1 núm 2 20111 euro

2

EditorialSumari

Han participat...

Hola!!

Som el consell de redactors de la revista Gairebé i volem contar-vos com hem aconseguit que aquest projecte es convertira en la nostra revista escolar.

El curs passat els nostres professors ens comenta-ren que si voldríem participar en la revista, al prin-cipi dubtàrem un poc, perquè participar implicava haver de fer més feina, però a la fi decidírem tirar una maneta. Vam començar a formar part de la re-vista escrivint breus articles i altres coses relaciona-des amb temes d’actualitat. Quan la revista va ser publicada vam poder comprovar que tots els nos-tres esforços hi estaven reflectits.

Així que quan ens digueren que hi havia un taller monogràfic exclusiu per a la revista no ens ho pensàrem i ací estem, treballant des de dins per-què aquest projecte vaja avant. Amb aquest escrit sols volem explicar-vos que ha valgut la pena tot el treball que hem hagut de fer perquè la revista es publique i que tots podeu compartir amb nosaltres les vostres inquietuds i idees.

Bé, esperem que us agrade i que vos animeu a col·laborar-hi.

Una forta abraçada a tots vosaltres! :)

Consell de redacció:Aida PonsClaudia RubioNeus AparicioGracia PuigAinhoa VillaClaudia AlonsoÒscar AriasEmma BoRubén CarmonaMireia Martínez

Portada:Iris Richart

Col·laboradors:Carla ServatMªJesús OrtolàJordi ChordàAlumnes PDCJosema GonzálezEmili SunyerLydia CopeteLluïsa MerinoLeo BoixJesús FernándezXavier TomàsMª José Peidro

Escàner:Amparo Briz

En la memòria només bons records 3

“Ser director és un repte estimulant” 4

Reciclatge al centre 5

Assassins de toros 6

Mis nuevos vecinos 7

Diversificació (PDC) 8

Parides 2n batxillerat A 9

Laura Gallego García 10

Ep! Què llegim? 12

Enrique no estroba bé 13

La terra i el cel 14

Experiències TIC a la classe d’anglés 16

Curt-ura no, cultura! 18

Un relat de ficció... 20

Ximpleria amb conseqüències 23

Endevina qui són 24

Passatemps 28

Endevinalles 29

Horòscop 30

3

Aquest acomiadament em pilla en un moment de la meua vida molt tendre: acabe de tindre un fill, Iago, i entre farinetes i bolquers tinc els sentiments a flor de pell i la llàgrima fàcil. Però bé, faig memòria:

Arribe a la direcció intentant que l’anterior director no s’ho deixara. Vaja! Quin poder de convicció!!! Em vaig fer avant més inconscientment que amb coneixement del que feia (és de veres que tenia el recolzament de molts companys i també a casa) i quan em vaig voler adonar estava fent un curset accelerat on ens informaven de tot allò de què érem responsables. Ai, mare! On m’he clavat? Però, tam-bé és veritat que amb la mateixa celeritat que vaig rebre tota aquella informació se’m va anar oblidant. Encara com! Perquè allò no era realment impor-tant: normes, decrets, ordres... papers, legalitat que hem d’interpretar i aplicar persones.

Persones que em van ajudar a formar equip i ara sé que aquest és el quid de la qüestió! Sense pensar-m’ho em vaig envoltar de gent que, no és que m’ha fet les coses fàcils, més bé i fins i tot m’han llevat les coses de les mans per fer-les elles i ells: Gràcia, Visse, Clara, Elena, Sole, Amparo, Raquel, Salut… i com no, els meus xics: el meu Emili, el meu Satur i el meu José Ramón (que grans!). En fi, amb aquesta companyia s’iniciava un projecte que ha durat vuit anys. Al darrere, un claustre de companys merave-llosos que m’ha fet sentir recolzada, volguda i im-portant!! Sí, sí, important!

En aquestos vuit anys he conegut molta gent: Ana, Pedro, Constan, Carmen, Sònia, Adela, Marisa, Marien, Luci i Inma, alcaldesses i alcaldes, directors dels instituts dels voltants, Toni i Paqui els de Co-tes, Maite la del forn, Mireia i Carmen les del bar, i molta més... de vegades tan sols per telèfon, però tant se val! Tots sempre han col·laborat amb mi.

I l’alumnat... també trobe molt d’afecte i respecte en Paula, en Miguel, en Adrià... 2n ESO C, 1r bat B, 2n bat B, aquell 2n bat A... les reunions amb Mò-nica, Josep i Andrea... n’he aprés molt i tots m’ho han fet molt fàcil.

En la memòria només bons recordsFaig memòria de tot allò que ha passat a l’institut, ja ho sabeu: Jornades, revista, viatges, Trobada, nous programes, nous acords, noves ofertes educatives... l’institut es fa gran però va sol, nosaltres només l’acompanyem i vigilem perquè no caiga i... han passat vuit anys i cada any és una mica més fort! Màquina avant!

I mai no hem d’oblidar que com a docents estem ací perquè els nostres alumnes, eixes personetes que vénen a viure amb nosaltres amb 12 anys, cres-quen i es facen persones capaces de trobar i con-tinuar el seu camí en la vida. Per aquesta raó, el que m’interessa destacar són les persones, l’eix al voltant del qual gira la vida acadèmica: l’alumnat és suficientment reduït com per conèixer-los a tots, el claustre de professorat formem una gran famí-lia que integra les administratives i les conserges, i aquest lligam personal és el que imprimeix el caràc-ter singular d’aquest institut.

Les relacions personals són més importants que les professionals o acadèmiques i això fa que, en molts casos, milloren aquestes. I tant que les milloren: és circumstancial si un dia les coses ixen bé o no tan bé, si tens un nou o un quatre a l’examen, perquè el motoret del centre és la voluntat d’aportar, de caminar, de relacionar-se amb els altres que és la millor, o l’única, manera d’aprendre: tots necessiten de l’altre per tal d’esdevenir persones. Això és el que hem volgut transmetre des d’aquesta direcció, i també en l’anterior, i crec que ho estem aconse-guint.

Gràcies a tots per fer-me sentir sempre el vostre afecte, respecte i admiració. Gràcies a tots per fer-ho possible. Vos dec a tots moltes coses. Teniu en mi una profunda admiradora.

Mª José

4

“Ser director és un repte estimulant”Entrevista a José Ramón Beltrán, director de l’IES Càrcer.

T’ha costat incorporar-te com a director?Sí i no. Sí, perquè hi ha moltes coses noves. No, perquè l’equip directiu m’ha ajudat a incorporar-me i perquè el professorat també em recolza, sempre note la seua ajuda i paciència en les tasques que es realitzen al centre.

Com descriuries aquesta experiència?Com una experiència grata i com un repte. Per una part estimulant i per una altra banda, fàcil perquè l’equip directiu i el professorat són molt bons.

Què ha sigut el que més i el que menys t’ha agradat?El que més, veure l’institut des d’un altre punt de vista. El funcionament del centre es veu completa-ment distint, des d’un altra perspectiva que m’ajuda a comprendre coses que abans ni em plantejava. El que menys, estar més aïllat de les persones. Es nota molt a faltar el contacte amb la resta de companys, però sempre estan ahí.

T`ha passat alguna anècdota? Quina?Parafrasejant Sabino Fernández: el que és interes-sant no t’ho puc contar i el que et puc contar no és interessant.

Quina ha sigut la teua decisió més difícil?Formar l’equip directiu i presentar-me a director. Crec que ha sigut de les decisions més difícils que m’he plantejat en la vida.

Si et donaren a elegir entre la funció de vicedi-rector o director, amb quina et quedaries?Al dia de hui com a vicedirector, perquè tinc tota la feina assumida. Ja conec les tasques, els meca-nismes i el calendari, mentre que de director, com he dit, tot és nou i estic contínuament, dia rere dia, aprenent coses noves.

Algun consell per als alumnes?M’agradaria que estudiaren i se n’adonaren que molts d’ells poden, però no volen!!!! Voldria que fe-ren més cas als professors i professores quan inten-ten que l’alumnat reflexione sobre la importància dels estudis per al seu futur. Que busquen exemples de gent que coneixen, veïns, familiars que no aca-baren els estudis i que actualment estan treballant i intentant aprovar el títol d’ESO en l’ensenyament nocturn. Que parlen amb ells i elles i els diran, com a mi alguns m’han dit: “Que repenedit estic de no haver estudiat quan era el moment”. També els demanaria que respecten l’institut, que és de tots.

I per últim, vull que sàpiguen que, encara que pare-ga que no, els professors desitgem sempre el millor per als alumnes.

