REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

maig-juny-juliol-agost 2011

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALGUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent, 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, FerranBarberà, Rafael PolancoFOTOS: Salvador Colomer, Ajuntament deGuadassuar, Samuel Pérez, Josep Ribes (portada).

Imprimeix:IPL / Impremta La Pobla Llarga 600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARI

José Luis Civera ........................................................ 2Activitats ....................................................................... 3Visita de la Banda de San Indalecio ....................... 4Tercera edició del Campament Musical ............... 5Notícies ......................................................................... 6Curs de Música Antiga ............................................. 8Llibres i música ......................................................... 8Homenatge a Agustí Roig ........................................ 9Faristol ........................................................................... 11Cine de música- Música de cine .......................... 13El Fosquibrut Desafinat ............................................ 14

Número 47maig-agost de 2011

JOSÉ LUIS CIVERA DIRIGIX LA NOSTRA BANDA

AL CONCERT DEL 5 D’AGOST

Juan Carlos Civera, director titular de la nostra Bandaha participat el dia 24 de juliol al Certamen Internacionalde València amb la Banda d’Utiel. Amb tal motiu lapreparació del Concert del dia 5 d’agost ha estat a càrrecdel seu germà José Luis que dirigix eixe dia com a directorinvitat. Per tal que es conega la seua trajectòria musicalpresentem a continació un breu currículum.

Naix en 1966, començantels seus estudis musicals enel Centre Instructiu UnióMusical de Benaguasil, pobleon residix en l’actualitat.Continua la seua formaciómusical al ConservatoriSuperior de València en lesespecialitats de Clarinet iHarmonia. Ha realitzat cursosde direcció de cor i orquestraamb Eduardo Cifre i direcció debanda amb Jan Cober.

Ha sigut director titular deles Bandes d’Almoradí,Sollana, Vilamarxant i Chulilla,dirigint en l’actualitat les delCentre Instructiu de la Valld´Uixó i Unión Musical deMislata. Amb les diferents bandes ha aconseguit el PrimerPremi en el Certamen Provincial de Castelló; Segon en lafinal del Certamen de Cheste, Segon en el de Cullera iPrimer en el d’Aranda de Duero, on també aconseguí elPrimer Premi de Direcció.

També és professor del Conservatori Municipal deMeliana, director de la Corporació Musical de La Poblade Vallbona, component i arreglista del grup Trompetesde València, component, arreglista i compositor deImpacte Percussió i Percussions del Túria.

De la seua faceta com a compositor cal dir que haescrit fonamentalment obres per a cor mixt (Iaio, Ave

Maria, Los Tres Cerditos,Padrenuestro, Himne a Sat Blai,Himne a la Mare de DéuDolorosa, Al·leluia) encara quetambé ho ha fet per a grup depercussió (Els set pecatscapitals), ha escrit un musicaldedicat a la vida i obra de FrayLuis Amigó, la música per al’espectacle AKASHA per algrup Dynamic de Mislata(col·laboradors assidus del Circdel Sol) i, com no, obres per aBanda com Parque de la Cruz,Pankrator (fanfàrria de metalls,percussió i cor) i la marxa moraManzil-ata, estes dos últimesinterpretades per la nostrabanda fa uns anys.

REVISTA DE LA

societat musical

3

MARÇ-JULIOL 2011

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

FESTIVAL DE BANDES DE LA RIBERA ALTA.Dissabte 9 d’abril, Teatre Liceu, Alberic,17.00h.Dins les activitats comarcals programades per la Federacióde Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, elpassat més d’abril es va celebrar en dos cap de setmanael primer Festival de Bandes de la Ribera Alta. La nostraBanda va actuar en primer lloc l’últim dia d’actuacions, enuna vesprada molt calorosa. El públic va poder escoltar elpasdoble Juan Reus i l’obra Valhalla, ambdues deFrancesc Zacarés. En la foto inferior, uns instants abansd’iniciar-se l’actuació.

CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 29 demaig, Auditori Municipal, 12.30h.Si a Santa Cecília celebrarem el 150 aniversari delnaixement de Gustav Mahler en aquesta ocasiócommemorarem el centenari de la seua mort interpretantel primer moviment de la Tercera Simfonia. A més a laprimera part es van poder escoltar les obres SinfoniaNobilísima i Una noche en Granada.

AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Del13 al 16 de juny, Auditori Municipal, 19.00h.Com tots els anys al finalitzar el curs, els alumnes del’Escola de Música de tots els instruments ens van mostrarel que han aprés. També van actuar els xiquets i xiquetesd’Iniciació Musical i les diferents agrupacions de l’Escola:la Banda Jove, l’Orquestra Jove i el Cor.

FESTIVAL DE BANDES JOVES. Divendres 24de juny, Auditori Municipal, 19.00h.Concert d’intercanvi de la Banda Jove de Guadassuar ambla Banda Jove de San Indalecio de la Cañada, d’Almeria.Poguérem escoltar com el treball dona els seus fruits icom els més joves de les dues agrupacions feren frontamb molt d’èxit a unes peces realment complicades.

CONCERT DE CORPUS. Diumenge 26 dejuny, Plaça Major, 21.00h.El primer concert dels que realitzem a la plaça Major alllarg de l’estiu. En aquesta ocasió es va aprofitar per arendir un homenatge a Agustí Roig interpretant la seuaobra Els xiquets de Guadassuar. També s’interpretaren elpasdoble, Novecento i dues peces de Salvador Giner, Elfestín de Baltasar i, com es tradicional, es tancà el concertamb Es xopà hasta la moma.

