència en el sector i amb presència en la majoria de províncies espanyoles i a la tardor passada va presentar un ERE que afecta a uns 180 treballadors a Galícia. I també és un clàssic dels estius gallecs, la presència de la Unidad Militar de Emergencias (UME) i de la Bri-gada d’Infanteria en les tasques de vigilància i extinció

La presència militar a Galícia és un clàssic en les campanyes forestals

25 municipis tenen els Grupos de Emerxencia Supramunici-pais, una mena de bombers i protecció civil i brigada d’obres

Els GES de Val Miñor. MARTA G. BREA

20

d’incendis. L’estiu del 2013 es van desplegar un miler de militars. Molts brigadistes denuncien que el model de campa-nya forestal a Galícia és un model desorganitzat i frag-mentat per la participació descoordinada d’empreses, organismes i militars.

Bombers d’AENA

A Galícia hi ha tres aeroports, dos en la província d’A Coruña, el d’A Coruña i el de Santiago de Compostela i el de Vigo a la província de Pontevedra, amb una tren-tena de bombers per aeroport. Tots tres són gestionats per AENA, però ara, perilla les condicions laborals dels bombers, ja que AENA s’ha privatitzat en una nova so-

cietat anomenada Aena Aeropuertos, S.A, i que per tant pels seus bombers, la privatització implicarà canvis en el règim jurídic dels treballadors, deixant-los fora de l’àmbit de la protecció civil.

I els bombers voluntaris?

En l’any 2005 va tenir lloc al consello de Cambre, un poble de poc més de 20.000 habitants de la província d’A Coruña, i molt a prop de l’aeroport de la capital, una iniciativa pionera i fins avui en dia única a Galícia: la creació d’un cos de bombers voluntaris municipals sota l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de Cambre. El seu nom és “Servizio de Emerxencias e Protección Civil” i uns voluntaris fan tasques de protecció civil i

PARC PROVINCIA ÀMBIT EFECTIUS GESTIÓA Coruña A Coruña Municipal 106 PúblicaArteixo A Coruña Comarcal 17 VeicarArzúa A Coruña Comarcal 17 VeicarAs Pontes A Coruña Comarcal 18 NatutecniaBarreiros Lugo Comarcal 18 VeicarBetanzos A Coruña Comarcal 17 VeicarBoiro A Coruña Comarcal 17 VeicarBueu Pontevedra Comarcal 16 MatinsaCarballo A Coruña Comarcal 17 VeicarCee A Coruña Comarcal 18 NatutecniaChantada Lugo Comarcal 18 NatutecniaFerrol A Coruña Municipal 55 PúblicaLugo Lugo Municipal 51 PúblicaMonforte de Lemos Lugo Comarcal 18 NatutecniaO Porriño Pontevedra Comarcal 18 MatinsaOrdes A Coruña Comarcal 17 VeicarOurense Ourense Municipal 70 PúblicaPontevedra Pontevedra Municipal 37 PúblicaRibadumia Pontevedra Comarcal 17 MatinsaRibeira A Coruña Comarcal 11 VeicarSanta Comba A Coruña Comarcal 18 NatutecniaSantiago de Compostela La Corunya Municipal 75 PúblicaSarria A Coruña Comarcal 18 NatutecniaSilleda Pontevedra Comarcal 20 PúblicaValdeorras Ourense Comarcal 16 VeicarVerin Ourense Comarcal 16 EimforVigo Pontevedra Municipal 120 PúblicaVilagarcia de Arousa Pontevedra Comarcal 17 MatinsaVillalba Lugo Comarcal 18 VeicarViveiro Lugo Comarcal 18 VeicarXinzo da Limia Ourense Comarcal 17 Veicar

Bombers

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

21

MARC FERRER I MURILLOLlicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat. Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera @ferrer_marc

MUNICIPI PROVINCIA EFECTIUS A Estrada/Lalín Pontevedra 12

A Fonsagrada Lugo 18

A Guarda Pontevedra 12

A Gudiña Ourense 12

A Pontenova Lugo 18

Baños de Molgas Ourense 12

Becerreá Lugo 18

Brión A Coruña 12

Castro Caldelas Ourense 12

Cervo Lugo 18

Curtis A Coruña 12

Guitiriz Lugo 18

Lobios/Muíños Ourense 12

Monterroso Lugo 18

Mugardos A Coruña 12

Muros A Coruña 12

O Barco de Valdeorras Ourense 12

Ortigueira A Coruña 12

Padrón A Coruña 12

Ponte Caldelas Pontevedra 12

Ponteceso A Coruña 12

Quiroga / Folgoso Lugo 18

Redondela Pontevedra 12

Ribadavia/Avion Ourense 12

Val Miñor Pontevedra 12

Grupos de Emerxencia Supramunicipais

altres només de bombers. Per accedir-hi com a bomber voluntari tots els candidats han de superar un examen teòric, un altre de coneixements específics sobre ex-tinció d’incendis i proves físiques que exigeixen estar en forma, com no superar corrent els deu minuts en els 2.000 metres. Tenen un reglament específic i el seu compromís és de fer guàrdies almenys tres dies al

mes, en torns de vuit hores. No tenen cap relació la-boral amb l’Ajuntament i no cobren per la seva tasca, excepte unes dietes de desplaçament. La seva manera d’organitzar-se és molt semblant a la dels bombers vo-luntaris portuguesos. Actualment són una quinzena de membres i s’està construint una nova base

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

22

a fa més de 10 anys que un grup de bom-bers voluntaris del parc de Gelida treba-llem per millorar les condicions laborals i de seguretat dels nostres homòlegs co-

lombians. Amb més de 9000 quilòmetres de distància i amb l’oceà Atlàntic entremig, gràcies a les noves tecno-logies aquesta col·laboració és més fàcil i dinàmica del que un es pot imaginar.

Combinar la feina i la família es fa complicat sempre, i encara més si és per marxar tres setmanes a un país sud-americà, i potser més si aquest és Colòmbia, molt estigmatitzada per problemes interns que, si bé són

reals, un cop es coneixen de primera mà, no són tant greus com els mitjans de comunicació ens volen fer creure. L’any passat vàrem estar a Colòmbia del 17 d’octubre al 7 de novembre. Durant la nostra estada, vam repartir una tona de material traslladat des de Barcelona, via aèria i sense cap cost, gràcies a la col·laboració de la

Des de l’any 2003, el parc de Bombers Voluntaris de Gelida encapçala aquest projecte

Enguany, el projecte ha re-but la màxima distinció en l’àmbit dels cossos de segure-tat i emergència del país sud-americà: El “Blasón de Oro Es-pecial” en reconeixement a la tasca desenvolupada

Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

J

Bombers x Colòmbia

Bombers x Colòmbia

23

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

companyia AVIANCA. De fet, el Parc de Bombers Volun-taris de Gelida participa en el programa de Responsabi-litat Social Corporativa d’aquesta empresa. Es tracta de material divers com ara calçat d’interven-ció, botes forestals, i cascos i guants d’intervenció. Tam-bé material de primers auxilis, d’immobilització i de trasllat de ferits. Aquest material era nou o de segona mà però amb les condicions òptimes per seguir sent utilitzat en les millors condicions.En aquesta quarta expedició, a part del material proce-dent del nostre cos de bombers i de donacions de bom-bers de cossos de bombers europeus a títol individual, s’hi ha afegit el Cos de Bombers del Principat d’Andorra. Aquest fet ens motiva i ens anima a treballar més i mi-llor per seguir ajudant els companys colombians.

Condecoració amb el “Blasón de Oro Especial” i reu-nions de treballDurant la nostra estada al país sud-americà, el Director Nacional dels Bombers de Colòmbia, Germán Andrés Miranda, ens va rebre a la seu de la institució i ens va condecorar amb la màxima distinció en l’àmbit dels cossos de seguretat i emergència del país: El “Blasón de Oro Especial” en reconeixement a la tasca desenvo-lupada des de fa més de 10 anys.D’altra banda, vàrem aprofitar el viatge per realitzar diferents reunions de treball amb col·laboradors que tenim el país colombià. En aquest sentit, vàrem ser re-buts a la seu de la companyia aèria AVIANCA així com a la seu de l’organització sense ànim de lucre “Conexión Colombia”. Aquesta organització ens havia ajudat du-rant tot l’any i anys anteriors a realitzar enviaments de material. De la mateixa manera, vam poder organitzar diferents trobades amb cossos de bombers dels municipis de Envigado, Apartado, Yarumal i Amalfi, entre d’altres, on trobar-nos, compartir experiències així com metodolo-gies de treball.

Més de 70 cossos de bombers colombians equipats

El que va començar com una petita aventura que va comptar en els seus inicis amb el recolzament de l’As-sociació del Parc de Bombers Voluntaris de Gelida i l’Ajuntament de Gelida, actualment s’ha convertit en un projecte sòlid i estable que té al darrera el suport de multinacionals com AVIANCA, del ministeri de l’In-terior del govern colombià i del consolat de Colòmbia a Barcelona. A més, des de l’any passat comptem amb la participació activa dels Cos de Bombers del Principat d’Andorra.

