REVISTA D'INVESTIGACIÓ I CURIOSITAT DE L'ESCOLA PÚBLICA DR. ARRUGA BEGUR. Nº 20. ABRIL 2.012

Redacció i gràfics: Tots els alumnes i totes les alumnes de l'escola pública "Dr. Arruga" de Begur. Compaginació, Edició i Redacció: Grup d'alumnes voluntaris de 5è i 6è. Coordina i edita: Aula d'informàtica de l'Escola Pública "Dr. Arruga" de Begur.

Editorial 1 A P3-A fem experiments 2 A P4 creem animals fantàstics 5 P5 i l’arbre de la vida 9 A Primer fem de cuiners 12

A Segon ens embarbussem 14 Tercer recorda Antoni Tàpies 16 A Quart estudiem l’aigua 21 Cicle Superior trenca barreres 24 A Suport fem Haikús 33 English Corner 36

Falta d’educació Durant aquest dies estem assistint a nous anuncis per part del Govern d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya de més retallades pressupostàries per l’educació pública i la sanitat. És un autèntic disbarat! Us convidem a llegir un article de la professora de literatura i articulista Concha Caballero, publicat el dia 13 d’abril d’enguany a l’edició del diari El País, d’Andalusia, que reflecteix fidelment la nostra opinió sobre el tema: No hi ha gairebé cap professió que s’emporti la meitat de la feina a casa. Quan es tanca el taller, l'oficina, l'obra o el comerç, els treballadors no s’enduen els materials per continuar el seu treball en les hores de descans. No hi ha cap ofici en què l'estudi i la preparació del material no es computin com a temps treballat o que ni tan sols el temps de l'entrepà compti com a horari laboral. Si s'aplica aquesta fórmula, els futbolistes només treballen els 90 minuts del partit i els redactors el temps just que estan davant les càmeres. No hi ha cap ofici en què no compten per a res els trasllats, ni les hores extraordinàries dedicades a activitats o acompanyament d'alumnes. No hi ha cap professió que no ofereixi els instruments de treball de franc excepte en l'ensenyament, des del boli vermell, al bloc de notes, l'ordinador portàtil o el pendrive sempitern que ens acompanya com una creu laica. Els professors mai faran la vaga que posaria de manifest la seva funció ni les seves hores de treball: deixar de passar els matins dels dissabtes i els diumenges corregint exercicis, o acompanyar el cafè de la tarda amb les fitxes de la classe que donarem el dia següent. A Espanya, segons l'últim estudi sobre el Panorama de l'Educació, l'horari lectiu del professorat és dels majors de la Unió Europea i de l'OCDE, però aquesta dada és amagada perquè darrere de les retallades i de la reforma que ens anuncien no hi ha l'afany de millorar l'educació pública, sinó el de reduir les seves possibilitats i fomentar l'ensenyament privat. Molt abans que esclatés la crisi econòmica, els think-tank de la dreta, incloent l'actual ministre d'Educació, ho havien teoritzat. Segons les seves tesis la inversió en l'ensenyament públic era desproporcionada i caldria buscar un major

equilibri amb la iniciativa privada. Enmig de les invocacions a l'esforç de l'alumnat i a l'autoritat del professor, introduïen la idea d'augmentar el nombre d'alumnes per aula i limitar els programes compensatoris. Advocaven per augmentar els concerts amb l'ensenyament privat, privatitzar el batxillerat i fer molt més exclusiva la Universitat. Esperanza Aguirre no és un vers aïllat sinó la portaveu de tot el classisme “cañí” fet carn. A tot això ens volen conduir de cap. Quan en els centres educatius aconsegueixin ampliar el nombre d'alumnes per aula en l'ensenyament públic fins a quaranta-com en els millors temps del franquisme-, hauran aconseguit gran part dels seus objectius, quan aconsegueixin que la societat maldestrament cregui que el professor és un ésser privilegiat al qual cal carregar amb horaris insuportables i aules massificades, la seva revolució conservadora haurà arribat al final. Les retallades que ens anuncien no són per a estalviar diners públics. No ens enganyem. És fàcil fer aquest simple càlcul: els interins acomiadats s'acolliran immediatament al seu dret a cobrar la desocupació. És a dir, els diners estalviats en salaris es gastarien en el pagament de les prestacions per desocupació i en falta de manca de recaptació de la seguretat social. Arreu del país, milers de persones que compleixen funcions educatives com a professorat interí serien posades de potetes al carrer en un acte d'injustícia i malbaratament que no estalviaria pràcticament ni un euro a les finances públiques. El sacrifici que s'exigeix al professorat no serà per millorar l'ensenyament, sinó per massificar les aules, suprimir les tutories, acomiadar interins i posar fi a la feble atenció personalitzada. Els efectes, en pocs anys, seran terribles. Cada euro que es resti a l'educació, cada alumne de més a les aules, cada beca de menys a les universitats, cada taxa de més en els preus públics, ens passarà factura en el model social i en l'economia en molt pocs anys. L'educació, a diferència d'altres departaments, no tracta amb coses, sinó amb persones, amb intel·ligències i amb capacitats. És un delicat teixit on els estrips són irreparables. Per això cal posar coratge, imaginació i intel·ligència per esquivar aquestes retallades i apostar, de veritat, per l'educació pública.

ÍNDEX

EXPERIMENTEM AMB PILOTES

Com són les pilotes? Aquest trimestre els nens i nenes de P3 hem experimentat amb pilotes. Primer vam parlar entre tots sobre les pilotes. Com eren, què feien, i després ho vam anar a comprovar a la sala de psicomotricitat. - Poden ser rodones. - No poden ser quadrades perquè no les podríem xutar. - Salten. - Jo jugo a futbol. - A casa n'hi ha una de gran per fer exercici. - Es poden botar.