CONCERT DE L’ORQUESTRA JOVE.Diumenge 10 de juliol, Pati del CentreCultural, 21.30h.L’Orquestra de Corda, acompanyada d’alguns membresde la Banda Jove per a les obres amb vent o percussió, vainterpretar dos Gymnopedie d’Erik Satie, la Simfonia delsjoguets i el Concerto en La Menor d’Antonio Vivaldi per aviolí i orquestra, que va ser interpretat per Joaquim Caneten una versió per a fagot. A pesar de ser una nit dediumenge d’estiu, l’assistència de públic va ser moltnombrosa, omplint el pati del nou Centre Cultural.

REVISTA DE LA

societat musical

4

VISITA DE LA BANDA JOVE SAN INDALECIODE LA CAÑADA (ALMERIA)

Els passats 24 i 25 de juny, i després de diversosintents poguérem disfrutar de la visita dels músics ifamiliars de la Banda Juvenil de la Agrupación MusicalSan Indalecio de la Cañada-Almería. Les més de centpersones que vingueren des d’Almeria tingueren dosintensos dies plens d’activitats.

El divendres poguérem gaudir del concert que lesdues agrupacions joves van realitzar a l’AuditoriMunicipal. Després sopàrem tots junts i per a acabarla nit, un grup de músics de Guadassuar, ens vaamenitzar la calorosa nit amb música.

El dissabte gaudirem d’uns partits de futbet, primeramb l’enfrontament entre les xiques d’ambdues bandesi després amb l’enfrontament dels xics. Ens contenque els resultats no foren massa positius per alsinteressos dels músics de Guadassuar, però queentrenaran per a millorar-los. Després tots junts anarena celebrar els resultats a la piscina municipal. Des d’allíanaren a la plaça de la Constitució on s’estava preparantuna magnífica paella gegant que cuinaren els membresde la nostra Junta Directiva i que va deixar sorpresos alsvisitants.

Ens han comunicat els membres de la Banda d’Almeriaque quedaren molt contents de l’acollida que tingueren alnostre poble i que esperen l’any que ve rebre la visita dela nostra Banda Jove a la seua localitat.

AGRUPACIÓN MUSICAL SAN INDALECIO, LACAÑADA- ALMERIA.

La Cañada és un barri situat a la perifèria de la ciutatd’Almeria, situada a dos quilòmetres del nucli de la capital.Actualment és un tranquil barri dormitori on encara viuen

veïns nascuts allí que es dediquen a l’agricultura intensivaen hivernacles, principalment de la tomaca. Al barri tambées troben la Universitat i l’aeroport.

La Agrupación Musical San Indalecio, va nàixer en estebarri en 1991, començant a actuar en públic en 1993, anyen el que entrà a formar part de la Federación de Bandasde Andalucía. Actualment és una de les SocietatsMusicals més importants d’Andalusia. En 2005 aconseguíel segon premi al Certamen Ciudad de Murcia.

Ha actuat en els principals auditoris de la provínciad’Almeria, en festivals en localitats d’Almeria i Màlaga ien intercanvis amb les bandes d’Alcanar (Tarragona), LosRealejos (Tenerife), Hengelo (Holanda), Godelleta(Valencia), Lousame (La Coruña) i Zizur (Navarra). Ha

enregistrat dos CD de música de SetmanaSanta.

En l’actualitat, la Banda Simfònica estàformada per 83 músics, dirigits per FranciscoJosé Pérez Cruz.

La Banda Juvenil sorgix l’any 2005 ambcaràcter formatiu dins de l’Escola de Música.Es dirigix principalment a l’alumnat de grauelemental a partir del tercer curs.

Ha realitzat diverses actuacions en distintscol·legis i auditoris d’Almería i de diverseslocalitats com Roquetas de Mar (Almeria), TorrePacheco (Murcia), Vilanueva del Arzobispo(Jaén) o Godelleta (València).

La direcció de la banda des d’octubre de2008 està a càrrec de Manuel González Granero,professor de tuba.

Compta també amb una Banda Infantil perals alumnes més joves de l’Escola.

REVISTA DE LA

societat musical

5

TERCERA EDICIÓ DEL CAMPAMENTORGANITZAT PER LA SOCIETAT MUSICAL

Després de dos anys de Campament Musical, enguanyhem tornat a repetir l’experiència. Aquesta vegada perdiversos motius no es va poder realitzar a l’Alberg de SantaAnna i canviarem al Mas de Zampa, a Benaguasil. Tambécomptarem amb un altra novetat respecte als anysanteriors, la presència dels membres de la Jove Orquestra.

Com a les anteriors edicions, els assistents gaudirende tres dies intensos de feina: assajos generals per apreparar el concert del Crist, assajos parcials amb elsprofessors, preparació de l’audició del segondia per a la visita dels pares, assajos tambéde l’orquestra (alguns feien doble assaig,primer orquestra i després banda). Però tambéhan tingut moments de diversió jugant alfutbolí, en la «piscina» del Mas, partides decartes, nits llargues (per a alguns més queper a alguns altres) i l’últim dia a la piscinamunicipal de Benaguasil amb pícnic a l’herbainclòs.

Des d’aquest espai ens agradaria agrairals professors, alguns d’ells de nivellinternacional, que han ajudat a l’organitzaciódel Campament, des de fer les compres aservir els dinars; des de preparar les audicionsdel segon dia a organitzar els parcials pergrups per a preparar millor les obres per alconcert.

Per últim, recordar als més menuts, queaquestes activitats son el premi a tot el cursd’esforç. I que per a que puguem seguir

gaudint d’activitats com aquesta és imprescindible quecontinuem treballant, anant als assajos i implicant-nosamb aquest projecte.