En l’actualitat, ja hem equipat a més de 70 cossos de bombers dels departaments d’Antioquia, Cauca, Cun-dinamarca i Quindio. El nostre treball, per tant, va re-collint els seus fruits, ja que gràcies a aquest projecte, cossos de bombers voluntaris que van començar al ga-ratge d’algun dels seus membres, a dia d’avui disposen de “màquina extintora” (cotxe de bombers). Però sense cap mena de dubte el que ens encoratja a seguir endavant amb aquest projecte és la il·lusió i la motivació dels nostres companys colombians per aju-dar a la seva comunitat i prestar-li un servei el més pro-fessional possible

Durant l’any 2013, el Cos de Bombers del Principat d’Andorra s’ha sumat a aques-ta iniciativa

Gràcies a aquest projecte s’ha equipat a més de 70 cossos de bombers de diferents departa-ment colombians

JORDI JULIÀ I PLÀMembre del Projecte Bombers x Colòmbiabomber voluntari parc de GelidaTècnic Operador de Sala a la REMS.

Per més informació:bombersxcolombia@gmail.comwww.bombersxcolombia.blogspot.com

Bombers x Colòmbia

24

PEL MÓN

Els Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloança

iumenge a la tarda, molts dels fundadors i actuals membres de l’Eastern Fire Depart-ment es van reunir al parc de bombers de Solsberry per intercanviar històries sobre

els vells temps arran de la celebració dels 50 anys de servei a la comunitat del departament de voluntaris. El fet de funcionar durant mig segle és una fita destacada per a qualsevol departament rural de bombers.Els homes i dones d’aquest departament i d’altres com-panyies d’extinció d’incendis al comtat de Greene me-reixen un munt d’elogis. Fan una feina meravellosa de protecció de les seves respectives comunitats i dema-nen poc a canvi.

Els Bombers voluntaris són el paradigma del volunta-riat.

Un dels fundadors del Departament de l’Eastern Fire Department, Larry Shute, que va exercir com a cap de

bombers durant més de tres dècades, en sap molt so-bre la lluita contra incendis, el lideratge i el voluntariat.Shute va dirigir la trobada la tarda de diumenge i va parlar sobre l’organització i els problemes de creixe-ment del seu departament. En el seu discurs va elogiar als voluntaris que van ajudar a iniciar el seu propi de-partament i els altres bombers voluntaris, que treballen a la resta de comunitats petites, com Midland, Owens-burg, Little Cincinnati, Lyons, Newberry Worthington, Bloomfield, Jasonville, Switz City i Scotlands.Va dir que l’únic cos de bombers a temps complert del seu comtat, els bombers de la ciutat de Linton [6.000 habitants], van ser molt útils en ajudar a entrenar i equipar al Eastern Fire Department en els seus inicis i que apreciava aquest esforç.“Els desafiaments de mantenir un departament de bombers petit i rural són molts. T’has de preocupar de com organitzar el departament, especialment durant les hores del dia en què molts dels bombers estan fent

Aprofitant la celebració del 50è aniversari dels Bombers Voluntaris de Solsberry, una població d’uns 2.500 habitants, al comtat de Greene, en l’estat d’Indiana, als Estats Units, un diari local va fer un article en el qual trobarem molts paral·lelismes amb els bombers voluntaris catalans.

D

Eastern Fire Department

25

PEL MÓN

la feina amb què es guanyen la vida. No obstant això, aquest no és el major desafiament”, va dir Shute.“El major desafiament és tractar amb la “pape-rassa” del govern o de l’estat és un tema clau a què s’enfronta cada departament de bombers voluntaris, no només el de Solsberry”. Shute va assenyalar que hi ha hagut molts can-vis en els nivells de formació que han estat con-cebuts pels administradors de “gran ciutat”, que no tenen ni idea sobre els perills de l’actuació d’un departament de bombers voluntaris de po-ble petit.Durant el parlament Shute digué que els que creen les regles “no tenien pràcticament cap idea de la dificultat del funcionament d’un cos de bombers voluntari poc format i poc equipat”.En el seu discurs també va dir: “El nostre petit cos de bombers rural ha de reaccionar i fer front als mateixos problemes que el servei de bombers d’Indianapolis” [uns 850.000 habitants].

Els bombers voluntaris són professionals

“Hi ha hagut un ús de paraules que sempre tendien a

molestar una mica i era dir que un cos de bombers pa-gat era un cos “professional”, i un cos de voluntariat es considerava a vegades com un grup de pallassos, o “no-més voluntaris“, va dir Shute. “En algunes àrees i depar-taments, això podria haver estat el cas, però creieu-me, no sempre. Majoritàriament, els nostres voluntaris ser-veixen com a professionals, tant com alguns cossos re-numerats. Així que la propera vegada que sentiu a algú

Eastern Fire Department

criticar un bomber voluntari i es refereixen a ells com “només voluntaris”, recordeu que aquests voluntaris exerceixen les seves funcions amb orgull i professio-nalitat. Fan la seva feina perquè volen ajudar a la seva comunitat i els veïns de forma gratuïta, habitualment en el seu temps lliure fora del seu treball professional ordinari i de les seves famílies”. Shute va dir que la cerimònia de diumenge era un bon recordatori de com són de grans els nostres cossos de bombers voluntaris i també va fer revifar en la seva ment l’enorme responsabilitat que és dirigir un depar-tament de voluntariat com a cap.“Vaig tenir la sort d’haver estat associat amb algunes grans persones de la nostra comunitat, del nostre de-partament i dels departaments veïns. Els que van arri-bar al cim sempre van voler aprendre a ‘fer les coses bé’ “, va dir Shute .“Com a cap, només puc imaginar el dolor de perdre a un bomber en la lluita contra un foc, o pitjor encara, en el moment que respon per anar a un servei. Afortunada-ment, mai em vaig haver d’enfrontar a aquesta situació horrible, però creieu-me, que estava constantment en

la meva ment. Com a cap, la càr-rega es feia molt pesada. Tam-bé em pesava haver de prendre la millor decisió cada vegada que vas a un sinistre, és difícil d’aconseguir. Des del comença-ment del meu mandat fins a la meva jubilació, el barret blanc ha esdevingut molt pesat amb les responsabilitats, especial-ment en les que giren al voltant de qualsevol decisió que impli-qui la seguretat dels bombers” .

Paraules sàvies d’un bon cap de bombers

Aquestes paraules han de ser inscrites en els cors dels caps de bombers i en les parets dels parcs de bombers de tot el món com un recordatori constant de la tasca en qüestió. Shute i qual-sevol altra persona involucrada

en el lideratge d’un departament de voluntaris de lluita contra el foc porten una pesada càrrega de responsabilitat quan es tracta dels homes i dones que serveixen en els seus cossos.Quan les flames s’apaguen i el fum es desfà aquests ciutadans bombers mereixen el nostre respecte. Es tracta simplement d’un treball que els agrada fer. Nos-altres, com a ciutadans, els hi hem d’agrair

26

NICK SCHNEIDERCo-Editor del Greene County Daily World

PEL MÓN

Article publicat al Greene County Daily World el 6 de maig de 2013. Traducció de Lourdes Grifol Guitart.

schneider.nick@gmail.com@GCDWSchneiderhttps://www.facebook.com/EasternFireDepartmenthttp://www.easternfire.org/_index.phpv

Eastern Fire Department

Eastern Fire Department

27

INTRODUCCIÓ

El municipi de Sant Llorenç Savall es troba situat al nord de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Tot i que està a l’àrea d’influència metropolitana de la capital, el 84% de la seva superfície es forestal per tan sols el 4% d’urbana. Aproximadament la meitat de la superfície forestal gaudeix de la protecció que li atorga la figura del “Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac” a més de diverses zones afectades pel “Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)” de la Generalitat de Catalunya y la Xarxa “Natura 2000” de la Unión Eu-ropea.Consta una població censada de 2.400 habitants (cens de 2010), que en època turística arriben a més de 5.000.Per la seva ubicació geogràfica, anàlisis històrica i ca-racterístiques topogràfiques i ambientals, el municipi està sotmès a diferents riscos naturals com són:

• Incendi forestal (1970, 1994, 2003) • Nevades i gelades (1962, 1971, 1985, 1986, 1993,2010) • Inundacions (1962) • Terratrèmol

per als que s‘han elaborat i homologat els preceptius plans d‘actuació municipal.Tot i així, al ser un municipi petit, s’evidencia la man-ca de recursos humans, tècnics i econòmics que fan del tot necessària la col·laboració ciutadana i la crea-ció d‘instruments tècnics efectius per a la coordinació d’aquesta participació ciutadana.

El foc forestal de Sant Llorenç Savall de l’any 2003 ha estat un dels més importants en la nostra història recent. Aquest article l’analitza des de la vessant logística.

