REVISTA DE l’IES SANTANYÍNúm. 4, Juny 2003. Preu 1�

2003,Any Francesc de Borja Moll

2 RACÓ DELS PARES

Sembla que el curs ha passat en dos dies, però deixam unbon gruix de feina feta i d'experiències viscudes.Aquest era el meu primer any com a directora del centre itenia molt respecte davant el repte. Intuïa que amb l'ajudadels companys de direcció, del professorat del centre i laresta de personal tiraríem endavant. A tots ells, els vulldonar les gràcies.Vull destacar l'agraïment als companys de l'equip directiuper haver acceptat compartir aquesta aventura de feina idedicació. També a tots els professors que han posat tantail·lusió per millorar el centre i ajudar a l'alumnat. Desitjmolta sort a aquells que a partir del curs que ve estraslladen a un altre institut.

BON ESTIUFrancesca Suau, Directora

Ha estat molt important la feina del personal no docentque ha contribuït en gran part a millorar el centre.Ha estat un any intens. Hem fet moltes coses, hem tengutdies bons, altres de molta feina, hem tengut moltsexàmens i nervis...però el més important és que totshaguem aconseguit el millor dins les nostres possibilitats.Enhorabona perquè el curs ha estat fantàstic. Estic moltorgullosa de 31 hores per a la pau, de Banc de Dades, delpremi de Borja Moll...Estam a tope !Adéu alumnes de 2n de batxillerat, hem compartit 5 anysa l'institut. Esper que tengueu molta sort en estudisposteriors, però sobretot en la vida.He d'agrair també la col·laboració dels pares de l'AMIPA,especialment l'interès d'en Guillem Rigo, el seu president.Es de destacar el conveni socioeducatiu que hem tengutamb l'Ajuntament. Tres dels nostres alumnes hancompartit les classes de l'institut amb unes hores de feinapràctica amb alguns membres de la brigada municipal queha ajudat molt a la seva formació d'aquest darrer anyd'institut. Aquest conveni ha estat possible gràcies aEsteve Roig, Pep Amengual, David Llàsser, Pep Vallbona,Miquel Salamanca i Antoni Adrover. Crec que al final totscoincidim que ha valgut la pena i estam orgullosos d'haverajudat a encaminar la formació d'aquests tres alumnes.Enhorabona a Téntol que s'ha convertit en el vehicle decohesió del centre.Només em manca desitjar-vos molt bon estiu a tots i quevos ho passeu molt bé.

La Junta directiva de l'AMIPA vol acomiadar elpresent curs escolar 2002/2003.Des de la nostra associació hem intentat formar partactiva i de col·laboració amb tots els membres de lacomunitat educativa així com amb el propidesenvolupament de l'Institut. Dia rere dia s'estanaconseguint per al nostre centre millores en tots elsaspectes. S'està adquirint a poc a poc aquest prestiginecessari, que només s'assoleix amb temps i amb lafeina ben feta i que ben aviat, sinó ja mateix, farà quel'IES Santanyí sigui l'orgull de tot el Municipi.I per acabar res més que desitjar a tots els quiformam part de la nostra comunitat educativa unbon estiu i unes més que merescudes vacances tantper al claustre de professors i profesores com per alsnostres fills i filles.

LA JUNTA DIRECTIVA DE L'AMIPA

La redacció de

vos desitja a tots un

Bon Estiu !

OPINIÓ 3

CORRELLENGUA 2003

Agraïm totes les col·laboracions isuport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquestapublicació expressen únicamentl’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Margalida Alemany, MiquelAmengual, Torbjørn Aspelund,Maria Barceló, Pere Joan Cabot,Lucia Corcuera, Melina de Anta, Pepdel Río, Joan Toni Garduño, AlbertGrignano, Toni Grignano, DanielaHilfrich, Martí Janer, Andreu Julià,Maria Antònia Lladó, AlessaMagnasco, Sandra Martín, AdrianaMeunié, Jana Mingorance, MariaFrancisca Moya, Guillem Nadal,Solveig Oldereide, Melanie Orell,Kirsten Øvregaard, Georg Peychev,Vladimira Peycheva, Marga Plazas,Francisca Rigo, Margalida Rigo,Alexandra Rigo, Miquel Salom,Francesc Joan Serra, Francesca Suau,Joan Sebastià Vidal

Col·laboradors

Ignasi AlonsoBartomeu FontcubertaIlia ReinaPilar SánchezAndreu Server

Coordinador

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971186145www.mundofree.com/iessantanyi

Andreu Server-Mas

Fes arribar les teves col·laboracionsa la bústia del centre

o bé atentol@sabaula.com

CorrectorMartí Janer

Enguany s'ha celebrat el Correllengua 2003. L'arribada de la llengua s'ha fetcoincidir amb l'acte central de la Diada per la llengua i l'autogovern que cadaany celebra l'OCB.El correllengua no és més que una carrera on diversoscorredors en relleus porten la flama de la llengua des del lloc d'inici, Lluc finsa Palma, a la plaça de la Llonja, lloc on se celebra la Diada per l'autogovern.La intenció del Correllengua és engrescar els joves perquè portin la flama de lallengua, símbol del seu ús , de la pervivència al si de la comunitat lingüísticpròpia. Hi ha anys en què el Correllengua coincideix amb l'Acampallengua,aquest normalment se celebra cada dos anys.Quan va nèixer el correllengua? Sembla que als Països Catalans és un costumportat d'Euskalherria on cada any se celebra el Korrika. El korrika és unacarrera en relleus on diferents voluntaris dels diferents pobles per on passa laflama la porten durant un tram del trajecte. Aquesta idea es copià als PaïsosCatalans i s'han duit a terme diverses carreres arreu del domini lingüístic, a unapart d'ell, Mallorca, Catalunya, el País Valencià o un correllengua global.El correllengua és una activitat lúdica important. Engresca els joves en els seuspreparatius, el traçat del recorregut, la selecció del voluntaris que portaran laflama, la seqüenciació del trajecte, els dies que ha de durar el trajecte. Tot aixòconfigura el Correllengua.Què simbolitza el Correllengua? Significa que la llengua és quelcom viu,quelcom dinàmic, que és la llengua d'ús social, de l'ensenyament, del'Administració, del lleure, la llengua d'integració dels nouvinguts, d'allò queens identifica amb el nostre entorn, que ens permet sentir-nos arrelats a lanostra terra, és el prisma mitjançant el qual interpretam el món, veim el mónamb unes ulleres determinades: la nostra llengua.En aquesta època de migracions globals, recordem que s'han instal.lat a les illesBalears els darrers 10 anys 120.000 nous residents, la llengua és sens dubtel'element més identificador d'una determinada col.lectivitat. És allò que elsingularitza davant la resta del món, que el fa diferent, que l'identifica, que lidóna una dignitat enfront d'altres llengues i cultures.La llengua és el primer element o no d'integració social d'una col.lectivitat quearriba a un determinat territori. Entendre i després parlar la llengua d'undeterminat territori és el primer fet que en situacions de normalitat qualsevolpersona farà en arribar a un altre lloc on es parla una llengua distinta de la seva.Parlar la nova llengua significa integrar-s'hi, sense que això signifiqui renunciara la seva llengua en l'àmbit privat.Quan parlam la llengua de l'altre significa quevolem ser com l'altre, que pertanyem al mateix grup.La llengua és un element d'unió, independentment de la raça, de l'origen socialo geogràfic de la persona nouvinguda, és com una careta que ens posam asobre i ens permet de sentit-nos com un més del nou grup.La llengua juga un paper importantíssim en el cas de la convivència de grupslingüístics diversos al si d'un territori determinat. És un element de cohesiósocial, econòmica, humana, evita el desarrelament dels nous vinguts i enriqueixla nostra visió del món amb un nou prisma.La llengua és quelcom més que un instrument de comunicació, és abans queres una eina d'integració social. Esperem que aquesta nova edició delcorrellengua serveixi com a instrument de reflexió tant als nouvinguts ques'han establert a les Illes com als autòctons perquè amb la seva actitud oberta,dialogant, donant la mà a l'altre sense actituds xenòfobes ni racistesaconseguim entre tots ser un únic poble amb una única llengua.

Martí Janer

OPINIÓ4

ELS ESTATS UNITS... QUINA EXPERIÈNCIA!

Hello! How are you doing? Un passeig pelsEstats Units? És clar que sí! Cordau-vosels cinturons, que jo molt gustosament usfaré de guia. Som l’Adriana Meunié i heestudiat a l’IES Santanyí des de 2n d’ESO,però aquest darrer any vaig decidir anar-me’n als Estats Units com estudiantd’intercanvi. Em va tocar Atlanta a l’estatde Georgia, al sud est del país. Per a mi,aquest és com un món apart. No hodefiniria ni millor, ni pitjor ... simplementdiferent.

La majoria de la població d’Atlanta ésgent de color, la qual cosa accentua ladiferència de cultura... i ho fa encara totmés emocionant! En el meu institut, CedarGrove High School, som l’única al·lotablanca! Sí sí! Per això, la integració alprincipi va ésser un poc més lenta del quem’esperava, però ara no ho canviaria per ares.LA MODA. Per fer-vos una idea de comvesteix la gent d’aquí, vos recoman quemireu els video-clips al canal MTVd’artistes com 50 Cents, Puff Daddy oEminem. La roba, l’actitud, els pentinats ien fi, tot, és la realitat d’aquí. Els al·lotsvesteixen amb talles cent vegades mésgrosses del que necessiten: els calçons esduen, literalment, per davall el cul;caminen com ànecs per evitar que els elscaiguin. L’organització de les escolesdesespera intentant trobar una solució aaquest “problema”, però ells no els fansgens de cas. Les al·lotes, tot el contrari,vesteixen de manera molt exagerada:tacons que pareixen gratacels, faldes ivestits, calçons estretíssims molt cenyits,escots. Tot al límit del que permeten lesnormes de l’escola. Em va costar molttrobar un equilibri entre el que porten ellesi el que a mi m’agrada.ELS ESTUDIS. Això és la glòria. Ésmolt més fàcil. Avaluen de 0 a 100, i peraprovar necessites un 70. Bàsicament sifas els deures, aproves sense cap tipus deproblema. Els controls són d’ “A B C D”,la qual cosa t’ajuda molt. Però no vospenseu que no es fa res. Ens manen moltsde projects (projectes). La participació dins

Adriana Meunié

LA RELIGIÓ. Són extremadamentreligiosos. L’església és sagrada, i si nocreus en Déu, et consideren que estàsposseït/da. La meva família americana ésEvangelista, creuen al peu de la lletra elque diu la Bíblia, i la prediquen tot eltemps, ho dic perquè així ho heexperimentat. He anat a la seva església, jaque el pare és pastor d’aquesta. Hepresenciat una cosa molt emocionant allàque és el Gospel. Tota la comunitat esposa dempeus i comença a cantar i a ballarmolt alegrement. He de dir que em vacaptar la meva ànima.AMB ELS AMICS. El que es fanormalment amb els amics és anar alcinema, al mall, una espècie de Porto Pi,on tens una gran varietat d’atraccions ibotigues, anar a les boleres, encara queencara no hi he anat mai, o quedar-te acasa d’algun dels teus amics. Lesdiscoteques són llocs freqüentats per gent“rara”, la qual no et fa massa gràcia trobar-te.No és com Cala d’Or,Campos... has detenir 18 anys per entrar i ells no fan

broma. El millor d’aquí és que la majoriade gent sap conduir, doncs comencenquan només tenen 16 anys.EL MENJAR. Si hi ha una cosa que nom’agrada d’aquí i no he aconseguit aavesar-m’hi és el menjar. El que donariaper una barra de pa, o per una mica demantega així com Déu mana. Aquí tenenmantega de mel, rosa fucsia blava, ( novull pensar del que està fet,) ketchupmorat. Gairabé tot el menjar és congelat.Abans d’anar-me’n els amics de Mallorcaem deien: “ A veure si quan tornis estaràscom una foca... amb tanta hamburguesa!”Vos assegur que després d’escoltarhistòries que m’han contat amics que hantreballat en llocs de menjar ràpid,prefereixo no entrar. Tenen molta varietatde menjars però, a veure com vos hopodria explicar, res millor que pa acabat defer del forn, pernil que el tallen davant teu.Not a faltar el xoriç, l’ensaïmada, lasobrassada...La GENT d’aquí, a Atlanta, varia molt,però la majoria és oberta i amable. Hetengut converses molt interessants, perexemple la pregunta que m’agrada fer aquíés si saben quines llengües es parlen aEspanya i un es va aventurar i va dir elfrancès. També m’han fet preguntes comsi tenim microones i mòbils. La darreraque m’ha passat fa tan sols uns dies quanuna amiga meva va descobrir queEspanya no estava situada a Amèrica delSud sinó que s’havia de travessar l’oceà.Finalment, aquesta és una experiència laqual m’alegr molt d’haver viscut, i no lacanviaria per res. Fins i tot la recomanariaa qualsevol que hi hagi pensat perquèaprens molt. Però no puc negar que tencmoltes ganes de tornar a Mallorca, i veurela meva família i amics, als quals envii unaenorme abraçada. La nostra illa és un llocincreïble. Em mor de ganes de veure elmar, menjar de manera decent ... Gràciesper la vostra atenció! Ànim amb elsestudis!Vos saluda atentament,

Adriana Meunié

classe és fonamental, i jo que sóc bastanttallada, se’m va fer molt difícil al principi.Els professors són molt actius, al menysels que jo tenc.ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.Aquí els agrada molt estar apuntats a unclub, i fer algun tipus d’esport. Els méspracticats són el football (futbol americà, elque nosaltres coneixen com a rugbi), elsoccer ( el que nosaltres anomanem futbol,sempre discuteixo amb ells dient-los queaquest és el “futbol vertader”), bàsquet ibaseball. Una altra cosa molt importantsón els community service (serveis a lacomunitat). N’has de fer algun per podergraduar-te. A mi m’estan obligant a fer-neun, així que estic ajudant a un professoramb la paperassa.