Aquest estiu ha sigut molt important per a la BandaJove i l’Orquestra Jove, ja que s’han dedicat molts actes imolts esforços (intercanvi amb la banda de San Indalecio,Campament Musical, concert en solitari per a l’Orquestra).Esperem que s’ho hagen passat de cine i que l’any queve tornen. Fins la pròxima.

REVISTA DE LA

societat musical

6

NOTÍCIESLA DISPERSIONE A ALGÈRIALa Dispersione va oferir el seu primer concert a l’estrangerel passat mes de maig. Convidats pel Ministeri de Culturaa través de l’Ambaixada Espanyola en Algèria, va participaren el Festival de Música Andalusí i Músiques Antigues enla ciutat de Tlemcen, Capital Cultural del Món Islàmic 2011.A este festival participaren grups de diversos països delnord d’Àfrica així com d’Afganistan, Índia, Irán, Xina, Síria,etc. La Dispersione era l’únic grup espanyol queparticipava, i junt a un portugués, els dos únics europeus.Al programa s’interpretaren obres de l’últim disc, ‘Martín iColl’, que pel seu caràcter popular anaven molt bé a eixetipus de festival.Cal destacar per una part la fabulosa atenció rebuda perl’organització del festival, a més de l’ambaixador d’Espanyao el ministre de cultura d’Algèria, i per altra banda lanombrosa quantitat de públic que omplia la sala, ja grande per sí, però plena de gent dreta (i apretada) pelscorredors. Això sí, un públic que rep la música de maneradiferent a la nostra, immersos en ella sense no massasilenci i arrancant a acompanyar amb palmes en quanLuis a la percussió introduïa algun ritme que els resultaraatractiu. I ja ens havien avisat que això no era una falta derespecte, sinò el contrari, cosa que poguérem comprovaren acabar l’actuació amb els nombrosos autògrafs firmatsi la demanda per fotografiar-se amb els membres del grup.

PRESENTACIÓ DISCLa primera presentació, la presentació «oficial», del discMartín y Coll de La Dispersione es va portar a terme el 10de maig al saló d’actes de l’Acadèmia de Belles Arts de

Sant Carles de València, al Museu Sant Pius V.Participaren Inmaculada Tomàs, directora-gerent del’Institut Valencià de la Música, Joan B. Boïls, director deLa Dispersione, i Josep Cerdà, historiador. L’acte va serpresentat per l’acadèmic Manuel Galduf, i a ell acudirennombrosos guadassuarencs, coneguts del grup iinteressats que pogueren escoltar els parlaments, voreles imatges i projeccions que es passaren a més d’escoltarel breu concert que alguns membres del grup oferiren ambmúsiques de l’esmentat disc.Posteriorment, el 3 de juliol es va presentar a l’esglésiade l’Assumpció de Montesa el CD de La Dispersione‘Martín y Coll’. El motiu de que es presentara a este poblede la Costera és que s’havia gravat a la seua església iamb el seu orgue..

NOU PREMI PER A HÉCTORMARQUÉSEl 4 de juny Héctor Marqués, que estudia al ConservatoriSuperior de Música d’Aragó, va guanyar a Burjassot el 3rConcurs Nacional de Percussió-Caixa en la categoriaSuperior 2 (estudiants de 3r i 4t de Grau Superior),interpretant l’obra del compositor Dennis Kuhn, Rudi’sMental Faux Pass, per a caixa i accessoris (castanyoles,cascavells i caixa xinesa). El premi consistix en undiploma acreditatiu i una caixa de la marca NP.

REVISTA DE LA

societat musical

7

HOMENATGE A JOAQUIN FERREREl passat 25 de juny el nostre company Joaquín Ferrer varebre un homenatge. Va ser a l’Auditori del Conservatoride Música de León, en el transcurs del Concert de Finalde Curs de la Banda de Música «Juventudes Musicales-Universidad de León», que ha dirigit des de la seuafundació. El motiu és que després de vint anys en estaciutat, el proper curs canviarà de destinació i es traslladaràa Cartagena. També participaren els seus alumnes iexalumnes, que volgueren que tocara amb ells algunesobres, agraint-li d’esta manera el que els havia ensenyata tantes promocions de saxofonistes al llarg d’estos anys.

CERTAMEN INTERNACIONAL DEBANDES CIUTAT DE VALÈNCIA 2011Encara que la nostra Banda enguany no ha competit en capcertamen, no podem dir el mateix d’alguns dels nostresmúsics. Dos bandes participants al Certamen InternacionalCiutat de València, que enguany celebrava la seua 125 edició,han comptat amb protagonistes vinculats a Guadassuar: labanda de l’Ateneu Musical La Lira de Corbera, amb SamuelPérez Ortega com a director, i la Banda de la Unión MusicalUtielana dirigida per Juan Carlos Civera. El resultat ha estatdesigual, com passem a comentar.

El divendres 22 de juliol, Samuel Pérez, a la batuta de laBanda de Corbera va aconseguir el primer premi de laSecció Segona (bandes de 80 músics) amb un total de296’5 punts, interpretant el pasdoble Novecento de JoanEnric Canet Todolí, com a obra obligada El festín deBaltasar de Salvador Giner i com a obra de lliure eleccióValhalla, de Francesc Zacarés. En segon lloc quedarenla Banda de Torrevieja i en tercer lloc la de Trondheim(Noruega). Samuel (a la foto recollint el premi) està arrasantdes de que dirigix esta banda, doncs suma l’èxit d’enguanyal que va aconseguir l’any passat al Certamen deDosbarrios. A més cal destacar que és el primer directorguadassuarenc que guanya com a tal al Certamen deValència. De segur que en propers anys ens sorprendràamb nous èxits.