Lliçons apreses d’un GIF: la resposta social i la gestió logística local en una emergencia (primera part)

Incendi Forestal 2003

Mapa de situació de Sant Llorenç Savall (Font: GoogleMaps)

DIVULGACIÓ TÈCNICA

28

ENTORN SOCIAL

Hi ha un elevat nombre d’entitats i associacions, algu-nes d’elles amb llarga tradició en el municipi. Majorità-riament tenen caràcter esportiu o cultural, però totes elles participen activament en la vida local i constitu-eixen un actiu a considerar en qualsevol circumstància que requereixi de la participació ciutadana. Gaudeixen

d’autonomia i capacitat d’organitzar grans esdeveni-ments, que amb els anys ha donat experiència en si-tuacions extraordinàries. També tenen algunes infra-estructures i material que es pot utilitzar en aquestes situacions.Alguns d’aquests esdeveniments, els més significatius estan indicats a la taula 1.

SITUACIÓ PRÈVIA A L‘INCENDI DE 2003

Climatologia

L’estiu de 2003 es caracteritzà per una successió d’ona-des de calor procedents del sud que afectà a tota l’Eu-ropa Occidental. Això va significar un augment de les temperatures i la disminució de la humitat relativa, per

tant un augment d’estrès hídric de la vegetació que im-plicava al mateix temps la mortalitat de moltes espèci-es vegetals i, per tant, la disponibilitat de combustibles.La setmana abans de l’incendi, es va mantenir la tem-peratura a la zona entre els 22 i 35º i la humitat no aconseguia recuperar-se durant la nit.

Prevenció

A l’any 2003 el municipi disposava de la planificació següent:

TAULA 1: Esdeveniments més significatius, nombre d‘assistents i col·laboradors.

Nevada 2010 (Autor Bombers) Riuada 1962 (Terrassa) (Font: Arxiu Tobella)

DIVULGACIÓ TÈCNICA

29

• Pla d‘Actuació Municipal contra Incendis Fo-restal

homologat al 1999• Pla de Prevenció d‘Incendis Forestals, apro- vat al 2001• Pla Bàsic d‘Emergència Municipal, en tràmits d‘homologació• Franges de baixa densitat de combustible realitzdes a la urbanització• Pla d‘Autoprotecció de la Urbanització, en tràmits d‘homologació• Ban municipal sobre mesures de prevenció d‘icendis forestals.

A més, amb els acords signats amb la Diputació de Barcelona i l’Agrupació de Defensa Forestal, cada estiu s’establien diversos sistemes de vi-gilància i vehicles lleugers amb seguiment de rutes distribuïdes per tot el territori.Durant l’estiu, hi havia una guàrdia d’entre tres i cinc bombers amb una autobomba rural pesada al municipi i un equip disponible de cinc volun-taris de l’agrupació de defensa forestal amb vehicles lleugers.Com acció excepcional motivada per l’alt risc d’incendi forestal, els accessos al parc foren tancats als vehicles el mateix matí del dia fatídic.

Teixit associatiu

En aquells dies (agost 2003) només dues entitats es-taven activades: els bombers voluntaris i l’agrupació de defensa forestal, ambdues amb un retén de perso-nal localitzables. Altres entitats estaven en període de vacances, sota mínims i amb molts dels seus membres fora del municipi.

Política

L’Ajuntament es va constituir tan sols dos mesos abans (al maig hi va haver eleccions municipals) produint-se un canvi substancial en l’equip de govern ja que estava governant en minoria després de quatre anys a l’opo-sició.Aproximadament la meitat dels Regidors no tenia cap experiència de govern però sí havia fet un simulacre de pla d’actuació sobre els incendis forestals i alguns regidors tenien experiència de l’incendi de 1994.Les eleccions autonòmiques estaven previstes per abans de final d’any.

L’INCENDI DE 10 D‘AGOST DE 2003

Dades

De l’informe de la Divisió Operativa de Bombers de la

Generalitat de Catalunya es desprenen les dades se-güents:

• Climatologia: Situació sinòptica d’Onada de Calor del Sud.• Tipus de propagació: Incendi d‘Alta Intensitat, foc de capçades.• Superfície potencial d‘afectació: 35.937 Ha. - Dia d’inici: 10/08/2003 a les 16:53 hora local - Dia de control: 17/08/2003 a les 19:52 hora local - Finalització del servei: 19/08/2003• Superfície final afectada: 4.558 Ha amb un peri- metre de 58.000 m.• Efectius de la Generalitat: 2035 bombers• Vehicles terrestres: 291 dels quals 123 bombes pesades i 28 mitjans aeris.

A més de bombers de la Generalitat de Catalunya, va-ren participar efectius d’altres administracions apor-tant els seus mitjans.

• Bombers de l’Ajuntament de Barcelona• Agrupacions de Defensa Forestal• Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya• Tècnics i guardes rurals de la Diputació de Barcelona• Govern d‘España (2 Hèrcules i un grup de les BRIF)• Exèrcit Español (maquinaria pesada)• Guardia Civil• Bombers del Principat d‘Andorra (1 Helicòpter i 1 BRP)• Creu Roja i efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya• Diverses Policies Locals

La superfície afectada s’observa amb color marronós i els punts d’inici estan assenyalats amb una fletxa verda (Font: Google Maps)

DIVULGACIÓ TÈCNICA

30

• Policia de Catalunya – Mossos d’esquadra• Agrupacions de Protecció Civil

Qüestions principals de l‘incendi

• Varen perdre la vida cinc persones atrapades pel fum i el foc en intentar allunyar-se de la seva vivenda, que va quedar intacte.• Urbanitzacions i nuclis urbans en el perímetre i en l’interior de la zona d’afectació. Aquest fet va implicar la reducció de mitjans operatius per a frenar l’avanç del foc.• Coordinació de diferents administracions i equips de treball• Gestió logística durant cinc dies per a més de 5.000 persones• Acollida i distribució d’aproximadament 1.000 voluntaris al dia entre l’onze i el tretze d’agost.• Primer Gran Incendi Forestal en el que el front es frena cada dia, provocant que hagi d’iniciar de nou.• Estratègia de convertir el front en flanc per a poder treballar, única possibilitat en incendis amb comportaments fora de la capacitat d’extinció.

Evolució en els primers dies Dia 10/08/2003 16:53 hora local

Focus inicial del foc en una vall en eix S-N. La disponi-bilitat de combustible 10 i 100 hores, afegit a la morta-litat del combustible viu provoquen un comportament de GIF des de l’inici.Incendi d’alta intensitat en plena alineació (3/3) amb el foc que puja per la part inferior de la vall i vessant cap a una urbanització. Es protegeixen les cases amb mitjans terrestres, desti-nant els mitjans aeris a rescatar persones de les cases de la vall.Els dos fronts es transformen en un utilitzant foc tècnic, afeblint-se en arribar a les infraestructures existents

(carretera i dues masies). A la nit s’ataca el flanc esquerre amb línies d’ai-gua i eines ma-nuals fins acon-seguir tancar-lo.

Dia 11/08/2003 A les 03:23 Apareix un segon focus, a dos quilòmetres del primer.Incendi topogràfic amb llançament de focus secunda-ris.Es neutralitza l’ambient de foc amb crema d’eixampla-ment i s’envolta per ambdós flancs amb línia d’aigua per tancar el front, deixant la instal·lació muntada i re-tén de personal.Amb els dos perímetres estabilitzats amb línies d’aigua, durant el dia es compten fins a 11 reproduccions (entre 12:25 i 20:21) que són contrarestades per mitjans ae-ris en els flancs, foc tècnic sobre el front, línies d’aigua per assegurar perímetres i eines manuals per rematar aquests perímetres No obstant això, el perímetre és en-cara inestable.

Dia 12/08/2003 Durant el tercer dia només hi va haver quatre repro-duccions, permetent el treball d’estabilització del pe-rímetre, passant a ser “assegurat”. Es fan instal·lacions molt llargues seguint el perímetre i treballs amb eines manuals en les zones més inaccessibles.Des del 13 fins el dia 17, que es dóna per controlat, els retens fan tasques de vigilància, extinció de les poques reproduccions i assegurament de tot el perímetre, so-bretot amb eines manuals.

Al proper número tractarem els aspectes organitzatius i logístics de l’incendi des del punt de vista municipal

Evolució dia 10 Evolució dia 11 Evolució dia 12

Evolució dia 13

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Evolució de l’incendi 2003 Sant Llorenç Savall (Font: Bombers Generalitat. GRAF)

31

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Per a més informació

http://www.savall.cat

http://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc http://sima.gencat.cat/Visors/PEIN_XN2000/Inici.html

http://www.rednatura2000.info/

http://www.xarxanatura2000.com/

Videos relacionats amb l’incendi de referència:

“Cendres”. http://www.youtube.com/watch?v=ihBH5qFUXXw

Nou anys després. http://www.youtube.com/watch?v=Upd-zafxHu4

Reportatge a terrassadigital. http://www. ter rassad ig i ta l . ca t /deta l l_arxiu/?id=17802

JOAN ROMA SALVÓCaporal bombers voluntaris Generalitat de Catalunya @joanromas

Una de les columnes del dia 11 vista des del parc de bombers (Autor Josep Roma)

32

Journal Club: Incendis en zona d’interfase urbana - forestal

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Resum de les converses i debat generat a la jornada.Journal Club celebrat a Vallirana el dissabte 19 d’Octubre amb la participació d’ús públic de procedència variada, des de membres de l’ADF, Bombers, tècnics d’Ajuntament, pastors, tècnics forestals del CREAF, CTFC i Diputació de Barcelona, propietaris i treballadors forestals.

