REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa...

44
REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ Abril 2012 Núm. 38

Transcript of REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa...

Page 1: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ Abril 2012 Núm. 38

Page 2: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Sumari

Dios asume la condición humana para redimirlaCoincidiendo con el comienzo de la primavera, todos

los años los cristianos nos disonemos a revivir uno de los acontecimientos más importantes de nuestra vida de fe.

La liturgia cristiana, cada año actualiza el misterio de la Pasión, Muerte y Resurrección de Jesús. Un hecho que ha marcado decisivamente la historia personal de millones y millones de hombres y mujeres a lo largo de los siglos.

Y es así, porque no se trata de la muerte injusta de una persona cualquiera, como tantas otras que ha habido y que seguirán habiendo, sino porque, para millones de personas, se trata del misterio de la muerte de un Dios que se ha hecho hombre para hacer suya nuestra condición humana con todas las consecuencias.

Y por esa razón hablamos de misterio. Porque se trata de un hecho que nos resulta incomprensible incluso a los hombres y mujeres de fe. Se trata de un misterio de solidaridad con el género humano. Misterio de solidaridad con el sufrimiento de los hombres, y por tanto, misterio de amor a todos los hombres.

Y como todo misterio, nos desborda, nos supera y sobrepasa. Pero que, así y todo, nos habla de la manera de ser y de actuar de Dios, que no solo nos sorprende sino que nos

abre a una nueva manera de entender al mismo Dios, y de relacionarnos con él, desde el respeto, la admiración y la estima.

Jesucristo nos presenta a un Dios que es Padre, que nos quiere tanto que quiere vivir con nosotros y morir también con nosotros. Y se hace presente en la persona de Jesús. Misterio de amor que nos abre una vida con él, y nos lanza a una relación personal plena con Dios.

Por eso, cada Semana Santa no solo recordamos la Pasión y Muerte del Dios que se ha hecho hombre, sino que también celebramos el misterio de la vida nueva a la que él nos llama con su Resurrección. Porque si Dios asume la condición humana en la persona del su Hijo Jesucristo, es para redimirla y salvarla.

Y esto es lo que celebramos cada año los cristianos de l'Alcúdia, y de todo el mundo, en las fiestas de la Semana Santa.

¡Feliz Pascua de Resurrección a todos!Francisco Tomás Almiñana

Párroco

Portada: Verge de la Soledat.Contraportada: Creu de Maig de 2011, iniciativa de la Confraria del Crist de la Fe.

Pag.

12

4

91213

1421

22

24

27

29

3136

39

• Semana Santa- Las manos en Semana Santa- ¡¡¡Resurrección ya!!!

• Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-- L’encontre de Benet XVI amb professors universitaris:una esperiència personal

• Parròquia Sant Andreu Apòstol, Comunitat Viva

- El patronat Sant Andreu- 34ta Trobada europea de Taizé- Un monaguillo

• Nuestro colegio- Oratori de Xiquets i Xiquetes:Els més menuts caminant a la llum de l’Amor...- Els més menuts del cole veuen passar la Quaresma- El colegio San Andrés participa enla I Marcha Diocesana “Villalonga Express”

• Notícies Breus- Notícies Breus

• La parròquia organitza- Fes un lloc a l’agenda!

• Conciencia Solidària- Gotas de esperanza

• Fills de l’Alcúdia- D. Vicente Hervás, un maestro católico hacia la santidad- Joaquin Sanchis Vallés “Tio Ximet”

• Articles de Reflexió- Enseñanzas de la Naturaleza

Page 3: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Semana Santa

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1

Las manos en Semana SantaHay tantas formas de mirar lo que

celebramos estos días... Hay palabras que siguenllegándonos hoy con intensidad. Hay gestos queimpresionan por su significado. Hay silenciosclamorosos. Hay lugares que sobrecogen. Haypersonajes. Hay miradas que aprenden de lo queven.

Miremos, esta vez, a las manos, que tantoexpresan estos días. Manos que reparten el pan.Manos que detienen y golpean. Manos que acogen.Manos que se lavan para negar la infamia. Manosque no pueden resistirse. Manos que empuñan ellátigo. Manos que trenzan coronas de espinas.Manos clavadas a un madero. ¿Y mis manos?

1. Manos Fecundas

“Mientras cenaban, Jesús tomó pan, pronuncióla bendición, lo partió y se lo dio a los discípulos...” (Mt26,26)

Son las manos que toman el pan, parabendecidlo, partirlo y compartirlo. Toman lo quees importante para hacerlo llegar a quien lonecesita. Las manos que trabajan y que cuidan,que protegen y acarician, que abrazan y sanan. Lasmanos que escriben y producen.

Las que se alzan para protestar contra loinjusto. Manos de artista, de artesano, de campesino,de médico, de obrero, de madre, de trabajador, deamigo. Manos de quien echa una mano, para

ayudar a cargar con las cruces, para aliviar lascargas, para acunar los rostros golpeados.

¿Cuándo, o en qué, son “mis manos” fecundas?

2. Manos Indiferentes

“Viendo Pilatos que no conseguía nada, sino queel alboroto iba en aumento, tomó agua y se lavó las manosante el pueblo, diciendo: ‹‹No me hago responsable deesta muerte. ¡Allá vosotros!››” (Mt 27,24)

Las de quien se desentiende. Se lavan. Secierran. Se protegen para no gastarse, para noimplicarse, para no saber. Manos de cristal, deporcelana, de arena, eternamente inmaculadas porno haber vivido nada, o incapaces de aferrar algo.

Manos que nunca han tocado la tierra, elbarro, la carne ajena. Manos incapaces de sentir, de

Page 4: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 20122

Semana Santa

¡¡¡Resurrección ya!!!¿Cuándo voy a empezar

a vivir resucitado? ¿Tengo queesperar a morir para asomarme atu gloria? ¿Es el único pasoposible? Tal vez, pero, por otraparte, ¿no hay en la vida muchascosas pequeñas –o inmensas- quevan muriendo y naciendo denuevo, dist intas, mejores,reconciliadas? ¿Y no hay sepulcrosesperando vaciarse? En mí y enotros. La vida ya está llamada aser pascua, a vivirse en esatensión insalvable entre la

entrega y la acogida, el dolor y ladicha infinita, la vida entregada yla VIDA recibida.

1. Pequeñas Muertes

“Escucha, oh Dios, mi clamor,atiende a mi súplica: Desde el confín dela tierra te invoco con el corazón abatido”(Sal 61,2)

Pequeñas muertes. Las hay.Algunas las he inflingido, otras las hesufrido. Unas son fecundas y otras son

romperse, de gastarse un poco. Manos lavadas enagua pero regadas en sangre invisible. Manos queabofetean al inocente, o que rasganhipócritamente las propias vestiduras,escandalizadas por una verdad que asusta. Lasmanos frías. Las manos verdaderamente muertas.

¿Cuándo, o en qué,son “mis manos” indiferentes?

3. Manos Traspasadas

“Después lo crucificaron, y se repartieron susvestidos, echándolos a suertes a ver qué se llevaba cadauno” (Mc 15,24)

Por clavos, por cansancios. Las manos que sealzan al cielo en súplica muda. Las que buscan algocon lo que saciar el hambre de los hijos. Las que yano tienen fuerzas para sostener nada. Las que seaprietan, desesperadas, en gesto de impotencia.

Manos que tratan de ocultar los sollozoscuando no se puede más. Manos heridas, llagadas,atravesadas por clavos invisibles. Manos esposadascon cadenas de odio, de exclusión, de rechazo.Manos que golpean, con desesperación, puertascerradas. Manos muy abiertas, esperando seracogidas. Manos ya inertes de pura derrota.

¿Cuándo, o en qué,están “mis manos” traspasadas?

Page 5: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Semana Santa

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 3

estériles. Tienen muchos nombres y rostros, y aveces me comen por dentro. Son el compromisoque siempre pide más, el esfuerzo, las horas deentrega aparentemente inútil. Es la impacienciaante un prójimo que me cuesta… Son los silenciosque me resisto a romper. Son los instantes de vacío,cuando parece que nada tiene sentido, cuando estoyal borde de rendir la fe… y no termino de sentirque has resucitado.

¿Cuáles son mis pequeñas muertes, misespacios sepultados, mis heridas incuradas?

2. Vivencias Pascuales

Sólo en Dios descanso, alma mía, de él viene misalvación. Él solo es mi roca, mi salvación, mi alcázar;no vacilaré” (Sal 62, 2-3)

S o n l o smomentos deplenitud. Cuandocantan los ojos y elcorazón. Cuandolos sueños se venmás pos ib l e s .Cuando el perdónse da o se recibe,sin condiciones,sin rescoldos deamargura. Cuandode l a semi l l apequeña brota,imparable , untronco fuerte. Esla sonrisa tranquiladel que no se deja vencer en la tribulación. Es lapalabra que habla verdad y desencadena encuentros.Es la oración que me enciende cuando no encuentroun horizonte claro. Es esa alegría de los que nocomplican las cosas sencillas. Es el amor que noexige. Es esa resurrección que YA se asoma ennuestras vidas.

¿Dónde empiezo a vivir resucitado?¿Dónde asoma la lógica de Dios en mi vida?

www.pastoralsj.org

DOMINGO DE PASCUA

En este Domingo-el más importante del año gritamosalegres ¡Aleluya!Dios abraza a la humanidad enteradesde la pasión inmensaque siente por nosotros.¡El Señor ha Resucitado! ¡Aleluya!Todas nuestras manos vacías,todas nuestras manos sucias,todas nuestras manos cansadas,todas nuestras manos llenas de cosas,todas nuestras manos amenazantes,todas nuestras manos...por la Resurrección del Señorquedan liberadas para abrazarcon todas las fuerzas.

¡El Señor ha Resucitado! ¡Aleluya!Hoy la Iglesia se engalanacon sus mejores ropajes,inundada por tan inmensa Luz;hoy los creyentes sentimos y celebramosque la vida vence todas las sombras de muerte,que la Resurrección es esperanza para todos.

¡El Señor ha Resucitado! ¡Aleluya!Hoy con Jesús, el Cristo, todos resucitamos,todos renovamos nuestro compromisode apostar por la vida y por el optimismo;por los buenos proyectos y por los más desfavorecidos;por los más indiferentes y por la paz sin condiciones;por el bien común,por la desapropiación que humaniza;por la liberación de toda ataduray por los hermanos antes que por nosotros mismos.

Gritemos con nuestra vidaque ¡El Señor ha Resucitado! ¡Aleluya!¡Feliz Pascua de Resurrección!

Óscar Alonso

Page 6: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 20124

Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-

Com molts de vostés ja saben, durant els dies16 al 21 del mes d’agost de l’any passat va tindrelloc a Madrid la Jornada Mundial de la Joventut(JMJ), una trobada del Sant Pare Benet XVI ambjoves procedents de tot el món. Aquestos encontresforen creats pel recordat i estimat Beat Joan PauII, com una iniciativa personal seua, amb l’objectiude mantindre un estret contacte amb la joventut,amb les seues inquietuds, amb les seues necessitats.Com diria Sant Joan: “Vos escric a vosaltres, joves,perquè sou forts, perquè la Paraula de Déu està ambvosaltres i ho vençut al mal” (1 Jn, 2:13).

En el marc d’aquesta Jornada Mundial de laJoventut 2011, i com a gran novetat, el Sant Pareva mostrar la seua intenció de reunir-se amb

professors i professores universitaris, i nosaltres,com un gran regal de Déu, vam tindre la sort depoder participar en aquest encontre.

La nostra experiència començà al mes d’abril,quan, per un comunicat oficial de la UniversitatCatòlica de València “Sant Vicent Màrtir”, en laqual treballem, ens assabentarem de la programacióen l’agenda d’actes de la JMJ d’un Encontre delPapa Benet XVI amb Professors Universitarisjoves, i de la possibilitat d’assistir al mateix. Elsúnics requisits que es demanaven eren: que elprofessor que volguera assistir treballara ambdedicació exclusiva a la seua Universitat i quetinguera el títol de Doctor en la seua especialització,que fóra menor de 40 anys (un concepte prou amplide ser “jove”), i que estiguera inscrit com a peregría la JMJ.

Molt il·lusionats, alguns companys icompanyes reunirem la documentació que enssol.licitaven, i la enviarem, abans del 30 de maig, alCoordinador del Vicerectorat d’ExtensióUniversitària i Cultura (la persona de referènciaque, a la nostra Universitat, s’encarregava de portarendavant tots els tràmits burocràtics).

Malgrat la il·lusió que teníem, érem realistes,i sabíem que era molt complicat que poguéremassistir. El Encontre estava programat per aldivendres 19 d’agost, a les 12 del migdia, a laBasílica del Monestir de Sant Llorenç de ElEscorial. Encara que es calculava que podrienassistir unes 1000 persones, en realitat les places aocupar eren 800 (donat que moltes ja estavenreservades per a diverses autoritats civils,acadèmiques i eclesiàstiques). I aquestes 800 placeseren per a professors i professores universitaris detot el món, és a dir, que era poc probable que ensseleccionaren i tinguérem la sort de poder accedir.Ens comunicaren que entre el 30 de maig i el 30de juny es portaria a terme la selecció dels assistents,

UNA EXPERIÈNCIA PERSONAL

L’encontre de Benet XVIamb professors universitaris:

Page 7: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 5

i que entre el 30 de juny i el 15 de juliol esconfirmaria l’assistència dels professors seleccionatsamb l’enviament d’una invitació personal.

A principis del mes de juliol, quan ja havíemabandonat quasi qualsevol esperança de poder acudira aquest Encontre, dos companyes vam rebre unacarta oficial de la Directora del Departament deCultura de la JMJ, responsable d’organitzarl’Encontre a El Escorial, comunicant-nos quehavíem resultat seleccionades per assistir, i felicitant-nos per la oportunitat que se’ns presentava. Tambéens anunciava que, més endavant, ens enviarien lesinstruccions més precises sobre la recollida del’acreditació, horaris, formes d’accedir, etc.

El dia 26 de juliol vam rebre un correuelectrònic on ens detallaven les indicacions mésimportants al voltant de la recollida de l’acreditacióal Palau de Congressos i Exposicions de Madrid,el transport públic i l’accés al Monestir de ElEscorial, i la vestimenta més adequada per a l’acte(el vestit acadèmic: la toga, amb la museta i el birretdel color corresponent a cada titulació).Evidentment, ens demanaven que accedirem alMonestir abans de les 10 del matí, donat que elnostre encontre estava previst per a les 12 delmigdia, però abans (cap a les 11:30) el Papa teniaprevist reunir-se amb religioses joves al Pati dels

Reis del Monestir. Davant d’aquesta programació,vam decidir que la millor opció era eixir de Valènciael dijous dia 18 d’agost, i fer nit ja a El Escorial,per arribar amb garanties a l’Encontre, el divendres19 de matí.

Per la meua part, el dijous 18 d’agost a les 3de la vesprada, vam començar la nostra“peregrinació” cap a la Jornada Mundial de laJoventut. I dic “vam” començar perquè, encara quesols jo podria entrar al Monestir i a la seua Basílica,m’acompanyaren en aquest camí Carlos i Carles,el meu home i el meu fill, amb una maleta que noduia molta roba, però sí molta esperança i il·lusió.

