REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

setembre-octubre-novembre-desembre 2010

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAR

EDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nicolas Bay,Ferran Barberà, Rafa Polanco, Juan Carlos Civera, JoseLuis CastellFOTOS: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, Mi-guel Martínez, família Gimeno Asensi, família LlopisOliver

Imprimeix:Set i set. La Pobla Llarga 600 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleriad’Educació de la Generalitat Valenciana

SUMARINous músics 2010 .................................................... 2Festes de Santa Cecília 2010 .................................. 3Activitats ....................................................................... 4Tres dels nostres ...................................................... 6Adéu al tio Joaquín .................................................... 7Especial Certamen de València ............................. 9Discografia ................................................................... 18Moros i Cristians a Albaida .................................... 18Notícies ......................................................................... 19Estiu 2010 ................................................................... 2110 anys de músics ................................................... 221985-2010 .................................................................... 22La història d’un home (gran) ................................. 23Escola de Música ...................................................... 24Faristol ........................................................................... 26Cine de música- Música de cine .......................... 28Fitxer 1983-2009 ........................................................ 29El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30

Número 45setembre-desembre de 2010

NOUS MÚSICS 2010

Com és tradicional, el passat 6 d’agost entraren en laBanda Jove i en l’Orquestra Jove un bon grapat de xiquetsi xiquetes que han superat els cursos corresponents a lanostra Escola de Música. En concret en foren dènou i elsseus noms són esl següents:

Viola: Manel Asensi HernándezFlauta: Clara Ballester Añó, Sara Marqués Villalba,

Ainoa Masip López i Àngels Sais PerisSaxo: Camila Colomina Oliver, Juan Ramón Furió

Gomis, Ivana Ribes López (saxo)Oboé: Gema Pérez Cerdán, Carmen Pérez Garcés

Clarinet: Lara Ferrer Añó, Marta Lacal Noguera,Ángeles Lozano Tello, Andrea Pérez Albert, Maria PuigCamarasa, Adriana Romero Peris

Trompeta: Alba Martínez Calero, Adrián Osca PérezPercussió: Borja Martínez Esteve

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2010FESTES DE LA MÚSICA 2010FESTES DE LA MÚSICA 2010FESTES DE LA MÚSICA 2010FESTES DE LA MÚSICA 2010FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

FESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADALFESTES DE NADAL

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE 20 DE NOVEMBRECONCERT

DE SANTA CECÍLIABANDA DE MÚSICA

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

22 HORES: Sopar de germanorper als músics participants.

DILLUNS 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA

19’30 HORES: Missa al’Església en record dels

músics, socis i amants de lamúsica difunts.

DISSABTE 27 DE NOVEMBREFESTA DE SANTA CECÍLIA

18 HORES: Cercavila irecollida de nous músics

18’45 HORES: Trasllat al’Ermita de la imatge de la

nostra patrona.

19 HORES: Missa a l’Ermitade Sant Roc en honor de

Santa Cecília, cantada per laCoral Mestre Llorenç Ruiz.

A continuació processó des del’Ermita al Musical.

22 HORES: Sopar degermanor per a tots els

músics.

DISSABTE 18 DE DESEMBRECONCERT DE NADAL

BANDA JOVEORQUESTRA JOVE

COR INFANTIL19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DISSABTE 25 DE DESEMBREFELICITACIÓ NADALENCA

BANDA DE MÚSICACOR INFANTIL

13 hores PLAÇA MAJOR

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

JUNY-OCTUBRE 2010

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

CONCERT DE PREPARACIÓ PER ALCERTAMEN, Diumenge 26 de juny, Placetade les Monges.Últim concert de preparació per al Certamen. A pesar dela reduïda capacitat de la plaça, molt bona resposta perpart del públic.

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDESDE MÚSICA ‘CIUTAT DE VALÈNCIA’ Dissabte3 de juliol, Palau de Música de València, SalaIturbi, 17.30h.La nostra Banda, torna a participar al Certamen, ambl’afegit de tornar a fer-ho en la Secció d’Honor després demolts anys. Va actuar en tercera posició, després de lesbandes Vooruit de Harelbeke i ‘La Lira’ de Pozuelo deAlarcón, la qual es proclamaria vencedora. Més informacióen altres pàgines de la Revista.

CONCERT DEL CRIST, Dijous 5 d’agost,Plaça Major, 23.30h.Concert que va servir per a presentar el guardó aconseguital Certamen. S’interpretaren obres de Borodin, Márquez iReed, entre altres compositors. Un concert amb molt depúblic en el dia que tradicionalment obri les Festes d’Agostdel nostre poble.

CONCERT DE SANT ROC, Dilluns 16d’agost, Plaça Major, 23.30h.Nou èxit de participació i de públic en el concert méspopular de l’any. Com es va fer l’any passat es convidà atocar a tots els que en algun moment de la seua vidaforen part de la Banda, i de nou fou un gran èxit departicipació, amb més de cent cinquanta músics al centre

Nit del 16 al 17 d’agost de 2010.Concert de Sant Roc.

Foto Vicent Rosell.

REVISTA DE LA

societat musical

5

de la plaça. Àries d’òpera, sarsuela, ball flamenc,cantants, solistes… van fer que el concert fora un granespectacle de qualitat amb les quasi tres hores que laBanda va estar tocant. La resposta del públic immillorable.És impossible col·locar a més gent en la plaça. Per cert,els músics estrenaren uniformitat: camisa i pantalonsnegres.

99é FESTIVAL DE BANDES DE MUSICA,Divendres 10 de setembre, AuditorioMunicipal de Albacete, 22.00h.La nostra Banda participà per primera vegada al festivalde bandes de música més antic i un dels més prestigiososd’Espanya. S’interpretà un programa semblant al delconcert del Crist. Hi havia cua per a entrar a la Sala il’Auditori es va omplir de gom a gom en un dels dies gransde la Fira d’Albacete. Esperem repetir l’experiència unaltre any.

CONCERT DEL NOU D’OCTUBRE,Divendres 8 d’octubre, Auditori Municipal,20.30h.Iniciàrem el curs amb un concert de molta entitat. Lesobres a interpretar foren dos pasdobles, una sarsuela iuna obra de temàtica valenciana, com sol ser habitual enaquest concert. Fou elegida ‘Rituals i Dances d’Algemesí’.

10 de setembre, Auditori Municipal d’AlbaceteFoto Miguel Martínez / Salva Colomer

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

3 de juliol de 2010.Palau de la Música de València.

Certamen Internacional de Bandes de Música

REVISTA DE LA

societat musical

6

En poc de temps ens han deixat tres músics veterans.És molt probable que les joves generacions no arribareua conèixer-los en actiu i sols haureu sabut d’ells pelcomentari d’algun major. Jo puc dir-vos que tots tres hansigut personatges decisius en la història de la Banda deMúsica Santa Cecília de Guadassuar.

Pepico Severiano era un clarinetista dotat amb un grantalent. Es va guanyar la meua admiració per a sempreamb dues intervencions: el solo de clarinet de la RapsòdiaHongaresa núm. 2 de Franz Liszt i el de la SimfoniaIncompleta de Franz Shubert. En el repertori d’aquellaèpoca solíem tocar moltes transcripcions per a bandad’obres orquestrals. Jo, tot i que era encara un principianten açò de la música, ja havia escoltat les versions originalsd’eixes partitures. No exagere gens si dic que semblaveninterpretacions d’un autèntic professional. És més, recordeuna anècdota referent al solo de la Incompleta. En aquellsmoments, dirigia la banda, transitòriament, el nostre paisàDon José Rosell, catedràtic del Conservatori Superior deMúsica «Joaquín Rodrigo» de València i trompa solistade l’Orquestra Municipal de València. Estàvem en unassaig a l’antic musical, on actualment estan lesdependències de la Policia Local. Quan acabà laintervenció del clarinet, Rosell parà la banda i li va preguntaral tio Pepico: però vosté quan respira? Tenia un controltan gran de l’aire que quasi no necessitava respirar, laqual cosa li permetia frasejar amb total llibertat.

Al tio Domingo i al tio Joaquín Gimeno també els headmirat sempre, però per diferents motius. Ellsrepresentaven els valors que, més enllà de l’excel·lènciamusical, han caracteritzat la nostra banda: el compromís,l’abnegació i la solidaritat. En eixe sentit, dubte que enGuadassuar hagen existit molts més músics com ells,sempre a punt per a col·laborar amb la seua banda, foraun acte oficial o qualsevol altre sarau, fera fred o calor. I elmés admirable de tot és que, en un i l’altre cas,mantingueren el compromís fins al final del seus dies.

Del tio Domingo poc puc afegir al que va escriure elmeu amic Salva Colomer. Solament diré que resultava difícilno deixar-se arrossegar per la passió que ell sentia per laseua banda. Quin amor cal tindre per anar davant d’unabanda que, més que una agrupació de músics desfilantpel carrer, pareixia en ocasions una colla de bandolersamotinats? Ell, com a subdirector, sempre estava on haviad’estar: preparat per a qualsevol avís, atent per a tirar elcompàs, a l’alçada a Déu o a l’eixida de l’anda , amb unabatuta que en realitat era una antena de ràdio desplegable.