Quin és el marc legal actual?

Segons el decret vigent les franges en urbanitzacions en contacte amb massa forestal han de tenir una amplada de 25 metres.

De les franges de protecció en sí, què en podem dir?

És necessari alguna cosa més que les faixes, cal valorar el risc. Millor reduir en general la carrega de vegetació, ara el bosc està impenetrable i es fa difícil exigir a

Bombers que apaguin segons quins focs. El problema real és el combustible. L’estat d’aquest combustible, el conjunt de l’arbrat, matolls i herbàcies, evidencia la manca de gestió forestal.

Així un dels problemes de base, sempre és l’acumulació de combustible...Per disminuir la vulnerabilitat d’aquests boscos fora bo baixar la càrrega de combustible general, això vol dir aconseguir que l’incendi que cremi en aquesta zona ho faci amb una intensitat menor i que la severitat sigui més baixa.Es important netejar la finca, sovint depèn de la cons-ciència dels propietaris, hi ha visions més urbanes que creuen necessari netejar el jardí o pati però no pensen en la resta de la finca.

La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost

33

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Doncs, a gestionar i pasturar les franges!

No és tant senzill, amb les pastures per franges es necessita una zona de suport més àmplia, estassades en punts concrets per mantenir el sotabosc, després es pot pasturar per franges i zones de suport per anar obrint, molts cops amb l’ajuda prèvia de l’estassada. Amb zones de suport ha de ser pasturat tot l’any.

Aprofitant-ne la fusta per biomassa sortiria més a compte?

Si al realitzar aquestes tasques es pot aprofitar per biomassa el producte extret, amb aquesta petita productivitat es poden equilibrar els costos de 3 a 6 mil €/ha. Això està en funció de trobar les densitats suficientment rendibles per les empreses de biomassa, s’estan fent proves amb bons resultats al Perelló. S’ha de tenir en compte el valor afegit que aquestes infraestructures aporten ja que funcionen per a

l’extinció d’incendis.

Però, hi ha mercat?

Falta crear mercat interior de biomassa, aquest model és sostenible a escala local. La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost, el model hauria de ser de microeconomia.

Quina visió en tenen els residents i propietaris?

Pel que fa a les franges, si a un propietari li expropien 25 metres per decret, l’estan condicionant en l’ús que vulgui donar a la massa forestal, aquests 25 metres te-nen la funció de protegir l’habitatge però d’altra banda, deixen desprotegit el bosc, ja que aquest es veu sacri-ficat en cas d’incendi.

Què ens ha portat a tenir aquest model d’urbanitzacions a Catalunya?

A moltes parts de Catalunya van créixer les urbanitzaci-ons molt de pressa, moltes de forma il·legal, el planeja-ment urbanístic dels municipis en aquests casos, en ge-neral està malament de base, heretat dels anys 60-70, i les franges en són un pedaç en la solució del problema.

Els Ajuntaments hi poden tenir un paper clau?Els Ajuntaments tenen a l’abast les ordenances munici-pals per solucionar fets com no utilitzar tanques de ma-terial inflamable en zones de bosc. Forçar a fer les actu-

Aquests 25 metres tenen la funció de protegir l’habitatge, però d’altra banda, deixem desprotegit i vulnerable el bosc

34

DIVULGACIÓ TÈCNICA

FUNDACIÓ PAU COSTAwww.paucostafoundation.org

@PauCostaFfacebook.com/paucostafoundation

Els vídeos de totes les ponències es poden veure a la pàgina web de la Fundació

acions de les franges, requerir a empreses les actuaci-ons necessàries per mantenir les parcel·les en millors condicions, etc.Fora bo avaluar l’eficiència real dels PPI, ara ho podem fer a Vallirana, la diputació ho fa.

Si, però s’han cremat moltes cases?

No, les cases amb la parcel·la neta és pot comprovar que són les cases sense, o amb menys afectació, altres parcel·les brutes, han rebut més afectació pel foc, es-tant a menys baixa alineació de l’incendi.

Com reacciona el sistema d’extinció en una situació d’incendi en zona d’interfase?

Els criteris per donar resposta a l’emergència en urba-nitzacions estan en funció de la gran quantitat d’inci-dències a gestionar i elevada pressió de la poblacióEls bombers en general a nivell de planificació, priorit-zen el confinament. El temps d’evacuació esta en unes dues hores i un col·lapse als carrers augmenta el risc. No acaba de percolar aquest tema a la societat.

Les asseguradores també hi tindrien alguna cosa a dir...

Actualment les asseguradores no tenen prou interès perquè no es prou gran el problema, però si seguim en aquesta línia la crisi farà que ho acabi sent.Enlloc diu que les cases han de tenir un control del risc d’un incendi exterior, si per interior, i per altres riscos

com terratrèmols, etc. Haurien d’existir pòlisses d’as-segurances d’habitatge en aquest tema. Es important el tipus de tanca així com la vegetació de dins la urba-nització.

Què és i què passa amb el Càrritx en aquesta zona?

Es una espècie que es veu afavorida pel foc ja que re-brota de manera molt intensa després d’un incendi.D’altra banda és una planta molt ben adaptada en am-bients d’escassetat d’aigua, ja sigui per terrenys secs (Garraf) o amb alta competència per aconseguir aigua com en la zona de Vallirana (Ordal).

Es pot pasturar?

Les cabres autòctones tenen problemes perquè gran part d’aquesta gramínia es lignifica i acumula gran quantitat de matèria morta a la base, convertint-se així amb una espècie amb mala palatabilitat i per contra amb elevada inflamabilitat. No obstant s’han fet exito-ses proves amb cabres africanes de l’Atlas, les quals se la mengen.

Que ens n’expliqueu de l’ecologia d’aquesta zona?

El pi blanc es l’arbre predominant i està adaptat al foc, però el volum de biomassa anual és tres o quatre ve-gades més de vegetació que la que l’ecosistema pot aguantar, per sustentar aquest volum de biomassa fa-ria falta una pluviometria molt més elevada, cosa que no tenim a la zona mediterrània i que les previsions de canvi climàtic sembla que empitjoren. A part d’això, l’estrat arbori està estressat degut a la alta competèn-cia per aconseguir aigua, per les espècies presents al sotabosc, com ara el bruc, que necessita molta aigua, això sumat al Càrritx que creix lligat per estolons

Actualment les asseguradores no tenen prou interès perquè no es prou gran el problema, però si seguim en aquesta lí-nia la crisi farà que ho acabi sent

35

Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a CatalunyaResum de la tesi que contribueix a la prevenció i la gestió dels incendis forestals amb un model matemàtic amb l’objectiu prin-cipal de modelitzar l’ocurrència dels incendis i, en particular, ana-litzar la variabilitat del seu comportament en funció de l’espai i el temps

es del punt de vista ambiental, els incen-dis representen una destrucció de boscos i matolls, una alliberació a l’atmosfera d’una part del carboni i dels nutrients acumulats

prèviament a l’ecosistema i importants efectes sobre la fauna. També tenen un efecte directe sobre els proces-sos geomorfològics i hidrològics. D’altra banda, molts estudis mostren alguns efectes positius del foc per a la biodiversitat però la realitat és que els incendis posen en perill els assentaments humans i faciliten l’erosió del terreny.

El risc d’incendis és molt important en la regió medi-terrània degut a una marcada estacionalitat, en la qual destaca un període estival caracteritzat per les altes temperatures i una baixa humitat relativa de l’aire. Si en aquesta combinació de factors climàtics s’hi afe-geixen episodis de vents secs i càlids, propis d’aques-tes regions, es reuneixen totes les condicions perquè es produeixi un escenari d’incendi catastròfic que pot arribar a cremar desenes de milers d’hectàrees. Addi-cionalment, després de l’estació seca, moment propici pels incendis, succeeix una estació amb pluges torren-cials que actua erosionant els terres desproveïts de tot

tipus de coberta vegetal. A més a més, la tendència cli-màtica es decanta cap a un increment del número de dies estivals, amb altes temperatures i baixa humitat de l’aire i cap a una reducció de les precipitacions, que es tornaran episòdiques i més intenses.

L’objectiu principal d’aquesta tesi és modelitzar l’ocur-rència dels incendis i, en particular, analitzar la varia-bilitat del seu comportament en funció de l’espai i el temps tot coneixent quins són els factors que, amb més o menys intensitat, influeixen en el seu comportament.