Rampes Un altre dia vam experimentar què feien les pilotes amb rampes més altes i rampes més baixes. - Baixen molt ràpid en aquesta rampa! - No pugen per la rampa perquè estan dormint. - Poden pujar si els dónes un copet.

P-3 Experimenta

2

Tot rodola?

Després de veure que les pilotes baixen rodolant, vam buscar per la classe altres objectes que rodolessin. I vam intentar buscar-hi una explicació. – Perquè són rodones. – Les rodes de cotxe són rodones. Sí que baixen. – Aquest no baixa perquè és quadrat.

P-3 Experimenta

3

Què passarà si les posem a l'aigua?

–Es desfaran! –Es mullaran. –Tindran fred. –Aniran al fons! –Saltarà! –Es quedaran a dalt com un vaixell. Hem experimentat amb palanganes d’aigua i hem observat que algunes suren i d’altres se’n van al fons. Que totes es mullen i que si les tirem amb força salten i ens esquitxem. Després de tant investigar hem descobert moltes coses: com són les pilotes, com rodolen, què fan a l'aigua, però el més important és que hem après a preguntar-nos el per què, a provar, a investigar i a donar explicacions. Explicacions que a mesura d'anar investigant anirem reconstruint. Fem ciència!

P-3 Experimenta

4

ANIMALS FANTÀSTICS

A PARTIR DEL ANIMALS QUE CONEIXEM ELS NENS I NENES DE P4 A HAN CREAT DIVERSOS ANIMALS FANTÀSTICS I HAN POGUT DESCOBRIR COM ÉS DE FÀCIL CONSTRUIR UNA COSA NOVA A PARTIR DE COSES QUE JA SABEM. CADA ALUMNE HA PENSAT EN UN ANIMAL QUE LI AGRADA I ENTRE TOTS JUNTS HEM DIBUIXAT UN ANIMAL IMAGINARI A LA PISSARRA.

UN COP HEM CREAT EL NOSTRE ANIMAL FANTÀSTIC, ENS HEM IMAGINAT QUÈ DEU FER AQUEST ANIMAL, ON VIU, QUÈ MENJA, QUIN SOROLL FA... I PER ÚLTIM LI HEM POSAT UN NOM. LES CONCLUSIONS HAN ESTAT:

• PARLA COM ELS PORQUETS PERQUÈ TÉ NAS DE PORC. • ÉS MANÍFER PERQUÈ MAMA LA LLET DE LA SEVA MARE (COM

ELS GATS). • CAMINA AMB LES 4 POTES I SALTA TANQUES PERQUÈ TÉ COS

DE CAVALL. • MENJA MOLT I DE TOT PERQUÈ ÉS MOLT GRAN. • CORRE MOLT PERQUÈ TÉ LES POTES LLARGUES. • NO VOLA PERQUÈ NO TÉ ALES. • BEU AIGUA DEL RIU PERQUÈ ÉS UN ANIMAL. • ES DEFENSA AMB LES BANYES.

P-4 Animals fantàstics

• PUNXA AMB LES PUNXES DE COCODRIL. • NO ES POT ESPANTAR LES MOSQUES PERQUÈ TÉ LA CUA

CURTA. • SENT MOLTES OLORS PERQUÈ TÉ EL NAS GRAN I RODÓ. • POT FER PESSIGOLLES AMB ELS BIGOTIS. • POT FER SOROLL AMB LES PEÜLLES I LA CRESTA QUE TÉ. • POT MIRAR MOLTÍSSIMES COSES AMB ELS ULLS DE

PAPALLONA. • RONCA PERQUÈ TÉ EL NAS DE PORC. • VIU AMAGAT EN EL BOSC PERQUÈ NO EL VEIEM. • ES DIU PACAPO. DESPRÉS DE FER LES HIPÒTESIS CADA INFANT HA CREAT EL SEU PROPI ANIMAL FANTÀSTIC.

P-4 Animals fantàstics

P 4– Animals fantàstics

Fent ús de la nostra imaginació hem anat fent dos animals imaginaris. Cadascú hem dit la part de l’animal que més ens agradava i així, entre tots, hem creat aquests dos animalons fantàstics.

P-4 Animals fantàstics

EL BOSC DE KLIMT

L‘ any 2011 ha estat escollit per l’ONU, com l’ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS. Els nens i nenes de P5 hem decidit treballar aquest tema, ja que és una bona ocasió per apropar-nos i gaudir de la natura i per prendre consciència de com n’és d’important per a les nostres vides. Ho hem estat treballant a partir del nostre entorn més proper i observant com al llarg dels mesos el paisatge va canviant. Aprofitant que aquest any 2012, és el 150 aniversari de la mort del pintor Gustav Klimt, hem fet un estudi i treball d'aquest autor centrant-nos en dues de les seves obres que fan referència als boscos i als arbres. A partir de l'obra “l'Arbre de la vida”, cada nen i nena ha elaborat el seu propi arbre a l'estil Klimt. Un cop realitzats tots els arbres els han agrupat i han creat el seu propi bosc.