I què dir del tio Joaquín Gimeno, una altra personaentranyable, patriarca d’una dinastia de músicsinesgotable, pare de l’actual president de la SocietatMusical «Santa Cecília» de Guadassuar, Paco Gimeno.Tots el recordarem carregat amb el bombo, al costat delseu inseparable Camilo, encapçalant la formació amb gestcircumspecte. Sí, perquè eixa era una senya del tio Ximo:

seriós en la feina i participatiu en la festa. Bé, això departicipatiu hauria de matisar-ho, en realitat ell era un delscapdavanters quan es tractava d’armar rebombori.

Un dels trets que més em sorprenia del tio Joaquín erala seua vitalitat. El veia amb més de noranta anys fer totel que feia i pensava: d’on trau aquest home l’energia?Recorde que, uns anys endarrere, li vaig traure el tema.Estàvem fent-nos el cafè, desprès d’un sopar de músics.En un moment de la conversa li preguntí:

- Vosté què fa quan es troba malament, es pren algunapastilla?

TRES DELS NOSTRES

REVISTA DE LA

societat musical

7

La resposta em va deixar gelat:- Jo fa més de quaranta anys que no em prenc ni una

aspirina.Sorprès per la rotunditat d’una contestació que em

semblava increïble, vaig insistir:- I què fa quan té mal de cap o està constipat?- Em prenc un café i un conyac, i a dormir, em digué el

tio Ximo amb tota naturalitat.Ell estava fet d’eixa pasta. Fins a fa uns mesos encara

anava al camp amb la seua vespino, contravenint el criteridels fills. Però, qui el feia desistir? No calia estranyar-se,sempre havia sigut una persona lligada als seus costums,un home treballador que, desprès del camp, assistiaregularment, cada dimarts i divendres, als assaigs de labanda i a les juntes, el dilluns. De fet, ell s’encarregavade comprar les viandes necessàries i preparar lesensalades per als sopars, foren els de junta o els deldissabte amb la colla de veterans i altres adherits.

Se n’ha anat el tio Joaquín, el tio Domingo, Pepico ialtres se n’anaren davant. Moltes coses no tornaran: ni latertulieta del Catòlic, ni el sopar dels dissabtes, ni elconcerts de la banda, ni els certàmens, ni les històriescompartides... Són tants els que ens han deixat! Delsmúsics que hi havien quan vaig entrar en la banda enqueden molt pocs. Pense en això i m’entra malenconia,no puc evitar-ho. Però, al moment, una idea em ve al capi el meu sentiment canvia al pensar com d’orgullosos sesentirien ara eixos músics al vore la banda que entre totshem fet!

Soc un poc recurrent amb el tema - ho reconec- però ami m’agrada contar aquestes històries, explicar als mésjoves que aquestos músics construïren el que avui tenim.Ells ens inculcaren uns valors que han fet de la nostra,una banda especial, distinta a les altres. Això cal que capde nosaltres ho oblide mai.

Rafa Polanco

ADÉU AL TIO JOAQUÍNQuan el passat mes de juny fa faltar el tio Joaquín, va

morir més que un músic. Amb ell va desaparèixer un símbolde la nostra Banda. Va morir una persona de les que se’ntroben poques en la història d’una Societat.

Les circumstàncies del passat segle feren que entraraja major a formar part de la nostra Banda de Música. Desde l’any 1940 fins que morí elpassat més de juny hanpassat setanta anys, que esdiu prompte, en els que a benpocs actes i assajos hauràfallat. I fins a l’últim dia de laseua vida.

Mentre va poder estar enactiu com a músic, la seuapresència va ser constant atotes les nostres activitats,amb l’instrument que foranecessari, sempre al serveide la seua Banda de Música.I quan, ja major, va deixar detocar, ahí va estar sempretambé la seua figura: animantels sopars dels majors elsdissabtes (ell que era el majorde tots), assistint alsconcerts, certàmens i viatges,formant part de la JuntaDirectiva, muntant l’escenaria cada actuació de la Banda...

I qué dir de la seua família. Poques persones podranpresumir com ell d’haver, sabut transmetre’ls la seua passiói d’haver tingut tants músics entre la seua descendènciadirecta: tres fills (Paco, Joaquín i Pepe) i onze nets (MariÁngeles, Paco, Fina, Enrique, Dora, Teresa, Pepe, David,Moisés, Tere i José Enrique). I estic segur que les filles

no arribaren a entrar a laBanda perquè en aquellstemps no s’estilava.

A la taula on es reunix laJunta Directiva sempre solemseure als mateixos llocs, comsi foren assignats. La seuacadira va quedar buida durantuns mesos. Ningú es va atrevira ocupar-la en un principi.Semblava impossible que noanara a tornar qualsevoldilluns. La seua tasca ara lafan altres persones, però laseua presència encara estàallí.

Passaran moltstrompetistes, passaran moltspercussionistes, passaranmoltes persones per la JuntaDirectiva. Però estic segur quepoques en trobarem amb elcompromís personal que ell vatindre.

Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

8

Sempre amb la música.Sempre amb la seua Banda.Sempre amb la seua família.

Desfilant amb la seua Banda amb el bombo a finalsdels anys 70 (pàg. 6) i el dia que va apadrinar la novabandera (pàg. 7).En esta pàgina, de dalt a baix, amb una orquestra deball als anys 50, a Alcoi als anys 60, amb tres delsseus nets músics i amb la seua extensa família l’any1994 en l’acte de benedicció de la nova bandera queva apadrinar.

(Fotos cedides per la família Gimeno Asensi)

REVISTA DE LA

societat musical

9

CERTAMEN INTERNACIONALCIUTAT DE VALÈNCIA

El dissabte 3 de juliol la nostra Banda de Música tornàa competir en la Secció d’Honor del Certamen Internacionalde Bandes de Música Ciutat de València. La magníficainterpretació que els músics oferiren al Palau de la Músicano va ser qualificada pel jurat més que amb un injust segonpremi. La Banda Simfònica Vooruit d’Harelbeke (Bèlgica)va obtindre el tercer premi i la guanyadora va ser la Bandade l’Associació Músico Cultural la Lira de Pozuelo deAlarcón (Madrid).

La Societat Musical vol agrair en primer lloc el granesforç realitzat pel nostre director Juan Carlos Civera, quedurant estos mesos de preparació ha sigut capaçd’encoratjar els nostres músics i il·lusionar-los amb elprojecte. A la foto que apareix a esta pàgina el podemveure junt a Paco Gimeno, el nostre president, que li valliurar en el Concert de Sant Roc d’una reproducció deldiploma acreditatiu del premi.

Evidentment també hem de reconèixer l’esforç d’eixosmúsics, grans i menuts que han respost com la situacióho mereixia. El treball de veritat va acabar el divendres ala nit amb un magnífic assaig amb públic que podriaqualificar-se com un dels millors concerts que s’han oferital poble.

No volem oblidar als veïns de la Placeta de les Mongesi carrers adjacents que els últims deu dies, nit rere nit,han suportat les molèsties de tindre la Banda de Músicaassajant al carrer fins altes hores. I tot sense cap queixa.

Per últim, hem de donar les gràcies al poble, que unavegada més va demostrar que, a pesar del futbol (eixamateixa nit jugava la sel·leció un partit important alCampionat Mundial), volia estar al costat dels seus

músics. A les butaques del Palau semblava que no hi haviamés públic que el de Guadassuar. Els qui no ho han viscutno es poden imaginar l’emoció que suposa, des del’escenari, el sentir el recolzament de tot el poble.

Respecte al jurat, cal fer notar que Francisco TamaritFayos va substituir a última hora a Bernardo Adam Ferreroper enfermetat d’este últim. Francisco Tamarit, Catedràticdel Conservatori Superior de València en l’especialitat deContrapunt i Fuga, compositor i director de Banda Nascuta Riola en 1941. Com a compositor, la seua producciócompren obres des de obres per a banda i orquestra finsa obres per a piano,orgue, cor, música decambra. Ha sigutdirector de lesbandes de Riola,Algemesí, la Lira deCarcaixent i de la deXest. Com a directorde la Armónica deBunyol, ha obtingutsdiversos primerspremis alscertàmens deValència i Kerkrade.

Esperem tindrel’ocasió d’oferir en unfutur al nostre pobleun nou primer premi.Si el vent i els juratsens ho permeten.

REVISTA DE LA

societat musical

10

RADIO I CERTAMENA falta d’interés cap al Certamen i del món de les Bandes

de Música per part de la Canal 9 i Ràdio 9, els dos mitjansde comunicació públics de la Comunitat Valenciana, cal agraira Fernando Romero (a la foto inferior, Concierto, en la 97.7)i a Octavio Sánchez Bolín (Nuestras Bandas de Música enLP radio) la cobertura que han donat a la nostra participacióen el Certamen de València. Les persones que no poguerendesplaçar-se al Palau de la Música tingueren l’oportunitatde seguir en directe la nostra actuació, tant per la ràdio comper internet. Prova d’això és que, al dia següent del Certamen,ja rebérem diversos correus electrònics de felicitació, depersones que ens havien sentit des de Canadà, Tarragona,Osca i altres ciutats. També poguérem sentir les obres endiverses ocasions en ambdues emissores al llarg dels mesosde juliol i agost.

EL CERTAMEN CAP PER AVALLDurant la Guerra de Successió espanyola, Xàtiva, com

la resta del Regne de València, es van declarar partidàriade l’Arxiduc Carles d’Austria i va resistir fins el final davantles tropes de Felip V, el primer rei Borbó d’Espanya, finsi tot després de la capitulació de la ciutat de València.Les tropes del rei assetjaren la ciutat que va resistir finsque aquell va ordenar que la ciutat fora incendiada iarrasada. De la ciutat solament van quedar en peu algunsedificis i fins i tot es va ordenar que perdera el nom, passanta anomenar-se San Felipe. Per este fet, els habitants deXàtiva són coneguts encara hui com socarrats. En venjançasimbòlica, des de 1940 al Museu de l’Almodí de Xàtiva,penja cap per avall el retrat d’aquell rei.