Gràcies a Déu, el viatge no es va fer genspesat, i, amb la parada reglamentària per a descansari estirar les cames, a poqueta nit ja havíem arribara l’hotel que teníem reservat al mateix poble deSant Llorenç de El Escorial. Amb tranquil·litat,ocupàrem l’habitació, ens dutxàrem i canviàrem, ibaixàrem a sopar.

Després de sopar, decidírem anar passejantfins al Monestir, per a comprovar quin seria el camímés curt per al dia següent. I, com sempre, laProvidència Divina ens facilitaria les coses. En eltrajecte d’anada de l’hotel al Monestir, passàremper davant d’un convent de monges que acollien a

Page 8: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 20126

Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-

joves italianes peregrines a la Jornada Mundial dela Joventut. Els joves italians, companys deperegrinatge, estaven allotjats a unes dependènciesmunicipals.

Algunes de les monges, i també algunsvoluntaris, estaven a la porta del convent esperantque tornaren aquestes joves de l’Acte de Benvingudadels Joves al Sant Pare en la Cibeles (que haviacomençat a les 7:30 de la vesprada). Al passar perdavant de la seua porta, els preguntàrem quin erael camí més fàcil per anar al Monestir, i ens indicarenamb molta amabilitat. Arribàrem al Monestir i ensadmirà la seua bellesa i grandiositat. Era la primeravegada que ens trobàvem a les seues portes, irealment ens va impressionar.

De tornada a l’hotel, al tornar a passar perdavant del convent, ens preguntaren si havíem trobatbé el camí, i en la conversa sorgí el tema de quenosaltres teníem la sort de poder participar d’aquestEncontre amb el Papa. Un dels joves voluntaris,que estava dedicant les seues vacances a ajudar alsperegrins, es va oferir a acompanyar-nos a l’hotelamb el seu cotxe, i va tindre el detall d’aconseguir-nos una de les motxilles del peregrí (que havien derecollir-se a la Fira de Mostres de Madrid, i quenosaltres no havíem pogut replegar). Eren més deles 11 de la nit, portava tot un dia de feina ajudanta qui ho necessitara, estava sacrificant les seuespròpies vacances per la Jornada Mundial de laJoventut, i encara trobava temps i forces per seramable i atent amb unes persones completamentdesconegudes per a ell. Ens van vindre a la mentles persones que en l’Església actual, i en la de totsels temps, com aquest voluntari, dediquen el seutemps, el seu esforç, la seua vida als altres, per amora Déu. La llàstima és que els medis de comunicacióno els dediquen l’atenció ni el reconeixement quemereixen.

En tornar a l’hotel, ens disposàrem adescansar i a preparar-nos per al següent dia.

El divendres dia 19, a les 8 del matí, sonavael meu despertador, i després d’un desdejuni ràpid,em vaig encaminar al Monestir. Volia arribarprompte, i esperar a la meua companya, que arribavades de Madrid amb tren, amb la meua acreditació

(que havia recollit amb una autorització prèvia). Laresta de la família es va quedar gaudint d’un bonesmorzar amb més calma, hi havia un poc més detemps per a ells, que ja sabien on situar-se a lesportes del Monestir. Tan sols necessitaven un poquetde sort, i poder estar davant de les barreres quanpassara el Papa.

Una vegada arribà la meua amiga, accedíremal Monestir sense problemes, i ens disposàrem asituar-nos davant de l’Encontre amb el Sant Pare.La meua companya tenia especial interés en intentarentrar al Pati dels Reis, donat que la seua germanamés menuda estava amb les religioses joves tambéesperant a l’arribada del Papa. No sense dificultats,aconseguírem arribar a aquest Pati dels Reis, i vampoder ser testimonis de la alegria que omplia elscors de totes les religioses que allí es trobaven.Cadascuna de les congregacions religioses queestaven representades aportava el que millor sabiaper a convertir el temps d’espera de l’arribada delSant Pare en un temps d’oració i d’agraïment.Evidentment, nosaltres no podíem estar allí, iprompte els responsables d’organització de la JMJens convidaren a tornar al lloc que ens corresponia.

Cap a les 10:30 del matí, ens revestírem ambla vestimenta acadèmica i ocupàrem el lloc que enscorresponia en la comitiva d’entrada a la Basílica(cadascú amb la seua titulació). La majoria delsprofessors universitaris seleccionats eren Doctorsen Dret o en Medicina, de la meua especialitat (laPsicologia) tan sols érem huit persones de totaEspanya. Una vegada formada la comitiva acadèmica,entràrem a la Basílica i ocupàrem el lloc que ens

Page 9: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 7

havien assignat segons el protocol. Els huit companysde Psicologia fórem dividits en dos grups de quatrepersones, i cadascun d’aquestos grups tenia un espaireservat a la part dreta o esquerra (partint delcorredor central). A nosaltres, concretament, ensva correspondre estar a la banda de l’esquerra (a lapart “dels homes”, com diguem en l’Alcúdia), prouprop de l’altar major. Les primeres files estavenocupades per les autoritats, i a les naus lateralsnombrosos professors i professores sense vestimentaacadèmica, amb roba obscura, també esperaven ambpaciència. A les capelles laterals, estratègicamentsituades, teníem grans pantalles de televisió, perpoder seguir el recorregut del Sant Pare en directe.El escenari era immillorable, la Basílica del Monestirde El Escorial, amb la seua majestuositat, amb lariquesa de l’art que atresora. Tot ens preparava peral que havia de vindre.

Amb gran puntualitat, el Papa arribava alMonestir de El Escorial, i accedia al Pati dels Reis,on l’esperaven les joves religioses. Les imatges ens

arribaven a través de les pantalles de televisió, peròel so era en viu, donat que les parets de la Basílicadel Monestir deixaven passar els aplaudiments dela gent als carrers, els cants de benvinguda de lesreligioses al Pati dels Reis.

Una vegada acabat aquest acte, començavael nostre Encontre, i Benet XVI entrà a la Basílicaacompanyat per quatre professors, amb la músicade Bach al orgue, i els aplaudiments de tots i totesels que l’esperàvem. El Papa caminà cap a l’altarmajor, saludant a dreta i esquerra, i donant la màa les persones que estaven més prop del corredo rcentral. A l’arribar a l’altar i ocupar la seu, el cardenalarquebisbe de Madrid, D. Antonio Rouco Varela,el va saludar amb unes paraules de benvinguda. Acontinuació, un professor universitari va prendrela paraula, dirigint-se al Papa en nom de tots elspresents. El moment culminant arribava, i el SantPare va intervindre amb un discurs magistral.Recomanaria a tots vostés que el llegireníntegrament, donat que resulta molt instructiu pera qualsevol persona que estiga interessada pel futurde la nostra joventut (i més encara si es dedica al’ensenyament de les noves generacions, en qualsevolàmbit).

En la seua intervenció, el Papa remarcaalguna de les claus fonamentals que defineixen lafunció de la Universitat. En primer lloc, evoca elsseus primers passos com a professor en la Universitatde Bonn, passos marcats per la il·lusió que convertiala docència en una activitat apassionant. Fa seua, iaplica a la Universitat, la definició d’escola d’Alfons

X, el savi, qui deia que l’escola era un“ayuntamiento de maestros y escolares convoluntad y entendimiento para aprender lossaberes”. Preciosa definició que qualificael sentit de la relació educativa.

En segon lloc, fent-se ressò dellema de la JMJ, “Arrelats i edificats en Crist,ferms en la fe" (Col 2, 7), proposa laUniversitat com la casa on es busca laveritat pròpia de la persona humana. Escontrària, en conseqüència, a la missióque es pròpia de la vida universitària, ladifusió d’una mentalitat escèptica orelativista respecte a la veritat. Al contrari,afirma Benet XVI, en el professor/a

Page 10: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 20128

Notícies de l’Església -Recordant la JMJ-

universitari han de trobar el joves una referènciade sentit ferm, front a una societat inestable, depensament dèbil, de cultura líquida (no sòlida).

En tercer lloc, una visió utilitarista del’educació pròpia d’una antropologia esbiaixada,segons la qual la persona és només un homo habilis(és a dir, un home que sap fer), no dóna resposta ales necessitats més profundes dels joves a qui volemformar. Benet XVI senyala ací dos perills: “quan lasola utilitat i el pragmatisme immediat s’erigeixen coma criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques:des dels abusos d’una ciència sense límits, més enllà deella mateixa, fins al totalitarisme polític”. L’educació,també la universitària, ha de fer a l’alumne/a méscapaç d’estimar i de ser estimat, contemplant totesles dimensions que constitueixen a la persona.

Durant el seu discurs, el Papa es va veureobligat a parar en diverses ocasions, donat quel’interrompíem amb aplaudiments. Al finalitzar laseua intervenció, ens va impartir la seua benedicció.

Com a mostra d’agraïment per la seuapresència i les seues paraules, va rebre un obsequide mans d’un professor universitari, en nom de totsels presents: una imatge de la Mare de Déu amb elJesuset de l’escola florentina. De seguida, mentrel’Escolania del Monestir cantava, els fraresagustinians del Monestir també s’aproparen persaludar-lo i intercanviar uns detalls. A continuació,entre els aplaudiments dels assistents, i la músicade l’orgue, el Sant Pare va eixir pel corredor central,saludant a tots i totes.

El nostre Encontre havia finalitzat, plens degoig, ens fotografiarem amb els companys icompanyes que havien gaudit del mateix privilegi,com a record. Els voluntaris que ens acompanyàvem,en nom dels organitzadors, van tindre un detallamb tots nosaltres: ens regalaren un exemplar delllibre Cartas a un espíritu inquieto de su viejo profesor,de la editorial S.M., un recopilatori de cartes fictíciesd’un professor al seu antic alumnes, signades desde diverses parts del món, i on es tracten temes comla persona com a pregunta, el cristianisme com aresposta, Jesús de Natzaret, és raonable creure?,per què diuen que ha ressuscitat?, i l’Església queté que veure amb tot açò?

A l’eixir de la Basílica, ens esperava la realitatde cada dia, la realitat del nostre quefer en un mónque, massa vegades, es mostra absolutament contraria la dignitat de la persona humana, entesa en la seuatotalitat. Però també ens esperaven els aspectespositius del nostre treball, l’alumne agraït querecorda les nostres paraules, el nostre exemple, i elfutur o la futura professional que ens tria com amodel a seguir. A mi, concretament, também’esperaven el meu home i el meu fill, un xiquetde quasi cinc anys molt emocionat, perquè haviatingut la sort de trobar lloc per a situar-se davantde la mateixa porta del Monestir, i havia vist ambels seus propis ulls com el Papa baixava del seuvehicle i saludava a la gent, abans d’entrar alMonestir. Un altre regal de Déu, el futur del móni de la nostra Església.

Mari Paz Calatayud Arenes

Page 11: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 9

El patronat Sant Andreu

La Comunidad Cristiana San Andrés Apóstolde l’Alcúdia, a pesar de los tiempos que corren, esuna comunidad activa y comprometida, que siguedesarrollando una actividad pastoral y evangelizadoraconsiderable. Lo cual, exige y demanda, entre otrascosas, una infraestructura adecuada en localesparroquiales, que le permita atender dicha actividadpastoral. Y esa ha sido siempre una asignaturapendiente en nuestra Parroquia.

Por ese motivo, y aprovechando la situaciónactual del mercado inmobiliario, nos hemos decididoa comprar un inmueble que pueda satisfacer esanecesidad de locales que tiene nuestra Parroquia.

En un principio, fue el Movimiento Juniorquien al comienzo del curso, manifestó al Consejode Pastoral, la necesidad de un mayor espacio paradesarrollar las actividades que llevan a cabo. En elpresente curso, se había podido subsanar ladeficiencia, estableciendo un doble turno. Pero,por distintos motivos, para el próximo curso nosería posible hacer lo mismo.

El Consejo acogió la solicitud con interés.Y después de un intercambio de pareceres, seplantearon varias propuestas, entre las que destacó

la posibilidad de trasladar las instalaciones delEconomato Parroquial de Cáritas a un nuevo localy así, ceder a los Juniors el espacio que ocupaactualmente el Economato.

A todos nos pareció que esta era la soluciónmás adecuada, según las posibilidades actuales dela Parroquia. Por lo que, pusimos en marcha elmecanismo de búsqueda de una casa, almacén obajo comercial que cumpliera las condicionesnecesarias para trasladar allí el Economato deCáritas. Debía ser suficientemente espacioso y estarrelativamente céntrico para que no supusiera unperjuicio en el servicio de atención a los másnecesitados que se ofrece desde esta institucióneclesial.

Varias fueron las casas que visitamos y losagentes de la propiedad inmobiliaria queconsultamos, buscando el local adecuado.

Y uno de esos agentes que habíamosconsultado, insistió en que viéramos un edificio queél nos había ofrecido en varias ocasiones, y quenosotros habíamos rechazado reiteradamente, yaque a primera vista parecía que no era lo quenosotros buscábamos y necesitábamos. Pero, porsu reiterada petición, al acceder a ver in situ los

Page 12: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201210

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva

locales en cuestión, pronto nos convencimos de queese era el lugar que mejores condiciones reunía detodos los que hasta el momento habíamos visitado.

Se trataba de la finca que está situada en lacalle de l’Església número 1º bis, que consta deplanta baja, dos alturas y un ático, que en su día sededicó a viviendas, taller y tienda de confección.

Era un lugar lo suficientemente espaciosopara poder albergar juntamente las instalacionesdel Economato Parroquial de Cáritas, las actividadesdel Movimiento Junior, parte de la CatequesisParroquial de Infancia y Confirmación, un Oratorio,y una vivienda completa para un posible sacerdote.

Las ventajas eran todavía mayores si a ellosumamos su ubicación, en un lugar céntrico ycercano al Templo Parroquial. A todos los miembrosdel Consejo Parroquial nos pareció el lugar másadecuado, por sus muchas ventajas.

Ahora venia la segunda parte. Se trataba dellegar a un acuerdo con el propietario, para ajustarnoscon el precio de compra-venta. Lo cual no fue nadafácil, ya que como sucede casi siempre, el que vendequiere vender por más, y el que compra, quierecomprar por menos. Pero, al final, y después de unlargo y laborioso proceso, la habilidad del agenteinmobiliario consiguió el acuerdo de las partes. Elprecio de compraventa seestableció, por ambas partes en315.000 €.

Pero la cosa no habíaacabado. Teníamos que obtenerla autorización por parte delArzobispado para comprar ys u b r o g a r e l p r é s t a m ohipotecario, al que estaba sujetala propiedad. Para lo cualtuvimos que presentar elcorrespondiente expediente,para ser estudiado y conseguirsu aprobación por el Consejode Asuntos Económicos delArzobispado, y también por el

Colegio de Consultores, dada la cantidad elevadaque suponía la operación. Y el día 26 de enero, senos concedía la autorización correspondiente paraambos actos, la compra y la subrogación delpréstamo.

Como todo estaba ya preparado para efectuarla compra-venta, al día siguiente, el 27 de enero de2012, en nombre de la Parroquia, y en la notaríade Carlet, firmaba la compra del inmueble y lasubrogación del préstamo hipotecario.

Page 13: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 11

Fue un proceso lento y laborioso, no exentode dificultades, en el que hemos podido ver cómola mano de la Providencia nos ha conducido pormedio de obstáculos y contrariedades.