P-5 El bosc de Klimt

9

P-5 El bosc de Klimt

10

P-5 El bosc de Klimt

11

FEM RECEPTES DE CUINA

Els nens i nenes de primer estem treballant les receptes de cuina, i avui us hem preparat:

A 1r. fem de cuiners

12

PIZZA DE PERNIL DOLÇ INGREDIENTS:

• 400 gr. de farina

• 200 gr. d’ aigua

• Una culleradeta de sal

• Tomata

• Orenga

• 1 paquet de mozzarella

• Pernil dolç tallat a daus

ELABORACIÓ: • Barregem la farina, l’aigua i la sal i ho amassem bé.

• Estirem la massa i li donem la forma que vulguem.

• Sobre la massa hi posem la tomata, l’orenga, la mozzarella i el pernil dolç. Finalment ho posem al forn a 180ºC uns 25 minuts.

BON PROFIT !

“PINXO” DE FRUITES AMB XOCOLATA

INGREDIENTS:

Xocolata de postres per desfer. Taronja, plàtan, mandarina, maduixes i poma. ELABORACIÓ: 1. Desfem la xocolata a foc molt lent. 2. Tallem les fruites i les anem posant al “pinxo”.

3.

Posem el “pinxo” a dins de la xocolata.

A 1r. fem de cuiners

13

Són boníssims. I menjar fruita és molt saludable!!!

JUGUEM AMB ELS EMBARBUSSAMENTS

A les classes de segon hem estat fent jocs de llenguatge, i ens ha agradat molt dir embarbussaments. De vegades ens fèiem un embolic. Us convidem a provar-ho, a veure si els aconseguiu dir gaire de pressa!

Una tortuga tartamuda

te te te tenia una tia tra tra tra trapella

que vivia sota te te te terra. Paula i Júlia M.

A 2n Ens embarbussem

14

Un gat ben engatorrat, qui serà que el desengatorrarà?

Jo seré qui el desengatorrarà

perquè desengatorrar sé. Martí i Narcís

Pau, peu, pis, pou put. En Pau té un peu i fa pis en un pou i es tira un pet que put.

Iker i Anouar

Un calendari ben enumerat qui serà que el desenumerarà? Jo seré qui el desenumeraré perquè així n’aprendré.

Ainhoa i Sira

Com et deies Mirineies,

que el teu pare t’estirava les orelles

i tu encara te’n reies? Júlia Vargas i Leire Un gatet gatejant

va netejant el fillet gatet

que va ben cagadet. Andreu i Ruben

Pam, pem, pim, pom, pum,

patapum! Léonard, Marcelo,Lisbet

Un cargol té singlot beu aigua en cinc gots singlotant trenca un got i el singlot s’ha fos. Léonard, Marcelo,Lisbet

La tortuga poruga,

busca una eruga.

Quan l'eruga haurà trobat,

la tortuga s'haurà amagat.

Marina i Jaume

A 2n Ens embarbussem

15

Cric, crac, cruc el cranc fa carric, carruc. Si el cranc fos mut, no faria carric, carruc. Maika i Estela

La Lina porta la faldilla lila. Si la faldilla no fos lila, ja no seria de la Lina. Ona i Iker

Pim, pam, pum, la xemeneia treu molt de fum. Si la mare no l'hagués tocat, no s'hauria socarrimat. Carla

A en Pau li ha caigut,

el peu al pou.

Si no li hagués caigut al pou,

en Pau encara tindria el peu.

Clàudia i Aleix

La torre té un terrat,

carregat de rates

i les rates s'arrosseguen pel terrat.

Diana i Pau

La vaca flaca, té una taca. La taca és blanca i la té a l'anca.

Peter i Jordi

La Marina menja mandarina, mandarina de pell fina, perquè és una mandarina que ha vingut de la Xina. Abril i Adnan

RECORDANT L'ART D'ANTONI TÀPIES Els nens i nenes de tercer hem volgut fer un petit homenatge a un artista català que aquest mes de febrer ens ha deixat. Hem repassat la seva vida artística aprenent com ell treballava i hem conegut diferents obres. Ens hem atrevit a construir una obra tal com ell volia expressar els sentiments i el món que ens envolta. Aquesta obra està inspirada en aquesta pintura. Fent els nostres treballs ens ho hem passat molt bé i alguns han quedat realment genials. Aquí en teniu una mostra.

3er Antoni Tàpies

16

Pintura i collage sobre cartró realitzada per Antoni Tàpies el 1946 i titulada: “Figura de paper de diari i fils.”

QUI ERA ANTONI TÀPIES? Antoni Tàpies va néixer l'any 1923 a Barcelona. Va viure la infantesa en un ambient culturalment ric i obert. El seu interès per l'art contemporani va néixer molt aviat i va dedicar moltes hores a la pràctica autodidacta del dibuix i la pintura. A la seva adolescència el va marcar profundament una malaltia pulmonar que va contribuir a madurar la seva vocació artística. Al final de la dècada dels cinquanta la seva obra va començar a ser reconeguda a tot el món. Des de 1990 la seva obra està exhibida a la fundació Antoni Tàpies a Barcelona.

COM ÉS EL SEU ART? Les seves pintures i escultures estan plenes d'empremtes i de traços que reflexen totes les experiències humanes i artístiques que han acompanyat en Tàpies al llarg de la seva vida. Les seves obres mostren vivències essencials per a les persones: l'amor, el dolor, la rebel·lió davant les injustícies, el desig de seguir la natura, el respecte a altres cultures... La finalitat de les seves obres és representar una matèria carregada d'energia que faci despertar als espectadors unes emocions determinades. Utilitza símbols, materials degradats, estructures naturals i tot allò que per a ell signifiqui un testimoni del que ha passat per lluitar contra l'oblit.