Per altra part, la participació del nostre director Juan CarlosCivera amb la Banda d’Utiel no ha anat acompanyada del’èxit. Competia el diumenge 25 en la Secció d’Honor, enla que a diferència de l’any passat totes les bandes quecompetien eren valencianes, amb la Banda Primitiva deLliria (primer premi, 369’5 punts), Santa Cecilia de Cullera(segon premi, 348’5 punts), la Societat Musical d’Alberic(tercer premi, 313’5 punts) i La Primitiva Setabense deXàtiva (307 punts). Va interpretar el pasdoble La Utielana,de Luis Serrano Alarcón, coma obra obligada De Causis –The order of the chaos de Francesc Zacarés, i com a obralliure la Simfonia número 5 de Gustav Mahler. Van obtindre277’5 punts, comptant amb la penalització de 12 puntsper passar-se’n del temps màxim autoritzat per a l’obralliure. Com a anècdota, la banda guanyadora interpretà

com a lliure A Day in Valencia, una obra que ha escrit perencàrrec Gregory Fritze, el mateix autor de l’obra queinterpretà l’any passat la banda de Pozuelo d’Alarcón.

També la nit del dissabte 23 de juliol hi hagué protagonismed’un músic de Guadassuar. Va actuar com a Banda invitadamentre el jurat deliberava Spanish Brass Luur Metalls, elgrup del que forma part Manolo Pérez, germà de Samuel,el triomfador de la nit anterior.

Curiosament, quatre dels cinc membres del jurat delCertamen de 2008 participaven d’alguna manera en eld’enguany. En la secció segona, la Banda de Corbera vainterpretar un pasdoble de Joan Enric Canet Todolí. En lasecció primera va obtindre el tercer premi la Banda del’Associaçao Recreativa Musical Amigos de Branca(Portugal), dirigida per Paulo Martins. I en la Secciód’Honor participaven les bandes d’Alberic, dirigida perDaniel Ferrerro Silvage i la Primitiva de Xàtiva dirigida a laseua vegada per Teo Aparicio Barberán.

REVISTA DE LA

societat musical

8

LLIBRES i MÚSICA

Recordem que podeu assistir lliurement a vorequalsevol classe o a:

Concerts:21 d’agost a les 22.30 h. a l’Església2 de setembre a les 20 h. a l’Auditori

Conferència:19 d’agost a les 19.30 h. al Centre Cultural

També, per als que no heu pogut assistir ales presentacions del CD de La Dispersione‘Martín y Coll’ del Museu de Belles Arts deValència ni de Montesa, es farà un breu actede presentació el 18 d’agost a la Sala d’Actesdel Centre Cultural.

IX CURS DE MÚSICA ANTIGAagost-setembre 2011

Per a este estiu, intriga per a adults i joves, ficció, i unaguia per si algú no sap què fer ara quan torne de nou elcurs després de les vacances.

El violín negro de Sandra Andrés (Ediciones delLaberinto, 2009). Fa cent anys, uns obrers descobrirenen els subterranis de l’Òpera Garnier de París una salaelegantment amoblada. Contenia les composicions iinstruments del llegendari fantasma de l’òpera, pertinences

que es perderen enantiquaris de la ciutat. Ara,un segle després, la joveChristelle ha de descobrirquin és el secret del seuviolí i les raons de la màgiaque l’envolta.

El asesinato del profesorde musica de Jordi Sierra(Anaya, 2011). Llibrejuvenil, recomanat a partirde 12 anys ambil·lustracions de PabloNúñez. Tracta del segrestdel professor de música fruitd’una aposta. Tres alumnessón designats per a

resoldre les pistes iendevinalles per salvar elprofessor. Per a portar-hoa terme, hauran de posaren pràctica tots els seusconeixements relacionatsamb la música.

Yo conocí a Bach. Elmúsico de Dios deFrancisco Delgado(Antígona, 2011). És el relatd’un testimoni imaginari dela vida de Bach, PeterKrahl, un humil músic quecoincideix amb ell i que ensintrodueix en la seua vidaperò també en les seues obres i en el seu procés decreació.

La música clásica como profesión de Bennett Dawn(Graó, 2010). El llibre pretén ser un recurs per a tots aquellsque estiguen interessats en comprendre les dificultats ales que s’enfronten els músics en l’actualitat (no nomésintèrprets), proporcionant un anàlisi exhaustiu de la vidade qualsevol músic des de que inicia la seua formaciófins que s’incorpora al mercat de treball.

REVISTA DE LA

societat musical

9

L’home callatAgustí Roig Barrios

El compositor Frederic Mompou és autor d’una obramusical d’expressió íntima, austera, introvertida. Es titulaMúsica callada. Així era la personalitat d’Agustí, la d’unhome discret, allunyat de qualsevol estridència vanitosa,pacient i minuciós en la investigació i l’estudi on el seuquefer d’historiador i cronistaes revelava a sovint brillant idestacable. Pot ser, eixetarannà poc cridaner elpostergà més temps deldegut en l’oblit. Feliçment, elpoble sencer, representat perl’Ajuntament i les autoritatsmunicipals, amb elrecolzament de totes lesforces polítiques deGuadassuar, li va retre aAgustí Roig Barrios elmerescut homenatge tantesvegades postergat.