Òscar Arias i Rubén Carmona

5

Els alumnes de la classe de treball monogràfic de 4t ESO vam realitzar el passat trimestre un treball centrat en els residus i el reciclatge. Aquest treball es podria dividir en una part teòrica i una part pràc-tica. En la teoria hem après coses de gran interès, ja que és un tema que ens preocupa a tots o almenys ens hauria de preocupar.

Un dels exemples del que hem après és què són els residus sòlids urbans, quina és la situació a Espanya i a Europa i les possibles solucions als problemes dels residus. I de la part pràctica segurament tot el món se n’haurà adonat. Estic parlant de la iniciativa del centre per a reciclar, que consisteix en propor-cionar a totes les classes de l’institut, incloent la sala de professors, una caixa de cartró per dipositar tot el paper per reciclar. Cada setmana passava un grup diferent, mesurava la quantitat de paper de totes les classes, les anotava en un full i per últim es tirava en el contenidor adequat. Així s’ha estat fent durant el passat trimestre, tots els dijous.

El registre que hem portat de la quantitat de paper reciclat ens ha servit per a fer una taula amb totes les dades de les classes. Amb aquesta taula els alum-nes del treball monogràfic hem elaborat una gràfica de barres i així hem pogut comparar els resultats i traure unes conclusions. La veritat és que totes les classes han respost bé a la iniciativa, i el centre ha pogut reciclar una quantitat total de 59.553 g en cinc setmanes. Així que, gràcies a tots per la vostra col·laboració. Hem afegit les gràfiques elaborades perquè pugueu comparar per vosaltres mateixos els resultats d’aquesta iniciativa.

Reciclatge al centrePer conscienciar-nos de la importància de reci-clar dir que una tona de paper consumeix la fus-ta de quinze arbres i dos-cents cinquanta mil litres d’aigua. Així que fent càlculs, en cinc setmanes, hem estalviat 0,89 arbres adults i 14.888,25 litres d’aigua. Si aquesta iniciativa la continuàrem any darrere any es podrien estalviar grans quantitats d’arbres i d’aigua, la qual cosa seria molt positiva per al medi ambient.

Però no sols hem reciclat paper, sinó que la classe ha reutilitzat paper de periòdic i botelles de plàstic per fer d’una manera molt enginyosa la decoració per a la setmana cultural. Amb açò el que pretenem també es conscienciar la gent de la importància del reciclatge i animar tothom que no sols recicle en el centre sinó també en les llars particulars. El que aconseguim són beneficis ecològics com evitar la contaminació que causarien els residus, algunes matèries tarden desenes d’anys i inclús segles en degradar-se; preservar els recursos naturals, ja que la matèria reciclada es reutilitza, i reduir els costos associats a la producció de nous béns, ja que la uti-lització de material reciclat reporta un cost menor que el material verge.

Carla Servat

6

Assassins de torosHui en dia, en la nostra societat, hi ha molts exem-ples de violència, però un dels que a mi més em preocupa és el que es practica als animals. El més violent, repugnant i inhumà és el que es considera una festa nacional, el que s’anomena torejar.

Moltes persones pensen que el toreig és una cruel-tat i un maltractament als animals. Crec que cada vegada hi haurà més gent que pense el mateix, però sempre quedarà algú que diga que com és una festa nacional s’ha de mantenir...

Segons l’enquesta Gallup realitzada el 2002, el 31% dels espanyols es van mostrar molt interessats en les curses de braus mentre que un 68,8% no mos-trava cap interés. A les televisions tan sols ix com el famós torero li clava l’estaca i li dedica l’orella a algú també famós que està assegut a primera fila, però no sol eixir la gran manifestació antitaurina que hi ha darrere. A la majoria dels mitjans de comunicació els importa més la nova nòvia que té ara eixe torero que el fet que haja matat els pobres bous sense cap motiu. No fa molt de temps va eixir en la televisió que a un famós torero li havien donat una medalla… Ell què ha fet per a guanyar-se una medalla?1. Eixir a una plaça plena de gent aplaudint-li.2. Matar uns quants bous.3. Cobrar una barbaritat de diners!4. Vendre l’exclusiva de la seua boda en la revista Hola!5. Cobrar encara més diners…Per això els donen les medalles?!

Com poden haver països que deixen els xiquets de 12 anys plantar-se davant d’un bou que moltes vegades és més gran que ells? Hi ha xiquets que des de molt xicotets ja tenen eixa afició i, sense cap restricció, en alguns països els deixen posar-se da-vant d’un brau. Com és més emocionant veure a un xiquet que a un home, la premsa ho emet com si això fóra una cosa extraordinària, i a la mare del xiquet, en pensar els diners que està guanyat el seu fill de 13 anys, se li il·lumina la cara... I a tot açò em pregunte:

Com això pot ser una festa nacional? Per què els toreros cobren tant per matar un indefens animal? Resumint: Qui som nosaltres per a maltractar un animal?

Mª Jesús Ortolà Garcia

“Entre el Atlántico y el mar Mediterráneo, hay una tierra de mar y mucho sol,

Que desde antaño se viene practicando una asquerosa y sucia tradición! Un individuo vestido de payaso tortura y martiriza hasta la muerte a un animal Y el graderío estalla de locura cuando el acero anuncia su final.

Banderilleros sedientos de violencia van torturando sin nin-guna compasión. Los picadores prosiguen la matanza acentuando punzadas de dolor. Malherido, enviste con bravura contra el frío del acero que destroza su interior Agonizando en un charco de sangre, el puntillero remata la función.

Festejo, criminal, vergüenza!!!

Torero, eres la vergüenza de una nación! Torero, eres la violencia en televisión! Torero, eres asesino por vocación! Torero, me produce asco tu profesión!

Llamar cultura al sadismo organizado, a la violencia, a la muerte o al dolor. Es un insulto a la propia inteligencia, al desarrollo de nuestra evolución. Tu indiferencia les hace poderosos, manifiesta tu repulsa a la fiesta criminal. No colabores con un juego de dementes, taurinos al código penal!”

(Vergüenza Ska- P)

7

Hace alrededor de un año a mí pueblo, Beneixi-da, vinieron a vivir dos jóvenes de color llamados Abu i Mamadú. A estos jóvenes los trajo nues-tro cura Don Jesús, que los recogió en Valencia en donde estaban viviendo debajo de un puente, ellos le llaman “padre”. Hace unos meses vino otro chico llamado Daniel. Me cuentan que lle-garon a Valencia en barco, Abu y Daniel son de Ghana y Mamadú es de Guinea.

Todos tienen familia en sus respectivas naciones i mantienen con ellos el contacto. Abu por ejem-plo, quiere poder traerse a su hermana en cuanto tenga sus “papeles”. Viven en la casa Abadía y me dicen que su vida ha cambiado mucho. La gente del pueblo es muy solidaria con ellos: les llevan comida y ropa. También colaboran limpiando huertos, ayudando a ancianos, etc.

A Daniel le gustaría ser electricista, a Abu me-cánico y a Mamadú le gustaria ser agricultor o peluquero, de hecho, da el tinte y lava el pelo a las señoras que van a la peluquería de “Yolanda”. Les están enseñando a pintar “socarrats”. La comida que más les gusta de aquí es la paella, Daniel me dice que la comida es salud por eso le gusta todo. También les gusta el fútbol, ellos son del Valen-cia y Levante, pero a Mamadú también le gusta el Sevilla.

Los jóvenes de confirmación, entre los que me incluyo, queremos que se sientan felicies y que lle-ven una vida digna, aunque estén alejados de sus seres mas queridos.

Jordi Chordà

Mis nuevos vecinos

Historia de una frase violenta

Los asesinos del verbo pronominalfueron dos adjetivos que estaban muy mal.Llegaron los determinantes a ayudarmas no lo pudieron salvar.

¡Oh! Se lamentabanlos nexos con pesar.A nadie podían uniry a todos veían morir.

Las conjunciones pusieron orden,todos enmudecieron de inmediato,se llevaron a los adjetivosy los mantuvieron en el anonimato.

Los salvaron, es más,no los entregaron.Eran cómplices del asesinato,pero no se lo tragaron.

Los verdaderos policías,los fuertes adverbios,atraparon a conjunciones y adjetivosy nunca más se les vio el pelo.

Por fin todos estaban seguros,en una oración feliz,una proposición subordinada sustantivaque no tenía fin.

Anónimo

8

El pla de diversificació de l´IES Càrcer consisteix en un programa que permet obtindre el graduat, amb més facilitat, a aquelles persones que han tin-gut problemes al llarg de la seua etapa acadèmica, i volen esforçar-se per aconseguir-lo.

