REVISTA DE l’IES SANTANYÍNúm. 6, març 2004. Preu 1�

L’institut es manifesta contra l’atemptat del’11-M a Madrid. Pàgs. 3 i 10

La interculturalitat: la nostra convivència decada dia. Pàgs. 10 a 12 i 14 a 15

Els drets de la dona o la violació dels dretshumans. Pàgs. 4 i 5

Enquesta: 10 preguntes sobre la nostrasexualitat. Pàgs. 24 i 25

Manifest per l’idioma. Pàg 9

I les seccions de creació, cultura, ecologia,esports...

2 OPINIÓPREOCUPACIÓ GENERAL PER L’IDIOMA

La línia promoguda per la conselleria d'Educació i Culturaen matèria lingüística ha aixecat molta polèmica i haprovocat tensió i malestar en molts de col·lectius que hanmanifestat el seu rebuig i el seu desacord amb lesactuacions del Govern, ja que es podria provocar unretrocés greu i potser irreversible en el procés denormalització lingüística en el qual des de l'ensenyamentvenim treballant des de fa tants d'anys.Pràcticament tots els instituts i escoles de primària deBalears han fet arribar manifests de protesta per aquesttema al conseller, a més de moltes altres entitats socials iacadèmiques com la Universitat de les Illes Balears, l'Obra

Comissió lingüística

Cultural Balear, Joves de Mallorca per la Llengua, etc.Els coordinadors de normalització lingüística de més dequaranta instituts de Mallorca han signat un manifestadreçat a la conselleria per demanar explicacions iaclariments sobre quin serà el camí a seguir respecte alsProjectes Lingüístics de cada centre i per demanar ques'analitzin les conseqüències que poden resultar del'aplicació de les mesures anunciades.El passat 27 de març, tot el Claustre de professors del'institut de Santanyí va aprovar per unanimitat el manifestque transcrivim a continuació, el qual fou ratificat tambépel Consell Escolar del nostre centre.

(Continua a la pàg 9)

JORNADA DE DOL A SANTANYÍ

OPINIÓ 3

Agraïm totes les col·laboracions isuport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquestapublicació expressen únicamentl’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Alícia Adrover, Luz Adrover, MiquelAdrover, Marga Alemany, MariaAntònia Barceló, Gonzalo Calado,Maria Cànaves, Antònia Carretero, JoanToni Ferrer, Maria del Mar Font,Victòria Forteza, Andreu Julià,Estefanía Melendo, Sara Melendo, RafelMora, Joan Nadal, Maria del MarOrtega, Georgi Peev, Jordi Ramos,Francisca Rigo, Joan Rigo, MiquelÀngel Romero, Antoni Rosselló, BlaiSalom, Marina Salom, Miquel Salom,Regina Sbert, Cris Simarro, MariaFrancisca Simarro, Belén Uceda, ÀlexUrda, Xavier Vicens, Joan SebastiàVidal

Col·laboradors

Alumnes de Processos de Comunicació de 4tIgnasi AlonsoFrancisca ArtiguesBartomeu FontcubertaIlia ReinaAndreu Server

Coordinador

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Andreu Server-Mas

Fes arribar les teves col·laboracionsals membres de la redacció

o bé atentol@sabaula.com

CorrectoraMaria Bonet

PER QUÈ EL MÓN ENSFUIG DE LES MANS?*

Cap de fotografiaXeles Tortosa

La culpa és d'un o de tots? Un perquè té la macabra ideade dur a terme aquestes maleïdes accions, i té unaesquerpa ment que ningú no és capaç de trobar-hi elprincipi ni la fi. Tots, perquè som incapaços d’aturar elterrorisme, perquè som nosaltres mateixos, les persones,que ens feim mal sense pensar en els altres i tenim un únicobjectiu: el nostre benestar. Però, és d’aquesta manera ques’aconsegueix? Com l’hem d’aconseguir? Fent mal alsaltres i destrossant vides? Pensam que per aconseguir elbenestar de tothom no tots els mitjans són lícits.Si us plau, necessitam només un perquè per poder donarresposta a la infàmia que es va cometre ahir la les 7:39 delmatí a Madrid. Només demanam un perquè de a tot elsucceït; un perquè que ens expliqui, que ens doni una raói doni un motiu pel qual aquests indecents terroristes enshan robat la tranquil·litat i la seguretat de la nostra vidaquotidiana, han destruït moltíssimes famílies que notenen res a veure amb els motius i els pensaments de lespersones que han fet aquest maquiavèl·lic atemptat.Un últim prec: posa un minut de la teva vida en el llocd’un damnificat de la ja fatídica data de l’11-M: imaginacom serà la vida a partir d’ara d’un orfe, d’un mutilat od’una vídua.

*Manifest llegit per Miquel Salom, en representació de l'alumnat del centre, el divendres 12 de març,a les 11'30 hores, abans d'aturar les classes en senyal de dol i rebuig per l'atemptat terrorista contratres trens de Madrid, que es cobrà prop de 200 morts i més de 1400 ferits.

Alumnes de l’Institut

4 OPINIÓ

Després de veure la impactant exposició “Històries dedones contades per dones”, que ha tengut lloc aquesttrimestre al hall de l’institut, i d’assistir a la conferència deNancy Matamoros, de la ONG Fons Mallorquí, sobreaquesta mateixa temàtica, hem cregut oportú fer algunesconsideracions.Actualment, encara que els Drets Humans estan a l’ordredel dia, hi ha països on encara no es compleixen i elsgovernants d’aquests no tenen intenció de fer-ho. Aquestspaïsos son majoritàriament africans o indis i els seushabitants no volen canviar les tradicions que, a més de fermal, violen alguns dels Drets Humans referents a laigualtat entre els homes i les dones i a la no violència. Enla declaració universal dels Drets Humans (1948) hi hados articles on es denuncia això:

ARTICLE 21. Qualsevol persona té tots els drets i totes les

llibertats que aquesta declaració proclama, sense capdistinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió,d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional osocial, de fortuna, de naixement o qualsevol altracondició.

LA DONA: ANIMAL SEXUAL O PERSONAHUMANA?

Miquel Adrover, Jordi Ramos, 4t C

ARTICLE 5Cap persona no ha de ser sotmesa a tortura ni a

penes o tractes inhumans o degradants.

Una de les tradicions que més impacte causa es fa, d’entrealtres països, a Burquina Faso. Es tracta de tallar el clítorisa les dones quan aquestes ja tenen una certa edat.Aquestes operacions les fan les ancianes dels poblets itallen el clítoris amb uns utensilis molt poc adients fins atal punt que la ferida causada es pot infectar i pot fer quemoltes persones morin per aquesta causa. Realmentaquesta tradició és una manera de que la dona sigui comuna propietat de l’home. Si les tallen el clítoris no frueixenalhora de fer l’acte sexual i d’aquesta manera els homess’asseguren que la seva dona no els enganyarà. Fins i tot,hi ha alguns casos on, a més de tallar-li el clítoris també elstallen els llavis superiors i inferiors i es cus la vulva per aque l’home passi gust arrancant-lo. En tots aquests païsosla dona és considerada com a un mer instrument dereproducció, com a un animal.En aquests països també hi sol haver els denominatsmatrimonis forçats. En aquests, la família del nuvi i lafamília de la núvia es posen d’acord per a que els seus fillses casin, encara que aquests no estiguin gens d’acord. Amés, és la dona qui ha d’aportar els diners necessaris.Aquests son dos casos dels molts que hi ha de desigualtatde sexes on es violen els drets de les dones. En la nostrasocietat no som conscients de que això passa perquè noho hem hagut de passar. Si ens posàssim en el seu lloc, noens agradaria que ens ajudassin a aconseguir erradicaraquestes tradicions? Doncs això és el que hem de fer. Enshem de mentalitzar i fer el possible per a aconseguir-ho.Tal com diu la dita: “hoy por tí y mañana por mí”.

OPINIÓ 5

Una pregunta que es fan cada dia milers de dones almón. La violència de gènere constitueix una formad'abús que segueix impedint a les dones gaudir delsseus drets en igualtat i llibertat. Actualment, elpercentatge de dones que han sofert algun tipus demaltractament oscil·la entre el 20 i el 50%. Es dónatant a països desenvolupats com alssubdesenvolupats. Els països amb més donesmaltractades són: el Japó amb el 59% del total, aKènia el 58%, a Canadà el 29%, als EEUU el 28%, alRegne Unit el 28% i a Espanya el 12.4%, encara quepareixi més. Després de les dones, els nens i les nenessón les principals víctimes d'agressió intrafamiliar,segons l'ONU.

FINS QUAN?Maria del Mar Font, 2n Batx A

dona era el dèbil) i la consideraven inadequada iincompleta. En les religions com la cristiana i la juevaatribueixen a la dona el mal, la destrucció i el pecat(per exemple, Eva i la poma prohibida i la VergeMaria, que era una persona submisa i sotmesa). Enesdeveniments històrics com la Caça de Bruixes els.XVI-XVII i la Revolució Francesa, que concedianomés llibertats als homes. No es podria entendrel'origen de la violència i el seu manteniment durantsegles si la cultura dominant en una societat haguésestat en contra de la mateixa.La violència física és la més comú i més identificableper denunciar-la. En canvi, la psíquica, tant o mésgreu que la física, no és tan considerada al sistemajudicial. La violència trastorna la vida de les donessocavant la seva confiança en sí mateixes i redueixl'autoestima tant física com psicològicament. Aquestsactes de violència a vegades es donen perquè lespautes d'organització de la societat ho permeten.No s'hauria de comportar que apareguessin cadavegada més titulars a la premsa diària ni seguirutilitzant termes com "crim passional" o "companysentimental" referint-se a l'assassí, que és, a mésd'una greu ofensa, una manera de justificar l'ús de laviolència dels homes contra les dones, de justificaruna normalitat a aquests assassinats. Ja basta!Les solucions de la dona davant el maltractament sónvàries: hi ha actuacions d'administracions públiques,instruments de la policia i del poder judicial, serveisd'assistència, línies telefòniques d'urgència i casesd'acollida, però per por o per dependència econòmicao afectuosa cap al marit no es denuncia. El que passaa vegades o la majoria de vegades desgraciadament ésque no poden trobar la solució i sofreixen en silenci,un silenci que a vegades dura tota una vida, i avegades provoca la mort.

Des del punt de vista de la igualtat entre homes idones, la persistència de la violència de gènere és unacte molt greu que s'ha d'eliminar, encara que hi hasocietats en què no és considerada com un delictegreu, sinó que ho veuen "normal". Aquestanormalitat ve donada per factors culturals,tradicionals o costums de pobles diferents. Perexemple, la mutilació genital femenina, MGF, afectanormalment a dos milions de nenes i no ésconsiderada com a delicte; el burka obligatori per atotes les dones sense que puguin sortir al carrer totessoles, i el "sati", que consisteix en la immolació del'esposa en la pila funerària de l'home quan moraquest. És una subordinació no prohibida legalment.Tots aquests són costums que s'haurien d'erradicar.Per altra banda, la religió, la filosofia i la literaturahan servit durant anys de conducta per a successivesgeneracions. En la mitologia grega per exemple hi haels relats de Zeus que maltractava la seva esposaHera, i Pandora, que fou la dona que obrí la capsaque contenia tots els mals per a la humanitat. Enfilosofia, filòsofs com Aristòtil, Plató o Hipòcratesdividien els sexes en dèbil i fort (com es suposa, la

OPINIÓ6

...així és com havia vingut pensant iactuant des que un vellet amb carad’amic m’havia fet hereu d’aquestamàxima. No és un mal raonament, hohe de reconèixer, però un bon dia elcervell i la consciència van començar atrair aquest senzillíssim plantejamentde la vida. Infinits “per què ?”,m’inundaven la ment en busca derespostes, potser començava amadurar! , ara vos en contaré algunesque fan referència als residus quegeneram a l’institut.Me vaig demanar, per què hi havia tres

LA COMODITAT ÉS MITJA VIDA, I L'ALTREMITJA EL NO FER RES...

Comissió Ecocentre

fa tornam a introduir-los al cicle deconsum, per tant estam perllongant ladurada de determinats recursos, comel petroli que comença a ser escàs, amés si s’estan usant no contaminen.Ens queden alguns residus sense sabera on llançar i una paperera on llançar-los... què suposes? Doncs tens raó,(sempre i quant no hi llancis el vidre niresidus tòxics o perillosos, com podenser les piles que solen tenir mercuri iper als quals hi ha contenidorsespecials fora del centre) aquestsresidus que haurien de ser de matèriaorgànica, i que al nostre centrellançam a la bossa negre i que aniriena parar als contenidors verds, sóndestinats a l’incineradora de Son Reuson són cremats. Potser no és la millor

solució, però és el que hi ha, al mancoaconseguim reduir-ne el volum encaraque aquest procés contaminil’atmosfera amb gasos hivernacle, afavor està el fet de que se n’obtéelectricitat.Ja veus que sense rompre’m cap os,puc viure amb la consciència una micamés tranquil·la, fins hi tot me sentorgullós de fer una mica méscompatible la meva existència amb ladel nostre planeta, al cap i a la fi lameva vida és curta, la vida en la Terraja hi era quan vaig néixer i de veres quedesig que s’hi pugui viure després demi.