Les dades sobre les quals s’ha treballat al llarg d’aquest estudi van ser proporcionades directament pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable d’identificar, en cada incendi, les coordenades de l’origen de l’incendi, l’hora d’inici, la causa, l’hora de finalització del foc, el tipus i el número d’hectàrees afectades i el perímetre de l’incendi.

Al llarg d’aquest estudi, en lloc de considerar tots els incendis a la vegada, s’ha distingit entre les principals causes potencials d’ignició d’incendis forestals. En par-ticular, se n’han considerat quatre: (I) causes naturals, (II) negligència i accidents, (III) intencionats o provocats, i (IV) causes desconegudes i/o revifats, que són aquells incendis apagats que comencen a cremar de nou [figu-ra 1].

Al llarg d’aquesta tesi s’han considerat vàries covari-

D

DIVULGACIÓ TÈCNICA

En els incendis forestals es des-carta, en primera instància, el comportament aleatori

36

ables relacionades amb la ocurrència dels incendis forestals. Inicialment es van considerar 3 covariables contínues: ombres, orientació del terreny i pendent i 1 variable categòrica: l’ús del sòl. Després de la primera anàlisi, per tal d’afinar i millorar el model, es va incor-porar l’altitud, la distància a les àrees antròpiques, que és una variable que inclou informació sobre la distàn-cia a les zones urbanes i la distància a carreteres i fer-rocarrils, i una variable climàtica, la temperatura [figura 2]. Sobre aquesta darrera variable s’ha tingut en comp-te la temperatura (mínima i màxima) en el moment de

l’incendi i fins a set dies abans de l’ocurrència del foc al lloc de l’incendi forestal. Les dades meteorològiques van ser proporcionades per l’Àrea de Climatologia i Ser-vei Meteorològic de Catalunya.

La tesi planteja tres grans objectius. En primer lloc s’analitza si les dades, en aquest cas els incendis, se-gueixen un patró determinat o altrament tenen un com-portament aleatori. Analitzant únicament els incendis de Catalunya produïts en el període 2004-2008 i apli-cant la metodologia dels processos puntuals basada en

figura 1

Figura 1 Distribució dels incendis durant els anys 2004 i 2008, distingint entre les 4 causes d’ignició considerades. En general s’observa que els incendis ocorreguts per causes naturals s’ubiquen en zones allunyades de les àrees urbanes.

Figura 2 Covariables considerades. D’esquerra a dreta, a dalt: pendent, orientació del terreny, ombres i ús del sòl. A baix: altitud, distància a zones urbanes i distància a carreteres i ferrocarrils.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

37

la comparativa d’un model estocàstic independent, es descarta, en primera instància, el comportament alea-tori. En segon lloc, s’estudia que la distribució dels in-cendis és variable en el temps i s’aplica un model que incorpora la component temporal. D’aquest segon es-tudi se’n deriva que les covariables afecten de manera diferent segons la causa de l’incendi. D’una banda, els incendis forestals ocorreguts per negligència, intenció o per accident estan relacionats amb llocs de baixa alti-tud coincidint amb àrees de fàcil accés per a la majoria de les persones, en particular els piròmans. D’altra ban-da, els incendis forestals causats per causes naturals

Figura 3. Efecte de la dependència espacial en el risc relatiu d’un incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats relatius als incendis provocats per causes naturals i a la part inferior als provocats per negligència i accidents. D’esquerra a dreta, els resultats s’especifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament

Els grans incendis són pro-vocats majoritàriament per l’acció de l’home, ja sigui per accident o intenció però es descarta que siguin degut a causes naturals.

Figura 4. Efecte de la dependència espacial en el risc relatiu d’un incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats dels incendis forestals intencionats o provocats i en la part inferior dels provocats per causes desconegudes o revifats. D’es-querra a dreta, els resultats s’especifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

38

DIVULGACIÓ TÈCNICA

presenten un major risc relatiu (>1) en les zones allu-nyades de les àrees antròpiques i també pels retards 1 i 4 de la temperatura màxima, associats a una humitat relativa baixa la qual facilita la generació de combusti-ble. Malgrat que les zones orientades al sud reben més radiació solar i per tant, tendeixen a ser més seques, el risc relatiu en aquest tipus d’incendis, és inferior a 1. Fi-nalment, en els incendis forestals provocats per causes desconegudes o revifats, l’altitud és l’única covariable que no té cap influència significativa. No obstant, l’ele-vació i la distància a les zones urbanes estan correlacio-nades i això dificulta l’atribució dels factors individuals a l’ocurrència d’incendis forestals [figura 3 i 4]. Aquest segon treball amplia els anys d’estudi considerant els incendis ocorreguts des de l’any 1994 fins al 2008. Fi-nalment, es particularitza l’ocurrència dels incendis i s’analitzen únicament els incendis més grans que una extensió específica fixada (50ha, 100ha o 150ha) ocor-regut a Catalunya entre 1994 i 2011 ja que, tot i no ser els més abundants en número, són els que més exten-sió i més mal mediambiental ocasionen. D’aquest ter-cer anàlisi se n’extreu que els grans incendis són provo-cats majoritàriament per l’acció de l’home, ja sigui per accident o intenció però es descarta que siguin degut a causes naturals. En particular, les desviacions estàn-dard evidencien que el model utilitzat ajusta millor els incendis intencionats [figura 5].

Els mètodes presentats en aquesta tesi s’engloben dins la teoria de processos puntuals però, cada un d’ells, té les seves particularitats. El primer mètode analitza el

tipus d’interacció entre els punts analitzats (incendis en el nostre cas d’estudi) fent una comparativa gràfica amb la funció K de Ripley, que suposa un comporta-ment completament aleatori. El segon mètode es basa en una classe de models flexibles molt útils per mo-delitzar punts agregats amb informació subjacent no observada. En particular, es tracta dels processos de Cox, que són capaços de barrejar les dues principals branques de l’estadística espacial, els processos pun-tuals i la geoestadística. Finalment, per tractar el darrer objectiu, s’utilitza un model economètric en dues parts, concretament, el model Hurdle.

Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser útils per la planificació i la presa de decisions sobre els in-cendis i poden contribuir a la prevenció i la gestió dels incendis forestals. A més, la metodologia utilitzada en aquest treball és útil per conèixer quins són els factors que fan que un incendi es converteixi en un gran incen-di forestal

Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser útils per la planificació i la presa de decisions sobre els incendis i poden contribuir a la preven-ció i la gestió dels incendis fo-restals

Figura 5. D’esquerra a dreta, a dalt: Mapes amb el número esperat d’incendis referent als incendis ocorreguts per ne-gligència i accidents (causa 2) i pels intencionats o provo-cats (causa 3). A baix: desviació estàndard (sd) respecte la distribució dels incendis per la causa 2 i la causa 3.

DRA. LAURA SERRA SAURINA. Personal docent investigador. Universitat de Girona. Departament ECONOMIA. Àrea de coneixe-ment MÈTODES QUANTITATIUS PER A L’ECONOMIA I L’EMPRESA. Grup de recerca Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut. GRECS http://www.lauraserra.cat

39

uan em vaig assabentar, ja fa uns quants anys, de que a les Escoles Bressol s’ha-via de fer un Pla d’Emergència i el simu-lacre corresponent, el cap se’m va omplir

de dubtes: quina cosa més complicada, no sabia com començar a plantejar-ho. Ho veia com una activitat gai-rebé impossible de portar a terme amb nens tant petits. M’ho mirés per on m’ho mirés només hi veia problemes.Mica en mica, després d’anar-hi pensant i reflexionant, la meva actitud va anar canviant, més ben dit va fer un gir total. Perquè va arribar un moment que només tenia una cosa clara: Que érem un dels col·lectius que més ho havíem de preparar. A les escoles bressol els alum-nes tenen unes edats entre els quatre i els trenta sis mesos i, per part dels adults, s’ha de tenir molt clar què fer en cas d’una emergència, només així es transmetrà la mínima tranquil·litat i es podrà actuar en conseqüèn-cia. O sigui, que ens hi havíem de posar quan abans millor. Es va començar per la teoria. Havíem de buscar models de Plans d’Emergència i també persones que ens po-guessin ajudar. Vam omplir el Pla facilitat pel Departa-

ment d’Ensenyament i vam buscar l’assessorament dels Bombers Voluntaris de Vilamajor, que estan al nostre poble. Els vam ensenyar el nostre Pla teòric, els vam mostrar els nostres locals perquè en coneguessin les característiques i també els vam expressar tots els nostres dubtes. Ells ens van assessorar tant a nivell ge-neral com de temes bàsics a tenir en compte.