OPINIÓ 5

En tan sols aquestes línies vullrememorar i agrair totes aquellespersones amb les quals he estudiat iestudio a l'IES Santanyí al llargd'aquests cinc anys que han passat desde que vaig començar a l'institut. Ambalgunes d'aquestes persones que hanpassat per la meva vida he viscut al'institut moments bons i no tan bons,altres m'han ensenyat a formar-mecom a persona, amb altres he discutiti n'hi ha amb els que m'he rigut o hepassat males passades.He de dir a totes aquestes personesamb les que m'he topat, tant les que jahan deixat l'institut per haver deixatels estudis o a aquells que els hancontinuat en un altre centre; així comles persones que han repetit o les quecontinuen fins l'última fase d'estudisen l'institut (alumnes i professors) queha merescut la pena haver-los trobati haver estudiat amb ells.Si tinc sort i pas la selectivitat vull quesàpiguen que, encara que la nostravida continua per diferents camins ipotser no ens tornem a veure, aalguns d'ells no els oblidaré i me'nrecordaré sempre dels cursos quehem anat passant poc a poc (mésd'aquest últim tan dur) I vull agrair de

EN RECORDANÇA DELS MEUSCINC ANYS A L'INSTITUT

Melina de Anta, 2on de Batxillerat

tot cor totes les ajudes, consells,suports, etc. que hagi pogut rebre.Podria posar tots els noms dels quehem referesc però és una llista tanllarga que no hem cabrien. De totesmaneres, suposo que tothom que haestudiat amb jo sap que xerro d'ells.Encara que això sembli una despedidaespero tornar-vos a veure qualquevegada a la vida, parlar de les nostresvides i recordar els bons i dolentsmoments que hem passat estudiant(encara que pesin més els bons perquèsense la vostra companyia potser elsestudis haguessin estat d'una altramanera).Per últim recordeu-vos que està a lavostra disposició si voleu (i no éspublicitat) un servei de hotmail perretrobar-se amb els antics companysde classe.

DANIELA

Cuando llegué al instituto de Santanyí no tenía ni idea de loque me esperaba.Desde Alemania sólo sabía que iba a unpueblecito en el sureste de Mallorca. Pensé que habríadiferencias en el modo de vida, la cultura y la enseñanzaentre las dos paises. Era mi primera experiencia comoprofesora.Todo el mundo me recibió amablemente y tuve la suerteque la gente de mi departamento hablaba inglés o alemán.Los alumnos se esforzaban para que yo los entendiera, perodebo reconocer que a veces tuve problemas a causa delmallorquín.Una de las primeras cosas que me llamó la atención fue quetodo el mundo se tuteaba, incluso los alumnos a losprofesores. Así la relación me parecía mas amistosa y de

Daniela Hilfrichconfianza.Aparte de las buenas experiencias en el instituto, también heconocido la isla desde otro punto de vista, diferente alturístico. Durante el invierno pude disfrutar de a tranquilidadde la isla, hacer excursiones y conocer a los mallorquines.Me ha gustado mucho mi estancia aquí y no me arrepientode haber venido. Espero que vosotros también hayaisaprendido algo de mi país, así como que se os hayadespertado el interés por conocer Alemania.uizás os animeis a conocer otra lengua y cultura, otra formade vida. Quizás un intercambio con gente de Alemania osgustaria.Gracias por haberme facilitado esta experiencia en elinstituto y por haberme enseñado vuestro país.

La redacció de

vol agrair alscol·laboradors,lectors, ampa,d i r e c t i v a , . . .la seva ajuda ir e co l zamentque han fetp o s s i b l el ’ a p a r i c i ót r i m e s t r a ld ’ a q u e s t arevista.

OPINIÓ6

LETTER TO THE EDITOR

La professor Kirsten i els estudiants Solveig i Tobjorn, del grup de cinquanta-cinc estudiantsnoruecs que ens visitaren el passat mes d'abril, ens han fet arribar les seves impressions del'estada entre nosaltres que Téntol ara gustosament us ofereix.

I am the fortunate teacher and project leader fromNorway who visited your school recently with mystudents. As I have travelled a lot throughout my careerwithin the teaching field, both as councellor for universitystudents and as junior- and senior high school teacher, Ihave visited many places throughout Europe and Africa.Once you arrive as a charter tourist, the concept oftourism is amizingly similar. The hotels, the restaurants,bars and discoes, the souvenir shops, the professionaltourist agents and the "professional friends hangingaround tourist places- it's all the same. Either you visitGreece, Tunisia, southern Spain, The Gambia (WestAfrica), you enter the tourist scene and you behave like atourist.Unless you allow yourself to dive into the localcommunity,to get out of the main stream tourist routesand establish contact with the real local community.That's exactly what we did on this trip. Thanks to anopenminded Tony and Francesca, our trip to Mallorcawas great.The students were able to experience the contrastbetween the tourism created Mallorca and the realMallorca. Tony and Francesca , a forthcoming principaland staff in general and wonderful students made our stayan unforgettable event! The guided tour in Santanyí was charming, the powerfulsound from the famous organ in the church is still roaringin my ears, the kindness of the local priest we visited is

still warming my heart, the sweet taste of strawberries isstill in my mouth, and the students we got in touch withat your school created an atmosphere of friendliness andtrust.After the school visit and a great lunch together, thestudents kept in touch until we left Friday night, and quitea few have decided to continue to keep in touch throughmail.What lessons can we learn from this contact between thetwo schools? 1. We live in a globalized world, and we share a whole lotof universal values.2. With some effort in collecting money/ fund raising, wecan go anywhere in the world visiting colleagues whereverit is.3. We can overcome a few myths and prejudices abouteach other through good relations.4. Contact improves the individual student's self esteem.5. International contact allows for practicing foreignlanguages, for this group English, and improving eachstudent's linguistic skills.6. The contact opens new oportunities for the twoschools to coorporate more extensively throughinternational programmes within the areas of geography,history, culture, institutions , various teaching/ learningmethodologies- all based on the English languageimproving everybody's skills, also social skills.Thanks a lot to your "propelling" force!, Toni, when it

comes to this particular contact,Francesca's keen support and allthe students' engagement, allthese put together have made thisstudy trip a success.Next time we come, we'll havemuch more time spending MOREtime with you through long lastingprojects before and after the trip.We welcome you to return thevisit by coming to Norway nextacademic year, so we encourageyou to start fund raising soon.We are ready to house you inprivate homes! Thanks a lot for all what you havedone for us, we're ready tocontinue a lasting relationship.Kirsten Øvregaard (teacherand project leader)

OPINIÓ 7

THE TRIP I NEVER FORGET.Majorca- the perfect island for tourism; cheap, warm andmysterious! The people are nice, and everything you see ismade like tourists like it.This is the Majorca the tourist guides introduce you to, asort of a plastic world where everything is perfect, you arein Barbie and Ken's world.But if you really want to get in touch with the realMajorca, you have to meet the island's own people.We arrived in Majorca on Staurday afternoon, the 26.th.of April. From that very moment to Wednesday morningthe 30.th. of April, we were tourists. We went to Palmaand the caves in Porto Cristo, we went shopping,swimming, clubbing, we had gorgious meals. Butsomething changed this morning. We met you, thestudents we had mailed with on beforehand. You guidedus in small groups through Santanyi, and we got todiscover many of the things it is known for. Back to

Portoguese and was able to translate some when Englishdidn't help us. I wish I had done Spanish instead ofFrench, but at the time I choose my optional language,Spanish wasn't on the agenda. The guided tour was nice,the local church was pretty, and the organ impressive.Back at school we had dance class in cha-cha-cha. Afterthat we had a basket match, we lost badly ! We don't reallyplay basket often at Rennesøy, and we don't have a basketteam, but we are pretty good in soccer. During the lunchwe had a bit later in Cala D' Or, I got to know some ofthe students sharing the table with me. We had a nice chat,one of the students spoke very good English, and someof the others spoke through him. Everybody was ever sonice. We taught them some Norwegian, while they taughtus both some Spanish and Catalan words.The same night we all met for an outing. We drifted intodifferent groups, chatting and having fun. What a niceevening! I have to admit that we faced some problems with atroublesome gang of young bikers (mopeds), theythreatened some of us, and were riding around the hotelall night. But luckily, no serious confrontaions.To tell you the truth, the visit to Majorca was great, I wishwe could have stayed for many more weeks ! I'm lookingforward to next year, I have heard rumours about youguys coming to return our visit. So next year in Norway, Ihope! Torbjørn Aspelund

THE MAJORICA I DISCOVERED.When we flew to Majorica I sat by the window on theright side of the plane. The first thing I saw from the airwas the two big piers northeast of the island, and themountains behind. It all looked beautiful from theair.Then the landscape became almost totally flat, most ofwhich was agricultural land, much more than I hadimagined.I couldn't discover any wildlife or uncultivated areas.As we drove along the main road from Palma airport onour way to Cala D'Or, I observed small towns and villagesforming smaller or bigger clusters. The traditionalsandstone houses were charming, many of which Idiscovered had swimming pools in the garden.The climate was pleasant, just right for me. And Cala d'Orwas just as I had imagined with her small beaches, friendlyhotels and a myriade of restaurants and souvenir shops.The streets were amasing clean I thought, and I saw thembeing washed!Wednesday was the big day for us. We left 8.15 o'clock inthe morning for Santanyi and the IES- we were going tomeet our new friends and colleagues ! The schol was nice,the teachers were VERY nice. I tried to find my mailfriend. Apparaently she wasn't at the school then, but Imet another student by the same name, so there was somemisunderstanding. The way of greeting was new to me. InNorway we just shake hands, but the Majorcan way isabsolutely friendlier.Despite the fact that I was a bit surprised to discover thatnot everybody spoke English at the school, we were ableto communicate. But you were all friendly andforthcoming. I wish I had brought my little Norwegian-Spanish dictionary with me, that would have been veryhandy. Carla came in handy, she speaks pretty good

school you introduced us to cha- cha- cha, and you beatus badly in basket. Afterwards we went to a restaurant tohave lunch (great pizza by the way). I realized, whensitting there, that in the moment we met, our holidaychanged. We didn't feel like Norwegian tourists anymore,we were a part of your group now, I felt like one ofyou!You helped us with things and made us feel welcomein a special way. It was a new feeling, and we liked it.Because of you, we managed to see through the "plastic"world that was meant for tourists, and we got a gleam intoyour way of life.You were there for us, and helped us about when it wasneeded most.You were VERY GOOD COMPANY ! Soall I really want to say is: Thanks a lot for a nice week. Itwouldn't have been the same without you. We'll meetagain soon.That's a promise.Solveig Oldereide

OPINIÓ8

EXPLOTACIÓ INFANTIL

Just estrenat el segle XXI, on un món viu dins unasocietat perfecta, amb una alimentació exagerada i oncada vegada més augmenta la obessitat, en un món decomunicació infinita i de res impossible, en un món on hiha gent avorrida, a la qual no li manca res... A la vorad'aquest " paradís", també trobem un altre món, de païsosque lluiten per la seva religió, per la manca d'alimentsbàsics, per viure sota l'amenaça de corruptes dirigentspolítics i on morir-se a la vora d'un camí abandonat és unaimatge quotidiana. Un altre dels grans sofrimentsd'aquests països és l'explotació infantil.

En els països subdesenvolupats la infància és un delsintegrants de la societat més castigat i maltractat. Moltsdels infants des que són molt petits i per causes diverses,siguin religioses, polítiques o de manca de recursos esveuen abandonats al carrer com a escuts humans, ambcrits que ni ells mateixos entenen: " Alà o la mort", "Donem la vida per Alà", etc. Nins que criden contra elspaïsos occidentals, contra els seus líders, contra la sevaimpassibilitat, tampoc sense saber realment el significatdels seus crits o l'arma que porten a l'esquena.