Consta d´una sèrie d´àmbits que agrupen diverses assignatures i que s´imparteixen de manera dife-rent. Es dóna més importància a tot allò que fa re-ferència al treball. Els àmbits són els següents:-Àmbit científic, que agrupa les assignatures de Ma-temàtiques, Biologia i Geologia, i Física i Química.

-Àmbit lingüístic, amb Valencià, Castellà i Socials.-Àmbit Pràctic amb taller de Tecnologia.

A més hi ha altres assignatures com Anglés, FOL, Educació Física, Educació Plàstica, Música, Infor-màtica...

En acabar el curs, amb tot aprovat (no pots suspen-dre cap àmbit), aconsegueixes el graduat en secun-dària. Un graduat com tots els altres que et permet continuar estudiant, sobretot cicles formatius.

Diversificació (PDC)Aquestes són les opinions més freqüents dels com-panys de classe:- “Estem aprovant amb menys esforç”.- “Tenim més ajuda per part dels professors”.- “Sí que hi ha diferències amb l´any passat, el deure és més fàcil i repassem més per als exà-mens”.- “... I a més a més, en fem menys perquè en moltes assignatures es puntuen les activitats diàriament”.

Ara bé, no penseu que tot és tan fàcil, cal treballar i mostrar interés. Molts companys també han dit: - “Enguany estic més aplicat/ada, sé el que vull i ací ho puc aconseguir”

És una bona oportunitat per a l’alumnat que, amb problemes de resultats, tenen ganes de con-tinuar els estudis. Les classes són poc nombroses, l´ensenyament pràctic i l´ambient realment agrada-ble.

Alumnes de PDC

9

En classe de valencià Pilar ens reparteix un text:-Pilar: Numereu les línies de 5 en 5.-Cristina Brotons: Però i si són impars què fem?

En classe de castellà:-Jose Luís: Iba a decir un chiste, pero me lo callo.-Josema: No lo pillo.

Estem en classe d’història i Maria Linares és l’única que no havia vingut d’educació física, en això que puja un home:-Home: Vinc a recollir les coses de Maria perquè s’ha fet un esquinç.-Ferran: Vostè qui és? el pare de Maria?-H.: No. Jo sóc professor.-F.: (Ruboritzat) Ah! Jo sóc Ferran (oferint-li la mà)-H.: Jo, Miquel. (Se’n va)-F.: “Que corte”, no?

En classe d’història estava Ferran parlant sobre la guerra de Cuba al s.XIX, 1878.-Cristina Brotons: Ahí Fidel Castro ja estava?

En classe de Llatí estàvem parlant de Quint Octavi Flac, que és un poeta del s.I, quan Josema pregunta:-Encara està viu? (Ho deia de veritat)Nota de l’autor: NO i repetisc NO havia sentit que era del s.I!

En classe d’història entra José Luís:-Ferran: L’examen és el dimecres?-Carla: No fa falta que el fem.-Jorge: No ens morirem si no el fem.-Jose Luís: Fica’ls la nota de l’altre examen i au. -Ferran: Ficaré un 0 a tots i faré la mitja.-Selene (es queda pensant): Però, aleshores, jo no aprovaria!

A primera hora, estava eixint el sol i reflectia l’ombra de Majo en la pissarrra.-Majo: Claudia tira avant que parec la Mare de Déu.En classe d’història:-Ferran: Quin és el partit més important d’Euskadi?-Josema: L’ETA

En classe de valencià es comença a parlar sobre Malta (el país) quan Jose alça el braç: -Pilar: Jose, què vas a dir, una barbaritat? -Jose: Sí, volia saber si la cervesa de malta ve de Malta.

En classe de llatí estava Josema analizant:-Josema: Això és nominatiu, plural, masculí i sin-gular.

En classe d’història estem corregint l’eix.-Ferran: Selene què estàs fent?!-Selene: Pintant l’eix.-F: Ah! Pintant l’eix eh? I de quin color pintes l’eix?-S:Verdet!-F: Com que verdet, eh? Molt bé.(Acabem i corregim els personatges històrics)-F:Vinga que algú corregisca Juan Vázquez de Me-lla. Per cert Selene de quin color pintaries a J.V. de Mella?-S: Roget!-F: Molt bé, perquè com és carlí. I de quin color pintaries a José Martí?-S:Blavet!-F: Ah! Molt bé!

Estem en el corredor de 2n de Bat. fent la mà al costat de l’ascensor quan Cristina Brotons diu:-C.B.: Ei! S’heu adonat que la porta de l’ascensor en la primera planta és groga, en la segona blava i en la tercera roja? Com farà la porta per a canviar de color?

Estem en Hª de l’art i la professora ens diu que identífi-quem les característiques de l’estil en la foto.-Eva: I com es diuen aquests angelets xicotets?-Mireia: Valdovins!-Josema: Querubins Mireia, Querubins.

En classe de valencià estàvem parlant de la societat:-Pilar: [...] ...lumpen. Sabeu què és el lumpen, no?(Tots amb cara de pòquer)-Pilar: Però com podeu no saber el que és el lum-pen!-Olímpia: Ai per favor, que inculturals sou!

Josema González

Parides 2n batxillerat A 2010-2011

10

BiografiaAls onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodiaccía, un mundo diferente. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia His-pànica, va escriure la novel·la Finis Mundi, amb la qual obtingué el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM.

És fundadora de la revista universitària Náya-de, repartida trimestralment en la Facultat de filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997-2000. La seva primera novel·la pu-blicada fou Finis Mundi (1999), però obtingué major popularitat amb la seva trilogia Cròniques de la Torre. A partir d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha pu-blicat també obres dirigides a un públic menor. El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d’Idhun. Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a molts altres idiomes: català, anglès, fran-cès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

En l'actualitat realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de cavalleria Belianís de Grècia de Jerónimo Fer-nández, publicat el 1579. Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la seva novel·la Finis Mundi, però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d’Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.

Obres 1999 - Finis Mundi 2000 - Cròniques de la Torre 2002 - Les filles de Tara 2002 - La malediccio del mestre 2002 - La llegenda del Rei Errant 2003 - Mandràgora 2004 - Ales de foc 2004 - Memories d’Idhun I:La Resistència 2005 - Memòries d’Idhun II: Tríada 2006 - Memòries d’Idhun III: Panteó 2007 - L’Emperadriu dels Eteris 2008 - Dos ciris al diable

Laura Gallego García

2009 - Ales Negres2009 - Sara y las goleadoras: Hacemos equipo!2009 - Sara y las goleadoras: Las chicas somos guerreras2009 - Sara y las goleadoras: Goleadoras en la liga2010 - Sara y las goleadoras: El fútbol y el amor son incompatibles2010 - Sara y las goleadoras: Las goleadoras no se rinden2010 - Sara y las goleadoras: El último gol

11

En aquesta meravellosa triologia podem trobar tota mena d’escenaris, des del món tal i com el co-neixem fins a altres móns totalment diferents on podem trobar-hi màgia, acció, guerra, amor, fantasia... Aquestes obres són ideals per a totes aquestes persones que són amants de les novel·les fantàstiques, per a tots aquests que quan agafen un llibre, saben que, no sols és una composició de pàgines, pàgines repletes de lletres, no... Saben que cada frase, cada pàgina, tenen un poder psíquic increïble, un poder tan fort, que es capaç de transportar-te a un nou món, un dels móns més apassionants: ’’El mon de la imaginació’’Amb aquestes novel·les podrem descobrir, tal vegada, un munt de sensacions inexplorades, perquè no hi ha res millor, que poder evadir-te per un moment del que ens envolta, és a dir, trencar la rutina!

Sobre què tracta?

La història tracta d'una sèrie d'esdeveniments fantàstics que afecta a dos móns:la Terra i Idhun. En aquest últim món viuen sis races en relativa harmonia: humans, celestes, feèrics, varu, gegants i els yan. Existeixen també espècies semidivines: unicorns, dracs i sheks. Els sheks van ser exiliats i gairebé extints pels dracs temps enrere però un bon dia un mag infinitament poderós, Ashran el Nigro-mant, va utilitzar la seva màgia combinada amb la dels déus per provocar una Conjunció Astral de tres sols i tres llunes per portar-los de nou a Idhun i exter-minar tots els dracs i tots els unicorns per a poder implantar el seu domini so-bre les sis races sang-calenta amb l'ajuda dels sang-freda La història girarà aleshores al voltant de tres adoles-cents anomenats Jack, Vic-toria i Kirtash. Alguns mags renegats fugiren cap a la Terra i Kirtash va haver de buscar-los i acabar amb ells.

