Revista IES VILAFRANCA núm. 3 Curs 2014-15 · ÍNDEX EDITORIAL Un nou curs..... ¿Qué es el...

Revista IES VILAFRANCA núm. 3 Curs 2014-15

- 1 -


- 2 -

ÍNDEX EDITORIAL

Un nou curs.....................................................

¿Qué es el AMPA?..........................................

Correllengua 2014...........................................

Busca i identificació de bolets.........................

Xarrada dels presos d’Albocàsser...................

Santa Cecília 2014..........................................

Nadal a l’IES....................................................

San Antonio.....................................................

Cadena de favors............................................

Els palabros de Vilafranca...............................

Viatge a Barcelona..........................................

Distintas formas de multiplicación...................

Aula de tabac i de drogues..............................

Fets que ja no es conten.................................

450th anniversary of Shakespeare..................

Yo también fui a la EGB..................................

Pràctiques casolanes......................................

Hollywood a Vilafranca....................................

Feliç aniversari................................................

Fotografies de grups.......................................

Esquiada a Valdelinares..................................

Passatemps....................................................

Vacances de Pasqua......................................

Theatre in english............................................

Casetes niu al bosc de Palomita.....................

Taller de violència de gènere..........................

Racó literari.....................................................

Diari d’uns perduts a Grècia............................

XX Prova Cangur a Morella.............................

Treballs de Plàstica.........................................

Visita a Tarragona...........................................

Tauler..............................................................

Miscel·lània de fotografies...............................

3

4

6

10

12

13

15

17

20

22

23

26

28

29

30

31

32

34

35

36

38

39

41

43

44

46

48

62

67

68

69

70

71

Si planifiques un any planta blat,

si planifiques una dècada planta arbres, si planifiques una vida, educa persones.

Kwan Tzu (filòsof xinés, nascut l’any 300 a.C.)

El que teniu a les mans és una recopilació del més important que ens ha succeït en aquest curs. En aquesta ocasió Rafael Diago, Araceli Garcia i Inés Renau han agafat el relleu d’un projecte encetat fa un parell d’anys i que té esperança de créixer el pròxim curs. En els fulls d’aquesta revista es va ensumant l’ambient de treball i esforç d’alumnes i professorat que estan engrescats cada dia en la difícil tasca de l’ensenyament i de l’aprenentatge. Amb ella i amb les seues paraules, es dóna a conéixer allò més divertit o potser més educatiu tenint en compte tots els actes i treballs que s’han dut a terme a l’institut, que no són pocs com ja veureu. Volem donar les gràcies als alumnes, als professors i a totes aquelles persones que han participat aportant col·laboracions i articles per fer realitat aquest número. Els professors hem sembrat la llavor, amb els alumnes hem plantat els projectes, ara han de créixer i convertir-se en persones que seran el present i el futur de la nostra societat.

Edició: IES i AMPA de l’IES Vilafranca.

Impressió: Vilagraf Digital Tiratge: 160 exemplars

Portada: RAD


- 3 -

UN NOU CURS

Iniciem el curs 2014-15 amb un total de 88 alumnes i 18 professors.

Aquest any els alumnes es troben repartits en 5 grups, els quatre d'ESO i un nou grup de Formació

Professional Bàsica, que és l'equivalent a l'antic PQPI. A més, es continua amb les classes del

Programa d'Acompanyament Educatiu (PAE) per ajudar els alumnes que tenen més dificultats.

El nostre és un centre menut, amb grups poc nombrosos (el que més, és el de 1r d'ESO amb un total

de 30 estudiants), cosa que sens dubte és un benefici per als alumnes ja que poden rebre una atenció

més personalitzada i la relació amb els professors és més propera.

Pel que fa al professorat, 5 ensenyants dels 18 del nostre centre són compartits amb l'IES de

Benassal i no imparteixen classe tots els dies en aquest institut.

També aquest any hem millorat les instal·lacions i estrenem una nova aula, l'aula multiús.

Pel que fa a les activitats extraescolars proposades, enguany l'oferta és molt variada i de segur

que tots gaudirem d'aprendre coses diferents fora de les aules: anirem a visitar l'ecosistema del

Delta de l'Ebre, a Barcelona a veure un musical i a Valdelinares a esquiar. A més a més, vindran

els presos d'Albocàsser i més gent a fer-nos xarrades, veurem teatre en anglés, farem les jornades

dels bolets, un festival de cinema propi, les tradicionals actuacions musicals i moltes coses més.

Des d'ací us animem a tots a participar de la vida de l'IES i a aprofitar el vostre pas pel centre per

construir-vos un bon futur.

La Direcció


- 4 -

¿Qué es el AMPA?

Esta es la pregunta que se hacen muchos padres. Intentaremos responderla con una

pequeña definición, encuadrándola en los fines y funciones que debe desempeñar la

Asociación.

El AMPA (Asociación de madres y padres de alumnos) es una asociación integrada

por padres y madres de alumnos, la inscripción a la misma es voluntaria y se puede

permanecer como asociado durante el tiempo que los hijos permanecen en el Centro. Es

una asociación que se encuentra dentro de la estructura organizativa del instituto.

Las personas que forman parte de esta asociación se encargan de organizar diferentes

actividades relacionadas con la educación de sus hijos y lo hacen con el fin de acercarse

más al colegio, apoyando la formación del instituto.

El AMPA de nuestro instituto se estructura en la Junta Directiva (compuesta de un

presidente, un vicepresidente, un secretario, un tesorero y cuatro vocales), en total ocho

miembros, que corresponden a dos miembros por curso de la E.S.O.

La duración de cada miembro de la junta directiva es dos años, realizándose elecciones a

miembros del AMPA. anualmente, para dar entrada a cuatro nuevos, que siempre serán

los de los cursos 1º y 3º, y de esta forma se garantiza que siempre haya cuatro miembros

con experiencia.

Cristina Ivan 2n ESO

¿Qué funciones tiene el AMPA?

- Ser la voz de los padres y madres ante las administraciones públicas y la dirección

del centro educativo.

- Ser miembro del consejo escolar municipal.

- Trabajar para mejorar la participación y el compromiso de los padres, hijos y de la

sociedad en general, y de la educativa en particular.

- Informar y orientar a los padres sobre el funcionamiento del centro y de temas

relacionados con el comedor escolar, la adquisición de libros de texto, las

actividades extraescolares,...


- 5 -

- Organizar las actividades extraescolares.

- Organizar actividades formativas (charlas, cursos para padres y madres,...) y

actividades socio-culturales (fiestas, ayudas a excursiones,...) que favorecen la

educación de nuestros hijos y facilitan el conocimiento y la relación entre las

familias.

- Organizar la compra del material escolar, refiriéndonos principalmente a los libros,

con el fin de poder sobre todo eliminar los problemas personales de proveerse cada

familia de los libros necesarios para cada curso.

- Dependiendo del momento, proveer de ordenadores y otros materiales para que

los alumnos no se queden atrás en la educación por falta de medios.

De ahí la importancia de nuestra participación como padres y madres en el AMPA

para la educación de nuestros hijos. No es obligatorio formar parte del AMPA pero sí

muy recomendable.

El AMPA no es, en ningún caso, una organización de beneficencia. Las familias que

formamos parte de la asociación pagamos una cuota anual y nos convertimos así en

socios. Los socios tenemos derecho a decidir y formar parte de los órganos de la

asociación y el dinero que se recauda se destina en beneficio de todos los niños del

centro: actividades extraescolares, adquisición de material, excursiones,...inversiones

que se realizan siempre bajo la aprobación en la Asamblea de asociados y de donde las

decisiones se toman consensuadas por todos los miembros de la Junta.

En estos últimos años la dedicación del AMPA del instituto se centra sobre

todo en la compra de los libros para cada curso, la fiesta de fin de curso, colaboración

para la excursión de los alumnos de 4º curso, ayuda a organizar el Cross de la Feria de

la Magdalena, organización de actividades extraescolares, así como la organización de

charlas para padres en temas de vital importancia en la época actual, como el mundo

de las drogas, como ayudar a nuestros hijos en los estudios,...Pero sin perder de vista

que está siempre dispuesta para atender cualquier solicitud de los padres ante cualquier

problema o iniciativa que se nos presente.

No debemos olvidar los trabajos que se han realizado en estos últimos años por parte

de distintas AMPAs de nuestra localidad:

- Vallado de todo el recinto de las escuelas ( trabajo realizado hace ya años por los

propios padres)

- Acondicionamiento del patio de las escuelas

- Creación de un aula de informática con la adquisición de los ordenadores y otros

elementos necesarios (ya renovado en una ocasión).

- Conseguir que el instituto, donde ahora estudian nuestros hijos, esté situado en

nuestro pueblo y no en Benassal, evitando el traslado diario a otra población de

todos los alumnos, con el consiguiente riesgo de accidentes..., la pérdida de una

hora y media diaria en un autobús en lugar de ser para estudiar o tiempo de

descanso. Posiblemente una de las tareas más arduas que se ha dado en un AMPA.

- Lucha para poder tener en el centro un comedor escolar, con todas las ventajas que

pueda acarrear a muchas familias.

Y una infinidad de trabajos que resultaría imposible enumerar.

LA JUNTA DEL AMPA DEL IES DE VILLAFRANCA DEL CID

Abril 2015


- 6 -

Rafael Diago

El passat 15 d'octubre l'escola i l'ies de Vilafranca van celebrar, conjuntament, el Correllengua. Aquest dia és una manera festiva i oberta de celebrar, al carrer, la normalitat de la nostra llengua i, a la vegada, de sensibilitzar la gent de la seua necessitat perquè el que es vol fer veure és la no normalitat, cultural i lingüística, en què

vivim. Aquesta és una tasca que necessita de l’esforç de tots per garantir un futur digne per a la nostra llengua en el qual s'acabe amb la menysvaloració de la nostra cultura i es reclame sense complexos el reconeixement de la unitat de la llengua en tot el seu territori; de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

La llengua és una manera de retratar els valors que caracteritzen una societat, és a dir, els seus comportaments, els seus desitjos, els seus costums i les seues preocupacions, i deixar de parlar-la o d’usar-la és acabar amb una cultura que és la nostra. Per aconseguir tot això el Correllengua usa dues eines que són la mobilització i la conscienciació de la població mitjançant activitats adreçades a promoure la cultura i llengua.


- 7 -

Els alumnes de 4t eso van organitzar un esmorzar, Acció Cultural del País Valencià va portar la flama, símbol de la llengua que recorre totes les poblacions on se celebra aquest dia, i després d'un discurs del que significa aquesta festa fet per un dels nostres professors es va iniciar una cercavila, amb música, pels carrers de Vilafranca on es van llegir els manifests, les poesies que es van preparar a l'aula i es va fer un homenatge a dos dels nostres escriptors; Joan Roís de Corella, el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV i creador de la valenciana prosa i Joan Vinyoli del qual aquest any se celebra el seu centenari, un poeta de la generació de la República que reclamava per a l’home, el dret a decidir. La festa va acabar amb un multitudinari ball pla al pati dels centres i l'actuació amb gran èxit del narrador, musicoterapeuta i animador sociocultural, Salva el Mussennacitu per als alumnes de secundària que van fer l'estrena de la nova aula multiús de l’IES.


- 8 -

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA

Amb els peus verds, els ulls i celles negres, plomatge blanc, he vist una garsa,

sola, sense igual, de les altres separada, que, de mirar-la, els meus ulls resten alegres.

I al seu costat estava una esmerla amb un tal gest, les plomes i el llustre, que no hi ha al món poeta tan il•lustre que poguera dir les llaors de tal perla; i amb dolça veu, per art ben acordada,

cant i tenor, cantaven tal balada:

«Del mal que passe no em puc curar, si no em mireu

amb tals ulls, que puga dir que ja no us plau

que jo per vos haja de morir. Si muir per vos, llavors creureu

l’amor que us porte, i no es pot fer que no ploreu

la trista mort d’aquell que ara no voleu;

que el mal que passe no em pot deixar, si no canvieu

els vostres ulls, que em vulguen dir que ja no us plau

que jo per vos haja de morir».

Joan Roís de Corella (1435-1497)


- 9 -

AMB RONCA VEU

Com que no menjo per la fam que tinc

com que no calmo la gran set que tinc,

com que no sé de canviar el meu crit

en mena de vianda,

pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles

i m’omplo d’enyorança turmentada

i em perdo molt endintre del gran bosc

ple de barrancs

i sóc el gall salvatge:

m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,

amb ronca veu anuncio l’aurora,

tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,

i m’estarrufo collinflat i danso,

tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.

Joan Vinyoli, Vent d’aram, 1976


- 10 -

BUSCA I IDENTIFICACIÓ DE BOLETS

El passat 20 d’octubre es va fer l’eixida anual que organitza l’institut per recollir bolets, identificar-los i posteriorment exposar-los al centre. Van participar 46 alumnes acompanyats per sis professors.

Es va moure a les 12 del migdia des de l’institut carregats de cistelles, entrepans, aigua i molta il·lusió per veure si trobàvem un bon grapat de rovellons. Després de creuar el poble i pujar pel Racó dels Calvos vam fer cap al Corral del Bovalar cap a la una. En arribar vam seure a terra i vam dinar amb pressa, ja que molts alumnes no es podien aguantar les ganes de buscar bolets i es van endinsar pel bosc abans d’hora. Ràpidament es va informar a l’alumnat i al professorat de quines espècies podríem trobar amb més probabilitat i de com s’havien de collir: sempre agafant els exemplars sencers, dos o tres de cada espècie, i guardant-los a la cistella, tant si els coneixien com si no, per a poder identificar-los després. Tot seguit vam entrar al bosc de pins i carrasques, sense separar-se massa uns dels altres per no perdre’s i vam començar a trobar bolets. Prop dels pins trobàrem rovellons, baboses negres i blanques, fredolics i alguna poteta de perdiu entre els bolets més coneguts; i on dominaven les carrasques hi havia entre d’altres carlets, Leccinum Lepidum i algun pebràs. Tot i que la temporada de bolets havia estat molt bona a causa de les pluges generoses de setembre, la majoria de bolets que vam trobar ja estaven passats, secs o cucats, per la calor i la sequera que va acompanyar tot el mes d’octubre.


