REVISTA DE L’INSTITUT TORREDEMBARRA DESEMBRE DE 2012

editorial

SUMARI

Nou curs, nous professors, nous companys i nous temps. Tornem a començar amb la rutina després de tot un estiu d’haver carregat les piles. Tornem a trobar-nos amb els companys de l’any anterior que tant molestaven a classe, i tornem a trobar-nos amb els tots aquells profes que posaven treballs que no volia fer ningú. I què fem nosaltres? Posar-hi bona cara! Perquè també tornem a trobar-nos amb els amics que no hem pogut veure durant l’estiu i tornem a riure les bromes que es fan cada dia a classe. No podem dir que fer deures, estudiar per als exàmens i llevar-se cada dia a les set (o abans...) sigui una meravella, però tenim altres motius per poder estar contents d’haver començat un nou curs en aquest institut, que gairebé ocupa la meitat de la nostra vida (l’altra meitat són els amics!). Com cada any, els companys que formem l’equip de redacció de la revista ens hem esforçat molt perquè tothom que vulgui pugui llegir l’Antina. Hem començat aquest curs amb la novetat del batxillerat d’Arts Escèniques. Durant els anys anteriors, la major part dels alumnes que cursaven batxillerat eren del mateix centre. En canvi, amb la incorporació d’aquest nou batxillerat han vingut nois i noies de fora. Des de la nostra redacció els volem donar la benvinguda; i també tenim una benvinguda per als més joves de l’institut, els alumnes de 1r d’ESO, dels quals hem recollit les seves primeres impressions sobre el centre. Tots dos primers seran els protagonistes principals d’aquest primer número d’enguany. Ara ja hem superat un trimestre, i som quasi a les festes de Nadal. I nosaltres us volem acompanyar durant aquestes festes! Per això us hem fet un apartat de crítiques musicals, literàries i de cinema, una entrevista al Director (que també és nou!), l’horòscop, un reportatge sobre el nou Batxillerat, molts dibuixos... i moltes altres coses més! Sempre amb la il.lusió que us interessin i que les llegiu. Donem les gràcies al Damián González i a tots els que han col.laborat amb la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció, o bé a la coordinadora Montserrat Roig. Per acabar, només ens cal desitjar-vos un bon Nadal, i esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquest nou any que se’ns presenta, el 2013!

L’equip de redacció

1. Benvinguda 2. Què esperem de l’institut? 3. L’entrevista: Carlos Blanco. 4. El  reportatge:      l’insti  creix!      El Batxillerat  artístic                          5. L’Antina recomana: música. 6. L’Antina recomana: llibres. 7. L’Antina recomana: cinema. 8. Secció artística: els dibuixos. 9. Secció artística: creació literària. 10. Premis i reconeixements. 11. Sortides. 12. Racó denúncia 13. Fem de cuiners 14. Humor i entreteniments 15.  L’horòscop nadalenc 

L’equip de redacció som: Emma  Balcells,  Selena  Crevillén,  Laia Molné,  Arnau  Ribera,  Àdam  Ricort, Carla Sanjuan, Ainhoa Serrano, i Nerea Sesé.   

Ens  podeu  fer  arribar  les  vostres col.laboracions a  

revista.antina@gmail.com  - 1 -

_________________________________  BENVINGUDA  

Per als alumnes nous i, sobretot, per als que acaben de començar 1r d’ESO al nostre centre; aquí  teniu alguns “consells de veterans” que han escrit per a vosaltres unes quantes alumnes de 2n de Batxillerat:   

1. Durant aquests  sis anys he passat moments divertits, emocionants  i  inoblidables, però  també  he  descobert  què  és  l’estrés  i  el  nerviosisme. Aquí  he  fet  amistats  i també  n’he  perdut,  però  no  canviaria  cap  de  les  experiències  que  he  viscut. Aprofiteu aquests anys: valen la pena! 

Marina Martí Martínez  

2. Tots  tenim  por  quan  comencem  en  un  lloc  nou;  canvies  de  gent,  d’ambient,  de professors. Però això no  ens ha d’impedir  ser nosaltres mateixos.  I per molt que nosaltres, els “grans”, us semblem “intimidants”, heu d’estar segurs de  les vostres possibilitats.  Us  entenem  més  del  que  us  penseu  perquè  nosaltres  també  hem passat pel mateix! 

Núria Ferré Sumoy  

3. El primer dia que vaig entrar a  l’institut em va  sorprendre per  la  seva grandària però a poc a poc m’hi vaig anar acostumant. Ara ja faig segon de batxillerat, i em sembla el curs més important i difícil. Igual que m’ho va semblar el primer any! Per això us animo a arribar allà on vulgueu. 

 Mònica Amengual 

 4. Encara recordo el meu primer dia a l’institut. Jo em sentia petita, com si aquest no 

fos el meu lloc. Ara ja estic cursant segon de batxillerat, i d’aquí poc m’acomiadaré per sempre d’aquest institut. Totes aquelles pors que tenia quan vaig començar es van anar esvaint a poc a poc perquè em vaig adonar que no és tan difícil com em pensava. Aprofiteu al màxim aquesta etapa de  la vostra vida, perquè passa molt ràpidament. Ànims! 

 Judith Nolasco Molina 

 5. Una llarga travessia on potser hi haurà coses dolentes, però al final, quan acabeu, 

us trobareu amb el millor regal que us pot donat l’institut: els amics. Estefany Gil Ramírez 

 

- 2 -

6. Quan comences una nova experiència, sovint penses que allò és massa gran per a tu. Els inicis sempre es fan durs, però a mesura que passen els dies es va veient que allò que semblava tan gran ara  ja no és res, és simplement una rutina. Endavant, que amb esforç tot és possible! 

Maria de la Mata  

 

   

- 3 -

                    

     7. El primer dia que vaig entrar a  l’institut ho vaig fer amb una sensació de por,  ja que era una nova etapa de  la meva vida. Ara que ja faig segon de batxillerat crec que és el curs més difícil que pot  cursar un  alumne.  I quan  vaig  començar primer d’ESO  també pensava  que  era  el  curs més  difícil  del món.  Les  coses  noves,  d’entrada,  ens  semblen difícils però només cal afrontar‐les amb ganes! 

Yasmina El Allali   8. Aquesta època, com qualsevol altra, al principi és dura i difícil però el millor que es pot fer és gaudir del moment, ja que al final, des d’un futur, mirarem el passat i recordarem tots aquells bons moments d’aquesta etapa, que en són molts! 

  Martina Volpi Solé   

____________________________  Què esperem de l’institut? 

 

Tal  i com venim fent durant els darrers anys, els  i  les alumnes de primer d’ESO  ens  expressen  les  primeres  impressions  de  l’institut  i  les  seves perspectives  de  futur.  Entre  les moltes  redaccions  que  ens  han  arribat, l’equip de redacció us hem seleccionat les següents opinions: 

 

Alumnes de 1r ESO B

• Maria Marquès (1r ESO B):

acabo d’arribar a l’institut, només fa dos dies que sóc aquí i ja em començo a costumar a la rutina d’aquest nou centre. Aconsegueixo trobar les classes i conec tots els professors que tinc... i ja he fet amics. Espero que en els propers anys en faci molts més.

4

• Paula Salvans (1r ESO B): jo sempre he intentat ser una bona estudiant i treure bones notes als exàmens... però, és clar, marxar d’un col.legi on ets dels grans i arribar a un altre on ets dels petits i no coneixes els professors... espero que m’ensenyin bé i que tinguin molta paciència.

• Annia Alventosa (1r ESO B): quan feia 6è no volia venir a l’institut, però ara que ja sóc aquí hi estic bé, m’agrada la meva classe i conec quasi tots els meus companys.

• Raul Lascorz (1r ESO B): jo

tinc la il.lusió de fer-me adult a l’institut, i de ser més llest i estar més preparat per tenir treball, una casa... però a la vegada tins temors perquè encara no sé com serà.

• Marta Manzano (1r ESO B): el

primer dia estava molt emocionada! La veritat és que és molt diferent del Molí de vent, les profes són divertides i molt “xules, però encara em fa llàstima recordar el col.legi.

• Tania Ramírez (1r ESO B): ...

de moment tots els professors que he tingut són molt simpàtics i agradables i, sobretot, són aquí per tot el que necessitem.

• Marçal Tineo (1r ESO B): jo

crec que l’institut m’anirà molt bé, que aprovaré totes les assignatures, i podré passar de curs. També crec que algunes assignatures seran divertides, tanmateix altres se’ns faran avorrides i llargues.

• Marta Pujol (1r ESO B): aquest

estiu ho he passat malament, he estat cada dia estudiant per a les recupeacions, i al final he repetit, però he après i em penedeixo de no haver estat atenta durant el curs passat. Aquest any, però, serà diferent.

• Jaume Guasch (1r ESO B):

aquests anys a l’escola he viscut molt bé i he après moltes coses, però ara ja toca passar pàgina. És el segon dia sencer

que passo a l’institut i encara estic nerviós, però crec que si m’organitzo bé, faig la feina, escolto a classe i estudio no serà gaire difícil aprovar.