Al final, la operación ha consistido en lacompra, por parte de la Parroquia, de la mitad dela planta baja, las dos alturas y el ático, del inmueblede la calle Iglesia, número uno bis, pertenecientetodo a un mismo propietario. La otra mitad de laplanta baja, que ha tenido diversos usos, siendo elúltimo de frutería y verdulería, pertenece a otropropietario y su precio actual excede nuestrasposibilidades.

Y, cosas de la casualidad para unos, y cosasde la Providencia para otros, por esas mismas fechasse hizo la liquidación definitiva de la FundaciónHospital Asilo Ntra. Sra. del Oreto y San Patricio.Se trataba de volver a repartir entre los herederos,el resto del remanente de la herencia. Y la Parroquia,al igual que el Ayuntamiento, han recibido lo quecorrespondía a la tercera parte asignada o los pobres,o sea 84.047 €, para cada una de las dos instituciones.Un ingreso que nos ha venido como anillo al dedo,como se suele decir.

Así pues, la compra se ha realizado mediantela subrogación, por parte de la Parroquia, delpréstamo hipotecario que este inmueble tenía conla Caixa Rural de l’Alcúdia. Un préstamo de200.000€, a devolver en 25 años, en el que la CaixaRural nos ha ofrecido unas condiciones muyventajosas, lo que quiero agradecerle desde aquí.

Por eso, como ya hemos anunciado, parahacer frente a esa deuda y a los demás gastos queva a suponer el acondicionamiento y equipamientode los locales, vamos a tener que hacer alguna queotra colecta extraordinaria, así como lotería.

Está claro que, la compra se ha realizadodespués de un largo proceso de estudio por partedel Consejo de Pastoral y del Consejo de AsuntosEconómicos de la Parroquia. Un estudio sobre lanecesidad y la conveniencia del mismo, y sobre lasposibilidades de asumir los gastos que ello llevaconsigo.

Así pues, nuestra Parroquia dispone de unosnuevos locales parroquiales que cubren unanecesidad, y que siempre han sido un deseo de todoslos párrocos de l’Alcúdia.

La decisión de la compra se ha tomadocontando con el entusiasmo y el apoyo de laComunidad Parroquial. No es un capricho, es unanecesidad. Y además es una ocasión que teníamosque aprovechar, pensando no sólo en nosotrosmismos, sino también en las futuras generacionesde cristianos de l’Alcúdia.

¡Enhorabuena a todos!

Francisco Tomás AlmiñanaPárroco

Page 14: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201212

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva

34ta Trobada europea de TaizéDurant els dies 28 de desembre a l’1 de gener

de 2012, va tenir lloc a Berlín, la capital d’Alemanyai una de les ciutats del món més cosmopolites, latrobada anual de joves europeus organitzada per lacomunitat ecumènica de Taizé. Aquesta trobada vareunir a joves de tota Europa: des d'Espanya finsPolònia, passant per Itàlia i la pròpia Alemanya.Aquest encontre que se celebra cada any en unaciutat d'Europa té com a finalitat la unió d'esglésiescristianes de tot el continent.

Des de València, el grup de Taizé ValènciaAcollida va organitzar, com porta fent des de fa anys,el viatge a aquesta trobada. Des de la Ribera, ungrup de joves educadors del moviment diocesàJúniors, vam ser els que representarem a aquestaterra en territori alemany: Núria, Maria, David,Miquel, Javi i jo mateix.

Per a nosaltres la trobada va començar la nitdel 26, quan des de València partírem cap a Berlín.En aquest viatge que ens va portar per terres francesesi suïsses, vam conèixer gent amb la qual vam crearun gran vincle d'amistat i fraternitat. També calnomenar els dos companys de viatge que es vansumar, des de Barcelona, a aquesta aventura.

Ja el dia 28 a la matinada vam arribar a la tanesperada ciutat de Berlín després d'un viatge de quasi33 hores. Ens dividírem en grups amb els qualsanàvem a compartir la major part de la trobada. Alnostre grup ens va tocar al barri berlinés de Frohnau,

a les afores, on vam ser acollits per la comunitatprotestant de la zona. Un vegada allí les diferentsfamílies que formen la comunitat ens van acollir enels seus respectius llars. Amb una gran i càlidaabraçada ens van donar la benvinguda i des d’aleshoresvam ser en gran mesura els reis de les seues, quasinostres, respectives cases. L'experiència de viure acasa d'una família que no coneixes de res i la qualtampoc et coneix va ser el que més ens va cridarl'atenció, és increïble com la gent pot arribar a donar-ho tot perquè els altres estiguen el millor possibleencara que no et coneguen de res. Amb aquestesfamílies compartim moments inoblidables, com eldinar del dia 1 de gener. Una experiència irrepetible.

A part dels moments en la comunitatprotestant de Frohnau, on tots els matins fèiem unaoració conjunta i després debats amb gents d’altrespaïsos comentant l’Evangeli i lectures, els momentsd’oració a la vesprada amb els germans de lacomunitat de Taizé eren totalment màgics. El silencii els cants feien que tots fórem una família, unidapel mateix: JESÚS. Tindràs esperança i podràs viureconfiat; sota la cura de Déu dormiràs tranquil, rest'espantarà quan descanses (Job 11,18).

Sé que és completament impossible expressarun per un els sentiments i moments que visquéremaquells dies a Berlín. L’amistat, la unió, la bondat,la caritat, la història en estat pur... tot en un mateixlloc, un mateix sentiment, un mateix fi. Mai es podràoblidar allò que compartírem, mai es podrà esborrar,perquè si Ell va estar allà jo ho vaig notar. No hooblideu: ningú té major amor que aquest: que undone la seua vida pels altres.

José Andrés Arocas Galdón

Page 15: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 13

Un MonagilloLos monaguillos somos niños que ayudamos

al párroco durante la misa.

Algunos niños piensan que ser monaguillo esaburrido porque creen que sólo participamos en misa,pero también hacemos actividades divertidas.

El día de la Festividad de San Andrés Apóstol,patrón de nuestro pueblo, después de la celebraciónEucarística, pudimos acompañar, junto a D. Paco, alSanto en procesión. Fue una experiencia nueva.

El pasado 8 de diciembre, fuimos a acompañara D. Paco a celebrar una misa en Montortal, luegohicimos una procesión con la imagen de la virgenInmaculada recorriendo el pequeño pueblo. Nos lopasamos muy bien.

El 11 de diciembre fuimos al Seminario Menorde Játiva, para reunirnos con otros monaguillos dediferentes parroquias de la provincia de Valencia.Hicimos un montón de actividades diferentes:plantamos semillas, cantamos canciones, nosconfesamos, participamos en un teatro, que relatabaparte de la vida de Jesús. Después de comerestupendamente, fuimos a jugar un poco al fútbolcon algunos seminaristas, nos reímos un montón.Después de merendar vimos una parte de la películade Narnia. Fue un día muy especial.

El 29 de diciembre fuimos de excursión conD. Paco y Vicenta a visitar el Oceanográfico. Allí

paseamos por un túnel donde vimos tiburones, pecestropicales y también vimos peces de los diferentescontinentes. Vimos un espectáculo de delfineshaciendo diferentes acrobacias. Antes de comer, loúltimo que vimos fueron morsas y leones marinosnadando. Después de comer con Vicenta, pues D.Paco se tuvo que ir a atender otros asuntos, vimosunas instalaciones que sólo las pudieron ver pocaspersonas, nosotros fuimos unos de los afortunados,porque eran zonas restringidas. Entramos en unacámara frigorífica, donde estaba la comida de lospeces a 10 grados bajo cero. También fuimos por unpasillo que nos llevaba a ver los tiburones por debajode nuestros pies. Fue una experiencia curiosa, puesno es lo mismo verlos debajo de ti. Dentro de esazona restringida también pudimos ver las crías de lostiburones, los peces y las medusas. Fue muy divertido.

Lo último que vimos en esa zona fueronunas tortugas que las envían allí paracurarlas porque están heridas. Cuandoacabó esta visita nos dieron unoscuest ionar ios para saber quéopinábamos. A todos nosotros nosencantó. Después de visitar la tiendade souvenirs regresamos a casa. Fuetambién una excursión divertida einolvidable.

Ahora ya podéis saber que sermonaguillo no es tan aburrido.

Donís ChoverMonaguillo

Page 16: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201214

Nuestro Colegio

Què podem dir del “Oratorio de NiñosPequeños”? Ho beneïsc cada dia des que ho vaigconéixer. Mai no vaig imaginar que l'experiènciaque tindria a l’Oratori em podria deixar una petjadatan profunda. A mi em va canviar la vida. Vaigaprofundir tant amb la Trobada de Jesús i els seusxiquets que em vaig plantejar estudiar Magisteri.Jesús em va fer veure que el meu lloc estava al costatdels seus xiquets i al costat d'Ell. I així, sense pensar-ho dues vegades, em vaig matricular el següent cursen Magisteri i, paral·lelament, cada dissabte acudisca l’Ermita de Sant Antoni de L'Alcúdia a compartirla meua fe amb els xiquets de Primera Comunió.

El que agraïsc moltíssim és que el PareGonzalo i Pepa, precursors del “Oratorio de NiñosPequeños”, em permeteren acompanyar-los moltesvesprades al seu Oratori. Vaig aprendre moltíssim“de i amb” ells dos i els xiquets. Durant el meuprimer any de Magisteri acudia gairebé cadadimecres i, sobretot, en temps forts com l’Adventi setmanes prèvies a la Setmana Santa. El mateixany en la nostra parròquia celebràvem les Jornadesd'Iniciació del “Oratorio de Niños Pequeños”. CadaTrobada ha sigut diferent, es viu de diferent forma,almenys així ho he rebut jo. Cada vegada és com sirebera el que més necessite en eixe just moment dela meua vida, és a dir, el que més falta em fa canviar.Et va “podant”...i et permet créixer cap a la Llum,i a més, acceptar les situacions de la vida, tal comvénen.

I a l’octubre passat, quan començava el meuúltim any de Magisteri, vaig triar el col·legi SantAndreu Apòstol de l'Alcúdia com a col·legi per afer el meu Practicum III. Com a centre confessional,aquest col·legi entén que el sentit de la vida es potassolir en el missatge de Crist i en el seu Evangeli,

de manera que l'alumne es descobrisca a si mateixcom a persona i com a creient a través del servei idel lliurament gojós als altres, en el si de l'EsglésiaUniversal. En aquest sentit, D. Paco, enguany vavoler introduir el “Oratorio de Niños Pequeños”dins de l'horari escolar a l'Educació Infantil de 4 i5 anys, amb la finalitat d'acostar-los i portar-los ala Trobada amb el Senyor:

“Deixeu que els xiquets s'acosten a Mi”(Mc. 13, 14).

Allí han confiat en la meua persona per arealizar aquesta delicada tasca del “Oratorio deNiños Pequeños” a l’Educació Infantil. Sé que totés obra de Déu i en Ell em vaig abandonar per serinstrument del seu Amor amb aquestos xiquets,amb els quals he compartit la meua fe i l'experiènciatan esperançadora d'anar a la Trobada de Jesús.Vaig demanar ajuda a Déu per canviar cada actitudque no fóra apropiada en mi i perquè em fera“xicoteta” i així , deixar-me impregnar de l'Amorde Déu i dels xiquets.

“Els assegure que si vostès no canvien o no es fancom a xiquets, no entraran en el Regne dels Cels”

(Mt 18, 2).

Era una tasca que mereixia tot un treball iun esforç digne i cuidat. Vaig preparar unaprogramació, seguint rigorosament el guió del“Oratorio de Niños Pequeños”, sense oblidar quetot seria fruit del Do de Déu, i que jo només elsacompanyaria, res més. S’ha de dir que tota laprogramació va estar revisada per D. Paco.

Sempre he tingut clar que s’ha de ser fidelal que el Pare Gonzalo i Pepa ens han ensenyat. Si

Oratori de Xiquets i Xiquetes:ELS MÉS MENUTS CAMINANT A LA LLUM DE L’AMOR...

“Si des d’infantil els xiquets són educats intensament en l’experiència de Déu iestimulats en els aprenentatges, cal esperar sens dubte, un feliç transcurs de tota la seua vida”

- San José de Calasanz -

Page 17: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Nuestro Colegio

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 15

a l’Oratori calia fer sonar la guitarra... sense mai noagafar-ne cap, vaig posar l’obstinació i la voluntaten els meus principis de l’Oratori per fer-ho comocal, i a molta gent de la Parròquia he d’agrair el quem’han ensenyat. És hui, i encara tinc present cadaparaula, cada silenci, cada mirada, cada detall quetant el Pare Gonzalo com Pepa m’han transmés.

Per una altra banda, calia adaptar elscontinguts al nivell dels xiquets i xiquetes. Llavorsvaig pensar que era millor introduir cada pas del’Oratori progressivament perquè els xiquets anarend’allò més general a allò més específic. A més, al’Oratori, són els mateixos xiquets juntament ambla Gràcia de Déu els qui porten el ritme.

Així doncs, les primeres sessions s'intentàque els xiquets s'adaptaren i comprengueren laimportància del “Lloc Sagrat”. Al principi, es tractavaque no es cansaren, i que gaudiren de la Trobadaamb Jesús, de l’ escolta de la seua Paraula i de ferOració, primerament de Cor (íntima) i més tardComunitària, d'una forma amena, alegre, però

tranquil·la. Havien de valorar i de comprendreque estaven fent Oració... sense forçar-los, peròguiant-los cap a la intimitat amb Jesús, cap al silenciautèntic.

Tot i això, l’Oratori havia de tenir unesRUTINES. No podíem oblidar que estàvem al’Educació Infantil. Per tant, se’ls va inculcar laimportàcia del silenci per a entrar-hi, l'ordre, el fet d'entrar-hi nets, perfumats (els pentinàvem iperfumàvem abans de baixar-los), que canviarenl’actitud per anar-hi, la forma de seure amb unapostura correcta, de calma, de serenitat per a l'escoltade la Paraula, per a l'oració; la forma de respectarels seus companys i no molestar-los perquè estavenamb Jesús per a parlar-li, besar-lo, abraçar-lo... iper açò calia explicar-los que necessitaven estartranquils i en silenci. En definitiva, es pretenia quevaloraren la importància del canvi d'actitud per aentrar a l’Oratori (Lloc Sagrat).

I em feia gràcia sentir-los dir en eixir declasse per baixar a l’Oratori: “anem canviantl'actitud... anem canviant l’actitud”. Uns als altresanaven ajudant-se per arribar-hi com calia. He dedir, que malgrat ser complicat aquest canvi, promptese’ls va notar, a més baixaven sempre molt contents.

Per al cant se’ls acompanyà amb la guitarra.Les primeres sessions aprengueren molt ràpidamentles cançons i, prompte tots els seus familiarsconeixien les cançons de l’Oratori, ja que les cantavena casa. És d’agrair que les mares et feren arribarcom els agradava l’Oratori als seus fills i filles. Nocal dir que als xiquets i xiquetes els resulta moltdivertit el cant, és per això que pense que és, a més,el vehicle més senzill i intens de la seua participació.