- 11 -

Després d’estar una hora i mitja buscant bolets ens van tornar a reunir al lloc on havíem dinat per seleccionar els exemplars i per triar un a un tots els bolets que portaven els alumnes a la cistella i descartar els bolets tòxics o els que estigueren en mal estat. En acabar aquesta minuciosa i costosa revisió es va tornar al poble pel mas de la Marina i les Fonts del Llosar, donant per acabada l’activitat a les 17:00 hores. Finalment el professor Melchor Rovira va identificar els exemplars seleccionats i els va exposar al passadís de l’institut, on van estar tres dies. En total es van identificar 36 espècies de bolets.

Esperem que el proper curs puguem tornar a buscar bolets alumnes i professors conjuntament, per gaudir del bosc, aprendre a valorar-ho i a respectar-ho, conéixer noves espècies de bolets comestibles i no comestibles i, amb un poc de sort, poder fer un bon àpat amb bolets del nostre entorn.

Melchor Rovira


- 12 -

UNA XARRADA IMPORTANT El 5 de novembre vam rebre la visita al nostre institut d’un grup de presos de la UTE d’Albocàsser per a fer-nos una xarrada sobre les drogues i com aquestes els van escurçar la vida. Les seues paraules van tindre un gran impacte entre l’alumnat i així ho van expressar en les redaccions que van fer l’endemà per reflexionar sobre aquest tema.

“El que més em va cridar l’atenció és que tots van començar a fumar entre els 10 i els 12 anys i un o dos anys més tard van començar a fumar porros i a drogar-se. Als 16 anys la majoria d’ells ja tenien fills, però també estaven en centres de menors i no van poder veure’ls nàixer ni anar a l’enterrament dels seus avis.” “Quan van complir els 18 anys van tornar a fer el mateix que abans i van entrar en presó” “A l’hora del pati saltaven la tanca i se n’anaven a fumar, a beure i a fer moltes altres coses roïnes per al cos i per a ells” “La primera vegada que van provar els porros, no els va sentar bé i els seus amics que eren més grans els deien que si fumaven mig porro i bevien un poc de cervesa no els sentaria tan mal” “Un va dir que tenia una filla de 14 anys i que només l’havia vista quatre vegades” “Robaven motos i les venien per peces, després es van complicar més i robaven cotxes i a les tendes”

“Ens van dir que si pogueren tornar enrere ho canviarien tot, es penedien del mal que havien fet, sobretot a la seua família i que per això van als instituts per a fer xarrades, perquè no seguim el mateix camí que ells” “M’ha paregut una xarrada molt educativa i espere que servisca de molt a tots els xiquets que han començat a fumar de molt jóvens” “Els funcionaris de la presó i els mestres van decidir deixar-nos a soles amb els presos perquè els poguérem fer preguntes lliurement i ens va agafar vergonya” “En la presó tenen un gimnàs menudet i una piscina sense omplir i el menjar no és molt roín, però en la presó has de lluitar per la teua roba i si pegues a algú et posen en una habitació sol i sense res” “Ara van a un lloc on els ajuden a eixir del món de les drogues i ja no consumeixen” “No he de fer cas si em diuen que prove alguna droga”

A Ainhoa, Paula, Jaime, Iker, Nerea, Aida,

Ángel, Rocío, Alejandro, Paula i Elia.


- 13 -

SANTA CECÍLIA 2014

El dimecres 26 de novembre de 2014, a les 15.30 hores, a la sala Carles Pons de la

Casa de Cultura de Vilafranca, es va celebrar el Concert de Santa Cecília de l'IES

Vilafranca.

Es tracta d'una activitat amb tradició al centre des de fa més de deu anys.

Aquest any la temàtica del concert es va repartir entre cançons infantils de tota la vida i

temes principals de pel·lícules d'animació de Disney. El programa estava format per les

següents peces:

1. Debajo un botón.

2. Sueña. El jorobado de Notre Dame.

3. Estaba el señor don gato.

4. Bella notte. La dama y el vagabundo.

5. Donde están las llaves.

6. Can´t you feel the love tonight. El rey león.

7. Lo más vital. El libro de la selva.

8. Estaba una pastora.

9. Yupi ya ya.


- 14 -

L'organització del concert va córrer a càrrec de l'institut, i es va comptar amb la

col·laboració del col·legi per interpretar algunes cançons. Per una part, l'alumnat de 2n i

3r d'ESO va ser l'encarregat d'interpretar la part instrumental, amb xilòfons, metal·lòfons,

carillons, teclat, bateria i trompetes. D'altra banda, l'alumnat d'infantil i primària va fer la

interpretació vocal de les cançons infantils, una per cada curs. I finalment cal citar la

participació especial de l'alumnat de 4t d'ESO per dramatitzar dos de les caçons infantils

i interpretar, amb veu, guitarra i xilòfons, el tema del Rey león.

La preparació d'una activitat d'aquestes característiques requereix molt d'esforç i

dedicació de professorat i alumnat, però també aporta beneficis com el treball en equip,

la concentració i atenció, la responsabilitat, el sentit de pertinença, la diversió de fer

música en grup i la satisfacció personal d'haver aconseguit un bon resultat final.

Esperem poder continuar molts anys més amb el tradicional concert de Santa Cecília.

Sara García


- 15 -

NADAL A L’IES El passat dia 19 de desembre l’institut va tancar els llibres i va canviar les aules per tallers i campionats d’esport. Per celebrar la fi del trimestre vam muntar un taller d’elaboració d’estoigs, un taller de pintura de camisetes i un altre d’escriptura èlfica.

Per recuperar forces després dels partits de futbol i dels diferents tallers, els alumnes de 4t ESO van organitzar un esmorzar al pati i entre xocolate, coques dolces i pizzes va arribar l’hora d’anar a la Casa de la Cultura on ens esperava el festival que entre tots havíem estat preparant amb il·lusió. Aquest any cada grup va preparar una cançó que va interpretar davant dels companys, pares i professors. Van ser cançons conegudes però amb una lletra original. Cada grup, amb molt d’èxit, va defendre el seu tema, amb escenografia, vestuari i coreografies molt treballades.


- 16 -

I, com no, també els professors vam participar de la festa amb un tema que va agradar molt. Finalment, i com a sorpresa alguns alumnes de 4t ESO i alguns professors van escenificar l’anunci d’un conegut cava per desitjar-nos a tots un bon Nadal i un feliç any 2015.

Entre rialles i bona companyia vam acomiadar el primer trimestre gaudint de la música i de les actuacions espectaculars de tots els alumnes.

Inés Renau


- 17 -

SAN ANTONIO En un lugar de Castellón cuyo nombre es Villafranca, había una tradición, donde no hace mucho tiempo unos mayorales hacían que dos días de enero se convirtieran en una fiesta para que pequeños, jóvenes y ancianos pudieran contemplar una fantástica hoguera construida por el sudor de centenares de personas, de animales...esa hoguera encendida por unos cuantos demonios era el símbolo de esa fiesta. La hoguera no solo estaba construida por unos cuantos troncos de árboles, dentro llevaba una parte de bosque, esa parte que no aparecía ya puesta por arte de magia, aparecía por la emoción de miles de personas caminando con burros o sin ellos y adentrándose en el maravilloso mundo de los grandes bosques de este pueblo para talar toda la malea posible para encender esta hoguera construida con los troncos ya talados de las semanas anteriores y puestos en forma triangular, el día anterior. Desde las 8 de la mañana, jóvenes y otros que no tanto comenzaban su camino, pasando por El Losar, subiendo centenares de cuestas infinitas para por fin llegar a su destino, el bosque que desde un momento los mayorales tenían pensado para poder talar una parte de sus árboles. Ya talados los árboles y la malea puesta en todos sus burros, camiones… ya estaban listos para poder empezar a comer y así llegar pronto para poder descargar la malea. Al llegar al pueblo, unos metros antes de la plaza, aparece el forestal dispuesto a denunciar toda esta tala de árboles, pero él no podrá parar esta tradición que se celebra desde hace mucho tiempo. Todo aclarado con el forestal, los mayorales y otros amigos se sitúan al lado de esta hoguera para descargar toda la malea talada.


- 18 -

Una vez la malea puesta no pueden encenderla así como si nada, unos demonios tendrán que prenderle fuego. Para que la gente entienda esta tradición habrá que explicarla, esta historia no puede ser explicada con tan solo una persona hablando y aburriendo a todos los presentes, esta historia tiene que ser explicada con algo más especial, como una representación de teatro. Esta representación se hace en un lugar muy conocido en Villafranca, donde no caben muchas personas pero que siempre consigue estar lleno: la Casa de la Cultura. Ya hecha la representación, no muy larga, los mismos actores representan un teatro cómico para sacar unas sonrisas al público. Ya terminado, los demonios que aparecen en la representación se dirigen a la plaza, donde mucha gente les espera para poder ver cómo se ilumina, y encienden la hoguera. Esa hoguera está quemándose durante mucho tiempo hasta que los bomberos la consiguen apagar. Todo esto no acaba así ni mucho menos, aun queda oír a fantásticos cantantes, interpretando jotas y a fantásticos guitarristas tocando esas guitarras para que un grupo de jóvenes las pueda bailar, esto ocurre en la calle, donde mucha gente se pasea para oír las jotas y verlas bailar. Incluso los más jóvenes, se presentan en esta ronda, porque las horas sin dormir de la noche anterior de fiesta no van a ser un impedimento para disfrutar al máximo de esa tradición que solo se repite una vez al año.

Pero eso no es todo, aun no se ha acabado, para dar por terminada esta fiesta habrá que asistir a la tradicional almoneda, que se celebra en el parador de fiestas, donde los mayorales sortean comida, animales, bebida… la gente que asiste puja por ello levantando la mano. Pero una tradicional fiesta nunca se celebra sin una tradicional comida, así que San Antonio no podía ser menos y los pasteles con confitura, hechos por los mayorales y sus familiares, la han caracterizado.

Ana Mari Bordás Tena, 1º ESO


- 19 -

SAN ANTONIO A CASTELLFORT

Antonio fue un monje cristiano que abandonó sus bienes para llevar una existencia de ermitaño. Pasó muchos años ayudando a otros ermitaños. Le gustaban mucho los animales y siempre los cuidaba, por eso actualmente es el patrón de los animales. Se le suele representar acompañado de un cerdo. Según diversos relatos, Antonio era siempre tentado por el demonio en el desierto. La fiesta de San Antonio o Santantonada se celebra cada invierno en los pueblos de la comarca de Els Ports. Sus elementos más importantes son: la barraca, San Antonio, los diablos, la bendición de animales, etc. En esta fiesta se encomienda a San Antonio que proteja a los animales domésticos y que se consiga una buena cosecha. En Castellfort, tres o cuatro días antes de la fiesta se planta el mayo para formar la barraca en la plaza y se trae rama. El día de San Antonio por la mañana, la gente del pueblo ayuda a montar la barraca. Por la tarde ya está montada y encienden una hoguera pequeña a su lado. A las siete de la tarde, vienen a la plaza los caballos arrastrando pinos. Luego a las 9, la gente asa carne en la hoguera pequeña y cenen todos en la cofradía. A las diez y media se hace la bendición de animales en la plaza: van pasando todos, el cura los bendice y luego cogen el “pastís”. Al acabar la bendición, los mayorales encienden la barraca y cuando se acaba de quemar van todos a la disco móvil.

Àngela Bel, 1º ESO

Hola me llamo Eric, tengo 12 años (bueno cumpliré 13 en febrero), me gusta mucho San Antonio pero este año ha sido de lo más extraño. Todo empezó el día de los troncos. Yo iba con el tractor del padre de Héctor y cuando fuimos a por los troncos nos encontramos con alguien muy extraño porque tenía la cara, las manos, los pies…..Todo lo tenía verde y allí estaba detrás de un árbol orinando. Cuando le preguntamos quien era nos dijo algo en otro idioma que no entendimos (bueno, igual era inglés, pero no lo entendimos) y desapareció. Nosotros no nos lo creíamos pero pensamos que sería alguien que iba disfrazado de verde. El día de las barras iba caminando y cuando subí una cuesta un pony empezó a volar y su amo detrás. El día de la malea mi caballo empezó a volar también, pero yo iba subido a su lomo. Cuando de repente dejamos de volar casi nos pegamos una que ni la contamos, suerte que algunos hombres pararon la caída de mi caballo y la mía pero el susto se me quedó en la barriga. Cuando los mayorales montaban la hoguera vimos que llovía, pero solo encima de la barraca y nosotros que estábamos al lado no nos mojamos nada y por eso empezamos a sospechar que en Vilafranca había unos extraterrestres, porque ocurrían cosas imposibles que solo ocurrían en los cuentos , los juegos….. Por la noche encendían la hoguera pero los demonios no podían quemarla porque parecía como si un campo magnético no dejara que se quemara la malea. Y alguien miró arriba y vieron a los marcianos que no querían que se quemara la hoguera. Cuando bajaron al suelo les preguntamos porque no querían que se quemara la hoguera; como sabían español nos pudieron contar porqué y era que el humo de la hoguera subía hasta su planeta, se tenían que poner mascarillas y eso molesta mucho. Y así, gracias a las nuevas tecnologías, consiguieron mover su planeta unos metros para poder vivir tranquilos y nosotros pudimos quemar nuestra hoguera. Pero si su planeta se movía, a otro planeta le llegaba el humo, pero eso es otra historia.