• Genís Nin (1r ESO B): ara com

que sóc nou, tinc por. No sé si em costarà molt o si només amb estudiar una miqueta en tindré prou. De moment el que em diu tothom és que estudiï molt perquè és més difícil que la primària.

• David Font (1r ESO A): el dia

14 de setembre vaig arribar a l’institut, i tot era totalment diferent del col.legi, hi havia molta més gent! El primer dia la veritat és que estava una mica nerviós, però al segon ja no ho estava tant, i la veritat és que m’està agradant.

• Àfrica Gibert (1r ESO A):

l’institut és diferent del col.legi, has de canviar de classe, i hi ha professors diferents per a cada matèria... però també hi ha avantatges com ara un pati molt gran, o que no has de tornar a classe a la tarda i així hi ha temps per fer el que vulguis.

• Oriol Juan (1r ESO A): hola,

sóc l’Oriol i tinc onze anys, faig primer d’ESO i estic una mica espantat pel que m’espera. Els meus dos germans m’han explicat com aniran les coses. M’han dit que no m’he de preocupar, que només he de fer el que em diguin i estudiar. Crec que, si segueixo els consells de la gent, tot anirà bé.

 Mireia Mercadé 

1r ESO

5

6

_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA_________ L’ENTREVISTA

Carlos Blanco és el nou Director de l’Institut Torredembarra. Per això

comencem la secció d’entrevistes amb un primer apropament a la seva

persona, ja que segur que té moltes coses per dir-nos:

.- Hola Sr. Director, ens pot dir quantes generacions ha ensenyat, o quants anys fa que es dedica a l’ensenyament? He ensenyat durant 7 anys, 8 cursos. .- Abans de ser director, ja havia tingut algun altre càrrec directiu? Sí, coordinador pedagògic durant 4 anys en un altre centre. - Què li agrada més, la docència o la burocràcia? Crec que hi ha moments per a tot, però em sembla que a ningú no li agrada fer papers, a mi també m’agrada més la docència. - Què s’ha de fer per ser director? S’ha de passar un procés administratiu i presentar un projecte de direcció per a 4 anys. - És difícil dirigir un centre? És dur el dia a dia d’un director? Sí a les dues preguntes. Però com en tot en la vida, hi ha dies que són millors que els altres. - Què li agrada menys del centre? No en puc destacar res ja que es un centre que m’agrada molt, però m’agradaria canviar petites coses. - I què li agrada més? Hi ha moltes coses per apreciar en aquest institut, una d’elles és una línia pedagògica i d’ensenyament molt marcada, que ja s’ha fet tradicional i que dóna bons resultats.

- Com a director, què troba a faltar en l’ensenyament actual? Trobo a faltar compromís de responsabilitat per part de la societat de cara a l’educació. Crec que l’ensenyament és un dels pilars bàsics de la societat que estem construint, però està infravalorat i no es respecta gaire. M’agradaria que tingués més reconeixement per part de la societat. - És un tòpic el desprestigi del professorat? Per què passa això? No, és una realitat. Per saber la causa caldria una gran reflexió, ja que l’origen es compartit: l’administració no s’hi esforça massa, i la societat prioritza altres coses per damunt de l'educació. - Qui va ser el seu millor professor o professora; se’n recorda? Molts, cadascú al seu moment oportú. Seria lleig destacar-ne alguns perquè van ser molts. - Recorda alguna anècdota de la seva època d’estudiant? D’anècdotes moltes, però un fet que crec que ens va marcar a tots a la Universitat va ser l’assassinat de l’Ernest Lluch i les movilitzacions ciutadanes que es van produïr a posteriori. - I alguna anècdota com a director o com a professor? N’hi ha tantes per destacar! Quan estàs en contacte amb la gent dia a dia, et fan mirar les coses amb un somriure i t’omplen d’experiències.

7

- De què és professor? De Ciències Socials - Creu que la distribució dels continguts de les matèries del seu departament és coherent a l’ESO? No. - I al Batxillerat? Tampoc. - Sabem que en els darrers anys els currículums han anat variant i evolucionant. Ens en podria dir alguns canvis negatius i alguns altres de positius? L’aspecte negatiu dels currículums d’avui és que són molt ambiciosos i no responen als interessos de l’alumnat. Un canvi positiu és que és fomenten les noves tecnologies. Així, per exemple, com a alumnes, feu presentacions orals per trencar la por davant del públic. Això dóna més oportunitats ja que el món actual és vendre i hem de saber expressar-nos correctament. - Amb tot això que se sent a dir de les “ retallades” , ens hem de preocupar? Cap a on ens portarà tot això? Si, perquè tindrà conseqüències negatives a llarg termini. - L’alumnat també ha canviat? Com? Com descriuria els adolescents i els joves d’avui dia? Sí que ha canviat, sobretot el sistema de valors. Han canviat molt. Per mi els

adolescents són gent amb ganes, gent dinàmica però que al final es queda estàtica per l’oferta de coses que poden fer. A més a més viuen massa el moment, falta la visió a llarg termini. Un bon nom per ells podria ser: la generació flash. - De què ens podem sentir orgullosos tots els que passem per l’institut Torredembarra? De l’educació rebuda, en tots els seus sentits .- Cap al final de l’entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com… el segell de la casa, d’acord? Sí .- Doncs, molt breument: - La seva activitat preferida?: el cinema. - Un color: el blau. - Una flor: no sóc gaire floral, no tinc cap flor preferida. - Un animal: el gat. - Un llibre de lectura: “Rimas y leyendas”, de Bequer. - Un tema musical: “Don’t Stop me now”, de Queen. - Un heroi -o heroïna- de ficció: Súper López, em cau simpàtic. - El seu major defecte: sóc molt cabut, encara que de vegades això és una virtut. - La major virtut: crec que això no ho puc respondre jo. - I ja per acabar, l’última: una bona raó per aixecar-se demà?

Continuar vivint!

- Doncs, moltes gràcies per haver-nos dedicat part del seu temps, i per

haver-nos contestat. Li desitgem que passi un bon període com a

Director del centre. Li agraïm també aquesta feina de director i... ens

retrobem a la revista...

Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Emma Balcells i Nerea Sesé. 4t ESO

___________ EL REPORTATGE  

  

EL BATXILLERATARTÍSTIC

Aquest any a l’institut s’ha inaugurat un nou batxillerat. És el batxillerat artístic, en les dues modalitats, arts plàstiques i disseny, i arts escèniques. Ens hem reunit amb professores (la Núria Alasà, la Montse Roig i la Isabel Vidal), i alumnes (l’Elena Carrillo I el Marcos González) i hem tingut alguns canvis d’impressions sobre aquest nou batxillerat.

Laia Molné, Àdam Ricord i Carla Sanjuán. 1r de BAT

____________________________________________________________________________________________________________

Això és el que ens ha dit la Núria Alasà

‐  Per  què  es  fa  el  Batxillerat  Artístic  en aquest centre? Perquè el Departament d'Ensenyament ens els va posar, ja que molts alumnes d'aquest centre  quan  acabaven  els  estudis obligatoris  volien  fer  aquest  Batxillerat, però com que no el teníem havien d'anar a altres  centres  i,  uns  quants  cops,  havien hagut  de  fer  Batxillerats  diferents  ja  que s'havien quedat sense plaça.  ‐ Quines assignatures  fas als alumnes del Batxillerat Artístic? Els  faig  les  assignatures  de  volum,  dibuix artístic  i  dibuix  tècnic.  Aquesta  última assignatura  la  faig  juntament  amb  els alumnes del Batxillerat Tecnològic.  ‐  En  què  consisteix  cadascuna  de  les assignatures que fas als Batxillerats? El  concepte  principal  de  l'assignatura  de volum és veure el món que ens envolta des de diversos punts de vista  i plasmar‐los  ja sigui  en  paper  o  en  figures  de  fang  i plastilina. 

En  l'assignatura  de  dibuix  artístic  es treballa amb nous materials  (grafit,  carbó, sanguines,...)  i  també  s'aprèn  a  dibuixar encara  millor.  L'avantatge  d'aquesta assignatura respecte el dibuix tècnic és que tot  i  que  s'hagin  de  seguir  unes  pautes, cadascú pot fer la seva interpretació. En  el  dibuix  tècnic  s'apliquen  les  formes geomètriques  dels  objectes  en  el  pla, també  s'hi  apliquen  les  tres  dimensions, però hi ha pautes a seguir,  i s'ha de  fer al peu de la lletra.  ‐  Per  què  el  departament  de  Llengüa Catlana  traballa  conjuntament  amb vosaltres  a  l'assignatura  de  Cultura audiovisual? Perquè tot i que Ensenyament ens va posar un  batxillerat  nou,  no  ens  va  posar  més professors  especialitzats  en  aquest  àmbit. Això  vol  dir,  que  entre  els  dos  professors d’Educació  Visual  i  Plàstica  del  centre havíem d'abraçar totes  les hores, però era impossible; així doncs vam decidir treballar en  conjunt  amb  el  Departament  Llengua Catalana.