Es pot observar el funcionament de la recollida selectiva

“tetrabrick”, paperd’alumini, tots elsplàstics, llaunes ie m b o l c a l l s .Aquests residus esdipositen alcontenidor groc isón transportats auna planta on sónseparats altravegada i distribuïtsa empresesencarregades dereciclar aquestsmaterials, si fa no

La comissió ecocentre informa.

Després de visitar les aules una peruna en determinades hores del dia,vàrem poder constatar que les aulesde primer d’ESO, en especial primerd’ESO B, són les que més cura tenende l’aula pel que fa a neteja i bon úsde les papereres per a la recollidaselectiva, i que en general i llevatd’alguna excepció la resta d’aulesdeixen molt que desitjar. Esperampoder comprovar en properes visitesque feu un bon ús de les papereres ique no se segueixi la màxima de quecom més grans més ases.Comprovau també on llançau lesdeixalles al temps d’esplai ja quepareix esser que considerau el paticom un únic i gran contenidor defems.

Gràcies per la vostra col·laboració!

lloc trobam les papereres de color blauon hi hauríem de llançar el paper,aquest paper és recollit delscontenidors blaus i s’envia a ciutat onvàries empreses el transformen ambfolis, tovallons, paper de wàter i eltornen a posar a la venda, aixòsignifica que es torna a usar, vosimaginau quants d’arbres podemaconseguir que no és tallin al llarg de lanostra vida? No és fantàstic!.A les papereres amb bossa groga hihauríem de llançar tots els envasos,considerant com envàs bàsicament els

papereres distintes a cada aula i milersd’elles pels passadissos, pati i altresracons, i per si això no fora poc, fins itot els pares a casa en fan servirvàries!, necessitava descobrir per quèm’havia de molestar (es pot considerarmolèstia?) en llançar els residus al llocpertinent;- qüestió de civisme?- de bona educació?- solidaritat amb la gent amb quicomparteixo el planeta?- respecte i compatibilitat amb la vidaa la Terra?Se te n’ocorren d’altres? Segur que sí...Més pensaments cercaven resposta, aon van a parar aquests residus que joja començava a separar i llançar al llocpertinent? Ara us ho dic, en primer

OPINIÓ 7

Sense elles tot seria unavorriment!

3.

La seva pràctica ens identifica,ens uneix i també ensdistingeix:

UNA HISTÒRIA D’AMOR I ODISabeu quines són les assignatures dins l’àmbit de l’ensenyament, amb les quals els governs sempre han mantingut unaautèntica relació amor-odi?

PISTES1.

2.

“Cualquier tiempo pasado fue mejor”(Això no és veritat)

4.

A tot això, imposen la religió com una assignatura més. Tan és així, que els professors que impartiran la “matèria”, siguinllicenciats en teologia o no, no podran fer oposicions per tenir una plaça fixa dins l’ensenyament. Sabeu per què? Doncsperquè si fossin funcionaris, l’església no els podria acomiadar. Hauran de fer molta bondat i tractar els temes d’unamanera políticament correcta. O sigui que mai no podran informar els nostres alumnes dels possibles avantatges del’eutanàsia, dels beneficis de la reproducció assistida ni del bon ús del preservatiu.Em veig obligada a seguir amb l’article, després de les darreres notícies aparegudes en els mitjans de comunicacióreferent al tema “església”:“La violència de gènere és conseqüència de la revolució sexual”. Quin atreviment! I quina aberració és aquesta!. Encaracondemnen i critiquen el divorci, les relacions prematrimonials, i qualifiquen d’antinatural l’homosexualitat, quan no s’havist res mai més antinatural que el que diuen practicar ells: el celibat!. (Pot ser que això els provoqui aquests deliris,absències i altres patologies.). És evident que no vivim en el mateix món.I tot això amb el vist i plau del gran polític engominat, que només parla català “en la intimidad”, i que no vol sentir parlardel dret d’autodeterminació dels pobles, de diàleg, de llibertat, de pau!, o sigui, de tot el que jo vull.

Sí, Sí, està bé, l’heu encertada:LA PLÀSTICA

ILA MÚSICA

ara síara noara síara no ...

Francisca Artigues, Xeles Tortosa

OPINIÓ8

DESENVOLUPAMENT I ENSENYAMENT DINSL’ESCOLA MULTICULTURAL

“La ddiivveerrssiittaatt dd’’ooppiinniioonnss sobre uunnaa oobbrraa dd’’aarrtt demostra quel’obra és nnoovvaa, ccoommpplleexxaa i vviittaall.”

Són paraules del pròleg del llibre El retrat de Dorian Grayde l’escriptor irlandès Oscar Wilde, que he llegit amb elsalumnes de batxillerat i que em serviran per explicar demanera breu el projecte europeu que començàrem elpassat mes de gener i que amb el títol Desenvolupament iensenyament dins l’escola multicultural, pretén estudiar lanova realitat social de moltes comunitats europees id’arreu de tot el món a causa dels moviments migratorisde població, i que, sens dubte, el nostre centre no sen’escapa. El països participants en aquest projectejuntament amb el nostre institut són Dinamarca,Noruega i Alemanya.

Antoni Rosselló

necessitat de cercar estratègies per tal d’aconseguir unaintegració lingüística i social d’aquesta nova població,alhora que millori la convivència de les diferentscultures dins les aules. Aquest objectiu comú éscompartit per tots els països que vam començar atreballar en el projecte encara que les realitats socialsdels diferents centres siguin distintes. A l’anàlisi de lesdiverses realitats veiem que per exemple Alemanya téuna gran població turca, i això ens permetrà trobaraspectes d’acció comuns en el moment de rebre aquestnou alumnat. Compartir el diferents punts de vistaafavorirà l’enriquiment del projecte.L’obra d’art.Aquesta és sens dubte el conjunt de totes les personesque formam aquesta comunitat escolar. Hem de pensarque l’heterogeneïtat dins l’institut és una situació queens hauria d’enriquir més que esser un focus deconflicte quant a desenvolupament de les activitats alcentre. Tanmateix és aquesta diversitat el que fa quetenguem els diferents matisos dins d’aquesta Nova, complexa i vital.Diguem que aquesta situació és nova i per tantcomplexa i fa que hàgim de cercar unes noves maneresde tractar-la. Per això, a vegades serà necessari trobarrecursos per tal de fer-la més senzilla. La coneixençad’aquesta nova realitat per part de tots els membres dela comunitat educativa és el primer pas que hauremd’afrontar per trobar una via possible per tractar-la,com també la col·laboració d’altres entitats i serveissocials del municipi com pugui ésser la mediadoracultural, ajudarà a aproximar la realitat escolar a larealitat social i afavorirà el procés de l’estudi en qüestió.Finalment, l’escola ha d’esser un organisme viu que noha d’esser aliè al canvis socials i que hem de voler tractaren la part proporcional que ens pertoqui.

Si m'arriba una cadena de violència està en les meves mans aturar-la; si l'atur,aquesta ja no existeix, si no l'atur aquesta seguirà creixent.

Blai Salom Gomila

Com seria el món si tothom aturés la cadena?

Diversitat d’opinionsEl fet que la població nouvinguda a la nostra comunitatha crescut en aquests darrers anys és una realitat evidentdins l’institut. Davant aquest mosaic de noves culturesconvivint en aquest espai comú, ens trobam amb la

OPINIÓ 9

El claustre de l'IES de Santanyí, perunanimitat, rebutja les mesures que volemprendre el Govern de les Illes Balearssobre la llengua catalana i el seuensenyament perquè les consideramcontraproduents per a la situació social iacadèmica del català.Davant aquesta situació manifestam que:1. L'anunci d'aquestes mesures preténrompre el model educatiu vigent, en comptesde millorar-lo i d'incrementar-ne elsrecursos. Aquestes mesures introduirancrispació dins la comunitat educativa (com jas'ha manifestat), ja que comportarandivisions, exclusions i una visió conflictivade la llengua catalana.2. Aquestes mesures trenquen el procésde recuperació de la llengua catalana que alnostre centre emprenguérem mitjançant unProjecte Lingüístic aprovat l'any 2.000 perunanimitat al Claustre de Professors i alConsell Escolar.3. L'elecció de la llengua vehicular perpart dels pares deixarà molts alumnes sensel'oportunitat d'integrar-se a la nostra realitatcultural i lingüística. Si amb la legislacióactual ja és molt difícil que el nostre alumnatarribi a dominar la llengua i a sentir-la seva,amb aquestes mesures serà impossible.4. La mesura de fomentar l'ensenyamentde les "modalitats" de les Illes Balears suposa

MANIFEST PER L’IDIOMAVé de la pàg. 2

un desconeixement del que ja es fa i delsconceptes bàsics en sociolingüística.5. La intenció d'equiparar el 4t d'ESO

amb el nivell C de coneixements mitjans dellengua catalana és un anunci que no es basaen cap estudi que demostri que, per ara, elsalumnes que acaben la secundària obligatòriatenen el mateix grau de coneixement oral iescrit de la llengua que correspon al nivell C.6. La creació d'una "secció filològica"dins l'Institut d'Estudis Baleàrics com aautoritat acadèmica de la llengua al marge dela Universitat és totalment improcedent iil·legal, ja que suposa trair la lletra i l'esperitde l'Estatut d'Autonomia.7. Les mesures ara anunciades s'integrenen una escalada d'actuacions del Govern deles Illes Balears que suposen un menyspreucontundent cap al català i un retrocés, potserirreversible, en el procés de normalitzaciópel qual la comunitat educativa treballa desde fa molts d'anys.Per tot això, demanam:

Una rectificació d'aquestes mesuresque s'han difós als mitjans de comunicació ique consideram totalment inacceptables.

Santanyí, 27 de gener de 2004HONORABLE SR. CONSELLERD'EDUCACIÓ I CULTURA DE LESILLES BALEARS

a la roba com a símbol de dol. Aquest dia els estudiantsestàvem més pensant i reflexionant sobre l’ocorregut,encara que resultava difícil adonar-se’n del que estavapassant al nostre voltant. A les 12:10 tots els alumnes iprofessors sortírem al patí guardant silenci i formàrem ungran llaç asseguts a terra. Les nostres intencions, idees isentiments eren les mateixes, tots volíem estar junts irebutjar la violència. Ens varen fotografiar per recordaraquest moment de tristesa i fraternitat. I perquè els altresveiessin el que sentíem, a l’entrada principal de l‘institutonejava un enorme llaç negre fet pels alumnes amb bosses

de plàstic negre. Aquí nos’acabaren les activitats aSantanyí. A les 18:00 vacomençar una aturada “general”de tots els treballadors i tendesdel terme (i també de totaEspanya ), per reunir-se a la plaçaMajor i fer una manifestació ensilenci davant l’església. Hi haviaespelmes i pancartes dels nins deprimària del col·legi Blai Bonet iun altre llaç negre a la portaprincipal de l’església. Tot elpoble havia sortit per demostrar

el seu disgust públicament. Joves, vells, mares i nins, no eraimportant l’edat ni la procedència. Tots teníem un enemiccomú per vèncer: la violència.

ACTUALITAT10

L’INSTITUT ES MANIFESTA CONTRAL’ATEMPTAT DE L’11-M A MADRID

Un altre terratrèmol sotraga tota Espanya. L’atemptatterrorista del dijous dia 11 de març contra els tres trens derodalies de Madrid deixarà marcada aquesta data persempre en els cors dels espanyols i en els de la restad’europeus i de ciutadans del món. La violència avui dia ésun dels problemes més greus i podem comprovar-ho ennosaltres mateixos veient com es cobra vides innocents,vides de la nostra existència quotidiana.