Eric Bellés, 1ºESO


- 20 -

CADENA DE FAVORS

Aquest any a l’institut hem posat

en marxa un nou projecte solidari anomenat “cadena de favors”. Aquest projecte pretén que la relació entre els alumnes i alumnes-professors siga més cordial i afectiva i no sols purament professional.

Ha sigut una iniciativa que ha

promogut el “Seminari d’Educació en valors a través del teatre”. Ha consistit en la gravació d’un vídeo per part dels professors on, a mode d’esquetx, es representava com es podia, en una situació donada, fer un favor a una altra persona.


- 21 -

El que es pretenia era

donar idees als alumnes per tal que ells feren els seus propis favors. No es tractava de fer grans accions sinó petits gestos del dia a dia per fer més agradable la convivència a l’institut. Aquest vídeo es va passar després als alumnes per a sensibilitzar-los i així promoure valors tan importants com l’empatia, la companyonia, l’amistat i crear un ambient de positivisme entre ells.

Cadascú quan feia un favor apuntava el nom de la persona a qui li l’havia fet i aquest havia de seguir

eixa cadena escrivint nous noms i per tant fent nous favors.

Els alumnes han estat els més

participatius emplenant quasi tota la cadena.

L’activitat, que ha estat emmarcada des de la psicologia positiva, ha tingut

molt bona acollida no sols entre els alumnes sinó també en tota la comunitat educativa del centre. Amb aquesta experiència hem vist la importància de realitzar noves activitats que fomenten els reforços positius i el ser conscients que la suma de detalls, que de vegades no fan gens de soroll, pot aconseguir la transformació del món que ens envolta.

Seminari d’Educació en valors a través del teatre


- 22 -

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ELS PALABROS DE VILAFRANCA

El llenguatge permet als éssers humans estructurar el pensament i comunicar-se. Per fer-ho, habitualment s'utilitza la llengua, que podem definir com un codi o sistema de signes lingüístics, perfectament estructurat, que fa possible la comunicació amb els altres membres de la comunitat lingüística. És del tot evident que no existeixen llengües uniformes, ja que la llengua es manifesta en les seues variants. Per això podem dir que la variació és un fenomen inherent a totes les llengües. Aquesta variació afecta tota la comunitat lingüística, des dels parlant individual fins als diferents grups humans, que repartits pel territori o situats en esferes socials diverses, han anat modelant les diferents formes que adopten les llengües en la vida diària. Segons aquest criteri, tots els parlants, siga quina siga la seua procedència geogràfica, social, etc., utilitzen un dialecte a l'hora de comunicar-se. A l'hora de classificar la variació lingüística hem d'atendre dos criteris essencials: variacions associades al parlant i variacions vinculades a la situació lingüística en què es produeix la comunicació. Variacions segons els parlants . Variació històrica . Variació geogràfica . Variació social Variacions segons la situació comunicativa . Variació estilística o funcional (també rep el nom de registre lingüístic) De la convergència d'aquests factors amb d'altres de més específics vinculats a l'individu naix el concepte d'idiolecte. L'idiolecte és, per tant, la peculiar realització del codi que fa cada parlant d'una llengua; és la nostra manera de parlar una llengua o, si es vol, el nostre estil. A Vilafranca trobem l’ús d’unes paraules curioses que resulten estranyes als forasters:

Departament de Valencià

Mançana! Melocotó! Carbassí!

Sagal! Un abús!

El perxi! Anem a l’artiga! El bassi! QUÈ PAI?

NO PAI NAI! Dóna-me això!


- 23 -

VIATGE A BARCELONA

A principis de febrer, per descansar i agafar aire en aquest trimestre tan llarg, vam fer una eixida a Barcelona, una escapada de dos dies. Van resultar dos dies molt intensos, perquè no vam parar ni un moment de visitar llocs i d’aprendre coses interessants. A l’hora d’esmorzar vam arribar a les Terres de l’Ebre. Era un dia d’aquells de fred i la carretera fins i tot estava una mica gelada, cosa que encara va fer més emocionant l’eixida del poble. Al final però, tot va eixir com calia i vam arribar al Delta més o menys a l’hora prevista. Allà, després de menjar una mica, va començar la primera aventura: un passeig en barca per la conca del riu, amb dues guies molt simpàtiques, Cinta i Carme, que ens van explicar de tot i que encara ens van acompanyar després una estona en l’autobús per explicar-nos més coses sobre aquell paratge.

Amb tot això es va fer l’hora de dinar, i després continuàrem el viatge. En arribar a Barcelona de vesprada, vam tenir el temps just per anar a deixar les maletes a l’hostal i després, de pressa cap al teatre.


- 24 -

No es té sempre l’oportunitat de veure un musical com Mar i Cel, interpretat per Dagoll Dagom. Vam quedar bocabadats amb l’escenografia, el vestuari, el treball dels músics, els actors i en general vam gaudir moltíssim. En aquesta obra d’Angel Guimerà l’acció passa el 1639. Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners un grup de cristians després d'assaltar la seua nau. El pare de Saïd era musulmà i la seua mare cristiana, vivien tranquil·lament a la península Ibèrica fins que mataren son pare i sa mare en l'expulsió dels moriscos de 1609; per això vol venjança, però l’amor passarà pel seu costat i el farà canviar de rumb. En acabar, com que ja era tard, vam sopar un entrepà i vam tornar a l’hostal.


- 25 -

El segon dia vam aprofitar bé el matí. Després de desdejunar-nos, entre badalls i cares de son, vam visitar la catedral de Santa Maria del Mar (en la qual es va inspirar Ildefonso Falcones en escriure el llibre L’església del mar). És un temple molt alegre ple de vidrieres que donen llum i color per totes bandes. En acabar la visita, passejàrem una mica fins arribar al Museu Picasso, on poguérem descobrir totes les etapes de l’obra del pintor fins arribar a la més coneguda. I així fou com vam passar el matí; de seguida es va fer hora de tornar a l’hostal i carregar les maletes a l’autobús. La propera i darrera parada va ser la visita a la Sagrada Família, un lloc espectacular. Quant de talent expressat en les seues parets! I més encara quan a través de l’audioguia anàvem entenent el perquè de cada detall treballat amb pedra.

D’aquesta manera, després de la visita exprés a la ciutat, ens van quedar més ganes de conéixer-la més a fons, de viure i veure més Barcelona. Però no quedava temps, havíem d’emprendre el viatge de retorn.

Després de dinar pujàrem a l’autobús per dir adéu a Barcelona, i amb un viatge ple de cançons, acudits, riures i alguna que altra becadeta vam arribar a Vilafranca a darrera hora de la vesprada, amb el temps just per menjar alguna cosa i anar directes al llit. L’endemà, ja desfaríem les maletes i tornaríem a la realitat.

Araceli Garcia


- 26 -

DISTINTAS FORMAS DE MULTIPLICACIÓN

Multiplicación Maya : Método Tzeltal Los Mayas multiplicaban en la antigüedad utilizando el denominado método Tzeltal, que consistía en: 1. Trazar tantas rectas paralelas como indican los dígitos de uno de los números factores e igualmente en dirección perpendicular con el otro factor. 2. Contar los puntos de intersección de las rectas en diagonal y los resultados son los dígitos del número producto.

Ejemplos: 21x13 = (según la figura) 273

Multiplicación egipcia: Los egipcios multiplicaban y dividían basándose en la duplicación. Ejemplo : Supongamos que quieres calcular 13x23. Tienes que escribir dos columnas de números. En la izquierda, escribe 1,2,4…, duplicando la cifra anterior hasta que puedas sin sobrepasar el 13. En la derecha, comienza con el segundo factor. Duplícalo la misma cantidad de veces que lo realizas en la primera columna. En la columna de la izquierda, sólo puedes conseguir el 13 de una manera (8+4+1), así que tacha el otro número. Tacha los números correspondientes en la columna de la derecha y suma los que queden, es el resultado de la multiplicación. Multiplicación turca: Los turcos utilizaban un sistema muy curioso para recordar los productos del 6 al 10 que, a la hora de aprender las tablas, son los que más cuesta recordar. Representaban con la mano estos números de la siguiente forma: Si, por ejemplo, tenían que multiplicar 7x9 Hacían lo siguiente: 1. Sumaban los dedos levantados y los contaban como decenas: 2+4 = 6x10= 60 2. Multiplicaban los dedos bajados y obtenían las unidades: 3x1=3 3. Sumaban las dos cantidades: 60+3=63


- 27 -

Multiplicación MusulMana: Para multiplicar números grandes, utilizaban un método que consiste en construir una cuadrícula en la que se multiplicaban los números casillas por casillas y después se suman siguiendo las líneas inclinadas. En cada casilla, las unidades y las decenas se escriben así:

Vamos a multiplicar 842 x 344

Multiplicación rusa: Para multiplicar números grandes, utilizaban el método de dobles y mitades hasta llegar a la unidad.

Ejemplo de multiplicar 842 x 344

Ahora nos encontramos que el número 43 no es divisible por 2. Lo que tenemos que hacer es señalar con un asterisco el número de la columna de dobles y sacar una unidad al de la otra columna, para así poder continuar. Lo tenemos que hacer cada vez que nos salga un número impar, no divisible por 2.

Suma los números que tienen asterisco y obtendrás el resultado

Bibliografia: Jean-Paul Collete “Historia de las matemáticas”. Siglo XXI.

Tere Rico


- 28 -

AULA DE TABACO En el mes de febrero recibimos la visita de El Aula de Tabaco. Un taller del Programa de Disminución de Consumo de Tabaco dirigido a fomentar entre la población, especialmente entre los más jóvenes, la adquisición de hábitos de vida saludables en los que está ausente el Tabaco. Este taller dispone de un equipamiento sencillo pero altamente didáctico (paneles informativos, la Máquina que fuma, la Casa de los humos, la Hucha y el Cuerpo humano) que se muestra a los alumnos como una exposición activa. Cuenta además con personal especializado que hace más eficaces y formativas las sesiones.

Con esta actividad se pretende que los visitantes descubran los principales efectos nocivos del tabaco sobre la salud, que conozcan las principales implicaciones socioeconómicas de su consumo y la legislación básica.

PLA COMARCAL DE DROGUES ELS PORTS Alcohol, tabac i cànnabis són les tres drogues més consumides pels adolescents a nivell estatal i als Ports. A l'IES Vilafranca s’ha realitzat un Taller de Prevenció del Consum de Drogues amb l'alumnat de 4t d'ESO i 1r d’FPB. Amb un consum del 63% en el cas de l'alcohol, 26'2% en el del tabac i 17'2% en el del cànnabis i una edat d'inici de 13'7 anys per l'alcohol i el tabac i de 14'7 per al cànnabis, l'evolució del consum evidencia que en termes generals disminueixen les prevalences de totes les drogues, excepte l'alcohol i els hipnosedants sense recepta. En canvi, en el patró de consum d'alcohol, hi ha una major tendència a realitzar un consum propi de les cultures saxones, anomenat binage drinking, que implica beure una gran quantitat d'alcohol d'una manera ràpida i intensa.


- 29 -

FETS QUE JA NO ES CONTEN

Em diuen Ainoa i tinc quasi 15 anys. Tinc la gran sort que els meus avis visquen en un mas i que jo puga gaudir de les coses de la naturalesa. Però a més de tot això, allò amb que millor m'ho passe és escoltant les històries que els meus avis em conten: sobre la guerra, sobre com es feia la calç, sobre com es feia llum en un cresol... De totes elles, les que més m'agraden són la de com els carboners feien el carbó i la de com eren les matances d'abans. Vos contaré les dues: La manera de fer el carbó és una cosa molt curiosa, quasi ningú sap com es feia, i menys encara els xiquets i les persones que viuen en les ciutats, que estan poc en contacte amb la naturalesa. Els carbones buscaven un lloc pla i enmig del coscollar tallaven la llenya. Després posaven una capa considerable de troncs grans al sol, a continuació una altra capa de troncs més menuts i l'última capa era de rames fines i espesses. Després tot açò ho tapaven amb una massa que es feia amb arena, fent-li una capa per damunt. Aquest muntó de llenya i terra tenia forma de piràmide i es deixava un forat al vèrtex per poder encendre la llenya. També pels costat de la base es feien forats perquè l'aire poguera entrar i segons com l'aire reaccionava davant de la llenya es tapaven o els destapaven. Depenen de la grandària que fóra el muntó podia estar cremant-se durant 15 dies sense que s'apagara.

Quan ja estava tota la llenya cremada tapaven tots els forats perquè s'ofegara, i així les brases que quedaven després del procés es convertien en carbó. Esperaven quatre o cinc dies perquè es refredara i obrien el muntó de llenya, o el que quedava d'ell, ara ja convertit en carbó i el treien. Les persones que treballaven en aquell procés solien ser totes de la mateixa família i vivien en una cabana que fabricaven ells amb pedres, rames, palla de segó i terra per a passar aquells dies en els que es formava el carbó. El meu avi em conta que encara que ploguera molt, mai els entrava ni gota d'aigua perquè aquelles cabanes estaven molt ben fetes. Aquest és el procés de com es feia el carbó abans.

Ara vos contaré com eren les matances fa uns 40 anys: La meua àvia em conta que més que matances eren festes, perquè quedaven tota la família en un mas per fer una matança. Normalment els hòmens mataven els porcs. Els nugaven de les potes i amb una corda al morro una persona aguantava el cap i el que més habilitat tenia li clavava un ganivet al coll i començava a eixir sang, mentre una dona amb una safa l'agafava i regirava. Amb eixa sang feien després botifarres i bolos, en alguns masos feien també xoriços i güenyes. Mentre uns hòmens esquarteraven el porc, els altres ratllaven la ceba per fer les botifarres. Una vegada tot el porc esquarterat es guardava la carn; l'estómac i l'intestí prim es deixaven a part.