Jack i Victoria, terrícoles, li ho tractaran d’impedir units a La Resistència.Al llarg dels tres llibres es va descobrint que hi ha una complexa trama darrere de la sèrie. Per començar tot gira amb una batalla de déus, els sis déus dels sang-calenta contra el Setè dels sang-

freda. Els sis déus van crear Idhun i per a ells els seus habitants no són més que peces per moure en una gran batalla. Els dracs comanden els sang-calenta i els sheks als sang-freda. Mentre els unicorns es dediquen a repartir màgia per tot Idhun amb la seva banya. Els sis van organitzar un pla perquè sobrevisqués un drac i un unicorn a la matança d’Ashran i pogues-sen derrotar-lo. Llavors el Setè va introduir en batalla a Kirtash perquè trobés l’unicorn i el drac i que els eliminés per aconseguir el control d’Idhun. A partir d’aquí la història es va com-plicant

Què pots trobar a Memòries d’Ihun?

Aida Pons, Claudia Rubio i Neus Aparicio

12

GRÀCIES PER LA PROPINAFerrant TorrentBromera. 200 pàgs. 11’95 €

De què va: els records d’infantesa i joven-tut d’un tal Ferran Torres en una família liberal a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Un retaule evocatiu d’una ciutat i una època que ens ofereix una història plena d’humor, tendre-sa i tolerància.

Recomanat per a: Nostàlgics de l’honestedat i senzille-sa de la vida de poble.

LA PLAÇA DEL DIAMANTMercè Rodoreda.Bromera. 288 pàgs. 12’30 €.

De què va: La vida de la Colometa amb el rerafons cru de la guerra civil i la dura postguerra espa-nyola. Ara, a casa nostra, reedició d’una de les novel·les més decisi-ves de la literatura europea del s. XX.Recomanat per a: Buscadors dels tresors de la literatura.

BARÇA OU BARZAKH!Gemma PasqualBromera. 144 pàgs. 9’25 €.

De què va: dos adolescents nascuts a la pe-rifèria de Dakar, han decidit fer seu aquest crit i embarcar-se, en una pastera rumb al paradís: Europa. No els importen els ris-cos ni els perills, ho deixen tot per un som-ni, una vida millor. Recomanat per a: Practicants de la to-

lerància o la convivència ètnica.

POLÍTICA PER A JOVES INQUIETSEnric SenabreBromera. 144 pàgs. 9’95€

De què va: Ara o mai. Amb icones ben actuals com els Simpson, Harry Potter o Obrint Pas es defensa una visió de la joven-tut participativa i combat la suposada apa-tia dels joves. Un bon grapat de raons per combatre el famós menfotisme valencià.Recomanat per a: Els menfot de tot o

passotes, com en diuen ara .

ANTOLOGIA POÈTICAAusiàs MarchEdicions 3 i 4. 150 pàgs. 6 €.

De què va: Una selecció de poemes del nostre poeta més crack i mediàtic del segle d’Or, feta per Joan Fuster en una edició bi-lingüe (versió clàssica - versió actual).Recomanat per a: Fora “melindros”. Enamorats i atrevits a sentir la passió i el

turment que l’amor desencadena.

ENTRE JULIOL I SETEMBRERobert Saladrigas

Columna. 216 pàgs. 9€.De què va: Àngel ha acabat el curs i se’n va tot un estiu a casa dels avis, en poble de muntanya. Allà l’esperen nous amics, i el Bruixot, un personatge estrany… i un gra-pat d’històries i aventures en plena natura.Recomanat per a: Que no en teniu prou

amb el títol!

A COLP DE PEDALEnric Roncero

Editorial 3i4. 9’50 €De què va: Simplement els trenta-un millors itineraris del País Valencià s’apleguen en aquesta guia d’excursions amb bicicleta, però també volen ser una proposta d’interpretació

dels paisatges recorreguts en cada ruta.Recomanat per a: “Indurains” sense pressa i amb gust pels paisatges valencians.

ELS GENS QUE MENGEMDaniel RamonBromera. 144 pàgs. 17’95 €.

De què va: Les tècniques de l’enginyeria genè-tica i la seua aplicació a la tecnologia d’ali- ments estan presents en aquesta obra, a l’abast de tothom. Coneixereu la manipulació genètica dels aliments.Recomanat per a: Els biodanones.

LA BILIOTECA FANTÀSTICAJesús CortésBromera. El Micalet Galàctic. 168 pàgs. 8’50 €

De què va : Samuel coneix una misteriosa xiqueta que canviarà la seua vida. Com és una mica bruixeta li confiarà un secret i una missió: convertir-se en el guardià d’una bi-blioteca amb poders extraordinaris. Recomanat per a: Aventurers sense por a la màgia dels llibres.

Ep! Què llegim? E. Sunyer

13

Enrique no es troba béAquell dia anàvem a València, més concretament al Monestir de Sant Miquel dels Reis. Quatre érem els valents professors a càrrec d’histèrics alumnes de primer d’ESO i un xicotet grup de quart. El motiu de l’eixida era veure una exposició sobre el còmic i fer-hi un taller relacionat amb el tema. Abans que el conductor posara la primera, els creients es persig-narien en un intent de demanar ajuda a Déu per tal que l’èpica aventura acabara el millor possible. Jo, conscient de la imprevisibilitat de la situació, em li-mitava a passar llista per localitzar els elements sub-versius dins aquella massa d’hiperactivitat. El con-ductor engegà el motor i la música va envair l’espai

amb la il.lusió de poder aquietar les “feres”.

Després d’un tra-jecte prou tran-quil arribàrem a tan religiós lloc i els deixàrem que s’escamparen una estoneta per es-morzar. La fruïció d’uns minutets sen-se ells, o almenys a una distància considerable, era inefable. Transco-rreguts tan breus instants, tornàrem a la vandàlica rea-litat i ens endin-sàrem en el món

dels còmics sense saber ben bé qui seria l’heroi del dia, però conscients que ens eixien enemics per tot arreu. Un d’ells, per exemple, va véncer els meus ar-guments amb armes “escatològiques”: necessitava urgentment visitar “Roca”.

Però no sempre podem parlar d’herois i enemics. És el cas del personatge que ens ocuparà d’ací en endavant. L’Enrique és un ésser que podríem quali-ficar de peculiar, pintoresc, molt imaginatiu i el més imprevisible de tots. En definitiva, un antiheroi. Ja

em vaig posar alerta quan pels patis del monestir va dir que no es trobava bé. Vaig veure el perill de prop però, a poc a poc, es va diluir en observar-lo jugar, com si ja no es recordara del dolor que deia sentir. Així, doncs, em vaig relaxar i vaig abaixar la guàrdia. Es va fer l’hora de tornar, passàrem llista i anaren pujant a l’autobús. Em vaig deixar caure al seient alleugerida: la prova estava superada… Quan, de sobte, vaig sentir moltes veus cridant el meu nom. Al principi no entenia què em deien. Ho-rror! Repetien la frase: “Enrique no es troba bé!”. Em vaig alçar a corre-cuita i vaig anar cap al seu seient. Tan sols m’havia donat temps a contemplar la seua careta groga quan va començar a brollar de la seua boca una font de vòmits impressionant. No vaig tindre prou mans per arreplegar-ho. El pobre va escampar una pudor fastigosa per tot l’autobús i els companys, tan poc solidaris i comprensius ells, el feren avergonyir-se i desitjar que el malson aca-bés prompte.

Com podeu comprovar, no sempre les històries acaben bé ni estan sempre protagonitzades per he-rois sinó que, de vegades, algun petit antiheroi com el pobre Enrique escriu un final accidentat per als annals de les eixides escolars.

Lydia Copete

14

Al principi sols existia un espai informe, infinit i fosc: el Caos, paraula que indica allò que no té ordre ni sentit. En el buit exterior va aparèixer Erebus (les Tene-bres), lloc ignot on Mort i Nit ha-biten. Tot allí era silenci, foscor i fred. Aleshores va nàixer l’Amor (Eros), fill d’Erebus i de la Nit i amb ell va arribar el comença-ment de l’ordre. De l’Amor sorgiren Llum i Dia i, després, no se sap com, Gea (la Terra), la de pit ample i generós que acull tots els éssers Immor-tals. Va ser aleshores que Erebus va dormir amb Nit i de la unió sorgí Èter, la llum del cel. Nit, en soledat, engendrà Destí, Mort, Somni i altres fenò-mens que arriben fins a l’home des de l’obscuritat. Mentre, Gea, que no volia estar sola, amb tot el seu poder, va donar vida a Urà, el Cel, i el va crear amb les seues mateixes proporcions perquè la po-guera contenir i fóra seu sempre segura per als fe-liços déus, que junts engendrarien. L’ordre s’estava establint en l’Univers.