Se’ns presentava una experiència, senzilla idensa, d’una Trobada entre Jesús i els més menuts.Per aquesta raó, vaig intentar no eixir-me’n de lasenzillesa dels mateixos xiquets. Els adults no hemde ser confusos, ja que l’Oratori no és un lloc pera anar i avorrir amb una “xarrada” als xiquets, no.L’Oratori és el seu lloc, un lloc sagrat, per a estaramb Jesús i hem de facilitar-los tots els camins...No vulguem ocupar el temps dels xiquets per a estaramb Jesús, eixa no és la nostra missió. La nostramissió és acompanyar-los en aquesta Trobada.

Page 18: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201216

Nuestro Colegio

Ells “viuen” i expliquen la seua experiènciaamb la vida i l’amor amb què la ingereixen. Llavors,estiguem presents, escoltem-los, mirem-los, parlem-los, somriguem-los... i tot amb molt de tacte,amabilitat, afecte i tendresa... Tota la resta, no éstranscendent. Nosaltres, els adults, som els convidats

a aquesta Trobada de Jesús amb els seus xiquets.Així, doncs, observem i siguem espectadors de lagratuïtat i gràcia de cada reunió, de cada Oratori,de cada experiència, ja que la dirigeixen el Senyori els xiquets amb la Gràcia de l’Esperit Sant.

I a la fi, se’ls convidava sempre a sermissatgers de Jesús quan se n’anaren de l’Oratori.Que explicaren què havien escoltat de Jesús; queexplicaren als seus pares, mares, avis i germans laParaula que havien aprés; que els ensenyaren lacançó que havien cantat, que explicaren com s'haviensentit i trobat al costat de Jesús... i animar-los aportar la “Bona Notícia”, la Paraula, l’Alegria,l’Amor a tots. Em consta que ho han fet i molt bé.

Aquests són els tres punts bàsics que hanformat el nucli de l’Oratori i que s’han desenvolupat:

• TROBADA íntima entre Jesús i els xiquets.

• Escolta de la PARAULA, amb meditació i aplicacióa la vida.

• ORACIÓ: de cor (individual) i comunitària (ambel grup).

Tot seguit us deixe uns fragments del Diaride l’Oratori que vaig fer, on anotava allò méssignificatiu. Per extensió és impossible posar-hotot, però sense cap dubte el que llegiran a partird’ara és un vertader tresor, fruit de la Trobada dexiquets i xiquetes amb Jesús. Dir també que no he

corregit res, i que ho transmetamb les paraules dels xiquets,perquè pense que ací, el bonús de la llengua és el quemenys valor té. A mi em fa ungran bé cada vegada que hollig en tractar-se de paraulesnetes i pures de xiquets de 4i 5 anys, xiquets que mai nodeixaran de viure al meu cor:

- 4 ANYS -

16-12-11 divendres:

En entrar a l’Oratoris’han quedat sorpresos,e n t r a v e n l e n t a m e n t . . .observant-lo. Tots hancomençat a preguntar per quèestava el Jesuset allí... els he

dit, per què creeu vosaltres? “perquè sap que livolem” ha dit Àlvaro. “Perquè Jesús està a punt detornar a nàixer” ha dit Rubén.

Maria: “Perquè vol estar amb els xiquetsperquè sap que nosaltres tenim el seu cor”. María,Tu tens el cor de Jesús? “Siii, jo tinc el cor de Jesúsi Lucia i Álvaro i Alexa i... (nomena a tots els seuscompanys) perquè Jesús ha donat el seu cor alsxiquets perquè ho diu en la cançó de Niños Pequeños,no t’enrecordes senyo?” I canta:“Niños Pequeñosestad alegres porque el Señor os eligió para anunciar almundo su misericordia”.

María comprén que els xiquets són els quiporten el cor de Jesús perquè Ell els ha triat per aanunciar la seua misericòrdia. I ells entenen permisericòrdia tot el que està relacionat amb Jesús:la seua Paraula, el seu Amor (perquè això els vaigdir que significava “misericòrdia”). Aleshores, Mariaha relacionat COR=AMOR=MISERICÒRDIA...Excel·lent!

Pau: “Perquè Jesús hui vol ser un xiquet comnosaltres en el Laboratori”. Pau, a l’Oratori li diu

Page 19: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Nuestro Colegio

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 17

el Laboratori de Jesús... M’encanta com el nomenai em fa gràcia quan diu, “Senyo, quan ens toca anaral Laboratori?”

Lucia: “Jesús ens vol molt i nosaltres el volemmolt perquè venim a l’Oratori”. Lucia, vols dir queJesús vos vol perquè veniu ací? “Síi, però en casatambé ens vol, i en el carrer, i en la classe...”.

“És que senyo, ens vol sempre, és igual queestiguem ací que en un altre lloc...” Molt bé, Àlvaro!I per què ens vol tant? Què hem fet nosaltres perquèens vulga? Heu fet alguna cosa? “senyo, doncs voler-lo molt, és que el volem molt, molt...” diu Elisa.

Javier somriu..., li pregunte: “¿Cómo nosquiere Jesús, Javier? (Somriu...) “mucho y, ¿sabesqué?”. ¿Qué Javier? “le gusta que le besen”. ¿Quieresbesarlo? Somriu... i s’alça en silenci i el besa... notorna a la cadira, es queda junt al Jesuset... li faigun somriure i li dic molt espaiet: ¿Estás bien?Assenteix i somriu... i torna a besar-lo.

Edgar: “Senyo, Jesús és amor i si el volemnosaltres també ho serem”. Sí Edgar, així és, sereuamor i podreu ajudar als altres. “Jo ajude a ma mare,senyo”.

Àlvaro: “Mira senyo, és que tu no saps queell ens vol sempre? Perquè és Jesús el Fill de Déu,i mira, quan tenim una cosa que no es bona ensajuda”. I segueix...”jo lidemane a Jesús que curea ma abuela de la cama”.

Pau : “SenyoJesús és molt bo. Lirecem ara? Tanquem elsullets senyo?” Sí Pau,ara de seguida elstancarem i li resarem...Tens moltes coses quedir-li? “Sí senyo, mira livaig a dir que mos cuidea tots i ...més cosetessenyo però soles a Ell”.Val Pau, ara de seguidatancarem els ullets iaixina podrás explicar-li-ho tot a Jesús, sí? “Sísenyo, en silenci”.

Jaume: “Síi... ens vol a tots perquè som amicsi no li fem mal i també el cuidem quan venim al’Oratori, perquè és Jesús i no el podem trencar, nitirar fort, a que no senyo?” (se refereix alLlibre=Biblia). Gràcies perquè està molt bé querecordem com hem de tractar el Llibre perquè és...“Jesús” (tots alhora).

Alexa: “és que Jesús és el nostre amic i peraixó venim a l’Oratori, perquè Ell vol que vingamací a estar un ratet en Ell, i li agrada molt que libesem”. Sí Alexa, jo també ho crec. Vols vindre ifer-li un beset i una abraçada? Alexa s’alça moltalegre i s’inclina a besar a Jesús... i es queda al seucostat.

Rubén: “Amparo, jo vull anar ahí” (senyalal’estora). Doncs vine. I continua... “És que Jesús ésxicotet ara perquè va a naixer i anem a donar-limolts, molts besets perquè el volem molt i Ell enscuida molt i ens vol molt a tots” (Rubén s’inclinai besa el Jesuset).

Maria: “Sí senyo, perquè Jesús és amor y not’enrecordes què diu?” Ara no, María, recorda-m’ho, per favor. “Mira, diu, pedid y recibiréis”(comencen a repetir tots junt a Maria, es saben moltbé aquesta Paraula), “buscad y encontraréis, llamady se os abrirá...” Molt bé Maria i això que té a voreen que ens vulga Jesús? “Mira senyo, si tu le pidesque te vulga, Jesús et vol...”.

Page 20: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201218

Nuestro Colegio

“Claro!” diu Pau. “I si tú le llamas, Él te abresu corazón”. “Síii...” diu Álvaro “i si el busquesAmparo... pues lo encuentras perquè si tu busquespues és normal que encuentres”. (EXCEL·LENT!!em quede... perplexa, i pensé, xiquets i xiquetes de4 anys… plens d’amor, eixa es la vertadera saviesa,la que ve de Déu, la resta, sobra).

Salva: “Està ahí perquè el pugam veure béperquè dins de la seua caseta (Sagrari) no el veiem.Quan l’obriràs?” Ja vos vaig explicar que ni volsatresni jo podem obrir-la. Un día vindrà D. Paco i l’obrirài voreu a Jesús en forma de...? “Pa” (diuen totsalhora). “Perquè és el pa que ens alimentarà quansigam majors, a que sí senyo?” diu Edgar.

Mireya somriu i no diu res. T’agrada Mireya?“Sí...” vols vindre ací? I s’acosta al Jesuset. Vols fer-li un bes? Somriu i el besa... Ara anem a escoltar laParaula, que hem de fer Mireya? Què obrirem?Somriu i suaument diu... “el cor” (preciòs).

Elisa diu: “Senyo i les orelles, a que sí senyo?”Sí Elisa, per escoltar la Paraula. “Senyo aixina estàmolt bonic l’Oratori, m’agrada molt”. És cert Elisa,què sents? “...no sé, però m’agrada”.

Jaume: “Senyo, quan anirem a besar-lo?”Vols besar-lo ja? Somriu... i assenteix. Molt bé,anirem a besar-lo tots. Doncs aneu amb Ell. I totsvan asseient-se al seu costat... (L’Oratori continua...).

- 5 ANYS -

18-10-11 dimarts:

Baixa el primer grup, i després d’una estona,els pregunte: Qui és Jesús?

Carles: “és el metge que ho cura tot. Per quècreus que ho cura tot, Carles? Perquè Jesús és l’únicque pot curar-ho tot, perquè és el Fill de Déu (emquede bocabadada... Comencem bé!).

Miguel Àngel: “és el nostre cuidaor... perquècuida de nosaltres, de tots”. Com notes que et cuida?“pues perquè jo sé que ell em cuida i vol que no mepasse res i a la meua familia tampoc i... és que jo liho demane que mos cuide”.

Marta O.: “per a mi és el meu cor”. El teucor? Explica’ns, per favor, Marta. “Sí, perquè Ellestà al meu cor, pues és el meu cor”. I somriu totafeliç per tindre a Jesús de cor.

Jaume: “per a mi Jesús és qui sempre estàamb mi, no el veig, però jo sé que està perquè honote quan tanque els ulls”. Només quan tanquesels ulls Jaume? Somriu i s’explica: “sí, però tambéoberts, però tancats sempre més”.

Carmen: “Jesús és amor, molt, molt d’amor”.I què notes? “que em vol i si tanque els ulls esticmolt bé amb Ell, m’agrada molt”. Gràcies Carmen,saps que ets afortunada? “Sí, i jo sé que Jesús emcuida per voler-lo i que mai, mai s’olvida de mí...bueno, ni de ningú, encara que s’olviden d’Ell”. Perquè ho penses així Carmen? “Perquè Jesús pensaen tots... Ell mos vol a tots”.

Marta Y.: “Jesús és qui ens escolta, ens vol,és amor... i Ell vol que nosaltres li besem i li abracemsempre”. Marta, com saps que Jesús vol que li besesi li abraces? “Pues perquè sí, perquè Ell vol moltals xiquets i li agrada que estiguem alegres i ensportem bé”. Sí, Marta, vol que estigueu alegres i...Cantem “Niños Pequeños”: “Niños pequeños estadalegres porque el Señor os eligió para anunciar al mundosu misericordia”.

Us agrada la cançó? “Sí i i” ( totsunánimament). I us heu adonat què diu la cançó?“Sí, Niños Pequeños... que vol dir que som nosaltres”diu Carles. Sí, molt bé, sou vosaltres. Marta Y. afig“i que estiguem alegres, Amparo açò ja ho havia ditjo abans, a que sí?” Sí Marta, ho havies dit molt bé.

Hugo: “que anunciem al món”. Molt béHugo... però què heu d'anunciar? Paula: “anuciarvol dir que ho diguem ben fort”. Molt bé, sensecridar, però sí, dir-ho ben clar i alt, però, el què?“el que aprenem de Jesús” diu Jaume. Marta Y.:“queel volem molt”. Carles: “ que és el nostre metge iens ho cura tot, tot”. Paula: “que Jesús ens vol”.

María: “que venim a l’Oratori a estar ambEll i també a cantar-li alegres”. Vicent: “sí, perquèli cantem molt contents”. I com penseu que estaràJesús ara? “molt content”, diuen tots alhora. “Si

Page 21: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Nuestro Colegio

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 19

perquè Ell ens vol molt i vol que estigam alegres...com en la cançó” diu Maria.

Javi: “i també venim a posar el nostre coramb el seu cor”. Marta O.: “sí, juntets”. Carles:“claro, perqué li’l donem a Jesús i Ell mos el guarda”.Nacho: Sí Amparo, estan en Jesús perquè estem enl’ Oratori... i estan tots juntets i es volen molt perquèestan amb Jesús”. Carmen: “i estan plens de Jesús”.Jaume: “però açò és estar plens d'amor perquè Jesúsés amor”.

Marta Y.: “seño, a mi m’agrada molt l’Oratoriem sent molt bé ací”. (tots alhora) “i a mi, i a mi, ia mi...” I jo també, em sent molt bé. Ací hi ha moltapau, molta alegria, molt d’ amor, estem amb Jesús“viu”. Nacho: “demà tornem?” Bo, no, tornaremla propera setmana, que vos sembla? “I demà nopodem?” pregunta Hugo.

Baixa a l’Oratori el segon grup de 5 anys:Els faig la mateixa pregunta: Qui és Jesús?

Rocio: “és el que ensvol perquè está amb nosaltres,ací també está”. Ací, onRocio? “ay, pues ahí en ixacaixeta que pareix una casetai brilla” (senyala el Sagrari).És diu el Sagrari, i Jesús estàen el Sagrari per fer-noscompanyia, enfortir-nos,il·luminar-nos, i per omplir-nos la vida.

Joan: “I per què nol’obris i el traus ací ambnosaltres Amparo?” No s’hipot, només pot obrir elSagrari D. Paco. “Soles?” Bo,també a qui D. Paco li doneun permís, és diuen a aquestespersones que se’ls dona el permís, ministres. “Aaahja ho sé... és perquè és el retor i és qui guarda lacaseta (Sagrari) de Jesús”.

Algú sabría dir com està Jesús viu ací dinsdel Sagrari? Natalia diu: es xicotet... i se posa en laboca”. Molt bé Natalia, se posa en la boca per

alimentar-nos de Vida, perquè està viu. “Sí, està viuen el nostre cor, sempre va en nosaltres”.

Lara diu: “sí al meu germà li’l van a donarperquè fa la Primera Comunió”. “Amparo i a queJesús sempre ens ajudarà?” Sí Lara. Ell sap el quecada u necessitem. “I per què ens has dit que nopodem xafar l’alfombra?” Tu vols vindre amb JesúsLara? “Sí, vull anar al seu costat i besar-lo”. Doncsvine...

María: “Amparo a que Jesús és qui ens ajudaa voler-nos?”. Doncs sí Maria, quan més a prop deJesús estem més tenim la necesitat de voler-nos.Nico: “Jesús és molt bo i ens vol”. Sí Nico, ens vola tots, sigam com sigam. Nico: perquè és Jesús i ésmolt bo, jo el vull molt Amparo”. Alba: “jo el vullmolt també”. Joan Santiago: “i jo, però Ell ens volmés”. Joan: “sí, Ell sempre ens voldrà més perquèEll és Amor”.