Després s'agafava el gras tallat, la ceba, l’arròs prèviament bullit, la sang i condiments, es barrejava tot amb els intestins nets i tallats més menuts, s'embotia la barreja dins de l'intestí, després les dones ho nugaven i ja estaven les botifarres fetes. També se solia netejar l'estómac per a fer tripes. Em conta la meua àvia que en acabar es feia un gran dinar i provaven tot el que havien fet durant el dia per veure si estava bo, bevien un poc i feien festa. Després, quan es feia de nit, les persones dels altres masos se n'anaven i se'ls convidava a un tros de porc a cadascú. Amb aquella festa on es reunia tota la família quasi s'acabava tot el porc, però com que a les poques setmanes es tornaven a reunir tots en altres masos, no passava res. Normalment les matances es feien cap al desembre. En alguns masos també feien matança de bou i després barrejaven carn de porc i carn de bou, la picaven, l'embotien i feien xoriços. Fóra la carn de l’animal que fóra, en aquelles matances s'ho passaven molt bé.

Ainoa Gómez Prats 3r ESO


- 30 -

450th ANNIVERSARY

WILLIAM SHAKESPEARE

2014 was a year of anniversaries. For example of World War I. The July 28th marked one

hundred years of its fateful beginning. It was also the anniversary of Dylan Thomas,

Welsh poet highly respected in Great Britain who fulfilled 100 years on 27 October. But

specially in the worlds of letters and of course in England, it was the 450th anniversary of

William Shakespeare (1564-1616), the most immortal and influential of English writers.

Plays such as Romeo and Juliet, Hamlet or Othello are essential for our culture.

From the IES Vilafranca English Department we decided to commemorate this huge figure

through a series of activities. For instance the 4th ESO students prepared a series of oral

presentations dealing with his biography, some of his controversial facts and even

recitating some of his well-known poems.

Some curiosities about Shakespeare include:

- his tomb is cursed

- all his female roles were written for men

- it is not sure what is the correct way to write his surname

- his play Macbeth is the most represented in all the world

- he invented a total of 1.700 words and expressions

Alumnes de 4t ESO


- 31 -

YO TAMBIÉN FUI A LA EGB

Suena el timbre y salimos todos corriendo con nuestros “chándals”, con elásticos en los tobillos y dejando ver los calcetines y, algunos, esos zapatos de cuero ortopédicos de los que si te pegan una patada te dejan un moratón durante una semana. Hoy toca “gimnasia” pero yo y Rubén nos esconderemos para jugar a la nueva consola que ha sacado Nintendo, la GameBoy, un poco grande y gris pero mola mogollón con su Supermarioland en monocromo o el Tetris. Y es que a nosotros no nos gusta ni el fútbol ni la goma o la comba a la que juegan las niñas.

Esta escena fruto de la famosa EGB (ley Villar Palasí, 1970) a algunos les resultará familiar y es que al ministro del régimen le debemos la implantación de la educación obligatoria hasta los 14 años y la inclusión de la “educación física” en todos los niveles educativos no universitarios y de paso la pseudonomenclatura de “gimnasia”.

La gimnasia, o mejor dicho, las tablas gimnásticas habían sido hasta entonces la única actividad física que incluían los frailes para mejorar entre las clases el rendimiento de sus alumnos, además, de paso, se introducían los valores que les interesaba al régimen, a saber: orden, control, diferenciación de género, etc. En definitiva, se trataba de acotar el movimiento libre y la creación utilizando la actividad física, el deporte y la gimnasia como mera performance con una función política clara (… del pan y circo al pan y fútbol).

EGB, LOGSE, LOCE, LOE, LOMCE (o no…) y seguimos llamando gimnasia a la

educación física, tal vez, porque así la llamaban mis padres y sin saber el porqué. Y es que hoy en día, por suerte, nuestros hijos e hijas pueden aprender además de deportes, entre los que está la gimnasia deportiva, condición física, hábitos de salud y nutrición, técnicas de relajación, actividades de expresión corporal (como los bailes autóctonos, el ball pla), actividades en el medio natural (senderismo, esquí, actividades de playa…), etc (DOGV 112/2007) siendo quizás un poco injusto reducirlo todo a la “gimnasia” del señor Villar Palasí.

¡¡¡Riiiiiinnnng!!! , y vuelve a sonar el timbre la verdad es que la GameBoy esta es una

pasada, sería la leche si además fuera en color y más fina pero lo veo difícil sería algo así como cortar el culo a la tele de mis padres (…) imposible, bueno a clase, vaya rollo esto de la gimnasia. Mi hermano dice que tranquilo que en primero de BUP lo dan profes que son licenciados y se hacen más cosas… yo, no me lo creo.

Alfonso Escrig


- 32 -

PRÀCTIQUES CASOLANES

DIFUSIÓ DE COLOR EN LA LLET

Comproveu la difusió dels colorants líquids sobre la llet i el que passa en afegir una gota de sabó. 1. Poseu una mica de llet sencera en un plat. Heu de cobrir el fons. 2. Amb una palleta dipositeu unes gotes de colorant sobre la llet (podeu fer colorant mesclant tinta o colorant alimentari amb aigua). Procureu que les gotes de colorant estiguen ben separades unes de les altres i mentre ho feu, no remogueu el líquid. 3. Poseu-vos una gota de sabó líquid en un dit i, amb cura, toqueu amb la gota de sabó el centre del plat. 4. Observeu el que passa.

Explicació: El greix de la llet dificulta la dispersió de les gotes de colorant. El sabó disminueix la tensió superficial de la llet i les seues molècules s'escampen per la superfície lliure del líquid originant un moviment de les partícules dels colorants que es mesclen. No s'ha produït cap reacció química, el fenomen observat és un fenomen físic.

COMPROVACIÓ DE LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

Poseu un ou bullit dins d'una botella amb un boca més menuda que l'ou. 1. Busqueu una botella de vidre amb una obertura un poc més menuda que el diàmetre d'un ou. 2. Poseu a bullir l'ou i lleveu-li la crosta. 3. Agafeu un cotó en pèl, mulleu-lo amb alcohol, després l'enceneu amb molt de compte i amb unes pinces l'introduïu dins la botella. 4. Ràpidament poseu l'ou bullit i pelat a la boca de la botella de manera que la tape perfectament sense que entre ni isca l’aire. 5. Observeu el que passa. Explicació: El foc necessita oxigen per a la seua combustió. És per això que, en tapar la botella amb l'ou, el foc deixa de rebre oxigen i, quan s'acaba el que hi ha dins la botella s'apaga. Això fa que es


- 33 -

produïsca una disminució de la temperatura dins la botella que farà que l'aire estiga a menor pressió. L'aire que es troba fora de la botella, per tant, exercirà una major pressió que el que es troba dins i empenyerà l'ou cap al seu interior. L'ou, gràcies a la flexibilitat que li ha proporcionat la cocció, podrà fàcilment modificar la seua forma per introduir-se a poc a poc en la botella sense trencar-se.

COET AMB UN LLUMÍ

Feu un coet a propulsió amb un llumí. 1. Cobriu el llumí amb paper d'alumini, però procurant que quede un forat petit perquè puguen escapar els gasos de la combustió del llumí. 2. Separeu un clip pel mig i feu una plataforma com la de la imatge. 3. Col·loqueu la flama de l'encenedor en la part del cap del coet. Explicació: Això succeïx perquè els gasos de la combustió ixen pel forat que s'ha fet al paper d'alumini i provoquen que s'eleve el coet, complint el principi de conservació de la quantitat de moviment i la Llei d'acció-reacció de Newton.

Melchor Rovira


- 34 -

HOLLYWOOD A VILAFRANCA

El cinema és un llenguatge universal que ens ha permés durant molts anys descobrir móns que no

coneixíem, èpoques que no viurem mai i llocs que somiem visitar.

Per als jóvens d'avui el contingut audiovisual forma part de les seues vides d'una forma natural. Una

pel·lícula pot ser una font d'aprenentatge a molts nivells: sobre el tema que tracta, sobre la societat

que reflecteix, sobre un personatge i la seua vida però també sobre com s'estructura un film, per què

es va escollir una línia narrativa concreta i què ho fa especial.

Per a un pedagog aquesta és una font inesgotable de transmissió de coneixement a molts nivells, que pot

adaptar segons l'edat dels l'alumnes.

El Departament de Valencià, pesenta un projecte: un estudi del llenguatge de la imatge i del propi

cinema mitjançant la realització de pel·lícules en cada curs de l’ESO a partir d’un conte escrit per un

alumne de cada classe.

Amb aquesta activitat es pretén: 1) Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a

través del moviment, de la interpretació i de la interacció amb els altres.

2) Analitzar conceptes o temes del llenguatge de la imatge en moviment i utilitzar-los en la creació de

papers, situacions i personatges de ficció.

3) Potenciar l’ús dels mitjans audiovisuals com a recurs didàctic i com a mitjà de renovació de la

metodologia educativa per millorar la qualitat de l’ensenyament.

Gràcies a tots per Els amics de Paco, L’assassí del tractor, La carta de Clara i Una estranya criatura.

Departament de Valencià


- 35 -

FELIÇ ANIVERSARI!

Nom Cognom 1 Cognom 2 Data Naixement GrupYOUNESS TALBI 21/09/1999 1CFBNEUS COLOM DEUSDAD 28/11/1999 1CFBERIC SALES FORTANET 03/09/1999 1CFBFERRAN TENA RIPOLLES 30/06/1999 1CFBANDREA TIRTEA 15/09/1999 1CFBMARIUS ORBULESCU 16/05/1998 1CFBHATEEM UR REHMAN 01/12/1997 1CFBANCA DAVIDEL 31/03/1998 1CFBALI MUHAMMAD 16/08/1997 1CFBMARIO PRADES CASTILLO 01/09/2002 1ESOAANGEL TENA ORTEGA 18/08/2001 1ESOAFANI PITARCH MONFORT 11/05/2001 1ESOANAHIKARI PRATS TENA 26/07/2001 1ESOAABDUL RAQEEB 29/05/2000 1ESOAANDREA BELLÉS ANDRÉS 21/03/2001 1ESOAALEJANDRO TENA TENA 08/06/2002 1ESOADAVID AHICART ROIG 18/05/2002 1ESOAANGELA BEL SEGURA 26/02/2002 1ESOAJAIME VILLARROYA GARGALLO 26/06/2002 1ESOAAINHOA PRADES TENA 28/10/2002 1ESOAANA PRADES MONFORT 30/09/2002 1ESOAIKER GARCIA JULIAN 07/12/2002 1ESOAAINHOA FUERTES PONS 23/09/2002 1ESOANURIA FABREGAT ALTABA 13/02/2002 1ESOARUBEN DEUSDAD RAMOS 15/12/2002 1ESOANEREA MORRAJA COLLADO 03/10/2002 1ESOAADRIAN MONFORT PRATS 21/03/2002 1ESOABOGDAN IONUT DEDU 27/05/2002 1ESOAPAULA VERDOY TENA 23/08/2002 1ESOAHECTOR TENA GARGALLO 30/03/2002 1ESOAMARTI FOLCH ALCACER 27/04/2002 1ESOAANA MARIA BORDAS TENA 12/08/2002 1ESOAERIC BELLES GARCIA 28/02/2002 1ESOAOSCAR SIRVENT TENA 25/07/2001 1ESOAANTONIO PERSELLO 23/02/2001 1ESOAAIDA TENA RIPOLLES 13/03/2002 1ESOALAIA FABREGAT RIPOLLES 25/06/2002 1ESOAJENNIFER CUGAT PRATS 30/05/2002 1ESOAROCIO TRONCHO TENA 10/04/2002 1ESOALIDIA BORRÁS FORÉS 26/12/2001 2ESOADENISA MARIA PONEA 20/09/2000 2ESOACRISTIANA MIHAELA IVAN 02/08/2001 2ESOAALBERTO FALCÓ DAUDÉN 28/04/2001 2ESOAMARIUS-STEFAN ION 08/05/1999 2ESOAJAVIER SORRIBES PRATS 12/11/1999 2ESOACRISTIAN APARICI SOLIGÓ 20/11/2001 2ESOAANA TENA AZNAR 03/09/2001 2ESOAMARINA MOLINER SORRIBES 21/09/2000 2ESOAMARTINA GARCÍA BAYO 30/11/2001 2ESOAPAULA MESTRE COLOMER 11/05/2001 2ESOANEUS MONFORT DOLS 11/12/2001 2ESOALORENA SALES ESTEVE 29/05/2001 2ESOAELIA TENA ANDRÉS 12/03/2001 2ESOASILVIA ALBERT BOU 10/06/2001 2ESOARAUL EDO TRONCHO 20/09/2001 2ESOADAVID TRONCHO ORTÍ 16/12/2001 2ESOAMARÍA PERAIRE MONFORT 06/06/2001 2ESOAJOAN GARCIA GARCIA 25/07/1999 3ESOAJESUS PITARCH MARTINEZ 18/05/2000 3ESOADIEGO TENA GARGALLO 28/07/1999 3ESOABELEN EDO RODA 06/10/2000 3ESOAZAIRA FERRER BARREDA 01/09/2000 3ESOAJUDITH GARCIA ANDRES 20/02/2000 3ESOACARLOS IBAÑEZ TENA 21/03/2000 3ESOADAN-PAVEL SINKOVICZ 18/08/1999 3ESOAPABLO BERNAD LOPEZ 22/06/2000 3ESOALAURENTIU GABRIEL BIRA 06/05/2000 3ESOALUCIA QUEROL ROS 04/06/2000 3ESOAMARC COLOM CELADES 21/02/2000 3ESOALAIA DOLS BONO 03/02/2000 3ESOAAINOA GOMEZ PRATS 29/04/2000 3ESOAMARIA RODA TENA 18/09/2000 3ESOALOSAR TENA VICENTE 12/04/2000 3ESOAENRIC BELTRAN PRATS 04/06/1999 4ESOAMARIA BELLES MONFORT 26/02/1999 4ESOAANA FERRERO VICENTE 10/01/1999 4ESOARUBEN LOPEZ GARCIA 11/05/1999 4ESOAFRANCESC MONFORT TENA 19/08/1999 4ESOAJAVIER SOLIGO GIL 08/06/1999 4ESOAALBA VIVES BARREDA 28/09/1999 4ESOAMANEL MONFORT DOLS 14/07/1999 4ESOAMIGUEL PITARCH RIPOLLES 01/02/1999 4ESOASERGI PRADES ANDRES 20/01/1999 4ESOAMANEL PRADES TENA 08/11/1999 4ESOAVÍCTOR BARREDA BARBERÁ 03/08/1998 4ESOAELIZABETH NICOLE AGUILAR DE LEON 14/08/1997 4ESOA


- 36 -

1rESO

2n ESO

2n ESO

3r ESO


- 37 -

FPB 1

4t ESO

Professors


- 38 -

ESQUIADA A VALDELINARES

El dia 3 de març els alumnes dels instituts de Vilafranca i de Benassal van anar a esquiar a l’estació d’esquí de Valdelinares. Com tots els anys el Departament d’Educació Física va programar aquesta eixida dins de les activitats esportives al medi natural.