I açò, a que ve ací ?–direu alguns.Fa un temps que, a model del que conte del cas de

Xàtiva i Felip V, determinats agents socials se’ls haocorregut penjar públicament cap per avall les fotos depolítics amb els que estan en desacord amb les seuesdecisions. Jo propose no que pengem les fotos del juratdel certamen cap per avall, però sí el diploma acreditatiud’eixa decisió, que creguem injusta, d’atorgar-nos el segonpremi.

De moment, i per anticipat, al peu d’esta pàginaapareixen, cap per avall, la reproducció del cartellanunciador del Certament i del diploma del segön premi.

Colo

REVISTA DE LA

societat musical

11

DOS SEGONSDos segons de silenci. Les dos menys deu de la nit

de l’últim assaig, la vespra del Certamen. Dos segonspassaren entre l’últim acord d’Alexander Nevsky i elsaplaudiments espontanis del públic que presenciaval’assaig. Potser en eixos dos segons estigué concentrattot l’intens treball de quatre mesos. Plaer, satisfacció,felicitat, «quan que hem disfrutat»... tot això hi hagué eneixe breu moment.

Alguns deien que «sobrava» el dia del Certamen, ja noera necessari. La felicitat és molt difícil de definir però eneixos dos segons hi havia una bona dosi d’ella.

Per a completar eixe moment, la satisfacció de vorepúblic que fidelment venia a vore els assajos. Públic enmolts casos no assidu a concerts que no fallaven dia reredia. Segur que els enganxà la feina ben feta (no s’had’entendre res, només gaudir, com deia Manuel Vicenten un dels seus articles).

Un treball clarament col·lectiu: junta directiva,col·laboradors, comissió del certamen, treball dels joves

músics (assajos de clarinets fins diumenges), retornats ala Banda, músics assidus (mantenidors de l’activitatdurant anys, en èpoques fluixes), professionals del poble,amics de músics del poble, professionals amics...

Mai havia sonat així la Banda, deien els músics. Maihavia tingut res semblant davant seu, va dir el director enacabar els aplaudiments.

Segons qui tingues de tribunal pot passar una cosa ol’altra. Segons els interessos que tinga eixe tribunal...Segons... pots quedar primer o segon

Dos segons premis en la Secció d’Honor. Què mésdóna! Quantes bandes voldrien tindre dos segons premisd’eixos. Quantes bandes voldrien tindre dos segons deplaer després d’una feina tan ben feta.

J.B.

Nit del 2 al 3 de juliol de 2010.Últim assaig abans del Certamena la Placeta de les Monges.

REVISTA DE LA

societat musical

12

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

Molt poc o gens es té en compteel paper que les Societat Musicalsexerceixen a la nostra terra,dinamitzadores culturals, creadoresde llocs de treball... cada una d’ellesdins el seu únic i particular context:el propi poble. Per això cada una ésdiferent a l’altra.

La seua activitat comporta, itampoc es sol vore, una sèried’elements sociabilitzadors queafecten més que res als joves.L’educació en valors com l’esforç, eltreball, la superació personal, etc. depresència tan escassa en la nostrasocietat estan ahí dia a dia.

Hauríem d’estar tots d’acord enque eixe legat s’hauria de cuidar, mésencara si afegim que el fet deconservar els nostres trets méspeculiars, el que és més característic,ens fa diferents front a la globalitzaciói generalització de pràcticament tot.

Però no, tant les SocietatsMusicals com particularment elCertamen de Bandes Ciutat deValència pareix que no importen

massa. Al Certamen fa anys ques’observa un greu retrocés.L’assistència de bandes, sobretotvalencianes, ha minvatconsiderablement i dos de lesseccions han desaparegut.L’assistència massiva ja no existeix.Per què? Enguany, els canvis en lesbases en la secció d’honor hanocasionat, a més de sorpresa,augmentar encara més ladesconsideració.

I sembla ser que és obligatoritambé «treballar» un altre dels valors:el suportar injustícies. I és que venende persones i institucions de les queesperes exemple, model i fermacol·laboració, però no les trobes.Trobes el no entendre per què passencoses fora de la lògica, el saber queseguiran passant, i que no tenenremei. Hi ha altres interessos ocults(però coneguts) que fan que tots’embrute i que ens acostumem afuncionar així.

Açò és el que va ocórrer el passat3 de juliol al Certamen de València ala màxima secció. Una veu de les que

parlen al llarg dels dies previs deiaen premsa «esperemos que la bandavalenciana esté al nivel». La bandade Guadassuar va estar a un nivellmés alt del que molts esperaven.Falta que estiga també a nivelll’organització del Certamen, el juratdel mateix, el funcionament d’algunesbandes i també algunes veus queparlen.

Ser objectiu és molt difícil, perònegar l’evidència de maneradescarada és molt lamentable i injust.

Esta historieta sobre ladesconsideració del que és propi, delque més s’hauria de valorar i no esvalora, també es pot aplicar a altresàmbits no sols musicals, tambéculturals, urbanístics, paisatgístics...(p. e. el grup del que hem pres el títoldel seu últim disc).

«Vergonya, cavallers, vergonya» –com va dir Jaume I– de que la situaciósiga esta i de que ningú es menege.

Utopies. Il·lusions. I vergonya detindre el que tenim. Simplement faltade respecte i desconsideració per als

que opten pel treballseriós i honest.

Un especialistaestranger i de renom,present a la sala aquelldia, afirmà sorprés enescoltar el resultat delspremis: «Esto sóloocurre en Valencia». Ésper a reflexionar, no sigaque acabem carregant-nos el que ens queda.

Juan Bta. Boïls

Publicat en Las Provincias (6-7-2010) i en Levante-EMV (16-7-2010)

REVISTA DE LA

societat musical

13

DE ESCÁNDALOPor fin hemos podido escuchar una buena grabación

del certamen y compararnos a las otras bandas queparticiparon. Es sencillamente de escándalo que podamostocar así, con esos colores, con esa expresividad, conesa fuerza y esa dulzura. En cada momento una sensacióndistinta, un estado de ánimo diferente. Se abandona unoescuchándoos disfrutando y sorprendiéndo a cadamomento con un discurso musical intenso y siempreinteresante.

La Banda suena de escándalo. Por eso quiero decirosque no os preocupe el escándalo de las puntuaciones; nocreo a ese tribunal capacitado para juzgarnos, o al menosno lo veo dispuesto a hacerlo.

De escándalo fueron las felicitaciones de grandesmúsicos valencianos y europeos que estabanescuchándonos que no daban crédito a lo que escucharon.«Es increíble lo bien que habéis tocado» o «No entenderénunca los premios en Valencia», esta última frase dichapor Jan Cover después de una felicitación mucho masefusiva de lo que uno espera de una persona tan relevanteen el mundo de la música internacional.

Nosotros debemos estar satisfechos y orgullosos denuestro trabajo y de nuestra evolución social y musicalporque es de escándalo que un pueblo como Guadassuaresté dando ejemplo a toda Valencia de cómo se debenhacer las cosas en una Sociedad Musical. Por eso megustaría volver a ese Certamen, para disfrutar más aún. Yque tiemblen loscompradores de premiosque, según loscomentarios que mellegan, ya han empezadoa temernos y mucho.

De escándalo es lo bienque lo pasamos haciendobuena música cada día,en cada ensayo, en cadaconcierto. De escándalo hasido la concentración deSanta Ana con la BandaJuvenil; profesorazos de lacasa y por amor al arte,siempre dispuestos acualquier «reunión» paraprogramar los conciertos ylos ensayos del verano. Nopuedo menos queagradecerles todo lo quenos dan, además de sumúsica. Esa ilusión me la

contagiáis cargándome las pilas constantemente. Lo paséde escándalo.

De escándalo fue el concierto del Cristo ya con laJuvenil entre nosotros y de nuevo volviendo a surgir lamagia de la música.

De escándalo fue el de Sant Roc; una velada musicalúnica en la que participan los músicos que estuvieron,los que están y los que estarán. En fin una gozada deprimer orden.

Qué decir de Albacete? Con la banda Juvenil entrenosotros, y sorprendiendo con nuestra calidad. Fue unagran despedida del pasodoble «A mi madre». Es un placertocarlo con vosotros.

También de escándalo fue el concierto del 9 de Octubreya con la Banda titular. Lo pasé de fábula hasta en elHimno. Como siempre, música desde la primera notahasta la última.

Hemos pasado un verano de escándalo, con una bandade 130 músicos, otra de 90, otra de 160, otra de 70 ytodas ellas son la Banda de Guadassuar, con la que sientoque siempre sucede la magia.

Gracias a todos. Sois de «escándalo».

Juan Carlos Civera

REVISTA DE LA

societat musical

14

SENSACIONS I IMPRESIONSQuè són les sensacions? Les sensacions són les

impressions que produeixen un fet i que es transmetenen sentiments. A tots ens va quedar una sensació un pocamarga després de sentir el veredicte del jurat, de fet,podríem arribar a dir que ens quedarem, en cert mode,impressionats.