Això va ser el passat 27de maig de 2011. L’actes’inicià amb la inauguració del’Arxiu Històric Municipal«Agustí Roig Barrios» alCentre Cultural deGuadassuar. Allí escoltaremels parlaments del nostrealcalde, José Ribera, delcronista actual del poble,Enric Mut, i de Francesc deP. Momblanch García,president dels cronistesoficials de la ComunitatValenciana. Tots ellsglossaren la figura d’Agustídes del punt de vista personali com a cronista. Al patí els’interpretà el Bolero deGuadassuar a càrrec delGrup de Danses del nostrepoble. L’acte prosseguí, en

una segona part, a l’Auditori. La Coral Polifònica «MestreLlorenç Ruiz», dirigida pel seu titular José Lluis Sanchis,encetà les actuacions programades a l’Auditori amb lainterpretació de quatre cançons, dos de les quals forenrecopilades per Agustí Roig: el Aguinaldo i el Bolero de

Guadassuar. A continuació,Laura Osca, regidora decultura i festes, va dirigirunes paraules al públic i,amb la presència del’alcalde, va lliurar als fillsd’Agustí un recordatori del ’ e s d e v e n i m e n t .Seguidament, OlgaPeirotén interpretà al pianouna cançó composta perAgustí Roig Cerveró: Ladansa de Guadassuar. Ambles emotives imatges delreportatge audiovisual Unavida dedicada aGuadassuar es posà el punti final a un acte coordinatper Laura Osca i en el qualcol·laboraren Juanba Boïls,Àngel Pérez, Enric Mut i quisubscriu aquestesparaules.

Pels qui no poguéreuassistir a l’homenatge, faiga una sinopsi del que allí estractà i que més que altracosa va ser un intent perdonar a conèixer lapersonalitat d’Agustí i lesnombroses aportacions queva fer, principalment al seupoble. En Agustí convergienalhora diverses facetes.Era, en eixe sentit, un homedel Renaixement. Va serinvestigador, amb més de

REVISTA DE LA

societat musical

10

150 articles publicats al llarg de la seua vida. Des degener de 1952 s’encarregà de la corresponsalia del diariLevante i, a partir de febrer de 1956, de la de RàdioNacional d’Espanya. Al 1954 el nomenaren CronistaOficial de Guadassuar. La seua feina com a recopiladori proveïdor de materials és igualment remarcable. Entrealtres tasques, Agustí va col·laborar amb l’Institut deMusicologia de la Institució Alfons el Magnànim de laDiputació de València, recollint cançons de Guadassuarper al Cancionero Musical de la Provincia de Valencia,editat per Salvador Seguí. Al llarg de la seua vida mostràuna sensibilitat especial pels bens patrimonials deGuadassuar. Gràcies a la seua incansable labor,aconseguí el 29 de maig de 1968 la «Declaració deFesta d’Interés Artístic Nacional» per a les Danses deGuadassuar. I més encara: al 1985 es declarà laSetmana de Danses de Guadassuar com a «Festad’Interés Turístic». Però, a més de tot això, Agustí tambéera músic. Tocava la flauta i va arribar a ser nomenatsubdirector de la Banda Unió Musical Santa Cecília deGuadassuar. Així mateix, va estar vinculat com aorganista a la Coral «Mestre Cuevas» i col·laborà entotes aquelles iniciatives musicals que reclamaren laseua participació. Com a compositor va escriure moltespeces i cançons sobre temes extrets del folklorepopular, una d’elles El xiquets de Guadassuar lainterpretà la nostra Banda al darrer concert de Corpusper a sumar-se a l’homenatge celebrat dies abans.

La memòria d’Agustí ha de ser la guia per a totsaquells que vulguin apropar-se a l’estudi de la història ide la cultura de Guadassuar. Alguns, ja ho han fet: EnricMut, Enric García i Vicent Ibiza, autors del llibre«Introducció a la història d’un poble valencià», li ferenaquesta dedicatòria: «A Agustí Roig Barrios, perconservar, malgrat tot, la memòria col·lectiva deGuadassuar». I a l’estudi de Juanba Boïls queacompanya el disc Les danses de Guadassuar esllegeix la següent dedicatòria: «A Agustí Roig Barrios,vetlador de la història i tradicions d’un poble.» Cal queseguim eixe camí. Preservar la seua memòria i el seulegat és la millor manera de preservar el patrimoni i lacultura del nostre poble.

Rafael Polanco

REVISTA DE LA

societat musical

11

FaristolAgustí Roig Barrios (1930-2006)Naix a Guadassuar l’any 1930, fill del mestre Agustí RoigCerveró i Vicenta Barrios Añó. Fou músic de la nostraBanda, flauta, subdirector i secretari de la Junta Directivaun grapat d’anys.Va ser investigador, amb més de cent cinquanta articlespublicats al llarg de la seua vida sobre les tradicions delnostre poble, entre d’altres uns quants referents a la històriade la nostra Banda. Autor de composicions musicals, vaescriure moltes cançons sobre temes extrets del folklorepopular. En breu es publicarà un extens Cançoner deGuadassuar, obra pòstuma que va recopilar al llarg de laseua vida.

Els xiquets de GuadassuarPoema sobre motius folklòrics estrenat en agost de 1966.A partir d’una introducció d’elaboració pròpia, no extretade cap cançó, al llarg de la seua audició podem escoltarcançons infantils del nostre poble que va recopilar al llargde la seua vida com La mare de Déu quan era xiqueta, Elbateig, El Jesús de les monges, Tita tita, La lloca torta,Tamboret, El pardalero, Confitet roget, El seré, El cap dedansa, Ja ve la salpassa, El meu xic, general i algunaaltra. Les diverses cançons són citades «textualment», oen uns pocs casos de manera parcial (una frase només).Durant la interpretació que la nostra Banda va fer el passat24 de juny en el Concert de Corpus moltes personesmajors taral·lejaven les lletres d’estes cançons querecordaven de la seua infantessa.