El dia següent a l’atemptat es va organitzar unaespectacular manifestació a la Plaza de Atocha de Madridon s’hi concentraren fins a dos milions de persones, tot i lesadverses condicionsm e t e o r o l ò g i q u e s .L’objectiu era expressar elprofund dol i radicalrebuig a la violènciaterrorista, la qual haviasegat més de 200 vides imés de 1400 ferits. Tambévan tenir llocmanifestacions per totaEspanya i a molts depaïsos d’arreu del món.L’institut de Santanyí no esva quedar enrere i mostràamb una sèrie d’actes el desacord amb l’atemptat i lasolidaritat amb les persones afectades. De bon matí, a lesclasses, es varen repartir uns llaços negres que es penjaven

Georgi Peev, 4t C

D’aquesta manera la comunitat educativa s’afegeix a les mostres de dolor d’arreu de l’Estat i del món

JUNTS ENS ENRIQUIM

professorat de la Comissió i l'alumnatde Taller de llengua i de l’Aulad'acollida, es va organitzar unaexposició a partir de la realització demonogràfics de cada país participantque eren Marroc, Xina, Equador,Alemanya, Anglaterra i Uruguai, on

Comissió del Pla d'Acollida Lingüístic i Cultural Des de la Comissió del PlaD'acolliment Lingüístic i cultural(EPLA) ens vàrem qüestionar sirealment les cultures amb les qualsconvivim en el centre ens coneixem, iarran d'aquest plantejament ensdecidirem a realitzar una activitat on espogués conèixer i valorar les diferentscaracterístiques i manifestacionslingüístiques i culturals dels països deprocedència de l'alumnat nouvingut.Amb la col·laboració de l'Ajuntamentde Santanyí mitjançant la MediadoraCultural, Àssia, del Fons Mallorquí,Juan Miralles, i juntament amb el

quedaven recollits els següents aspectesde forma general: la geografia, lallengua, la música i la cultura, objectesrepresentatius del seufolklore...(Indumentària), imatges delPaís (Marroc).Àssia, la Mediadora Cultural, ens vadelectar amb una degustació del te típicde Marroc (Menta, Te Verd i aigua) i unpa típic.Aquesta activitat es va complementaramb la exposició del Fons Mallorquíanomenada: "La Mediterrània: unacruïlla de pobles". Que va poder servisitada durant els dies 16 a 19 dedesembre a l'entrada del nostre Institut.

ACTUALITAT 11

P- Quant de temps fa que vius aquí?R- Fa tres anys.P- Com et trobes al nostre I.E.S. venint d’un altre país ?T’hem ajudat a integrar- te ?R- Tot està be. Hi ha gent que ajuda i d’altra que no, però lamajoria m’han ajudat.P- Que et pareixen els nostres costums? Quins sónparescuts als vostres? R- Nadal està bé. Els foguerons i altres festes són un pocavorrides. La meva festa preferida és quan acaba el ramadam quematam un xot i, ens en menjam dos terços i la resta la repartimentre altres famílies, i d’altres famílies també ens en donen del seu.P- Quines paraules t’han costat més aprendre i quinesmenys?R- Les paraules que menys s’empren són les que més m’hancostat, i les que més s’empren són les que menys. Per exemple unmúscul que està entre el coll i l’espatla que es diu“esternocleidomastoideo.” Les que menys, les típiques salutacions.P- Has après molt de català? Podries dur una conversa?R- Sí.P- T’agraden les classes de taller de llengua? Et pareixenútils?R- Els dos primers anys sí, però el tercer any no perquè elprofessor no ajudava molt. Les classes serveixen, però llevenhores d’ assignatures interessants.

En Mohamed El Bachiri fa tres anys que és amb nosaltres. Va venir del Marroc i està moltcontent de venir a aquest centre i de gaudir de la nostra companyia.

“LA MAJORIA DE GENT M’HA AJUDAT AINTEGRAR- ME”

Jordi Ramos, Andreu Julià, 4t C

P- Quin tipus de música escoltes?R- Pop-Rock i música àrab “Grawa”.P- Què trobes a faltar del vostre país?R- La família, els amics, la llengua i la cultura.P- Quina llengua parlau a ca vostra? R- Àrab i sub-àrab “Bereber”.P- Com és un cap de setmana per a vosaltres?R- Anar d’excursió amb la família.

Durant el mes de febrer, i com unaactivitat més de tutoria, els alumnes de1r i 2n d’ESO, varen rebre la visita de lanostra mediadora cultural, Àssia YousfiLa idea era fomentar una sèrie de valorscom ara la solidaritat envers els altres i lano discriminació de les persones per raóde raça, sexe o cultura. N’Àssia assistí auna sessió de tutoria de cada curs. Lasessió va consistir, primerament, en lavisualització d’un vídeo format per ungrup de petits reportatges que pretenienfomentar en ells la reflexió sobrediversos aspectes de la nostra societat.En haver acabat, s’havia de comentar idiscutir el que s’havia vist i quèsignificava. Tots havien de dir la sevaopinió o fer un comentari: algunspreferiren expressar-lo oralment, peròn’hi hagué que varen escriure la seva

reflexió.Na Marina Salom, de 2n ESO D, vaescriure el següent text:La part que m’ha agradat més és la que tractavasobre posar etiquetes a la gent. Què és això deposar etiquetes? Posar etiquetes a la gent ésdiscriminar-los perquè són diferents. I no és així:no hi ha ningú que sigui diferent a ningú! Potserque ho vegeu així; però, no som tots humans?Llavors, no som tots iguals?Una de les coses que m’han cridat més l’atencióhan estat aquelles imatges en què es veuen com hiha nins i nines de la nostra edat o més petits queestan treballant per aconseguir una casa –comtenim totes les persones que tenim la sort d’estaraquí sense passar fred, gana, set, preocupació quepassi alguna cosa inesperada... També m’hasorprès molt la cara de felicitat que tenien i quepoden tenir les persones: infants, joves, personesmajors...

LA SOLIDARITAT, TEMA DE TUTORIAHem d’entendre que tots som iguals i que no hemde donar l’esquena a les persones que són dediferent país, de diferent color, de diferentcultura... Perquè, siguem com siguem, tots sompersones humanes. No tenim perquè discriminarningú! Sinó que hem de pensar com es deu sentiri ens hem de posar al seu lloc. Segur que a mésd’un dels que llegiu aquest escrit no us agradariaestar al lloc de la persona nova que està arriba ala vostra classe, al vostre poble, al vostre centre o,fins i tot, al vostre món, o millor dit, al nostremón: també dins el seu món! Hem de pensar queaquella suposada persona nova que ha vingutd’un altre país per poblemes de benestar oproblemes de guerra o altres motius, també potserque vulgui tenir tants amics com tens tu. Perquèsi som aquí a on som és per fer noves amistatsi conèixer més gent: no per discriminar-la! Posa’ten el seu lloc per un minut! Ajuda que se sentimillor!

12 ACTUALITAT/ENTREVISTA

P- Quant temps fa quetreballàs com a mediadoracultural?R- Oficialment fa quatre mesos.Com a voluntària des que vaigarribar a Mallorca l’any 92. Enqualsevol cas, sempre que emcridin estic disposada a acudir.P- Com va ser que vengueresa Mallorca?R- Primerament del Marroc vaiganar a Barcelona, amb laintenció d’acabar la mevacarrera de químiques. Després,amb ocasió de participar en unprojecte del Consell Insular quees deia “Integració socio-laboraldels magrebís”, col·lectiuimmigrant aleshores majoritari ales Illes, vaig venir aquí. Abansd’acabar el projecte, amb el meumarit mallorquí ja decidí quedar-me definitivament.P- Què és el que més t’agrada de Santanyí?R- En principi tot és nou i diferent. Per això m’és difícilpoder dir unes preferències. Això sí, el que més em vaajudar a integrar-me va ser formar una família aquí.P- I si haguessis de dir alguna cosa que no t’agrada?R- Actualment ja no canviaria Santanyí.P-Em podries explicar en què consisteix la tevafeina?R- La meva feina és facilitar tot el procés d’integració delcol·lectiu immigrant. Per exemple, als centres educatiusfacilitar la comunicació entre els pares i els professors.Donar tota la informació sobre la família, el país, lacultura i el sistema educatiu del país d’origen alsprofessionals. També informar els pares del sistemaeducatiu d’aquí, de les normes dels centres. Acompanyarels pares a fer els tràmits burocràtics necessaris. Per altrecostat, facilitar informació sobre els serveis socials que hi

“LA LLENGUA I LA RELIGIÓ SÓN FACTORSBÀSICS PER A UN IMMIGRANT”

Àssia Yousfi Amarouche és una de les moltes persones que ha deixat el propi país a la recercad’uns horitzons més acollidors i pròspers. Des que va partir de la seva Mekmes natal, alMarroc, han passat ja catorze anys i la seva tasca aquí és facilitar la integració d’aquellespersones que han escollit el mateix camí. Per això exerceix de mediadora cultural, social isanitària entre les famílies magrebís i els centres educatius i els ajuntaments de Santanyí,Campos i Ses Salines. Actualment, diu, “ja no canviaria Santanyí”. I és que la seva famíliamallorquina li ha fet brotar fermes i definitives arrels.

Andreu Server-Mas

ha al poble així com dels seusactes culturals. Un altre aspectemolt important és el seguimentdel control sanitari de les famíliescom els períodes de vacunacióinfantil, els controls pediàtrics, elcontrol dels embarassos. Ambuna paraula, tot allò que en lasalut sigui prevenció.P- Quins són els problemesmés freqüents amb què estroba un nouvengut?R- Depèn del país i de lapersona. El fenomen emigratoriés una decisió personal més quecol·lectiva. És molt important elcaràcter de la persona per facilitarla integració. Potser la llengua i lareligió són factors moltimportants perquè des de petitun ja ho té i són bàsics per a laformació.

P- Què hauríem de fer els professors per acolliradequadament els alumnes que vénen d’altres païsosR- La pregunta de què faig amb un xinès a classe, o ambun immgrant de qualsevol nacionalitat, és una realitatquotidiana. Tenim distintes possibilitats que també sonuna realitat. A veure. Ignorar l’alumne i persuadir-se deque no és veritat, de que no pot ser veritat que tenguemun immigrant entre nosaltres. Marginar l’alumne i deixar-lo de banda mentre no molesti. Assimilar-lo, dir-li queamb el seu esforç ni es notarà que sigui xinès.Multiculturalitzar-lo i parlar-li meravellosament del seupaís, tot dient-li que és millor a que segueixi parlant iescrivint a la seva manera. Interculturalitzar-lo i presentarl’alumne a la resta de la classe de la següent forma: “teniml’enorme sort de tenir entre nosaltres Li Kun Chang.Necessita que tots l’ajudem a comprendre la nostrallengua i així ell aviat comprendrà com som nosaltres. Aixítambé ell aviat ens podrà donar a conèixer com és el lloc

ACTUALITAT 13

d’allà on vé. Així tots ens podremcomprendre millor, en el que ensagrada i en el que no ens agrada”.Em sembla que queda clar quin és elcamí. Ara bé, sovint el professornecessitarà del recolzamentd’especialistes, com per exemple del’ajut del Departament d’Orientació.P- Dóna un consell pràctic alsalumnes.R- Han de tractar el nouvingut comun company més i oferir-los la sevaamistat. El que arriba necessita ajut,especialment en la llengua i enmostrar-los els costums lestradicions.P- Què penses de la situació delcatalà en l’actualitat?R- La meva opinió com a persona ésdiferent a la de com a immigrant.Com a persona, pens que se l’ha derespectar en tant que és cultura i totidioma és la identitat d’un país. Icom més sabem més ens enriquim.Com a immigrant, pens que són elsmallorquins que haurien de donar elpas de parlar en català si volen quenosaltres el parlem. A mi, sovint, pelcarrer, la gent major si no m’enténem parla en castellà.P- I de l’ensenyament?R- Em costa opinar perquè no tencexperiència en l’ensenyament. Almeu país el sistema és pitjorP- Com veus el paper de la donadins la societat?R- La dona al Marroc, i al món àrab,no té llibertat. Però, és què pensesque l’home té llibertat? No. Aldarrera de l’home hi ha un sistemapolític autoritari. Llavors l’homeactua condicionat per aquest sistema.Per exemple, la meva mare quan esva fer el passaport per primeravegada va haver de demanar permísal seu marit per viatjar.P- Què fas quan no et dediques alteu treball?R- M’hagués agradat sebre pintarcom una forma d’evasió. Però lafeina i la família m’absorbeixen lamajoria del temps.

L’assignatura de tècniquesexperimentals és una matèria optativaper als alumnes de 1r de Batxillerat.S’estructura en dos grans blocs cadaun dels quals es correspon a lesmatèries de Ciències experimentalsque es veuen al nostre centre: per unabanda Biologia i Geologia, i per altra,Física i Química.La seva càrrega lectiva és de quatrehores setmanals, organitzada ensessions de dues hores i impartidaconjuntament per un professor deldepartament de Biologia i Geologia iun altre del departament de Física iQuímica. És una assignaturabàsicament procedimental, basada enla realització d’experiències,manipulació d’aparells, equips isubstàncies propis d’un laboratori.Pel que fa al bloc de Física i Química,a càrrec de Simó Amengual, hi ha unapart d’anàlisis químiques (mètodes

LES TÈCNIQUES EXPERIMENTALSGUANYEN ADEPTES

Joan Nadal, Xavier Vicens, 4t Cespecífics per identificar els ions méscomuns), presa de mostres i anàlisid’aigua, extraccions de productesnaturals (cafeïna del te, àcid cítric delsuc de llimona), síntesi d’aromes ipolímers (niló), experiènciesdestinades a l’estudi del poder caloríficdels diferents combustibles,determinació experimental del valor del’acceleració de la gravetat, estudi de lareflexió i refracció de la llum, entred’altres.Pel que fa al bloc de Biologia iGeologia, impartit pel professorGaspar Fuster, es va començar el cursamb l’estudi amb microscopi, elmètode científic i amb disseccions dediferents éssers vius, com per exemplegranotes o peixos. També hi ha previstvisitar la fira de la ciència a Palma.Aquesta fira és un projecte concurs allàon aquestes classes aporten els millorsdels seus estudis.