Però teníem una sensació millor, la de saber que vamestar a l’altura de les circumstàncies i la de tenir moltsprimers premis, encara que eixos no tenen un xec (queés el que menys importa) ni van en cartró de 100 x 40amb el ribet de l’Ajuntament de València, ni estanemmarcats amb les fustes treballades en un taller demarqueteria, no, eixos no són els nostres primers premis.

Els nostres primers premis tenen calor personal,sentiments, però sobretot SENSACIONS IIMPRESSIONS. La sensació d’haver tocat tan bé comsabíem, la impressió de tocar a la sala gran del Palau deValència, la sensació que ens va recórrer a tots el cos enacabar el pasdoble, la impressió que ens causà a totsveure com Juan Carlos deia a l’última nota de la Dama«Desca-potable!», la sen-sació de creure que el podíem

fer descapotable, ja que tot era possible eixa nit, laimpressió que donava la campana «Sant Pere i Sant Pau»d’Alexander Nevsy… Sensacions i impressions que nose’ns van a oblidar.

Però també tenim Mencions d’Honor que donar. Comno, a Juan Carlos Civera, per il·lusionar-nos amb lasensació que dona compartir amb ell un sola hora demúsica. Per a tots els professors que s’han involucrat enel projecte com el que més (fent alguns assajos fins i totdiumenge de mati), al mestre Zacarés per fer eixa meravellade transcripció que ens va deixar impressionats, feta enno arriba a dos mesos; a la Junta Directiva per fer possibleels sopars i demés saraos organitzats, als veïns de laplaceta de les monges, per tindre la paciència quetingueren aguantant tantes nits d’assajos i a tots icadascun dels músics, ja siguen de Guadassuar o no,que han sigut partícips d’aquesta meravellosa sensacióque a molts ens ha deixat impressionats.

Gràcies a tots.FB

REVISTA DE LA societat musical

JURAT I PUNTUACIONS

Per a que cadascú puga traure les seues pròpies conclusions, a continuació apareixen detallades les puntuacions que cada membre del jurat ha concedit a cada Banda

Cada membre del jurat puntuava sis apartats, detallats al quadre de baix, amb un màxim en cada apartat de 10 punts. D’esta manera, cadascun podia atorgar una puntuació màxima de 40 punts a l’obra lliure i altres tants a cadascuna de les obres obligades, amb 80 punts cada membre del jurat i un total de 400 punts possibles per a cada banda. Recordem que Francisco Tamarit Fayos va substituir a última hora a Bernardo Adam Ferrero per enfermetat d’este últim.

TF: Francisco Tamarit Fayos CC: Jose Maria Cervera Collado

DS: Dario Sotelo FH: Felix Hauswirth ME: Martin Ellerby

AF: afinació SO: sonoritat

IN: interpretació TE: tècnica

TO: total

Asociación Músico Cultural La Lira de Pozuelo de Alarcón Director: Maximiliano Santos Ferrer

Obra lliure: Flor de Azahar, de Gregory Fritze

OBRA OBLIGADA OBRA LLIURE JURAT AF SO IN TE TO AF SO IN TE TO

TF 9 9,5 9,5 9,5 37,5 9 9,5 9,5 9 37 CC 9,5 9,5 9,5 9,5 38 9,5 9,5 10 10 39 DS 8 9 9,5 9,5 36 8 9,5 9,5 9 36 FH 9 9,5 10 9,5 38 8,5 9 9 9,5 36 ME 8,5 9 9,5 9 36 7,5 8 8 8 31,5

185,5 179,5 365

Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar

Director: Juan Carlos Civera Domínguez. Obra lliure: Alexander Nevsky, de Sergei Prokòfiev (transcripció: Francesc Zacarés)

OBRA OBLIGADA OBRA LLIURE

JURAT AF SO IN TE TO AF SO IN TE TO TF 9 9 8 8 34 9 9 8 9 35 CC 8,5 8.5 8 8,5 33,5 8,5 8,5 8 8 33 DS 8 8 7 8 31 8 8 7 7 30 FH 8,5 9 9 9 35,5 9 9 9 9,5 36,5 ME 8,5 8 9 8 33,5 9 9 9,5 9,5 37

167,5 171,5 339

Royal Symphonic Band Vooruit de Harelbeke

Director: Geert Verschaeve Obra lliure: Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber, de Paul Hindemith

OBRA OBLIGADA OBRA LLIURE

JURAT AF SO IN TE TO AF SO IN TE TO TF 9 9,5 9,5 9,5 37,5 9 9,5 9 9 36,5 CC 9 9 9 9,5 36,5 9 9 9 9 36 DS 7 7 7 7 28 8 7 7 8 30 FH 8 8 8 8 32 8 7,5 7,5 8,5 31,5 ME 8 8 8,5 7,5 32 7.5 8 8 8 31,5

166 165,5 331,5

15

REVISTA DE LA

societat musical

16

RELACIÓ DE PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DECivera Martínez, Juan Carlos (director)

Abad Costa, Óscar (violoncel)Alabau Garcés, Joaquín (saxo alt)Alapont Osca, Luis (fagot)Alonso Gimeno, Joaquín (trompeta)Alonso Sentamans, Pablo (clarinet baix)Alòs Ibiza, Ricardo (bombardí)Andreu Alapont, Salvador (trompeta).Anyó Mut, Joana (clarinet)Asensi Canet, Marta Clara (violoncel)Asensi Fuertes, Maria Delfina (trompa)Audí Gimeno, Inés (percussió)Barberà Cabrera, Ferran (clarinet)Barrios Ferragut, Manel (clarinet)Bay Royuela, Nicolás (flauta)Bekkouche Esteve, Gabriel (bombardí)Blanco Colomer, Natalia (trompa)Boïls Gimeno, Jose Enrique (trompa)Boïls Gimeno, Moisés (trompeta)Boïls Gimeno, Teresa (oboé)Boïls Ibiza, Javier (trompeta-fliscorn)Boïls Ibiza, Juan B. (flautí)Bou Ortega, Mario (clarinet)Bou Viel, Gisela (flauta)Calatayud Esteve, Jordán (saxo tenor)

Camarasa Cleries, Virgilio (requint)Canet Peirotén, Gustavo (violoncel)Canet Roig, Joaquín (fagot)Castell Sabater, Josep Lluís (trompeta)Chanzá Soria, José (trompa)Colomer Torres, Salvador (clarinet baix)Colomina Oliver, Encarna (oboé)Colomina Remigia, Tomás (clarinet)Cortina Barberà, Joaquín (tuba)Domingo Sanz, Luisa (arpa)Estarelles Camarasa, Víctor (clarinet)Esteve Moya, Antonio (tuba)Ferrer Roig, Joaquín (saxo alt)Ferrero Noguera, Zaida (violoncel)Ferrero Perales, Elena (trompeta)Finca Quirós, Sergio (tuba)Fuertes Gimeno, Vicent (contrabaix)Fuertes Montalvà, Maria José (clarinet)Fuertes Raga, Joaquín (trompa)Furió Tendero, Josep (percussió)García Añó, Daniel (saxo alt)García Asensi, Ana (violoncel)García Asensi, Vicente (tuba)García Polo, Andrés (flauta)García Ribes, Joan (trompa)Giménez Pons, Vicent (oboé-corn anglés)

REVISTA DE LA

societat musical

17

E VALÈNCIA 2010Gimeno Alabau, Guillem (percussió)Gimeno Añó, José (clarinet)Gimeno Añó, Reyes (clarinet)Gimeno Asensi, Francisco (tuba)Gimeno Ribes, David (trompa)Gimeno Ribes, José (trompeta)Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí)Gimeno Torres, Enrique (fagot- contrafagot)Gimeno Torres, Francisco (trombó)Ginestar Boïl, Zaida (clarinet)Gómez Navarro, Cornelio (clarinet)González Aliño, Vicente (tuba)Hernandis Boïl, José Víctor (trombó)Hervás Arnandis, Maria Asunción (clarinet)Iborra Álvarez, Sayd Carmel (percussió)Jiménez Peris, Beatriz (contrabaix)Jordà Sanchos, Carlos (trompeta)Jornet Alòs, Daniel (trompa)Lacal Gonzálvez, Antonio (clarinet)Llopis Gimeno, Vicent (trompa)Llorens Esteve, Maria José (flauta)Lorente Arlandis, Nacho (percussió)Marín Porcar, Dimas (trompeta)Marqués Colomer, Rubén (trompeta)Martín Esteve, Carlos (fagot)Martínez Navarro, Altea (flauta)