8

Això és el que ens han dit els alumnes.     Per  què  vas  decidir inscriure’t  al batxillerat escènic? Ho  vaig  decidir 

perquè no m’acabava de  decidir per  cap  cicle  i, després  de  pensar‐ho  molt,  vaig  trobar  el batxillerat escènic com una sortida viable per fer més tard la carrera de guitarra.  Per  ser  el  primer  any  d’aquest  batxillerat  al nostre institut, creus que està ben organitzat? Crec que ni està ben organitzat ni mal organitzat, sinó  diferent.  Les  persones  que  volen  fer  les proves  PAU  ho  tenen  més  complicat  ja  que  a segon  farem  les  assignatures  pràctiques  al contrari que els altres instituts.  Quines  assignatures  s’hi  fan?  Quines  són  les teves preferides i per què?  Es  fan  quatre  assignatures  de modalitat:  anàlisi musical, història de  la música  i  la dansa,  cultura audiovisual  i  literatura  castellana.  Les  meves preferides són anàlisi musical i història ja que són les que tenen relació directa amb la música.  Què  penses  de  tenir  dos  professors  per  a  una mateixa assignatura? El  fet  de  tenir  dos  profesores  a  la  vegada  a cultura  audiovisual  és molt més  enriquidor  i  en general és millor però també es fa estrany trobar‐te  la  teva  professora  de  català,  ensenyant‐te  la lectura de la imatge.  Creus  que  les  assignatures  estan  ben organitzades dins l’horiari? Mai  cap  institut  no  podrà  organitzar  a  gust  de tothom  les  assignatures  per  a  tots  els  cursos, perquè cadascú vol  fer unes coses a certa hora  i altres a una altra. Però bé, haurem d’aprendre a conformar‐nos, oi?  Ens  podríes  explicar,  més  o  menys,  en  què consisteix  l’assignatura  de  Comunicació Audiovisual?  

  Comunicació audiovisual aquest primer trimestre principalmente  té  dues  parts:  la  primera  és, básicamente, aprendre  tècniques  fotogràfiques  , com els  angles, els plans, etc.  La  segona és una mica  “cultura”  de  la  fotografía  i  aprendre  a “llegir” imatges. Es tracta de veure la importància de la imatge dins la societat. També farem ràdio i cinema als altres trimestres.  Recomanaries  als  alumnes,  interessats  en  la música,  que  próximamente  han  de  cursar batxillerat, agafar l’escènic? Per què? Si  és  una  persona  totalmente  interessada  en  la música  i  creu  que  pel  que  vol  estudiar  més endavant li anirà bé, li ho recomano totalment. Ja que cada batxillerat serveix per algunes coses en concret.   A què creus que es pot aspirar en el món laboral, amb aquest tipus de batxillerat? Cap  batxillerat  en  si  serveix  ni  està  enfocat  al món  laboral,  sinó que és el  camí que et porta a fer  alguna  carrera  o  cicle  superior.  Les  sortides que  tens són àmplies, pero cap  fóra del món de l’art.  Són  sortides  musicals,  per  exemple, compositor,  professor  de  música,  coreògraf  o tècnic  de  so...  També  hi  há  totes  les  altres sortides artístiques i cinematogràfiques.  T’agradaria  canviar  alguna  cosa  en  particular d’aquest batxillerat? Facilitar les proves PAU als alumnes que les volen realitzar  establint  l’ordre  normal  d’assignatures (fent  les teòriques ponderants a segon). És a dir, traure assignatures més teòriques i posar‐ne més de pràctiques, però suposo que há de ser així.  Al  llarg  de  la  setmana,  les  classes  se’t  fan pesades? A mi i a tothom, això és com tot; si et compres un joc  i    jugues sempre al mateix,  t’acabes cansant. Però encara que cansi, és la nostra rutina. 

Marcos González. 1r de Bat.

Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera. 1r de Bat.

9

Elena Carrillo Valmisa. 1r de Bat.  

 ‐  I  tu  Elena,  per  què  has  escollit  el  Batxillerat artístic? Perquè m’agrada i vull cursar Belles arts.  ‐ Creus que se’t dóna bé dibixar? Sí, o almenys això penso.  ‐ Quina és la teva matèria preferida? El que més m’agrada és el dibuix artístic, perquè és  una  matèria    molt  flexible,  que  ens  deixa expressar lliurement.  ‐ Què opines d’aquest batxillerat? De moment em sembla molt complet, a més hi ha assignatures  molt  interessants,  que  mai  no m’hauria pensat que podria fer.  ‐  Què  ens  pots  dir  de  la  matèria  de  Dibuix tècnic? Crec que és una assignatura difícil  si no es  té  la traça necessària,  i has de saber fer molts càlculs, però alhora és una matèria molt important.  ‐ I la Cultura audiovisual? És una cosa  fascinant, una matèria molt diferent que no pensava que faria. ‐ I què hi feu? De  moment  estem  fent  tipologies  de  plans... fotografia,  també  hem  analitzat  curts cinematogràfics, entre altres coses.   

10

‐  Què  opines  del  Volum,  aquesta  altra matèria nova a l’institut? 

El canvi de dibuixar em um paper a donar forma a una  figura  és  espectacular.  A  mi  sempre  m’ha agradat  el  dibuix,  i  no  pensava  que  el  volum també m’interessaria tant.  ‐  Com  és  tenir  dues  professores  per  a  una mateixa matèria? Està molt bé, cadascuna té unes hores diferents i així  podem  veure  diferents  perspectives  de  la matèria perquè abraça um camp molt ampli. Però de  vegades  és  una  mica  complicat  i  ens  hem d’esforçar perquè et fan estar molt al dia amb el temari ja que el tenen repartit.  ‐ I a l’inrevés: com és tenir la mateixa professora  a tres matèries diferents? És a dir: la Núria Alasà us fa Volum i Dibuix artístic i tècnic, oi? Sí, també crec que està molt bé, perquè el dibuix artístic de vegades  se’ns  resisteix  i  la professora ens dóna  l’opció de fer volum em  lloc d’artístic,  i a  la  inversa.  I així podem  tenir matèries de dues hores seguides i aprofitem molt més el temps.  ‐  Recomanaries  a  altres  alumnes  el  Batxillerat artístic? Si  els  agrada  sí,  perquè  és  un  batxillerat  molt lliure i creatiu; això no vol dir que no hi hagi feina, també és dur perquè hi ha les matèries comunes; i en la part pràctica constantment s’ha de millorar ja que sempre estem dibuixant.

Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera

...UNA MOSTRA DEL SEU TREBALL

També  hem  volgut  veure  com  són  els  treballs  que  fan  aquests  nous  nois  i  noies  al  Batxillerat artístic.  Al  proper  número  publicarem  pintures,  dibuixos  i  escultures,  però  com  que  aquest reportatge el vam  fer molt a  l’inici del  curs, hem pogut escollir entre unes  fotos magnífiques,  i també alguna que altra crítica cinematogràfica. 

Per cert que els alumnes ens va comentar una anècdota: resulta que per iniciar el curs van treballar com a exemple el curtmetratge guanyador d’aquest any al festival de Venècia. Es diu La culpa  i és del director català David Victori. Doncs resulta que  l’Ivan Gil el va trobar al  fecebook,  i  la professora  i el David es van intercanviar uns quabts correus… i al final el jove director va acabar enviant un vídeo fet per ell des de Los Ángeles, que és on ara treballa… que sí, que sí, que 

ens estem fent famosos. En el vídeo David Victori dóna molts ànims al nou alumnat del Batxillerat artístic! Aprofitem, doncs, aquest  reportatge per agrair‐li moltíssim el  seu gest! Podeu veure el vídeo a la pàgina web de l’institut.

Aquestes són algunes de les fotos que han exposat els i les alumnes:

11

12

   Raquel Agüera        i         Anna Magallón 

I aquests són alguns dels escrits tipus crítica cinematogràfica que han creuat fronteres!:

 

____________________  Per: Raquel Agüera  El curt La culpa, del cineasta manresà David Victori,  ha  guanyat  en  l’última  edició  del festival de Venècia el premi Your Film Festival gràcies a l’atreviment de la producció. 