A nivell de programació vam haver d’incloure aquest tema. Els objectius eren dos. El primer i més important, que els nens s’acostumessin al so de la sirena que te-nim a l’Escola per tal de no espantar-se en sentir-la. El segon, que coneguessin mínimament els bombers, per si de cas. El primer ho vam solucionar posant la sirena

QEn una escola bressol pel tipus d’alumne, s’ha de tenir molt clar què fer en cas d’una emer-gència

La responsable de l’Escola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor ens explica la seva experiència a l´hora d´elaborar i de posar en pràc-tica el Pla d´Emergència del centre. Pels bombers és una visió des de l’altra banda.

OPINIÓ

PLA D´EMERGÈNCIA. SOM-HI!!!

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

40

un cop a la setmana, durant uns segons i, tot seguit, es posa, a cada classe, la cançó dels bombers; els nens que caminen fan un tren, els que no caminen només s’han d’acostumar a escoltar-la. El fet de conèixer els bombers, l’hem aconseguit programant, dins de la nos-tra setmana cultural, i gràcies a la col·laboració dels vo-luntaris del nostre poble, una visita. Venen un dia a la tarda, els veuen amb l’uniforme, tothom que vol pot pujar al camió, posar-se el casc...Amb tot això, va arribar un moment en que la teoria es-tava a punt. Només faltava la pràctica. I el dia va arribar. Quan ens van donar la senyal, la maquinària es va posar en funcionament i en pocs moments estàvem a lloc.Va ser una “prova superada” però, s’ha d’admetre, va tenir les seves errades. A partir d’aquí més reunions parlant del tema, sempre amb la voluntat de millorar. I una valoració final: havíem après molt i volíem continu-ar per aquest camí.

I… així estem. Anem pel tercer any de simulacres. Mica en mica anem aprenent més coses. Comptant amb la col·laboració dels Bombers, hem organitzat xerrades del claustre sobre l’actuació en casos d’emergència, hem fet mini-cursets pràctics amb extintors i una mica de mànegues. Quan tenim dubtes, els intentem resol-dre. L’objectiu és saber, conèixer i preveure cada dia una mica més.Només ens queda donar les gràcies a totes les per-sones que, desinteressadament, ens han ajudat i ens ajuden i desitjar que mai els hàgim de trucar per una emergència!!

Els nens s’han d’acostumar al so de la sirena que tenim a l’Escola per tal de no espantar-se en sentir-la

OPINIÓ

ROSA PASQUAL POU

Responsable de l’Escola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

41

1. Funcions i tasques relatives a les persones mem-bres del cos de Bombers Voluntaris

En relació amb les declaracions envers els bombers vo-luntaris proferides pel representant sindical de CATAC-IAC, en el transcurs d’una assemblea informativa que va tenir lloc a Bellaterra el proppassat 26 de novem-bre de 2013, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va manifestar el seu absolut rebuig a les mateixes i alhora reiterar, una vegada més, el ferm compromís de mantenir i enfortir el model mixt de bombers que avui tenim a Catalunya. En aquest sen-tit, tot el Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries va considerar oportú recordar totes les lleis i reglaments que ens afecten o afectaven per tal que tothom tingui clar en quin marc jurídic i social ens trobem: l’article 5 de la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, va crear el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i el De-cret 49/1982, del 22 de febrer, va aprovar el Reglament dels bombers voluntaris del servei d’extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya. el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat, la Circular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments relativa a les tasques dels bombers voluntaris, de 30 d’abril de 2010. Remetent-se a la legislació actual, el Consell va recordar que els bombers voluntaris perta-nyents a la Secció Activa, poden actuar en qualsevol tipus de sinistre, quan són activats per alguna de les sales de control de les Regions d’Emergències, o bé per la Sala Central de Bombers, sigui en primera sortida, o en col·laboració amb altres parcs de bombers. Aquest fet comporta que no només fan serveis de rereguarda sinó que també fan assistències a sinistres. Així mateix, les persones membres del cos de Bombers Voluntaris poden assistir, en qualsevol moment, al parc de bom-bers sense que aquest fet comporti el pagament de cap tipus d’indemnització per part de l’Administració.

La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments és conscient que aquesta és la voluntat de la majoria de bombers de la Generalitat de Catalunya, que malgrat les dificultats del moment, volen mantenir el respecte i la convivència.

2. Informació sobre el resultat de les darreres elecci-ons de caps  i sotscaps de parc.

El president del Consell va felicitar els nous caps i sots-caps d’agrupació escollits en les eleccions que s’han promogut enguany i, alhora, agraeix els serveis prestats als caps i sotscaps d’agrupació sortints.

3. Proposta de noves eleccions del representants del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalu-nya en el si del Consell

El president del Consell va informar que arran de les darreres eleccions a caps i sotscaps d’agrupació es van detectar que hi ha hagut bastants canvis pel que fa als caps d’agrupació que formen part del Consell de Bom-bers/eres Voluntaris/àries.

Així mateix, es va proposar promoure eleccions al Con-sell per tal que aquestes vagin en consonància amb les eleccions a caps i sotscaps d’agrupació, atès que en-guany s’han fet eleccions a caps i sotscaps d’agrupació i fins mitjans de 2015 no s’haurien de fer eleccions al Consell, havent-hi dos anys de decalatge entre unes i les altres on hi haurien representants dels bombers vo-luntaris en el Consell que a l’actualitat ja no són caps d’agrupació.Els representants dels bombers voluntaris de la Regió d’Emergències de Lleida van proposar al Consell que es tingui en compte l’especificitat del territori de Lleida i, en aquest sentit, que hi hagi dos representants dels bombers voluntaris de la Regió d’Emergències de Llei-da en el Consell, un que defensi els interessos de la

Reunió del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries del 17 de desembre de 2013En la sessió ordinària del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc el dia 17 de desembre de 2013 a la seu del Departament d’Interior, es van adoptar els acords següents.

EL CONSELL

42

part central i sud i, l’altre, de la part nord de la provín-cia de Lleida. Es va acordar que aquesta petició serà consultada a la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya i en el proper Consell es decidirà admetre-la o no.

4. Aprovació de la reforma parcial del Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Cata-lunya per tal que sigui elevada al Govern de la Gene-ralitat

Es va exposar a la resta de membres del Consell les últi-mes modificacions dutes a terme en la modificació del Decret 246/1996, de 5 de juliol, així com les disposi-cions transitòries que s’han elaborat. Com que l’esbor-rany de modificació va ser aprovat en el darrer Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries, ara serà elevat al Go-vern de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui aprovat. Tanmateix, aquest document ha de passar les revisions jurídiques oportunes.

5. Conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior, el de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de la Salut, d’assistència als membres del cos de Bombers Voluntaris en cas d’accident

En el Consell del 22 d’octubre de 2013 el president del Consell va donar a conèixer a la resta de membres l’existència d’un conveni de col·laboració entre el De-partament de Governació, el Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut, per a l’establiment d’un protocol d’assistència a les persones membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.Es va comunicar a la resta de membres que tal i com es va comprometre, que la DGPEIS ha mantingut els contactes necessaris amb les persones responsables del Departament de Salut i de l’Institut Català de la Salut per tal de tractar aquest assumpte i han acordat amb el director de l’Institut Català de la Salut que el seu interventor adjunt i el cap del Grup d’Emergències Mèdiques de la DGPEIS seran els interlocutors i els en-carregats de buscar una solució ràpida pel que fa a l’as-sistència sanitària dels membres del cos de Bombers Voluntaris que pateixin un accident en acte de servei.

6. Nou EPI i nova jaqueta forestal

Des de la Subdirecció General Tècnica es va donar a conèixer a la resta de membres del Consell que aquest mateix dia el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’expedient plurianual per fer el concurs d’EPI’s industrials. Aquests EPI’s industrials seran lliurats a

totes les persones membres de la Secció Activa. Així mateix, recorda que la setmana anterior el Govern de la Generalitat va aprovar la nova jaqueta forestal, que estarà disponible per la propera Campanya Forestal d’Estiu.

7. Compensacions econòmiques tramitades

Des de la Subdirecció General d’Administració i Re-cursos Humans es va donar a conèixer a la resta de membres del Consell que s’han pogut tramitar dins els terminis marcats per la Intervenció Delegada i el De-partament d’Economia totes les compensacions eco-nòmiques pendents d’abonar fins al mes d’octubre del 2013.

8. Estudi d’un fons de compensació econòmica per in-capacitat permanent o mort

Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar a la DGPEIS que estudiïn la via-bilitat de crear un fons de compensació econòmica per incapacitat permanent o mort. Des de la DGPEIS es va informar que en principi no es veu factible aquesta possibilitat però que, no obstant això, es pot estudiar la proposta.

9. Estudi de la prevenció de riscos

Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar que atès que no els és d’aplicació Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de ris-cos laborals, s’estudiï la implementació d’un codi bàsic de garanties i responsabilitats necessari per establir un nivell adequat de seguretat i protecció de la salut dels bombers voluntaris davant els riscos derivats de les tasques que fan i als qual estan exposats. Des de la DGPEIS es va respondre que s’és conscient de la preo-cupació dels membres del cos de Bombers Voluntaris en aquest tema i, per tant, s’estudiarà la viabilitat de regular o recollir aquest fet en una norma o protocol.