Però Gea no comptava amb que Urà l’estimaria tant que no podria separar-se d’ella i, de fet, l’abraçava sempre tan estretament que no la deixava quasi respirar. Quan tingueren fills, la seua gelosia no el permetia deixar-los nàixer per por que Gea no l’estimara més. Per això, els va empresonar dins d’una caverna fosca i els va obligar a viure en el ven-

tre matern. Entre ells es trobava Cronos (el Temps), el més jove de tots, capaç de destruir qualse-vol cosa. Gea sofria per la tirania i la gelosia d’Urà i va animar els seus fills a rebel·lar-se contra el pare. Gea mateixa va crear la pri-mera arma -una corbella- amb el metall sorgit de les seues entran-yes i la va

lliurar a Cronos. Així va ser com aquest, botant fora del cos de la mare Terra, ferí son pare el Cel, cercenant-li els genitals. Urà cridà de dolor i de ràbia i volà molt alt, on en-cara avui es troba amb el seu mantell adornat d’estrelles. Des d’aquell dia el cel ja no vol acostar-se a la terra. Però mentre Urà fugia, algunes gotes de la seua sang caigueren sobre Gea i, així, de la terra nas-queren encara les plantes, els animals, els gegants, els esperits de la venjança i altres criatures. Mentre Urà plorava de dolor, es formaren els rius, els llacs i els mars i de la sang caiguda en ells i de la brome-ra, que els genitals alçaren en caure, nasqué Afro-dita, la deessa de la bellesa, de l’amor i de la vida. Els éssers vius començaren a habitar sobre Gea que, com una mare, els nodria, mentre Afrodita els animava a estimar-se i reproduir-se. Cro-nos, el temps que tot ho destrueix, a la fi de les seues vides els feia tornar de nou a la mare terra. Gea, ara, era fe-liç amb totes les cria-tures a qui procurava una llar, aliment i tot allò que necessitaven. Urà, en canvi, roman-gué dalt, sol, en el fred i sense vida.

GEA I URÀ

LA TERRA I EL CEL

15

Cronos, que havia ferit son pare, tenia por que també els seus fills feren el mateix contra ell i per això els engolia a penes naixien i els obligava a viure dins de la seua panxa. Cronos, de fet, representa el temps que devora qualsevol cosa. Rea, la seua dona, en canvi, no estava disposada a continuar permetent aquesta situació. Així, quan va nàixer l’últim fill, a qui donà el nom de Zeus, l’amagà i a Cronos li portà una pedra embolicada amb els bolquers del nounat. Aquell l’engolí igualment, sense adonar-se que no era el bebé.

Rea confià Zeus a la cabra Amaltea, que l’alimentava amb la seua llet, i a dues ós-ses que el defenien i furtaven per a ell la mel a les abelles. Zeus esdevingué gran i potent. Ell era el déu del temps at-

mosfèric: enviava la pluja sobre la terra, dirigia els trons i les seues armes eren els rajos. I decidí alli-berar els seus germans, encara empresonats dins de la panxa del pare. Començà, així, una guerra entre els déus: alguns s’aliaren amb Cronos i altres amb Zeus. Cronos tenia entre els seus amics un déu gegantesc d’increïble força, anomenat Atles. Però Zeus aconseguí vèncer i alliberar els germans, convertint-se en rei dels déus i dels homes. Va go-vernar amb justícia, no va fer cap mal a Cronos i dividí el poder amb els seus germans: Posidó, que esdevingué el rei dels mars i les aigües, i Hades, que va rebre el regne subterrani dels morts. Es va casar amb Hera, la deessa de la família i el matrimoni, i va engendrar molts fills que tractà sempre amb estima: Apol·lo, déu del sol; Artemisa, deessa de la lluna; Atena, deessa de la intel·ligència i molts altres. Però, com que un rei per a ser just ha de condemnar qui és culpable, castigà tots aquells que havien ajudat Cronos.

Va ser així com Atles va ser obligat a sostenir per tota l’eternitat les estrelles del cel. Amb el pas del temps, tanmateix, el mite es va dis-torsionar i Atles va ser re-presentat carregant sobre els seus muscles la Terra en lloc de les estrelles. És per això que el llibre que recull totes les cartes geogràfi-ques s’anomena precisament Atles. Més tard Atles va ser transformat en una cadena muntanyosa, que encara pots veure en el mapa geogràfic d'Àfrica, concretament a Marroc, lloc on Atles va ser des-terrat. Zeus, després d’haver castigat els seus ene-mics, recordà qui l’havia ajudat quan era menut. Les dues ósses van ser transformades en dues constel·lacions: l'Óssa Major i l'Óssa Menor. Tam-bé Amaltea, la cabra, esdevingué una constel•lació: la de Capricorn. A més, Zeus prenent una de les seues banyes, la transformà en la Cornucòpia, és a dir, el corn de l’abundància d’on ix tot allò que es pot desitjar.

Aquest és el mite grec de la creació, segons ens deixà escrit Hesíode, un poeta de Beòcia del segle VII aC., en el seu poema Teogonia.

Lluïsa Merino

16

La implementació de les TIC en el món de l'educació ha d'impregnar tots els nivells educatius. Açò és un fet que ha de permetre la continuada posada en marxa de projectes d'intervenció en els centres docents per tal d'augmentar, no únicament la competència en una determinada àrea curricular de l'alumnat, sinó també la seua competència digi-tal i de tractament de la informació. És per això que hem de contribuir de forma decidida a l'augment de les mateixes en l’alumnat mitjançant la sistema-tització dels mitjans virtuals per a complementar allò que es treballa a classe diàriament.Per exemple, he posat en marxa diferents projectes virtuals de blended-learning ( o ensenyament semi-presencial ) amb l’alumnat perquè treballe asíncro-nament ( sense estar connectats a la xarxa alhora) els continguts que es fan a classe i millore la seua competència lingüística en anglès – llengua estran-gera.Amb l’alumnat dels cursos 4t ESO B i C, hem

treballat el projecte “ENGLISH SPEAKING COUNTRIES” amb la plataforma WIKISPACES de treball col•laboratiu. La metodologia ha estat una de proactiva, on he incentivat que l’alumnat as-sumira un rol actiu en la construcció del seu propi coneixement sobre els aspectes culturals dels paï-sos de parla anglesa. Hem abordat aquest projecte des d’un triple eix:- Primer, hem treballat aspectes socio-culturals com ara els mapes, els himnes, la geografia i la his-tòria de cada país, els enllaços a webs turístiques, les imatges i vídeos sobre els aspectes més rellevants de cadascun dels països del planeta que tenen com a nexe comú la llengua anglesa en totes les seues varietats dialectals.- En segon lloc, s’ha utilitzat en tot el procés l’anglés, per tal de fer un Tractament Integrat de Llengua i Contingut (TILC) per dotar de més significació i amb més proximitat al món real allò que aprenen a l’aula de llengua estrangera.

Experiències TIC a la classe d’anglésLeo Boix – Professor d’anglès de l’IES Càrcer.

17

- Per últim, s’ha treballat la competència digital i de selecció de la ingent informació que l’alumnat pot trobar a la xarxa. En aquesta ocasió, han hagut de treballar per parelles des de sa casa en pobles dife-rents i de manera asíncrona, sense necessitat d’estar connectats a Internet alhora. D’aquesta manera, han aprés a responsabilitzar-se de les tasques que tenien encomanades, a organitzar-se per a treballar en equip i a lliurar-les en el termini establert.Si us ve de gust i voleu pegar-li una ullada al pro-ducte final, el trobareu a:http://project4bc.wikispaces.com/

Amb l’alumnat actual de 2n de BATXILLERAT A i B, portem ja un parell de cursos treballant amb un bloc educatiu d’aula. La metodologia és diferent a la de la wiki que hem fet en 4t d’ESO. En aquest cas, l’alumnat pot tre-ballar a les seues cases, diferents objectes virtuals d’aprenentatge, com ara vídeos amb explicacions gramaticals del youtube, presentacions amb slides-hare, poden preparar les seues pròpies presenta-cions i enviar-les per e-mail, poden trobar enllaços a diferents pàgines web on poder fer activitats en línia autocorrectives sobre els continguts treballats

a classe i d’altres enllaços a diferents destreses lin-güístiques que els puga interessar treballar de ma-nera autònoma.La interactivitat i la col•laboració de l’alumnat és present de manera que ells i elles poden fer cerca en Internet i suggerir d’altres enllaços que han trobat mitjançant la publicació de comentaris en les en-trades del bloc (learning by doing - aprendre fent) i que comparteixen amb la resta dels seus companys perquè puguen continuar construint el seu apre-nentatge i per tant, aprendre a aprendre. (learning to learn).Si us interessa, el podeu “surfejar” a :http://notonlylanguage.blogspot.com/

Tanmateix, aquestes experiències i d’altres que s’estan duent a terme per altres professors del cen-tre, són un molt bon punt d’inici perquè en un fu-tur proper, aprofitant la infraestructura virtual del centre es puguen optimitzar els processos docents amb TIC i es puguen crear recursos d’aprenentatge per posar-los a l’abast de tota la comunitat educati-va de l’Institut de Càrcer.