També voldria denunciar l'explotació dels nins a mansdels seus propis pares, que els priven de l'escolaritat i elsenvien a treballar a llocs on els obliguen a fer un caramullil.legal d'hores o els deixen als carrers fent veure que notenen res i intentant captar la compassió dels vianants oturistes ignorants.

De bell nou, quin pecat han comès aquests infants perprivar-los d'un dret tan elemental com és el jugar,aprendre a llegir i escriure i voler-los fer representarbogeries d'adults?Què els estam mostrant per quan ells seran adults, si hiarriben?I si hi arriben, com criaran els seus fills?

Maria Antònia Lladó, 4rt ESO C

QQuuèè ééss eell ttrruuccaattggee??Parlar de trucatge és el mateix que parlar demodificacions; però modificacions que tenguin perobjecte millorar les prestacions d'una màquina de maneraque o bé aquesta tengui més potència que les habituals desèrie que surten de fàbrica i, per suposat, del mateixmodel, o bé que sigui capaç d'obtenir majors velocitatspunta, millor acceleració. Per trucatge s'entén, doncs, dura terme totes aquelles modificacions que estiguen a l'abastd'un mecànic, amb les seves eines habituals, i que puguinesser degudes a una experiència adquirida en un modeldeterminat o amb l'ajuda de kits o equips preparats quesón fàcilment aplicables a un model concret.És de menester distingir entre allò que és trucatge i allò queés preparació d'un motor per a competició (maldament devegades el trucatge es pot convertir en això darrer). Lapreparació d'un motor implica el nou disseny de peces; devegades coses tan complicades com el disseny d'una novaculata. Allò que realment és el trucatge i l'àmbit d'actuacióno fa possibles aquests luxes, perquè el trucatge és en simateix l'aprofitament de totes -o bé quasi totes- les pecesdel mateix motor, o com a molt, l'adaptació de peces quesón de fàcil adquisició al mercat i amb què esconsegueixen efectes de millorament de les prestacionsgenerals del motor o conjunt del xassís.EEllss kkiittssUna altra vessant molt important i efectiva del trucatge, ique un mecànic pot dur a terme sense gaire compromís,és el trucatge per mitjà de kits. Existeixen uns jocscomplets de peces en què no falta ni una volandera i ambunes instruccions impresses i clares de muntatge peraconseguir augments de cilindrada i qualssevol altresbeneficis determinats de motors. Aquests kits esproporcionen a més a més amb tot luxe de presentació i,per suposat, amb detalls.TTrruuccaattggee ddee mmoottoorrssPer intervenir a la modificació d'un o diversos òrgansmecànics del motor, de manera que ens produesquin unmajor rendiment, s´ha de conèixer a fons el motor quetractarem de modificar.

Georg Peychev Peev 3er ESOTRUCATGE DE MOTORS

OPINIÓ 9

Allò ccllààssssiicc i allò de mmooddaaSovint utilitzam les expressions“aquest autor és un clàssic” o “aquestacamisa està de moda”. Què volem dirrealment quan utilitzam aquests dostermes, clàssic i moda? Molta gentconsidera que quan catalogam algunacosa de clàssica, estam afirmant que ésantiquada, desfasada o anacrònica, encontraposició precisament a allò queestà de moda, allò considerat actual,present i modern. Doncs res més alluny d’això! Si buscam al diccionari ladefinició del terme clàssic ens trobamamb l’aclaridora afirmació següent:“dit de l’obra que hom té com a modeldigne d’imitació en un art”. És a dir,parlam dels clàssics quan ens referim aaquelles produccions artístiquesliteràries, científiques, etc., que hanestat i són un referent en el seu campper a la humanitat, i en són un referentperquè la seva actualitat és constant,perduren al llarg i malgrat el temps, iexerceixen una gran influència en lesproduccions actuals.En canvi, allò que està de moda, ésallò que està en voga durant alguntemps o en un determinat país. És adir, que justament ens referim a lamoda com allò que només hi seràpresent temporalment, i que desprésdesapareixerà. És produït per serconsumit només durant un tempsdeterminat i després d’aquest tempsperd la seva vigència. Així, mentre queallò clàssic és allò que mai mor isempre és present, allò de moda janeix mort perquè és efímer: en el seumateix “estar de moda” està implícitnecessàriament el seu “estar passat demoda”.Els clàssics del RockDins la música trobam també aquestsclàssics, i així parlam de músicaclàssica per referir-nos als gransmúsics i compositors de la història,però també podem parlar de clàssicsdins altres estils de música, el jazz, elsoul, blues, pop, i com serà en el

nostre cas en la música Rock.D’aquesta manera pretenem en aquestarticle fer un petit repàs a grupssobretot dels anys 70 que marcarenaquests estil musical i que segueixeninfluint en el rock actual, de maneraque els més joves pogueu conèixer iescoltar alguns dels temes mésfamosos d’aquests conjunts. Avuifarem un repàs a dos d’aquests grups:The Rolling Stones, i els LedZeppelin.

la seva música i conèixer molts delsseus millors temes.Temes pàgina web: Honky tonk women;It’s only Rock and Roll i Love is strong. Elsdos primers són temes antics (gairebéhimnes del rock) mentre que el tercerés una cançó més recent.

IS ROCK AND ROLL DEAD?Pere Joan Cabot

The Rolling StonesComponents: Mick Jagger (cantant),Keith Ritchards (guitarra), RonnieWoods (guitarra), Bill Wyman (baix) iCharlie Watts (bateria).Descripció: Sens dubte, elsStones són un dels grups mésimportants de la història del rock i hanestat un referent directe de moltsaltres grups. Els Rolling nasqueren al’any 1962 amb una combinació deblues i rock accelerat amb ritmescontundents i guitarres electritzants.Porten ja 40 anys fent música ipersonificant el mite de sexe, drogues irock’n’roll, de manera que és ben segurque no siguin gens desconeguts pelsvostres pares. Enguany actuaran el dia29 de juliol a Barcelona. Es reclamend’haver estat influenciats pels Rollinggrups com M-Clan, U2,Guns’n’Roses, o Sopa de Cabra, entremolts d’altres.Discos recomenats: Love you live (1973)doble CD gravat en directe i FortyLicks (2002) també doble, que recull40 cançons dels seus 40 anys decarrera. Amb aquests dos àlbumspodeu tenir una perspectiva general de

Led ZeppelinComponents: Robert Plant (veu),Jimmy Page (guitarra), John Paul Jones(baix), John Bonham (bateria).Descripció: el 1968 marca l’inici delsLed Zeppelin, un grup de rock que enpocs temps esdevindria dels mésfamosos influients de la història. ElsZeppelin són polifacètics: en els seustreballs podem trobar temes de rockmolt contundents, cançons tocadesnomés amb guitarres acústiques,blues, i fins i tot algun tema ambinfluències reggae. En els seusconcerts eren capaços d’improvisar iallargar un tema de 5 minuts fins agairebé 30. La formació es va desferl’any 1980 a causa de la mort del seubateria John Bonham, ofegat en el seupropi vòmit després d’haver begutmés de...quaranta tassons de vodka! Discos recomanats: Led Zeppelin I(1968), Led Zeppelin II (1969), i LedZeppelin IV(1971). Tots ells en estudi, representenla millor època del grup, actualment espoden aconseguir a preu de sèrie mitjai a més a més, remasteritzats. En ells espoden trobar els dos himnes del grup:Whole lotta love, i possiblement l’obramestra del grup i de la història rockera,Stairway to heaven.Temes que hi ha a la pàgina web delcentre: Communication breakdown, Wholelotta love, Stairway to heaven. No vos elsperdeu! Al·lucinareu!

10 ENTREVISTA

P Quants d’anys fa que treballau de conserge?R Fa quatre anys.P Quines proves vàreu haver de realitzar peraccedir a aquesta plaça?R Vaig venir de la promoció interna, és a dir, vaigrealitzar un examen específic reservat per als qui jafèiem feinaP Heu de fer molt de camí per venir a l’Institut?R Faig quaranta-tres quilòmetres per venir i altresquaranta-tres quilòmetres per tornar, perquè visc aSant Jordi, un poble devora Palma. P On treballàveu abans de venir aquí?R A l’institut Antoni Maura de Palma, im’encarregava del manteniment.P De quin institut teniu més bon record? I de quinno? Per què?R Només he treballat a aquests dos centres. Treballar a

Maria Fullana Miralles, conserge

“EN UN DIA PODEM FER DOS MILFOTOCÒPIES”

Na Maria Fullana fa diàriament vuitanta-sis quilòmetres entre anar i tornar del seupoble, Sant Jordi. Malgrat tanta carretera “l’ambient familiar” i el poc temps de quèdisposa per avorrir-se a l’Institut li compensa l’esforç.

Albert Grignano, Toni Grignano 1er Batx. A

un poble m’agrada més, ja que som de poble, però notinc mal record de l’antic institut.P Què és el que més vos agrada de l’institut?R L’ambient familiar que hi ha, a l’altre institut hihavia més de mil alumnes.P I el que menys?R Els finestrals que té, perquè estan molt malcol·locats.P Trobau que és molt dura aquesta feina?R No és dura, és entretinguda.P Ens podríeu dir com és un dia normal de feina?R Depèn del torn que ens toqui. Quan he d’estarguardant allà dalt és molt avorrit, sembla que el diamai ha d’acabar.P Quantes fotocòpies podeu arribar a fer en undia?R Hi ha dies que en feim poques, però en canvi n’hiha que en feim un parell de mils.P Com va la nova fotocopiadora?R Va molt bé. Qualque pic fa retxes, però comparatamb l’antiga, és una meravella.P Quins hobbies teniu al vostre temps lliure?R M’agrada llegir i m’agradaria fer algun esport, peròper qüestions de salut no puc fer-ne.P Què opinau de la conducta dels alumnes delcentre?R És com pertot, en general és bastant bona llevatd’aquells set o vuit que tothom coneix.P I dels professors?R No tenc res a dir de cap professor, per a mi és bona.P Quina opinió vos mereix la revista Téntol?R Està bé.P Què vos diu el nom Pocholo?R Està ben sonat, crec que és aquell que està a l’HotelGlamour. Per mi han triat el més rar que han trobat,però no mir gens aquest programa.P Aquests dies els polítics són els protagonistes.Què en pensau de tot el que ens prometen?R Part del que prometen ho compleixen, però tot ésimpossible.

ACTUALITAT 11

L'INSTITUT TRIOMFA AL BANC DE DADESAlessa Magnasco, Toni Grignano, 1er Batx. A

L'institut de Santanyí vaquedar en segon lloc a lafinal del concurs televisiuBanc de Dades quetengué lloc el passat vint-i-vuit de maig i queorganitza la televisió localCanal 4. El rival foul'institut de Sineu qui vaser un difícil competidor.El resultat va ser de vint-i-dos a dotze puntsfavorables als sineuers.El nostre institut haviaquedat en primer lloc a laclassificació general ambuna altíssima puntuacióde vint-i-cinc punts. En canvi, els de Sineu només forensegons amb vint-i-un punts.El premi aconseguit pels nostres representants consisteix enun viatge a Prada -Catalunya Nord-, una càmera fotogràficai un lot de llibres per al centre.La primera participació al concurs fou el setze d'abril. Elsparticipants foren alumnes de quart d'ESO i primer de

batxillerat. Lespreguntes formuladessón sobre actualitat i decultura general.Marc Bonet, ElenaRodríguez de 4rt d'ESO iSebastià Pons van actuarcom a portaveus del'equip de Santanyí.Malgrat això, totl'alumnat que va fer desuport fou d'un granajut.Els seus adversarispertanyien al col·legiSant Vicenç de Paül deManacor, els quals no

van encertar gaire preguntes. Santanyí, en canvi les vaencertar quasi totes, deixant el pavelló ben alt. Finalmentacabaren vint-i-cinc a sis a favor dels santanyiners id'aquesta manera Santanyí es va posar el primer de laclassificació general. Abans de sortir dels estudis ensoferiren galetes i refrescs, i després d'haver berenat ens entornàrem cap a casa.