L’alumnat va gaudir d’un bon dia en general, encara que va ploure un poquet de vesprada. Alguns van practicar aquest esport per primera vegada amb molta habilitat i d’altres se’n van portar alguna caiguda.

L’anècdota de la jornada la va protagonitzar Arturo Valls. El popular presentador i

showman d’Atresmedia va coincidir a les pistes amb el nostres alumnes i quan alguns li van demanar una foto els va dir que si l’agafaven al final de la pista es faria la foto. Marc i Lucia ho va aconseguir però quan el van caçar no es van adonar que no tenien el mòbil així que, lamentablement, no tenim la foto per a la revista. Si voleu una prova diuen que una alumna de Benassal va fer una foto i de segur roda per algun grup de WhatsApp.

Cal dir també que quan ja tornàvem vam tindre un incident quan en creuar-se amb un altre cotxe, l’autobús li va trencar el retrovisor. Com que no podia parar al mig de la carretera l’autobús va continuar i el cotxe va anar darrere d’ell fins a Vilafranca on va eixir el conductor molt enfadat... van fer papers i “no pai nai”.

Esperem repetir aquesta activitat l’any que ve, encara que seria més profitosa anant

més d’un dia per assolir les particulars habilitats que l’esquí ens aporta.

Alfons Escrig


- 39 -

PASSATEMPS


- 40 -

Et presente una sopa de lletres, m'ajudes a trobar les següents paraules ?

bit Unitat d'informació que correspon a la quantitat d'informació donada per una prova que té només dos resultats possibles, igualment probables. correu electrònic Conjunt d'eines de programari per mitjà del qual es poden enviar i rebre missatges personalitzats dins d'una xarxa. fitxer Organització bàsica, en alguns sistemes operatius, de les dades emmagatzemades en memòria externa. icona Pictograma, utilitzat en entorns gràfics, que permet accedir amb facilitat a la funció o les dades que representa. ordinador Unitat funcional que controla un sistema informàtic i l'ús dels seus recursos.

processador Unitat funcional que s'encarrega d'interpretar i executar les instruccions dels processos o tasques que hi ha dins el sistema. programa Conjunt de codis que es complementen per especificar una funcionalitat. sistema operatiu Programari que gestiona tots els recursos del sistema informàtic i que ofereix una interfície entre l'usuari i aquesta. xarxa Conjunt d'unitats funcionals autònomes interconnectades. ratolí Dispositiu de diàleg que permet desplaçar el cursor sobre un punt de la pantalla d'un visualitzador i, així, designar una zona de la superfície.

C A U U B T I B R E B O G A L I

U O R P B A C O I N R I I S N

S R R A D A T O I N A V A S G I F

I D A R O A A N T B A A T A B S O

I I S E N A A C O L O S T R

F N A E F U G J E C O D L F A E M

A A N U I N B E A T E I J V M A

I D A D B A R E M A T E A A A T

T O I E Y A E I L A X S A R N I

O R A R T F S D E E U I E N U O C

S A X T R E R S C U T O E P A

N O U A S G I R T E N T E E E J

F E P R O C E S S A D O R U G R N

P A I X T X E E O S A D T O A A

T A R A O I E S S E O R L N T A

N A I J V I L A F R A N C A I N

E A A M A R G O R P L A G O B U CJesús Navas


- 41 -

VACANCES DE PASQUA L’1 d’abril els alumnes de l’institut van fer un horari especial amb motiu de les festes de Pasqua. A primera hora del matí es van reunir a l’aula multiús per realitzar la típica mona. Un dolç esponjós i senzill de rebosteria que pot agafar diverses formes d'animals o d'objectes, sol menjar-se acompanyat d’ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat. L’existència de la mona entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua està documentada almenys des del segle XV. Al segle XVIII ja era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d'ous que tenia la mona corresponia amb l'edat del nen fins que arribava a 12 anys. S’atribueixen molts orígens a aquest costum: de les muníquies, celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les pascorals, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per mûna s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus (present o ofrena). En llatí, però, existeix també la paraula munda (plural de mundum), amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Actualment, continua el costum de menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones, sobretot a la Catalunya Nova i també a València, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.


- 42 -

Després de portar les mones al forn van anar cap a la Casa de la Cultura per realitzar una sèrie de coreografies i actuacions musicals en companyia dels alumnes de l’institut de Benassal que, també, van actuar. Després de 22 fantàstiques actuacions es va fer un descans amb un esmorzar a càrrec dels alumnes de 4t d’eso de Vilafranca.

La jornada es va acabar amb la representació de l’obra de teatre en anglés Vampires! de la companyia Forum Theatre & Education. Després del teatre vam recollir les mones al forn, ens vam desitjar bones festes i van començar les vacances de Setmana Santa.

Rafael Diago


- 43 -

THEATRE IN ENGLISH

The English Department of IES Vilafranca also organized an attendance to the theatre,

considering that very few students go there. It was celebrated in the Culture House of the

city the day before Easter holidays and we shared the show with the IES Benassal

students.

The chosen play was Vampires! by the company Forum Theatre & Education.

In it two High School students, Thomas and Lucy, have to prepare a project on the

legendary book Dracula by Bram Stoker. Thomas is an avid reader and this book is

one of his most favourite ones. On the other hand Lucy doesn’t like reading and her

biggest dream is becoming an actress. After a heated discussion, they decide that their

work will be more original than the rest of their classmates so they freely dramatize

the text of Dracula, including other characters and situations.

It was indeed a very surprising and funny play and the students enjoyed it very much

since they were asked to take part in it. Moreover, they practised their English skills as all

the performance was in English.

English Department


- 44 -

CASETES NIU AL BOSC DE PALOMITA

En l'aula de Tecnologia hem fet una caseta niu. Cada grup estava format per tres persones. Hi havien 10 grups, cinc en 1r A i cinc en 1r B. Primer el professor ens va explicar com s'havia de fer i després ens vam posar tots a treballar. Ho vam fer seguint aquestes instruccions:

1. Vam tallar totes les peces a la mesura indicada i vam fer el forat per on havia

d’entrar el pardal.

2. Vam començar a fer els forats amb el trepant portàtil per a posar els

caragols.

3. Després de posar un poc de cola a les peces les vam caragolar.

4. A continuació vam posar dos frontisses unint la tapa de dalt fixa i la tapa de

dalt mòbil, que servix per obrir la caseta. Després vam cobrir les tapes de dalt

amb un plàstic per protegir la fusta de l'aigua de la pluja.

5. Seguidament vam posar les nostres inicials a la caseta amb pirogravat.

6. Finalment vam ficar un fil d'aram per a poder penjar les casetes niu als arbres

i un tros de plàstic més menut perquè a la rama de l'arbre no se li clavara el fil

d'aram.

El dia 30 de març va vindre a l'institut el biòleg Cèsar Colomer, acompanyat per dos forestals: Ana i Ramón, que sabien molt de pardals, i als alumnes de primer ens va fer una xarrada sobre la fauna i la flora del bosc de Palomita.


- 45 -

La xarrada va estar molt interessant, ens van dir quins ocells habitaven aquest bosc de Palomita i el que menjava cadascú, per això ens van ensenyar els excrements i es podien apreciar els ossos i l’herba que havien menjat. També ens van explicar que per reconéixer ocells feia falta tenir llibres guia per saber com es diuen, la forma de xiular i la forma de volar. Ens van dir que les nostres casetes estan fetes per a ocells xicotets com el totestiu i el papamosques. I sobretot ens van ensenyar dos normes importantíssimes: mantindre el bosc net i no fer molt de soroll perquè els ocells no s'espanten.

A les 10 del matí, acompanyats de Rosabel, Sonia i Josep Maria, vam eixir de l'institut cap al bosc de Palomita. Vam parar a esmorzar quan ja estàvem prop i quan vam arribar vam buscar Cèsar i els altres dos. Ens estaven esperant amb una escala portàtil per penjar les casetes nius als arbres i ens van dir que havien vist un xot, que és un ocell gran, paregut al mussol. Vam anar a veure alguna caseta de l'any anterior per si estava habitada i després cada grup vam elegir un arbre per penjar la seua caseta.

En la tornada cap al poble vam parar un poc a les Fonts del Llosar per beure i descansar. Ens ha agradat molt tot el procés perquè mai havíem construït una caseta niu i mai havíem anat a penjar-la al bosc. Gràcies a l'explicació de Cèsar Colomer hem aprés moltes coses.

Ainhoa Fuertes Jaime Villarroya Nuria Fabregat


- 46 -

El passat dia 17 d’abril els alumnes de 2n d’ESO van realitzar un taller de la fundació Isonomia sobre la violència de gènere. La FUNDACIÓ ISONOMIA, creada el 2002 per la Universitat Jaume I de Castelló, és una entitat sense ànim de lucre, que promou la igualtat efectiva de dones i homes a través de la formació en matèria de gènere; l’assessorament i l’orientació en l’àmbit organitzatiu sobre la legislació vigent relacionada amb la igualtat, i la realització d’accions de sensibilització en matèria d’igualtat entre dones i hòmens.

QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES? D’acord amb la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra les Dones, aprovada el 20 de desembre de 1993, per l’Assemblea General de l’Organització de Nacions Unides (ONU):

VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES és: «tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tinga o puga tindre com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a les dones, inclusivament les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen en la vida pública o privada».

La violència contra les dones, o violència de gènere, pot tindre entre les seues manifestacions:

• ABÚS FÍSIC: s’origina per fets que s’exterioritzen a través de l’encrueliment i especialització en els colps com donar punyades, puntades de peu, pessics, mossos, estirades de cabells, etc. que poden desembocar en homicidi. • ABÚS EMOCIONAL, VERBAL I PSICOLÒGIC: es produeix quan l’agressor aïlla, controla, prohibeix, rebaixa l’autoestima, culpabilitza, humilia, ridiculitza, insulta, amenaça, anul·la, etc. • ABÚS SEXUAL: es basa en comportaments com ara exigir-li verbalment relacions sexuals, castigar la dona si no accedeix a aquestes, obligar la dona a pràctiques degradants, etc. • ABÚS AMBIENTAL: és el resultat de destruir-li l’entorn, colpejar i trencar objectes, amagar o destrossar els materials de treball o d’estudi de la dona, no respectar-li el correu, tirar-li les seues coses al carrer, impedir-li el descans, maltractar-li els animals o mascotes, etc. • ABÚS FINANCER O ECONÒMIC: consisteix en conductes com limitar-li o retindre-li els diners, ocultar-li guanys, no proveir les necessitats la família proporcionalment als ingressos, prendre decisions unilaterals quant a compres considerables, obligar-la a justificar despeses, etc. • ASSETJAMENT SEXUAL: és la situació en què es produeix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic, no desitjat, d’índole sexual, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, tal que rumors sobre la vida sexual, tocaments, acorralaments, intimidacions sexuals, etc. • ASSETJAMENT PER RAÓ DE SEXE: es refereix a qualsevol comportament relacionat amb el sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seua dignitat i de crear-li un entorn intimidador, degradant o ofensiu, com per exemple comentaris inapropiats sobre la manera de vestir, el físic, l’edat, etc.


- 47 -

«APUNTA´T AL BON ROTLLO» és un taller que té l’objectiu de potenciar el

desenvolupament d’altres formes alternatives de relacionar-se sexualment i afectiva, que

s’allunyen dels models violents, actuant directament en un dels col·lectius on ha augmentat les

conductes sexistes i les actituds possessives o violentes, els adolescents de 12 a 16 anys.

DOTZE INGREDIENTS BÀSICS PER A UN BON ROTLLO:

LLIBERTAT RESPECTE ESCOLTAR

DIALOGAR AFECTES

CURA MÚTUA CONFIANÇA INTIMITAT

AUTONOMIA IGUALTAT AUTENTICITAT

NO-VIOLÈNCIA

Ens han explicat els dos tipus de relacions que podem tindre amb una altra persona amb activitats i

vídeos, també ens han explicat les causes perquè una persona siga violenta amb una altra.

Ens deien que no totes les relacions són iguals.

Vam sentir cançons i ens van donar un paper amb preguntes del que féiem

i com amb el WhatsApp i en Internet.

La diferència entre hòmens i dones és només biològica, a les xiques ens preparen de menudes per ser

mares. No hem d’educar xics i xiques de manera diferent.

Les dones es fiquen una disfressa de persones tendres i els hòmens de valents.

Ens fixen més en el xulet i en l’atrevida.

Ens han regalat una motxilla, una xapa i un punt de lectura on posa les bases per a una bona relació.

Va ser molt interessant i entretingut!