Alba P.: “Amparo mira, Jesús és tan bo, tanbo que mos vol a tots, és com tu que eres bona i

ens vols a tots, a que sí?” Alba jo vos vull molt, éscert, però Ell va morir per tots nosaltres, imagineu-vos si ens vol...

Sabrina: “Clar, i això només ho ha fet Jesús,ningú més, a que no Amparo?” Pues no, Sabrina.Només Jesús. Nico: “pobret... mireu-lo ahí en la

Page 22: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201220

Nuestro Colegio

Creu”. Sí Nico, va patir moltíssim i tot, per nosaltres.María: “i ara nosaltres tenim que voler-lo molt pera que estiga content”. Sí María, Ell està molt contentde que el vullgam, però també nosaltres estemcontents de saber que ens vol. Rocio: “Sí, perquèaixò és el millor que ens pot passar, a que sí Amparo?”Doncs... sí, perquè de res ens val res, si no tenimAmor.

Javier: “Amparo Jesús ho sap tot? Sí, Javier.Per això tenim pau i tranquil·litat quan tenim lesnostres necessitats, Ell sap el que ens passa, el quetenim al noste cor, tant les alegries com les tristors...Ell ens coneix a cada u. “Amparo i també sap queel volem?” Sí Javier, i mira, veieu on està Ell? “Sí,en la caixeta... diu Javier”. Sí en el Sagrari, doncsquan més ens arrimem a Ell i li expliquem les nostrespreocupacions, les nostres alegries, tot el que enspassa... doncs millor ens sentim.

Hector: “Per aixó venim a l’Oratori, a quesí Amparo?”. Doncs sí Hector, l’Oratori és el llocon trobarem pau i podrem estar més tranquil·letsamb Jesús, on l’escoltarem, on li parlarem, on lidonarem gràcies per tot el que tenim, i també lipodrem demanar allò que trobem que és molt precísper a nosaltres... “Jo vull demanar Amparo que curea...” (fa silenci). Li ho demanarem Hector, i totst’ajudarem a demanar-li-ho.

Tots alcen la mà perquè també volen demanari donar gràcies. Els explique que anem a tancar elsullets i que en silenci li poden explicar les seuescoses a Jesús i que més tard li demanarem i lidonarem gràcies tots juntets perquè ens ajudaremuns als altres. Dubte, que persones majors tingamla capacitat de contemplació que he vist en elsxiquets, silenci profund i autèntic. I precisamentper aquest motiu brollen les paraules amb tantaforça.

Hugo s’inclina i es posa de genolls amb lesmans juntetes, li ha eixit natural, tots els seuscompanys al veure-lo fan el mateix... Jo m’emocionede veure-los a tots actuar d’eixa manera, senseinstruir-los ni res... A mí se me commou el cor...Continua la sessió. En aquesta sessió em vaigemocionar moltíssim.

9-12-11 divendres,afig dos comentaris d’aquest dia...

Anem a recordar Paraules que hem escoltatde Jesús a l’Oratori, cada u tria una i la diu en veualta (es pretén veure quines són les que més recorden):

Joan: YO SOY LA CARRETERA, LAVERDAD Y LA VIDA. (=“Yo soy el camino, laverdad y la vida”). Per què aquesta Joan? “perquèEll ens diu per la carretera que hem d’anar per lavida per a trobar-lo de veritat” (Joan ha relacionatles quatre paraules clau que hi apareixen en laParaula, “Ell” (Yo=Jesús) “camí”, al que Joan li diucarretera, “veritat” i “vida”, i les ha interpretat a laseua manera per a expresar-se) Excel·lent!

Carles: “ALÉGRATE, EL SEÑOR ESTÁCONTIGO. Per què has triat aquesta Carles?“Perquè l’Àngel li ho va dir a Maria, però Amparoés que jo crec que també m’ho diu a mi perquè volque jo estiga alegre perquè em diu que Jesús està almeu costat i no me tinc que asustar de res i peraixò tinc que estar alegre”. Excel·lent!

L’Oratori és un regal de Déu i, per açò, calacaronar-lo, cuidar-lo, perquè no es danye i, llavors, ens done el seu fruit més valuós: l’Amor. Moltsdies són els que he pogut comprovar la Benediccióde Jesús al seu Pare per revelar el seu Amor i Saviesaals més xicotets en diverses sessions d’Oratori, dela mateixa manera que ens ho revela a tots els quiens ha concedit el do de treballar amb els xiquets.

Esperem si és del Senyor, que seguescacreixent en el Col·legi Sant Andrés. Només emresta agrair a D. Paco, el meu sacerdot i rector delcol·legi i a l’Equip Directiu, que m’hagen perméstenir aquesta experiència i que hagen dipositat laseua plena confiança en mi. Gràcies.

A Déu gràcies per aquest regal.

Als xiquets i xiquetes de 4 i 5 anys del Col·legiSan Andreu Apòstol, gràcies per la seua estima.

Viviu al meu cor per sempre!

María Amparo Carretón Sanchis

Page 23: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Nuestro Colegio

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 21

Dins del calendari litúrgic cristià la Quaresmaés el periòde dels quaranta dies que precedeixen ala Setmana Santa.

Comença, com tots sabem, el Dimecres deCendra i acaba el Diumenge de Rams.

A l’etapa d’Infantil del Col·legiSantAndreu,per a que els xiquets entenguen una miquetatota aquesta successió de dates, utilitzem unpersonatge curiós, divertit i amb molta tradició: LAVELLA QUARESMA.

Aquest personatge es representat per unaiaia amb set peus, cadascun dels quals correspon auna setmana de la Quaresma.

S’utilitza com una espècie de calendari queels ajuda a saber quant de temps queda exactamentper a que arribe la Setmana Santa i amb ella laPasqua, festa tan esperada i cel·lebrada al nostrepoble.

Així la vam penjar el Dimecres de Cendra al’escola i cada divendres abans d’anar a casa li tallemun peuet.

Els més menuts del coleveuen passar la Quaresma

Page 24: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201222

Nuestro Colegio

Todo empezó cuando recibimos una cartade la Comisión deportiva de los ColegiosDiocesanos. En ella se nos propuso que los alumnosde 2º de la ESO participaran en una excursión porla vía verde donde antiguamente circulaba elferrocarril de vía estrecha Alcoi-Gandía rodeada defarallones rocosos y junto a la ribera del rio Serpis.Este proyecto que compartiríamos con otros centrosdiocesanos recibía el nombre de I MarchaDiocesana “Villalonga Express”.

Al profesorado del colegio nos pareció unagran idea y la gran aceptación de nuestros alumnosnos animó a participar en esta aventura. No setrataba únicamente de una actividad deportiva, sinoque comprendía otros ámbitos como la biología(naturaleza, entorno...), la tecnología (habría unconcurso de fotografía) y la pastoral (convivencia).

La aceptación de la propuesta fue tal que seinscribieron 29 colegios, 50 profesores y 1083alumnos, por lo que la marcha se tuvo que realizaren 2 turnos, una el 8 de marzo y la otra, el 9. Eneste último fuimos nosotros junto con los colegios:Santa Ana (Villalonga), Nuestra Señora de Fátima(Sueca), La Encarnación (Sueca),I n m a c u l a d a C o n c e p c i ó n(Cullera), Sagrada Familia (Silla),Ave María (Carcaixent), MªAuxiliadora (Algemesí), Sant Roc(Alcoy), Fundación Ribera(Banyeres de Mariola), San José(Ontinyent) y María Claret(Xàtiva).

Llegó el gran día y a las 8de la mañana subimos al autobúsla directora Conxa ManresaMontolio, el profesor deeducación física de la ESO JorgeSanz Canet, el maestro deprimaria Fernando Mª FurióMás, los alumnos de 2º de la ESOy el mismo Juan de Dios Moreno,

“Juande”, miembro de los Colegios Diocesanos.Partimos desde el monumento de la Noria hacia elcolegio Mª Auxiliadora de Algemesí para recogeral grupo con el que compartimos autobús.

A las 9 h. llegamos a Villalonga y esperamosa que acudieran el resto de autobuses para subirtodos juntos hasta una cantera próxima a la localidadde la Safor. Allí había espacio suficiente para quealmorzáramos con todos los alumnos de los centroscitados anteriormente y repartirnos las pulseras dediferentes colores que servirían como distintivopara efectuar agrupaciones a la vuelta. A las 10 h.realizamos la oración conjunta, pronunciada pornuestra alumna Belén Tarragó, y seguidamenteiniciamos la marcha con mucha alegría e ilusión.

En la ida, cada colegio iba junto a susprofesores observando la naturaleza y realizandolas mejores fotos para el concurso de fotografía.Atravesamos montañas por cinco túneles (uno deellos de 300 metros y con respiradores) por dondeantiguamente pasaba el tren y en los que usamoslinternas. También cruzamos puentes y estuvimosacompañados en todo momento por el rumor de

El colegio San Andrés participa en laI Marcha Diocesana“ Villalonga Express”

Page 25: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Nuestro Colegio

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 23

las aguas del río Serpis. Después de los primeroscuatro kilómetros llegamos a la vieja central eléctricay aprovechamos para descansar un poco, fotografiarel paisaje con más calma y realizar nuevasagrupaciones por los colores de las pulseras.

El recorrido de vuelta consistía en desandarlo andado, pero ahora los profesores y los alumnosnos mezclábamos por los colores de las pulserasformando nuevos grupos y nos centrábamos en tresmomentos de convivencia. Un primer momento dediálogo que comprendía desde la vieja centraleléctrica hasta el segundo túnel, en el que losalumnos se presentaban e intercambiaban gustos,aficiones y expectativas del encuentro. Un segundomomento de silencio en el que recorrimos el senderodesde la salida del segundo túnel hasta la canterapara escuchar y disfrutar de los sonidos que nosofrecía la naturaleza. Un tercer momento de cantosdesde la cantera hasta el colegio Santa Ana deVillalonga en el cual amenizamos el último tramocon canciones alegres.

Después de recorrer las calles de Villalonga,llegamos al colegio sobre las 14:30 h. y nosdispusimos a comer los alimentos que cada unotraía de su casa. A continuación, nos relacionamoscon los nuevos compañeros e intercambiamosdirecciones y teléfonos para mantener el contactoa partir de este día. Para concluir la jornada, nosreunimos todos para realizar la Acción de Gracias,rezar el Padrenuestro y entonar los últimos cantos.

Sin duda alguna “Villalonga Express” ha sidouna experiencia fantástica, en la que tanto losalumnos como los profesores nos hemos maravilladodel entorno, de la convivencia y de la alegría quenos ha acompañado en todo momento.

El próximo año esperemos poder volver aparticipar en la II Marcha Diocesana “VillalongaExpress”.

Participantes del Colegio San Andrésen la I Marcha “Villalonga Expres”.

Page 26: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201224

Notícies Breus

Notícies Breus+ Mitjançant la pastoral del malalt la

Parròquia es fa present a totes les cases del poble.Aquells que ho sol·liciten reben periòdicament lacomunió per part dels ministres extraordinaris i launció i confessió per part del senyor rector. Volemfelicitar a Carmen Losa que el dia de Sant Andreuva fer 100 anys i que habitualment rep la visita dela Parròquia.

+ Com tots els anys, coincidint amb les festesde Nadal, el dimecres dia 28 tingué lloc la Celebraciód’Agents de Pastoral de la nostra Parròquia. A les9:30 de la nit ens reunírem al temple parroquial pera resar junts, catequistes, gent de Cáritas, membresdels grups d’oració, els visitadors de malalts,membres dels cors, etc. I en acabar, compartirentambé un café i uns dolcets.

+ El dia 29, coincidint amb les vacancesescolars de Nadal, els escolans de la nostra Parròquiagaudiren d’un dia d’excursió a l’Oceanogràfic deValència.

+ El divendres dia 30 de desembre,celebràrem la Solemnitat de la Sagrada Família. Ales 8 de la vesprada tingué lloc la Missa en acció degràcies pels matrimonis que al llarg de l’any 2011,han celebrat les Bodes d’Or i d’Argent.

+ En l’any 2011, s’han celebrat a la nostraParròquia 74 batejos, 97 primeres comunions, 33confirmacions, 13 matrimonis, i 98 funerals.

+ El dimarts dia 3 de gener, a les 6 de lavesprada, els xiquets de postcomunió participarenen un oratori extraordinari al temple parroquialdavant la imatge del Jesuset.

+ A les 8 de la vesprada, el mateix dimarts,al Centre Parroquial, tingué lloc una xerrada sobrela Institució Teresiana, a càrrec d’Edelmira Amat

Page 27: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Notícies Breus

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 25

Alapont, membre d’esta associació de laics. El motiuera la celebració del centenari de la Instituciófundada per Pedro Poveda.

+ Com tots els anys, els dies 4, 5 i 6 de gener,celebràrem les QUARANTA HORES a la nostraParròquia.

+ En les misses de la Solemnitat de l’Epifaniadel Senyor es va fer una col·lecta per la Hna. MariaRosa i la Casa Llar de xiquetes òrfenes que lesFranciscanes de la Immaculada tenen a Nairobi. Esvan arreplegar 2.810 €.

+ El diumenge dia 8 de gener, coincidintamb la festivitat del Baptisme del Senyor, 2 xiquetsvan rebre el sagrament del Bateig, en la Missa deles 11:30 del matí.

+ En les misses del dissabte i del diumenge14 i 15 de gener, commemoràrem el 760 aniversaride la Fundació de la Parròquia.

+ Els joves de catequesi de Confirmació desegon curs, el dia 20 de gener gaudiren d’una visitaguiada al nostre temple parroquial. Esta és unaactivitat més, queforma part de lac a t e q u e s i , a m bl’objectiu de que elsjoves de la nostraParròquia coneguenla història i la riquesaartística del nostretemple parroquial.

+ El dimartsdia 17 de gener,festivitat de SantAntoni Abat, ambl’Ermita plena degent, a les 10 delmatí, celebràrem laMissa en acció degràcies a Sant Antoni,amb la tradicionalbenedicció del pa. Iel diumenge següentdia 22, a la 1 del

migdia, a la porta de l’Ermita, tingué lloc latradicional benedicció d’animals.

+ El divendres dia 27, tingué lloc la compra,per part de la Parròquia, de la finca del carrerl’Església nº 1, per ser destinada a locals parroquials.

+ El dijous dia 2 de febrer, festa de laPresentació del Senyor al Temple, celebràrem laCandelària amb la benedicció de candeles.

+ Enguany el tradicional Sopar de la Famtingué lloc el divendres dia 10 de febrer, a la SalaJucais. En la venda dels tiquets s’arreplegaren 2.170€, en la rifa 870 €, que units a la col·lecta del capde setmana, i a l’esmorzar solidari dels xiquets imestres del col·legi Sant Andreu arreplegàrem untotal de 4.112,94 €.

+ En les misses del cap de setmana del 4 i 5de febrer, es feu una crida a tota la feligresia per aparticipar en la primera neteja dels nous localsparroquials recentment adquirits. I el dissabte dia11, a les 9 del matí, un bon grup d’homes i donesvoluntaris i els joves del Moviment Júnior, acudirena la cita. Des d’eixe moment s’ha iniciat el procés

Page 28: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201226

Notícies Breus

de condicionament per part de l’obrer, fontaner,llumener, fuster i pintor.