P- Quin nivell vas trobar al concurs?R- Era un nivell mitjà.P- Quina va ser la pregunta més difícil? De quèanava?R- L’endevinalla. No me’n record.P- I la més fàcil? Quina era?R- La pregunta de la cultura minoica. La pregunta era: Aon es troba la cultura minoica?P- Estaves molt nerviós davant les càmeres?R- No gaire.P- Què et va semblar l’experiència televisiva?R- Me va agradar molt.P- Què pensaves quan et maquillven?R- Amb tanta pols de maquillatge quasi no podia respirari molt menys pensar.P- Què et va semblar el rival?R- Eren molt fàcils de guanyar.P- Ens sabries dir alguna cosa d’en Francesc deBorja Moll?R- Francesc De Borja Moll va nèixer al 1903 a Menorca i

Entrevista a Marc Bonet, un dels portaveus, després d’assolir el lideratge del concurs

“EL RIVAL ERA MOLT FÀCIL DE GUANYAR”Alessa Magnasco, Toni Grignano, 1 er Batx. A

t’agrada? Contala’ns un poquet.R- En Pere sense-por. Tracta d’un home que no tenia porde res i se’n va anar a una casa on hi havia fantasmes idimonis, on va quedar tot el vespre.P- Quina és l’assignatura que més t’agarada?Perquè? R- Història, més especificament història medieval. Perquém’agrada saber coses del passat llunyà.P- Quins són els teus hobbies?R- Llegir, jugar amb videojocs i jugar al rol o a “Batallesde la Tierra Media”.

va treballar amb Mossén MariaAlcover en el Diccionari Català-Valencià-Balear.P- Saps què és el DCVB? I què vasignificar per la llengua catalana?R- Diccionari Català-Valencià-Balear.Recull de totes les paraules.P- Ens podries dir quina és larondalla mallorquina que més

12 ACTUALITAT

Des de la Comissió de Normalització Lingüístisca -iper tal de fomentar l’ús de la llengua catalana entrel’alumnat del nostre centre- es va proposar als tutors larealització d’una activitat conjunta entre tots elsalumnes : inventar jocs i passatemps en la nostrallengua. Així, el primer cicle d’ESO realitzaria motsencreuats, sopes de lletres, jocs de pistes, lexijocs iproblemes de lògica; per la seva part, el segon cicle esdedicaria a l’elaboració d’un Trivial i de fitxesil·lustrades de vocabulari. I com que enguany celebraml’any Moll, es va pensar que seria interessant que totsels jocs i activitats es centràssin en aquest personatge.Abans de tirar endavant aquest projecte, ens va arribarla informació sobre els Premis F.B.Moll, per la qualcosa vam decidir aprofitar el treball previst, implicar-hitot el centre i presentar-nos al concurs.El títol del nostreprojecte, “ aMOLLa’t “ha intentat fer referènciatant al personatge queinspira els treballs com ala necessitat de superartemors i utilitzar lallengua catalana ambnormalitat.Així doncs, el projectepresentat a concursconsta de tres apartats:Materials realitzatsfonamentalment a lestutories i promoguts perla Comissió de Normalització Lingüística. activitatspromogudes per la Comissió de Narrativa i activitatsadreçades a tota la comunitat educativa.

MATERIALSEn el primer apartat, els alumnes del centre hantreballat per cursos diferents aspectes detutories es va recollir vocabulari referent a distintstemes (fauna, flora, estris, topònims, gentilicis,llinatges, autors, músics, gastronomia, esports,anatomia...), frases fetes, refranys i endevinalles.També s’han realitzat unes làmines il·lustrades amb ladescripció de jocs populars, un animalari (recull defauna i descripció de la mateixa en format de llibre),una biografia del personatge que inclou una entrevistaamb un escriptor que va conèixer Francesc de Borja

EL PROJECTE “AMOLLA’T” PREMIAT PER LACONSELLERIA D’EDUCACIÓ

Comissió de normalització

Moll, un llibre de receptes tradicionals mallorquines(que, a part de per les seves receptes, destaca per laseva forma de paella), un llibret d’instrumentsmusicals i un recull de fitxes del diccionari elaboradespels alumnes imitant les fetes per l’autor homenatjat.

ACTIVITATS DES DE LA COMISSIÓ DENARRATIVAQuant a les activitats promogudes per la Comissió deNarrativa i continuant amb la tradició d’anys anteriors,el centre ha dut a terme una sèrie d’activitatsrelacionades amb un escriptor proper, essent enguanyla figura de Francesc de Borja Moll l’escriptor elegit.El plat fort ha estat el III Concurs de Narrativa, queveu augmentar any rera any la participació. Així

mateix, dia 30 d’abriltambé s’ha dut a termeun Itinerari de Lecturaal llarg del qual esalumnes de tots elscursos han anat lleginta classe una de lesobres de l’ escriptor,en aquest cas, “Elsmeus primers vintanys“.

A C T I V I T A T SADREÇADES ATOTA LAC O M U N I T A TEDUCATIVA

Per últim, i en relació a les activitats adreçades a totala comunitat educativa, destaca la jornada de PortesObertes que s’ha realitzat al centre el passat dos demaig i a la qual s’han dut a terme els següents actes:· Exposició dels diferents treballs realitzats pelsalumnes (entre els que s’inclouen els realitzats ambmotiu dels Premis Francesc de Borja Moll).· Concert a càrrec d’alguns alumnes de quart d’ESO.· Conferència a càrrec de Josep A. Grimalt : “Francescde Borja Moll: una vida prodigiosa”.· Lliurament de premis III Concurs de NarrativaLiterària IES Santanyí.

A l’acte d’aquest vespre hi van assistir alumnes,familiars, professors i membres d’equips directiusd’altres centres escolars del nostre municipi a més

ACTUALITAT 13

PREMISTambé volem destacar tots elsparticipants ja que el nostre treballs’ha vist recompensat perl’adjudicació d’un dels cinc premisque s’atorgaven en la modalitat A,premi de 3000 euros compartitamb l’IES Joan Alcover i que s’hade destinar a l’adquisició dematerial per al centre.

40 ALUMNES DE L’INSTITUTPARTICIPEN AL CANGUR

Miquel Amengual, professor de matemàtiquesAlbert Grignano, 1r Batx. A

Aquest any és el tercer que l'I. E.S.Santanyí participa, amb deversquaranta alumnes, a la festa de lesmatemàtiques. El dia 2 de març esvaren unir més d'un miler de jovesd'arreu de les Illes i més d'un milió imig de joves europeus per celebrar elmateix dia i a la mateixa hora aquestafesta de les matemàtiques.Tots els participants a les provesCangur tenen una segona part de laseva festa on els serà lliurat eldiploma que acrediti la sevaparticipació, i aquells que haginobtingut la millor puntuació rebranels premis que diverses institucions iempreses han cedit per aquest fi.L'organització i la logística de lesproves Cangur a la nostra comunitatestan a càrrec de la Conselleriad'Educació i Cultura del Govern i delDepartament de Matemàtiques de laUIB El Cangur és una competició decaràcter obert, com el de les curses imaratons populars, en la qualparticipen des de campions olímpicsfins a esportistes esporàdics.

En aquest concurs, els alumnes debatxillerat i darrers cursos desecundària poden comprovar, en unmarc ludicofestiu, el grau de la sevadestresa per resoldre problemes(adequats al seu nivell escolar) decàlcul i de raonament.Aquesta competició fou inventada

per un professor australià i vapermetre un acostament a lesmatemàtiques des d'una perspectivalúdica i engrescadora. Més tard ungrup d'ensenyants francesos vaimportar aquesta idea des d'Austràliai, en homenatge als seus orígens, lavan batejar amb el nom de Cangur.

Solució al crucigrama

d’altres persones interessades enconèixer el nostre centre i el treballque realitzam.Aprofitam per donar el nostreagraïment a tots els assistents i ales persones que varen fer possibleque es dugués a terme aquestaactivitat.

VALORACIÓ DEL PROJECTELa valoració de tot aquest projecteha resultat molt positiva ja queuna activitat en la qual participatota la comunitat educativa ajuda acohesionar els grups i les personesque la formen, si bé té les sevesdificultats coordinar esforços iintentar complir els terminis fixats.Per altra part, quan al tema deltreball realitzat, senyalar que hasuposat un repte acostar unafigura emblemàtica del móncultural com és Francesc de BorjaMoll i convertir-la en unpersonatge més proper alsalumnes. Esperam haver-hoaconseguit.

ACTUALITAT14

El conflicte desencadenat a l'Iraq va mobilitzar un grapat d'alumnes i professors del centreque van idear una forma de protesta original, una vaga de zel o a la japonesa, en què escomprometeren a continuar la jornada lectiva de classes fins a l'endemà, amb què se sumarienun total de 31 hores d'estudi-protesta.

31 HORES PER LA PAU

Marga Plazas, Francisca Rigo i Marga Rigo, 1r Batx. A

Dilluns dia 31 de març al voltantd'uns quaranta alumnes de quartd'ESO i batxillerat i uns deuprofessors que estaven moltconscienciats de la necessitat de ques'aturés la guerra a l'Iraq, es van tancar31 hores a l'Institut de Santanyí permanifestar-se i reflexionar en contrade la guerra.Durant la setmana abans de latancada, els alumnes, amb l'ajudad'alguns professors, ens vampreocupar de deixar totes les cosesenllestides per a la tancada del dilluns.El dilluns es va complir l'horarinormal, de les vuit del matí a les tresdel migdia, encara que alguns alumnes

es van encarregar de fer els darrerspreparatius. Uns quants alumnes dequart d'ESO van fer una pancarta queva ser penjada defora de l'Institut i ungrup d'alumnes de batxillerat es vanpreocupar d'avisar la premsa. A lestres, després d'haver acabat les classes,el grup d'alumnes que havia dequedar a fer la tancada es va reunir alpati per a dinar i descansar un poc. Al

final vam ser més del que havíemprevist. Alguns companys a mesuraque pasava el dia i anaven veientl'entusiasme que teníem es van volerafegir a nosaltres i per això vanaprofitar el temps de dinar per anar acercar les seves coses i afegir-s'hi.Per l'horabaixa es varen organitzaruna sèrie d'activitats per reflexionarsobre els esdeveniments que havienprovocat el conflicte. Les classes vanser distintes i atractives, el temaprincipal era el rebuig a la guerrad'Iraq. A les quatre varen tornar acomençar les classes amb el següenthorari:A les 16:00h batxillerat: Religió. El

professor Guillem Rosselló ens vaexpressar la seva opinió en contra dela guerra, va ser molt aplaudit pelsseus alumnes.A les 16:00h 4t ESO: Informàtica. EnLluís Calatayud va explicar unprograma i després van fer un parelld'exercicis sobre el que els havienexplicat.A les 17:00h batxillerat: Informàtica

amb en Lluís Calatayud. El grup es vadividir en dos perquè no hi cabíemtots a l'Aula d'informàtica, per això ungrup va quedar a l'aula cercantinformació sobre la guerra a Interneti la resta va quedar al rebedorelaborant dues pancartes que van serpenjades defora de l'Institut.A les17:00h 4t ESO: Religió amb enGuillem Rosselló. Igual com als debatxillerat, Guillem va expressar laseva opinió sobre la guerra.A les18:00h: tant els alumnes de quartcom els de batxillerat ens vam aturara berenar, encara que hi va haver altragent que se va estimar més no berenari acabar les pancartes.A les 18:30h batxilerat: Castellà ambna Cati Mesquida. N'Iván i enSebastià Galmés de segon debatxillerat ens van llegir uns poemesamb gran entusiasme. Després vamdividir la classe en grups per a fer unpoema nosaltres i després el vamllegir en veu alta davant els altrescompanys.A les 18:30h 4t ESO: Alemany ambna Josefina Pedrol. Com que no totsfeien alemany vam repassar el quehavíem fet el primer any i sobretot elsva encuriosir saber els noms delsanimals en alemany.A les 19:30h batxillerat: Anglès ambna Francisca Roig. Vam mirar unvídeo en anglès.A les 19:30h 4t ESO: Matemàtiquesamb na Maria del Mar Rigo,principalment vam assajar el concertdel vespre.A les 20:30h batxillerat:Matemàtiques amb na Maria del MarRigo, encara que les matemàtiquessemblen avorrides, per a nosaltresaquesta hora va ser una de les mésentretingudes. La classe va consistir