Teresa González és la nova encarregadadel bar de l’institut des del començamentdel curs actual. El canvi de gestió hasuposat importants novetats en el serveii en els productes que s’hi venen.Quant al servei, Teresa disposa d’unajudant dos dies a la setmana. Per altrebanda, s’ha habilitat una cafetera al’anomenada “ sala VIP”, on només hitenen accés els alumnes de batxillerat iels professors. També s’han efectuatreformes a la barra del bar que dóna alpati. Allà s’hi han col·locat unes finestresque es poden tancar perquè en ocasionsfa molt de fred. Pel que fa als productes,la novetat és que els dimarts portacroissants de la pastisseria, i els dijouspanades i cocarrois. Abans no hi haviares que no fos envasat. També hi hafruita fresca tots els dies i uns entrepansmolt bons que prepara la mateixa Teresa.S’ha de dir que els productes envasats esvan llevant de la venda.

MILLOREN EL SERVEI I ELSPRODUCTES DEL BAR DE L’INSTI

Victòria Forteza, Estefanía Melendo, 4t A; Sara Melendo, 4t B

L’ horari es de 8.00 h. a 13.30 h; la donad’abans només estava allà una hora acada pati, però perquè abans la direccióno permetia que s’obrís tot el dia.El contracte de l’actual encarregada delbar és per tot l’any i si segueix tot així debé na Teresa seguirà sent l’encarregadadel bar de l’institut.Als alumnes ens agradaria que baixassinels preus d’alguns productes i a na Teresatambé li agradaria que tots nosaltres noembrutàssim tant el pati, perquè hi hapapereres de sobra.

14 ACTUALITAT

P- T’agrada ser responsable deltaller? R- És ben agradable i si la gent surtsatisfeta molt més.

P- T’agrada compartir el que fas?R- M’agrada molt perquè, de fet, vaigelegir ser professor per comunicar totallò que jo havia après.

P- Com reacciones quan algú noentén alguna cosa que li expliques?Tens paciència, t’enfades....R- Reaccion amb comprensió. Perquèa mi també em costa molt aprendre i,per tant, trob que s’ha de tenir moltapaciència amb els altres.

P- En el taller, quan tots elsinstruments han sonat alhora comha estat l’unió d’aquests?R- Ha estat bona, tot allò de bona quepodia ser ja que només vàrem tenirdues hores per conjuntar-nos. Hi vahaver bones vibracions.

P- En què consisteix el bblluueess? Elsinstruments necessaris, l’origen...

Jornada emotiva i inoblidable al compàs de les guitarres acústiques d’alumnes i professors

BLUES PER A NEGRES I BLANCS

Georgi Peev, Maria Cànaves, 4t C

R- El blues és una música negra, quecantaven el esclaus del Sud delsEstats Units per expressar el seudolor. D’aquí que en un principi bluesfos sinònim de trist.El blues musicalment té unaestructura de dotze compassos quesempre es repeteixen i damunt elsquals s’improvisa. El blues ésimportant perquè el que avuiconeixem com a rock deriva d’ell.A l’actualitat ha evolucionatmoltíssim i és admirat tant pelsnegres com pels blancs. Un bonexemple seria n’Eric Clapton.

P- Actualment toques amb algungrup?R- Toc amb dos grups, un d’ells deblues-rock elèctric anomenat “ 4homes” i un altre de blues-rock tocatnomés amb guitarres acústiques.

P- Quina experiència tens? Per quèvares començar?R- Vaig començar a tocar fa 12 anys,quan en tenia 16. Vaig començar tocantamb una guitarra espanyola d’un amic,

amb cordes de guitarra acústica (la qualcosa és una barbaritat!)He tocat amb bastants grups amb estilsdiferents, des de heavy metal passant perjazz fins a fa un grapat d’anys que toc elblues-rock..Vaig començar perquè m’agradavamolt la música, em feia sentir unmunt d’emocions i em sentia frustratde no poder ser jo qui creàs aquestesemocions.

P- Quins són els teus grupspreferits?R- Indubtablement, els primers, elsRolling Stones i tot seguit LynyrdSkynyrd, Led Zeppeling, ACDC,Black Crowes, Deep Purple, etc.

P- Per acabar ens podries donaralgun consell?R- A tots aquells que vulguincomençar a tocar, que mai és massatard, això el primer. I el segon que noes desanimin en començar: alprincipi la guitarra se’t resisteix, peròsi persisteixes ja mai et podràsseparar d’ella.

El 19 de desembre va ser el darrer dia del primertrimestre. Cada any l’institut organitza diferentstallers en el quals hi poden participar tots,alumnes i professors. Hi ha un responsable de

cada taller que controla o ensenya. Aquest diaserveix per descansar i gaudir, és com un premidesprés de tres mesos d’estudi. Les activitatsvaren començar a les 9 del matí, algunesd’aquestes es varen fer al camp de futbol, alpavelló o dins les aules de l’institut.Hi havia tallers de futbol, de ball de bot, de ball desaló, de bàsquet, de cuina, de guitarra...El taller de guitarra es va fer a l’aula de música. Elprofessor que ens ensenyava a tocar algunsfragments va ser en Pere Joan Cabot, professord’ètica i de filosofia.En Pere Joan es va centrar en el bblluueess, va pensarque seria una bona idea ja que és senzill de tocari seria divertit juntar el màxim de gent que toca al’institut per fer-ne un. El blues no te gairecomplicació, ja que amb pocs instruments ja espot muntar. Simplement era dir-ho a la gentinteressada i que duguessin el seu instrument. Persaber del taller entrevistàrem en Pere Joan.

En Pere Joan i companyia en acció.

ACTUALITAT 15

Gonzalo Calado, 4t B; Joan Toni Ferrer, Xavier Vicens, 4t C

HENNA: TATUATGES PER A L’AMOR I LA BELLESA

QUÈ ÉS LA HENNA?La henna és el nom de l’arbust “ Lawsonia Imeimis”. Lesfulles d’aquest arbust s’assequen i es pulveritzen. D’aixòse’n treu una pasta; aquesta pasta s’aplica sobre la pell perfer-hi dissenys. Mehundi és el nom preferit per vàriescompanyies de dissenys a l’Índia. També es coneix comMehandi.

El passat dia 19 de desembre l’institut va organitzar una sèrie d’activitats de fi de trimestre.Una de les més destacades va ser el taller de henna a l’aula de plàstica. El taller consistia enque la professora de plàstica, Xeles Tortosa, i els nostres companys na Rhkia, na Souad i naSaliha feien els tatuatges a la gent que hi anava

COM FUNCIONA?No hi ha una paraula per determinar l’aplicació de la pastade henna sobre la pell al nostre idioma, però a altresidiomes s’anomena hendi, i la gent anomena l’hendi coma “ tatuatges de henna” però la henna no és un tatuatge,sinó una decoració temporal en la pell. El dibuix aniràdesapareixent a mesura que es renten les mansLa henna és un tipus d’àcid(hennotamico) que tinta lescèl·lules de la pell, el cabell i les ungles.La henna és un dels cosmètics més segurs que s’hanutilitzat a través de la història.Els materials que s’utilitzen per a la decoració són unaxeringa i plantilles de dibuixos, i per a la confecció de lapasta s’empra aigua, te, sucre i llimona.A tendes especialitzades es ven henna, on un pot valaproximadament 4� amb la xeringa inclosa.Segons ens ha comentat na Souad El Bachiri de 2n C, “lahenna no s’aplica per èpoques, sinó que al seu país(Marroc), es fa durant dues festes a l’any”. També ens hadit que el cost és barat i que es por fer de forma casolanaamb els materials adients. Ha afegit que els seus dibuixospreferits “són els realitzats a les mans”. La seva afecció vede família, dels seus pares i per a ella la henna significa untatuatge.

D’ON PROVÉ? PER QUÈ ES FA?La henna s’utilitza des de fa milers d’anys a distintescultures, amb distints significats. Les mans decorades dehenna són part de moltes tradicions hindús, i l’ús de lahenna s’ha convertit en part de moltes celebracions del’Índia.S’ha utilitzat per embellir les mans per ocasions especials.La henna és especialment comfortant en climes càlids, jaque és refrescant. També és coneguda la “nit de la henna”on les núvies són decorades amb henna i això els aportafelicitat i seguretat al matrimoni. Hi ha gran nombre ivarietat de tradicions, dins dels segles en que és emprada.No hi ha una tradició concreta, ja que totes ellesexpressen l’amor humà per a la bellesa, amb una vidaabundant i plena d’amor.

16 ACTUALITATCONFERÈNCIA SOBRE EDUCACIÓ SEXUAL

Maria del Mar Ortega, 3r C

La setmana del 16 al 20 de febrer, vatenir lloc una conferència sobrel’educació sexual per als alumnes de3er d’ ESO. La conferència es vaperllongar quatre hores (de les nou a launa). N’ Àngels va ser l’encarregadade donar-nos la conferència. Aquestapersona és membre de l’Escola de Sida,la qual s’encarrega de fer tallers sobrela Sida i l’educació sexual des del 1970.A les nou ens vàrem presentar i ellaens va explicar un poc de que aniria eltaller. Després d’això ens va donar unparell de preguntes que vàrem anarresponent durant tota la conferència.Vàrem estar xerrant de que lamasturbació és una forma de sentirplaer sense penetració i que lespersones que no es masturben esperquè encara no ho hanexperimentat. Tots vàrem estard’acord en que la millor edat per tenirla nostra primera relació sexual és enestar preparat. També vàremcomentar que les personeshomosexuals són aquelles que sesenten atretes per una persona del seumateix sexe.N’Àngels ens va explicar que lasexualitat són totes les relacions quemantenim entre altres persones i quees troba per tot el nostre cos. A més

ens va explicar que la sexualitatcomença des que es neix fins que esmor.Llavors ens va demanar per a quècreiem que servien les relacions sexualsi entre tots vàrem arribar a la conclusióde que serveixen per a tenir fills, perconèixer més bé a la teva parella i persentir plaer.En conclusió: tots vàrem coincidir enque la nostra primera relació sexualhauria de ser en un llos còmode iagradable per a la parella, amb lapersona que estimem i prou plaent.També vàrem xerrar d’altres temes,com per exemple:L’evolució que ha sofert la imatge delsexe durant els anys. Abans estavaprohibit xerrar o mantenir relacionssexuals en públic, i a més, estava malvist. Ara la imatge del sexe ha sofert un

gran canvi, i la gent fa, exagerant unpoc, el contrari que abans.La gent segueix veient la dona a un plainferior al de l’home respecte al sexe, jaque pareix que està mal vist sentirxerrar a una dona de les seves relacionssexuals, al contrari que els homes.Ara, ja que el sexe no és nomésutilitzat per tenir fills, hi ha moltespersones que els atreu gent del seumateix sexe. Són les persones quenosaltres anomenem homosexuals.Finalment ens va posar unesdiapositives en les quals apareixien elsgenitals de ambdós sexes i abansd’acabar el taller, ens va explicar composar un preservatiu.

Marga Alemany, Antònia Carretero, Francisca Rigo, Miquel Salom, Cris Simarro, 1r BatxEl passat dilluns 8 de març ens vam començar a moureperquè vam sentir rumors que el dimecres següent hihavia una manifestació a Palma convocada per la CEPC(Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans). Sispersones vam telefonar, enviar e-mails, faxos..., perquèestàvem interessats en la manifestació. Quan vam tenir lescoses clares vam convocar una reunió de delegats pel diasegüent.Ja era dimarts, el temps del primer esplai es va explicar alsdelegats el motiu de la manifestació. La CEPC esmanifestava en contra de:- la creació de guetos a les aules,- el secessionisme lingüístic,- la desacreditació del nivell C.

ALUMNES DE L’INSTITUT VAN A LAMANIFESTACIÓ PEL CATALÀ

Per fi dimecres! A les 9’30 h vam sortir de l’IES, vàremagafar el bus de línia i vam agafar camí cap a Ciutat.Devers les 11h arribàvem a Palma, i quan vam baixar delbus trobàrem uns llucmajorers que anaven del mateix quenosaltres. Ens vam juntar i vam partir cap a la Plaça delTub, que era d’allà d’on partia la manifestació. A les 12hvam començar la marxa cap a la Conselleria d’Educació.Durant l’hora de caminada vam cridar coses com: “100%,en català”; “ volem estudiar, en català”; entre d’altres. Amitjan caminada s’hi va afegir una colla de xeremiers.Quan vam arribar a davant la Conselleria d’Educació, unrepresentant de la CEPC va llegir el manifest “Per unensenyament públic, popular i de qualitat”.