13

La  història  tracta  de  la  venjança  d’un  home en resposta a l’assassinat de la seva dona per un culpable desconegut per a l’espectador.  La majoria de les escenes es localitzen al bloc de pisos on viu el culpable: el protagonista (el marit), entra al bloc dins de la foscor i pujant lentament  i  detingudament  les  escales  a  la vegada que  la música comença a sonar, una música  tètrica,  amb  un  toc  de  misteri.  El protagonista  arriba  a  la  casa  del  culpable  i se’l  troba  al  sofà  llegint.  Llavors,  sense  cap mirament,  dispara  repetidament  a  l’home amb  un  soroll  eixordador  que  confon  i aclapara  l’espectador.  Però  el  protagonista no  s’adona  que  la  seva  acció  ha  estat presenciada pel  fill del  culpable que  li  clava una  forquilla  darrera  l’espatlla  esquerra.  El protagonista  s’espanta  i  fuig  corrent  però, quan  comença  a  baixar  les  escales,  s’adona que  sempre  acaba  tornant  al mateix  lloc:  el pis  del  culpable,  el  cinquè,  un  replà  mal il.luminat  per  una  llum  esgrogueïda malgrat els  petits  fluorescents  encesos  que  només 

ens serveixen per veure el número del pis. De fet,  tota  l’escala  és  presa  des  d’una semifoscor  que  exagera  la  pell  suada  i l’expressió  de  desorientació  del  rostre  del protagonista.  Es  crea  així  un  bucle  que  és  una representació  de  la  culpa  que  sent  el personatge  principal  per  haver  matat  un home  per  venjança  i  davant  del  seu  fill. També representa una segona opció que se li dóna ja que quan el protagonista s’adona que està dins d’un bucle, és a dir, de  fins a quin punt el sentiment de culpa el tindria atrapat, para de caminar i torna a entar al pis.  Dins d’aquest pis es  retroba amb  la  situació inicial:  el  culpable  llegint.  Aixeca  l’arma,  es disposa a disparar, però prefereix utilitzar  la segona opció que  se  li ha  atorgat  i decideix anar‐se’n sense matar el culpable.  Quan  surt del pis  veu que  a mesura que  va baixant  les  escales  va  baixant  els  pisos  i  se sent  alleugerit  (la  música  ja  no  és  tant insistent i va baixant de to); però el culpable, que  és  qui  ara  no  pot  suportar  la  culpa, decideix  perseguir  el  protagonista  amb  la intenció de matar‐lo i la música torna a sonar fort  i torna  l’angoixa estressant un altre cop. Mentrestant, el protagonista arriba a baix de 

tot  i  surt  del  bloc  de  pisos.  La  pantalla  es torna  negra  i  surten  els  crèdits,  de  fons  se senten encara els passos del culpable baixant i baixant les escales: s’ha quedat atrapat dins del  bucle  de  la  culpa.  Ell  ja  no  pot  tornar enrere, per ell no hi ha segones oportunitats perquè  no  va  analitzar  allò  que  havia  de passar en matar  la dona, no va poder evitar ser un assassí  tal  com ho ha pogut evitar el nostre protagonista que, segurament, només assassina  el  culpable  en  la  seva  imaginació. L’episodi  que  veiem  és  la  plasmació  de  la imaginació  del  protagonista  quan,  amb  la pistola a  la mà  i a punt de disparar,  té prou fermesa mental  per  copsar  l’abast  de  l’acte que està a punt de fer. Durant  tota  la  pel∙lícula  s’utilitza  molt  la foscor  fins  al  punt  en  que  hi  ha  escenes totalment negres durant uns segons i d’altres el color dominant són els tons verds apagats, esgrogüeits,  de  misèria.  També  s’utilitzen plans  contrapicats,  picats  i  zenitals;  el  pla zenital  des  de  dalt  de  l’escala  encara  ens mostra  més  la  fondària  de  l’agonia  dels personatgfes.  El  sons  són molt  forts  i  clars: els  trets,  els  passos... martellegen  el  cervell de  l’espectador  i  el mantenen  sense  alè.  A més  la  càmera  es  mou  excessivament  per acompanyar  també  l’angoixa que  senten els protagonistes.   Per  acabar,  dedico  un  últim  apunt  al  nen‐assassí: potser és el que més m’ha  impactat per  l’aberració que  suposa. Ho entenc en el sentit  que  la  violència  no  es  detura  sola,  si s’ensenya  s’aprèn  i  es  continua,  generació darrera  generació...  per  això  penedir‐se  no serveix de  res,  les  segones oportunitats  són una utopia.  

  

_________________________ Iván Gil Jansà:   David  Victori,  un  jove  català  director  de cinema,  ha  estat  el  director  i  guionista  del curtmetratje  La  Culpa,  guanyador  del  "Your Film Festival" celebrat a Venècia aquest final d’estiu 2012.  El  nom  d'aquest  curt  ha  estat  molt  ben pensat,  ja  que  ens  relata  la  història  d'un home que vol matar l'assassí de la seva dona, seguidament  s'intenta  escapar  i  marxar d'aquell  5è  pis,  però  per  molt  que  baixi escales  no  baixa  de  pis.  La  pròpia  culpa  li coincideix una segona oporunitat i no el mata i pot marxar d'aquell pis.  Quan ens centrem a  fons en aquest curt, és quan  el  protagonista  dispara  unes  tres  o quatre  vegades  seguides  a  l'assassí,  amb un soroll notablement  fort, però per  acabar de rematar  la seqüència, el  fill de  l'assassí clava unes tisores a l'esquena del protagonista. 

 La  millor  seqüència,  la  més  difícil  i, possiblement,  la que  fa especial aquest  curt és quan  l'assassí persegueix el protagonista, però ara és l'assassí qui no és mou del 5è pis i el  protagonista  se'n  pot  anar,  alliberat  de tota culpa. El director ha sabut jugar molt bé amb els actors  i amb els plànols en aquesta seqüència.  També  ha  sabut  jugar  molt  bé amb  la  llum,  ja que hi ha molta  foscor, però es  veu  clarament  allò  que  volia  transmetre aquest curt.  Aquest  jove  director  ja  havia  fet curtmetratges  abans  i, després de  La Culpa, 

14

L'escala  també  fa  un  paper  important, simbolitza  el  sentiment  de  sentir‐se  perdut del  protagonista,  tornant  sempre  al  mateix lloc.  El  protagonista  al  final  aconsegueix alliberar‐se d'aquest sentiment  i pot  fugir de l'escala  interminable. El  lladre, que sí que és un  assassí,  no  podrà  fer‐ho  i  es  quedarà vagant  en  les  ombres  per  sempre,  per sempre,  per  tota  l’eternitat  com  el  comte Arnau,  o  com  el  també  llegendari  “mal caçador”,  pagant  les  seves  culpes  sense redempció possible. 

estic segur que obtindrà molts èxits més. Per començar els estudis de Batxillerat escènic  i, en  concret,  de  la  matèria  de  Cultura Audiovisual,  ha  suposat  una  presentació impactant.   ________________________  Alba Mercadé:   El  curt  a  presentar,  que  porta  per  títol  La culpa  ha  estat  el  guanyador  del  Festival  de Venècia. Tota una gran fita per al seu director i guionista: el jove David Victori.     En  definitiva,  un  premi  més  que  merescut 

que  de  ben  segur  suposarà  la  profecció definitiva del seu director. 

El curt dura aproximadament uns 13 minuts. Es  basa  en  la  història  d'un  home  anomenat Leo. Gira sobre el seu desig de venjar la mort de la seva dona, assassinada per un lladre. Es tracta  d'una  història  que  plasma  la materialització  d’aquest  desig  a  través  del pensament del protagonista, pensament que va  més  enllà  del  simple  fet  venjatiu  i n’analitza les possibles conseqüències.  Els  enquadraments  són  precissos  i  clars, centrant  l'atenció  de  l'espectador  en  els punts clau i, a vegades, allunyant‐la d'aquests expressament  per  aconseguir  una  altra impressió.   També es marquen molt els diferents temps i etapes, canviant  la música en cada escena, o cada cop que la intensitat dramàtica se centra en un o altre personatge. La música té, doncs, un paper molt  important  ja que provoca els canvis de tensió en l'espectador a mesura que avança  el  curt.  Els  contrastos  entre  so  fort  i fluix fan que l'audiència estigui atenta.   Un altre aspecte important és el joc de llums i ombres,  colors  freds,  sense  cromatisme,  es juga  amb  pocs  contrastos  i  es  mantenen tonalitats  grisoses,  verdoses,  de  nit  i  de penombra. Així, el fet que hi hagi foscor en la cara  d’un  personatge  li  dóna  un  aspecte malvat i d'odi. 

15

L’Antina recomana: música.

Per a aquest mes de febrer us portem àlbums nous, a veure què us

sembla!

Selena Crevillén 1r Bat  

Jo  us  recomano  el  nou  album  de Muse! Que  ja  sabeu  que  aquest  grup  és  una  de  les meves passions…  Del grup ja us en vaig parlar el cus passat, avui us en presento algunes novetats : 

Muse ha  tret  aquest nou  album  titulat    The  2nd law, que vol dir la segona llei, és un album que no te  res  a  veure  amb  l'estil  amb  què  componien abans. És el primer album on un dels components, Chris Wolstenholme, interpreta dues cançons com a veu principal. El 23 de juny passat van estrenar Survival, la cançó de les olimpiades de Londres 2012, i el disc acaba de sortir a la venda a començaments d'octubre.  

Escolteu, escolteu... i ja em direu si us agrada!  

 

Tania Ramírez 1r ESO

 Doncs jo us recomano un dels meus ídols! 

JUSTIN BIEBER  

Justin Bieber: va néixer l’1 de març de 1994 a London  i  va  créixer  a  la  ciutat  de  Stratford, totes dues a Ontario, Canadà. 

 Va ser criat per la seva mare, Pattie Mallete, que  s'havia divorciat del  seu marit  Jeremmy Bieber  el  pare  d’en  Justin,  amb  el  que  va mantenir una bona relació tot  i el divorci. La seva  mare,  va  donar‐li  tot  el  que  podia entregant‐se en la seva totalitat al seu fill  

 

treballant  a  moltissims  treballs  amb  una escassa  remuneració per  tal de mantenir‐lo, amb només 18 anys. 