+ El dissabte dia 11 febrer, festivitat de laMare de Déu de Lourdes, i Dia Mundial del Malalt,a les 5 de la vesprada, celebràrem la Eucaristia pertots els malalts del nostre poble. Preparada pelsvoluntaris que tots els anys participen en laperegrinació de l’Hospitalitat Valenciana deLourdes. Aquesta celebració, començava amb laprocessó de torxes; els mateixos voluntaris llegirenles monicions, lectures i precs de la missa. En acabar,se’ls feu entrega a tots els assistents d’una medallade la Verge de Lourdes.

+ El dia 22 de febrer, ambla imposició de la cendracomençàvem la Quaresma. I comtots els anys, els divendres, a les4 de la vesprada, hem celebratl’exercici del Viacrucis al CalvariParroquial.

+ A iniciativa del Grup deTabal i Dolçaina, la Colla laRosca, divendres dia 24 de febreral Saló Artístic, tingué lloc unconcert a benefici de CáritasParroquial, patrocinat per laFundació Caixa l’Alcúdia. ElPresident de la Fundació, CiriloArnandis va fer entrega al RectorFrancisco Tomás, de un donatiude 3.500 €, per a Cáritas. A açòhi ha que sumar-li la quantitat de744, 72 €, que eixiren de lesbústies que es disposaren al’Entrada del Saló, a més de 100€.,que feren entrega l’APA delCol·legi Sant Andreu.

+ Des de principi del’actual curs, està funcionant enla nostra Parròquia l’Oratori deXiquets , amb molt bonaacceptació, tant per part delsxiquets de catequesi d’Infància,com dels joves de catequesi deConfirmació. Amb motiu de la

Quaresma, tots els grups de l’Oratori feren l’oracióseguint l’itinerari de l’oratori: “El camí de laQuaresma”.

+ Aquest curs, els xiquets del cicle d’infantildel nostre col·legi Sant Andreu, han començatl’experiència de l’Oratori en les instal·lacions delmateix col·legi.

+ Seguint les propostes de l’Itinerari Diocesàde Renovació, els grups de la nostra Parròquia hanparticipat en l’activitat de visitar la pila del Bateig.Allí han fet una xicoteta celebració llegint un textdel Profeta Isaïes, recitant el Credo i besant la pila.

Page 29: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

La Parròquia organitza

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 27

Fes un lloc a l’agenda!SETMANA SANTA

• DIUMENGE DE RAMS, 1 d’abril

A les 9 del matí, Missa.

A les 11 del matí, BENEDICCIÓ DE PALMES IRAMS al Calvari Parroquial, i processó fins altemple, on se celebrarà l’Eucaristia.

• CONFESSIONS

Dilluns, dimarts i dimecres, de 6 a 8 de la vesprada.

El Dijous Sant: No hi haurà confessions.

• DIJOUS SANT, 5 d’abril

A les 5, i a les 7 de la vesprada: MISSA DEL SOPARDEL SENYOR.

A les 11 de la nit, Solemne Hora Santa.

• DIVENDRES SANT, 6 d’abril

A les 6:30 del matí, VIACRUCIS al CalvariParroquial.

Vetla davant del Santíssim:

A les 10 del matí: Grup “Santa Bàrbara”.

A les 11 del matí: Grup “Amics del Corpus”.

A les 12 del matí: Grups d’oració “Santa Clara” i“Santa Llúcia”.

A la 1 del migdia: Jóvens de Confirmació, educadorsJúniors, catequistes jóvens i altres jóvens de laParròquia.

A les 2 de la vesprada: Grup “Sant Josep” i AdoracióNocturna.

A les 3 de la vesprada: Grup “Santa Teresa” i AdoracióNocturna.

A les 4 de la vesprada: Xiquets dels Oratoris.

A les 6 de la vesprada, CELEBRACIÓ DE LAPASSIÓ DEL SENYOR. La col·lecta d’este diaserà per a l’Església Mare de Jerusalem.

A les 10 de la nit: PROCESSÓ DEL SANTSOTERRAR DEL SENYOR.

• DISSABTE SANT, 7 d'abril

A les 11 de la nit, SOLEMNE VIGÍLIAPASQUAL.

PASQUA

• DIUMENGE DE PASQUA, 8 d'abril

A les 9 del matí, Missa.

A les 10’30 del matí, PROCESSÓ DELSANT ENCONTRE i MISSASOLEMNE DE PASQUA.

A partir del dissabte 14 d’abril, canvia l’horaride misses que afecta sols a les misses delsdissabtes, que seran a les 6 i a les 8’30 de lavesprada. La resta de dies seguirà igual finsa juliol.

D i l l u n s 1 6 d ’ a b r i l ,FESTIVITAT DE SANTVICENT FERRER, missa ales 8’30 del matí i a les 8 dela vesprada.

Diumenge 22, a las 6 de lav e s p r a d a , C e l e b r a c i óC o m u n i t à r i a d e lS A G R A M E N T D E LBAPTISME.

Page 30: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201228

La Parròquia organitza

MES DE JUNY

Diumenge 3 , SOLEMNITAT DE LASANTÍSSIMA TRINITAT.

Del dia 5 al 13, Novena a Sant Antoni de Paduaa l’Ermita.

Dies 4, 5, 6 i 7, i 11,12, 13 i 14 de Juny, CURSETPREMATRIMONIAL.

Diumenge 10, SOLEMNITAT DEL CORPUSCHRISTI. Dia Nacional de Caritat.

A la 1 del migdia, Celebració Comunitària delSagrament del Baptisme.

A les 7 de la vesprada Missa i, a continuació, SolemneProcessó.

Dilluns 14, ADORACIÓ NOCTURNA.

Dimecres 13, Festa de SANT ANTONI DEPÀDUA

Divendres 15, SOLEMNITAT DEL SAGRATCOR DE JESÚS.

Diumenge 24, festa de SANT JOAN BAPTISTA.

Divendres 29, festa de SANT PERE I SANT PAU.DIA DEL PAPA. Col·lecta Òbol de Sant Pere.

MES DE JULIOL

Canvia l’horari de les Misses dels diumenges i festius, ales 9 del matí i a les 8 de la vesprada.

Diumenge 1, a las 6 de la vesprada. CelebracióComunitària del Sagrament del Baptisme.

Dimarts 10, festa de SANT CRISTÒFOL.

Dilluns 16, festa de la MARE DE DÉU DELCARME.

Dimecres 25, festa de SANT JAUME APÒSTOL.

MES DE MAIG

Diumenge 6, després de la missad e l e s 1 1 ’ 3 0 d e l m a t í ,BENEDICCIÓ DELS TERMES.

Diumenge 13, Primer torn deCOMUNIONS, en la Missa de les11:30 del matí.

A las 6 de la vesprada, CelebracióComunitària del Sagrament delBaptisme.

Dil luns 14 , ADORACIÓNOCTURNA.

Divendres 18, a les 8 de la vespradaCelebració del SAGRAMENT DELA CONFIRMACIÓ.

Diumenge 20, SOLEMNITATDE L’ASCENSIÓ DELSENYOR.

Segon torn de COMUNIONS,en la missa de les 11’30 del matí.

Dissabte 26, a les 8:30 de lave sprada , VIGÍLIA DEPENTECOSTÉS.

Diumenge 27, SOLEMNITATDE PENTECOSTÉS.

Tercer torn de COMUNIONS,en la missa de les 11:30 del matí.

MES D’AGOST

Dimecres 15, festa de l’ASSUMPCIÓ DE LAMARE DE DÉU.

Dijous 16, festa de SANT ROC.

Dijous 30, festa de SANTA ROSA.

Page 31: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Conciencia Solidària

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 29

Gotas de Esperanza

Vivimos tiempos muy duros económicamentehablando. Millones de personas en todo el mundosufren hambre, injusticias, abandono…Y ejemplosde esto podríamos poner muchísimos, pero uno delos que nos ha tocado más de cerca en los últimosmeses es la situación que se vive en el Cuerno deÁfrica. A finales de año, nuestra parroquia envió500 euros a Caritas para que los destinara a estazona crítica y, desde UNICEF, recientemente hananunciado que el balance de acción de emergenciaha reflejado algunos avances positivos. En uncomunicado, afirman que la masiva respuesta

internacional ha conseguido importantes logros: sehan suministrado cerca de 15.000 toneladas métricasde suministros de primera necesidad, casi 110.000niños con desnutrición grave están siendo tratadosen centros de alimentación terapéutica y 2,6 millonesde personas han tenido acceso a agua potable.Nosotros hemos contribuido con nuestro granitode arena a estos avances, pero está claro que se hande ir estableciendo compromisos a largo plazo paraseguir ayudando.

El mensaje de la doctrina social de la Iglesiaacerca de la solidaridad pone en evidencia el hechode que nunca debe faltar la aportación positiva auna causa común. La Biblia no menciona la palabrasolidaridad como tal, pero habla de justicia y amor.Para luchar por ello, no es necesario/obligado dejarnuestra vida o sacrificar nuestros compromisos.

Basta con aportar aunque sea una mínima parte delo que somos y lo que tenemos a los que nos rodean.

La parroquia ha querido centrarse tambiénen Kenia, y desde Navidad a Reyes, tras lasensibilización en favor de las necesidades de laCasa Hogar de niñas huérfanas que las Hnas.Franciscanas de la Inmaculada tienen en Nairobi,se reunieron 2810,51 euros, entre los donativosefectuados en la Caixa Rural y las colectas de lasmisas de los días 5 y 6 de enero. La semana siguienteenviamos una transferencia a la Cuenta que lasFranciscanas destinan a África; dos días después serecibía un correo electrónico de la Hna. María Rosaagradeciendo enormemente nuestra aportación.Allí la situación es terrible y, de todo corazón,valoraba nuestras oraciones y generosidad.

Pero también hemos puesto entre todosnuestros ojos en lo más cercano, en nuestro pueblo.En la Campaña de Navidad de Caritas, se

LA PARROQUIA ESTÁ COLABORANDO CON VARIOS PROYECTOS SOLIDARIOS

Niñas del orfanato de Nairobi - Kenia.

Page 32: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201230

Conciencia Solidària

recogieron productos básicos como galletas, arrozo aceite, y se consiguieron 3.788’70 euros entre lacuenta de Caritas en la Caixa Rural y la hucha quese puso en el Centro Parroquial durante la semanade recogida de alimentos. Además, la colla “LaRosca” decidió ofrecer un concierto benéfico y asírecoger fondos para Caritas. La CooperativaAgrícola y la Caixa Rural colaboraron cediendo elrecinto, el Salón Artístico, y los cartelesanunciadores. En el acto, el presidente de la CaixaRural entregó a nuestro párroco un cheque porvalor de 3.500 euros para Caritas. Asimismo, en losbuzones instalados en la puerta del teatro, serecogieron otros 744 euros y la Asociación de Padresde Alumnos del colegio parroquial San AndrésApóstol aportó 100 euros más.

Como cada año, a la llegada del mes defebrero muchas parroquias se vuelcan con lacampaña de Manos Unidas. La acción más visibleque realizamos nosotros es la cena del hambre. El10 de febrero nos reunimos en la Sala Jucais,comimos pan con aceite y sal, una naranja y bebimosagua. Esto es solo un símbolo de nuestrocompromiso. Con la venta de tickets se reunieron2.170 euros y en la rifa de productos donados porcomercios del pueblo 870 euros. A esto queda sumarla colecta especial, 4.112,94 euros. En esta colectatambién está incluido el almuerzo solidario que

realizaron alumnos y profesores del colegioparroquial. Más de uno, después de habercolaborado, se preguntará cuál es el destino de estedinero. Pues bien, este año la parroquia se ha unidoa un proyecto de Manos Unidas en Honduras. Estees uno de los países más pobres de América Latina.

El 80% de la población vive en la pobreza, elanalfabetismo alcanza el 37% de los adultos, y sóloel 49% de los hondureños ha finalizado la educaciónprimaria. Nos trasladamos a la zona rural de SantaRosa de Copán. Allí está la parroquia Dulce Nombrede María que abarca cinco municipios de la zonaoccidental del país (Veracruz, San Agustín, Dolores,Concepción y Dulce Nombre). El padre EfraímRomero explica que en esa área se produce muchoy muy buen café, pero la producción está en manosde grandes propietarios que pagan salarios de 2euros a las familias que trabajan en sus tierras.Solicitan ayuda para disminuir la pobreza, capacitara los campesinos para que mejoren sus cultivos ytengan mejores herramientas para elevar suproducción de granos, frutas y hortalizas para asímejorar la comercialización. Los beneficiarios deeste proyecto son unos 2.800 campesinos.

Estos son solo algunos de los proyectos enlos que hemos colaborado en los últimos mesesdesde la parroquia. Como ven, para ser solidariosprimero necesitamos conocer los problemas delmundo, cómo viven otras personas, qué necesitan.La solidaridad nos acerca a las personas, nosinvolucra en sus problemas.

La Biblia habla de justicia y amor. Sigamospues siendo gotas de esperanza para el océano dehambre, abandono y falta de apoyo que aún hoy endía siguen viviendo millones de personas en todoel mundo. Que Dios nos bendiga y siga dándonosfuerzas para dar un poco de cada uno a los demás.

Nuria Moreno Amat

Page 33: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Fills de l’Alcúdia

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 31

Al darme posibilidad de escribir sobre DonVicente Hervás Vallés he tenido la suerte dedescubrir la figura de un alcudiano que algunos devosotros aún tuvisteis la suerte de conocer y otrostenemos ahora la oportunidad de acercarnos a supersonalidad en estos días en los que su proceso debeatificación está en marcha.

Para saber de él, de su vida y de sus obras hetenido la satisfacción de conversar tranquilamentealgunas tardes con Concepción Hervás, hija de DonVicente, que con sus 88 años está llena de energíay me ha transmitido con sus palabras y sonrisas elamor que su padre, como maestro y católico,derrochó entre los que le rodeaban, especialmenteentre los niños y jóvenes a los que impartió clasesdurante casi 50 años.

Don Vicente Hervás nació en L’Alcúdia el28 de marzo de 1890, un viernes santo, y fuebautizado aquí en nuestra iglesia parroquial. Era elnoveno de once hermanos, todo chicas menos él ysu hermano mayor Mariano. Sus padres, MarianoHervás Masiá y Oreto Vallés Ferrer, eran gentehumilde y su padre trabajaba de jornalero en elcampo. De hecho, vivieron muchos años en el “Racóde Chochín”, entre la Fesa de González y el Hortde Manus.

Como muchos niños de aquella época, iba ala escuela y ayudaba a sus padres en el campo,aunque el maestro les insistía en que debían dehacer lo posible para que pudiera seguir sus estudios.Así que por las noches empezó a prepararse paracursar Magisterio, logró matricularse y empezó aestudiar en Valencia. Para costear sus estudiostrabajó como pasante en la Academia Cabanilles,mientras vivía en una hospedería, y después comoMaestro elemental en el colegio de los Jesuitas,pasando a vivir en dicho Colegio. Mientras estuvoallí consiguió el título de Maestro de EnseñanzaSuperior en 1911, y al año siguiente, en sus primerasoposiciones, obtenía una plaza para trabajar en el“Grupo Escolar Cervantes”, un colegio recién

inaugurado situado en la Calle Guillem de Castroen el centro de Valencia, donde trabajaría hasta quese jubiló 47 años después.