Si voleu saber més coses sobre l’Escolade Sida, podeu visitar la següent pàgina:www.escoladesida.orgO bé escriure un missatge a:escoladesida.ib@terra.es

ACTUALITAT 17

RUBIOLSIngredients per a la pasta1kg de farina fluixa, 3 vermells d’ou,1 tassa d’oli d’oliva,1tassa de suc de taronja,1/2 tassa de vi dolç i 250gr. desucre.

Per el farcit:500gr. de cabell d’àngel, lapell de la taronja rallada i100gr. de sucre amb pols.PreparacióEn un plat gran batre elsvermells de l’ou, l’oli, el sucde taronja, la sucre i el vi.1 pic fosa el sucre, afegir apoc a poc la farina. No s’hade pastar, amb l’aprimadorextendre la pasta damunt lataula enfarinada i quantengui el gruix d’una

moneda de cent pessetes tallar-la amb el fil d’una tassagran. Col·locau una cullerada de cabell d’àngel (mesclatamb la pell de taronja) damunt cada massa rodona.Doblegar la pasta sobre el farcit i tancar amb les puntesdels dits mullades amb aigua.Han de quedar com a mitges llunes. Untar una placa amboli i col·locar els rubiols.Temps de cocció: 15min. a temperatura alta. Una vegadacuits untar-los amb el sucre en pols.

PER PASQUA: PANADES I ROBIOLSRegina Sbert, 4t C; Maria Francisca Simarro, 4t B; Miquel Àngel Romero, 4t A

Una de les tradicions més arrelades de Pasqua és l’elaboració de panades i rubiols. Aprofitantels coneixements adquirits al taller de cuina que es va realitzar al final del primer trimestre,coordinat per la professora Maria del Mar Rigo, vos oferim aquí les receptes d’aquestsexquisits menjars per a delit de bons paladars.

PANADESIngredients per a la massa1kg de farina fluixa, 250gr. de saïm de porc,1 tassa de sucde taronja,1 tassa de llet i 9 vermells d’ous.Per el farcit1/2kg de carn magre deporc i 750gr. de pitreres depollastre(indiot) i sal.PreparacióEn un plat batre elsvermells d’ou amb el saïm.Ara posam la llet el suc detaronja i l’oli, mesclant béposam a poc a poc la farina,sense pastar. Ha de quedarla pasta molt suau.Formar tantes bolles depasta com panades haguemde fer. Tallar la carn llevarun poc de pasta per fer el cobriment de la panada. Donauforma amb base, panets (el més primer possible) i ompliramb la carn.Col·locar la tapa plana i prima i unir-la doblegant elscostats de la pasta. Col·locar les panades damunt unaplaca untada amb oli i aficant-les amb el forn calent.Temps de cocció: 40 min.Es poden menjar calentes o bé a la temperaturad’ambient.

HI EREM!

El passat 14 de febrer es va celebrar a Ciutat la major manifestació en defensa del territori quees recorda mai en el nostre País. El lema era “Qui estima Mallorca no la destrueix”.

Devers 40.000 persones es varenaplegar dia 14 de febrer permanifestar l’estimació que senten envers la Roqueta nostra.Hi varen anar convocats pel GOB idiverses plataformes ciutadanes. Esva deixar ben clara l’oposició alsprojectes depredadors (autovies,ampliació de l’aeroport, segoncinturó, urbanisme desmesurat,reducció de la superfície dels parcsnaturals...).

Nombrosos professors de l’institut hi fórempresents.

Bartomeu FontcubertaEs podien llegir consignes diversesque deixaven ben clara la concepcióde l’entorn dels manifestants. Aixícom el fet que són conscients quequi efectua la malversació deterritori. Hi aparegueren: “AutoviaNO”, “Salvem ca nostra”, “Mésparcs i menys asfalt” i altres lemesmés explícits i irreproduïbles aquí.Malgrat això el Govern va insistir enque seguiria amb la seva línia dedepredació actual.

ACTUALITAT18

VIATGE D’ESTUDIS: DESTÍ LONDRES!Alícia Adrover, 2n Batx A

El passat 25 de febrer un grupd’alumnes de 2n de batxillerat vampartir cap a Londres, tots disposats apassar cinc dies plens de diversió iamb ganes de conèixer coses noves.

EL DIMECRES al matí, arribam a laciutat i ens instal·lam a l’hotel, onalguns es van queixar de les petitesdimensions de les habitacions,excepte una que era la més gran i eraallà on ens reuníem i passàvem totsels vespres jugant a cartes. Desprésde dinar agafam el metro i ensdirigim cap al British Museum, onvam poder conèixer un poc dehistòria de l’antic Egipte i Grècia. Jacap a l’horabaixa de tard, desprésd’haver pres el típic te de les cinc,vam anar a visitar el Big Ben, totil·luminat. I aprofitant que teníem el“London eye” just devora, que ésuna gran roda des d’on es pot veuretota la ciutat, hi anam tots a fer unavolta. Des de d’alt de tot, observamla immensitat de Londres, ésrealment una ciutat enorme!En acabar, anam a sopar i llavors al’hotel. Estem molt cansats i no hi hamoltes ganes de sortir.

DIJOUS 26, toca visitar el

Buckinham Palace, però abans feimuna aturadeta a Trafalgar Square iaprofitem per fer-nos un parell defotografies. Després de veure elpalau, anam a berenar al parc StJames’s, què és molt gran.Al migdia anam a dinar a CoventGarden, i començam a fer lesprimeres compres, ja que allà hi haun gran mercat.L’horabaixa anam a descansar al’hotel, però a les 5.30 hem d’estartots llests per anar a veure el musical“The phantom of the opera”, unespectacle realment preciós. Per això,ens vam dirigir a Piccadilly Circus, ésa dir, al ple centre de Londres. Quanacaba volem sortir tots a un “pub”,però ja que allà tot es tanca a les23.00... ,decidim anar a fer lapartideta a l’habitació de l’hotel.

L’ENDEMÀ (DIVENDRES 27), ales 9.00 agafam l’autobús i partimcap a Oxford. Allà vam veure elsdiferents “colleges” que formen lafamosa Universitat d’Oxford. Elmatí tornam a fer compres il’horabaixa visitam Christ Church,un “college” típic d’allà. La sorpresava ser que allà mateix s’haviaenregistrat la pel·lícula Harry Potter!

Ens va agradar molt.Més tard, quan arribam a Londres,seguim amb les visites i avui toca elfamós pont: el Tower Bridge. Igualque el Big Ben, també el vam veuretot il·luminat.Anam a sopar ben prestet perquèavui sí que toca sortida. Tornam anara Piccadily, hi ha tanta gent i cotxes!(tots de luxe, i moltes limussines!) .devers les 21.30 anam tots cap al“pub”, bé tots no, perquè un eramolt petit i no hi vam caber, peròigualment uns a un lloc i uns a unaltre, ens ho vam passar molt bé.

DISSABTE 28, ens aixecam benprest per anar als Harrod’s o qui hoprefereixi, al Candem Town, què ésun gran mercat on vam trobar-higent de tota casta, era increïble! Icom era d’esperar, tothom va tornarvenir carregat de bosses.Vam quedar tots a un lloc després dedinar, i l’horabaixa era lliure: o laNational Gallery o un museu deterror, “The Dungeons”, es deia.Com que ja és la darrera nit, tambétoca sortida, i tots anam al lloc de lanit anterior. Però com ja he dit abans,a les onze s’acabava la marxa, i aixòper nosaltres, era molt prest. I el quevam fer, fou muntar la nostra pròpiafestassa a l’habitació de l’hotel! Vajanit, ens ho vam passar del bo i millor!

DIUMENGE 29, oh!.. és el darrerdia. I al matí només tenim temps perfer una volteta pels voltants del’hotel. Anam a dinar, alguns vanvoler anar a tastar el típic “fish andchips”, i just després partíem cap al’aeroport. Vam arribar a Santanyídevers les 21.15, ben cansadets! Però,malgrat el fred que vam patir, moltcontents d’haver passat aquests cincdies tots junts i gaudint molt, ah! iagrair als cinc professors que ens vanacompanyar tot el que han fet perquèaquest viatge hagi sortit perfecte.

“Howards”, on es va rodar Harry Potter.

ACTUALITAT 19

SCHOOL TRIP TO LONDONAntoni Rosselló

This is a quotation from the musical TThhee PPhhaannttoomm ooff tthheeOOppeerraa, which some of students of 2nd batxillerat andteachers had the luck to see last February in London atHer Majesty's Theatre, and it aims at thanking them forthe good moments we had together and also for a hopefulfuture:

Close your eyesstart a journey through astrange new world!Leave all thoughtsof the worldyou knew before!Close your eyesand let music set you free…Let the dream beginlet your darker side give into the power ofthe music of the night.

SE’N VAN

Maria Fullana, conserge. 4 anys al’Institut.

Nofre Veny, conserge. Maria Oliver, administrativa.

20 ACTUALITAT

Rafael Mora, 4t C; Maria A. Barceló 4t A

L’IES de Santanyí participa enguany en unprojecte d’intercanvi amb l’institut alemany deGoethe-Gymnasium d’Hamburg. Per això alumnesi professors de 1r de batxillerat del nostre centre ide l’esmentat institut alemany han iniciat lescorresponents visites.Els alumnes alemanys de l’intercanvi són onze icursen 1r de batxillerat i estudien espanyol des defa dos anys i mig. Tenen entre setze i devuit anys.Han estat aquí de dia 16 fins dia 27 de febrer.L’Ulrich Zipp, professor de Goethe-Gymnasium,ens ha dit que “per a ells és difícil viure amb una

ONZE ALUMNES D’HAMBURG VISITENL’INSTITUT

família que no t’entén, és interessant, però tambéés dur perquè és un altre país i veuen coses novescom el menjar, els costums, etc...”La idea de l’intercanvi va sorgir fa dos anys quan elprofessor Zipp va visitar l’institut de Felanitx i vadecidir continuar amb els intercanvis amb un altrecentre de Mallorca. Així es va posar en contacteamb la professora Josefina Pedrol del nostre centrei van acordar l’intercanvi per aquest any.Vàrem fer un parell de preguntes a tres alumnesalemanyes, que són Sarah de 17 anys, Nina de 18, iSvenja de 17. Vet aquí les seves respostes:P- Vos agrada estar aquí?R- Sí, però el temps és dolent com allà.P- Com vos duis amb els vostres companysamb els quals conviviu?R- Bé, però hi ha problemes de comunicació.P- Hi ha molta diferència del vostre institut aaquest?R- Sí, hi ha molta diferència, aqui les classes sónmés fàcils, l’institut aquí és més petit i a lesclasses hi ha poca gent, allà dins cada classe sónuns trenta sis o trenta vuit, aquí hi ha mésprofessors.P- Enyorau Alemanya?R- Sí, la família, els amics, el novio....P- És molt diferent Alemanya de Mallorca?R- Sí, hi ha molt de canvi d’allà a aquí.

FESTA DE LES MATEMÀTIQUESDepartament de matemàtiques

Ja s’ha realitzat la primera fase de la convocatòria quevàrem anunciar a la revista anterior.Hi ha participat un grup de primer d’ESO i quatregrups de segon. Ha quedat classificat un grup dequatre alumnes de segon d’ESO per anar a lapròxima fase que serà dia tres d'abril a Manacor. Allàparticiparan a una gincana pels carrers de Manacor,unes proves individuals i unes conferències onpodran conèixer una mica més el que sóm lesmatemàtiques.

Molta sort.Les alumnes seleccionades resolent problemes amb la professora. AlbaMaría Gutierrez, Alicia Morcillo, Charo Dávila, Francisdaly Vera

ACTUALITAT 21

Aquest any és el centenari delnaixement de Salvador Dalí (1904-1989), pintor surrealista i artistapolèmic. Antonín Dvorák,compositor txec i famós per la“simfonia del Nou Món” va morirl’any 1904, per això també seriamotiu de record. Emmanuel Kantva morir cent anys abans queDvorák, el 1804. Maria Zambrano,pensadora i filòsofa no tanconeguda com Kant, també vanéixer com Dalí l’any 1904.Si fem servir els binocles i miremdins el túnel del temps, trobaremaltres personatges que podríemrelacionar amb el 2004, i tambéamb la música, curiosament. Perexemple, Palestrina(1525-1594),compositor que va viure en unaèpoca difícil per a la música ja quees va prohibir la polifonia a lesesglésies. Tot i així, Palestrina vacompondre una missa polifònica,

la del Papa Marcelo, i vaconvèncer els membres del Concilide Trento que cantar a unesquantes veus no feia cap mal.Diferent és la relació de Dalí ambla música. La imatgecinematogràfica “Un chienandalou” (pel·lícula de Dalí iBuñuel) on apareix un ase mort enestat de putrefacció sobre unpiano de coa; o quan descobrim enuna de les pintures la diminutafigura d’un erudit correctamentvestit, amb barba i aixecant ambuna precisió extrema la tapa d’unpiano, també. A part delsinstruments musicalsmaterialment deformatsrepresentats en algunes obres delpintor. Observem que d’unamanera a d’altre, tots ells fan úsde la música.Kant es refereix a aquest art moltbreument a l’assaig: “Allò bell i

allò sublim”. La música, no com aart que ja es suposa, sinó com aexpressió de sensibilitat.Però el que realment m’interessaremarcar en aquest sentit és el queMaria Zambrano pensava sobreaquest tema. No hi ha espai perrecollir tot el que ella va escriuresobre la música, però valgui unpetit exemple com a final ihomenatge a tots ells:

“Qué es la música: la unidaddonde subsiste la pluralidad. Perola unidad de la música es únicaporque es movimiento puro.Lamúsica sucede como ninguna otraarte; como la vida misma, como lahistoria; es por ello la más real delas artes hasta el punto dedesvanecerse en su condición dearte, de ser trasunto de la realidadverdadera, de crear una órbitadonde todo se inscribe enmovimiento.”