ACTUALITAT 15

en fer set equips que havien derespondre a les activitats que ensplantejava la professora. Elsportaveus de cada equip es barallavenper sortir primer a la pissarra ja quecada resposta bé era punts per al'equip. Segons la dificultat de lapregunta valia més punts o menys,encara que hi va haver uns quantsequips que tenien aventatges perquè obé estaven formats per alumnes desegon de batxillerat o bé estavenasseguts devora la pissarra i quasisempre eren ells que responien.Però hi va haver una pregunta sobreel taulell d'escacs que ni els grups mésavantatjats van saber respondre, i amés la professora ens va deixar ambla intriga de la resposta. Ens agradariamolt saber la resposta, mestra!A les 20:30h 4t ESO: Anglès amb elcap d'estudis en Toni Rosselló, ambqui traduírem algunes cançons d'enJohn Lenon i Bob Dylan que vamtocar i cantar més tard al concert delvespre.A les 21:30h Sopar: tots els alumnes iprofessors ens vam reunir al hall del'institut per sopar i comentar lesclasses que havíem fet .Hi va haveralumnes que no es van conformaramb un simple entrepà i van dur unbon sopar.Una vegada amb la panxaplena vam tornar començar lesclasses.A les 22:30h batxillerat: debat contrala guerra. Els professors de CiènciesSocials, Rafel Bauçà, SebastiàBurguera i Toni Vidal entre d'altresvan ser els encarregats d'obrir i guiarel debat. Encara que al principi deldebat la gent no estava gairemotivada, al final el temps no vabastar perquè tothom expressàs laseva opinió. Ens va agradar molt quevenguessin molt de mestres i que totshi intervinguessin.A les 23:30h batxillerat: Economiaamb na Francisca Amorós. Vam llegiri comentar un retall de la premsasobre el neoliberalisme. D'altres ferenBiologia amb na Maria del MarTomàs.Vam anar al laboratori on vamposar unes mostres de bacteris

damunt unes plaques de petri.Seguidament les van tintar i col·locardamunt un portaobjectes per a poder-los observar amb el microscopi. EnToni Rigo no se'n va poder anar dellaboratori sense fer-se una foto ambl'esquelet. Esperam que la ensmostris!A les 23:30h 4t ESO: Orientació ambna Marga Caldentey. Van fer tresgrups, que havien de cercarinformació sobre les sortidesprofessionals que tenim desprésd'acabar quart d´ESO.23:30h 4t ESO: Debat amb elsprofessors de Ciències Socials.00:15h Concert dels alumnes de quartd'ESO.Ens vam reunir tots al hall, on abansde començar el concert es va fer uncercle en el qual al centre hi havia unaciri encès que simbolitzava la pau i esva llegir un manifest contra la guerra .Seguidament començà el concertguiat per la directora Francesca Suau iels instruments els alumnes de quartd'ESO. Després del concert ens vamreunir tots al voltant del piano i vamcantar algunes cançons. La música iles cançons reivindicatives de JohnLenon i Bob Dylan, entre d'altres,varen omplir gran part d'aquesta nitmàgica, plena de pau i entusiasme peraconseguir un món millor sense haverde recorrer a la violència.Les primeres hores de la matinadaforen les més dures, ja que mentre

alguns estudiants tenien energia peruna bona estona, volien cantar, ballar,jugar... d'altres estaven cansats detanta activitat i volien dormir el poctemps que quedava.Devers les quatre de la matinada elsllums de l'Institut es van apagarperquè els al·lots se n'anassin adormir, ja que al matí hi havia classes.El trispol de les aules va ser el nostrellit, encara que fos dur i fred, ensassegurava el descans després d'unanit de reivindicacions. Els professorsvan dormir com nosaltres al trispol dela sala de professors.N'Iván es va encarregar d'entrar a lesaules i no deixar-nos dormir ja que aell encara li quedaven moltes ganes dedivertir-se. Només alguns alumnesvan aconseguir dormir, i els que hovan aconseguir van dormir dueshores, com a molt.A les set ens vam aixecar per vestir-nos, berenar i deixar les aules en bonestat. La directiva ens va convidar aensaïmades, croissants, llet i sucs perberenar.A les vuit van començar les classesnormals fins a les tres, encara quealguns alumnes van aprofitar lesprimeres hores per anar al bar a fer uncafè per poder aguantar les hores queels quedaven.Agraïm a la directiva i als professorsque ens ajudassin a realitzar aquestatancada.Gràcies en nom de tots.

ACTUALITAT16

1r dia, 26 de febrerA la fi va arribar el viatge més esperat iencara que vam ésser catorze personesinclosos els professors que ens varenacompanyar (Xisca, Marga i Toni),estàvem tots amb una il.lusió d’anar aHolanda que desbordàvem alegria.Aquest seria el nostre darrer viatged’estudis. Després d’acomiadar-nos deles nostres famílies i amics vàrem posarrumb cap a l’aeroport. Allí un avióbastant modern (una anècdota és que elpersonal parlava en anglès i li vandemanar a Xisca què volia per beure iella tan tranquil.la va contestar: -no t’heentès res però jo vull una coca-cola) ensva dur fins a l’aeroport d’Amsterdam,que vàrem trobar molt gran ientretingut. Allà, un altre pic, Xisca vatenir un petit accident i quan treia elbitllet de metro, molt despistada, vacaure damunt una maleta i tothom es vaposar a riure, fins i tot ella. Vam anaramb metro fins a l’estació d’Amsterdamque té una bona panoràmica. Després,molt cansats, vàrem caminararrossegant les maletes per tots elscarrers d’aquella ciutat tan cosmopolitai liberal, fins arribar a un hotel moltfashion (si es pot dir hotel) amb unsquadres força curiosos. El que no

Memòries del viatge d’estudis de 2on de Batxillerat

AMSTERDAM, UNA CIUTAT AMB MOLTD’ENCANT...

Melina de Anta, 2on de Batxillerat

suportàvem d’aquest lloc era l’olor tanterrible i olorós a excrements. També, avegades, quan anaves pel carrer es podiapercebre l’olor a marihuana, tancaracterística d’aquest país. Com quearribàrem a la ciutat al capvespre (horade sopar allà) després de deixar lesmaletes vàrem anar a sopar a unrestaurant molt millor del que ensesperàvem i el menjar també va ser bo(pensant que no estàvem a ca nostra),però clar, era molt poca cosa. Al vesprevàrem fer una ruta per inspeccionar elscarrers on estàvem situats, vàrem entraral primer coffeeshop amb una grandiversitat d’herbes de totes les classes ies sentia música de Bob Marley.Després passarèm pel famós “barriorojo” i allà varen passar moltes cosesdivertides: un home (amo d’una casetaon les dones es prostitueixen) li va dir aXavi si volia entrar que ja feia un parellde dies que havia anat de client. Tothomes va posar a riure. Després vàremtrobar dues estàtues: una d’un elefantque pixava, que em va dutxar, i una altraen forma de penis. Aquest dia també vapassar una altra anècdota: mentreanàvem pel carrer un home que passavaper devora de na Xisca va intentarrobar-li la bossa però ell es va assustar

amb el crit que li va pegar. Quan vàremarribar a l’hotel alguns vàrem jugar acartes fins a altes hores de la nit.

2n dia, 2 de febrerDesprés de jeure’ns tard, vàrem haverd’aixecar-nos prest per fer el desdejuni al’hotel. Vàrem trobar que el menjarestava damunt d’una taula de billar queutilitzaven al vespre. No hi havia grandiversitat, però el que hi havia estava bé.Aquest dia vàrem anar a fer una voltapels peculiars i famosos canalsd’Amsterdam. L’aigua la vàrem trobarmolt bruta i els paisatges moltinteressants. A més el vaixell era forçaluxós. Pel camí ens vàrem fixar en unmitjà de transport que no havíem vistmai: com un cercle molt gros i ambpedal per tots costats. També vàremveure la imatge característica de moltesbicicletes aparcades una devora l’altra.Quan vàrem baixar anàrem a fer unavolta pel mercat de les flors on hi hamolts de souvenirs i llocs on es podencomprar plantes, flors i bulbs. Altramvia ens vàrem trobar amb unsal·lots marroquins bastant xerradorsque ens feien creure que eren d’Itàlia ique nosaltres no ens n’adonàvem. Allàtambé ens vàrem trobar amb un home iel seu fill que eren de Cuba i vàremparlar amb ells (una de les coses en lesquals ens vàrem fixar va ser que és unaciutat amb gent de totes nacionalitats)També vàrem anar a un mercat de roba.Els al·lots no ens varen esperar i ensvaren avisar d’on havíem d’anar amenjar. Per trobar-los vàrem fer moltesvoltes fins que arribàrem a una espècied’hamburgueseria. Mentrestant, elsprofessors estaven menjant un bonmenú a un restaurant. Allà ens vàremtrobar amb un al.lot de la nostra edatque ja anava gat i parlava amb uns delsnostres.Després de tot això, a la tarda vàremagafar el metro (on ens sorprengué unal·lot que anava amb una vestimentamolt inusual: duia un hàbit de capellàamb una camisa amb mànigues de

L’Amsterdam Arena. Camp de fubol de l’Ajax.

ACTUALIDAD 17

volants i el cabell era llarg, llis amb unacoa. A més duia unes botes de ferrofortes) per anar al camp de l’Ajax (moltdesitjat per un parell de persones) i a lafi vàrem entrar tots. Va ser una passadaperquè era molt gran i modern i hi haviaun espai molt ampli amb tendesenormes. Vàrem tenir un guia que ensparlava en anglès i deia coses que nos’entenien. Aquest home ens feia moltagràcia perquè sempre que parlavaestrenyia els seus dos llavis i feia unacosa estranya amb la boca. Ens va sabergreu que justament el dia anteriorhavien jugat un partit, l’Ajax contral’Arsenal encara que nosaltres al mancovàrem rebre una bandereta i vàrem tenirl’oportunitat de veure un camp moltbrut de paperetes i una gespa coberta deterra. Com que es va fer tard vam haverde tornar per sopar, aquesta vegada jano era tan bo com altres vegades. Elvespre, tot cercant una discoteca ens hivàrem passar molta d’estona. Finalmentno vàrem trobar-ne cap que nodemanàs el carnet, així que una altravegada vàrem anar a un coffeshop.

3r dia, 28 de febrerEl primer que vàrem fer després deberenar va ser anar a l’estació perinformar-nos d’excursions que podíemfer. Després d’una llarga estona vamagafar un bus amb un guia rumb cap aMarken, un petit típic port pesquer ambquatre cases. Al bus el guia ensexplicava els llocs més importants peron passàvem. Aquest va ser moltamable parlant-nos en castellà, però elpobret es va embullar, amb tantesllengües que havia de parlar. Desprésd’un llarg viatge, arribàrem a Marken,que ens va agradar molt pels seusmeravellosos paisatges. Allà vàremcomprar detalls i ens vàrem fer fotos.Però teníem molt poc temps perquèdesprés vàrem anar a un altre poblemolt similar: Vollendam. D’aquest llocens va impactar que la mar estavagelada. Sandra i jo vàrem ser lesprimeres en trepijar-lo encara quesabíem que qualque pic ens podíemenfonsar però, com que les gavines hofeien... Vàrem aprofitar en fer-nos fotosi després molta més gent es va apuntara fer el mateix. Abans d’acabar ambl’excursió programada ens van dur a

una fàbrica de formatge per mostrar-nos com el fan, per poder tastar-ne unsquants de diverses classes i com que ensvan agradar en vàrem comprar. Quanvàrem arribar a l’estació d’Amsterdamvàrem anar a una altra hamburgueseriaon l’home que les feia duia una tireta ala mà i a més tocava un moix abans defer les hamburgueses, sense rentar-se lesmans. Aquest fet va fer-nos oi i la gentja no va poder acabar-se el seu menjar.Quan vàrem acabar vam decidir anar almuseu de Van Gogh (menys Xisca quese va estimar més anar a un altremuseu). No va ser com esperàvem però,almanco podem dir que hem estat allà.Després de sopar fent voltes perAmsterdam ens va passar una cosadivertida: vàrem veure un coffeeshopde bon aspecte, gran, amb llums,etc.Ens pensàvem que era de dos pisos iquasi tots vàrem anar allà però el quevàrem trobar eren els banys. Que espensaria la gent que els van veure? Aixíque vàrem trobar un altre lloc forçaconfortable i vàrem romandre allà perno passar fred perquè estàvem gelats. Ana Magda no li varen donar el Redbullque havia comanat. La cambrera deiaque l’havia duit i, a més, justament hihavia un Redbull buit dels clients quehavien estat abans de nosaltres.Finalment na Magda es va poder beureamb ganes el seu Redbull.

4rt dia, 1 de marçAl matí estàvem molt cansats i teníemmolta de son, però això no ens vaimpedir aprofitar la nostra estància allài vàrem anar d’excursió a una ciutatfamosa per les seves ceràmiques: Delf.Quan arribàrem vàrem prendre unscafelets i sandwiches a un restaurantantic però acollidor. Aquest dia allà secelebraven els carnavals i encara que noestiguéssim al nostre poble, vàremveure carrosses i gent disfressada.Vàrem anar de tendes, però abansvàrem pujar a una església molt alta, detres-cents setanta-dos esglaons nomésper veure un paisatge de tota la ciutat ifer-nos fotos. Aquest exercici ens vadeixar a tots esgotats, però amb ganesde continuar la visita. A aquest carnavalens llançaven llepolies. Hi havia fins itot els que ens volien pintar la cara.Vàrem dinar tots a un Mc Donalds

(d’hamburgueses dinàrem sempre!).A la tarda, a Amsterdam, els profes ensvàrem deixar fer el que volguéssim ialguns varen anar al museu demarihuana, on es podia veure els tipusque hi havia de plantes, l’explicació de laseva història, etc. Uns altres varen anaral museu de Madame Tussoe on hihavia en figures de cera molts defamosos: cantants, esportistes, actors iactrius, fins arribar a la gent mésimportant.Després de sopar i fer una volta vàremquedar tots a l’hotel. Vam decidir anar auna discoteca on no demanàven elcarnet! Es deia Cafè Meander i tocavenmúsica en directe i hi havia de cambrersuns al·lots que estaven molt bé, els qualsvaren posar per nosaltres per fer-losfotos. Havíem de pagar per qualsevolcosa: el bany, els guarda-robes, etc.Després vàrem anar a una altradiscoteca, però hi havia moltíssima genti feia molta calor. Quan ens vàremtrobar tots vàrem decidir d’anar a unaltre lloc però justament es va posar aploure. Així i tot, alguns vàren anar auna discoteca coneguda i uns altresvaren anar a l’hotel.