Serge Lancen (Paris 1922-2005).Va escriure la seua primera obra (una cançó de bressol)als 4 anys. La Segona Guerra Mundial l’obligà a interrompreels estudis de piano al Conservatori de París, onposteriorment estudià harmonia, contrapunt i composició,guanyant el premi de composició en 1949. En 1950,guanyà el Premi de Roma.

Encara que va tindre alguna activitat com a concertistade piano, es va dedicar fonamentalment a la composició.El seu catàleg, que supera les 200 obres, abastacomposicions per a orquestra, per a conjunt de cambra,música concertant i bandes sonores cinematogràfiques.La major part de la seua obra la va dedicar a la música debanda, destacant títols com Manhattan Symphonie, CapKennedy, Le Mont Saint Michel o Symphonie Ibérique.D’ell es destaquen les seues arrels en la música francesa,així com per la fusió de materials provinents de la músicacontemporània i del jazz.

Manhattan SymphonieSimfonia per a banda, escrita entre 1961 i 1962 per SergeLancen, i orquestrada por Désiré Dondeyne. Va ser escritadesprés d’un viatge del compositor a Nova York i segonsnotes seues descriu el següent:1. Arribada a Manhattan. El transatlàntic que porta alcompositor als Estats Units entra poc a poc en el port deNova York. De sobte, els contorns de la ciutat capital delmón apareixen entre la boira del matí.2. Central Park. Un passeig de diumenge en el gran parcsituat en el centre de la ciutat. Hi ha un ambient alegre,els xiquets juguen i el sol brilla, llançant els seus rajossobre l’escena.3. Harlem. Entrem a Harlem, el barri dels negres. Latrompeta fa sonar un lament en estil de jazz. Promptes’unixen altres instruments tocant la mateixa melodia,mostrant una certa nostàlgia de països exòtics.4. Broadway: El musical i l’avinguda de l’entreteniment ila diversió. Ací tot respira alegria de viure.5. Rockefeller Building: El compositor descubrix la siluetadels edificis més alts del món. El tema líric inicial poc apoc es convertix en apoteòsic. La música comença en elregistre greu i poc a poc avança cap al registre agutmitjançant un crescendo que culmina com a salutació alnou món, com a mostra de gratitud por totes lesimpressions rebudes al llarg del viatge.

REVISTA DE LA

societat musical

12

Federico Chueca (Madrid, 1846–1908)Un dels màxims representants del género chico,subgènere de la sarsuela. Considerat autodidacte, la seuaintuïció i gràcia per a la melodia i el ritme compensen lesseues imperfeccions tècniques, produint obres agradablesi fresques.Abandonà els estudis de Medicina i als 22 anys, esmatriculà en el Conservatori. Però, refractari a lesensenyancesreglades, apenes vapassar delsr u d i m e n t steòrics, encaraque va adquirirc e r t apreparació ensolfeig iescriptura itècnica en elpiano.Va treballarcom a pianistaen cafés deMadrid i com ad i r e c t o rd’orquestra enteatres devarietats. Vaescriure la música de diversos sainets lírics d’èxit. Encaraque predominaven els de temàtica taurina, altres centravenla seua trama en els usos, els costums i l’actualitatquotidiana. Entre les seues obres més famoses podemdestacar Agua, azucarillos y aguardiente, La alegría de lahuerta, El bateo i La Gran Via.

El bateoSainet en un acte dividit en quatre quadres en prosa ivers. Llibret d’Antonio Paso Cano i Antonio Domínguez imúsica de Federico Chueca. S’estrenà en 1901 en elTeatre de la Sarsuela de Madrid.L’acció es situa en els barris baixos de Madrid, a l’èpocade l’estrena.Durant els preparatius per al bateo (bateig) del fill naturalde Nieves y Lolo apareix Pamplinas, l’antic novio deNieves, que està decidit a impedir-lo. L’embolic augmentaquan a l’església el rector pregunta pel nom del pare de lacriatura i el bateig no se celebra. Després d’una sèrie desituacions, es resolen els malentesos, tot s’arregla i alfinal hi haurà bateig i boda.D’ambient desenfadat i festiu, El bateo es, com La GranVía, un retrat del Madrid de l’època. Tots els númerostenen una gran popularitat, especialment el tango, quecomença dient: «El día que yo gobierne...», declaraciód’intencions per a la que no sembla haver passat el temps.

Philip Sparke (Londres 1951)Estudià composició, trompeta i piano en el Royal Collegeof Music. En la universitat, on formà una banda de música,va sorgir els seu interès per esta formació començant aescriure per a ella. La gran quantitat d’encàrrecs i premisrebuts el va fer en l’any 2000 donara el pas de convertir-seen compositor a temps complet i fundar la seua pròpiaeditorial, que es dedica a la publicació d’obres per brassband, banda de música i altres agrupacions musicals.