Su pasión por la docencia y la formación delos niños fue el motor de su vida. Todos suscompañeros y antiguos alumnos destacan su granlabor pedagógica, el esfuerzo por lograr que todoslos jóvenes, sin distinción, que podían estudiar porsus aptitudes, lo hicieran. Se preocupabaconstantemente por lograr becas de estudio paralos que lo necesitaban, daba clases de repaso opreparaba exámenes de ingreso en su propia casaal mediodía y después de acabar la jornadadesinteresadamente. Contó con el agradecimientosincero de miles de padres que veían como sus hijospersistían en los estudios aunque las condicionesen sus casas no fueran las idóneas. Desde 1912 hastael inicio de la guerra civil se volcó día a día en susclases y en su familia.

Se casó en 1916, con 26 años, con MaríaRoselló Folgado, tres años más joven que él, ytuvieron 5 hijos. El mayor fue Vicente, que falleciócon 20 años durante la guerra de fiebres muy altas;la segunda fue Mª Amparo, misionera del SagradoCorazón, que dedicó toda su vida a la atención delas comunidades indígenas del Alto Amazonas enPerú; su tercera hija, Concepción, falleció a los 22meses, por lo que a la cuarta le pusieron su mismonombre, y es con la que he tenido ocasión de hablary la que guarda y transmite actualmente las vivenciasde su padre; y la quinta hija es Mª del Carmen.Tanto Concepción como Mª del Carmen viven conemoción el proceso de beatificación de su padre.

Cuando se casaron se pusieron a vivir en unpiso en el edificio de la familia de su suegro y, enese piso, cercano al Mercado Central de Valencia,vivirían todo su vida, y aún hoy vive su hijaConcepción. Ella me cuenta que la familia de sumadre tenía una buena posición económica y queaunque tuvo pretendientes mejor “posicionados”fue al conocer a Don Vicente, un joven maestro de

D. Vicente Hervás,un maestro Católico hacia la Santidad

Page 34: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201232

Fills de l’Alcúdia

escuela y sin apenas recursos económicos, cuandoel suegro le dijo a su hija que ése era el hombre quela haría feliz. Y así fue.

Concepción recuerda con dolor los díasamargos de la guerra, en especial cuando se llevaronuna noche, la del 13 de octubre del 36, a su padrede casa en presencia de toda la familia. Registraronla casa, no hallaron nada que pudiera servir parainculparle (“era sólo un maestro de escuela, pero eracatólico”) y aún así se lo llevaron. Por aquellos díasestos hechos eran frecuentes y a la mañana siguientesu madre se fue sola a El Saler a buscarle pues allímataban a muchos de los que se llevaban de casapor la noche. Entre las personas que habíanasesinado la noche anterior afortunadamente noestaba D. Vicente, así que regresó a casa.

Concepción cuenta con tristeza que su madre,aquel día, fatigada por el asma que padecía se detuvo,antes de subir al piso, en una tienda conocida paradescansar y con dolor tuvo que escuchar como eltendero, que había sido amigo durante años, no sólono se compadeció de ella si no que insultó a sumarido. Concepción recuerda que al acabar la guerray durante muchos años sus padres siguieron yendoa comprar a esa tienda como si nada hubiera pasado.

Todos cuentan que fueron los alumnos losque le salvaron. Al comprobar que no fue a clase aldía siguiente y enterarse de lo que había ocurridose fueron a hablar, acompañados de algunos padres,con el Gobernador, de allí al Comité y de allí a laCárcel Modelo... y lograron, milagrosamente, quemeses después, el 15 de diciembre, lo soltaran.

Tras la Guerra Civil D. Vicente siguiódestacando en la docencia. La atención personalizadaa los alumnos y su constancia viene acreditada porinnumerables anécdotas que no puedo transcribiraquí y que me cuenta su hija. Hacía lo imposiblepor lograr que todos tuvieran una oportunidad, fueincansable en sus atenciones, organizaba conferenciasy clases de formación para sus compañeros y losalumnos de su colegio copaban numerosos premiosy distinciones. En los concursos que sobre catequesisse realizaban, organizados por el Arzobispado, susalumnos conseguían los primeros premios; inclusolos padres reconocían que aprendían sobre lasEscrituras y la Historia de la Iglesia a través de sushijos. Siempre se preocupaba por estimular en elestudio a los jóvenes, su empeño diario era lograrque adquiriesen buenos hábitos de estudio, quecomprendiesen la importancia de la formación y lesanimaba a ampliar sus expectativas de trabajo.

Destacó en una faceta que, al menos entonces,casi se ligaba a nuestro pueblo: la caligrafía. Autorde un libro sobre “Nociones de Caligrafía” y devarios cuadernillos de enseñanza, se distinguió entrepaisanos suyos como los calígrafos alcudianosAntonio Sanchis y Silverio Palafox, amboscatedráticos de Caligrafía y, ellos sí, con callesdedicadas en nuestro pueblo.

En 1947 el Arzobispo D. Marcelino Olaecheay Loizaga creó la Asociación Católica de Maestrosde Valencia para “procurar el bien espiritual y materialde los maestros y aspirantes del magisterio”, y D. Vicentefue elegido como primer presidente, trabajando poresta causa día y noche durante 20 años, hasta 1967.La relación entre D. Marcelino y D. Vicente fuemuy estrecha, trabajando juntos por la formaciónde los maestros y profesores, pues ambos eranconscientes de la máxima importancia que teníanen el futuro de los chavales a los que enseñaban. YD. Vicente fue un ejemplo a seguir.

Page 35: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Fills de l’Alcúdia

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 33

En vida recibió muchísimas distinciones yreconocimientos tanto en los ámbitos pedagógicoscomo católicos. Destacaría la concesión en 1956 dela Encomienda de Alfonso X el Sabio, tras la cual seorganizó para celebrarlo y rendirle homenaje unacto multitudinario en el Teatro Principal de Valenciael 5 de febrero. Las cinco plantas del teatro estabana rebosar y asistieron las principales autoridadesciviles, encabezadas por el alcalde, eclesiásticas, porel arzobispo, y muchísimos representantes deentidades vinculadas al mundo educativo.

Ese mismo año, 1956, fue Hermano MayorHonorario de la Cofradía del Cristo de la Fe aquíen l’Alcúdia. He podido ver que en su casa siguecolgado el tradicional cuadro, pintado por MartínezNuñez, “el rullet” que le entregaron el Domingode Pascua, el 1 de abril, firmado por Pascual Maríncomo Presidente de la Cofradía. Cuatro años antes,en 1952, había sido el encargado de proclamar eltradicional Pregón de Semana Santa, ofrecimientoque aceptó con gusto pues siempre ansiaba visitarl’Alcúdia.

En verano toda la familia solía ir a una casarodeada de naranjos que sus suegros tenían enBétera. Me cuenta Concepción que tras la guerraencontraron la casa muy deteriorada por los saqueosal igual que los campos, pero poco a poco fueronarreglándolo todo y volvieron a disfrutar de aquellacasa toda la familia.

En septiembre, y en vísperas del día de laMare de Déu de l’Oreto, y siempre que podía, D.Vicente venía a l’Alcúdia. Se hospedaba en casa dealguna hermana o sobrinas y disfrutaba con lasfiestas y las celebraciones.

María Roselló, su mujer, falleció, aconsecuencia del asma que padecía, en 1953 con60 años de edad. Primero un hijo, después una hija,y ahora su mujer,... D. Vicente reafirmaba su fe encada golpe de la vida y se volcó más todavía en lapresidencia de la Asociación Católica de Maestros.

Le confirió gran dinamismo a esta institución,era incansable. Reconocía la importancia extremade la educación y hacía hincapié en la formaciónde todos los maestros, pero no descuidaba la

necesaria atención a los padres de los alumnos puessabía que el esfuerzo de muchos días en las aulas sepodía perder en un rato en casa.

Veinte años dedicados en cuerpo y alma aesta Asociación le marcó a él y marcó una época entodos los maestros católicos, de buenos pedagogos,que con medios materiales escasos lograbantransmitir a los alumnos la necesidad del esfuerzo,la recompensa y la satisfacción del trabajo bienhecho, la capacidad de superarse y, sobre todo, eldemostrar que, sin importar el origen o lascircunstancias sociales y familiares, cada joven podíallegar a ser lo que realmente se propusiera. Teníaun carisma especial y lograba arrancar de los jóvenesalumnos las inquietudes y el esfuerzo que despuéssiempre le agradecían.

Quiso mucho a sus alumnos y fue muyquerido por ellos. Concepción guarda muchas cartasde antiguos alumnos, y con una sonrisa recuerdaque muchos han llegado a ser notarios, abogados,médicos, ingenieros,... y hasta el fallecimiento delmaestro le mandaban cartas de agradecimiento porla fuerza y las esperanzas que les había transmitidoen sus clases.

El pueblo de l’Alcúdia le rindió un alegreacto en la Avenida Virgen del Oreto, la noche del5 de septiembre de 1969, en plenas fiestas, en el díade la Divina Aurora. Se recordaron sus orígenes,su familia, amigos, su trabajo, vinieron exalumnosy le homenajearon. Según su hija, fue una nochede fiesta y emociones que recordó hasta que muriódos años después.

Falleció el 9 de enero de 1971 y su funeral,que se realizó en la Iglesia de los Santos Juanes deValencia, muy cerca de su casa, fue una ceremoniamultitudinaria, emotiva. El entierro fue un granhomenaje. No sólo de autoridades civiles yeclesiásticas, también, y especialmente, de lacomunidad educativa, profesores y antiguos alumnosllenaron la iglesia, acompañando a la familia despuésal Cementerio General. El jueves siguiente, el 14de enero, la Asociación Católica de Maestros ofrecióun funeral a D. Vicente en la Iglesia de la Compañíade Jesús, y resultó ser un homenaje a una vida deplena dedicación al Magisterio.

Page 36: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201234

Fills de l’Alcúdia

El propio Arzobispo de Valencia Mons.Marcelino Olaechea indicó ya esos díaspúblicamente la posible apertura de su proceso decanonización, y afirmó que “si el proceso decanonización quisiera encontrar en su vida relumbrones,clarinazos o ruidosas proezas, se cerraría con un rotundofracaso... Si el proceso de canonización quisiera -comociertamente querrá- encontrar en su vida la heroicidaddel deber cumplido con esmero día a día, el no sentir elpeso de la monotonía de un medio siglo sin salir del tajo,el vivir la escuela cada jornada con igual ilusión, alegría,serenidad de ángel y amor, sin la menor palabra deacritud ni para los colegas ni para nadie, fruto todo desu solidez en las virtudes teologales..., se cerrará con unrotundo triunfo”.

Tras su fallecimiento, tanto en Valenciacomo en l’Alcúdia, pusieron su nombre a sendoscolegios en su memoria, sin embargo en 1983 laCorporación municipal de nuestro pueblo decidióeliminar su nombre del colegio y lo sustituyó por“Les Comes”.

PROCESO DE BEATIFICACIÓN

Toda la familia vive con ilusión este procesode beatificación que avanza a iniciativa de laAsociación Católica de Maestros de Valencia eimpulsado por algunos antiguos alumnos que hancolaborado y lo siguen haciendo en transcribirdocumentos, vivencias, recuerdos,... que contribuyanal bien de la causa. De hecho, alguna tarde mientrasconversaba con Concepción, he coincidido conantiguos alumnos (de más de 70 años) que traíantextos ya copiados informáticamente y se llevabanotros para seguir en este trabajo que a todosemociona y satisface.

Pero este proceso, como pueden imaginar,no es fácil ni rápido. En primer lugar, se ha deiniciar no antes de 5 años tras su muerte perotampoco es posible iniciarlo ya pasados 30 años. Yen este caso formalmente se inició más tarde perodado que han podido constatar que había voluntady algunas gestiones no formales realizadas en eseperíodo de tiempo el proceso que “formalmente”se inició fuera de plazo es dado por válido.

D. Ramón Fita, delegado de las Causas delos Santos en Valencia, es el encargado de ordenareste proceso en la fase diocesana. Me insiste, paraque quede claro, que no es la Iglesia, nunca lo es,la que empuja estas causas si no una entidad, laAsociación Católica de Maestros, en este caso, y losantiguos alumnos de D. Vicente, y especialmenteel notario Vicente Font Boix, de padres alcudianospero que vivió en Valencia de niño, fue su alumnoy hoy con más de 90 años vive en Barcelona.

En otras causas de Santos es habitual que laParroquia natal se sume a este proceso, por lo queno estaría de más que nuestra Parroquia lo hiciera,que fuese parte activa, pues son las instituciones yno las personas las que dan garantía de que el procesocontinúe, dado que suelen ser largos. Por eso siemprees bueno que detrás de cada proceso haya una ordenreligiosa, una parroquia, una asociación,... quesuperen las dificultades y las pruebas. En otros casosincluso los Ayuntamientos se suman a ello, comolo es en el proceso de beatificación de la SeñoraPepa de Algemesí, pero no me atrevo en este caso,visto lo visto, a pedir tanto.

D. Vicente con su nieto Pablo.

Page 37: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Fills de l’Alcúdia

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 35

El proceso que se ha iniciado trata de probarque D. Vicente ha vivido de manera extraordinarialas virtudes cristianas, y ha de haber fama de santidaden vida, en su muerte y después de ella. Y ahora seestá acreditando su santidad en vida: se estánrecogiendo los testimonios, documentos, escritos,...que demuestren que ha vivido heroicamente aquellasvirtudes. Esta fase es clave. Si hay alguna prueba dealgún hecho extraordinario también se aporta, puespara llegar a ser proclamado Beato por el SantoPadre necesitará que se acredite la existencia de unmilagro, es decir, de un hecho que se produce contranatura, es muy difícil, pero es ahí donde Dios sehace presente1.

Son numerosos los tomos, las carpetas, lostestimonios de familiares y conocidos... que recogenpruebas de sus santas conductas, de su devoción,de su fe. Concluida esta fase, el Arzobispo nombraráun Tribunal para que instruya el proceso y estudiebien las pruebas. Todo ha de estar documentado,no hay afirmación que no esté contrastada, toda labiografía ha de estar sostenida en pruebas, desdepartidas de nacimiento de padres e hijos hasta títulosacadémicos.

Tras esta fase diocesana, todas las pruebas semandarán a la Congregación para las Causas de losSantos en Roma para que estudien y aconsejen alSanto Padre sobre la causa. Y tras varios pasos más,el Cardenal Prefecto refiere los resultados al Papaque juzga si el Siervo de Dios ha ejercitado todaslas virtudes cristinas en modo totalmente heroicopara que pueda ser propuesto a la imitación delpueblo de Dios. Si así lo cree le concede el títulode Venerable.

Después, para ser beatificado, quedará elrequisito del milagro, ese acontecimiento que sólopuede explicarse por una intervención de Dios y através de la intercesión del Siervo de Dios D. VicenteVallés.