5è i darrer dia, 2 de marçAvui, darrer dia, ens feia molta llàstimahaver de tornar, però no ens quedavaaltre remei ja que de doblers anàvemmolt justs. Aquest dia vàrem haver defer les maletes i deixar-les en unahabitació. Després vàrem tenir tempsper anar a fer voltes i comprar els últimsregals. Cadascú va menjar on va voler ivam quedar a una hora a l’hotel peragafar les maletes, dirigir-nos cap al’estació i agafar el metro cap al’aeroport. Allí mentre passàvem laseguretat varen parar na Sandra perquèduia uns regals de metall i després enSebas. Ell va ser el protagonista del fetde l’avió.Damunt del seu seient li vancaure gotes d’aigua i li va dir a l’hostessade vol: “-Excuse me, it’s raining”.Finalment vam arribar a l’aeroport dePalma i tots confiàvem en el bus queens esperava perquè l’havíem avisat elprimer dia, però, s’havia pensat quetornàvem al matí no al capvespre. Persort, amb els móbils vàrem avisar elconductor i, en menys d’una hora vamser a l’institut.

ACTUALITAT18

ELS ALUMNES DE QUART D'ESO VIATGEN AANDALUSIA

Diari del Viatge (del 7 al 13 d'abril)

EL PRIMER DIA ens dirigírem cap a Sevilla.Sortírem de l'institiut en direcció a l'areoport molt prest.El vol va ser molt agradable.En arribar a Granada vam agafar un autobús per arribar aSevilla, que era on començava l'aventura.Al principi ens van dur a un hotel, però allà ens van dirque ens havíem equivocat de lloc i que havíem d'anar alcomplexe rural de l'hotel. En arribar ens vam endur unagran decepció, ja que no era allò l'idea que nosaltresteníem.Després de dinar al complexe ens vam dirigir cap a Sevillacapital. Allà ens van donar permís per visitar le cuitatlliurament, però a les 19:00 h haviem d'estar a la Torre delOro per tornar al complexe rural.Aquell va ser un dia dels més calurosos.EL SEGON DIA vam anar a a IslaMágica, que es un parc temàtic deSevilla.Aquell va ser un dia dels més divertits, jaque pujàrem a totes les atraccions. Perdescgràcia a les 19:30 vàrem haver deanar al complexe. Ens vam dutxar, vamsopar i després ens vam divertir moltfent festa plegats.EL TERCER DIA tornàrem a anarcap a Sevilla, aquesta vegada perconeixer-la millor ja que teníem méstemps. Aquell dia vam dinar de tapes, jaque són molt típiques d'allà.El vespre vam fer el mateix que els altresdos dies.EL QUART DIA vam anar a Córdovaallà vam anar a visitar la Mezquita.Al vespre vam anar a Sevilla, però noens vam deixar entrar a cap discoteca, ni

Maria Francisca Moya, Margalida Alemany i Miquel Salom, 4 rt ESO

a cap pub. Així que vam entrar dins un bar.EL CINQUÈ DIA ens vam dirigir cap a Granada. El capd'un llarg viatge de tres hores de durada vam arribar al'hotel Torreón, on vàrem dinar i després vam anar avisitar l'Alhambra, on vam estar fins a les 20:00h perpoder-la visitar tota ja que és molt gran.El vespre els que van voler sortir ho van poder fer, mentreque els altres quedaren a descansar a l'hotel.EL SISÈ DIA, el dematí, vam anar a visitar Granadacapital, que aquesta es molt bonica, ja que té uns carrersmolt estrets.L'horabaixa vam quedar a l'hotel a descansar i el vesprevam fer el mateix.EL SETÈ DIA ja era el darrer i tots estavem trists perquèja s'acabava, però també estavem cansats.Ens dirigírem a l'aeroport, que estava aprop de l'hotel, pertornar cap a Mallorca.

ACTUALITAT 19

ESTUDIANTS NORUECS VISITEN L'INSTITUTMelanie Orell 1r Batx. A

Un grup d'estudiants de l'illaNoruega de Rennesoy va visitarl'institut el passat trenta d'abril.Volien saber com era, ja que veniende viatge d'estudis a Mallorca i volienconèixer com eren les nostrestradicions, costums i com ensorganitzàvem.Es posaren en contacte amb elprofessor d'anglès Toni Rosselló ivan decidir entre tots que vendrien avisitar-nos un dia a l'institut.Vàrem preparar, entre els alumnes deprimer de batxillerat, uns mapes deSantanyí perquè es guiassin un poc iper mostrar-los el poble.A les 8:30h varen arribar a l'IESSANTANYÍ. Eren quaranta-vuitalumnes, dos professors, unorientador i cinc pares. Nosaltres elsesperàvem a la biblioteca de l'instituti allà en Toni Rosselló va començar afer les presentacions, vàrem notarque estava un poc nerviós ja que erala primera vegada que venia gentd'un altre institut, érem molta gent iallà feia calor.Ens varen regalar uns mapes persaber on vivien i una espècie de trollque creim que és un símbol per alsnoruecs.

A les 9:00h sortírem defora i ensvàrem organitzar en grups de cinc,mesclats, i vàrem partir cap el centrede Santanyí per mostrar-los el poble.Vàrem anar primer a l'Església on enJoan Sbert va tocar unes cançonsamb l'orgue i crec que als noruecs noels va agradar gaire.Quan va acabar, vam mostrar-los SaPorta Murada, S'Aljub, l'Ajuntamenti finalment vàrem fer voltes pelmercat. Vaig sentir dir a un delsestudiants que a Noruega tenenmercats i que només venen fruita.Aquí varen veure com els nostres

mercats són diferents.A les 11:05h vàrem arribar a l'instituti vàrem anar al pavelló perquè naCatalina Genovart tenia preparadauna sessió amb parelles de ball desaló. Va ser molt interessant perquèaixí ens vàrem conèixer més. A les12:30h, els nins varen jugar un partitde bàsquet que va ser molt divertit ivàrem riure molt!Finalment, unes alumnes norueguesvaren representar un ball per tots.Devers les 13:15 vàrem anar al hallde l'entrada i hi havia coquesmallorquines i begudes per tots.Semblava que els va agradar perquèno en va quedar res.A les 14:30 anàrem tots a Cala d'Oral restaurant Aquamarina a dinar.Allà va ser on tots ens acabàrem deconèixer, ja que tots estàvemmesclats. Va ser divertit perquèalguns de nosaltres no sabíem que dirper relacionar-nos amb ells, ja quealguns no entenien gaire el que deien.Vàrem acabar de dinar sobre les16:30h i tots se n'anaven a dutxar-sea l'hotel on s'hostatjaven, però vàremquedar amb ells per sortir alcapvespre i ens ho passarem molt bé.Va ser una experiència nova, ensagradaria anar a Noruega a visitar-losl'any que ve si feim un viatged'estudis.

20 ACTUALITAT

Joves de Mallorca per la Llengua

MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2003Avui 3 de maig de 2003, Santanyi reb la Flama de laLlengua en el seu recorregut per Mallorca. Ens afegimd'aquesta manera a la festa i a la reivindicació del'idioma propi dels mallorquins i mallorquines. Volemque recuperi un ús normal a tots els àmbits. És peraixò que els Joves de Mallorca per la Llengua,juntament amb una àmplia presència del movimentassociatiu de la nostra terra, hem organitzat aquestCorrellengua.

Demanam a la Unió Europea que la llengua catalana,parlada per onze milions d'europeus, sigui reconegudaa tots els efectes com a idioma oficial de lesinstitucions comunitàries.

Demanam a l'Estat Espanyol que garanteixi el dret detots els ciutadans a poder fer servir la seva llengua atots els àmbits sense discriminacions. Per això exigima les institucions espanyoles que anul·lin les més decent disposicions legals que limiten i discriminen l'úsde la llengua catalana.

Demanam a les institucions de les Illes Balears(Parlament, Govern i consells insulars), que continuïnliderant el procés de normalització lingüística. Per aixòels exigim que augmentin els recursos econòmicsdestinats al foment de la llengua catalana, quepotenciïn l'existència de mitjans de comunicaciópúblics en català i que facin possible que el sistemaeducatiu de les Illes Balears funcioni íntegrament encatalà.

Demanam als ajuntaments, que són l'administració

més propera als ciutadans, que s'impliquin activamenten el foment de la llengua, creant mecanismesd'integració de la població nouvinguda.

Demanam als catalanoparlants que mantenguin unaactitud reivindicativa davant les institucions i que facinservir la llengua catalana sempre i arreu, des del seulloc de feina fins al lleure, en tots els aspectes de laseva vida.

Demanam als no catalanoparlants que viuen aMallorca que aprenguin i facin servir la llenguacatalana, i que la considerin part del seu bagatgecultural. Conèixer el català eixemplarà els seushoritzons culturals i els ajudarà a identificar-se amb lasocietat on viuen.

Demanam a les institucions i a la societat civil deSantanyí, que facin un esforç especial per conservar ienriquir el tresor de la nostra llengua. Que el català deMallorca sigui el referent de qualsevol acte omanifestació oral i escrita. Que sigui el mitjàd'expressió habitual a l'Ajuntament, a les escoles, al'Església i a les associacions ciutadanes. Queencapçali, per sistema, els comunicats, les propagandeso les retolacions de les nostres indústries i comerços

Convocam tothom a assistir a la IX Diada per laLlengua i l'Autogovern organitzada per l'Obra CulturalBalear, que tendrà lloc el dissabte dia 10 de maig a les18 hores a la Plaça Major de Palma.

El Correllengua és una cursa derelleus en la què els corredorstravessen els distints pobles deMallorca portant la flama de lallengua. Els organitzadors van serJoves de Mallorca per la Llengua.L´activitat es va realitzar del dos aldeu de maig. L´objectiu era fer unacrida a les institucions públiques i a lasocietat civil perque facin feina per lanormalització de la llengua catalana.Per travessar ràpidament l´illa es vanfer dues columnes que van partir el

EL CORRELLENGUA ARRIBA A SANTANYÍGuillem Nadal, 1er Batx. A

dos de Maig de Lluc: la MossènAlcover (que va recórrer el Llevant iel Migjorn de Mallorca) i la francescde Borja Moll (que va recórrer elNord, el Pla i el Raiguer). Varenprendre el nom dels il.lustreslingüistes autors del diccionari"Català-Valencià-Balear".El Correllengua ja s´havia realitzat enaltres ocasions, el 1995, 1996, 1999,però l´edició d´enguant va superarles altres ja que hi va haver una majorparticipació.

CREACIÓ 21

E N un mónOn no hi ha

p Au segura,La violènciaApareix en forma

de Guerra on unm Unt de gent

innoc Ent moriràa causa de les a Rmes i bombardejos,

deixant el seu co R destroçati la família Abandonada.

Sempre viure feliçosIgualtat en el món

Absència de poders

Llibertat de tothomAmor entre tothom

Perquè fer la guerra?Amant la gent del mónUnits per una bona causa

Alessa Magnasco, Alexandra Rigo, Toni Grignano,Albert Grignano, Pep del Rio, Melanie Orell, 1r.Batx. A

Lucia Corcuera, Sandra Martín, Maria Barceló,Melina de Anta, 2n. Batx.