Silvia, Alberto, Ana, Lorena, Raul i David


- 48 -

ó

Aquell dia de febrer

Va ser un dimecres de febrer, aquell dia vaig descobrir el que era la imaginació, no era un estat de la ment, sinó una cosa molt més important. Tot va començar el primer dia d’aquell mateix mes, la professora de Valencià ens va dir

que havíem de fer una història basada en un fet real que ens havia passat en Nadal o simplement en un dia qualsevol. No vaig pensar l’important que seria aquesta història per

a mi, però sí que vaig pensar que en aquell moment el principal era fer una cosa més divertida que acabar els deures o estudiar tant per a aquells exàmens que no aconseguia aprovar ni pels pèls.

Aquell dia de vesprada, vaig pensar i pensar però la meua imaginació no donava per a tant, la història s’havia de donar dues setmanes després, però preferia fer una història no

molt bona perquè així els propers dies podria tindre temps per a estar connectada al Whatsapp unes horetes parlant amb mon pare, que treballava molt lluny d’Espanya, en una

xicoteta ciutat de Florida. Tot allò va aconseguir despertar la meua ment un poc, en aquell moment vaig començar a escriure la primera paraula de la història, no sabia escriure molt bé a ordinador, però això no era un impediment per a acabar-la abans de temps, fins i tot era una sort per a poder pensar més el que anava a escriure i les faltes que anava a fer perquè sabia que anaven a tornar boig al corrector de l’ordinador. Tants accents sense ficar o

simplement el mal de cap per ficar-los oberts o tancats. Escrivint i escrivint pareixia que la història tenia un poc de sentit o fins i tot que podia estar millor del que pensava. El relat no tractava del Nadal, tractava un poc de la meua vida, sé que no li interessava a ningú excepte a mi, però en aquell moment el que pensava era poder ser una de les finalistes o guanyar en el concurs de relats per poder aconseguir que tots recordaren per uns moments el meu nom, aquell nom que començava amb una D i acabava amb una A, aquell nom que no era molt popular entre tots però el nom que va elegir ma mare per a ficar-lo a una xiqueta menudeta d’ulls blavets i cabells rossos, Daniela.


- 49 -

La història anava arribant solament a la meitat de la pàgina, però em quedaria el temps que fera falta per a acabar-la i donar-li-la a la professora abans per a demanar-li la seua opinió. Quan estava en la part del conte on havia d’explicar la història de mon pare, em

van saltar les llàgrimes, no pensava que seria tan dur recordar que feia tant de temps que no podia abraçar-lo ni simplement veure’l, estava segura que aquella part emocionaria els

lectors del meu relat, si aconseguirà que algú el llegirà, sense comptar els professors. Les hores, els minuts i els segons anaven passant però la meua història no arribava al final, estava tan emocionada escrivint que fins i tot creia que anava més ràpid amb el teclat de l’ordinador. Ma mare em va cridar per a sopar, no volia anar estava tan inspirada que després no podria continuar, va tornar a repetir que hauria d’anar, havia fet el meu plat

preferit perquè aquell dia ens van donar un examen i el vaig aprovar, amb un 6, no és molt però per a les notes que trac és un miracle tenir un bé en Socials. No em vaig poder resistir al sopar per això vaig anar com una fletxa fins a la taula.

Després de sopar vaig continuar escrivint fins a l’hora d’anar a dormir perquè

demà havia de tornar a la rutina de tots el dies. Em vaig despertar més prompte del normal, les noves idees per a la meua història no em cabien al cap necessitaven ser escrites en algun lloc, vaig continuar escrivint i les ganes per acabar el meu relat eren infinites, l’únic problema per acabar-ho per a demà era que havia de tindre almenys dos pàgines escrites, però això no em feia parar d’escriure en el meu

ordinador perquè sabia que es podia donar més tard.

Mentre la meua pàgina s’estava omplint no vaig parar de pensar que podia ser una de les guanyadores del concurs. Cada vegada em dormia més, era molt prompte i el meu cap havia de descansar, vaig arribar al final del primer full, feia compte de dormir uns minuts més, estava a punt de dormir-me quan vaig escoltar la cançó preferida de ma mare, era el seu despertador, ja era hora d’anar a l’institut. Em vaig vestir, vaig desdejunar-me i vaig córrer tot el possible per a arribar d’hora, vaig entrar i les meues amigues sols parlaven de

com s’ho havien passat ahir sense deures. Jo no podia dir que vaig jugar o eixir pels carrers, però el que sí que podia dir es que vaig passar una vesprada magnífica, que no feia falta moure’s de casa per poder passar un estona agradable. Quan entràrem els vaig

preguntar si havien fet la història que ens havia dit la professora, totes em van contestar que no i jo els vaig dir que sí, que l‘havia començada. Es van quedar sorpreses com si mai

haguera dit la paraula “començada” el que van dir en aquell moment va ser: com pots haver començat la història si eres la més “inútil” de la classe estudiant i fent tot tipus de

treballs? Aquelles paraules van fer que la meua il·lusió per guanyar el concurs sigues més i més gran, per demostrar a les meues amigues, que no era simplement aquella xica que no


- 50 -

s’aclaria a fer res del que manaven ni estudiar les dos primeres pàgines d’un llibre.

Passaven les hores, i en l’última classe tocava una assignatura que no em deixava respirar,

el seu llibre ple de xifres, donava igual el que foren com si són nombres enters, naturals, amb decimals o si hi havia operacions de qualsevol tipus: equacions, fraccions, divisions, arrels... Les matemàtiques eren el que més odiava en aquest món, era una hora escoltant al professor parlant amb un idioma numèric que no entenia. Em va passar l’hora molt llarga però després ja podia començar a pensar més idees per a la meua història. La primera idea que em va vindre al cap era aquesta, el meu odi per les matemàtiques. Vaig dinar el més ràpid possible i per fi vaig anar a l’ordinador, dos minuts llarguíssims esperant que aquell ordinador s’obrirà, i allí estava el “Document 1 de Microsoft Word” esperant-me per a continuar. Vaig seguir contant i contant, ja arribava al final però encara tenia tota una vesprada llarga per poder acabar-ho, en un fragment volia anomenar les meues millors amigues, però això no ocuparia molt d’espai en la pàgina perquè les amigues que tenia no

eren molt especials. Vaig recordar que demà teníem un examen però encara així tenia tota la vesprada per a fer la historia, no feia compte d’estudiar, encara que estudiarà trauria

molt mala nota. Ja no tenia més idees en el meu cap i vaig pensar a fer una repassada per a l’examen de demà. Vaig començar a llegir i a llegir sense parar, les paraules es quedaven

al meu cap com per art de màgia, quan em vaig cansar d’estudiar, havia d’ anar a dormir

per a demà fer l’examen el millor possible. Entràrem a classe i a primera hora teníem l’examen, no em va eixir molt bé però podia

aprovar, la nostra professora d’Anglés corregia els exàmens molt ràpid i a l’hora del pati ja

els tenia corregits, quan me’l va donar no em vaig atrevir a mirar la nota però ella va dir

que la mirara que m’alegraria molt, la vaig observar un poc però sols vaig vore que hi

havia un 4. Vaig destapar un poc més i em vaig adonar que també hi havia un 9, era un 9,4. La meua sort estava canviant, tot el que m’havia passat avui em va inspirar per a

continuar fent la història.

Després de dies de molt d’esforç vaig

aconseguir acabar-la però faltava la cosa més important en una història i no era el punt i final, era el títol, el que resumia en tres o quatre paraules, tot el text. Per al meu vaig elegir un títol que pensava que podia definir molt bé la meua història, era: La meua imperfecta vida. Passat el títol i el text a net ja estava perfecte

per a donar-lo el dia 20. Passaven els dies i va arribar el dia 20, vaig donar els dos fulls de text i la professora va anar llegint-los. Quan va acabar, va dir el meu nom i em va dir: No sabia que tenies tanta imaginació, és una cosa que poca gent té i és molt important conservar-la com si fóra un


- 51 -

tresor! En aquell moment pel meu cap van passar mil coses però la més important va ser

que una nova etapa de bones notes començava a estar present. Tot això em va alegrar

molt, volia que la professora digués el meu nom com la guanyadora, i així va ser, vaig

guanyar el concurs de relat. El meu premi era una càmera de fotos, però això no va fer

que estigués contenta del tot, volia celebrar la meua victòria amb mon pare, sabia que

això era impossible. No podia fer els meus somnis realitat però mai deixaré de somniar.

Ana Maria Bordás 1r ESO Finalista Premi Sambori

EL MISTERI DE LA CARRASCA

Tot va començar quan Jordi només tenia quatre anys i la seua mare feia uns mesos que havia mort en un tràgic accident de cotxe. Lluís, el pare de Jordi

estava molt afectat pel que havia passat i va decidir anar a viure al camp amb els seus fills. Júlia la filla major era la que sempre estava pendent dels seus germans

mentre son pare havia de treballar en les collites. Júlia com a bona germana sempre jugava amb Jordi i amb Mireia, els portava als gronxadors on Mireia sempre mirava atentament com la seua germana es pujava a les branques d'una carrasca que feia molts anys que pel que semblava hi era plantada. Jordi, al contrari, sempre es quedava mirant son pare que des de dins del tractor el saludava amb un somriure. Van passar uns mesos molt bons al camp, però en començar l'hivern va fer molt de fred i les collites es van gelar i Lluís no podia donar de menjar als seus tres fills. Va pensar moltes vegades de portar-los a viure a la ciutat però no els podia deixar sols i no tenia cap familiar amb el qual es pogueren quedar. Fins que un dia va ocórrer un miracle. Lluís va rebre una trucada d'una germana de Maria, la seua dona, aquesta li va dir que se'ls podia portar uns mesos a la ciutat


- 52 -

fins que milloraren un poc les coses. En passar uns dies els tres nens se n’anaren amb sa tia a viure a la ciutat. A Lluís li va donar llàstima però era el millor que podia fer pels seus fills, a Júlia li va donar molta tristesa haver de deixar son pare sol per això va decidir demanar-li a sa tia una mica de diners i fer-li un regal. Aquell mateix dia Júlia se’n va anar a un lloc on sabia que es venien gossos abandonats i li va comprar un gos gran perquè no se sentira sol. Després van anar ella i els seus dos germans a donar-li la sorpresa, son pare en veure-ho es va posar molt content però de seguida li va desaparéixer el somriure quan els seus fills se’n van anar. Encara que de vegades anava a visitar-los, no era el mateix, però almenys ara no estava sol. Els xiquets trobaven a faltar a son pare però estaven molt contents en la ciutat, Júlia va fer nous amics i Mireia i Jordi s'ho passaven molt bé jugant amb els seus cosins. Al camp, el pare tots els matins quan s'alçava anava a donar de menjar a Tom,

així és com li havien posat al gos. Molts matins el veia que estava gitat al costat de la carrasca i quan ell s'acostava, el gos sempre li lladrava i resultava difícil posar-li el menjar. Un dia mentre Lluís preparava el dinar va veure que Tom estava donant voltes a l'arbre i olorant-lo, no sabia per què, però des d’aquell dia

estava sempre al costat de la carrasca i no deixava que ens hi acostarem. Lluís va pensar en quedar-se allí fora per a veure què feia el gos i va veure que Tom portava una cosa a la boca i ho

amagava. Va decidir seguir-lo i va veure que hi havia en un costat com uns fongs negres que desprenien una olor molt forta i quan Tom se’n va anar, va agafar uns quants. A l’hora de sopar va cuinar amb uns quants i li van agradar molt, de seguida va saber que eren tòfones. Va estar tota la nit pensant en com Tom les podia haver trobades. Al dia següent li va vindre una idea al cap: si les venia guanyaria molts diners, perquè si la gent veia que amb les


- 53 -

tòfones el menjar estava més bo, faria molt bon negoci i podria tornar a tindre al seu costat els seus fills. I això va fer. Un dia de matí, va deixar Tom en casa i se'n va anar al mercat, aquell dia la gent el mirava però no comprava molt, però una dona s'acostà i li digué: -Escolte senyor, que estes tòfones d'on són? I Lluís li va dir: - Són d’unes terres que m’he comprat per a viure amb els meus fills! La dona li va contar que fa temps quan ella era jove també venia tòfones per guanyar-se diners, també li va dir que en aquelles terres va plantar una carrasca però per motius familiars va haver d’anar a viure a la ciutat i no va veure més la seua

carrasca. Lluís es va quedar sorprés i li va dir que ell podia ajudar-la a tornar a veure la seua estimada carrasca. Va portar la senyora a sa casa. Tom en veure que la dona s'arrimava a la carrasca es va posar a lladrar però Lluís el va tancar dins perquè no molestara. La dona li va dir a Lluís que provara a fer diferents tipus de plats amb les tòfones que això li ajudaria a guanyar-se molts diners, i se'n va anar molt contenta i agraïda per haver tornat a veure la seua carrasca. Lluís ràpidament va anar a cridar als seus fills perquè tornaren corrents al camp a ajudar-lo, ara ja sabia com guanyar diners i ja podien tornar a ser tots feliços.

Paula Mestre 2n ESO


- 54 -

La meua vida Em diuen Josep, tinc 58 any i

d’aquests, 40 anys els he passat

entre les parets de la presó.

Quan tenia 18 anys, em van

detindre i em van empresonar

per tràfic i consum de drogues.

Les males companyies i la

pressió social van ser els

principals desencadenants que

m’introduirien en aquests

ambients. Ara me n’adone que

les paraules que millor descriuen aquesta actitud són: FALTA DE PERSONALITAT.

No tenia treball i les drogues, amigues que al mateix temps m’aportaven evasió i

absència, em feien guanyar uns diners de manera fàcil, i inconscientment feia que altres

persones caigueren víctimes d’aquelles substàncies.

Aquests anys dins de la presó han fet que m’adonara que vaig destrossar la meua vida

per no saber lluitar per ella. Sí, estic rehabilitat, totalment superada l’addicció a les

drogues i visc la vida d’un altra manera, com s’ha de viure, amb els peus sobre terra i no

amb el cervell flotant per l’aire. He tret una carrera, vaig fer Psicologia i dins de la presó

ajude els presos que volen solucionar els seus problemes.