Don Ramón Fita me indica que “quienes deun modo u otro han tenido contacto con don VicenteHervás Vallés durante los muchos años que él vivió, deuna u otra forma han expresado y manifestado quedicha persona vivió y murió santamente. No obstantela Iglesia, ante dicha petición, procede con la máximacautela, dándose cuenta de la gravedad y de la seriedadde las investigaciones necesarias para una proclamaciónde este género”.

Y en ese momento nos encontramos, ante lamás que cierta posibilidad de ver subir a los altaresa un alcudiano, a un maestro, que pasó por la vidahaciendo el bien, santificado en su trabajo, en ladocencia, preocupado siempre por sus alumnos ypor su crecimiento en valores.

Que un alcudiano de nuestro tiempo recibaese reconocimiento por toda la Iglesia Católica debede ser un motivo de orgullo para, no sólo lacomunidad cristiana de San Andrés Apóstol, sinopara todos los alcudianos pues podemos tener lasatisfacción de saber que entre nosotros convivióun hombre excepcional, no sólo por sus valorescristianos, sino también por su gran humanidad,profesionalidad y vocación de ayudar siempre a losque más lo necesitaban.

David Calatayud Chover

1 En el caso de los mártires no se necesita ese milagro para serbeatificado, pues ya es extraordinario el dar la vida por la fe, sólose ha de probar el martirio; aunque para alcanzar la santidad síse requiere un milagro.

Page 38: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201236

Fills de l’Alcúdia

Joaquín Sanchis Vallés“tio Ximet”

En la Parròquia de Sant AndreuApòstol de l’Alcúdia, el vicari parroquialMiguel Belenguer Senent, batejà unxiquet el dia 22 de maig de 1918, filldel matrimoni format per JoaquinSanchis i Trinidad Vallés, del carrerRei en Jaume, al costat del jardinet. Vanàixer el dia 18 de maig de 1918 a les11 del matí, li ficaren per nom“Joaquín” <Ximet>. Els iaios paternseren Joaquín Sanchis Arcís i BeatrizVallés Oltra i els materns Bartolo VallésEstellés i Nemesia Serrano Furió.

DE XIQUET

Es va criar, en la seua infantessa, en la zonadel centre del poble, junt als seus germans Trinidadi Joaquina; la família vivia molt unida, en ella esrespirava un gran amor, s’orava en casa i Ximet, deben de xicotet, ja freqüentava l’Església.

Ximet va conèixer, el govern de Primo deRivera, la 2na República i la Guerra Civil. Comtots els xiquets de l’època, molt prompte el seu pareva disposar d’ell per ajudar a les feines del camp itambé va anar a l’escola fins als 9 anys. En aquestaèpoca, l’agricultura era la font d’ingressos de lesfamílies alcudianes (on col·laboraven tots elsmembres de casa). Ximet volia continuar estudianti totes les nits, en finalitzar la feina de l’horta,s’arreglava, i molt content assistia a l’escola nocturna,la qual li ensenyà molt bé tot allò més bàsic; ell vaaprofitar el temps i va aprendre. Haguera volgutestudiar Magisteri, però la guerra ho impedí.

En la seua adolescència va rebre el Sagramentde la Confirmació, el 27 de maig de 1933 als 15anys d’edat de mans del Bisbe Auxiliar D. XavierLauzurica Torralba.

EN LA SEUA JOVENTUT

Ximet va començar a comprendre iexperimentar una de les coses més belles, dolces i

alliberadores, estar en companyiade Jesús, l’amic que no li fallariamai, gaudia de la seua companyia,la Mare de l’Oreto era el seu suport,i ell anava omplint-se de Déu.Començà a ser membre actiu del’ANE (Adoració NocturnaEspanyola, Secció 11 de la Diòcesii nº 58 a nivell nacional, que va serfundada el 19 de gener de 1893).Assist ia a les vigí l ies ques’organitzaven en la Parròquia.S’exposava el Santíssim Sagramentdurant tota la nit i a torns passaven

la nit resant junt a l’Hòstia Santa. També un grupd’adoradors, fera fred o calor, assistien a les vigíliesde l’ANE dels pobles Valencians. Ximet sempreestava dispost:

“HE AQUÍ EL AMOR DE LOS AMORES”.

“ALABADO SEA EL SANTÍSIMO SACRAMENTODEL ALTAR”.

Ximet se’n va anar a fer el servei militardurant la guerra, sa mare li donà dos pessetes deplata, estava de furiel i no passava fam com els altressoldats, al finalitzar estigué en un camp deconcentració de Ronda, on passaven prou fam elssoldats, quan els digueren de tornar a casa en tren,Ximet tragué les dos pessetes que tenia guardadesdurant tota “la mili” i comprà pa per a repartir-loamb els seus companys i així s’alimentaren durantel viatge de tornada.

Ell i dos amics més visitaren, a Zaragoza, laPilarica, per donar-li gràcies de cuidar-los en laguerra, promesa que varen fer. Com a record, Ximetportà unes medalles de plom de la Verge del Pilari les repartí entre la seua mare i les ties. Maria, queera molt jove, li va demanar una medalla però aXimet ja no li’n quedaven. De vegades, ja quan erala seua dona, Maria li ho tirava en cara; Ximet deia:avui no et donaria una medalla de plom de la Marede Déu, sinó una bona medalla d’or.

- ADÉU A UN BON ALCUDIÀ -

Page 39: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Fills de l’Alcúdia

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 37

MARIT, PARE, HOME DE PARRÒQUIA IALCUDIÀ

El seu matrimoni amb Maria Vallés Marquéses va celebrar el dia 26 de novembre de 1949, enl’església de Sant Andreu, a les 9 del matí amb labenedicció nupcial i testimonial del rector D.Francisco Alamar Arce. De l’amor conjugal,nasqueren dues filles: Oreto i Joaquina.

Ximet, home tranquil, silenciós i senzill,anava criant les seues filles. Tots els dies de l’any,anava a visitar els seus pares, ja que ell, de cassat,se’n va anar a viure al carrer Nou. Quan la germanafadrina (Joaquina), ja major, tingué una llargamalaltia, ell, el seu germà, amb amor i alegria, lacuidava.

Com a llaurador sembrava els seus camps,feia diverses collites (arròs, dacsa, melons, tomates,fesols, etc). També plantà tarongers. Treballà coma encarregat de la Coop. Cítrics de Picanya, en ladelegació d’Alberic.

El matrimoni va celebrar les bodes de platai d’or, junt a tota la família i els amics.

Quan, excepcionalment, es podia llegir envalencià a la missa del dia de Sant Vicent Ferrer,ell va ser el primer en fer-ho.

Fou un dels primers lectors del grup delitúrgia, quan es va canviar la litúrgia de la missadel llatí al castellà.

Fou catequista de confirmació durant moltde temps, sempre al servei de la Parròquia. Peròquan deixà de ser ho, mai faltà a la celebració de lesconfirmacions de cada any, no perquè tingueraalgun confirmand conegut, sinó perquè hoconsiderava un dia gran per a la Comunitat, ja queuns jóvens es volien comprometre amb Jesucrist iaixò era un nou Pentecostés.

Des de que començà a haver-ne, va sermembre del Consell Parroquial; les seuesintervencions eren escoltades amb respecte, ja que

Page 40: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201238

Fills de l’Alcúdia

era la veu de la experiència,carregada de la memòria de totes lesaccions fetes en el passat; eral’aportació d’un home savi, d’unhome de Parròquia que era la bondatpersonificada.

Tots els amics i persones queel conegueren, el tenien per un homemolt espiritual, i preocupat pelsdemés. I l’oració del rosari la resavadiàriament amb la seua dona.

EN LA SEUA PLENITUT DELA VIDA

En l’època d’or, va viurerodejat dels seus: fills, nets i parents,gaudint d’un bon ambient familiar,a l’igual que d’un gran veïnat i moltsamics.

El 17 de maig de 1999 sorgí, en el grupparroquial d’homes Sant Josep, al qual pertanyiades de que es va formar, la reorganització de l’ANE;en una de les reunions, es va proposar unir-se ambel grup de dones Santa Teresa per a crear un grupmixt de l’Adoració Nocturna. Es donaren els passospertinents i el dia 15 de maig de 2000 celebràremla primera vigília d’Adoració al Santíssim Sagramentde l’Altar. I ell, fou nomenat president.

De major, la il·lusió que tenia era anar a voreal Papa. Podeu imaginar el seu goig quan l’any 2006Benet XVI vingué a València per a presidirl’encontre mundial de les famílies. A Ximet i Maria

els assignaren, per la seua edat, un lloc pròxim onel Sant Pare celebrà l’Eucaristia de les famílies,complint-se el seu desig.

Ximet, tu sempre ho tingueres clar: JesúsSagramentat, la Missa i l’Adoració eren el teubaluard. La teua confiança estava dipositada en Déui en la Mare de Déu de l’Oreto. Amb el teutemperament assossegat i tranquil, necessitavesomplir-te de l’Eucaristia diària, per a viure i sertestimoni cristià sempre.

Caminaves a la llum de Déu en esta vida,fins la pàtria celestial, home d’esperança. El dia 21de novembre de 2011, a les 11:40 del matí, als 93anys, ens deixaves per estar junt al que sempre mésvas voler “Jesucrist”. Ximet, quin exemple ens hasdonat!

Com de segur estàs en el cel, et demanemque intercedisques per nosaltres, per la teuaParròquia de l’Alcúdia, de la qual continues formantpart, però ja no assegut en el banc de costum, arasegueixes unit amb tota la Comunitat des de latribuna que el Pare del cel t’ha assignat.

Enric Vallés Alapont

Page 41: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Articles de Reflexió

L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 39

Enseñanzas de la NaturalezaFieles a nuestra cita

con la Naturaleza y con eldeseo de aprender de estegran libro que Dios hapuesto a disposición detodos, vamos a seguirr e f l e x i o n a n d o s o b r epequeños detalles de nuestravida cotidiana. Detalles quea v e c e s n o s p a s a ndesapercibidos hasta que undía, algo se nos enciende pordentro y parece que losvemos por primera vez.

Esa luz que iluminanuestros rincones oscurosunas veces nos llega por laPalabra de Dios, otras porla lectura de un libro, en algunas ocasiones es alhilo de una conversación cuando menosimaginábamos, o ante la majestuosidad de un río oante un paisaje que nos sorprende y enmudece.

En todos los casos, si somos “tocados” desdedentro es porque estamos abiertos y receptivos,porque no pensamos que sabemos todo y tenemosel control de nuestra vida. Desde esta actitud dequerer aprender vamos a seguir mirando a laNaturaleza para saber mirar a nuestro mundo conpaciencia y esperanza.

XIII. MIRAR CON PERSPECTIVA. Todoforma parte de un TODO.

La vida de cada uno de nosotros se desarrollaen unas circunstancias concretas, en una sociedadconcreta, en un mundo que no por su carácterglobalizado deja de ser concreto.

Y ese cúmulo de elementos concretos, deluces y sombras, de problemas y soluciones, dealegrías y sufrimientos, a veces parece reducirse auna gran marea negra de contradicciones, fracasos,desempleo, despilfarro, desilusiones, picaresca,oportunismos, sufrimientos de todo tipo...

La Naturaleza, callada y silenciosa nos invitaa observarla. En contacto con ella nos damos cuentade que no se ve lo mismo desde el llano que desdela cima, no caminamos a la misma velocidad porun camino de huerta que escalando una montaña.

Contemplando la Naturaleza nos damoscuenta de la variedad de colores, de la diversidadde especies animales y vegetales, de la riqueza deformas de lo que llamamos minerales. Y si nosacercamos más y más podemos descubrir fenómenosaparentemente contradictorios. Esa sustancia negray viscosa que llamamos petróleo, por ejemplo, prestaahora su servicio a la humanidad después de haberpasado años enterrado en las profundidades.

Y si tomamos otro ejemplo de resonanciasevangélicas como el grano de trigo, tenemos quereconocer que llega a dar fruto después de pudrirse.Sí, pudrirse, con todo lo que supone dedescomposición, mal olor, mutación. Luego germinay da fruto, pero eso sucede luego. Si el labradorsólo estuviera atento al proceso de putrefacción,perdería la esperanza de cosechar fruto. Si en lacontemplación de la Pasión de Jesús novislumbráramos la luz de la Resurrección, nuestrafe no tendría sentido.

Page 42: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

L’Alcúdia Cristiana. Abril 201240

Articles de Reflexió

Y así podríamos seguir observando el ciclovital de la Naturaleza en el que todo muere y renace.Nos hemos acostumbrado a que los fertilizantessean productos químicos y con ello además de haberperdido el mal olor que despiden los orgánicos,hemos perdido también la comprensión de lo quesupone un proceso con sus etapas de luz y deoscuridad.

Si estas observaciones a partirde la Naturaleza las aplicamos anuestro mundo, nos daremos cuentade que la sociedad, los países, la Tierraentera, está, mejor dicho estamos,a t ravesando un proceso depurificación, de descomposición, decambio. No podemos escapar de larepercusión concreta que nos toca acada uno. Pero si podemos aprendera mirarlo todo con perspectiva.

¿Qué sucede si a uno lo colocancon los ojos cerrados ante un grancuadro y al abrir los ojos a tan sólounos centímetros no ve más que una mancha decolor y que incluso es negra, negra? Al preguntarlequé le parece el cuadro, se dará cuenta de que suexperiencia es limitada y no puede afirmar que todoel cuadro es negro, y no tendrá más remedio quealejarse para ver el conjunto. Será entonces cuando,viéndolo en perspectiva reconocerá aquella manchacomo parte de la sombra que proyecta un frondosoárbol en un paisaje estival repleto de luz.

A la vez que estamos anclados en lo concretotenemos la posibilidad de mirar con perspectiva y

ver que todo forma parte de un gran TODO,aunque, valga la redundancia, no lo comprendamosdel todo. Pero necesitamos querer y necesitamosejercitarnos en ello.

La celebración de la Resurrección de Jesúsnos invita a la esperanza, nos recuerda que el pasode la muerte a la vida está inscrito en el ciclo vitalde la madre Naturaleza. Desde una miradacontemplativa hacia todo lo que nos rodea nosiremos dando cuenta de los procesos, unos máslargos que otros, que suceden a nuestro alrededor.

Y esta mirada nos llevará a mirarnos anosotros mismos en nuestro proceso de conversióny de vuelta al Padre. Nos llevará a comprometernosmás seriamente en nuestra transformación personalcomo dice Pablo a los gálatas “hasta que Cristo seaformado en vosotros”, pasaje ampliamentecomentado por Pedro Poveda en los comienzos de

la Institución Teresiana invitando a la identificacióncon Cristo desde las realidades cotidianas.

La mirada a la Naturaleza nos enseñará amirar en perspectiva y así aumentará nuestracapacidad de esperar siempre lo mejor de cadapersona y aumentará nuestra esperanza en mediode las manchas negras de nuestros procesos, delproceso de nuestra sociedad, de nuestro mundo.

Edelmira Amat AlapontTokio, 26 febrero 2012

Page 43: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos

Dia de la Sagrada Família 2011. (Foto David Pascual)

Processó de les torxes, Dia del Malalt 11-2-2012. (Foto Pedro Terol)

Page 44: REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ i REFLEXIÓ · PDF fileSemana Santa L’Alcúdia Cristiana. Abril 2012 1 Las manos en Semana Santa Hay tantas formas de mirar lo que celebramos estos