Martínez Navarro, Andreu (saxo alt)Molina González, Mar (violoncel)Molina Molina, Clara Isabel (violoncel)Montañana Mateu, Bernardino (clarinet)Núñez Pérez, Faustino (trombó)Octavio Diez, Álvaro (flauta)Oliver Domingo, Vicent (trompeta)Oliver Moreno, Paula (clarinet baix)Olmos Gimeno, Ana (clarinet)Oriola Font, Salvador (clarinet)Oriola Requena, Fernando (fagot)Oriola Requena, Salvador (clarinet)Osca Añó, Perfecto (contrabaix)Osca Añó, Vicente (trombó)Osca Gonzálvez, Luis (percussió)Osca Pons, Joaquín (fagot)Osca Ruiz, Jesús (trompa)Osca Ruiz, Mario (trompa)Pascual Peris-Dosaigües, Salvador (clarinet)Peirotén Monleón, Olga (piano)Pérez Ortega, Ángel (trompeta)Pérez Ortega, Manolo (trompa)Pérez Ortega, Samuel (clarinet)Picó Canut, Amalio (saxo alt)Polanco Olmos, Rafael (trombó)Popstoyanov, Todor Stefanov (trompa)Ribera Boïl, Teresa (oboé)Ribera Boïl, Vicent (trompeta)Ribes Mut, Salvador (percussió)Ribes Noguera, Josep (trombó)Ribes Rodríguez-Moldes, Josep (clarinet)Ribes Villalba, Josep (requinto)Roig Camarasa, Josepa (clarinet)Roig Vanaclocha, Enrique (fagot)Roig Vidal, Julio (aaxo alt-soprano)Roselló Cervera, Vicent Emili (fagot)Ruiz Pascual, Mario (trompeta)Sais Casasus, Joaquin (saxo baríton)Sais Casasus, Vicent (saxo baríton)Sais Ibiza, David (percussió)Sánchez Santos, Samuel (saxo tenor)Sánchez Torío, Raquel (clarinet)Sapiña García, Angel (trombó)Sapiña García, Enrique (clarinet)Seguí Aliño, Bernardo (trompeta)Seguí Vidal, Jaime (tuba)Sentamans Asensi, Bernat (percussió)Serrano Remigia, Adrián (clarinet)Signes Barberà, Ino (clarinet)Soler Lluch, Héctor (fagot)Tejero Morte, Ramiro (tuba)Vegara Bezanilla, Daniel (trompa)Ventura Rodríguez, Eduardo (clarinet)Vidal Bay, Maria José (oboé)Vidal García, Leopoldo (oboé)

Dolz Escribano, Ricardo (banderer)

Boïls Rodríguez, Fernando (arxiver)

REVISTA DE LA

societat musical

18

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaCERTAMEN INTERNACIONALDE BANDES «CIUTAT DEVALÈNCIA»Societat Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar

En este disc podem trobar les obres amb les que lanostra Banda de Música va obtindre el segon premi enla Secció d’Honor d’este certamen el passat 3 de juliol.Pròximament es distribuirà entre tots els músics queparticiparen en ell.Cal agrair a Fernando Romero (del programa Conciertode l’emissora de ràdio la 97.7) el treball d’edició del disci l’interés que mostra pel treball de les SocietatsMusicals i de la música de banda.

LA NOSTRA BANDA PARTICIPA A L’ENTRADA DEMOROS I CRISTIANS D’ALBAIDA

Amb motiu de la Capitaniadel Bàndol Cristià que enguanyexercia la Filà Cordovesesd’Albaida, la nostra Banda vaactuar a l’entrada de Moros iCristians que es va celebrar elpassat 9 d’octubre a ditalocalitat. La raó va ser qued’eixa Filà formen part les dosfilles de José Gimeno, quevolgueren ser acompanyadesper un grup de músics de lanostra Banda a la que sesenten tan vinculades.

Está Filà, de recent formaciói amb una composicióexclusivament femenina, era laprimera vegada que exercia laCapitania de les Festes.

A la foto, de Maria JosepGarcía, podem veure tant al’esquadra a la que acompanyàvem com als nostresmúsics en el moment de desfilar davant la tribunad’autoritats a la Plaça del Palau d’Albaida.

Foto Maria Josep García

REVISTA DE LA

societat musical

19

JUAN B. BOÏLS DOCTOR A LAUNIVERSITAT DE VALLADOLID

El passat 16 de setembre Juanba Boïls va llegir i defendrela seua tesi a la Universitat de Valladolid. Portava per títol La‘Historia de la música española’ de Mariano Soriano Fuertes(1817-1880). Edición crítica de una fuente esencial en lahistoriografía de la música española del siglo XIX.

El treball havia estat dirigit per José Ignacio Palacios,d’aquella Universitat. Sis anys d’intens treball plasmatsen una tesi van ser valorats pel tribunal format pelscatedràtics Román de la Calle, Adalberto MartínezSolaesa, Isidoro González Gallego i Álvaro Zaldívar Gracia,els quals elogiaren el treball tant pel contingut com pelmodel util itzat, qualificant-la de «inteligente»,«concienzuda», «valiosa», «arriesgada», «valiente» o«acto de justicia», vist que es tractava de defensar i canviarla concepció d’un llibre maltractat des de la seua mateixapublicació. Finalment se li va atorgar a la tesi la màximaqualificació «Sobresaliente cum laude».

Precisament este estiu hem pogut llegir un total de quatrearticles de Juanba apareguts per diverses circumstàncies,dos sobre el certamen que trobem a esta Revista i dos méssobre les Danses, Caixa, castanyoles i ritme en la dansàaparegut al BIM de juliol, i Les partitures de les Danses quepodeu trobar al programa de Festes d’Estiu.

VIII CURS DE MÚSICA ANTIGAUn any més, el Curs de Música Antiga ha atret alumnes

procedents de tota la geografia espanyola (Girona, Madrid,Astúries, Conca, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Mallorca,Terol, Ciudad Real, Múrcia), i uns pocs de l’estranger(Portugal, França i Japó). Han sigut prop de 120 distribuïtsen les 10 seccions de que ha constat. També,guadassuarencs i altres de pobles veïns han acudit alsdos concerts, dos audicions, tres conferències, l’exposiciód’arcs, i l’acte d’inauguració, mescla de poesia i música.

En definitiva, un dels cursos de referència en el terrenyde la música històrica al nostre poble. I gràcies alsesforços de la comissió organitzadora i al recolzamentde l’Ajuntament de Guadassuar, tant l’Alcaldia com laRegidoria de Cultura.

SANTA ANNA 2010Els passats 12, 13 i 14 de juliol i per segon any consecutiu

la nostra Societat Musical ha organitzat a l’Alberg de SantaAnna de la Llosa de Ranes una concentració dels músicsde la Banda Jove. En esta activitat, els nostres músicsgaudiren d’uns dies en els que els assajos i la diversió esbarrejaren a parts quasi iguals.

En un ambient dominat per la natura i la tranquil·litat,arribaren a tindre fins a sis hores diàries entre assajosparcials i generals. Per al bon desenvolupament d’estesactivitats, Juan Carlos Civera, el nostra director, va tindrela inestimable i desinteressada ajuda d’un bon grapat demúsics majors, professors de la nostra Escola de Músicaque dirigiren els nombrosos assajos parcials, alguns d’ellsquasi com a classes particulars.

També tingueren la visita d’un grup de pares i de partdels components de la Banda Simfònica que participarena un assaig general junt als músics joves allí concentrats.

CIVERA A LA BANDA D’UTIELDes del passat estiu la Unión Musical Utielana i la

nostra Banda compartixen director. Juan Carlos Civera,donant una vegada més mostra de la seua capacitat detreball simultanieja la direcció de les dos bandes.

La Banda d’Utiel és una de les bandes de música mésantigues de la Comunitat Valenciana. En 1886 ja vaparticipar en el primer Certamen de Bandes de Música deValència, amb un segon premi. En els últims anys haobtingut diversos premis als certàmens de València,Cullera, Campo de Criptana, Altea i Leganés entre altres.

NOTÍCIES

REVISTA DE LA

societat musical

20

La plantilla actual de la Banda Simfònica és de centquaranta músics, amb una plantilla molt jove. També tenenuna Banda Juvenil, amb huitanta components. Comptaamb més de mil socis. La seua seu està ubicada a unmodern edifici construït en 1.993 que alberga, a més deles dependències de la Societat, el ConservatoriProfessional de Música «Plana de Utiel», amb 300alumnes de grau elemental i mitjà.

LA LIRA DE CORBERA GUANYA ELCERTAMEN VILLA DE DOSBARRIOS

El passat 17 de juliol, la Banda de l’Ateneu Musical LaLira de Corbera, dirigida pel nostre company Samuel PérezOrtega, va aconseguir el primer premi del III Certamen deBandes de Música «Villa de Dosbarrios», que es vacelebrar a esta localitat toledana. El premi li ha arribatquan Samuel encara no porta ni un any al front d’estaBanda, el que dona idea de l’excel·lent treball realitzatpel nostre company. Recordem que amb l’anterior director,esta agrupació musical va competir amb la nostra fa dosestius al Certamen d’Alginet. Quedaren per davant de lesBandes de Sant Miguel de Salinas (Alacant) i de lesd’Alcázar de San Juan i Almagro, les dos de Ciudad Real.Segons les nostres notícies, és el primer certamen guanyatper un director nascut al nostre poble.

OPOSICIONS I GRADUACIONSEl nostre company Vicent Osca ha aprovat este estiu

a Andalusia les oposicions per a Conservatori enl’especialitat de Trombó. Este curs es troba treballant alConservatori d’Almeria junta a Paco Gimeno. Des de lespàgines de la nostra Revista volem donar-li la enhorabona.

El passar 19 de juny es va celebrar l’acte de graduació delsalumnes que han finalitzat el curs 2009-2010 els seus estudisde Grau Mitjà al Conservatori de Carcaixent. A la foto podemveure a Ferran Barberà i Paula Oliver(clarinet), acompanyats deMarta Roig i Zaida Ferrero (violoncels) i Alba Sarabia (Piano).També va obtindre el seu títol Jaume Pérez (saxo).