18

Últimament cite molt al James Barrie, autor del fa-mós conte Peter Pan. La frase que repetisc és que «quan un xiquet diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en queden tan poques». Això sí, la meua és una versió lliure del text i ve a sonar així: «quan un estudiant diu el nom de Belén Esteban, una neurona cau morta al seu cervell; aquesta és la raó que en queden tan poques». Immediatament els incondicionals dels molt il•lustrats programes del cor ixen per petene-res oferint-me tota classe d’improperis i desquali-ficacions: que si sóc un elitista que només vol una societat d’intel•lectuals, que si sóc d’una altra època en la qual l’ésser humà no apreciava el poder que té la vida quotidiana i les persones amb arrels plebees, que si no aprecie el sentit polític d’un poble que vol princeses seues i no imposades per la casta de la qual provenen, i moltes més coses que tant de bo foren tan ben raonades com les que acabe d’anomenar, que com suposareu responen a l’esperit del que vo-lia dir-se però no al contingut (no penseu que quan s’hi parla de l’Esteban les expressions són tan fines i ben dites).

Però, jo què he de fer? Re-corde que sóc professor, i que la meua tasca és trans-metre un llegat que m’ha si-gut confiat i al qual professe la meua devoció (literalment professor significa el que professa). El que em toca en classe és ser l’encarregat que la nostra cultura siga ente-sa pels nostres alumnes per afavorir el seu desenvolupa-ment social.

Clar, que també, a més de ser el guardià del llegat cultural d’occident, es a dir, profes-sor, sóc també l’encarregat

de fer pensar i extraure tota la riquesa interior que els nostres alumnes amaguen dins. A més de professor sóc educador (educació prové del llatí educere, és a dir, extraure). Per tant, em trobe en l’obligació no solament de dir les coses sinó, a més, de mostrar-les. És per aquesta raó que per una volta, i sense que servisca de precedent, parlaré d’aquesta senyora, tot i que em pose en perill de perdre algu-na que altra neurona. Us propose una activitat des de la qual descobrir si podríem fer alguna aplicació del món del cor al món de la ment. La pregunta és, per què no parlar de Belén Esteban en classe de filosofia? Per què no il•lustrar l’ensenyament dels grans pensadors de la història amb la saviesa de la prin..ces..a...del..pue...blo? (perdoneu les interrup-cions, però és que encara m’ofegue dient aquestes coses). Bona pregunta, no? Ara bé, si volem fer un plantejament filosòfic de debò, el que haurem de fer és posar una sèrie de cites famoses i traduir-les al llenguatge Estebaniano. Com sonarien les frases famoses de la filosofia en boca de l’Esteban? Seria una cosa així?

Curt-ura no, cultura! o sobre per què es millor no parlar de Belén Esteban en classe.

Jesús Fernández – Professor de filosofia

19

• Els homes van començar a filosofar moguts per l’admiració i la sorpresa. –Aristòtil, Metafísica- B. E.: Tengo una sorpresa sorpresiva que te vas a enterar. Mentiendes?

• Han de saber que estan equivocats els que pensen que sóc un enemic de l’església de Roma. No sóc enemic sinó que vull reconstruir-la des del més pur amor. –Luter, Contra el pontificat romà-B.E.: Fui a Roma pero no me gustó porque está aún a medio construir.

• El primer pas d’aquest nou mètode era no ad-metre res com a vertader que no sabera de manera evident que ho era, és a dir, evitar curosament la precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus judicis cap altra cosa que allò que es presen-tara clarament i distintament al meu pensament, que no tinguera oportunitat de posar-ho en dubte. –Descartes, Discurs del mètode- B. E.: Esta nueva edición de Gran Hermano nos traerá sobremesas de literatura polaca y de pensa-mientos tan complejos como etéreos.

• A la metafísica el destí no li ha sigut favorable com per haver sigut capaç d’iniciar el camí d’una ciència. –Kant, Crítica de la raó pura- B. E.: Le falta una mano de aguaplás.

• En el fill la mare ama al marit i aquest a l’esposa; ambdós tenen en ell davant de si el seu amor. –He-gel, Principis de la filosofia del dret-B. E.: ¡Yo por mi hija MA-TO!

• Els comunistes fan l’esforç de promoure un alça-ment revolucionari contra el règim social i polític. –Marx y Engels, Manifest comunista-B. E.: Para mí levantarme a las ocho es un esfuer-zo.

Torna a llegir i analitzar el contingut de les frases tantes voltes com faça falta. I ara digues de veritat, podríem rebaixar tant els continguts de les nostres programacions didàctiques? Podríem presumir de ser una generació culta amb semblants afirma-cions? Podríem mantenir una estabilitat mental després d’haver traduït la nostra cultura a aquesta nova forma de curt-ura? La meua resposta és NO, i perdoneu si hi ha algú que encara pensa que sóc una mica radical. Pel que a mi respecta, el nom d’aquesta dona, a l’igual que els continguts trans-mesos per aquests programes, estaran proscrits dels comentaris que es realitzen en classe. Jo encara vull ensenyar que l’Edat Mitjana ve després de la caiguda de l’Imperi Romà i que la prehistòria està abans de la Història, com el seu nom indica. Crec que la raó és bona, no?

Cultura sí, per suposat, popular i d’altura, però curt-ura ja n’hi ha prou, no?; i que conste que això no ho dic perquè estime poc les aficions dels meus alumnes, sinó tot el contrari, ho dic per l’amor que professe per l’educació.

!Vamos, ni que fuera yo Bin Leaden!

20

Mireia. Ja torna a ser dilluns, hui no puc alçar-me del llit, em costa molt. Sé que tenim Educació Fí-sica (EF en avant) i no m’agrada res, ni els jocs i menys córrer. Voldria que hui férem els exercicis de flexibilitat, però odie amb totes les meues forces córrer i jugar al futbol. Per molt que el professor ens faça hui una classe divertida, no m’agradarà. L’any que ve sé que és optativa i no la triaria ni de “conya” perquè la suspendria.

Cada dia que faig EF em costa més perquè els xics són molt egoistes i competitius. Quan juguem no em passen mai la pilota i, a més, el profe m’apreta molt per a córrer però jo no puc perquè en casa no faig res, ni jo ni ningú. Jo espere aprovar el curs però no ho tinc clar. Si no implica córrer m’esforçaria més, però és que m’asfixie, de veritat. Jo sé que els xics deuen pensar que no m’esforce, que ni ho intente. Per a mi tampoc és fàcil. Segur que pensen que sóc una incompetent motriu. Però ja m’agradaria a mi vore’ls en el meu lloc.

L’últim dia vaig vore, durant el pati, com uns alum-nes jugaven al voleibol en el gimnàs. No entenc com els pot agradar tant, jo en eixe temps estic amb les amigues. Deuen estar obsessionats, no sé com no s’avorrixen, quina por, amb les pilotades que peguen.

L’any que ve ja no faré més EF, però sí que podré anar a un centre de Fitness, on puga fer el pilates i també un massatge per relaxar-me. Pense que ca-dascú pot tindre la seua activitat física adequada en esta vida. Jo preferiria que la EF no fora obligatòria en l’institut, però ho és. Espere que passe prompte el curs i, encara que no m’agrade, faré el mínim per a aprovar-lo, encara que no sé com ho faré.

Júlia. Hui és dimarts, tenim EF i sé que hui és el dia que hauré de córrer molt. L’últim dia, ja no

Un relat de ficció sobre el pensament dels alumnes en Educació Física.

Xavier Tomàs Esmel. Departament d’Educació Física. IES Càrcer. Abril de 2011.