3er Antoni Tàpies

17

QUÈ HA SIGNIFICAT PER A NOSALTRES? Tàpies és un autor que ens ha costat entendre. Hem hagut de fer un esforç per captar el seu missatge però finalment, al poder observar gran varietat de les seves representacions, ha estat més fàcil captar què ens volia expressar. La nostra visió ens fa dir: “La història de Catalunya està tancada en algun lloc, en alguna mena de presó.” “Llibre molt vell, amb molta història alegre degut als seus colors càlids.”

“Em fa pensar en un tobogan, i a mi em dóna vertigen perquè veig les imatges borroses.” “És un espai tancat i m'obliga a mirar el fons del got, no m'agrada aquest espai tancat!”

“Em fa fàstic, és brut i tinc la sensació que s'està destruint el peu d'una persona.”

3er Antoni Tàpies

18

L'esperit català, 1971

Espirals i escrits, 2001

El mitjó, 2010

“Ens fa pensar en la pastositat del fang.”

“Utilitza la mà per aguantar les llàgrimes o per evitar que surtin paraules que poden fer mal.”

“Hi veig cortines, com és que vol tapar coses?”

3er Antoni Tàpies

19

Formació de matèria, 2009

Gran A, 1977

“Sembla que no li importa fer-se vell, el seu cos ple de senyals, arrugues... però el valoren i l'estimen.” “En els seus sofàs o cadires hi han

passat moltes històries.”

“Tot aquest grup de llibres tacats i enganxats fan pensar en una llibreria que explica la història d'en Tàpies.” Per acabar ens agradaria recordar una frase d'aquest autor: “La mirada sobre el món impulsa la nostra mirada”.

3er Antoni Tàpies

20

Butaca 1987

Catàleg raonat, 2006

ESTUDIEM L’AIGUA

Hem triat el treball de l'aigua perquè el primer trimestre de quart vàrem estudiar els rius, pantans, llacs, el cicle de l'aigua, la depuradora i la potabilitzadora. Vàrem visitar la depuradora de Pals i la Gola del riu Ter. Per a fer el treball, els alumnes de quart hem investigat per Internet i també hem passat unes enquestes a les famílies, a partir de les quals hem vist què gastem a casa durant un dia i què fem o podem fer tots per a estalviar l'aigua. A continuació us presentem els resultats del nostre treball:

4t. Estudiem l’aigua

21

L'AIGUA A CATALUNYA Els alumnes de quart vàrem buscar per Internet informació sobre l'aigua a Catalunya. Tot seguit us explicarem el que vàrem trobar: Catalunya té una superfície de 31896 km². Hi plou una mitjana de 650l/m² cada any, que suposarien un total de 20800 hm³. Som un país d'un relleu molt variat, amb un clima, el mediterrani, que fa que les pluges siguin molt irregulars. Quan plou fort, la major part de l'aigua se'n va directament al mar perquè tenim poca capacitat per emmagatzemar-la. Per tot això, l'aigua del nostre país és un bé escàs. La gran sequera que vam patir l'any 2008 va provocar que tota la gent comencés a tenir més cura de l'aigua. La depuradora de Begur que va entrar en funcionament l'any 1974 té els dies comptats perquè el Consorci de la Costa Brava i l'Agència Catalana de l'Aigua volen portar-la a la xarxa de la depuradora de Pals.

L'AIGUA QUE GASTEM

Després de recollir les enquestes vam fer el buidatge per analitzar els resultats, que són aquests: Durant un dia vàrem observar què gastava cada membre de la família en les seves activitats diàries: beure, rentar-se les dents, anar al WC, banyar-se o dutxar-se, cuinar,... A partir de les dades obtingudes d'una mostra de 113 persones hem vist que aquestes gasten uns 1000 l. d'aigua diaris, que equivalen a 88 l. per persona i dia aproximadament. Oi que n’és molta?

Cicle de l’aigua

4t Estudiem l’aigua

22

ESTALVIEM AIGUA

A Catalunya tenim un clima mediterrani, o sigui, plou sobretot a la tardor i a la primavera. Quan plou l'aigua cau sobtadament en forma de xàfecs, és per això que l'aigua no la podem malgastar. Tot i que els governs emmagatzemen l'aigua en embassaments, de vegades no n'hi ha prou per a tots, és per això, i per estalviar diners a la factura de l'aigua, que us proposem tot seguit una sèrie de mesures per estalviar-ne a casa vostra.

MESURES PER ESTALVIAR AIGUA

- Rentar-se les dents amb l'aixeta tancada. - Dutxar-nos en comptes de banyar-nos i, quan ens ensabonem, tancar l'aixeta. - Afaitar-se amb l'aixeta tancada. - Mentre surt aigua freda de la dutxa, posar-la en un cubell, després la podem aprofitar per al W.C. o per a regar les plantes. - Plantar plantes adaptades al clima mediterrani. - Tancar l'aixeta quan ensabonem els plats. - Omplir del tot el renta plats i la rentadora cada cop que els fem servir. - L'aigua de rentar els plats es pot fer servir per al W.C. - No jugar amb l'aigua. - Rentar el cotxe amb un cubell i no amb la mànega. - Arreglar les aixetes que perden aigua. Si seguiu algun d'aquests consells segur que la despesa d'aigua a casa vostra disminuirà.