BART PICQUEURAl concert de Sant Roc tinguérem la visita de Bart

Picqueur, director, compositor i clarinetista belga. Algunsel recordareu per que va ser el presentador en l’actuacióde la Koninklijke Harmonie Sinte Cecilia de Zele (Bélgica)l’estiu de 2009 a la Plaça Major del nostre poble. Tambéés l’autor de la Simfonia número 0 que la Banda de laUnión Musical de Meaño va interpretar al Certamen deValència de l’any 2008. Esta mateixa obra és la que laBanda d’Alzira porta com a obra de lliure elecció alCertamen d’Altea que es celebra a finals de novembre.En dos dies va poder gaudir d’una doble marató musical:el dia 15 d’agost va assistir com a invitat al «mano a mano»de Buñol i al dia següent al nostre concert.

ALTRES CERTAMENSLa banda que va competir amb nosaltres en el Certamen

de València de 2008 va guanyar el passat dia 17 de juliolal Certamen d’Alginet. Va interpretar com a obra lliure

Los caprichos de Goya de Martínez Gallego i com a obresobligades el pasdoble Alginet d’Hermelando Soldado il’obra Danzón n. 2 d’Arturo Márquez. Les altres bandesparticipants foren l’Agrupació Filharmònica Borrianenca il’Agrupació Artística Musical de Dénia.

El dissabte 24 de juliol se celebrà a Cullera el ICertamen Nacional de Bandes de Música de Cine «Ciutatde Cullera». En este certamen les bandes participantshavien d’interpretar dos padobles i un fragment de la bandasonora d’una pel·lícula, sincronitzada amb la projecciód’imatges de la mateixa. En este certamen participava laBanda de Riola de la que forma part el nostre companyAntoni Esteve (tuba) que no va aconseguir cap premi.

SENTIR-AULA SUZUKI A LONDRESUns trenta-cinc membres (entre alumnes, pares i

professors) de SENTIR-Aula Suzuki han sigut els qui hanparticipat a aquest curs de música que tots els estiusorganitza el London Suzuki Group. Els participants hangaudit de classes de violí amb alguns dels professors deviolí més prestigiosos del món. Amb tot això, a més deles classes de violí, alumnes i pares pogueren gaudir declasses d’orquestra entre altres activitats.

REVISTA DE LA

societat musical

21

ESTIU MUSICO FESTIU 2010ESMORZAR DEL DIA DEL CRIST

Diversos són els saraos i festes que han organitzatels nostres músics l’últim estiu. El primer d’ells dels queanem a donar compte és el tradicional esmorzar del diadel Cristo. En ell, el Fondo Fairy ha pres la iniciativad’organitzar els seus premis. Ahí va la llista acompanyadade la foto del moment del lliurament d’un d’ells.

Premis Fondo Fairy 2010Premi «A la poma més madura», a Pepelu, per dir

aquesta frase quan es va caure el fill de Colo de dalt del’arbre de l’alberg de Santa Anna.

Premi «Als patos de la Banda», a Civera, Víctor iPepelu, per fer cuac cuac despres d’alguns cubates.

Premi «Com una bona siesta no hi ha res», alFondo Petardo per fer una batucada quan tots volíemdormir.

Premi «To bare of good», a Víctor, per les seuestraduccions de l’anglés («a bare de be»).

Premi, «Enguany que t’has rapat?», per a Civera,per tindre la incògnita de no saber que s’ha rapat desprésd’anar al Certamen de la Secció d’Honor.

Premi «Al més tacanyo de la Banda», a Colo, perno canviar la baieta del clarinet baix en molts anys.

Premi «On t’has deixat a la cubana», a Xaua, entribut del seu viatge a Cuba

Premi «al tio Cerveró, una barra de corte jaja», aQuique, per la seua gran imitació de la tia Cerverona.

PAELLES DE CLARINETSL’Associació de Clarinets està que no para. En juliol,

ja en la nova seu, organitzaren la paella d’estiu, tal commarquen els seus estatuts. A la foto podem veure com deconcorreguda va estar la festa. En novembre n’hanorganitzat una altra (no ens cap la foto) que ha tingut tantd’èxit que ja s’estan plantejant incloure-la en el seucalendari festiu com «la paella de tardor».

PAELLA DELS JUNIORSUna nova agrupació festera ha sorgit a la nostra Banda.

Es tracta dels JUNIORS, formada de moment per ZaidaGinestar, Quique Roig, Elena Ferrero, Ferran Barberà,Paula Oliver i Joan García. Un dia d’agost decidiren feruna paelleta i eixe mateix dia decidirem crear una novaassociació. Ja tenen en projecte moltes activitats. Hanenviat una foto i tot, però no ens cabia a la Revista. A lapropera que ens envien els prometem que la publicarem.

DIVENDRES DE DANSESCom ja va sent tradició, el divendres de Danses els

músics es van disfressar per animar la dansà. En aquestaocasió es van vestir a l’estil eivissenc. A la foto, una imatged’alguns de les músics més joves acompanyades deReyes Gimeno.

REVISTA DE LA

societat musical

23

La història d’un home (gran)que va arribar a la Banda de Guadassuar

Esta història que aneu a llegir,la conta qui l’ha viscuda. Un xicd’Algemesí, d’un poblet que hi haal costat de Guadassuar (i dicpoblet per qüestions que desprèsveureu, jejeje). La meua arribadaací fou d’una manera un pocestranya, i m’apeteix moltcompartir-la amb vosaltres.

Em diuen José Luis (tambéPepelu i Homegran). Abansd’arribar a Guadassuar jo era untrompetista, o més bé, unapersona que intentava tocar latrompeta. Corria l’any 199-uffff, ijo creia que la trompeta i la músicas’acabaven als tarongers delsafores d’Algemesí. Pobret de mi!.En eixe pensar, mon pare, (al queaprofite per agrair-li la quantitat devoltes que m’ha dut a la fi delmón), em portà a fer unes provesa l’Orquestra del Vallés.

A eixes proves és clar que vaig obtindre un resultatespantós, digne de la manera de pensar d’aquell aspiranta trompetista, però casualitats de la vida, vaig guanyaruna altra cosa. Se’m va acostar una persona, un xic quetambé anava a fer les proves, i em va dir «Eh, eresd’Algemesí?, a mi em diuen Moisés, que tal?». Enssaludàrem i després de fer uns comentaris em preguntàsi havia vingut en cotxe i si podia tornar-se’n amb mi. Jo livaig dir que sí i tornarem junts cap a la Ribera. A aquellxaval li deien Moisés i solament vaig poder xarrar amb elluns deu minuts. De seguida, passà allò que tots esteupensant d’ell: va dormir tot el viatge des de Barcelona finsa l’estació d’Algemesí!! A pesar d’esta experiència, desd’eixe moment vaig fer amb ell una gran amistat.

Al poc de temps em convidà a tocar a un concert ambla Banda del seu poble. Altra volta les idees d’aquelltrompetista que em pensava que era em vingueren al cap:«uff ara vorem esta Banda, pobret de mi!!!»

Al primer assaig vaig vore cares conegudes que emferen plantar les orelles, gent que sabia que «tocava». Alvore’ls vaig començar a baixar a terra. Una de les lliçonsque et marquen per a tota la vida. En vore el panorama,vaig aplicar-me allò de «ver, oir y callar» i poc a poc emvaig adonar que allí passava alguna cosa més que música.

Altra sorpresa me la vaig emportar al saber el nom delmestre. Acabava d’arribar a provar com a director JuanCarlos Civera. Un xic molt «salat» que donava classe alConservatori on vaig estudiar el Grau Mitjà. Jo sabia queera una persona que aconseguia, junt a la gent que li feia

costat, que tot tinguera raó de ser.I entre els assajos i el concert, allòem va agradar.

El primer dia que vaig arribar al’assaig, vaig conèixer a una detantes persones entranyables quehi ha a esta Banda. El meu amicem va dir: «ves al Tio Fernando idis-li que et done el paper detrompeta segona». Vaig anar a dir-li-ho i de seguida vaig vore l’home,que és, simplement, el TioFernando. Tots sabem per qué.

El dia del concert, vaigconéixer altra persona que donacolor a la Banda, Paco elpresident, que té de tot menys depresident (així ho veig jo). M’ho vaigpassar d’escàndol i damuntencara em pagà. Això jo no sabiani per on agafar-ho. Ara ho pensei encara se’m dibuixa un somriurea la cara, barreja d’orgull i alegria.

I com estes quatre persones que us he esmentat,podria nomenar-ne fins desfer els meus dits escrivint. Millorho deixe, perque es probable que me’n deixe alguna.

D’assaig en assaig, de concert en concert, em vaigadonar que cobrar per anar a tocar allí, era una pocavergonya per la meua part. Tindre al meu costat estosmúsics i per damunt de tot, a estes persones, ufff, no espot cobrar per això, es deu de pagar!!

Així que vaig decidir que la millor forma de pagar elque m’estaven donant, era, donar-ho tot, com sempre hefet i faré. És la meua forma de ser, i per la que Guadassuarm’ha fet créixer com a músic i com a persona.

I encara que no ho semble, la Banda de Guadassuarha continuat pagant-me, encara que no amb diners. Ho faamb respecte, amb afecte, amb fortíssimes amistats, ambsensacions inoblidables, i amb un calor humà irrepetibleque no he trobat en cap altre dels lloc on he estat.

Certàmens guanyats, a València i Alginet,impressionants concerts de Sant Roc, xarradesinterminables en l’MV, dinars, sopars i esmorzars en ellocal del presi... Tantes coses que no podré oblidar...

Per tot això i més, gràcies. Continuaré fent el«Caminito» des de Algemesí fins a Guadassuar, el meusegon poble; per a tocar en ja és la meua Banda.