Vladimira Peycheva, 1r. ESO B

ECOLOGIA22

Avui dia les coses que s’han anat practicant al llarg del tempsarriben a desaparéixer i per desgràcia la caça n’és un exemple.Però crec que el motiu principal d’aquest fenòmen, a part del’aparició de noves maneres d’entreteniment, és la fortaurbanització que està patint Mallorca des de no fa gairetemps. A més, el caçador es veu obligat, amb tristesa, a veurecom la seva zona de caça preferida en què ell havia passatunes bones jornades ara és invadida, primer per unesenormes màquines, llavors per un enorme forat, tot seguit peruna enorme estructura i finalment per una gegantesca casaquasi sempre habitada per un malsofrit d’alemany, que nodeixa que s’acostin a la seva mansió ni a mig quilòmetre a larodona quant el límit establert per la llei és de cent metres apartir de la darrera construcció i si hi ha una casa devora l’altrai cent metres per a cada una. Per caçar quasi no queda res, iaixò no només efecta als caçadors, també causa un granimpacte ecològic i estètic.Per altra part, el caçador des de sempre ha tengut una malaimatge, com a assassí i un explotador sense escrúpols de lanatura. El caçador responsable i que sap respectar les vedes ésel millor ecologista i protector del camp. Qui es preocupariade conservar la nostra fauna? Si no és el caçador, qui éspreocupa de dur a terme amollades de perdius. I, qui és el quees preocupa d’aturar la mixomatosi, que es la malaltia queafecta més greument al conills, si no és el caçador? I qui és queencara es preocupa de sembrar un poc si no és el caçador o

EL FUTUR DE LA CAÇA A MALLORCAAndreu Julià, 3r ESO B

algun pastor que encara té algun animal que alimentar? Totaixò i molt més, la gent que critica els caçadors no ho veu i,abans de criticar han de saber per què critiquen.I encara que no ho cregueu, el caçador és un gran amant dela natura, i de vegades fan la pregunta de: i si t’agraden tant elsanimals, com és que també t’agrada la caça? I la respostad’això és molt sencilla perquè la caça no consisteix a sortir alcamp i començar a disparar a tot el que es mogui, ni tampocvenir sempre amb la taleca plena; és molt més que això. És elhaver de sofrir per aconseguir una peça, caminant esperantveure una perdiu, una llebre, o un conill que s’aixequin del seullit per quant durant la seva correguda el caçador encarantl’escopeta cap al desafortunat animal dispara el gallet. Desprésd’això ja tot està en mans de la sort, de la punteria del caçadori, devegades cau i moltes vegades, no. Però el bon caçador nos’ha d’enfadar si no mata la peça, ni tampoc li ha de ser unafont de decepció ni de burla. Sé de caçadors que pagarienperquè l’animal que han mort, un pic a dins la mà, tornàs a lavida.Però, ara, gràcies als cursos adreçats als joves caçadors cadavegada es van fent nous caçadors. Crec que no se’n fan méspel pànic que hi ha ara cap a les armes, i crec que és mésperillosa una moto que no una arma de caça perquèd’accidents de moto cada any es moren moltes persones iamb accidents de caça l’any passat només va haver-hi un morta Menorca.

col·laborin entre si fent un GNU/LINUX de cada vegada mésfort i competitiu. Diuen que dos pensen més que un, malgrataquest sigui en Bill Gates. Bàsicament aquests són els principalsavantatges, molt de passada.GNU/LINUX també té els seus inconvenients. El principal és laseva poca difusió, la qual ens pot provocar que molts deprogrames, jocs, aplicacions... no hi siguin compatibles, cal dir quede cada vegada això és menys freqüent gràcies al treball de tots elsseus cooperadors. El principal avantatge de MS WINDOWS ésla seva gran difusió a tot el món de manera que no tindràsproblemes de compatibilitat de software. Un inconvenientrealment greu és que l’usuari no té control de la configuració delsistema ja que queda tot encriptat dins el nucli del S.O. o en elregistre (REGEDIT), això fa que no puguis comprendre ambfacilitat com funciona un sistema operatiu cosa que ambGNU/LINUX és relativament fàcil, un altre inconvenient són els

preus abusius que imposa MICROSOFT. Aquests són elsinconvenients bàsics. Un inconvenient que tenen ambdóssistemes és que es pengen, el software no és ni de bon trosperfecte.Esper que aquesta introducció al món de GNU/LINUX serveixiper donar a conèixer aquest S.O., que és una opció tan competitivao més que el MS WINDOWS, també esper en pròxims articlespoder explicar com aconseguir el S.O. de GNU/LINUX i donara conèixer les seves diferents versions. De totes maneres pels mésimpacients és poden baixar les isos de moltes de les versionsd’aquest sistema operatiu en aquestes direccions:http://www.linuxiso.orghttp://www.rediris.comI per a més informació es poden visitar les següents webs:http://www.es.gnu.orghttp://www.cat-linux.com

Ve de la pàgina següent

INFORMÀTICA 23

Actualment hi ha molts d’informàtics quees demanen quin dels sistemes operatiusque tenen a la seva disposició és la milloropció, o la més recomanada per emprar.Normalment es solen plantejar duesopcions, aquestes són GNU/LINUX iMICROSOFT WINDOWS. La segonaopció és la més coneguda ja que fins i totgent que no empra ordinadors (cada copmés poca) sap que WINDOWS o MSWINDOWS és un sistema operatiu, finsi tot d’aquests n’hi ha que pensen que n’ésl’únic. Ara bé, no perquè WINDOWSsigui l’opció més emprada o conegudavol dir que aquesta sigui la millor.Darrerament molts usuaris avançats ésdecanten per a l’opció de GNU/LINUX.Aquests ja són un grup molt nombrós ien creixement continu. El queGNU/LINUX no sigui conegut oemprat per usuaris mésinexperts és degutevidentment perquè quanqualsevol persona va acomprar un ordinador a unatenda d’informàtica, o a unhipermercat... els sistema operatiu que livendrà instal·lat de manerapredeterminada serà un sistema operatiude MICROSOFT amb quasi totalseguretat, tot i que ara ja es comencen aveure ordinadors en grans magatzemsamb un sistema GNU/LINUX instal·lat,tot i així, el nombre d’aquestes ofertes ésinsignificant en comparació amb les altres.A més tots els cursets per a usuaris novellsés fan emprant la plataforma deWINDOWS i les seves aplicacions comMICROSOFT OFFICE, si una personavolgués aprendre a emprarGNU/LINUX hauria de fer un cursetposterior, cosa que molta de gent creuinnecessària ja que a ells WINDOWS elshi funciona correctament, ara bé hi hamolta de gent que canvia d’opinió desprésd’haver provat GNU/LINUX.Tot i que la història de MICROSOFTWINDOWS és tan interessant com la deGNU/LINUX crec més necessariexplicar de manera resumida la història de

LINUX VS. WINDOWSJoan Sebastià Vidal, 3r ESO B

GNU/LINUX ja que, essent menysconegut aquest S.O., coneixent la sevahistòria podríem aclarir un parelld’aspectes que poden confondre la gentque no hi està familiaritzada. Und’aquests aspectes, el més corrent és el desi GNU/LINUX és una cosa diferent alque la gent anomena LINUX, doncs noés una cosa diferent, quan es diu LINUXs’està xerrant del mateix queGNU/LINUX. Per entendre perquè ésmolt més adequat anomenar-lo pel nomde GNU/LINUX convé començarexplicant la història i el significat deLINUX i de GNU. LINUX, inicialment,és el fruit d’un treball de programació

Passa la pàgina anterior

desenvolupar un sistema operatiu UNIX-like, és a dir, similar als sistemes UNIX del’època, anomenat HURD ( “Hird ofUnix-Replacing Daemons” on HIRDsignifica “Hurd of Interfaces RepresentingDepth”) amb la particularitat de que seriadesenvolupat baix el termes de FreeSoftware (Aplicacions informàtiqueslliures). El que és molt interessant és quemalgrat els intents de realitzar un UNIXlliure per part de GNU des de 1984, pel1991 es troben encara en ple disseny delseu sistema HURD. Per altra part, enaquestes dates GNU ja ha desenvolupatuna grandíssima quantitat d’aplicacionslliures disponibles en codi font i que són

disponibles a Internet . Per una altrepart Linux és tan sols un nucli de S.O.orfe, que ha aconseguit utilitzar moltes

de les aplicacions GNU. Desprésde que Linus decidí que el

codi del nucli del seu S.O. tambées distribuiria sota els termes de la

llicència GNU, era una qüestió deconveniència el sorgiment

d’una plataforma mixta el corde la qual fos el nucli LINUX,

però que la resta fos fruit del treball deGNU. Per això s’ha d’emprar el termeGNU/LINUX i no LINUX a soles. Elsprincipals avantatges de Linux són: quepots mirar per dintre del S.O., modificartot el modificable i tenir accés de primeramà a tot allò que s’amaga tant davall comdamunt d’un S.O. sense accedir a obscurstrucs ni característiques no documentades(coses molt habituals ambMICROSOFT). Un altre avantatge, desdel meu punt de vista, és que siguisoftware lliure, que no vol dir gratuït sinóque si tu obtens una còpia en pots fertantes com vulguis i d’aquestes en pots ferel que vulguis: regalar-les, vendre-les,modificar-les... Només has de compliruna condició: deixar ben clar al qui lidonis, venguis... que pot fer el mateix quehas fet tu i que si te demana el codi fonthauràs de facilitar-lo. El que el codi siguiobert fa que informàtics de tot el món

d’un jove anomenat Linus Torvalds queen el 1991 mentre estudiava a la universitatde Hèlsinki decidí realitzar la seva “versiómillorada” del sistema operatiu que ellemprava habitualment: MINIX.D’aquesta manera va obtindre el que esdenomina un kernel, o nucli, que és el corde tot S.O.. A partir de la primera versióoperativa d’aquest kernel es varen unir aLinus Torvalds una gran quantitat de gentque va oferir millores i incrementà lafuncionalitat del ja esmentat nucli. Dellavors ençà, el desenvolupament d’unkernel de GNU/LINUX és un treballrealitzat per moltíssimes persones en tot elmón i supervisat per Linus. MINIX eraun S.O. basat en els sistemes UNIX en elsque l’autor (Andrew Tanenbaum)treballava com a desenvolupador. Per unaaltra banda el projecte GNU (acrònimrecursiu que correspon a “GNU is NotUnix”) va néixer el 1984 dirigit perRichard M. Stallman amb la finalitat de

REPORTATGE24

“EL TURISTA D’AQUÍ CERCA SOL I PLATJA”

P-Per què la temporada turística hacomençat tan fluixa?R-Hi ha tres causes principals. Laprimera, la crisi econòmica que estàatrevassant Alemanya. En el primertrimestre d’aquest any tot apunta queAlemanya se’n va cap a una recessió, jaque han baixat un 0’2%. Per tant, hi hamolta gent que no fa feina, hi ha moltd’atur... I els pocs diners que guanyens’estimen més guardar-los que gastar-los per anar de viatge.En segon lloc, des del govern de lesIlles Balears s’ha donat la sensació capl’exterior que no volem més turistes iaixo ha fet que es creàs una malaimpressió de les Illes. També s’acusa alsturistes que ocupen territori,gasten aigua, generen fems...A mésla premsa alemanya ha exagerat iha fet demagogia amb aquesttema, fins a un punt que elsalemanys es pensen que no lesvolem perquè en tenim suficients.Un altre factor va ser la creació del’ecotaxa que es va fer en unmoment molt dolent. Si l’ecotaxas’hagués creat en un altre moment nohagués estat tan impactant com ara.En particular, a la nostra zona, el motiuprincipal de la crisi és la crisi alemanya,ja que es pot dir que el tursimed’aquesta zona és cent per centalemany.P-I la guerra, no ha influït en elrecés turístic?R-La guerra va influir durant unperiode de temps. Aquelles tres o

RADIOGRAFIA AL TURISME DEL MUNICIPI

Per tal de conèixer quines són les expectatives davant de la nova temporada turística al nostre municipi enshem posat en contacte amb tres persones representatives d’aquest món. Elles són, els presidents de lesassociacions d’hoteleria de Cala Figuera i Cala Santanyí i de Cala d’Or. També hem parlat amb unapropietària d’establiments turístics. Tots coincideixen que la causa principal de la crisi que actualment espateix és la crisi econòmica alemanya. En segon lloc apunten la negativa imatge que ha provocat l’impostde la ecotaxa en els països europeus. Per altra costat, es reclama un esforç per part de l’Ajuntament permillorar la imatge de la zona mitjançant plans d’embelliment, de neteja i de vigilància policial.

SALVADOR ESCALAS, president de l’Associació d’Hoteleria de Cala Figuera i Cala Santanyí

Margalida Rigo, Marga Plazas i Francisca Rigo, 1er Batx. Aquatre setmanes d’incertesa en què nose sabia si comançaria la guerra o no,però tot indicava que sí, la gentesperava a veure el que passava.La guerra va ser curta i per això elperiode deflactor negatiu de la guerrava ser curt i va afectar els països delvoltant d’Iraq, com per exempleTurquia, Egipte...A les Illes es pensava que la guerra fariaque la gent no viatjàs a aquests països, iper tant la gent veu les Illes com un llocde refugi, per la llunyania d’Iraq. Peròaixò no va ser així, perquè la gent no vaviatjar ni a aquests països ni a les Illes.Potser que la guerra influís el tempsque va durar, però ara no.