4t Estudiem l’aigua

23

L'AIGUA AL MÓN

L'escassetat d'aigua és avui un dels grans reptes que afronta la humanitat per al futur. L'aigua, no obstant això, és un element molt abundant a la Terra, el problema és que el 97% del total està format per aigua salada pertanyent a mars i oceans. És per aquesta raó que no és del tot encertat afirmar que l'aigua és un recurs escàs al planeta. L'element realment escàs és l'aigua dolça, és a dir, aquella que és imprescindible per al desenvolupament de la vida terrestre. L'aigua dolça constitueix només un 3% del total de l'aigua present al planeta, i el 70% d'aquesta no està disponible, ja que es troba congelada als bancs de gel polars i a les glaceres. L'aigua dolça líquida, és a dir, aquella de la qual l'home teòricament disposa per a satisfer totes les seves necessitats (supervivència, agricultura, indústria i serveis) suposa només un 1% de l'aigua present al planeta. Tot i que tenim prou aigua, aquesta es troba repartida irregularment per la superfície del planeta. En l'actualitat 550 milions de persones viuen en països amb escassetat d'aigua i es calcula que l'any 2015 seran 1.000 milions de persones. A nivell mundial, però, 1.700 milions de persones no tenen accés a aigua potable i 3.300 milions no disposen de serveis de sanejament adequats. Aquests problemes causen més de 3.350 milions de casos anuals de malalties. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 80% de les malalties més comunes a les regions en desenvolupament (diarrees, febres, dengue, malària, etc...) estan relacionades amb la qualitat de l'aigua. A l'hora de valorar l'aigua és tan important la qualitat (potable o no) com la quantitat.

Mapa mundial de població i consum d’aigua.

TÉ BEGUR BARRERES ARQUITECTÒNIQUES? Els alumnes de cicle superior hem volgut investigar si una persona cega o una persona amb cadira de rodes podria fer una vida normal a Begur. A classe ens vam dividir en grups i vam decidir quina zona del poble treballaria cada un. Un dia vam agafar les càmeres de fotos i vam anar a fotografiar totes les barreres arquitectòniques que trobéssim a la nostra zona. Més tard, a la classe, vam posar en comú els resultats i ens vam imaginar quina podia ser la solució a cada problema detectat. Per explicar-vos el resultat del nostre treball, els nens i les nenes de sisè ens hem imaginat que érem nosaltres qui teníem aquestes discapacitats i hem escrit aquest diari:

5è i 6è - Barreres

24

Divendres, 24 de febrer de 2012

9:00 h. Hem canviat de domicili i hem anat a viure a un poble preciós, Begur. Avui he anat a matricular el meu fill Genís a l'escola. Hem baixat per una rampa fins arribar a la porta . Ens han rebut molt amablement i ens han volgut ensenyar la que serà la classe del meu fill, que està al pis de baix. Sincerament, haver de sortir de l'edifici i voltar-lo tot per arribar a la classe no m'ha agradat gaire. Haurien de tenir un ascensor! La classe m'ha agradat molt, però m'han vingut ganes d'anar al lavabo i... ostres! A tota l'escola no hi ha cap lavabo adaptat per a minusvàlids! Hem hagut d'acomiadar-nos a corre-cuita i anar-nos-en a casa. No hi ha dret que un edifici públic no estigui adaptat per a tothom!

12:00 h. La nevera estava buida, i he anat al supermercat de la plaça Forgues. He anat a agafar un carro i m'he adonat que no n'hi havia cap d'adaptat per a mi i he hagut de demanar ajuda als dependents. Sort que són molt amables! Hem entrat i he observat que els passadissos eren prou amples per circular amb la cadira, però estaven una mica deixats, plens de capses de gènere. Suposo que deu haver coincidit que estaven repostant i que no deu passar gaire sovint. En acabar m'han portat la compra al cotxe. M'agradaria que almenys hi hagués un carro adaptat a la meva alçada per no haver de dependre de l'amabilitat de ningú.

A l’escola no hi ha cap lavabo adaptat

Hem de ser curosos per no crear obstacles.

casino: cinema sí, pis de dalt no, lavabos no. Biblioteca: sí ascensor, no lavabos ni ordinadors.

5è i 6è - Barreres

25

Dissabte, 25 de febrer de 2012

11:00 h. En Genís m'ha acompanyat a acabar de fer la compra per conèixer bé tot el poble. Hem anat a buscar peix i ha estat un plaer, perquè és una botiga moderna i adaptada perfectament als qui anem amb cadira de rodes. Però a la fleca i la farmàcia del centre de la vila he necessitat l'ajuda d'en Genís perquè hi havia graons a l'entrada.

17:30h. Hi ha cinema al Casino, en Genís ha volgut anar a veure Floquet de Neu i jo l'he acompanyat. Quan hem arribat he vist les escales i he pensat que en Genís hauria d'entrar tot sol. Per sort, l'Ernest, que és la persona que se'n cuida del cinema, ens ha vist i ens ha fet passar per una porta lateral. Que bé! La pel·lícula ens ha agradat molt.

A les botigues velles costa més accedir-hi.

Dimarts, 28 de febrer de 2012

17:30h. En Genís havia de fer un treball de recerca i l’he acompanyat a la Biblioteca a buscar informació. Hem vist que la Biblioteca està al segon pis de l’edifici però, per sort, hi havia un ascensor per arribar-hi. Un cop a dintre he vist que hi havia molta llum i tenia unes vistes fabuloses del cas-tell i d’una torre de defensa medieval.

La bibliotecària ha estat molt amable i ens ha ensenyat tota la biblioteca. Està molt ben or-denada i té uns quants ordinadors, però s’ha de pujar per unes escales i jo no he pogut ajudar en Genís a buscar la informació que necessitava. Veig que si no posen un ordina-dor a la primera planta haurem de portar el nostre portàtil. En Genís ha anat al lavabo i ha observat que no n’hi havia cap d’adaptat per a nosaltres, els discapacitats, i que, a més, el que hi ha-via tenia unes escales i era molt estret.