I al principi deia jo, «pobret de mi!!» Ara pense: «pobretsde vosaltres, que jo ja no me’n vaig d’ací!!!»

José Luís Castell Sabatermúsic de la Banda de Guadassuar

REVISTA DE LA

societat musical

23

1985-1990-200-20101985: 25é aniversari

Si no ens fallen les fonts d’informació, en 1985entraren a formar part de la Banda les següentspersones: Joaquín Alabau Garcés i Joaquín SaisCasasús (saxos), Merxe Alabau Asensi (flauta),Victoria Beltrán Navarro i Juan Carlos CamarasaCasasús (clarinets) i José Serrano Moreno (trompa).No tenim cap foto d’eixe any, motiu pel qual ha sigutla promoció més difícil per a localitzar tots els noms.

Els dos primers, Joaquín Alabau i Joaquín Saiss’han reincorporat de nou a la Banda des de fa unsanys. Les circumstàncies personals de cadascund’ells els fer-se deixar la música de banda però ambla seua presència estan donant exemple de quesempre s’està a temps de tornar. En la foto de baixapareix Joaquín Sais el passat dia 6 d’agost celebrantels seus 25 anys de músic.

També tenim notícia de que Joaquín Castells Canet(trompa) es va incorporar a la nostra Banda este any.Fins a eixe moment, encara que nascut i formatmusicalment a Guadassuar, formava part de la Bandad’Alginet. Després de ser músic militar durant moltsanys, en l’actualitat és professor de Conservatori.

1990: 20é aniversariFa ja vint anys, entraren a la Banda José Miguel

Bay Royuela i José Javier Jornet Añó (trompetes),Gustavo Canet Peirotén (violoncel), Enrique CleriesBarberá (trompa) i Tomás Colomina Remigia i AnaOliver Meseguer (clarinets). El podem veure a la fotoque es feren el dia 6 d’agost d’aquell any junt a JoaquínVidal, aleshores director de la banda Simfònica.

2000: 10é aniversariFa 10 anys, Maria Bergaz Conesa, Esther

Gonzálvez Beltrán i Javier Bigorra López (violins), AnnaBonet Ribes i Zaida Ginestar Boïl (clarinets), NatàliaBlanco Colomer (trompa), Inma Cortés Colomina i AnaGarrigues Medes (oboés), Juan Manuel LópezGonzález (saxo), Arantxa Marqués Encinas (piano),Victoria Oliver Aguilar (flauta) i Juan Enrique VallésPastor (trompeta) també entraren a la Banda il’Orquestra.

D’ells solament Zaida Ginestar Boïl (clarinet) iNatàlia Blanco Colomer (trompa) han pogut celebrareste estiu el seu desé aniversari com a músics. Lafoto que es feren el passat 6 d’agost junt a Juan CarlosCivera i Paco Gimeno dona testimoni.

REVISTA DE LA societat musical

ESCOLA DE MÚSICA CURS 2010-2011

Per tercer any consecutiu el número de matrícules ha sobrepassat les 240, fet molt significatiu donat que fins el curs 2007-2008 no es superaven els 180 alumnes. Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.

CALENDARI ESCOLAR Període lectiu: del 20 de setembre al 17 de juny No hi haurà classe: 9 i 12 d’octubre, 1 de novembre, 22 de novembre, 6 i 8 de desembre, del 24 de

desembre al 6 de gener, 21 i 22 de gener, 19 de març, del 21 d’abril al 2 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.

AVALUACIONS

EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS 1r TRIMESTRE del 6 a l’11 de desembre del 13 al 18 de desembre 2n TRIMESTRE del 12 al 18 de març del 21 al 26 de març 3r TRIMESTRE de l’1 al 7 de juny del 13 al 17 de juny

Les audicions de final de curs seran del 13 al 17 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre.

Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola.

Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes).

Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.

Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a finals novembre de 2010. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.

24

LLENGUATGE MUSICAL

CURS 2010-2011

ASSIGNATURA CURS DIES HORARI AULA PROF Bach DILLUNS i

DIMECRES de 17.30 a 18.30

Mozart DIMARTS DIJOUS

de 17.30 a 18.30

Beethoven A DIMARTS i DIJOUS

de 18.30 a 19.30

INICIACIÓ MUSICAL

Beethoven B DILLUNS i DIMECRES

de 18.30 a 19.30

Sala

de

Juntes

MARIA JOSÉ VIDAL

1r A

de 17.30 a 18.30

1r B

de 18.30 a 19.30

1r C

DIMARTS i DIJOUS

de 19.30 a 20.30

2

FERRAN BARBERÀ

2n A

de 18.30 a 19.30

1

LÍDIA CUCARELLA

2n B

DILLUNS i

DIMECRES de 18.30 a 19.30

7

TERE RIBERA

3r A

de 17.30 a 18.30

3r B

DIMARTS i

DIJOUS de 18.30 a 19.30

4t A

de 19.30 a 20.30

4t B

DIMARTS i

DIJOUS de 20.30 a 21.30

1

JOSEP RIBES

5é

DILLUNS

de 18 a 20

2

1r Grau Mitjà

DILLUNS

de 19 a 21

2

PACO

ZACARÉS

LLENGUATGE

MUSICAL

Adults

DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES

de 20.15 a 21.15

7

TERE RIBERA

ANÀLISI I HARMONIA

- DILLUNS

de 17 a 18 i a partir de les 21

2

PACO ZACARES

1r i 2n

de 19.30 a

20.30

CONJUNT

CORAL

COR INFANTIL

3r i 4t

DIMECRES de 18.30 a

19.30

Sala d’assaig

LOURDES CASTELLS /

JUAN CARLOS CIVERA /

JOSÉ LUIS CASTELLS

BANDA JOVE

tots DISSABTE de 12 a 14

Sala d’assaig

PACO GIMENO J C CIVERA

ORQUESTRA JOVE

tots DISSABTE 12.30 Sala d’assaig

JOSEP RIBES

ESPECIALITATS INSTRUMENTALS

CURS 2009-2010

ASSIGNATURA CURS DIES HORARI AULA PROFESSOR/A

VIOLÍ

tots

DISSABTE

de 9.30 a 12.30

1

JOSEP RIBES

VIOLA

tots

DISSABTE

de 10 a 12.30

2

GUILLEM SELFA

VIOLONCEL

tots

DISSABTE

de 10 a 14

3

CARINA ASENSI

CONTRABAIX

tots

DILLUNS

de 17 a 20

3

PERFECTO OSCA

DIJOUS

de 17.30 a 21.30

3

FLAUTA

tots

DIVENDRES

de 15.30 a 21.30

7

ALTEA

MARTÍNEZ

OBOÈ

tots

DILLUNS DIMARTS

DIMECRES

de 17.15 a 20

7

TERE RIBERA

DIVENDRES

de 17 a 21

8

VÍCTOR ESTARELLES

DIVENDRES

de 17.30 a 21

3

INNO SIGNES

DILLUNS de 17.30 a 20.15 DIMECRES de 17.30 a 19

CLARINET

tots

DIVENDRES de 17.30 a 21

4

PABLO ALONSO

FAGOT

tots

DIMARTS i DIJOUS

de 17.30 a 20.30

3

JUANJO CHORNET

DIMARTS de 17.30 a 20.30 DISSABTE de 10 a 12

6

JULIO ROIG

SAXÒFON

tots DIJOUS

de 17.20 a 22.10

4

SAMUEL SÁNCHEZ

TROMPA

tots

DILLUNS i DIJOUS

de 17’30 a 20

8 4

JOSÉ ENRIQUE BOÏLS

de 16 a 21 2 PACO GIMENO TROMBÓ I BOMBARDÍ

tots

DIVENDRES de 16 a 20 1 VICENT OSCA

TUBA

tots

DIVENDRES

de 17.30 a 20 Aula

assaig JOAQUÍN CORTINA

DILLUNS i DIMECRES

de 16.30 a 21

8

MOISÉS BOÏLS

TROMPETA

tots DIJOUS i DIVENDRES

de 16.30 a 21’30 de 15 a 17

8

JAVI BOÏLS

PERCUSSIÓ

tots

DILLUNS

de 16 a 21.30

Aula assaig

LUIS OSCA

GUITARRA

tots

DIMARTS

de 15.10 a 21.50

8

ASUN BARRIOS

PIANO

tots

DIMARTS DIVENDRES

de 15 a 21 de 15 a 17

7

OLGA PEIROTÉN

REVISTA DE LA

societat musical

26

FaristolJosé Serrano

Josep Serrano (Sueca,1873 - Madrid, 1941) va gaudird’una gran popularitat aprincipi del segle XX per lesseues sarsueles, de les queva deixar més de cinquantatítols, alguns dels qualsformen encara part delrepertori habitual del gènere.Va compondre també l’Himnede l’Exposició, actualmenthimne oficial de la ComunitatValenciana, així com elpasdoble El Fallero, himne deles Falles.

Entre els seus èxits calesmentar Moros y Cristianos(1905), sarsuela de costumsvalencians amb un final tràgic,poc comú en la sarsuela;Alma de Dios (1907); Laalegria del batallón (1909); Elcarro del sol (1911) l’acció dela qual se situa en El Perelló,on Serrano posseïa una vil·la per a passar-hi l’estiu; Lacanción del olvido (1916), Los de Aragón (1927); Losclaveles (1929). La Dolorosa és la darrera obra que vaestrenar en vida, apartant-se de la creació l’any 1930 finsa la seua mort l’any 1941. El 1943 es va estrenar a Valènciala seua única òpera, La Venta de los Gatos.