He tingut l’oportunitat d’eixir, clar que sempre davall la vigilància del personal que

correspon, a fer xerrades, a explicar a xiquets i adolescents aquest tema que a mi em va

destrossar la vida. Ara, mitjançant aquest escrit vullc donar consell a aquesta gent que

no pot assistir a les meues xerrades o a qualsevol company que ha passat per una

situació semblant.

La vida és dura, molt dura, però no s’ha d’elegir el camí més fàcil. Perquè les

satisfaccions i la lluita per aconseguir les coses és el que fa que ens sentim orgullosos i

realitzats.

Entrar en un món de drogues és una actitud de covards, de persones, que com jo, no

hem sigut capaços de ficar-nos l’armadura i lluitar per cosa tan valuosa i única com és la

nostra pròpia vida. Per la meua experiència, voldria que aquestes paraules no es


- 55 -

quedaren escrites en un paper, sinó que la tinta per a escriure-les ajudara la gent a no

entrar en aquest món i als qui l’han iniciat, que s’ho plantejaren i recapacitaren, de veritat

que val la pena, hi ha coses increïbles que ens podem arribar a perdre mentre ballem

amb el Dimoni.

Em queda un altre dia d’estar ací i la veritat és que eixiré i hauré d’enfrontar-me al

món. Em fa una mica de por, però em fa il·lusió poder arribar a casa i veure la imatge de

ma mare. Una dona anciana amb qui he de recuperar el màxim de temps perdut

compartint cada moment de les nostres vides i absorbint-la del tot.

Pobreta, sempre va estar al meu costat, intentant ajudar-me i sofrint en silenci, mai va

tindre una paraula més alta que altra..., li vaig destrossar el cor i a diferència de molts

amics, aquells que s’omplien la boca dient que podia contar amb ells per a qualsevol

cosa i em van fallar, ella i sols ella, sempre va estar allí, escoltant-me, donant-me la mà,

aconsellant-me.

Li dec la vida, sí, li la dec, però he d’agrair-li tot el que ha fet per mi i ara des d’una

altra perspectiva de vida, he de recompensar-la.

En poques hores, estaré amb ella, tinc moltes ganes de notar la caloreta dels seus

braços i ara, més que mai els notaré molt més, perquè sóc una persona diferent,

canviada i aquesta oportunitat que la vida em dóna, vaig a aprofitar-la al màxim, ajudant

la gent amb problemes i intentant, que no caiga en les errades en què jo vaig caure.

Ho necessitava, tenia la necessitat,

descriure açò, perquè encara que dins dels

meus projectes, està, escriure un llibre

sobre la realitat de la meua vida, hui, el dia

abans d’eixir d’ací, necessitava per algun

motiu, no sé quin, contar-la resumidament,

perquè sé que pot aplegar a algú i sé, que

pot ajudar, també, algú.

Ara sí, vaig a dormir…, demà m’espera

un gran dia, un dia d’emocions,

d’encontres, el dia en què Josep per

segona volta i amb més seguretat tornarà a

nàixer i a trobar-se amb el món. Molt bona

nit!


- 56 -

Açò és el final de Josep. Sóc Martí, el funcionari i l’amic de Josep. Aquest mateix matí,

quan he anat com cada matí a desitjar-li un bon dia i a preguntar-li si estava preparat per

a enfrontar-se al món, Josep estava mort, tota la seua il·lusió i tot l’esforç dipositat en

començar una nova vida, ha acabat destruït.

Com amic, vullc que aquest escrit arribe a cada part del món, per a fer realitat el somni

de Josep, que aquest testimoni el conega el màxim de gent possible, que siga d’ajuda a

molta gent i que ell, allà on estiga, puga dibuixar un somriure.

Gràcies, Josep, per permetre’m apropar-me a tu, m’has donat una lliçó de superació i

de fortalesa que mai haguera aconseguit de no haver-te conegut.

Manel Prades 4t ESO

EL SEGREST DEL

SERGENT

En una nit fosca, Giovanni, un jove fill

d'un famós narcotraficant napolità, havia

quedat amb uns companys per a fer un

negoci de drogues. Però Josep, un xic

prim i amb les cames llargues, era el

sergent de la guàrdia civil de Benidorm i

estava infiltrat en el càrtel napolità de les

drogues. Ell sabia que estava en un perill

que havia d'assumir com al professional

que era. Aquella nit, Giovanni i son pare

Luigi, estaven en una fàbrica abandonada

i amb ells estaven Josep, Marco i Andrea

(aquests dos últims eren uns dels millors

amics de Luigi).


- 57 -

En ple intercanvi de material hi havia

alguns dels millors policies del cos

amagats per a fer una batuda i requisar

tota la droga i armes que portaven els

italians. Quan estaven en meitat de

l’intercanvi, Josep els va fer el senyal.

Però Giovanni es va fixar que feia uns

moviments estranys, i va dir:

-Marco, Andrea, Agafeu-lo!-va fer cara de

fàstic i va amollar algunes malediccions

en italià.

Immediatament els policies van haver

d'avortar la missió per no fer-li mal al

sergent.

Van pegar a Josep unes garrotades al cap

i va perdre el coneixement .

En despertar-se tenia una forta contusió al

cap i un fort dolor a causa de la pallissa

que li havien propinat els dos matons

napolitans.

-Què m'hauran fet aquests malvats

traficants?-va murmurar Josep.

De cop i volta va entrar Giovanni amb

una xica que no havia vist mai en sa vida.

-Mira Julietta, aquest és el policia que ens

ha intentat capturar, sort que hem sigut

ràpids!

-Ha, ha, ha! Que graciós!-va dir Julietta

amb ironia. De sobte, la desagradable

xica va eixir del búnquer i just després

van entrar Luigi, Marco i Andrea amb

cordes i una mordassa i el van nugar i

emmordassar a una cadira de ferro.

Mentre l'emmordassaven, Josep maleïa el

dia que es va fer policia i va entrar en

eixe càrtel.

Cada dia un dels matons li llevava la

mordassa i li donava alguna cosa

fastigosa per a menjar. Com Josep tenia

molta fam estava obligat a menjar el que

li donaven. Sofria, estava perdent el cap,

i per això es va imaginar que tenia un

amic invisible i el va anomenar Joan

Josep. Ell era la seua esperança, el

mantenia viu, “parlava” amb ell, era el

millor amic del món, mai l'abandonaria...

3 infernals mesos després

-Mira, Joan Josep, encara estem ací

tancats, com pot ser? Ningú ha notat la

nostra desaparició?- va dir mirant a la

paret, on se suposava que estava el seu

amic.

-Calla, Joan Josep, calla. No digues eixes

bogeries, segur que vindran!

Després, com havien anat fent cada dia

en els últims dos mesos, va entrar

Giovani amb un garrot i va intentar que

els contara alguna cosa del que havia fet.

-Dis-m’ho! O serà pitjor del que

t'imagines!

-Ha! Per damunt del meu cadàver!-Va

respondre Josep.

-A veure si t’hem de matar...

-Calla Giovanni -Va dir el vell mafiós


- 58 -

napolità.

De sobte van tocar a la porta i tots es

van esglaiar per la tensió de la situació.

Marco no ho va dubtar, va ficar la

cadena a la porta i va obrir.

-Policia!

-Hi ha algun problema?-va preguntar

desagradablement.

-Em pareix que sí, i vostè ho sap.

-Perdone’m, però no l'entenc.

De sobte, els altres policies, amb una

barra de ferro van tombar la porta.

-Mans en alt!- Va dir el policia.

Van fer cas i se'ls van endur esposats a

una furgoneta. Tot i seguit van registrar

tota la casa per a veure si trobaven el

sergent de Benidorm: Josep.

-Trobeu alguna cosa?- deia un policia.

-No!- contestaven uns altres. La pregunta

es va repetir un parell de vegades fins

que van sentir a Josep. Podia parlar

perquè amb les presses se'ls havia oblidat

emmordassar-lo.

-Eh! Em sentiu? Estic ací!

De sobte van trobar en una petita

habitació a Josep.

El van traure d'allí perquè s'alimentara un

poc.

Josep estava desnodrit, no podia alçar-se,

però l’emoció el va guanyar i es va alçar.

-Josep estàs bé?- Va preguntar Rodrigo,

un Guàrdia Civil andalús.

-He sofrit. He sofrit molt! M’han torturat

m’han fet dir tot el pla, però no he dit

res, m’han trencat ossos, m’he ficat mal a

causa del fred i la desnutrició, cada dia

esperava morir-me per no haver de

tornar a viure aquell infern, preferia

morir a estar allí, he intentat suïcidar-me,

mira el meu braç- va ensenyar el braç i

tenia ferides que ell s’havia fet a mossos.

Rodrigo el va mirar i es van donar una

forta abraçada. Tots dos es van ficar a

plorar.

3 setmanes després

Estimat cos de Guàrdia Civil de

Benidorm, estem reunits per donar-li la

medalla d’or al mèrit policial, la màxima

condecoració a Josep Ferrer.

Tot el cos de Guàrdia Civil va començar a

aplaudir.

-És un honor per a mi rebre aquesta

condecoració de part de la Guàrdia Civil.

Vull donar les gràcies a la meua dona

Teresa i a tota la meua família que ho és

tot per a mi. He patit molt! Però gràcies a

Déu eixos mafiosos estaran un bon temps

a l’ombra.- En aquell moment a Josep li

van caure dues llàgrimes: les últimes

causades per aquells que tant li van fer

sofrir.

Jesús Pitarch 3r ESO


- 59 -

BLOODY MARY

Mai t’has de posar davant d’un espill i repetir tres vegades: “Bloody

Mary”, perquè pots sofrir una terrible maledicció.

Mary era una xica de 14 anys que

volia jugar a la ouija amb els seus

amics, així que un dia van quedar i

van començar a jugar. Com que no

passava res, els tres amics s’avorrien i

se’n van anar a casa, però Mary volia

que passara alguna cosa, així que va

jugar tota sola tot i que les normes

deien que una persona sola no podia

jugar. I va passar una cosa terrible: la

casa va començar a tremolar i un

fantasma va eixir de la ouija i es va

emportar Mary. Ara el seu esperit estava condemnat eternament i era ella la

que volia venjar-se de tots els que no respectaren les normes del més enllà.

Elena era una xica que va conéixer la llegenda a la seua universitat.

Com ja era major per creure en aquestes coses, se’n reia. Els seus amics la

van picar dient-li que si era valenta de fer allò que deia la llegenda, així que

va entrar a un bany acompanyada d’una amiga i ho va fer. No va passar res

i de seguida ho va oblidar.

Al cap d’una estona, però, va sentir un calfred indescriptible... El seu malson

va començar aquella nit: es va despertar per un soroll estrany i va sentir com

un murmuri pel passadís; a més, va sentir com si algú respirés al seu costat.

Es va aixecar i va encendre el llum. No va notar res d’estrany a l’habitació,

però ja no va poder dormir en tota la nit. L’endemà no va ser capaç de

contar allò a ningú de la universitat perquè seguia horroritzada. A meitat

d’una de les classes va haver d’eixir al bany; quan va entrar-hi feia molt de

fred i una capa de vapor cobria l’espill. Elena el va netejar amb la mà i va ser

aleshores quan, espantada, va veure darrere d’ ella una xica amb sang al cap.

Es va girar de sobte i va cridar, però ja no hi havia ningú, la xica havia

desaparegut. Va tornar a mirar l’espill, i la xica tampoc estava.


- 60 -

Va pensar que tot allò eren coses

de la seua imaginació per no haver dormit suficient la nit anterior, però en eixir del bany, va veure un missatge escrit a l’espill, que tornava a estar cobert de vapor: “No havies de

convidar-me a tornar”. Elena no ho va poder suportar,

cada dia anà tornant-se més i més boja fins que es va acabar suïcidant.

Anca Davidel

POESIA VISUAL

Raúl Edo 2n ESO


- 61 -

Martina García 2n ESO

Paula Mestre 2n ESO

Silvia Albert 2n ESO

é


- 62 -

Diari d’uns perduts a Grècia... DIJOUS 19 - “La Petita Decepció”

Vam arribar a l’aeroport de Manises a les 5h. del matí des d'allí començàrem el nostre viatge.

Després de fer escala a Milà vam aplegar a Atenes a les 4h, i a l’aeroport vam conéixer el nostre

primer amic grec. Es deia Fanis i era el nostre xòfer. Va portar-nos fins al “glamurós” hotel, i en

aquell moment ens adonàrem que hi havia coses pitjors que les campanades de Canal Sur. I del

“glamour” de l’hotel passàrem al “glamour” de la ciutat. Vam visitar la biblioteca, la facultat de

Belles Arts i els carrers del voltant, on trobarem des de rates fins a xeringues. Després de sopar per

Atenes vam tornar al “fantàstic” hotel amb les expectatives per terra.

DIVENDRES 20 - “Dia de Bus”

A les 7h. del matí vam anar a l’habitació de les

xiques per esmorzar i agafar forces per al dia de bus

que ens esperava, només 5 hores! Vam replegar les

maletes i vam baixar fins a l’entrada de l’hotel, on

ens esperava la nostra guia Rosario, que era una

dona catalana que havia anat a viure a Atenes quan

estudiava; i Fanis (que “pito” era Fanis), que portava

un bus de 50 persones només per a nosaltres.

Mentre anàvem fent camí, Rosario anava explicant

coses, encara que nosaltres no estàvem molts

desperts. Com ens anava de camí, vam parar a

Delfos, un santuari on es reunien les riqueses de

cada poble grec i es feien rituals de purificació.