Gràcies de tot cor als alumnes que han col·laborat amb les seues reflexions, amb elles he elabo-rat aquest relat de ficció que pretén fer explícits alguns dels pensaments dels alumnes al voltant de les classes d’Educació física, sempre, amb l’objectiu de millorar-les.

vaig poder més, ja són 10 minuts. Per a mi és molt difícil, no sé respirar, m’ofegue, em falta l’aire als pulmons. Hui no tinc ganes d’anar a l’institut, sé que toca córrer i no vull fer-ho, em cansaria molt, i el professor... què pensarà si no puc més? Però en classe m’ho passe bé. Ja sé què faré! Li diré que em fa mal la panxa, o el cap, cada dia tinc menys ga-nes. Almenys ens prenem les pulsacions, les he de comptar i després multiplicar, i les matemàtiques sí que m’agraden. Els meus companys em diuen que els les calcule perquè jo faig el càlcul ben fet. M’agraden les mates, almenys faré quelcom diver-tit.

La setmana passada va ser una passada. El temps era horrible, estava nuvolós i encara vam jugar al bàsquet, em vaig sorprendre molt, jo que em pen-sava que no faríem res. Jo ja vaig dir que plouria, que no jugàrem, però com al començament no plo-via vam jugar. Al poc de temps van començar a caure unes gotetes i jo vaig decidir seure, és que havia de córrer i a més plovent! Però sols va ser un instant, ja no va ploure més, quina llàstima, podria haver seguit. Els meus amics seguien jugant però jo no tenia ganes, estava cansada i m’ofegava, sols de pensar-ho se’m posava un nus al pit. Jo desitja-va que tornara a ploure, i molt, perquè canviàrem de lloc i, sobretot, de joc. Quan les coses es posen molt difícils o complicades no m’agrada, preferisc que siga senzill. Per què els jocs tenen eixes regles tan absurdes i difícils?

Jo estudie el PQPI. Alguns alumnes de l’institut dieun que som els tontos, però altres ens valoren molt perquè els agrada més el que nosaltres fem. A més, si fem informàtica, aprenem amb ordinadors i portem un hortet! Els psicòlegs em diuen que tinc un dèficit d’atenció. A vegades em costa molt concentrar-me i els professors s’enfaden amb mi. Podria ser que si m’apuntara a classes extraescolars

21

d’algun esport em trobara millor, però és que no vull, no tinc ganes.

Finalment hui he fet la classe d’EF, no he corregut tot el que tocava, he caminat. Ha sigut una de les classes en què millor m’ho he passat, sense comp-tar el córrer. Després han vingut els alumnes de ba-txillerat i han fet una prova de córrer amb un senyal que sonava cada vegada més ràpid, estan bojos, jo no sé com poden aguantar tant d’esforç.

Rosa. Hui és dimecres, em toca eixir dues vega-des de classe i amb una professora que m’ajuda. La veritat, enguany estic molt a gust en classe, perquè altres anys no ho estava. Vaig repetir en primària i he perdut dos vegades el grup d’amics. Ara tinc pocs amics en classe, però com ja són dos anys, ja els conec un poc més. A mi em costen molt les na-turals i el valencià, però a mi m’ho donen diferent, jo faig un quadern d’un curs inferior. Diuen que m’adapten les classes i alguns companys es burlen de mi, però la majoria m’aprecien.

Hui tinc EF i a mi, el que més m’agrada practicar és la gimnàstica, encara que també m’agraden molt el volei i córrer. Jo faig tot el que puc i les coses que em costen també les faig, encara que sé que no les faig bé. Però a mi no em costa fer-ho, li pose ganes, que no me’n falten. En canvi tinc més dificultats en el futbol, no sé per què, no m’agrada jugar.

És que els companys no s’ajunten amb mi. És que quan s’ha de fer grups els altres es busquen ense-guida i, a mi i la meua amiga, ningú ens vol. Però ells no saben una cosa, jo no tinc vergonya de fer els exercicis, jo tinc decisió i coratge, el que s’haja de fer ho intente sense miraments i ells, en canvi,

sempre tenen vergonya. Jo m’esforçaré tot el que puga i al final em trauré el graduat, sé que serà difí-cil però ho provaré.

Víctor. El dijous és el meu dia preferit. Hui m’he alçat del llit molt content i motivat perquè és dijous i tinc EF. M’encanta moltíssim, de major vull ser professor. Ja he vist la facultat i sé que he de pre-parar-me unes proves i això encara em motiva més! M’agrada molt l’esport perquè progresses, se’m dona bé, còrrec molt. M’encanta vore com corre Ussein Bolt, voldria córrer com ell. A mi se’m dona molt bé l’esport. Progresse molt cada dia i sóc molt patidor, ho done tot, fins al límit i, quan pare per-què crec que no puc més, pense que encara hauria pogut un poquet més. Crec que encara hauria de saber patir més, a vegades puc donar més de mi però em done per cansat.

Hui hem fet una prova de resistència que consis-tia a córrer cada vegada més, al ritme d’un senyal que sonava. Estava esperant este dia, m’he entrenat per a ell. Al final, quan ja no podia més he seguit fins que les cames ja no han pogut seguir el ritme, fins que l’àcid làctic em sortia per les orelles. Els meus companys m’han animat molt. Jo ho faig per la nota, vull traure el màxim que es puga, no puc evitar-ho, perquè per a mi és com una carrera i el crono és el final, el resultat.A mi m’agrada tot de l’EF, però el que menys em podria agradar són les activitats d’expressió cor-poral, és molt avorrit, les de condició física sí que m’agraden. El que puc trobar més difícil és quan he d’aplicar la tècnica d’un esport que no sé, que no he practicat, com la pilota valenciana, i no ho puc fer més bé que altres, perquè no ho havia fet mai.

22

Sé que els meus companys també s’esforcen, enca-ra que hi ha gent que per la seua condició no pot arribar a un mínim i altres perquè no volen patir més. Però jo pense que hi ha gent que no té condi-ció, que el cor no li dóna més.

L’esport és una passió per a mi, jo no fume ni prenc drogues, però faig esport sense parar, no puc parar, és la meua droga. Fora del centre faig rem de fede-ració i frontó. Mon pare m’ajuda i em porta a tots els llocs a competir, però ma mare pensa que no li dedique prou temps a estudiar i esta avaluació he baixat el rendiment. Mon pare em recolza perquè veu que això de l’esport és saludable i que no estic en les drogues. Jo vull competir a nivell nacional, enguany tenim un bon equip i sé que puc fer-ho, m’entrenaré bé.

En la classe d’EF de hui hem tingut poc de temps, les classes són molt curtes, n’hauríem de tindre tots els dies. Jo sé que no es pot augmentar el temps, però el que hem de fer és no perdre’n tant. Quan fem les explicacions el que volem és que acaben ràpid i començar a córrer. Hauríem de tindre més hores a la setmana, igual que en mates o anglès. Jo l’any que ve seguiré amb 2n de batxiller i agarra-ré l’optativa, això segur, si no em moriria. Vaig a preparar-me a consciència les proves d’accés a la facultat d’esport. Si he de fer sèries les faig, fins al final, ho donaré tot per entrar.

Elena. Hui és divendres i tinc ganes d’arribar a demà dissabte per anar a la piscina a nadar, d’ací a poc començaran els campionats. Estic supermoti-vada. A més hui no tinc EF, que la tinc quatre dies a la setmana, però com és divendres, en el 2n pati em puc ajuntar amb els amics i amigues i farem un partit de voleibol en el gimnàs. Cada dia m’està agradant més l’EF, fem coses noves, motivants i di-vertides.

A mi m’encanta l’esport. Els meus preferits són els que es fan en el medi natural, sobretot en la muntan-ya. No m’agrada estar en llocs tancats, els preferisc a l’aire lliure. A més en la muntanya cada dia pot ser diferent, pot fer sol, pot ploure, pot fer vent, fred o calor. Gairebé m’agrada tot de l’EF, el que menys m’agrada és la teoria i el bàsquet. Pense que és més agressiu, hi ha molt de contacte i no m’agrada, però si haguera de jugar ho faria sense problema. En

canvi, el rugby sí que m’agrada, potser perquè la pilota és diferent. Tinc moltes ganes que este curs juguem, m’hi esforçaria molt. Jo de les classes sols canviaria que foren més col·laboratives, llevaria els exercicis individuals. En canvi la natació m’agrada que siga individual, m’agrada enfrontar-me al medi. Jo sola contra ell, és una superació, un repte.