R-El tipus de turisme que ve a CalaFiguera sol ser un turisme més juvenilque familiar, ja que aquests no els faperesa desplaçar-se i solen fer més vidanocturna que diurna. Hi ha vuit-milturistes i quasi tots son alemanys. Elsjoves, les donen a casa seva els dinerscomptats, i amb aquests han de pasarles vacances i s’han de conformar.P-Segons els experts cada vegadamés el turisme que ve va més aapartaments que a hotels, que enpensau d’aixo?R-La taxa d’ocupació dels nostreshotels es baixa, en canvi l’aeroport téles mateixes dades i xifres d’entradad’estrangers, fins i tot alguns mesos

supera les taxes. Això vol dir queestà entrant més gent a l’illa peromenys als hotels. Els estrangerscompren terrenys i fan cases inomés venen cinc o sis vegades al’any, però també venen els seusfamiliars i els ocupen. Això fa el fluxgran a l’aeroport. Abans aixòpassava, i els hotels tenien més gent.P-Què en pensau del turista

espanyol?R-Els espanyols tenen un poderadquisitiu més gran que els alemanys, iquan van de viatge gasten molt mésque els alemanys. Nosaltres sortim deviatge al juliol i l’agost i els alemanystenen les vacances escalonades. En elshotels no podem tenir obert tot l’any, jaque no podem mesclar turistesespanyols i estrangers perque elsconstums són diferents.

P-Per què la gent no ve a CalaFiguera?R-El problema que té Cala Figuera ésque no té plaja. Per anar-hi t’has dedesplaçar a peu o en cotxe. La gent,quan va a les agències de viatge, elprimer que demana es la distància quehi ha del seu hotel a la platja, ja quevenen cercant sol i platja.P-Quin és el perfil del turista que vea Cala Figuera?

REPORTATGE 25

“EL TURISTA CERCA APARTAMENTS AMB ESPAISNATURALS I INSTAL·LACIONS ESPORTIVES”

MATIAS BARCELÓ, president de l’Associació d’Hoteleria de Cala d’Or

Alessa Magnasco i Melanie Orell, 1er Batx. A

*Resum de l’entrevista realitzadaLa temporada turística ha començat molt fluixa a causa de molts factors:primer, per la crisi que hi ha a Alemanya i, segon, per la guerra i per la crisid’Irak. Però el més important per a nosaltres és l’economia alemanya queestà molt fotuda i això és el que més ha afectat el turisme amb unarecessió tècnica.La crisi econòmica ha estat un factor decisiu a Alemanya, ja que té moltd’atur i perquè ells aquí, a Mallorca, són els que més consumeixen, vas ala platja i estan en la platja, vas al restaurant i son allà. Ara, quan no hi sónels anyoram ja que són els que, en certa manera, ens proporcionen lanostra qualitat de vida.L’ecotaxa és un altre factor que ha perjudicat, però no és el motiu pel qualno venguin turistes, és un motiu afegit . Jo supós que l’ecotaxa ben entesadeu tenir bons beneficis, el que pasa és que ha estat un instrument polític.Si hagués estat un instrument ecològic hauria estat molt bé. És que aixòque s’hagi de cobrar a l’hotel l’ecotaxa està molt malament.S’hauria de

cobrar a l’agència de viatges o en comprar el billet,...Pel que fa als apartaments, cada vegada tenen més pràcticaturística. L’espai es més ample, les instalacions exteriors solenser millors que les d’hotel, hi ha més jardí, espais naturals,instal.lacions esportives... Això és el que cerca el turista, mésque estar en una habiatació tancat i per això els apartamentstenen un avantatge més elevat. També poden triar a fer-se elmenjar o anar a cercar-lo al restaurant de l’apartahotel, la qualcosa és un avantatge per als clients ja que no depenen d’unhorari en concret.Si haguérem de fer una descripció del turista que ve aquí, aMallorca, aquest seria d’una mitjana edat compresa entre 30-40anys amb un o dos fills i amb una situació econòmica mitjanaque li permet consumir sense problemes. En canvi, hi haescassesa de turistes espanyols ja que són molt cojunturals,venen els caps de setmana i en alguna altra ocasió.

“ELS TURISTES D’AQUÍ NO COMPREN REGALS”

MARIA FERRANDO, propietària d’establiments turístics

Joan Toni Garduño, 1er Batx. A

HOSTALP-Com veis la temporada de cara a l´estiu?R-Hi ha molt poques reserves. La gent espera al darrermoment per a comprar un viatge i venir cap aquí. Depèn decom tenguin la feina o si fa mal temps pel seu país. A més,també perquè a Alemanya tenen una crisi econòmica i moltagent si no es necessari no sortirà.P-Què hi ha més qualitat-quantitat o quantitat-qualitatal turisme de Cala Figuera?R-A Cala Figuera hi ha gent que fa molts d´anys que ve.Es tracta de clients fixos, els quals són de qualitat mitja-alta.La resta es diversa. Són clients de nivell mig, excepte quan hiha al.lotea que venen de vacances i duen pocs doblers.P-La gent que ve, és gent del poble o turistes?R-El noranta-cinc per cent de la gent que ve són turistes.De tant en tant la gent del poble ve a berenar qualquecosa i els caps de setmana surten a sopar.P-Ha influït la baixada d’ocupació dels hotels en elsrestaurants?R-Clar que sí. Quant menys gent hi ha als hotels, menysgent hi ha als bars i restaurants.Als darrers anys, a CalaFiguera hi ha hostals que han llevat sa mitja pensió, i nomésdonen berenar i això obliga als clients a sortir a sopar.P-Ens podíeu dir el perfil de la gent que va alsrestaurants?R-La gent per anar a sopar van ben vestits. Pero, per anara dinar no van molt mal vestits, perquè venen de la platja.La majoria dels estrangers només mengen un plat; no gastentant com ho feim nosaltres quan sortim.

SOUVENIRP-Quina clase de negoci es el vostre?R-Tenim dues tendes. Una tenda és de roba i l altre tenda es desouvenirs en general. Regals, articles de pell, records de Mallorca,articles de platja, etcètera.P-El turisme que ve, compra regals?R-Els que estan a Cala Figuera en esser la majoria, clients que famolts d’anys que vénen ja coneixen tendes a altres llocs de Mallorcaamb els seus articles característics. Per exemple, sabates a Inca o perlesa Manacor. Per això no compren als souvenirs d´aquí .Als souvenirsd´aquí venem més als turistes que venen de passada.P-Com veis la temporada de cara a l estiu?R-Dolenta, com a conseqüència de a la crisi. Els turistes miren moltels preus de les coses i solen comprar els articles més barats.P-Donau-nos la recepta per millorar la situació actual.R-L’ajuntament podria ajudar a millorar la imatge de Cala Figuera.Amb més neteja, més vigilància, més embelliment i més propaganda.Perquè els particulars ja ens cuidam de fer inversions per millorari modernitzar el nostre negoci per poder seguir tenint una bonaclientel.la.

ESPORTS/ENTREVISTA26

UNA JOVE PROMESA

P- Quants d´anys portesjugant a bàsquet?R- Porto sis anys jugant abàsquet.P-Perquè vares entrar enel mòn del bàsquet?R-Perquè volia provar laexpèriencia , a veure sim’agradava, i sí , em vaagradar.P-En quins equip hasjugat?R-He jugat sempre amb elSantanyí i sis mesos amb elSan Agustí de Palma.P-Tu ja has jugat doscampionats d´Espanya;quina ha estat la tevaexperiència?R-A categoria infantil,l’experiència va ser moltbona perquè hi havia moltbon nivell de bàsquet.Aconseguir aquest premi vaser una satisfacció i tambèfer moltes amistats.Acategoria mini, hoguanyàrem tot amb moltafacilitat i va ser el meuprimer contacte amb elbàsquet a nivell de selecció.P- Quin és el teu ídol?R-El meu ídol es KobeBryant; l’escolta de LosAngeles Lakers.P-Quin ha estat el teumillor suport en el móndel bàsquet?R-Qui m’ha donat mes suport ha estat la família,però, sobretot el meu pare.P-Com compagines els estudis amb els

Marina Salom Gomila, jugadora de bàsquet

Marina Salom té dotze anys i cursa primer d´ESO. Va començar a jugar a bàsquet alssis anys i en l’actualitat ja arriba al metre i setanta-vuit centímetres d’estatura. Tot i la sevajoventut ja ha disputat dos campionats de Balears i dos campionats d´Espanya. El seuídol es el jugador de Los Angeles Lakers, Kobe Bryant. Les seves assignatures preferidessón castellà, socials i educació física.

Joan Toni Garduño, 1er Batx. A

entrenaments, jasiguin del teu clubo amb els de laSelecció Balear?R-Just sortir del’institut ja m’he deposar a fer els deures. Hi ha molts de picsque vaig alsentrenaments senseacabar els deures ijust arribar del’entrenament em posa fer els deures. Moltsde pics acab a lesdotze del vespre.P-Als campionatsd´Espanya que hasdisputat, que trobesdel nivell de lesseleccions, de laPenínsula iCanàries?R-Sobre les seleccionsde la Península, totestenen molt bon nivell,a unes les superam ia altres no. Pero laSelecció Catalana és laque te millor nivell.Respecte a laSelecció Canària, ésuna bona selecció,també té el nivellmolt alt i semprejuguen amb molt decontacte físic. Aquesta

selecció sempre ha tengut aquest estil de joc.P-Quins han esta els teus majors èxits desdeque jugues a bàsquet?R- Als set anys, campiona de Mallorca (preescolar).

ESPORTS 27

MOTS ENCREUATS

Als deu anys, subcampiona de mallorca. Als onzeanys, campiona de Mallorca i subcampiona deBalears, a més, també campiona d´Espanya perseleccions a categoria mini preferent. Als dotzeanys, el disputar el campionat d´Espanya acategoria intantil a grup A a nivell de seleccionstambé ha estat un èxit.P-Quin ha estat el millor i pitjor moment quehas pasat dins el món del bàsquet?R- El meu pitjor moment va ser perdre la finaldel campionat de Balears a Menorca. El meumillor moment, va ser, que sent el meu primerany jugant a categoria mini vaig anar amb laSelecció Balear a disputar el campionatd´Espanya.

P-Com entrares a la Selecció Balear?R-Em cridaren per unes proves de la Preseleccióen el primer any de mini, però, no vaig quedarseleccionada, però, el seleccionador m’ha seguitdonant oportunitats, les quals no desaprofitesforçant-me al màxim.P-Quin es el teu equip favorit de bàsquet?R-El Barça P-En quin equip t´agradaria jugar?R- Am el Barça femení, que rep el nom deUniversitat.P-Creus que a Mallorca ha millorat el nivellcomparat amb la Península i Canàries?R-Sí, els darrers anys a Mallorca s’ha millorat elnivell, degut a la feina que fan.

1.- Mote de uno de los protagonistas de verano azul, quees un animal que vive en el agua y es carnívoro.2.- Animal verde.3.- Joan Pony, más grande que un pony y macho de layegua.4.- Animal con el pelo parecido a un dálmata, los cowboysdel oeste los domaban.5.- Animal del que su pelaje sirve para hacer jerseys.6.- Profesión para la cual visten ropa naranja y suelentener dolor de espalda cada dos por tres a la hora detransportar el material a sus espaldas.7.- Oye cualquier murmullo desde cualquier lugar delplaneta.

8.- Fenómeno astronómico producido cuando la luna seinterpone entre la luna y el Sol.9.- Animal mimado, de cuatro patas y que odia mojarse.10.- Ser fantástico parecido a los gremlings, pero pacífico.Los peluches dedicados a estos bichos llevan pilas. Tenerla voz suave y ser muy cariñosos.11.- Persona a la cual su cuello aguanta mucho peso.12.- El que ha encestado más puntos del equipo, lleva elnúmero 9 y es el creador del crucigrama.13.- Último fichaje del equipo (diminutivo).14.- Al revés, nombre de la entrenadora. Leído al revés,parte de su correo electrónico.15.- Presidenta del club y madre de un jugador.

Francesc Joan Serra, 2n ESO D

28

Primer Premi

Autor: Miquel Salom Rigo, 4t CTítol: Perquè?Pseudonim: Som JoLloc: Alqueria BlancaDia/hora: 18/03/03, 19:40Comentari: Aquesta malaïda guerra,no només ens ha donat milions demorts d’éssers vius de la raçahumana, sinó també moltíssimsmorts dels éssers vius que són elnostre aliment, i que gràcies a ellssom damunt la Terra. [...] perconveniència, o no, del representantdels Estats Units d’Amèrica s’ha fetmalbé la flora i la fauna d’un país,Iraq.

Segon Premi (compartit)

Autor: Jessica Domínguez, 4t ESO BTítol: Quin desastre!Pseudonim: La gallegaLloc: Muxia (Galícia)Dia/hora: 22/12/02, 17:00Comentari: Aquest tipus de contaminació afecta almar, les aus i a tot el medi ambient.No puc suggerir cap remei perquè hi ha molta gentespecialitzada en aquest tema i trob que són ells quihan de solucionar-ho.

Segon Premi (compartit)

Autor: Toni Far Manresa, 1r CTítol: Un port contaminatPseudonim: El MendaLloc: Porto ColomDia/hora: 27/04/03Comentari: Els vaixells que naveguen llencen femsal mar.

II CONCURS FOTOGRÀFIC“CONTAMINAM EL MEDI?”