16

Des  que  era  petit mostrava  un  gran interès  per  al l'hockei,  el  futbol, els escacs  i sobretot una  passió  que 

encara  avui  en  dia  mostra  que  és l'skateboarding. A banda d'aquestes aficions, també van destacar per  les seves pràctiques musicals  amb  el  piano,  la  bateria,  guitarra, trompeta,  etc.  Aquestes  pràctiques juntament amb els seus dots vocals el van fer saltar  a  l'èxit.  Amb  només  12  anys  va participar  en moltes  actuacions,  una  de  les quals,  la més significativa, va ser a Stratford, on  va participar  cantant  la  cançó de  So  Sick de  Ne‐Yo,  una  actuació  que  va  ser  gravada per  la  seva mare  amb  la  fi  de  que  la  seva família el pogués veure a través de YouTube. Per aquest mateix canal a finals de l'any 2008 va  publicar  també  vídeos  seus  interpretant temes  d'Usher,  Justin  Timberlake,  Chris Brown, Stevie Wonder, etc. 

Va  iniciar  la  seva  carrera  professional  a YouTube,  on  el  seu  futur mànager,  Scooter Braun, descobrí el seu talent per casualitat.  

 

 

 

 

Després  de  veure  els  vídeos  de  Justin  al YouTube,  Braun  es  va  obsessionar  i  va intentar  contactar  amb  ell,  cosa  que  va aconseguir. Va contactar amb el seu  institut, amb el teatre Avon, en el que feia actuacions al  seu davant quan era petit,  i amb els  seus tiets…  fins que finalment va contactar amb la seva mare. Braun  i Bieber volaren a Atlanta, Geòrgia,  juntament amb  la seva mare, per a ensenyar  a  Usher  les  qualitats  musicals  de Justin,  i per proposar‐ne  la contractació amb la discogràfica Island Records.[3]  

Al  juliol  de  2009  Bieber  va  publicar  el  seu senzill debut, One Time  i el seu àlbum debut My World,  fou  llançat el 17 de novembre de 2009. 

  

  

17

L’ANTINA RECOMANA: LLIBRES.

Per a aquest primer quadrimestre

La Laia Molné i la Carla Sanjuan us recomanem... DOS LLIBRES!

I el segon és Els Jocs de la fam

És una novel·la de ciència ficció juvenil, escrita per l'autora de Les Cròniques de Underland, Suzanne Collins. És el primer llibre de la trilogia Els jocs de la fam. Va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per Scholastic Press.

Després d’una guerra, La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en un món post-apocalíptic on un govern poderós anomenat el Capitoli s'ha fet amb el poder després de diversos desastres devastadors. En el llibre, "els Jocs de fam" són un esdeveniment anual televisat al Capitoli, el qual selecciona a l'atzar un nen i una nena de cada un dels dotze districtes, que després s'enfronten els uns contra els altres en un joc de supervivència i obligats a matar-se fins que només en queda un per recordar els dies foscos en que el 13è districte es va revoltar.

Del s’ha fet una bona pel.lícula, també us animem a veure-la!

El primer és Cançons per a la Paula.

Si ets un apassionat o apassionada de les novel·les romàntiques aquesta trilogia està feta per a tu! No dubtis a llegir-te aquests tres llibres escrits per Blue Jeans, que t'atraparan i et captivaran només de llegir la primera pàgina. Si ets una noia amb dubtes entre dos nois i a més estàs "súper" unida a les teves amigues t’hi et sentiràs molt identificada. El recomanen, tant a nois com a noies, us encantarà.

Us expliquem uma mica de què va, però només uma mica, eh!: La Paula, una jove que està a punt de fer disset anys, s'ha citat amb l'Àngel, un noi de vint-i-dos a qui ha conegut per internet. Està nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, i

llavors decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida trobada amb l'Àlex, un desconegut, que casualment llegeix el mateix llibre que ella. Tots dos són joves i atractius... L'Àlex se n'ha d'anar precipitadament perquè té un compromís. I quan la Paula es disposa a marxar del cafè, s'hi presenta l'Àngel, que es disculpa pel gran retard. Ell és periodista i aquesta tarda ha hagut de entrevistar la Kàtia, la cantant de moda...

18

20

L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: L’ANTINA RECOMANA: CINEMACINEMACINEMACINEMA....

Per a aquest primer quadrimestre

L’Emma Balcells i la Nerea Sesé us recomanem... DUES

PEL.LIS !

La primera és clar, és ELS JOCS DE LA FAM Fitxa tècnica: Classificació: Majors de 12 anys Direcció: Gary Hoss Actors: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Elizabeth Banks, Woody Harrelson, Wes Bently, Donald Sutherland, Lenny Kravitz , Stanley Tucci... Duració: 142 minuts Distribuïdora: Warner Bros. Tema: acció, drama i amor.

Però ja no us expliquem de què va perquè se suposa que haureu fet cas de l’apartat anterior i us haureu llegit el

llibre... he, he, he!

La pel·lícula està basada en la primera part de la trilogia Els jocs de la fam escrits per Suzanne Collins. La primera part es diu igual que la trilogia, la segona es diu En flames i la tercera en anglès es diu Mockingjay. Als Estats Units i a moltes parts del món tant el llibre com la pel·lícula han triomfat enormement. La meva opinió personal és compresa entre els adolescents, ja que a molts de nosaltres la pel·lícula ens ha semblat molt entretinguda i tenim unes ganes enormes de l’estrena de la segona part. Si només t’agraden les pel·lícules de comèdies o d’armes, o si ets d’aquells que no poden veure una pel·lícula amb un final incomplet potser no te’n recomanaria aquesta. Recomano la pel·lícula a tots els altres, ja que es mostren relacions socials importants, té uns grans efectes visuals, els actors fan un gran paper, etc. Un dels aspectes que més m’han agradat de la pel·lícula és la quantitat de detalls a la roba dels habitants del Capitoli (la gent rica) i la gran diferència de escenografia que hi ha entre el lloc on viuen els rics i on viuen els pobres.

Emma Balcells

I la segona és...

21

LO IMPOSIBLE Els crédits inicials de Lo imposible donen a conéixer que està basada en la història real d'una de les famílies que romania a la costa de Tailàndia quan la zona va quedar arrasada pel devastador tsunami del 2004. La pel·lícula ens ofereix minuts realment esplèndids en l'aspecte visual, un conjunt d'efectes visuals realment brutal, la qual cosa fa que la recreació del terrible succés que argumenta el film sigui d'una força impactant, a part d'estar excepcionalment rodada. Cal destacar especialment l'espectacular recreació del tsunami, gairebé tens la sensació de sentir la violència de l'aigua i el cop dels objectes que fereixen els protagonistes.

I s'anunciava com una pel·lícula en la qual el públic més sensible hauria de fer ús constant de mocadors. En dono fe, perquè la gent al meu voltant no parava de plorar ni després d'una setmana d'estrena. I per ser un dia entre setmana, el cinema estava ple. Per tant, les expectatives s'han acomplert. La meva impressió va ser la següent: Drama. Necessitava més drama, més tristesa, emoció. Jo la classifico amb un 6 sobre 10. Per què? Per aquesta falta de llàgrimes. De fet el títol ja ens diu molt bé que parla d’un fet “impossible”, perquè la realitat va ser molt crua.

Nerea Sesé

SECCIÓ ARTÍSTICA: LES NOSTRES LÀMINES

22

Si és que els nostres alumnes són uns artístes, mireu si no els dibuixos dels que van quedar finalistes per al concurs de portades que, per cert, suposem que ja us heu adonat que va guanyar l’Àlex Barberà de 2n d’ESO.

El que pot arribar a sortir d’una sabata!

O amb ratlles i punts!

23

SECCIÓ ARTÍSTICA: CREACIÓ LITERÀRIA

Sentimientos de otoño

Aquel muchacho estaba en la ventana escuchando el sussurro del viento recordando aquel duro sentimineto de haber perdido a su dulcísima Ana. Intentaba no herir su mente sana ni dar cobijo a ningún lamento su corazón se volvía cual cemento, como una fuente que no emana. Se sentía atrapado en un tornado cuyos sentimientos sin dirección iniciaban un viaje apasionado. Sin poder evitar esa atracción, sin soapechar sentirse traicionado, y queriendo pasar a la acción.

Marc Saéz Ruiz. 2n ESO.

Premis i reconeixements

Ens és molt grat a tot l’equip de redacció de l’Antina de fer saber a la comunitat educativa que l’ex-alumna de l’institut Montserrat Piqué ha guanyat el Primer premi Sinibald de Mas que l’Ajuntament de Torredembarra atorga al millor Treball de recerca del curs passat. El treball, que es va meréixer un 10!, portava per títol Dolors Miquel: vida i poesia, i analitzava tota la trajectòria literària d’aquesta important autora local. Una altra alumna, Gypsi Nel.lo, també va merèixer un esment especial per un treball sobre la història del teatre a Torredembarra. Tots dos treballs seran publicats. Des d’aquí les felicitem totes dues i els desitgem molta sort a la Universitat!