L’entrada de la Biblioteca està adaptada.

Els graons són el problema principal que troben les persones amb proble-mes de mobilitat reduïda.

5è i 6è - Barreres

26

Dimecres, 29 de febrer de 2012

9:00h. He portat en Genís a l'escola i no he pogut aparcar, estava tot ple. M'ha semblat que no hi havia cap plaça reservada per a minusvàlids. Aprofitaré que he d'anar a l'Ajuntament a buscar el certificat d'empadronament i els hi demanaré si podrien reservar-ne alguna. Estaria bé que marquessin l’aparcament del costat de la rampa.

10:00h. Quan he arribat a l'Ajuntament m'he desmoralitzat en veure les escales d'accés, però alhora m'ha animat veure un rètol que indicava que les persones amb mobilitat reduïda havíem de tocar el timbre de sota. En tocar-lo ha sortit un senyor molt amable que m'ha acompanyat fins a un ascensor. Al tercer pis hi havia lavabos adaptats.

En sortir he anat fins a l’oficina de correus, que està a les galeries de la Casa Gran, i també n’he quedat molt satisfet. Hi havia una rampa d’accés i a l’oficina hi havia un taulell a dos nivells. He tafanejat per les galeries per saber quins establiments hi havia. A continuació m’he acostat a l’oficina de turisme a buscar informació i també n’he sortit molt content, tot estava perfectament adaptat a les persones que tenim problemes de mobilitat. Crec que no serà difícil viure a Begur.

L’escola necessitaria un aparcament per a minusvàlids.

... t’acompanyen a un ascensor.

Correus i la Casa Gran tenen

Lavabo a l’Ajuntament.

Si pitges el timbre...

M'ha agradat molt que a la casa de la Vila pensessin en nosaltres!

Els nens i nenes de cinquè ens hem imaginat que érem un nen cec que se separava per primer cop de la seva família i venia a passar uns dies al nostre poble, a casa d’uns amics dels seus pares. Ara us expliquem algunes de les observacions que havíem fet a partir d’aquesta carta que en Roger -el noi cec- escriu als seus pares: Per ajudar-vos a imaginar millor la situació hem fet unes fotografies de les barreres de què parla en Roger.

5è i 6è - Barreres

27

Begur, 24 d'agost de 2012 Estimats pares, us escric aquesta carta per dir-vos que no heu d'estar preocupats per mi, estic molt bé i segueixo tots els vostres consells. Però quanta raó teníeu! No és gens fàcil per als cecs anar per llocs desconeguts. Durant el viatge vam riure molt perquè en Ramon no parava de fer el pallasso i se'ns va fer molt curt. Begur deu ser molt bonic perquè està ple de turistes i tots en parlen molt bé. Cada dia hem anat a una platja diferent, però totes estaven ben plenes. L'aigua estava fantàstica, a la temperatura ideal. Fa molta calor, però fan uns sucs i uns gelats per llepar-se els dits. Estic molt bé amb els Barril, els vostres amics. En Ramon i la Marta són molt divertits i m'han presentat molts nois i noies de l a meva edat. He fet molts amics! Però no tot són flors i violes. Ara us explico algu ns incidents que m'han passat: Al mig d'alguns carrers hi ha uns forats de desguàs molt perillosos. L'altre dia se'm va ficar el bastó en un d'ells i v aig caure. Una altra que em va passar és que en travessar un p as de vianants a la plaça Forgues hi havia un pal per impedir el pas d els vehicles i me'l vaig

menjar. Quin mal! Allà a prop, al costat d'un supermercat, els meus amics em van salvar d'una de bona: un pas de vianants anava a parar a la paret d'un escala. Si no és per ells m'encasto a la paret! També, un dia que un amic em va convidar a banyar-me a ca la seva àvia, hi havia una vorera destrossada i, si no

5è i 6è - Barreres

28

m'arriba a agafar en Xavier, el meu amic, aterro a la calçada. Una altra que també em va passar és que un dia els meus amics em van portar a jugar a les pistes de la seva escola i de poc no em trenco els morros. Al mig de la baixada que porta al pati de l'escola hi havia un ferro clavat al terra que sobresortia mig pam. Tornant de l'escola volíem passar per la

farmàcia de la plaça Forgues i un cotxe va haver de fer una frenada perquè, segons m'han explicat els amics, el pas és tan estret que havia sortit a la calçada. Sort que els nostres amics tenen la casa al centre de la vila perquè no passen cotxes i puc anar caminant a tot arreu. Però quan surto del casc antic sempre he d'anar acompanyat perquè hi ha molt de trànsit i molta gent. A part de tot això que us he explicat, m'ho estic passant la mar de bé. Cada dia vaig a la platja amb els amics que he fet i nedem fins a les boies perquè m'acompanyen guiant-m e amb la seva veu.