Orient ExpressL’obra descriu un viatge del famós tren de luxe. En el bullicide l’estació, el cap d’estació fa sonar el seu xiulet icomença a sentir-se el motor. El tren viatja a tota velocitatpels camps d’Europa. Una secció central més lenta mostraals passatgers recordant el que deixen a casa, però elviatge continua. Al final, el tren arriba a la seua destinació,amb els so característic de les antigues màquines devapor.Va ser un encàrrec que la BBC realitzà en 1986 per aBrass Band, guanyant un concurs de composició. En 1992es va fer la transcripció per a banda.L’Orient Express es un tren de luxe que des de 1883 hafet el viatge entre Londres, Paris, Venècia i Estambul,amb parades en altres capitals europees. Després d’algunscanvis de trajecte i de dos interrupcions a causa de lesGuerres Mundials, finalitzà el seu servei regular en 1977per la competència de l’avió. En l’actualitat hi ha un serveiferroviari amb eixe nom oferit com a viatge de luxe. Deguta la seua fama l’Orient Express ha aparegut en diversosllibres, pel·lícules, anuncis publicitaris i jocs, dels quepodem destacar Assassinat a l’Orient Express d’AgathaChristie o Orient Express de Graham Green, o en el filmDes de Rússia amb amor, de la série de James Bond, oLa volta al món en huitanta dies.

REVISTA DE LA

societat musical

13

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE

MAHLER SOBRE EL DIVAN

Títol original: Mahler auf derCouchDirector: Percy i Félix AdlonAny: 2010Pais: Alemanya, AustriaRepartiment: JohannesSilberschneider, Karl Markovics,Eva Mattes, Lena Stolze, FriedrichMücke, Barbara Romaner...Música: Gustav MahlerGuió: Percy i Félix AdlonGénere: DramaDurada: 98 min

Aborda la conflictiva vidasentimental del compositor i evocales trobades amb Sigmund Freud.Gustav Mahler obri un sobreretolat al seu nom per error, talvegada de manera intencionada.El contingut, ple de súpliquesapassionades esta dirigit a laseua esposa Alma.Mahler patí un dur colp quans’assabentà que la seua esposaAlma, vint-i-dos anys més joveque ell, té una apassionada relacióamorosa amb l’arquitecte WalterGropius, autor d’aquella reveladoracarta. El compositor, quepreparava l’estrena de la seuaoctava simfonia cau en la pitjorcrisi de la seua vida angoixat persentiments de culpabilitat i buscal’ajuda professional del cèlebrepsicoanalista Sigmund Freud.La pel·lícula mostra al gran mestreabsort en els seus pensamentsmentre viatja en tren per a reunir-se amb Freud. Encara queinicialment Mahler refusa gitar-seal famós divan del psicoanalista,quan per fi ho fa, comença a parlari a contar una apassionada historiad’amor.

COCO CHANEL & IGOR STRAVINSKY

Títol original: Coco Chanel &Igor StravinskyDirector: Jan KounenAny: 2009Pais: FrançaRepartiment: Anna Mouglalis,Mads Mikkelsen, ElenaMorozova, Natacha Lindinger,Grigori Manoukov....Música: Gabriel YaredGuió: Carlo de Boutiny, JanKounenGénere: DramaDurada: 118 min

Es basa en la novela Coco &Igor de Chris Greenhalgh i narrala relació entre Coco Chanel iIgor Stravinsky en 1920.París, 1913: Coco asistixl’estrena de La consagració dela primavera d’Stravinsky. Ladissonància rítmica de lapartitura i la coreografiaimpactant de l’obra causen unescàndol però Coco quedaimpressionada.Set anys més tard, Coco i Igores reunixen de nou. A pesar delseu èxit en els negocis, Cocoestà de dol por la mort del seuamant. Igor ha fugit a Françadesprés de la Revolució Russa.Immediatament s’establix unamútua simpatia entre els dos.Coco convida a Igor a viure en laseua vila als afores de París, juntamb la seua esposa i fills. Cocoi Igor establixen una relaciósecreta. El seu treball ixbeneficiat d’esta relació. Igorcomença a escriure en un estilnou, més lliure, mentre queCoco crea Chanel N. 5, el seuperfum estrella. Però la tensióen la vila arriba a ser quasiinsuportable.

En esta ocasió presentem dos pel·lícules recents, encara que no estrenades a Espanya, referides a dos granscompositors: Gustav Mahler, de que es commemora enguany el centenari de la seua mort, i Igor Stravinsky.

REVISTA DE LA

societat musical

14

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

hist

òri

esd

el p

are

vic

ent

10

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

CURIOSOS INSTRUMENTS VISTOS ÚLTIMAMENT

En la foto de dalt, solo de botellad’aigua d’un músic de la Banda deSan Indalecio durant el concert al’Auditori.

A la foto de baix, un moment de les audicions al Mas deZampa en l’interpretació de la Simfonia dels Joguets.

D’esquerra a dreta, xiulet bucal de Juan Carlos Civera,Alvaro Octavio amb la seua flauta manual, Paco Gimenoamb el plat d’alumini percutit amb cullera, Joaquín Canet

amb un tudell de fagot, Rubén Marqués (mirantamenaçadorament al fotògraf) amb el faristol plegat i

Víctor Estarelles amb la boquilla de clarinet.

Xé, enguany nohem tingutCertamen.

Calla, calla queja amenacenamb tornarl’any que ve.

PER A CIVERA. Si algun certamen vols guanyar, ambquina Banda hauràs de participar? Amb la de Guadassuar.

WANTED. Es busca alberg amb piscina per a la primerasetmana de juliol.

POLICIA PERDUT. Policia de poble busca assassí al Masde Zampa. Ens conten que un mes després encaracontinua buscant. L’assassí ja ha estat de vacances i tot.

INCRÈDULS. Un grup de músics, després de molt de temps,va constatar de l’existència del germà de Juan Carlos.

RÉCORD. Un dels músics habituals, ha aconseguit elrécord a l’assajar per al Concert del Crist amb tres varietatsdiferents de clarinet. Esperem que es decidisca per unabans del concert.