24

SORTIDES

25

Dilluns 5 de novembre, els alumnes de 1r de Bat d’arts plàstiques van anar a Tarragona a visitar una exposició de pintura de George Grosz, al Cixa Forum. Vam veure obres de totes les etapes de la seva producció, des que va  començar  a  dibuixar  fins  que  va  morir.  I  ens  va agradar la seva evolució, tan plena de canvis.  

George  Grosz,  de  nom  real   Ge

volucionar cap 

c l

  

   

 

org Ehrenfried (Berlín, Alemanya,  1893 ‐1959)  fou  un  important pintor  alemay  de  l’època expressionista.  El seu estil va eal  dadaisme, i  cap  a  la Nova Objectivitat, corrent de la qual principals mestres. 

George  Grosz  és  un  dels  arva ser un dels 

tistes  més destacat   del  segle  XX.  La  seva  obra representa ap altra els  onf ictes socials i  els  fets  esdevinguts  a  l'Alemanya  de  la primera meitat  d'aquest  segle,  que  van  fer trontollar  els  pilars  de  la  nostra  civilització. Amb  els  seus  aguts  dibuixos  carregats  de crítica  social,  que  evidencien  un  nou llenguatge  visual marcat  per  la  denúncia,  la ironia  i  les  imatges  impactants  i grotesques, ja als anys vint assoleix una gran popularitat, tot  i que  es  va haver d'enfrontar  a diverses 

demandes.  A  causa  de  la  seva  autenticitat, Grosz  és  considerat  fins  avui  el  testimoni principal  dels  temps  convulsos  que transcorren entre les dues guerres mundials. L'exposició  es  diu  De Berlín  a  Nova  York  i mostra més  de  180 obres  que George Grosz  va  executar entre  els  anys  1912  i 1949.  Durant  aquest període es va generar l'essència  de  la  seva obra. S'ha subratllat el compromís  de  Grosz evidenciat  en  la  seva obra com a dibuixant, tant  a Berlín com  a Nova  York,  mentre que  els  quadres  que mostren la seva creixent desil∙lusió en la seva etapa com a emigrant. 

s com c

va  pintar  a  Amèrica 

 Després  vam  anar  al moll  a  veure  una  exposició  fotogràfica  que  es  deia Habeas  Corpus,  però  aquesta  no  la  vam  entendre  tant.  Hi  havia  fotos, postals, curtmetratges...   que tenien com a tema base el fet d’haver estat testimonis d’una guerra, i oferien punts de vista diversos. Finalment, vam tenir uma estona  lliure  i després vam tornar amb bus. Va ser um bon dia.  

Sara Anquela, Bartomeu Cusidó, Eva Gutiérrez  i Ot Solano. 1r de Bat. 

   

SORTIDES

                                                                   Crònica: Genís Nin i Josep Molné 

Fotografies: Ainhoa Serrano                                                                     1r ESO B 

______________________________________________________________  El  divendres  dia  16  de novembre  els  alumnes de  1r  ESO  de  linstitut Torredembarra  vam anar  d’excursió  a  la Nou de Gaià. 

Al  matí,  només  arribar  al  centre,  ens  vam concentrar  tots  els  de  primer  al  pati  i  els tutors  i  tutores  van  mirar  si  faltava  algú. Després d’’haver comprovat que hi érem tots vam sortir i ens vam posar a caminar. El camí cap a  l’ermita se’ns va fer molt  llarg. Quan  vam  arribar  a  l’ermita  de  la  Pobla  de  Montornès  vam  parar  per  descansar  una mica  i  fer  algunes  fotos  en  grup.  Després d’haver‐nos  fet  totes  les  fotos  vam  tornar a posar‐nos a caminar i vam arribar a la Nou de Gaià.   

 Quan  hi  vam  ser  vam  anar  a  un  parc  a 

esmorzar i descansar una mica.  Havent  acabat d’esmorzar  vam  anar  a un  camp  de  futbol  per jugar  una  estona,  altres 

jugaven a saltar la corda i els altres parlaven. 

Va  ser  un  bon matí,  una mica  cansat,  però així ens vam conèixer més tots els de primer d’ESO,  i  també  vam  veure  els  professors d’una  manera  diferent...  A  mes  vam  fer moltes  fotos del nostre entorn,  sobretot pel que fa a les casetes de pedra seca, que és un tema  que  després  treballarem  a  socials. Bé, també  n´hi  ha  que  es dedicaven  a  fer  fotos d’altres  coses,  ja  ho  veureu,  ja.  També  ens van  parlar  d’espècies  d’arbres,  i  dels  seus noms en anglès...   

 Més tard, quan els professors ens van dir que ja  era  hora  de marxar  vam  agafar  totes  les coses  i  vam  començar  a  caminar  cap  a Torredembarra. Vam tardar una estona, però ens va passar ràpid. Pel  camí  de  tornada  vam  parar  una  altra vegada  a  descansar  perquè  tots  ja  estàvem cansats;  i quan  vam haver  recuperat  forçes, finalment vam arribar. Ja estava apunt de tocar el  timbre,  així que  vam sortir  al  pati  i  al  cap d’una estona va tocar el timbre i vam marxar. 

 

26

en  fi,  que  vam  passar  un matí distret!  

 

 

  

              

26

................................................................... RACÓ DENÚNCIA

El futur dels joves

En aquests temps de crisi, la majoria dels col·lectius de la societat es ressenten de les difícils condicions a les quals s’han d’atendre. No obstant aquest fet, hi ha grups més afectats que altres, com és el cas dels joves.

Ens cal caminar endavant.

Setmana rere setmana, podem sentir als mitjans de comunicació noves dades de l’atur, les retallades i la fuga de talents. La situació és cada vegada més alarmant i cada dia hi ha més joves sense feina ni possibilitat d’aconseguir-ne, amb el desencís que això pot provocar.

Pel que fa a l’atur juvenil, pels menors de 25 anys les xifres són especialment preocupants. Les últimes, mostrades a finals d’octubre, el situen a gairebé el 53%. Per altra banda, l’atur entre les persones de 25 a 29 anys, se situa en un 31%. Tant el primer com el segon nombre són increïblement alts, destacant la primera franja. Un país on la meitat dels joves que no estudien i volen treballar no poden, és un estat que s’aboca a la ruïna.

Així mateix, els governs (tant el català com l’espanyol) ofereixen de manera habitual les seves famoses retallades. Ara bé, les retallades enfocades en la sanitat i l’educació, que sembla que no hi ha coses més innecessàries.

28

Fa molt poc va ser notícia que es reforçarien els antidisturbis (pel que sembla el més important és que ningú es pugui manifestar) i també el nombre d’assessors incorporats per Rajoy, quan va dir que en disminuiria el nombre. Simplement, absurd. Les dues característiques bàsiques d’un estat , que podríem considerar les més necessàries també, són precisament l’educació i la sanitat. La

primera és indispensable si es vol tirar endavant un país i la segona si es vol garantir una vida pròspera pels ciutadans. També es pot fer esment de les retallades en R+D, sector igualment fonamental pel correcte desenvolupament d’un país que es tingui per avançat i que també pateix greument les retallades.

Finalment, arribem a la fuga de talents. Pensem en un país que inverteix en la formació de la seva població però que, degut a la necessitat de trobar feina, aquesta es veu obligada a marxar un cop està formada. És una inversió especialment desastrosa, talment com ho són les preferents aquestes tant famoses. Desgraciadament, això és el que passa avui dia. L’Estat continua formant jovent, tot i que cada vegada et fan pagar més per menys qualitat,

però empitjora les condicions posteriors, com ara fent més difícil algunes tasques, com per exemple muntar un negoci.

Potser és hora que ens plantegem la política d’una altra manera i no deixem que ens governin éssers corruptes com els actuals, que prioritzen aeroports fantasma i càrrecs a dit a canvi de retallades en els sectors més importants. L’interès d’un polític hauria de ser col·lectiu i no personal com ara. Són els nostres representats, per tant, han d’ajudar a pujar el país i a fer-lo pròsper. Apostar pels joves és apostar pel futur; i tal i com estan les coses, en aquest país els joves ho tenim negre.

Arnau Ribera, 2n de Bat A.

Preparem-los un bon futur!

29

Buscant raons Com ho veieu? Aquest primer trimestre toca el torn als alumnes de 1r d’ESO, que són els nous!. Els hem preguntat què pensen de nosaltres, què veuen diferent de l’escola, què canviarien... I això és el que ens han contestat: CRITIQUEM:

1. L’horari intensiu perquè ens cansa, però també està bé no fer tardes. I que el centre s’està envellint i falten diners per renovar-lo. Àfrica. 1r A

2. Que els ordinadors de l’aula d’informàtica no vagin més ràpids. Bryan. 1r A 3. Que ens manin tanta feina d’informàtica perquè de vegades no podem

complir, els aparells són cars... Oriol Juan. 1r A 4. Que hi ha dies que hi ha molts deures, i altres que no. Podria estar més

compensat. Alba Lázaro. 1r A 5. Que les escales són estretes, i tots alhora no hi passem i fem tard a classe.