10. Vespa asiàtica

Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell pregunten com actuar davant l’existència de la vespa asiàtica. La DGPEIS va informar que està en con-tacte amb els Agents Rurals i s’està acabant de determi-nar qui s’ocuparà d’aquest tema, si Bombers o Agents Rurals. La subdirectora general Operativa recomana als representants dels bombers voluntaris en el Consell que informin la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris que no han d’actuar davant aquesta vespa perquè l’equipament de què disposem és insuficient.

EL CONSELL

43

DGPEIS DGPEIS - NOTÍCIES

L

Bombers de la Generalitat participen al 24è Congreso Nacional de Bomberos

’Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF) va organitzar el 24è Congreso Nacional de Bomberos, un congrés que s’organitza des de l’any 1959 i se celebra cada dos anys. La Direcció General de Prevenció, Ex-tinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) i l’Escola de Bombers i Protecció Civil a través de l’Institut de Seguretat

Pública de Catalunya (ISPC) van participaran a través de ponències i tallers pràctics, mitjançant les intervencions de la sots-inspectora del cos de Bombers, Mercè López, de la responsable de l’Àrea d’Informació i Comunicació de la DGPEIS, Núria Iglesias, de Maria Serrahima, cap del Servei de formació en Riscos i Emergències i de Jose Luis López, cap l’Àrea d’Instructors i de continguts en Riscos, Emergències i Protecció Civil.

Organitzat per l’ASELF, el congrés es va dur a terme del 29 al 31 d’octubre a Donostia

’equip format per Bombers de la Generalitat del parc de Terrassa aconseguir la tercera classificació en el World Rescue Challenge (WRC), el campionat mundial d’excarceració en accidents de trànsit, que enguany s’ha celebrat a Clearwater, Florida (Estats Units). L’equip egarenc, com a guanyador en el IX Encuentro Nacio-

nal de Rescate en Accidentes de Tráfico celebrat al Circuit Barcelona - Catalunya de Montmeló i que organitzava l’Asociación Profesional de Rescate en Accidentes de Tráfico (APRAT), es va classificar per a poder participar en el campionat mundial que s’ha realitzat entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre als Estats Units. Així mateix, també

va participar en el concurs mundial de res-cat un equip de Bombers del parc de Llei-da que, per la seva bona classificació en el concurs nacional, també va obtenir una de les places adjudicades a l’APRAT. En aquest cas, en el mundial, l’equip lleidatà ha acon-seguit la setena posició de la general. El primer i segon lloc de la classificació gene-ral en aquest campionat del WRC ha estat pels equips de Bombers de Royal Berkshire i de South Wales, respectivament. Pel que fa a la classificació segons les modalitats, l’equip dels Bombers de Terrassa van acon-seguir el 1r lloc en la maniobra ràpida, el 3r lloc en la maniobra limitada i el 3r millor sanitari. En l’edició d’enguany, el Cos de Bombers de la Generalitat també va estar representat pel sergent Roger Llinàs, que com a jutge de l’APRAT, va formar part de l’staff avaluador del Concurs.

L’equip dels Bombers del parc de Terrassa ha quedat 3r classificat en el concurs mundial d’excarceració celebrat a Florida (Estats Units)En el World Rescue Challenge (WRC) també hi ha participat un equip de Bombers del parc de Lleida que ha quedat 7è a la general.

L

44

Van participar membres del GCR i del GRAE

E

Bombers de la Generalitat participen a la Fira del Llibre i de Muntanya de Vic

ls Bombers de la Generalitat van participaran en els actes programats que es van organitzat en el marc de la 12a Fira del Llibre de Muntanya i 33ena edició de la Fira de Muntanya, que es van celebrar conjuntament a Vic durant els dies 8, 9 i 10 de novembre al Recinte Firal el Sucre. El Grup Caní de Recerca (GCR) dels Bom-

bers de la Generalitat va realitzar exercicis de recerca i membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van fer un exercici de rescat en escalada a la xemeneia de l’edifici el Sucre. El responsable del GRAE del parc de Camprodon del Bombers de la Generalitat, Francesc Carola, va exposar les novetats en matèria de rescats en allaus i el sergent dels Bombers de la Generalitat, Francesc Martínez, va fer una conferència sobre la “Seguretat a la muntanya”.

DGPEIS - NOTÍCIES

E

Els Bombers de la Generalitat i els Bombers de Barcelona fan un exercici de rescat en una grua del Port de BarcelonaEs tractava d’evacuar un treballador ferit

l matí del 3 de desembre, al Port de Barcelona, els Bom-bers de la Generalitat conjuntament amb els Bombers de Barcelona van dur a terme un exercici de rescat al

pont grua de descàrrega de contenidors de l’empresa BEST (Barcelona Europe South Terminal) que està situada al Moll Prat. En l’exercici van participar efectius del parc de Bombers del Prat de Llobregat i membres del Grup d’Actuacions Es-pecials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, efectius dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i personal de segure-tat i manteniment de l’empresa. També es va comptar amb la participació del personal del l’empresa com a alertant quali-ficat de l’emergència, i també de la Policia Portuària, que ha facilitat l’accés als equips d’intervenció.Amb l’objectiu de millorar la resposta dels equips d’emergències en cas que es produeixi una situació semblant, amb aquest exercici es va posar a prova també la coordinació entre els diferents grups actuants.

Bombers participa a la XII exhibició de cossos d’emergència de l’EstartitMembres del GRAF i el GRAE van fer demostracions de les seves habilitats.

’Associació Lúdico-Cultural els Reis de l’Estartit va organitzar un any més, i ja en van 12, l’exhibició de cossos de seguretat i emergència a la localitat. La celebració va tenir lloc al port el 12 de gener. i va comptar amb la participació de Bombers, Creu Roja, Mossos d’Esquadra, Policia Local, Agents Rurals, Vigilància Duanera, CTSC,

SEM, Salvament Marítim, GEAS de la Guàrdia Civil, DYA, ADF, Giroprotec i Cecat. Una edició més, la convocatòria va L

45

DGPEIS - NOTÍCIES

Una de les primeres accions dutes a terme ha estat la revisió, per part dels Bombers de la Generalitat, de les condicions de segure-tat de la Via Ferrada

Els Bombers, el Parc Natural de Montsant, la FEEC i l’Ajuntament de Morera de Montsant treballen plegats en la millora de la segure-tat a la zona

’Ajuntament de Morera de Montsant, el Parc Natural de la Serra de Montsant, la Federació d’Entitats Excur-sionistes de Catalunya (FEEC) i els Bombers de la Generalitat han posat en marxa un nou grup de treball a través del qual volen millorar la seguretat dels excursionistes a Montsant. Les diverses institucions tenen com

a objectiu analitzar les possibles accions que es poden emprendre per tal d’assolir una millor seguretat de totes les persones que accedeixen a Montsant per practicar tant activitats d’oci i lleure com l’excursionisme, l’escalada o d’altres esports de muntanya. Membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van realitzar, a finals d’octubre, una inspecció tècnica de la via ferrada, mitjançant la qual han determinat els condicionants mínims de seguretat que ha de complir la via ferrada abans de ser reoberta. Totes les entitats també s’han coordinat per donar mesures de tipus informatiu i divulgatiu consells per gaudir de la muntanya amb seguretat a les persones que fan ús del Parc Natural de Montsant.

L

Calendari solidari 2014 ‘Bombers amb causa’

El calendari per objectiu recollir fons per als pro-jectes de recerca mèdica infantil que es desenvolu-pen a Sant Joan de Déu.

res bombers són els responsables del projecte calendari “Bombers amb causa” Arnau Fabregat, Òscar Sán-chez i David Colomé, el qual ja fa tres anys que s’edita i que podríem dir que ja és el calendari corporatiu amb més èxit i oficial. El calendari té una un objectiu clar: recaptar fons per a la recerca en malalties infantils

que realitza l’Hospital Sant Joan de Déu. En l’edició del 2014 el jugador de basquet Pau Gasol també ha col·laborat i participat.

T

tenir un èxit de participació amb ple d’activitats per als més petits, que van poder pujar en vehicles policials, am-bulàncies i de bombers, pujar a embarcacions i participar en tallers.Els Bombers de la Generalitat van participar amb un vehicle d’aigua i un vehicle autoescala amb personal operatiu dels parcs de Torroella de Montgrí i l’Escala. També va participar-hi un vehicle i una embarcació amb personal de la unitat de muntanya i subaquàtica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Dir que es va instal·lar una carpa amb un circuit de fums com activitat lúdica adreçada als nens i els membres del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) van fer un taller didàctic d’extinció amb motxilles d’aigua, papers i cartró. Al final de la jornada, es va realitzar un exercici de simulació d’un accident de trànsit amb intervenció de Bombers Mossos d’Esquadra i del SEM.