WANTED. Es busquen xiulet de tren i de vigilant d’estació.El qui els tinga que acudisca a qualsevol assaig.

ZONA GREU. Últimament la zona greu sona més, com sihagueren afegit una botzina de barco (o de tren), estembuscant el motiu.

ZONA AGUDA. A la zona de la fusta aguda ara estanmés amples. Continuarem investigant el motiu. Semblaque té relació amb l’anterior avís.

WANTED. Es busca membre de la Banda. Tocava elclarinet i el clarinet baix i a més estava aprenent a tocarel contrabaix. Fa mesos que no apareix. Potser haja sigutsegrestada. És perillosa.

CANVI. Canvie Civera per Civera. Interessats preguntar per Civera.

PREGUNTA. Hi havia tan poca gent de públic al concertd’Alberic perquè només hi havia mona per als músics?

ALTRA PREGUNTA. Per a la pròxima, seria més rentableque qui vullga escoltar la Banda de Guadassuar vinga aGuadassuar? Els donaríem coquetes de cacau i rotllets.

REVISTA DE LA

societat musical

15

O CORREU ELECTRÒNIC O MÒBILA l’Associació d’Amics de les Danses de Guadassuar

Enric Ramiro és professor de l’IES de Guadassuar. Entre moltes altres coses que fa, escriu. Ha publicatalguns llibres i els dissabtes sol apareixer a l’edició de La Ribera de Levante-EMV una narració breu baix eltítol de El conte del dissabte. El 5 de juny de 2010 va aparéixer l’article que reproduïm a continuació, que técabuda a la nostra Revista perque el protagonista, un personatge de ficció evidentment, el relaciona l’autoramb la Banda de Música de Guadassuar.

Manolo era un bon home. És cert que havia desaprofitatels estudis primaris i hagué de traure la certificació escolaranant a una escola per a adults de Guadassuar, però eraun bon ciutadà. Tant de bo que tots el que tenen carreraavui ho foren com ell, li deia sa mare. Treballava a una deles cooperatives i un malaurat dia pergué el seu treball.Buscava faena com un desesperat, però en temps de crisiel tema estava difícil. Tenia pocs estudis i la seuadedicació a la banda de música i a investigar sobre lesdanses del seu poble, no li feien un currículum massaexitós a ulls dels patrons.

Un matí es va presentar a una empresa que buscavapersones per a desembossar serveis. Li feren passardiverses proves, li demanaren si tenia l’anglès i el xinésmandarí, si era especialista en pissarra digital i powerpointi li feren omplir tests psicopedagògics fins la matinada.Superades totes les proves imaginables, passà al’entrevista i també la superà.

A punt d’aconseguir el treball, li demanaren les seuesdades i li digueren que li enviarien tota la documentacióper correu electrònic o per mòbil. Però Manolo no tenia niuna cosa ni l’altra i l’empresa no volia contractar unapersona que no «existia».

Desesperat de la vida, no sabia si inclinar-se pel suïcidio per comprar-se un quilo de mandarines amb els seusúltims estalvis. Es decidí per la segona opció i quan estavaa punt de menjar-se la primera ben assegut a un banc delparc, una dona se li aproximà i li va comprar els cítrics peldoble del seu valor.

Amb aquests diners, va adquirir dos quilos més i elstornà a vendre pel doble del seu valor. D’aquesta formapassà tota la vesprada i tornà a casa amb 46 euros. Al diasegüent, dedicà tota la jornada al mateix ofici i benefici iaixí durant diverses setmanes. Cada vegada s’alçava mésprompte i retornava a casa més tard i els guanys eren

majors. Ara recorria tot el poble i inclús travessava la«frontera» amb Alzira per a vendre les seues mandarines.

En uns mesos, aconseguí tindre una botiga de la seuapropietat a la Gran Via, molt a prop de la Casa de la Pedra,i en uns quants anys es comprà un vehicle, donà treball ala família i contractà més persones. En uns anys,aconseguí un camió, una fàbrica, una empresa, una flotade vehicles, anuncis als mitjans de comunicació i a Riberatelevisió, delegacions a l’estranger i es feu milionari.

Però els anys no passen debades i arribà el momentde pensar en la jubilació i en deixar el tema de l’herènciaben lligat. Anà a un dels millors advocats d’Algemesí –elsmillors del món–, li portà tota la documentació i deixarenel tema tancat a excepció dels tràmits administratiuscorresponents.- Senyor Manolo, només falta que li ho confirme. Done’mper favor un correu electrònic o un mòbil on el puga avisar.- Ho sent però no en tinc.- Com és possible que no en tinga? S’imagina on podriahaver arribat si en tinguera?- Sí, a desembossador de serveis.

Vivim en un món tecnològic on és convenient saber utilitzarels seus aparells més comuns, però això no ha deconvertir-se en imprescindible ni obsessiu. La vida és moltmés i la relació entre les persones ha d’estar per damuntde qualsevol objecte. A més a més, en ocasions elsmissatges manipuladors i execrables s’amaguen darrerede la música, els colors i les animacions d’una pissarradigital, d’un vídeo o d’un powerpoint.

(Inspirat en un correu electrònic tramés per Roger Pons)

Enric Ramiro Roca

àlbum

àlbum

àlbum

àlbum

àlbum Tercera edició del Campament

Musical organitzat per la nostraSocietat Musical.

A les fotos, diversos moments de lesactivitats al Mas de Zampa

(Benaguasil) dels nostres jovesmúsics els dies 4, 5 i 6 de juliol.

Més informació i fotos a la pàgina 5.