Alba Lázaro. 1r A /1r D. 6. Que avisisn els pares quan ens posen comunicats. Mustafà. 1r A / 1r D 7. Que ens castiguin fent-nos venir a fer tasques a les tardes. Jairo. 1r A 8. Que el pati només duri mitja hora. Josep Molné. 1r B. 9. Les teranyines i aranyes que entren al gimnàs. Víctor Murgado. 1r B 10. Que hagin tret el servei de menjador a l’hora del pati. Genís Nin. 1r B 11. Que no ens deixin anar al lavabo entre classe i classe. Tania Ramírez. 1r B 12. Que ens posin Ces i Des quan no fem els deures o ens portem malament.

Marta Pujol. 1r B 13. Que hi ha algun professor que menja ala biblioteca, i a nosaltres no ens

deixen fer-ho. 1r D. 14. El so tan fort del timbre entre classe i classe!. Marta Manzano. 1r B 15. Que hi ha llocs on ens mullem quan plou perquè al pati interior no hi ha

sostre. 1r C. 16. Que les classes comencen molt aviat. 1r D

30

31

FELICITEM: 1. L’estat de les pistes del pati, de les xarxes de les porteries... David Font. 1r

A 2. L’arquitecte de l’institut per l’edifici tan maco i les vistes també. Oriol Juan i

Marc Moreno. 1r A 3. Els bons consells que ens ham donat els professors els primers dies. Alba

Lázaro. 1r A 4. Els professors que ens ajuden. Mustafà. 1r A 5. Que puguem anar a treballa a la biblioteca de l’institut. Marc Moreno. 1r A 6. El bon estat dels jardins i patis interiors, amb la vegetació que hi ha... Marc i

Álex Narváez. 1r A 7. L’horari intensiu. I també que les aules de cada nivell estiguin totes a la

mateixa planta. Álex Narváez. 1r A 8. L’ambient social i de respecte del centre. Jordi Pons. 1r A 9. La grandària dels patis. Tina Flores. 1r B 10. La cura que té tohnom delmaterial esportiu. Jaume Guash. 1r B 11. L’ordre ben fet del préstec de llibres de la biblioteca i el ben conservats que

estan (folrats...). Marta Manzano. 1r B 12. Els profes perquè molts al segon dia ja se sabien els nostres noms. Josep

Molné. 1r B 13. Que hi hagi una psicòloga, la Imma, a l’institut; i que la trobes sempre que la

necessites. Ainhoa Serrano. 1r B 14. Felicito els profes perquè no criden. Rosana Valero. 1r B 15. Les vistes del mar i del poble que es veuen des de l’institut. Annia

Alventosa. 1r B 16. Que el pati tingui diferents zones: ombres, grades, pistes de futbol i de

bàsquet... 1r C. /1r D. 17. Les instal.lacions en general: aules específiques, laboratoris, gimnàs,

biblioteca... 1r C

PROPOSEM: 1. Que torni la brigada verda, perquè el pati s’està deteriorant. Borja. 1r A 2. Que arreglin les finestres que no tanquen, perquè entra molt de fred. Trini

Huguet. 1r A /1r C/ 1r D 3. Un ús encara més gran de la biblioteca, amb activitats literàries... Oriol Juan. 4. Que el pati duri més! Eric López. 1r A 5. Que instal.lin pissarres digiotals a totes les aules. Marc Moreno. 1r A 6. Que engegin aviat la calefacció. Álex Narváez. 1r A. Paula Salvans. 1r B 7. Que tornin a obrir la cafeteria a l’hora delpati. Sergi Pons. 1r A 8. Que ens obrin l’antic menjador els patis que plou, i així no hauríem d’estar

per tot l’institut... Alba Lázaro. 1r A. Unay Recio. 1r B. 9. Que instal.lin màquines de menjar i beguda per a l’hora del pati. Annia

Alventosa. Míriam Valero. 1r B 10. Que la llei permeti fer vaga als alumnes de 1r cicle. Aaron Torres. 1r B 11. Que el gimnàs es ventili sovint, sobretot a les darreres hores del dia, quan

l’hem fet servir molt. Marçal Tineo. 1r B 12. Canviar el so del timbre, almenys el d’entrada i el de sortida, per alguna

música actual. Marta Manzano. 1r B 13. Que es renovin els ordinadors que van més lents. 1r C. 14. Que hi hagi servei de bar. 1r C. 15. Que instal.lin alguna altra font al pati. 1r C.

RACÓ MATEMÀTIC

............................. Mònica Orpí

1. Poden participar-hi tots els membres de la comunitat educativa de l’institut de Torredembarra

2. Els motius nadalencs han de tenir continguts matemàtics i poden ser de qualsevol tipus: fotografies, acudits, escrits, fórmules, poemes, cançons, dibuixos, figures, jocs, etc...

3. Aquests motius es lliuraran al professorat de matemàtiques abans del dia 17 de desembre

4. A mesura que es vagin presentant, s’anirà decorant l’arbre que estarà ubicat a la biblioteca.

5. Els millors motius de cada curs seran premiats. 6. El tribunal estarà constituït per cinc professors

de l’institut. 7. Aquests premis seran lliurats el dia 21 de desembre.

I, per tal que us aneu entrenant matemàticament, també us hem fet, a la pàgina següent uns ENIGMES MATEMÀTICS. A veure si els resoleu!!

... la solució ?? Haureu d’esperar el proper número de la revista!!!

32

Com que l’any 2013 és l’any de les matemàtiques del planeta Terra volem

començar-lo fent un arbre de Nadal matemàtic, per això us convidem a participar

en un concurs de motius nadalencs amb continguts matemàtics.

En Pepet, fent un tranquil passeig per la plaça dels quatre bars de Torredembarra, es troba amb un vell amic, en Menganet, que fa moltíssims anys que no veu i, en un moment d’eufòria, li pregunta al Pepet:

• Ei, Pepet, i en tots aquests anys, has tingut fills ? El Pepet, tot commogut, li respon :

• I tant, he tingut tres filles precioses. • A si? I quines edats tenen ? preguntà Menganet a en Pepet

Com que el Pepet recordava que Menganet era un crack per a les matemàtiques, li proposà que trobés les edats a partir de les següents dades :

• El producte de les seves edats és 36 i la suma és igual al número de la casa que hi ha enfront. ( Nosaltres no el sabem, però Menganet sí que el podia veure)

Després d’aquelles indicacions, Menganet responguè : • Amb aquestes dades, no en tinc prou, en necessito més !!!

Pepet, que sabia que Menganet tenia raó, li diguè : • Ah!!! La més gran li encanta tocar el piano!!!

Menganet, després d’aquesta última dada responguè : Ara ja sé quines edats tenen les teves filles !!! Pots saber tu, com Menganet, quines són les edats de les filles d’en Pepet??

Expliquen els vells del poble que fa molt, molts anys, van acusar un home de bruixot, i el tribunal va condemnar-lo a una sentència ben cruel. El condemnat havia de pronunciar una frase de tal manera que si era certa, moriria a la forca, i si era falsa, a la foguera.

33

El condemnat, però, es va salvar. Com s’ho va fer ??

FEM DE CUINERS

____________________________________________ Weronica Szczesna i Laura Nieto. 1r ESO.

El Codony

El codony és un dels fruits més apreciats des de l’antiguitat per la seva capacitat de conservació en forma de confitura o de carn de codony. També té moltes propietats curatives sobretot astringents.

Confitura de codony Ingredients: 1 kg de codonys 1 kg de sucre aigua Preparació: Peleu i talleu els codonys. Poseu-los a coure a foc lent en una olla amb una mica d’aigua i el sucre. Deixeu que cogui com a mínim durant una hora. Passat aquest temps, tritureu-ho. Resulta més autèntic si ho aixafeu amb una forquilla fins que us quedi una pasta, però si voleu anar més de pressa i no voleu que us hi quedin trossets, feu servir una batedora. Serviu aquesta confitura freda, acompanyada d’uns quants talls de formatge.

Cóc de xocolata Ingredients: Un iogurt natural Tres mesures del iogurt de sucre Quatre mesures de farina Mitja mesura de cacau en pols Dues mesures d’oli Tres ous Quatre culleradetes de llevat químic Preparació: Poseu en un bol el iogurt, l’oli i el sucre i bateu-ho ben batut. Afegiu-hi un ou , torneu a batre i afegiu-hi els altres dos ous seguint el mateix procés. Quan estigui escumós, barregeu-hi la farina, el llevat i el cacau. Barregeu tota la massa una estona i aboqueu-la en un motlle prèviament untat amb mantega. Deixeu-ho coure al forn, a uns 170 graus durant uns trenta minuts.

35

HUMOR I ENTRETENIMENTS

____________________________________________ Míriam Valero. 1r ESO.

Per començar...

... uns acudits:

1. Era una ciutat tan seca tan seca, tan seca ... que les vaques feien la llet en pols.

2. Qui és el colmo del colmo del

colmo?... que dos coloms de la pau es barallin pel ramet d’olivera.