Francisca Artigues

EL TÚNEL DEL TEMPS

Un paisatge interpretat per la imaginació i els pinzells del mestre..

La mirada, sempre provocativa, del magníficartista.

22 ACTUALITAT

Equip DirectiuBATXILLERAT 2004-2005

Aquí teniu una breu informació de l’organització delsestudis de batxillerat pel proper curs:Característiques principals

a) El Batxillerat té una durada de dos anys.b) Es pot elegir entre les tres modalitats següents i cadauna d’elles està formada per diferents opcions:

- Humanitats i Ciències Socials· Opció humanitats· Opció ciències socials- Ciències i Tecnologia· Opció ciències i enginyeria· Opció ciències de la salut· Opció tecnologia.- Arts· Opció arts

c) per obtenir el títol de batxillerat s’ha de superar, amés de totes les assignatures, una prova general debatxillerat.

d) Les assignatures del pla d’estudis es divideixen en tresclasses:Les Assignatures comunes són les que fan tots elsalumnes independentment de la modalitat triada i són 6matèries comunes a primer curs i 5 el segon curs.Assignatures de modalitat ( són les que fan els alumnesque cursen una determinada modalitat i d’entre elles n’hade seleccionar tres).Assignatures optatives ha de triar una optativa d’entre:

o Les matèries pròpies de la modalitat cursada ,les quals no s’han elegit en la primera opció o les d’unaaltra modalitat impartida al centre. Si la matèria que és vol

cursar com a optativa és pròpia d’una modalitat nocursada al centre, es requerirà autorització prèvia de laConselleria d’Educació i Cultura.

o Les matèries optatives vinculades a la modalitattriada i definides per a cada curs.

o Les matèries optatives generals

Regina Sbert, 4t C

Tres mil cinc-cents euros fou larecaptació de la torrada pro-viatge d’estudis de 4t d’ESO queva tenir lloc el passat vint defebrer al pati de l’Institut. Elsalumnes de 4t, amb ajudad’alguns professors, organitzarenla festa per tal d’aconseguir unviatge més barat.Primerament, a les 19:00h del’horabaixa, es varen reunir elsalumnes de 4t i els professors

3500 EUROS AMB LA TORRADA PRO-VIATGE DE 4T

organitzadors per preparar-hotot. A les 20:00h va començar avenir gent. A l’entrada es venientiquets per a aquelles personesque encara no l’havien adquirit.El preu era de sis euros, incloentsopar i espectacle; o de treseuros, per consumició mésespectacle.Més tard la gent va començar asopar. El sopar el repartien elsalumnes de 4t.

Finalment hi va haver unespectacle a càrrec del grup deball Treits, format per alumnes iex-alumnes de l’institut. Aquestssorprengueren gratament a lagent amb les seves coreografies.Més tard, davers les 12h se n’anàla gent i els alumnes de 4thagueren de replegar-ho tot.La torrada tengué èxit malgrat elmal temps i el fred que havia fetdurant tot el dia.

ACTUALITAT 23

Equip Directiu

PIP, PIP... DE RESTAURACIÓ I BAR A LA VISTA !

A partit del curs vinent, un delsitineraris que es podrà cursar a tercerd’ESO serà el Programad’Iniciació Professional (PIP).Serà un dels itineraris per a tercer iquart d’ESO. En acabar, els alumnesque aprovin tendran el títol d’ESO.Aquest itinerari tendrà unesassignatures de formació bàsica,integrada pels àmbits deconeixement: social i lingüístic,científic i matemàtic, llenguaestrangera, educació física i societat,cultura i religió. La principal novetatseran les hores de formaciópràctica (14 h).Al nostre ies tot s’ha de començar debell nou, perquè mai no hem tengutcap curs de formació professional,però s’està intentant aconseguir-ho.

Des del claustre es va iniciar unasol·licitud a la Conselleria que vatenir el suport de l’AMIPA, lesAssociacions d’hotelers il’Ajuntament per poder cursar al

centre el Programa d’IniciacióProfessional d’ajudant derestauració-bar.Com tots sabeu l’espai al centre noens sobra però la intenció és fer unaaula/bar al passadís que hi ha entre lasala d’informàtica i els banys delprimer pis, també tenim la paraula del’Ajuntament d’ajudar-nos aaconseguir el material necessari icedir-nos les instal·lacions de laresidència per a fer-hi pràctiques. Elspresidents de les dues associacionsd’hotelers del terme varen signar unacarta de suport i no dubtaren enqualificar la iniciativa de molt bonaper al seu sector. Així, sembla que totestà en marxa. Sols ens queda que laConselleria ens doni el permísdefinitiu.

El dijous, 22 de gener, va tenir lloc a l'IES Bendinat laconstitució de l'associació de directors i directoresd'instituts d'educació secundària de Mallorca(ADESMA).A la reunió hi assistiren 32directors i directores d'IES públics(n'hi ha 42) i alguns d'altresexcusaren la seva presència peròaviat s'adheriran a l'associació.La finalitat de l'associació ésconvertir-se en un fòrum de debatque ens permeti intercanviaropinions i experiències i els seusfins seran els següents:

1 La defensa de l'ensenyamentpúblic.2 Millorar l'oferta educativa,ampliar i actualitzar els recursos i,en general, millorar la qualitat del'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA en els Centres públics.3 Desenvolupar i defensar una política educativa quepromogui la integració de tot l'alumnat en els CentresEducatius, independentment del seu origen sociocultural

Equip Directiu

FRANCESCA SUAU, VICEPRESIDENTA DEL’ADESMA

o econòmic.4 Coordinar i representar els Directors associats deCentres públics, tant davant l'Administració com davantles Associacions Educatives i/o Professionals.

5 Canalitzar, reivindicar i defensardavant l'Administració les propostesdels Equips Directius i del conjuntde la Comunitat Educativa.

En dita sessió va quedar constituïdala junta directiva formada per:President: Manuel Perelló Beau (IESSureda i Blanes); Vicepresidenta:Francesca Suau Artigues (IESSantanyí);Tresorer: Pere FranchSerra (IES Guillem Cifre deColonya) Secretària: FrancescaVallbona Rigo (IES Na Camel·la) iVocals: Jaume Alzina Mestre (IESLlorenç Garcies i Font) Alicia

Aguilar Suarez (IES Aurora Picornell) Miquel MartorellMas (IES Juníper Serra ), Miquel Jaume Horrahc (IESSineu), Joan Jaume Satre (IES s'Arenal), Tomas CortèsCortès (IES Politècnic) i Maria Angels Comes Cayuelas.

Aviat no serà només comèdia. (Foto d’unaactivitat de teatre a l’assignatura de Francès)

24 ENQUESTA

1. Què és allò que mai has demanat i sempre has volgut saber sobre sexualitat?2. Què és la heterosexualitat? 3. Descriu com va ser la teva primera relació.4. Descriu dos dels anticonceptius més segurs que coneixes.5. És possible el sexe sense amor? Perquè?6. Parles amb la teva parella (amics) del sexe? De què? 7. Dóna tres raons perquè creus que els majors no informen suficientment.8. Què et diu la paraula SIDA?9. Quina opinió et mereix el matrimoni entre parelles del mateix sexe?10. Si els teus pares et diuen que ets massa jove per tenir parella, què contestaràs?

SOBRE LA NOSTRA SEXUALITATGeorgi Peev, Maria Cànaves, 4t C; Maria Barceló, 4t B

Sílvia Suau Juanes, 3r ESO B1. Ho sé tot!2. La gentnormal..., idò sí.3. Idò jo anavaun poc gata...i vapassar el que vapassar.4. Píndola ipreservatiu.

5. Sí. Perquè sí en tens ganes...6. Sí. Xerram de tot...Sexe anal i bucal.7. 1. Els fa vergonya.

2. Perquè no en saben.3. Perquè els hi dóna la gana.

8. Síndrome d’ImmunodeficiènciaAdquirida.9. Sí!. Tothom pot fer el que vulgui.10. Que se’n vagin a la merda.

Rodrigo González Gómez, 4t ESO A1. Encara no hearribat a res queno he volgutsaber i no ho hetrobat.2.Que li agradaun del sexeoposat.3. No ho puc

contar, és cosa privada.4. Preservatiu i píndola per les “ties”.5. Sí. Si surts de marxa i et trobes a algúi et fa gana no fa falta enamorar-te.6. Sí. Del tipus de gent que ens agrada.7. 1. És un tema que consideren tabú.

2. Pensen que som joves per saber-ho.

3. No són tan liberals con nosaltres.8. Síndrome d’ImmunodeficiènciaAdquirida9. “Joder”, cada un és lliure. Que facin elque trobin.10. Jo faig el que em dóna la gana. Lavida és meva i decidesc jo totsol.

Jéssica Domínguez Pereira, 1r Batx A1. Res. Ho demantot.2. Ai, no ho sé.3. Ai, per favor,em fa moltavergonya.4. Preservatiu ipíndola.5. No. Jo crec que

no. Hi ha d’haver amor entre les persones.6. Amb els amics i la família. Delsproblemes que hi ha, enfermetats,embaràs...7. 1. Els hi fa vergonya.

2. Pensen que ens informaremnosaltres.

3. Com que ells no han sigut beninformats, no ens informen a nosaltres.8. M’espanta molt.9. Sí. Mentre s’estimin.10. Faria tot el possible per que hoentenguin.

Sebastià Barceló Fortesa, 1r batx B1. Res, sempre hohe demanat tot.2. T’atreu el sexeoposat.3. Uh...res.4. Preservatiua m bespermaticides(sic).

5. Sí. Perquè hi és i ja està.6. Sí. Amb els amics; de “ties”.7. 1. Per ventura tenen vergonya.

2.No saben la manera d’explicar-ho.3.NS/NC

8. Síndrome d’ImmunodeficiènciaAdquirida9. Me pareix correcte, el que no em pareixbé és que adoptin fills, ja que aquests escriaran amb una imatge diferent de lescoses.10. No sé. Crec que no m’ho dirien.M’han d’aguantar.

Sebastià Pons Burguera, 2n Batx A1. Ho he sabutdemanar tot.2. El normal.3. Uh!...4. Aguantar-se icinc contra un5. Sí, si tots dosestan d’acord.

6. És clar que sí. De tot.7. 1 Educació religiosa inquisitiva

2. Censura 3. L’edat

8. Problemes.9. Me la bufa.10. Que provin de dir-m’ho.

Amàlia Elisa Servera Casas, 2n Batx1. Ho deman tot.2. Atracció pelsexe contrari.3. Moltapassionada.4. El preservatiu ila píndola.5. Sí. És possible

quan no tens parella.6. Sí, del sexe.7. 1. S’empegueieixen, tenen vergonya.

2. Pensen que ens xupam el dit.3. Per por a que ens anticipem.

8. Enfermetat de transmissió sexual.9. Molt bé. Perquè cada un és lliure detriar.10. Que he de triar jo i no ells.

ENQUESTA 25

Aitor Alcañiz Martí, 3r ESO B1. Què és allò que sent la dona? 2. Els “mariquitas”3. Molt duradora, brutal...4. Això que és? 5. Sí. Per que pilles a una tia i ho fas.6. Sí. De ties, de les que són més bones.7. 1. Perquè sinó tots seríem unspornogràfics.

2. Tenen vergonya.3. Per educar millor.

8. Enfermetat.9. Que està bé, acceptable. Tenen dret.10. Li diria “Tu sí que ets jove”.

Catalina Nadal Burguera, 3r ESO C1. Ho sé tot. M’ho ha contat la padrina.2. Jo mateixa.3. Va ser...no t’interessa.4. Preservatiu i no fer-ho.5. Sí. De bon rotllo.6. Sí. Del sexe en general.7. 1.Perquè no facem preguntescomprometedores.

2. Perquè estan empegueïts.3. Perquè pensen que som massa joves i ho descobrirem tot

sols.8. Malaltia de la sang, no? 9. La meva opinió? Que per jo, s’han de respectar tot tipus deparelles.10. Què és el meu problema i no s’han de ficar dins la meva vidaprivada.