Una volta acabada la visita anàrem a dinar a un restaurant amb unes vistes precioses que feien

que oblidàrem aquell desastrós primer dia. Quan ja es feia de nit vam arribar a Kastraki, i a l’hotel

més luxós de tot el viatge. Vam sopar allí i després Rosario, amb bons arguments va fer que fins i

tot la propietària del hotel ballara amb nosaltres el

sirtaki. Després, amb una miqueta de disconformitat

vam anar a un pub, i vam xalar tots moltíssim.

DISSABTE 21 - “I Més Bus!”Des de recepció ens van

cridar al telèfon de l’habitació per a avisar-nos que ja

podíem anar a esmorzar, i en acabar anàrem a visitar

els monestirs de Meteora. Era impressionant com uns

monjos fa tant de temps van poder construir aquells

edificis en un lloc tan inaccessible. Era un paisatge tret


- 63 -

d’una pel·lícula. Només acabar la visita vam tornar a pujar al bus una altra vegada perquè ens

quedava tornar a Atenes, el que suposava 5 horetes més per

a dormir! Vam arribar a Atenes ja de nit i vam anar a

l’alberg. Allí vam acomiadar-nos de Fanis i Rosario, però el

que no sabíem era que Rosabel i Inés ja havien mogut fils

perquè a l’endemà encara poguera acompanyar-nos a

l’Acròpoli.

DIUMENGE 22 - “El comiat?”

Després d’haver dit adéu als nostres companys de

viatge, tornar a trobar-nos amb Rosario va ser

tota una sorpresa, però aquesta vegada no

anàvem sols: resultava que per poder anar amb

ella, Rosario va haver de colar-nos en una altra

visita d’una mare i el seu fill que venien

d’Argentina. Vam retrobar-nos en l’arc d’Adrià i

ens vam dirigir cap a l'Acròpoli. Allí vam poder veure un dels monuments més representatius de la

Grècia Antiga, el Partenó, un teatre romà, les cariàtides, etc. Després d’acabar la visita guiada per

l’Acròpoli ens vam dirigir cap el seu museu, que estava situat damunt de les ruïnes d’una ciutat. I a

poc a poc vam fer amistat també amb els argentins. Una vegada vam veure el museu Rosario ens

va portar a un restaurant que es trobava en el barri de Plaka, un barri cèntric molt turístic, i en

aquell restaurant Rosario ja es va acomiadar de nosaltres definitivament, o no? Després de dinar,

vam anar a passejar i vam voler anar a veure un dels mercats més importants de la ciutat, que es

trobava prop del barri on estàvem, però vam veure un grup de músics que tocaven percussió, i ens

van convéncer per a ballar amb ells, i a poc a poc se’ns va anar unint gent. Quan van acabar de

tocar ja ens havia passat la vesprada i ja no vam poder anar a veure el mercat, així que vam agafar

el metro i vam tornar l’alberg. En arribar Rosabel i Inés van anar a buscar un lloc per a sopar,

mentre que nosaltres ens vam quedar a l’alberg descansant. Ens van portar a un bar on vam

provar per primera vegada la pita, i estava bo i un “abús”!

DILLUNS 23 - “Quiero Montarme en tu Velero”

En deixar l’alberg vam agafar les maletes i vam pujar al ferry que ens portaria fins a l’illa de

Santorini. Era un vaixell de set pisos amb habitacions,

restaurant i moltíssims sofàs, i vam acomodar-nos en unes

taules a la part de darrere del vaixell. Després d’unes 7

hores de dormir i de jugar a “El Pueblo Duerme” vam

arribar a l’illa i un autobús menudet ens va portar fins a

Fira, el poblet on estava el nostre alberg.


- 64 -

Vam pegar una volteta per allí, vam sopar i vam anar a descansar per al dia que ens esperava.

DIMARTS 24 - “Termals?!”

En esmorzar a la cuina de l’alberg vam dirigir-nos cap al port vell, que estava baixant “abús”

d’escales. Vam arribar i vam pujar al vaixell, que comparat amb el de l’altre dia pareixia de joguet.

El volcà estava a pocs minuts del port, i vam fer una passejada pel cràter que havia format l’illa, i

quan ja ens van cridar per pujar al vaixell vam anar cap a les aigües termals. TERMALS? JA! De

sobte el vaixell es va parar a uns metres de la platja i la gent va començar a tirar-se a l’aigua i a

nadar cap allí, així que vam fer el mateix. I vam adonar-nos que allí la gent era molt “audaç”. Ni

la piscina del poble! Quasi amb hipotèrmia, en acabar aquell banyet van tornar-nos a Fira i esta

vegada vam pujar les escales en burros. En acabar aquell divertit viatge (per a alguns va ser la

primera vegada que pujaven en un burret) vam anar a dinar. De vesprada vam anar cap al poble

del costat, Oia, que segur tots coneixeu perquè és el que ix a les postals i als pots de iogurt grec de

la marca Consum. Vam fer un poc de turisme i, sorpresa! Estaven els argentins! Vam fer-nos unes

fotos i vam veure la posta de sol. Quan ja es va fer de nit, vam anar a la plaça on estava el bus,

però, i el bus? El bus havia marxat sense nosaltres! I ara què? L’alberg estava a l’altre poble i hi

havia sobre unes 3 hores caminant, i ja era totalment de nit. De sobte van acudir les mestres tan

contentes en amb gelat a la mà (ja que era l’hora en què havíem quedat a la plaça) i quina va ser


- 65 -

la seua sorpresa quan els vam dir que el bus ja se n’havia anat. Elles no ens creien, i sols es miraven

entre elles i es reien seguidament. Quan ja ens van creure i es van fer a la idea que el bus se

n’havia anat, vam començar a buscar solucions. La nostra solució es deia taxi i era de les pitjors

solucions possibles (per a la vostra informació, a Grècia pareix que regalen els carnets de conduir).

Per sort, vam arribar sencers a Fira i de nit vam anar a la inauguració d’un pub que pareixia bastant

famós a Santorini.

DIMECRES 25 - “Primer Reencontre,

Sorpresa!”

Després de tota la nit de festa ens vam

despertar per agafar el primer bus que es

dirigia cap a la Platja Roja, el nostre

pròxim destí. El dia estava ennuvolat, i

va posar-se a plovisquejar per primera

vegada a Grècia. Vam agafar unes

quantes pedres de la platja i vam fer-nos

algunes fotos quan va arribar una turista

que es deia Gifgina, que havia vingut de turisme ella sola a l’illa des de Rússia. Vam esperar el bus

perquè ens portara de volta a Fira al costat d’unes japoneses molt amigues dels gatets que hi havia

per la zona i quan va arribar, vam anar a dinar i vam agafar el ferry de nou, però quan ja estàvem

tots al minibús que ens portava al port, vam adonar-nos que sobraven dos seients, i que només

podien ser d’una parella que ja coneixíem, i quan van pujar a l’autobús, sorpresa! Els argentins!

Vam pujar tots junts al ferry però aquesta vegada vam anar a envair els sofàs i butaques de la part

de davant del vaixell. Vam tornar a jugar a “El Pueblo Duerme” i a Uno i cap a les 11h. de la nit

vam arribar de nou a Atenes. Vam demanar unes hamburgueses en un Mc Donalds que hi havia

prop de l’hotel. Al jardí d’aquest ens les vam menjar i en acabar, ens vam anar a dormir per estar

descansats per a l’últim dia que ens esperava en aquella meravellosa ciutat.

DIJOUS 26 - “Rosario!”

De tants dies de son acumulats, aquell matí tots

ens vam quedar adormits, encara que no va ser

molt de temps el que vam perdre. Després

d’esmorzar, vam posar rumb cap a l’estadi olímpic,

però en eixir de l’hotel vam trobar que estàvem en

ple rodatge d’una pel·lícula. Vam fer-nos unes

fotos amb els actors i vam anar a l’estadi. Aquell

dia també va ploure un poquet de matí, i per

culpa de la pluja no vam poder veure el canvi de

guàrdia que es fa davant del Parlament cada hora. Vam decidir que ja era hora d’anar a dinar i …

Rosario ens estava esperant en el restaurant! Ens vam alegrar molt de veure-la encara que ara ja


- 66 -

sabíem que era l’última vegada que la veuríem. Vam dinar un corder deliciós i ens vam acomiadar

definitivament. De vesprada vam tornar al barri de Plaka per comprar regalets per a tota la família

mentre diluviava. Ja de nit vam anar a sopar i vam anar de festa una última vegada.

DIVENDRES 27 - “Visita a Bergamo”

Vam “despertar-nos” a les 7h. i vam eixir de l’hotel amb les nostres maletes cap al bus que ens

esperava en el mateix lloc on vam veure el rodatge de la pel·lícula el dia anterior. Vam facturar les

maletes de nou i vam dirigir-nos cap a Milà. Com esta vegada teníem unes horetes entre els dos

vols, vam eixir de l’aeroport i vam anar a una ciutat del costat anomenada Bergamo. Era una

ciutat amb un casc antic preciós. Vam dinar pasta típica italiana i vam fer un passeig pel casc antic

de la ciutat, vam visitar la basílica, la catedral i la biblioteca. De vesprada, quan es va fer l’hora de

tornar vam acomiadar-nos d’aquella fantàstica ciutat i vam anar cap a l’aeroport per a tornar a

Espanya, terra de conills i corruptes. Vam arribar a València a les 9h. de la nit i vam tornar al poble

amb l’autobús d’Altaba, i en baixar del bus tot un grup de companys nostres ens va donar la

benvinguda.

Alumnes 4t ESO


- 67 -

3r ESO PARTICIPA EN LA XX PROVA CANGUR A MORELLA

El CANGUR és una prova convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzada per les respectives comissions balear, valenciana i catalana. Una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara, en una reunió internacional que per al Cangur-2015 s'ha celebrat a Puerto Rico, l'associació Le Kangourou sans Frontières, on la Societat Catalana de Matemàtiques participa amb representació pròpia i actualment ostenta, per elecció, un dels càrrecs de l'equip directiu de l'associació. Així els participants d'arreu d'Europa i d'altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d'una hora i un quart per intentar resoldre'ls.

Un exemple d'aquests enunciats és aquest. T'animes a resoldre'l? Andreu, Bernat, Susanna i Teresa tenen caramels. Teresa té més caramels que Susanna; els xics junts tenen tants caramels com les xiques juntes, i Andreu i Teresa junts tenen menys caramels que Bernat i Susanna junts. Quina de les afirmacions següents és certa? A) Susanna té tants caramels com Bernat. B) Teresa té més caramels que Bernat. C) Andreu té menys caramels que Susanna. D) Susanna té tants caramels com Teresa. E) Qui més caramels té és Teresa.

Mª José Beltrán


- 68 -

Treballs Plàstica

Aida Tena 1r ESO

Ainoha Fuertes 1r ESO

Ainhoa Fuertes, Fani Pitarch, Bogdan Ionut 1r ESO

Jaime Villarroya 1r ESO

Ana Ferrero 4t ESO

Ana Ferrero, Miguel Pitarch 4t ESO

Aida Tena s 1r ESO

Óscar Sirvent 1r ESO

Jennifer Cugat 1r ESO

Silvia Albert 2n ESO Javier Soligó, Manel Monfort 4t ESO


- 69 -

Visita a Tarragona El dia 28 d'abril, l'alumnat de l'Institut va fer un viatge a Tarragona, organitzat pel Departament de Plàstica. El primer lloc que es visità va ser el monestir de les Santes Creus. Aquest monestir va començar la seua construcció l'any 1174 seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs: totes les dependències estan al voltant del claustre principal, començant amb els imperatius del romànic i després en introduir-se el gòtic van adoptar elements d'aquest com en el claustre, sala capitular i dormitori. L'església va ser elegida per Pere el Gran (1240-1285) pel seu enterrament, acollint també les tombes del seu fill Jaume II i l’esposa d'aquest Blanca d'Anjou. Fins 1835 va estar habitat per monjos benedictins caracteritzats per portar una vida austera i aïllats del món. La visita per totes les dependències va ser guiada, descobrint els espais des del punt de vista arquitectònic, artístic i funcional, finalitzant amb un muntatge escenogràfic i audiovisual: “El món del Cister” que va donar una idea molt completa i fascinant de l'ordre i del seu llegat.

Després es van dirigir a la ciutat de Tarragona fent una parada a la plaça de l' Ajuntament per dinar. A continuació tenien la visita al Museu Arqueològic però enmig del camí va aparèixer una tenda de complements i regals “Ale Hop” una tenda que ens va agradar molt a tots, i no volien eixir ni anar a un altre lloc. Després anaren al Museu en contra de la voluntat de la majoria, que va permetre conéixer una ciutat romana amb els element constructius, escultures, mosaics i objectes d'ús personal i quotidià procedents de l'Antiga Tàrraco.

Per finalitzar es visità l'amfiteatre romà que data de finals del segle II, dedicat a espectacles com les lluites de gladiadors, d'animals, exhibicions atlètiques i suplicis de mort. Passejaren per les grades i per l'arena, on hi ha unes foses. Tàrraco fou una de les poques ciutats d'Hispània on Roma va construir un gran amfiteatre, fet que confirma la seua importància. I de nou vam anar a l'autobús cap a casa que el dia havia sigut molt intens.

Amparo Ridaura


- 70 -

Ana Mari Bordás.

Finalista del Sambori.

Visita de 4t ESO a l’UJI

Ana Mari Bordás

Finalista Sambori

Olimpíada Matemàtica

Xarrada a 1rESO

sobre les llavors de

les plantes del nostre

bosc. A càrrec de

Félix López (agent

mediambiental)


- 71 -


- 72 -

Revista IES VILAFRANCA núm. 3 Curs 2014-15 · ÍNDEX EDITORIAL Un nou curs..... ¿Qué es el...

Documents

Transcript of Revista IES VILAFRANCA núm. 3 Curs 2014-15 · ÍNDEX EDITORIAL Un nou curs..... ¿Qué es el...