3. No és el mateix dues pilotes

velles que dues velles en pilotes!

Història dels guants

Ara que ve el fred la majoria de nosaltres ens protegim les mans amb guants, normalment de llana, però segur que no en sabeu la seva història, doncs aquí us l’expliquem. Els guants eren utilitzats fa molts segles, però en els pobles d’Orient i de la conca de la Mediterrània eren considerats més aviat com un atribut de reis i poderosos i com a peces de vestir dels sacerdots, que es cobrien amb

diversos atuells per relacionar-se amb els seus déus. Quan es va descobrir la tomba del faraó Tutankamon el 1922, els arqueòlegs van trobar entre els vestits que contenia, alguns parells de guants teixits en forma d’escames, els quals formaven part, sens dubte, del vestuari reial. Romans i grecs també usaven guants, especialment per combatre el fred de les campanyes del nord d’Europa. Però va ser a l’Edat Mitjana que els guants es van posar de moda. En quadres i miniatures veiem que els feien servir els viatgers, caçadors, cavallers, etc.. I en els segles IX i X trobem que les dames els usaven en les mateixes ocasions. A més d’aquest ús pràctic, el guant que sempre havia estat símbol d’autoritat i poder, es feia servir per transmetre les herències, eren les investidures dels senyors feudals i era donat en senyal de servei i fidelitat. El sentit és clar: si la mà és el membre que indica l’acció de l’home, el guant que la protegeix ve a ser com la mateixa mà. Donar el propi guant volia dir, doncs, estar disposat a obeir o a prestar un servei. Per això des d’aleshores, llançar el guant a la cara d’algú una provocació al combat.

36

Per la seva banda guerrers i cavallers completaven l’armadura amb guants de malla de ferro o de cuiro gruixut. Fins i tot va sortir un model especialment desagradable que duia grosses punxes de ferro i que convertia la mà en una arma contundent.

Cap al segle XII i XIV els guants es van anar fent servir més i més com a ornament, tant per als homes com per a les dones. I als segles XVII i XVIIII van aparèixer una mena de guants, especialment els mitons que deixaven al descobert els dits. Més tard es van posar de moda per a les senyores una mena de guants que cobrien fins i tot els braços i eren d’una pell tan fina que en deien de “pell de pollastre”.

Posteriorment a l’època de Napoleó els guants es feren de totes formes i materials: de cuir, seda, brodats, pintats, amb pedres precioses, tant per a homes com per a dones. ... I avui, amb el fred que fa ja m’aniria bé tenir uns guants; però sabeu què em passa a mi: doncs que sempre només en trobo un!!

La sopa de lletres

En aquesta sopa de lletres hi podeu trobar 15 noms de professors i professores de l’insti (nom i primer cognom). Es poden llegir en horitzontal, en vertical o en diagonal. I, per complicar-ho encara una miqueta més, també n’hi pot haver a l’inrevés. A veure si els trobeu!:

A Q W J E R S T S Y S U U I O U A P S A S S D F G O C N A L B S O L R A C H J A K L A Z X A K S C V B K N M K Z X C V I A B A N R M Q S W E L V I R A S A N A H U J A S K E A R U S T P U A I O P S A S U D F G E C X K C A D U K M F U A S S I K O K R E V S D A K E G F G I A O S H U N I A A K C I B K M A D L I C L A R A D O M I N G O I V U A C V B N I G L A O I K A T R U U R R E K E I A S U K H S A B M A I T E D I A Z S Y U K D S L A PA E D R C G F O R U I K T T A A U E U U D A K R G A D H O A A P O L N A F D W R G D F J S N A A E J R E I A J O R D I C O R T I E L L A G R F K T R E M P L Y T Y F R T J F G K S N G A I Y U T O O Q F A U A G T U K U I A D D I G U U N Y G N E S A P G J U P S G U L F E K O J I Y G E T K E U G I J U A N L O P E Z U N M O U G E S R R A O P R I U D G D K H I F È K L G U W E T D A I D A B A T I X N O C E S S M O I K R Y U S A S I S R H U D M J A G I U S L K T O I U X V D O C B J K G N O G K U P T L H C I T N A E S T N O M U F G G C U J L U K A B G R S Z B C P A S E J H O G G A

36

36

… i l’horòscop!

……………………………………………...…...…...…...…………………………… by A…………………………… by A…………………………… by A…………………………… by Aiiiinhoa Serranonhoa Serranonhoa Serranonhoa Serrano

ÀRIES del 21-03 al 20-04 Amor:Amor:Amor:Amor: t’enamoraràs d’una de les

persones més properes a tu.

SalutSalutSalutSalut: només tindràs una mica

de mal de cap abans de les

vacances.

Amics:Amics:Amics:Amics: pots parlar amb els teus

amics/gues i confiar-hi.

CRANC del 22-06 al 23-07 AmorAmorAmorAmor: aquest Nadal et farà patir

la teva persona estimada perquè

no la veuràs en molt temps.

Salut:Salut:Salut:Salut: cuida’t molt perquè

agafaràs un refredat.

Amics:Amics:Amics:Amics: no t’enfadis per qualsevol

problema, pots perdre molts

amics.

AQUARI del 21-01 al 19-02 Amor:Amor:Amor:Amor: t’enamoraràs de dues

persones, deixa que el temps

decideixi.

Salut:Salut:Salut:Salut: tindràs una mica de febre,

res important.

Amics:Amics:Amics:Amics: confia en ells, aquest

Nadal els necessitaràs.

TAURE del 21-03 al 20-05 Amor:Amor:Amor:Amor: aquest Nadal a la festa de

fi d’any, coneixeràs la persona

que et farà somriure.

Salut:Salut:Salut:Salut: aquestes festes podràs

menjar molts dolços, no et farà

mal la panxa.

Amics:Amics:Amics:Amics: coneixeràs molta gent

nova.

SAGITARI del 23-11 al 22-12 Amor:Amor:Amor:Amor: aquest Nadal t’enamora-

ràs sense adonar-te’n.

Salut:Salut:Salut:Salut: no et passarà res, passa-

ràs els Nadals perfectament bé.

Amics:Amics:Amics:Amics: seran al teu costat, sense

problemes.

PEIXOS del 20-02 al 20-03 Amor: encara que en tinguis

ganes, no t’enamoraràs.

Salut:Salut:Salut:Salut: tindràs una mica de grip,

pero ja està.

Amics:Amics:Amics:Amics: et pasaran moltes coses

importants, els bons consells

t’ajudaran en les teves decisions.

BESSONS del 21-05 al 21-06 Amor: marxarà del teu costat

sense tu saber-ho.

Salut:Salut:Salut:Salut: aquest any no podràs

menjar molts dolços, perquè et

farà mal la panxa.

Amics:Amics:Amics:Amics: l’any que ve les teves

amistats consideraran molt

importants les teves opinions .

CAPRICORN del 23-12 al 20-01 Amor:Amor:Amor:Amor: no et creguis la persona

que se t’acostarà, no és fiable.

Salut:Salut:Salut:Salut: et cremaràs la llengua

amb el brou, però ja està.

Amics:Amics:Amics:Amics: solament estarà al teu

costat la teva millor amiga.

LLEÓ del 23-07 al 23-08 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs tot el Nadal al

costat seu i no te n’adonaràs.

Salut:Salut:Salut:Salut: durant el Nadal no et

passarà res, però després potser

agafaràs un fort refredat.

Amics:Amics:Amics:Amics: estaran amb tu als bons i

als mals moments.

37

VERGE del 24-08 al 23-09

Amor:Amor:Amor:Amor: mai no t’has fixat en el

noi/a que sempre et mira?

Salut:Salut:Salut:Salut: t’agafarà mal de cap, però

podràs celebrar el Nadal.

Amics:Amics:Amics:Amics: faràs un viatge per

Nadal, coneixeràs molta gent,

però vigila: uns nous amics no

són de fiar!

BALANÇA del 24-09 al 23-10 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs tot el Nadal al

seu costat, però no és la millor

persona per a tu.

Salut:Salut:Salut:Salut: et pujarà el sucre, per tota

la xocolata i els dolços.

Amics:Amics:Amics:Amics: els teus amics no estaran

al teu costat, no confiïs en ells.

ESCORPÍ del 24-10 al 22-11 Amor:Amor:Amor:Amor: passaràs el Nadal a casa,

sense necessitat d’amor.

Salut:Salut:Salut:Salut: menjaràs molta xocolata,

et fara mal. I si no t’abrigues

aquests últims dies, també et

refredaràs.

Amics:Amics:Amics:Amics: no necessitaràs ningú, et

conformaràs amb la família.

HA ARRIBAT L’HORA DE TANCAR MÀQUINES, PER SER EL PRIMER NÚMERO DÀQUESTA NOVA ETAPA DE L’ANTINA, NO ESTÀ MAL. ESPEREM FER-HO MILLOR A LA

PROPERA, QUE SERÀ BEN AVIAT.

A VEURE SI ENS FEU ARRIBAR FORÇA COSES!

MENTRESTANT L’EQUIP DE REDACCIÓ US

DESITJA:

BONES FESTES I MILLOR ANY NOU!!