Andreu Julià Burguera, 4t ESO C1. No m’he demanat res i si he volgutsaber qualque cosa la he cercat.2. hetero?... Que un sexe se sent atret pelsexe contrari...o no?3. Ai, quina pregunta! (pensa) I tu perqui m’has pres? No, no et contestaré!4. Preservatiu i píndola.5. Sí que ho és avui en dia, ja que moltagent es fixa només en el físic.

6. Xerr dels altres, sí xerr.7. Jo trobo que ens informen, però no és suficient.8. Síndrome d’Inminodeficiéncia Adquirida9. Que facin el que vulguin...Bah “mariconades” grosses. però!10. No trob que som jove ja per tenir parella. No crec que m’hodiguin.

Elin Matos Vidal, 4t ESO A1. Res, com que ja ho sé tot.2.Que t’agrada algú del sexe contrari.3. No, no...no et dic res.4. Preservatiu i píndola.5. Sí. Perquè hi ha gent que s’ho passa bésense amor.6. Sí. De quasi tot...7. 1. Ells el veuen que no està bé.

2. Pensen que ho descobriremtotsols.

3. NS/NC8. Enfermetat que et pot matar...cosa dolenta.9. Me pareix bé, sí s’estimen, per què no?10. Ostres, que no! Que faig el que em dóna la gana. Els meuspares no m’ho dirien.

Alfons Amengual, professor de Física i Química1. Res, sempre ho he demanat tot.2. L’atracció pel sexe oposat.3. Uf!...pertany a la meva intimitat.4. Preservatiu i píndola.5. Per suposat. Són dues coses diferents;a voltes complementàries, però sovintconfoses.6. Sí. Amb tothom que tingui el nivelld’intimitat i complexitat que em

produeixi una conversa./Depèn de l’interlocutor i no ha de sermonòleg.7. 1. Perquè pertany a un altre tipus d’educador.

2. Perquè hi ha gent que ho mal interpreta.3. No m’agrada parlar amb gent tan heterogènia.

8. Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida/ per a mi unsinònim de drama.9. Personalment no crec en el matrimoni. No crec que per alcompromís d’una parella es necessiti res més. No importa elsexe dels involucrats.10. Ho he comprés alguns anys més tard.

Xisca Roig Burguera, professora d’Anglès1. (riu) Ara ja ho sé tot.2. Que t’agraden totes les persones delsexe oposat.3. Va ser molt guapa i molt innocent.4. Preservatiu i píndola.5. Sí. Avui en dia sí. La societat és moltmaterialista i falsa (encara que no és elque toca).6. Sí. D’homes i situacions

comprometedores.7. 1. És un tema considerat tabú.

2. Resulta incòmode amb els fills.3. La mentalitat de la gent no està suficientment oberta.

8. Una malaltia molt greu que està matant a moltes persones ifa molta por.9. Perfecte. Allò important és estimar-se.10. Som molt vella! (he, he)

26 CREACIÓ

Hay caras en la noche, tan tristes... ¡Yo lo sé!caras maltratadas; como si, ante ellas,la desgracia de todo lo vividose quedara en un grito... ¡Yo lo sé!

Son muchas; y son... muestran charcos suciosen el rostro inocente y en el más valiente.Serán tal vez los surcos de un destino;o el mandato de algún general que los manda callar.

Son las manos sucias de sangre inocente,de alguna fe incontenible por un destino mejor.Ese sufrimiento son las esperanzas de algunos tulipanes que en el campo esperan llover.

Y el miedo...frío...¡frío! Vuelve a llevarnos,como cuando entre el mar nos arrastra la corriente;vuelve a arrinconarnos, y todo lo que quedase destruye, como un grito de muerte, en la mente.

Hay caras en la noche, tan tristes... ¡Yo lo sé!

Maria del Mar Font, 2n Batx A

VALLEJO PARLA...*

ALMUERZO SOLA, CON AUSENCIA DE...

(1999, trágica mañana del 12 de noviembre).Almorcé sola, bajo una ruinosa casa,donde se despidió padre,y no tuve súplica, ni levántate, ni siquiera las dulces riñas,era solamente yo, al frente de la vida,donde manaba una ensangrentada lágrima de dolor.

Cómo iba yo almorzar. Cómo me iba a servir de esos sucios platos vacíos, inertes y desvalidos,llenos de intensa SOLEDAD sin que padre describiera de los desgarrados ojos.¿Podría almorzar yo Grileobegranes?

Sentada he almorzado ahora en la mesa de unbuen amigo,al lado de los seres que le regalaron la vida,seres de otro tiempo, anecdóticos si lo prefieres,igual que vegetales que pierden la savia,zazateando por los túneles antaño cerrados por losdientesy cubiertos de arrugadas pieles,en su casa escandalosas carcajadas. Dicen: ¡Ay Señor quevida ésta!y me han descompuesto los restos de los tenedoresexistentes en esta acarcomada mesa.

La reunión de todos esos seres, son sólo amor extraño, y no propio amor,¡TIERRA! Devuélveme el apetito que no brinda el

PADRE,de repente una herida en el corazón;un olor a tabaco y Chanel, una mezcla de miel y café.

Cuando entra en quiebra el ideal hogar,y el levántate paterno NO surge del negro ataúd,el tenebroso almorzar, la decadencia del amor.

Belén Uceda, 2n Batx A

*Recreació de dos poemes de CÉSAR VALLEJO (Perú, 1892 – París, 1938). El primer, “Ojos tristes” és unarecreació de “Los heraldos negros” (1918), primer poema del seu primer llibre, que porta el mateix títol. Elsegon, “Almuerzo sola, con ausencia de...” recrea el celebrat “He almorzado solo, y no he tenido..., del llibreTrilce (1922). Vallejo, el poeta del dolor i dels sentiments humans és en els nostres convulsos diespermanentment actualitat. Després dels tràgics atemptats a tres trens de Madrid, que han segat més dos-centes vides, els seus versos parlen per sí sols, així com les magnífiques recreacions que més amunt es podenllegir. Aquesta activitat fou realitzada a la matèria optativa de Literatura Castellana de 2n de Batxillerat.

CREACIÓ 27

Luz Adrover

MANOS INFANTILES

Estas niñas no conozcopero se pusieron delantede mi objetivo mutantede turista empedernida.

Con ganas de jugary cargadas de energíaamarradas y encendidaslas manos procuré captar.

No vi diferencia racialen las palmas de sus manosque hacían visibles los gestosde ternura y amistad.

Manos que más adelantededicarán al bordadoserán manos adultasdarán conciertos de piano.

Cristina Serrano , Rocío Romero, una nina, Marc Vidal, Miquel Àngel Romero, Clara Romero iToni Serrano.

“Déu estreny, però no ofega.”Georgi Peev, 4t C

Serán manos cirujanasmanos comprometidasno jugaran a trencillascon los hilos de colores.

Con el brazo la asfixiabay a mí me dio la sensaciónde que ahí palpitabaun solo corazón.

28 CULTURA

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERESSANT JORDI 2004

CONCURS DE NARRACIONS CURTESEl Departament de llengües estrangeres, en motiu del diadel llibre, convoca un concurs de narrativa curta enFrancès, Alemany i Anglès.

- En Anglès hi haurà tres categories: 1r cicle d’ESO, 2ncicle d’ESO i Batxillerat.- En Francès hi haurà dues categories: 1r cicle d’ESO i2n cicle d’ESO.- En Alemany hi haurà una categoria: Batxillerat.

La convocatòria es regirà per les següents bases:

- Els treballs tendran una extensió màxima de tres fulls ,amà o mecanografiats.

- Les obres seran sobre un tema original.- Les narracions seran anònimes i s’entregaran dins unsobre gran que també inclourà un sobre petit retolat ambel títol de l’obra presentada, i, dins aquest, hi haurà lesdades identificadores de l’autor/a.- El termini de lliurament de les obres acaba el dia 19d’abril.- Els treballs es donaran als respectius professors de lesdistintes llengües.- Els treballs guanyadors seran publicat a la revista delcentre.- Hi haurà obsequis pels guanyadors.- El jurat estarà format pels professors del Departamentde Llengües Estrangeres.

Ànims, aprofita l’ocasió per passar-t’ho bé i donar a conèixer el teu talent als teus companys.No hi pots faltar!

Mach mit! Engresca’t-hi! Hurry up! Vas-y!

Al llarg del curs escolar 2.003-2.004. a l'intitut deSantanyi, es duran a terme diverses activitats ambl'objectiu de divulgar l'obra de Blai Bonet.

A tots els grups es projectarà el vídeo titulat "Blai

BLAI BONET, L'HOME I LA PARAULA.Comissió de narrativa

Bonet segons Blai Bonet" que va elaborar laFundació "Sa Nostra" l'any 1995 com a homenatge al'escriptor santanyiner.

Els alumnes de batxillerat han assistit a un col·loquiimpartit pel filòsof i especialista en l'obra de BlaiBonet, Monserrat Alcaraz.

A Finals d'abril es farà una representació poético-teatral, "Blai Bonet, l'home i la paraula", inspirada enl'obra d'aquest autor i protagonitzada pels alumnesde teatre de 3r d'ESO i altres participants. Dinsaquest mateix acte, que tendrà lloc al pati del centre iadreçant tant a alumnes com a pares, es lliuraran elspremis del concurs de narrativa d'enguany.

De tots aquests actes, i altres que es vaginprogramant, en tendreu informació puntual al propernúmero de "Téntol".

Un moment de la xerrada de Monserrat Alcaraz a un primer de batxiller.

CULTURA 29

Andreu Server

ANTONI VIDAL PUBLICA CAP DE CANTÓ

El passat dia vint-i-set de febrer va tenir lloc lapresentació del llibre de poemes CCaapp ddee CCaannttóó, d’AntoniVidal Ferrando. L’acte tengué lloc a L’EscolaMunicipal de Música i anà a càrrec dels poetes SamAbrams, Vicenç Calonge, el regidor de cultura, TòfolVidal, i el mateix Antoni Vidal, els quals parlaren del’obra i del poeta davant nombrosíssim públic.El llibre s’estructura en vint-i-un poemes que girenentorn de tres gran temes com són el pas del temps, elrecord de la infantesa i l’experiència cultural. Elconjunt dels poemes mostren set variacions d’aqueststres temes. En destaquen la preocupació per la llengua,l’exili dels poetes en un món materialista, laimportància de les paraules, la decadència moral, la

supremacia de l’art com a mostra més elevada del’esperit humà, el record de persones estimades quedesapareixen o els contrastos entre el bé i el mal.L’obra conclou amb un poema final, “Inventari debéns” que, en paraules del autor, “vol ser un inventarid’allò que et queda quan ja has perdut moltes cosesvitals”.Per altre costat, cal esmentar la gran varietat formalque hom troba a les planes de Cap de cantó, la qualcosa fa palès el gran domini de la tècnica poètica,adquirida al llarg d’un extens bagatge. Els versos vandes del d’art menor del haikú a l’alexandrí o del verslliure a poemes en prosa.L’edició de CCaapp ddee ccaannttóó és a cura d’Edicions Proa, dinsla col·lecció Óssa Menor. A la portada hi figura unfragment de l’obra “Figuera de Binifarda”, original delpintor felanitxer Andreu Maimó. Amb aquest llibreAntoni Vidal posa fi a quatre anys de silenci, els quevan de la publicació de la novel·la LLaa mmàà ddeell jjaarrddiinneerr,l’any 1999 a l’actualitat. El seu darrer llibre de poemespublicat és El batec de les pedres (1996), premiCiutat de Palma.

“Figuera de Binifarda”, detall de la portada. Oli d’Andreu Maimó.

30 QUÈ VOLS SER DE GRAN?

Ignasi Alonso

PALEONTÒLEGRAFEL FERRER, 2N C

Començam una nova sèrie d’entrevistes a alumnes ambinquietuds. Tothom s’ha demanat qualque vegada què faràamb la seva vida, és natural. Ha somniat amb cantar otocar qualque instrument davant les masses enfervorides,o tal vegada una cosa més tranquil·la, com dins unlaboratori, cercant guariments contra el càncer, estelsllunyans o traient fum pel cap pensant i pensant odibuixant o escrivint.Per començar, hem trobat el fòssil d’un alumne que voliaser paleontòleg. No és cap insult, és una vocació moltinteressant.p.– Explica’ns als no iniciats què és això de laPaleontologia.R.– Consisteix a analitzar i cercar fòssils de dinosaures,sobretot d’abans de l’aparició de l’Home, concretament lafauna i la flora prehistòriques.p.– Quan et va sorgir aquesta curolla?R.– Ja la tenia de petit, m’agradava molt. Som fan deSpielberg... m’agraden molt les seves pel·lícules.p.– I ja has pensat com ho arribaràs a esser?R.– Sí, he de fer batxillerat de Ciències Socials i desprésanar a fer Geologia a la Universitat i més tard,l’especialització de Paleontologia. La nota de selectivitatper entrar és baixa, només un 5 de mitjana i es pot fer aBarcelona, al País Basc i per ventura també n’hi haurà aPalma.p.– Quina és la teva il·lusió més gran dins aqueixcamp de la ciència?R.– Trobar un fòssil en bon estat. L’únic que s’ha trobatmés sencer, i li falta una cama, és un Tiranosaurus rex

devers un pam d’alt, que caçaven en manades moltnombroses, com les piranyes.p.– Hi ha res interessant per aquí prop?R.– Mallorca quasi no existia en aquell temps, era totdavall de l’aigua. Fa poc s’ha trobat a la península undinosaure dels més grossos del món, tan alt com unautobús de dues plantes que, a més, sortiria sis metros percada banda d’una pista de bàsquet. Però aquest eravegetarià.