46

DGPEIS - NOTÍCIES

Campanya per evitar els in-cendis causats per xemeneies i donar consells de seguretatEls eixos de la campanya són informar la població sobre un bon ús de les xemeneies i la publicació d’una instrucció tècnica adreçada al sector professional

l 23 de desembre es va presentar la campanya, a Sort, amb la presència de l’alcalde de la ciutat i president del Consell Comarcal del Pallàrs Sobirà, Llàtzer Sibís, del director general de la DGPEIS, Ramon Parés, de la direc-

tora dels Serveis Territorials d’Interior, Anna Miranda, i del sotsdirector general tècnic dels Bombers de la Generalitat, Albert Vilanova. A més, també hi han as-sistit responsables del cos de Bombers de la Generalitat així com també tècnics i representants municipals. Des de l’any 2000 i fins aquest novembre, els Bombers de la Generalitat han treballat en 8.864 incendis d’aquest tipus, principalment a la tardor i als mesos d’hivern. Amb l’objectiu d’evitar els incendis de xemeneies, la DGPEIS ha iniciat una campanya de prevenció que es basa en dos grans eixos. Per una banda, la publicació d’una instrucció tècnica que en regula la instal·lació

i, per una altra, la divulgació de consells per al bon ús i manteniment d’aquests elements. En aquest marc, s’ha edi-tat un tríptic informatiu amb informació bàsica per reduir al màxim els elements de risc d’incendi allà on hi ha una xemeneia en ús.El tríptic es pot consultar a: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/12/23/14/56/6ad72a40-46db-47e8-aad7-6f75ac0319e3.pdf

Simulacre d’accident d’embarcació al port del GarrafBombers, Protecció Civil i Ports de la Generalitat organitzen un exercici per comprovar el CAMCAT.En col·laboració amb el Club Nàutic Garraf, Bombers, Protecció Civil i Ports de la Generalitat van participar en un exercici de simulació d’un accident d’una embarcació, amb dos ferits, al port de Sitges el 18 de desembre.L’incident ha simulat la caiguda d’una embarcació que es trobava apuntalada a la zona de varada. En caure l’embarcació, ha atrapat una persona i s’ha produït una fuita de benzina. Com l’accident s’ha produït al costat de la cubeta del travel lift (grua mòbil) ha provo-cat un vessament a terra amb perill d’estendre’s al mar. Per conte-nir el vessament provocat per la fuita de combustible, treballadors del Club Nàutic Garraf han llançat barreres de contenció des d’una embarcació. En aquesta maniobra un dels seus tripulants ha caigut a l’aigua durant les tasques de contenció del carburant vessat. Un cop detectat l’accident s’ha iniciat el protocol de trucades al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat i al telèfon d’Emergències 112. L’objectiu d’aquest simulacre era comprovar la comunicació i la coordinació entre els diferents mitjans i cossos d’emergències que han actuat i com s’integren les accions del port amb el Pla Especial d’Emergències per Contami-nació d’Aigües Marines (CAMCAT). Al simulacre van participar els Bombers de la Generalitat amb dues dotacions; un vehicle d’aigua i una ambulància del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM). Els Bombers han realitzat l’excarceració del ferit atrapat a sota de l’embarcació per, tot seguit, immobilitzar-lo amb seguretat.

E

47

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes?

@risk_112RISK112.COM639 331 547

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ.A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

XXIè CONGRÉS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

XXa. ASSEMBLEA DE L’ASBOVOCA

hotel Blanc i Negre 2, Agramunt. 23 de febrer de 2014

Programa provisional – horari previst

Diumenge, dia 23 de febrer

09:00 Acreditació i lliurament de documentació09:30 Inauguració del Congrés.10:00 Un model de bombers voluntaris de Catalunya per al Segle XXI.11:30 Pausa-cafè12:00 L’assegurança dels bombers voluntaris: present i futur.13:30 Dinar15:30 Necessitats formatives dels bombers voluntaris16:45 Presentació de conclusions17:30 Clausura del Congrés18:00 XXa. ASSEMBLEA DE L’ASBOVOCA (en segona convocatòria)

 

48

                                       Tf-­‐  609  33  02  00  Fax:  937  398  272  

                   Email.  congres@bombersvoluntaris.org  

                     Web.  http://www.bombersvoluntaris.org    

BUTLLETA  D’INSCRIPCIÓBUTLLETA  D’INSCRIPCIÓ    al  al  XXXX IIè.  CONGRÉSè.  CONGRÉS

BOMBERS  VOLUNTARIS  DE  CATALUNYABOMBERS  VOLUNTARIS  DE  CATALUNYA

AGRAMUNTAGRAMUNT    23  DE  FEBRER  DE  20123  DE  FEBRER  DE  20144        

EN/NA:            

 

ADREÇA:        

POBLACIO:                                                                                                  CODI  POSTAL:    

 

ADREÇA  ELECTRÒNICA:  TELÈFON:                                                                                                              FAX:  Soci  d´ASBOVOCA    Soci  d’ASELF  ,  ASBE,  ABVB    

 

Desitja  inscriure’s  al  21è  Congrés  de  Bombers  Voluntaris  de  Catalunya,      

INSCRIPCIONS   IMPORT   Nº  persones  

Total  parcial  

Congressista  Soci  (  asbovoca,  aself,  asbe)  o  juvenil   25,00€      Congressista  NO  soci   50,00€      

La  inscripció  dóna  dret  a  la  documentació,  pausa  cafè  i  dinar.  Acompanyant  (programa  de  visites  i  dinar)   20,00€      Menor  d’edat  (programa  de  visites  i  dinar)   15,00€      

Total  Persones  i  €  =            Ingressar  la  suma  resultant  a:  

Referència:  21  Congrés,  INDICANT  Núm  soci,  nom  i  cognom.    

“La  Caixa”  NUM:  2100-­‐2469-­‐93-­‐0200015314  IBAN:  ES04  2100  2469  9302  0001  5314  

 Enviar  la  còpia  de  la  transferència,  i  aquesta  butlleta  a:  

Fax:  937  398  272  –  congres@bombersvoluntaris.org    ALLOTJAMENT  L’Hotel  Blanc  i  Negre  2  disposa  d’habitacions  i  ofereix  preus  assequibles  per  als  congressistes.    Per  a  reserves  i  información:  973  391  213  www.blancinegre2.com      NOTES.  -­‐  Les  inscripcions  anul·∙lades  no  tindran  dret  a  cap  devolució.  -­‐  La  junta  es  reserva  el  dret  d’efectuar  els  canvis  necessaris  per  raons  organitzatives.  

49

Signatura:

FULL  D’INSCRIPCIÓ  A  L’ASSOCIACIÓ  DE  BOMBERS  VOLUNTARIS  DE  CATALUNYA.  

Una  vegada  emplenat  i  signat,  cal  enviar-­‐ho  per  correu  postal  a  alguna  de  les  adreces  següents:  Ass.  Bombers  Voluntaris  de  Catalunya   ASBOVOCA  Avgda.  Catalunya,  47       Pol.  Ind.  La  Torre  C/del  Vapor,  5-­‐7    08212-­‐Sant  Llorenç  Savall     08760-­‐Martorell  També  es  pot  fer  per  fax  a:  937  398  272  O  per  correu  electrònic  a:  asbovoca@bombersvoluntaris.org    

 Nom  i  Cognoms:  

Adreça:  

Localitat:  

Codi  Postal:         Telèfon:  

Data  Naixement:  ___  /  ____  /  _______  D.N.I.:    ______________  -­‐  ___  Correu  electrònic:           Professió:  Parc:           Secció:    Desitjo  ser  admès  com  a  soci/a  numerari/a  a   l’Associació  de  Bombers  Voluntaris  de  Catalunya,  i  faré  efectives  les  qüotes  corresponents  amb  càrrec  al  compte:    

Número:_  _  _  _  -­‐  _  _  _  _  -­‐  _  _  _  _  -­‐  _  _  -­‐  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _  Banc  o  Caixa:    Agència  núm:       Adreça:      Ho  signo  a  ....................................................  el  ............  d  ...............................  del  ............    Signatura:    

—  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —    Banc  o  Caixa:........................................  Adreça:  .................................................  Nom  del  Titular:  ...................................    Sr.  Director/delegat:  Li  prego  que,  fins  a  nou  avís,  faci  efectius  a  l’Associació  de  bombers  voluntaris  de  Catalunya,  i  amb  càrrec  al  meu  compte/llibreta,  els  rebuts  que  li  seran  presentats.  Atentament:  

emergenciescat@emergenciescat

25 de març de 2014

Provade sirenes

Accident Sirenes Informar-seConfinar-se

En cas d’accident químic, què cal fer?

La fórmula perfecta

SirenesSi

Sonaran 84 sirenes d’avís a la població per accident químic a 37 municipis de Catalunya. Serà una prova per comprovar-ne el funcionament i fer que tots els ciutadans en coneguin el so.

www. gencat.cat/interior/riscquimic

B. 2

8941

-201

3