Cada vespre anem a alguna terrassa a fer un gelat o un refresc i, de vegades, anem a sopar a un restaurant on fan un arròs negre deliciós. Cada nit, abans d'adormir-me, penso en vosaltres. Com m'agradaria que estiguéssiu aquí amb mi! Bé, no us explico res més perquè han de venir a buscar-me en Xavier i un altre amic per anar a un aniversari. Ja us ho

explicaré en una altra carta. Records d'en Ramon i la Marta i una abraçada ben fo rta de part meva. Us estimo molt. Roger

ENTREVISTA A UN MINUSVÀLID

En Joan Saló és un noi de Matajudaica que ara viu a Torroella de Montgrí i treballa a l'Ajuntament. Va néixer amb espina bífida i, per això, sempre ha tingut problemes de mobilitat. Des dels dos anys ha necessitat bitutors, que són uns ferros que aguanten les cames, crosses i, més tard, cadira de rodes. Sempre ha tingut molta força de voluntat i ha lluitat per moure's amb normalitat. Va insistir amb els seus pares fins aconseguir treure's els ferros de les cames. Practica molts esports: natació, bàsquet i atletisme. I li agradaria jugar a rugbi amb cadira de rodes i fer ciclisme. No vol que la seva discapacitat el faci renunciar a res. Ha vingut a l'escola a ensenyar-nos a utilitzar una cadira de rodes per a fer esport i a explicar-nos la seva vida i reivindicar el dret de totes les persones a dur una vida normal. Els alumnes de cinquè hem aprofitat per fer-li aquesta entrevista:

Quan eres petit, com et tractaven els companys de c lasse? Em tractaven bé, però jo era molt trapella i picava els altres amb les crosses. Vaig tenir la sort d'anar a una escola normal, a Ullastret, on només érem onze nens. Al col·le, com jugaves al pati? Com tots els companys, però amb l'ajuda de les crosses. Et va portar problemes la minusvalidesa a l'hora de fer amics? No, no em va portar cap problema. Si poguessis moure les cames, què seria el primer q ue faries? Aniria amb una moto que no fos de 50cc. Com et sents quan vas amb cadira de rodes? Em sento més segur que amb les crosses. Et va costar acostumar-te a anar amb crosses o cadi ra de rodes?

No em va costar gaire perquè vaig començar des de ben petit. Per a mi és el més normal. Amb què t'estimes més anar, amb cadira de rodes o amb crosses? Si he de fer camins curts m'estimo més les crosses, però si el camí és llarg és més còmoda la cadira. Tens diferents tipus de cadires de rodes per fer diferents activitats? Sí, tinc la normal i una per a fer bàsquet, una per a atletisme i me’n vull comprar una de ciclisme.

5è i 6è - Barreres

29

Arribes a anar gaire ràpid amb la cadira de rodes? Normalment vaig a uns deu km/h però en espais oberts vaig molt més de pressa. He arribat a anar a 50 km/h. Costa gaire una cadira de rodes? Sí, una cadira normal de passeig pot costar més de mil euros i una de competició pot passar dels dos mil. Fas carreres amb la cadira de rodes? Sí, alguna vegada, però només en espais oberts. Tens un comportament cívic amb la cadira? Normalment sí, però de vegades les voreres estan malament i vaig pel mig de la calçada amb la bandereta i obligo a aturar-se els cotxes o a avançar-me com a les bicis. Algú t'acompanya quan vas a passeig? No, mai, només quan era petit. Quines barreres arquitectòniques et trobes normalme nt pel camí? Trobo voreres estretes i mal pavimentades i moltes escales per tot arreu. Què fas quan et trobes alguna barrera arquitectònic a? Quan vaig amb crosses puc passar per tots els llocs. Si vaig amb cadira, de vegades he de buscar camins alternatius i, si no en trobo, no hi puc anar. Quina ha sigut la pitjor situació en què t'has trob at essent minusvàlid? Quan les voreres són molt estretes i em veig forçat a anar pel mig de la calçada amb una bandera de dos metres d'alçada perquè els vehicles em vegin. A casa teva ho tens tot adaptat al teu problema? No, només les portes que són 20 cm. més amples per poder entrar bé amb la cadira de rodes. A l'hora de menjar, t'asseus a una cadira normal o a la cadira de rodes? Sec a una cadira normal. Algú de la teva família té algun problema com el te u? Sí, molts pateixen de l'esquena, encara que no sigui de naixement, sinó a causa d'accidents. Coneixes altra gent amb espina bífida com tu? Sí, alguns companys de bàsquet. Com va reaccionar la teva família quan ho van saber ? No ho sé ben bé, però m'han explicat que el meu pare, al començament, no s’ho creia.

5è i 6è - Barreres

30

En Joan ensenyant-nos a caure amb la cadira i a tornar-nos a aixecar per continuar jugant.

Alguna vegada no has pogut anar a algun lloc perquè l'accés no era adequat per a minusvàlids? Només quan vaig amb la cadira. Sobretot quan vaig a fer esport. Aquesta malaltia causa molèsties? No, no en causa cap, encara que sí que et fa més difícil o impossible fer algunes activitats que t’agradaria fer. Condueixes tu o condueixen per a tu? Tens un cotxe especial? Sí, condueixo jo amb un cotxe adaptat que té els frens i l'accelerador al volant. Com ho fas per pujar als vehicles? Si vaig amb crosses, com tothom. Si vaig amb cadira de rodes m'han d'ajudar. Pots treballar? Sí, treballo a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. A l'estiu, vas a la platja? Com? Sí, amb les crosses. Però ja n’he perdut o se me n'ha rovellat més d'una. Per això, sempre en porto de recanvi. Tens algú a casa que t'ajudi a fer les feines? No, m'ho faig jo tot sol. Tens sensibilitat a les cames? Dels peus fins al genoll no en tinc, però del genoll cap amunt sí. Et costa entrar per les portes a qualsevol lloc? A alguns llocs sí perquè hi ha portes estretes i no passa la cadira. Quan fa que jugues a bàsquet? Des dels tretze anys. El primer partit oficial el vaig jugar als quinze anys amb el Mifas Girona.