Detall del cap d’un tiranossauri.

Més informació:http://paleofreak.blogalia.com/categorias/Paleontologiahttp://www.ldi5.net/e/e_paleo.phphttp://www.paleontologia-hispana.com/iniciacion_paleontologia/inicio.htm

Detall d’una ungla de velocirraptor.

femella que el varen batiar “Sue”. Elvaren trobar als Estats Units i el varensubhastar per 7’8 millons �. No eltenen exposat, està guardat dins unacambra cuirassada i només se’nmostren còpies als museus.p.– S’ha de tenir cap dot especialper esser paleontòleg?R.– S’ha de tenir paciència, moltapaciència, i un bon equip.p.– En quina casta de dinosauret’especialitzaries?R.– Els carnívors, com elsVelociràptors i els Tiranosaures, queen realitat eren molt covards,menjaven cries d’altres saures i erenfins i tot carronyaires. Els mésperillosos eren uns molt petits, de

ECOLOGIA 31

EL PARC NATURAL DE MONDRAGÓ (II)Georgi Peev, Andreu Julià, 4t C

A Mondragó, hi podem trobarmoltes espècies diferents d’ocellsgràcies als seus variats hàbitats, tantestancs, com garriga, com pinar comla mar... etc. Només anant- hi a feruna volta ja n’hi trobarem moltes imolt variades espècies. Però les quemés veurem, si anam a la platja, seràel teulader (Passer domesticus) quecercarà a l’arena a veure si qualquehumà ha deixat restes de berenarescampades i si feim aquesta mateixafeina també hi podem trobar gavinesde diferents espècies. Si no ens ve degust un bany també podem anar a

veure ses fonts de n’Alis, on no serà rarveure-hi alguna polla d’aigua(Gallinula chloropus) que es passegiemmig del canyar. I si la nostraintenció és anar-hi a fer un “picnic” ales taules col·locades aposta, a partdel conegut teulader, no serà estranyveure o sentir el puput (Upupa epops)amb la seva característica cresta roja inegre. Mirant a dalt, entre els pins,no ens estranyarà sentir un cantharmoniós que ens farà girar el cap iprobablement seran verderols(Carduelis chloris) que fugirandesconfiats de nosaltres. Quan ensn’anam és molt fàcil veurebusquerets (Sylvia melanocephala) quees barallin per qüestió de territori o

Teulader (Passer domesticus)

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

simplement es passegin a la recercade menjar. I per aquest temps, encaraque de cada dia més escàs, el ropit(Erithacus rubecola) que pot ser l’ocellmés graciós, actiu i curiós de parc deMondragó

Ropit (Erithacus rubecola)

Verderol (Carduelis chloris)

REPORTATGE32

Miquel Adrover, Joan Sebastià Vidal, 4t C

ELS BALLS DE BOT I DE SALÓ: ENTRE LATRADICIÓ I LA MODERNITAT

Breu recorregut per la història dels balls més populars com la jota, la mateixa o la salsa i eltango.

El passat divendres 19 de desembre un dels tallers que es va dur a terme va ser el taller de dansa. Aquest tallerconsistia en la pràctica de dos tipus de balls , el ball de bot i el ball de saló. En primera instància estava previstpracticar primer el ball de saló i tot seguit el ball de bot, però després es va decidir invertir l’ordre. En començarhi havia molt poca gent, malgrat això les primeres jotes ballades varen servir d’atractiu, animant així a professorsi alumnes a participar en l’activitat. Els balls que es varen dur a terme varen ser boleros, una mateixa, jotes,fandangos, una bullanguera... i fins i tot una polca. El ball de bot va finalitzar ballant La Balanguera ja amb la gentmolt engrescada. Aquest fet va produir que molts d’aquests balladors quedassin a participar en l’activitat de ballde saló , augmentant-hi notòriament la participació. Es va ballar una mica de tot, “cha-cha-cha”, samba, tangos...,fent-ne d’aquest taller tota una festa.

Ball de bot Ball de saló

Anomenam ball de bot el conjunt de balls típics del folklorebalear. L’època d’esplendor d’aquest ball es produeix en elssegles XVIII i XIX, però les primeres tonades documentadesdaten del segle XV o anteriors. Les lletres del ball de bot estanbasades en gran part en les feines, els fets i la vida quotidianadels pagesos de les illes. Al ball de bot es reflecteixen les feinesdel camp com el batre, el segar... Per ballar ball de bot elsballadors solen vestir-se encara segons el costum de l’època,“a l’ample”, i dominar la rossegueta.

El conjunt de balls que formen el queconeixem amb el nom de ball de saló varensorgir entre els segles XVIII i XIX cadascundels quals té la seva pròpia història idiferenciada dels altres. El nom de ball de salóés relativament recent i és emprat perdenominar els balls contemporanis. Distingimdos tipus de balls de saló els d’origen llatí i elsd’origen americà.

“Pasodoble”, Vals, Cha-cha-cha, Fox-trot,Bolero, Swing, Blues, Tango, Salsa, Merengue,Samba, Polka, Lambada, Rock...

Guitarra, guitarró, violí, castanyetes, pandero, bombo,tamborino, flabiol, xeremia, flauta dolça, ximbomba...

Trompetes, trombó, saxofon, maraques,timbals, bateria , piano, guitarra, violí...

Jotes, mateixes, fandangos, boleros, balanguera, ximbombada,bullangueres, sales, serenates...

His

tòri

aT

ipu

s d

e b

alls

Orq

ues

trac

ió

REPORTATGE 33

Història de la salsaEl que anomenam avui en dia música salsa és una mesclade ritmes afrocaribenys. El moviment que va originaraquesta nova música comença a Nova York – en el Bronx“La Caldera del Diablo” – quan un grup de joves músicscomença a mesclar sons i ritmes intentant crear un nouritme que conservava el sabor que tenien altre ritmesafrocaribenys. Es considera el naixement oficial de lasalsa el 21 d’agost del 1971 amb la creació del grup FaniaAll Stars per Johny Pacheco i Jerry Massuci. El grup Faniava estendre el nom de salsa per Europa al tipus de músicaque tocava.ActualitatEn l’actualitat el públic reclama una salsa amb vitalitat,aquella salsa brava que és la vertadera, veure el cantantentregant-se de veritat, escoltar un bon “ solo” , escoltarque et xerrin de la vida, tot el que la salsa donava d’unprincipi.

Història del tangoEl Tango va néixer als voltants del Riu de la Plata a finalsdel segle XIX. La societat on neix el Tango escoltava iballava havaneres, polques , massurques i algun vals pelque respecta a la població de raça blanca. La població deraça negra es movia al ritme de candombe, una forma dedansa en la que la parella no s’enllaçava i ballava d’unamanera més marcada per la percussió que per la melodia.ActualitatEl Tango és un ball el qual en l’actualitat encara es mantében viu i vigent gràcies a l’evolució de les sevescoreografies.

Història de la JotaLes primeres notícies que tenim de la jota és poc desprésde la conquesta del rei en Jaume I ( segle XIV ). La jotacom a tots els ball de bot és inspirada pels afers de lapagesia i els artesans. En el segle XVI es va prohibir el ballde bot pel Virrey Rocafull argumentant que era causad’escàndols i bregues. Aquest decret no va ser abolit finsquaranta-set anys després de la seva promulga. La jota ésun ball de compàs ternari, que sol ser ballat aviat. Pot serballat a partir de dues persones. Els balladors per a ballaruna jota es col·loquen formant un cercle.ActualitatEn l’actualitat la jota està poc difosa entre els grups de ballpopular ja que aquests solen tenir un repertori més amplide balls menys clàssics com fandangos, boleros... Així i totencara hi ha grups que intenten difondre majoritàriamentels balls més clàssics com les jotes i les mateixes, n’és unbon exemple el grup dels Revetllers.

Història de la MateixaLa història de la mateixa és paral·lela i semblant a la de lajota, ja que ambdós balls són dels més clàssics del ball debot. Per això la mateixa va sorgir pels mateixos temps quela jota .També va sofrir els efectes de la prohibició del ballpopular pel virrey Rocafull. La mateixa és un ball decompàs ternari però és més lent que la jota. En ballar lamateixa la dona comença a voler enganyar l’home iembullar-lo en les traves no ballant davant per davantquasi mai, s’inicien encalçades i fuites. A l’entremig de lesmateixes es fa un caminar en contra l’altre, arrossegant elpeu o fent qualque altre punt o trava semblant.ActualitatA l’igual que la jota, la mateixa esta poc difosa entre elsgrups de ball popular ja que aquests solen tenir unrepertori més ampli de balls menys clàssics comfandangos, boleros... Així i tot encara hi ha grups queintenten difondre majoritàriament els balls més clàssicscom les jotes i les mateixes, n’és un bon exemple el grupdels Revetllers.

ESPORTS34

DE L’AULA A LA PISCINA

Joan Rigo, 4t C

Durant aquest segon trimestre els alumnes de quart i debatxillerat han anat a practicar la natació. Aquesta activitat

Durant aquest segontrimestre s'han posat enmarxa uns tornejos defutbolet i de bàsquet (3contra 3). Es duen aterme durant ellprimers esplais i tot estàorganitzat peldepartament d'educaciófísica. Al torneig debàsquet, el primerclassificat passarà ajugar unes finals contraequips d'altres institutsmallorquins, on poden arribar aguanyar grans premis com viatges.Per part dels alumnes hi ha hagutuna gran participació. Hi ha 8equips de futbolet i 10 de bàsquet.Els de bàsquet estan dividits en

18 EQUIPS PARTICIPEN A L’ESPORT A L’ESPLAI

L'estat actual dels tornejos ésaquest:El de futbol té com a líderindiscutible, després d'haverjugat dos partits i haver-losguanyat tots dos, elsgalácticos, que duen set golsa favor i zero en contra.Per part del bàsquet les cosesvan una mica diferents.Encara no han acabat laprimera ronda. I el grup C,que està compost peralumnes de batxillerat, encara

no han jugat cap partit. Al grup Ael líder són les Magníficas, desprésde guanyar els dos partits que hanjugat. I al grup B, són el SubmarinoGaláctico, també havent guanyat elsdos partits jugats.

tres grups, A,B,C.Els components dels equips alhorade posar-se noms, han estat moltoriginals, alguns exemples són: Sespusses assassines, Galácticos o sesllupies.

ha estat organitzada pel Departament d’Educació Física is’ha desenvolupat a les piscines municipals, que estansituades al costat de l’institut. Per als alumnes ha estat unacosa divertida, alguns han intentat exhibir els seusmúsculs, alguns la seva capacitat per nedar aviat i algunshan demostrat que poden arribar a ser molt ganduls.Segons ens ha manifestat Roger Pujol, professord'educació física la natació és una pràctica esportiva tanantiga com la supervivència de l'home. La relació home-medi aquàtic ha estat lligada per vincles de necessitat. Amida que la societat esdevé civilitzada aquesta pràcticapassa a ser un dels pilars en la formació corporal delssoldats i guerrers. No serà fins a principis del segle XXque es comença a practicar en forma competitiva iapareix la tècnica de diferents estils de natació, provocantuna millora de materials i condicions de pràctica (piscinescada pic millor, banyadors de nova generació, ...).Des del departament d'educació física es creu que és unanecessitat que els alumnes sàpiguen desplaçar-se ambseguretat per aquest medi, i més tenint en compte que esviu en una illa, amb mar pels quatre costats! És per aixòque, aprofitant la disponibilitat de la piscina municipalveïna, es creu convenint donar un canvi d'aula radical,passant de l'avorrida aula tancada i somnífera a un mónaquàtic amb milers de possibilitats d'activitats i de jocs,per tal de desenvolupar les habilitats motrius i l'autonomiaal medi natural.

Joan Rigo, 4t C; Àlex Urda 4t A

Molta d’espectació en el taller celebrat el darrer dia del primer trimestre.

PASSATEMPS 35

DALÍ JEROGLÍFICSFrancisca Artigues

Quina pel·lícula va fer Salvador Dalí juntament amb el Luís Buñuel?

On va nèixer Salvador Dalí?

Solució:Un perro andaluz ,FigueresSOPADE

LLETRES

instruments

musicals

10

Solució:clavicordi,piano,oboe,violí,xilòfon,contrabaix,trombó,llaüt,trompa,flauta.

RENTADORA36

Xeles Tortosa