L’EF m’ajuda a eliminar els nervis i em diverteix molt quan no sé que fer. Ahir estava en casa avo-rrida i me’n vaig anar a córrer una hora, em va en-tretindre molt. Jo he practicat molt d’esport, faig natació i córrec, a vegades també vaig a fer piragua i ràfting. En casa em recolzen molt, tant en els estu-dis com en l’esport i estic molt contenta i motivada. Puc anar a nadar amb mon pare i a córrer amb ma mare.

Tinc tota la setmana organitzada, sóc molt estructu-rada, sempre faig els deures, així tinc el temps molt organitzat, si no fóra així no podria fer tot el que faig. Estudie per a classe, vaig a l’escola d’idiomes, vaig a nadar, a córrer, a caminar, faig tots els deures i estic amb la família.

Entrene en la piscina i durant l’any competisc en natació, a mi m’agrada molt perquè puc donar-ho tot, puc donar el màxim de mi, sé patir, sóc patidora i m’agrada superar-me, he arribat a competir amb febra. En estiu vaig a nadar tots els dies, a la piscina i després al riu i també a competir. Sé que de major ho trobaré a faltar, però espere poder seguir fent alguns esports, si no ho faig estic desficiosa.

23

Òscar Arias

Ximpleria amb conseqüències

24

EndIvInA QUI Són... !Series capaç de descobrir qui és qui, a partir de la pàgina present. De segur que més d’una vegada te`ls has trobat en alguna guàrdia!

25

26

27

Leo BoixPilar BononatRosa ClimentLydia CopetePedro HellínJesus HernándezSusi LledóMoisés MartínezMª José MuñozElena Nogueroles Mª José PeidroJuan PérezJordi RoigEmili SunyerVicenta Vallés

Ainhoa Villa i Claudia Alonso

28

ZEROS

En quants zeros acaba el producte dels 100 primers nombres naturals?

MISTOS I MÉS MISTOS

Col·loca tres muntons de mistos sobre una taula, un d’onze mistos, un altre de set i el tercer de sis. Has de moure els mistos amb la finalitat d’aconseguir que cada muntó en tinga vuit. Pots afegir a cada muntó sols tants mistos com els que ja té, i, a més, tots han de vindre d’altre muntó. Per exemple, si un muntó té sis mistos, sols pots afegir-li’n sis, ni més ni menys. Disposes de tres moviments.

LA BICI I LA TACA

L’oncle Pep va en bici per una carretera recta quan passa per damunt d’una taca de pintura fresca de 10 cm de diàmetre. Continua un tros en línia recta i gira el cap. Pots explicar què és el que veu sobre el paviment?

ESCACS

Algú digué ja fa temps que en un tauler d’escacs corrent hi ha 204 quadrats. Pots explicar aquesta afirmació?

UnA MOSCA

Fixa’t com hem situat 25 monedes damunt de la taula:

Una mosca es posa sobre una qualsevol de les monedes i decideix recórrer-les totes, passant d’una a una que estiga en contacte amb ella, i sense repetir-ne cap. Pots assenyalar-li el camp?

Mª José Peidro

PASSATEMPS

29

6.Sempre estic plegat,quan plou m’òbrici quan no, estic plegat

7.Tant de dia com de nit,sempre em trobaràs al lliti ja cal que em tractes bé,que he de ser el teu conseller.

8. Fa molta pudori és molt perillós. Encens el foc i es crema tot.Què és?

9.Transparenta, però no es veu.Amb les mans no la podràs agafar,perquè tard o d’hora s’escolarà.

10.Blanca per dintre, verda per fora, el que no l’endevina, el seu nom espera.

1.Passe la vida fent voltes,caminant a poc a poc,però per més que camine ,sempre estic al mateix lloc

5.Un ramat sense pastor,que es veu millor a la foscor.

4.Jo sóc d’or i ella és de plata.Quan ella surt a passetjar,jo vaig a dormir a casa

3.Plana com la mà,blanca com la neu,parla sense bocai camina sense peus

2.Té llom i no camina.Explica el que sap i no parla.Té fulles i no és cap planta.

1-El rellotge. 2-El llibre. 3-La carta. 4-El Sol i la Lluna. 5-Les estrelles. 6-El paraigües. 7-El coixí. 8-El gas. 9-L´aigua 10-La pera.Endevinalles

Òscar Arias i Rubén Carmona

30

ÀRIESDia favorable: dilluns. Número: 1. Color: morat.Amor: no hauries d’acalorar-te massa. Nosaltres de tu, miràvem els altres horòscops que t’interessen i et quedes amb el que t’apanye.Amics: tot va sobre rodes, el dia que menys t’ho penses recuperaràs eixa amistat que fa anys que tenies deixada de costat.

TAURE Dia favorable: dimarts. Número: 7. Color: groc.Amor: una persona molt especial t’observa des de fa algun temps, no s’expressa per timidesa, llança’t a per ell/a.Amics: vés amb compte amb algú del teu entorn, t’ha pres mal d’ull, posa’t una cinta roja per a prevenir.

BESSOnSDia favorable: dijous. Numero: 9. Color: negre.Amor: de moment et donaran carabasses, així que prepara els ingredients per a l’arnadí.Amics: ningú t’estima, el millor que pots fer és esperar que arribe la teua hora, no patisques.

CRAnCDia favorable: dilluns. Numero:4. Color: taronjaAmor:en aquestes dues setmanes pròximes, l’alineació de la Lluna i Plutó et portarà un canvi important que trencarà la rutina amorosa. Aprofita’l i sigues decidit/da.Amics: tindràs molt bona relació amb tot el món, però vés amb compte amb les persones que t’envolten.

LLEóDia favorable: dimecres. Número: 11. Color: blau.Amor: has connectat amb algú que no t’esperaves, deixa de costat els mals rotllos i fes cas al teu cor.Amics: després de tantes putades encara en vénen més, lluita pel que estimes i rodeja’t de qui de veres val la pena.

vERGEDia favorable: dissabte. Número: 22. Color: verdAmor: espera el millor de les pròximes setmanes. El sol de cara a tu et fa morena, la qual cosa et fa més atractiva per als xicons (els dies que ploga no et convé eixir de casa, entre altres coses potser et banyes).Amics: algú molt pròxim a tu potser no ho siga tant com esperaves, no et fies de les aparences i fia’t de la gent més propera a tu.

Horòscop

31

BALAnÇADia favorable: dijous. Numero: 9. Color: blanc.Amor: deixa l’amor a un costat i concentra’t en el que de veres et motiva, lluita pel que et mou i et mouràs.Amics: segons l’alineació de Plutó i Saturn tindràs una amistat molt forta amb algú que no t’esperaves.ESCORPÍDia favorable: divendres. Numero: 2. Color: rosaAmor: deixa ja de jugar amb els teus pretendents/es i busca l’amor allà on tot és possible, a tres metres sobre el cel.Amics: arribaràs a tenir un amic amb qui de veres connectes, amb qui poder confiar els teus secrets més obscurs.

SAGITARIDia favorable: dimarts. Numero: 21. Color: marróAmor: estàs descuidant aquest apartat, una decepció desencadenarà en més decepcions. Anima’t! Busca l’amor i el trobaràs.Amics: tens molta gent al teu costat, tot perfecte amb tots. Cuida’ls no siga cosa que se’n va-gen.

CAPRICORnDia favorable: dissabte. Numero: 666. Color: groc.Amor: vés amb compte amb els mals capricorns, és a dir, els cabrons o cabrones de torn. Assegura’t que són com realment diuen ser.Amics: escolta a qui et parla i seràs coneixedor del que de veres et fa falta sentir. Rebutja els falsos amics i accepta els bons.

AQUARIDia favorable: diumenge. Numero: 12. Color: roig.Amor: has tingut unes etapes d’anar de flor en flor o de capoll en capoll, però ara et toca cen-trar-te més i estimar de veres.Amics: potser no te n’adones del que tens, però tens gent molt moneta al teu costat,sobretot, tens algú que et valora i t’aprecia de veres. Aprofita i enforteix la vostra amistat.

PEIXOSDia favorable: dimecres. Numero: 5. Color: verd fosforescent.Amor: ja estem farts de repetir-te que l’amor no és cosa d’un sinó de dos o de més, depenent de com ho veges tu. Tu voràs, però mira-ho bé i sabràs com enfocar les indirectes que reps.Amics: no et preocupes per res, tens molta gent que està disposada a fer-ho tot per tu a canvi de molt poc. Cuida’ls i els conservaràs.

Pitonisses Emma Bo

Mireia Martínez Gracia Puig

32