Per a tu, és difícil jugar a bàsquet amb la cadira de rodes? Al principi sí, però quan t'entrenes, ja no. T'agrada algun altre esport, a més a més del bàsquet? Me n’agraden molts: el futbol, el tennis, el rugbi, la natació, el ciclisme,... T'ha afectat algun altre òrgan? No, tinc problemes en un ronyó però no té res a veure un problema amb l'altre.

5è i 6è - Barreres

31

Què fas un dia normal? Anar a comprar, treballar, exactament com qualsevol altra persona. Has hagut de visitar molts hospitals? Sí, tots els de la zona. Tinc vint-i-set anys i porto vint-i-set operacions. Pots anar amb bus? Tens una parada per a minusvàlid s a prop de casa? Jo sí puc anar-hi perquè vaig amb les crosses. Davant de casa hi ha una parada de bus, però no és per a minusvàlids. Quin grau de paralització tens a les cames? De petit tenia més o menys un 77%, però he millorat fins un 40 o 50%. T'han portat alguna vegada a rehabilitació? Moltes vegades. Per això tinc més força a les cames. Quan t'han preguntat per la teva minusvalidesa, t'h as sentit incòmode alguna vegada? Per què? No m'he sentit gens incòmode. Estic molt acostumat a conviure-hi. Alguna vegada has intentat caminar sense cadira ni crosses? Sí, dins de casa. Però aguanto poca estona. Tens alguns avantatges per ser minusvàlid? Sí, descomptes en algunes coses i privilegis d'aparcament o de places reservades en alguns llocs. Ara et farem una pregunta personal, és una miqueta així... Si no vols, no ens la contestis. Has tingut xicota, tot i la teva minu svalidesa? Sí. Només cal trobar una persona que t’accepti tal com ets.

Gràcies per haver vingut i haver respost les nostre s preguntes. I fins una altra!!!!

5è i 6è - Barreres

32

ELS HAIKÚS DE SUPORT

Un haikú és un poema. És una forma molt estesa de poesia tradicional japonesa. L'haikú es compòn de tres versos sense rima de 5, 7 i 5 síl·labes comptant l'última síl·laba tònica. Tradicionalment l'haikú buscava descriure fenòmens naturals, les estacions de l'any o la vida quotidiana de la gent. Ara es fan amb més varietat de temes. Els nostres s'han creat a partir de l'observació d'imatges ben diferents. Hem buscat idees i paraules que ens ajudin a descriure-les i s'han creat els haikús. Un cop fets, els més petits els han escoltat i han creat llavors la seva imatge del que sentien.

El castell El castell quadrat espera l'amo amagat vol jugar amb ell.

El Tren El tren és llarg al final hi ha sorpresa un jardí de flors.

El Mar El mar nerviós remulla barques quietes els peixos s'amaguen. Idris i Maha 3er A

L'hivern Els reis ja venen, quan fa fred tremolo, ja arriba l'hivern. Elena 4art B

A Suport fem Haikús

33

Adam P4 B

Paula P4 B

. Espai No hi ha cap gravetat. Brillen estrelles grogues. És molt gran i fosc. Matías 3er B

. Tornado La pluja de granotes Bufa vent molt fort, Comença a ploure destrueix cases i tot. la granota cau del cel, M'agrada veure'l. però no mulla. Biel 3er B Phoenix i Frank 5è A

La Vall El riu va al mar passant l'aigua per la vall cansada pel viatge. Axl 6è A

El gol i el sol La posta de sol marca un bon gol al cel lenta com un cargol. Adrià 6è A

A Suport fem Haikús

34

Narcís 2on B

Ryan P4 B

. .

El futbol

El futbol és guai els àrbitres piten molt nosaltres marquem.

Marc 6è B

La Tardor A la tardor verda les fulles vermelles són l'arbre tombat està. Ainoa 6è A L'amor L'amor és la vida l'alegria és de l'amor Sense, no hi ha res. La Terra La terra està trista si les flors no existeixen falta inspiració. Noemí 6è B

A Suport fem Haikús

35

Isaac P4 B

Ludmila P5 A

Valentina P4 A

Match the words and the colours: Red Blue Orange Green Yellow hello hello hello hello hello

English Corner

36

You have to find the way out:

English Corner

37

Circle if it is true or false: two plus two = 5 true false three plus eight = 11 true false five plus five = 5 true false four plus five = 9 true false one plus six = 7 true false five minus five = 10 true false four minus four = 0 true false two minus one = 1 true false ten minus eight = 3 true false five minus two = 2 true false

Match these people with their job:

English Corner

38

Teacher

Policeman

Fireman

Cook

Answer the Riddles

I’m always at school Also in bags and pockets I can be any color I never lose if you work I can be round, square or even a rectangle I can be on the wall Above the table Or put on your body I have all the time you spend I am long and thin I am full of holes Put your fingers on me And start blowing if you want to hear my music

FIND AND CIRCLE THE NAME OF 6 COLOURS

B A O P S B N O C G

W L H K Z M T R Y R

D Q U I C A G A M E

V P W E L H C N X Y

N J F Q O D B G Z K

S U I N V R A E L G

R E D H O K C W Q J

F Y Z W R O P U I D

A M N X Q C L A J E

D F K P N G R E E N

English Corner

39

English Corner

40

The snake is green, brown and yellow

The dog is brown and white

The pig is red, blue and pink

English Corner

41

Write the parts of the body

COLOUR THE PICTURE 1– Orange

2– yellow

3– green

4– red

5– pink

6– brown