La dolorosaSarsuela en dos actes, amb música de José Serrano i

llibret de Juan José Lorente. Fou estrenada en Valènciaen 1930. Esta obra està ambientada en quadres típics icostums aragoneses. Són diversos els detalls curiososrelacionats amb esta sarsuela: és l’única de Serranoescrita en dos actes; l’última que va poder escoltar en

vida i la una de les primeresen ser portada al cine en1934. Alguns biógrafs delmestre Serrano atribueixenl’emoció i intensitat musicalde La Dolorosa al fet deque mentre l’escrivia, vamorir el seu fill Lohengrin.

FedericoChueca(1846 - 1908)

És un dels màximsrepresentants del «génerochico», subgènere de lasarsuela. Consideratpopularment com aautodidacte, la seuaintuïció i gràcia per a lamelodia i el ritmecompensen les seuesimperfeccions tècniques.

Abandonà els estudis deMedicina als 22 anys i es va matricular en el Conservatori,encara que refractari a les ensenyances reglades, a penesva passar dels rudiments teòrics, encara que va adquirircerta preparació en solfeig i escriptura i tècnica en el piano.

Va treballar com a pianista en cafés de Madrid i com adirector d’orquestra en teatres de varietats. En estos anysva encetar la seua tasca de col·laboració amb JoaquínValverde amb el que va escriure de música de diversossainets lírics d’èxit. Encara que predominaven els detemàtica taurina, altres centraven la seua trama en elsusos, els costums i l’actualitat quotidiana.

Entre les seues obres més famoses podem comptaramb Agua, azucarillos y aguardiente, La alegría de lahuerta, El bateo i La Gran Via.

REVISTA DE LA

societat musical

27

La Gran VíaRevista cómico-lírica-fantástica-callejera en un acte i

cinc quadres amb música de Federico Chueca i JoaquínValverde i llibret de Felipe Pérez y González, estrenada aMadrid en 1886. Va tindre tant d’èxit i perdurà tant detemps en cartell, que hagueren de canviar-se algunsquadres per a adaptar-los a l’actualitat del moment. Enella es mostraven amb humor i sentit satíric, lespreocupacions socials i polítiques del moment. L’èxit del’obra va ser rotund i va arribar a aconseguir a Madrid mésde 400 representacions consecutives. Va ser estrenada aParís, Milà, Gènova i altres ciutats italianes.

El llibret retrata les notícies del moment, mostrant enescena un gran nombre de típus i situacions còmiques.Però en contrapartida, alguns dels números hagueren deser suprimits durant la dictadura, degut a que la censuraels veia com una burla directa als cossos de seguretat.

Gustav Mahler (1860 - 1911)Compositor precoç, el poc èxit que va obtindre amb

les seus primeres obres el va persuadir de dedicar-se a ladirecció d’orquestra, ocupant càrrecs a teatres d’òperacada vegada més importants, arribant a dirigir l’Òpera deViena. Les seves cada vegada més intenses obligacionscom director el portaren a arraconar la seva vocació decompositor, activitat que va haver de reservar a l’estiu o ales pauses ocasionals que li permetia el treball. Algunesde les seues obres no van ser mai executades en públicen vida del compositor. Diuen que la darrera paraula queva pronunciar al llit de mort, amb un dit alçat en gest dedirigir una orquestra invisible, va ser: «Mozart!».

Les seues obres constitueixen una demostraciód’orquestració magistral, aspecte que fins i tot elsdetractors de la seua música, a l’època, van estar obligatsa reconèixer. Com a director d’orquestra, la seua tècnicai els seus mètodes han sobreviscut fins a l’actualitat.

Simfonia núm. 1 - TitàComposta en 1888, el nom de Tità prové d’una novel·la

de Jean Paul Richter encara que no està basada en ella.Al moment de l’estrena va ser acusada de desafiar totesles lleis de la música, essent qualificada de vulgar i sensesentit. Hui en dia és una de les més apreciades de Mahler,per la seua gran riquesa melòdica.

Consta de quatre moviments, encara que la nostraBanda interpreta solament el quart, anomenat Stürmischbewegt (moviment tempestuós). En ell Mahler preténpassar de l’infern al paradís, simbolitzant el trànsit de lestenebres a la llum. Està elaborat en forma sonata icomença amb un esclat que ve a ser l’infern, un tematempestuós i de gran longitud, al que seguix un segontema líric. Dues vegades aquest tema serà derrocat peròa la tercera, la victòria sobre les tenebres és duta a termeamb una explosió. El final és un relaxament total de totala tensió acumulada, amb el triomf definitiu de l’optimisme.

REVISTA DE LA

societat musical

28

FITXER 1983-2009Al servei de documentació de la Revista se li han acabat els fitxers sencers que es vénen publicant des del número

13 (en 25 revistes) on apareixien tots els concerts que havia realitzat la Banda en cada un d’eixos 27 anys des de 1982.Per tal de manejar millor la informació apareguda per si a algú l’interessa consultar algun any en concret, teniu a

continuació l’índex dels fitxers ordenats per anys i per número de Revista.D’ara endavant traurem, lògicament, i a la primera de les tres revistes anuals, el fitxer de l’any anterior. Als altres

dos números anirem publicant programes d’anys no apareguts però de manera parcial, fragmentada. Si algú ens potaportar programes o documentació l’anirem incorporant també.

ÍNDEX PER NÚMERO DE REVISTARevista 13: 1990Revista 14: 2000Revista 16: 1991Revista 18: 2001Revista 19: 1992Revista 22: 2002Revista 23: 1983Revista 24: 1993

Revista 26: 2003 i 1994

Revista 27: 1984Revista 28: 2004Revista 29: 1985Revista 30: 1995Revista 31: 2005Revista 32: 1996Revista 33: 1986Revista 34: 2006Revista 35: 1997

Revista 36: 1987Revista 37: 2007

Revista 39: 1988 i 1998Revista 40: 2008Revista 41: 1999Revista 42: 1989Revista 43: 2009

ÍNDEX PER ANYSFitxer 1983: RSMG 23Fitxer 1984: RSMG 27Fitxer 1985: RSMG 29Fitxer 1986: RSMG 33Fitxer 1987: RSMG 36Fitxer 1988: RSMG 39Fitxer 1989: RSMG 42Fitxer 1990: RSMG 13Fitxer 1991: RSMG 16

Fitxer 1992: RSMG 19Fitxer 1993: RSMG 24Fitxer 1994: RSMG 26Fitxer 1995: RSMG 30Fitxer 1996: RSMG 32Fitxer 1997: RSMG 35Fitxer 1998: RSMG 39Fitxer 1999: RSMG 41Fitxer 2000: RSMG 14

Fitxer 2001: RSMG 18Fitxer 2002: RSMG 22Fitxer 2003: RSMG 26Fitxer 2004: RSMG 28Fitxer 2005: RSMG 31Fitxer 2006: RSMG 34Fitxer 2007: RSMG 37Fitxer 2008: RSMG 40Fitxer 2009: RSMG 43

3 de juliol de 2010.Palau de la Música deValència.Certamen Internacional deBandes de Música

REVISTA DE LA

societat musical

29

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE1510

Títol original: 1510Director: Vicent AlmarAny: 2010Intérprets: Miquel Mars, Pompeo Devicenti, BatisteGarcia, Joan Costa...Música: Vicent AlmarDuració aproximada: 25 min.

En realitat és un migmetratge. En la partposterior d’un retrat a l’oli descobert a unsoterrani del convent de Sta. Clara de Gandia,apareixen uns fulls manuscrits que resultenser el diari de Bernat Pons, escrivent deFrancesc de Borja, el qual conta les estranyesvisions que l’envaeixen.La pel·lícula mescla imatges i personatgesreals amb recreacions en 3D de la Gandia de1510. A més del retrat de l’època cal destacarel missatge que queda en acabar de vore-la.Vicent Almar, artista audiovisual, i músic, deGandia, ha estat matriculat dos anys al Cursde Música Antiga de Guadassuar enl’especialitat de Luthieria. L’arpa que sona al’inici és un dels instruments que ha construïtal nostre poble.La música de la pel·lícula, escrita per ellmateix, va ser gravada a l’Auditori deGuadassuar per diversos músics de corda dela nostra Societat Musical. Concretament elsviolins Luis Osca, Josep Ribes, MarcosPedrón, Manel Barrios, Emilio Ribes, lavioloncel·lista Anna Garcia, i Perfecto Oscaal contrabaix, dirigits per Juanba Boïls. Perals que volgueren acudir, 1510 fou projectada al CentreCultural de Guadassuar el passat 21 d’octubre i es vacomptar amb la presència del director Vicent Almar.

VISIÓN. LA HISTORIA DE HILDEGARD VONBINGEN

Títol original: Vision. Aus dem Leben der Hildegardvon BingenDirector: Margarethe von TrottaAny: 2009Nacionalitat: Alemanya-França

Intérprets: BarbaraSukowa, HeinoFerch, HannahHerzsprug...Música: ChrisHeyneGènere: DramaDuracióaproximada: 110min.

S’heu preguntatalguna vegada si lesdones «han formatpart» de la historia dela música? Si hanexistit donescompositores juntels homes que s’ensp r e s e n t e nhabitualment?Esta pel·lícula,estrenada encastellà el passatmes d’agost, escentra precisamenten la vida de la

compositora més important de l’Edat Mitjana, Hildegardvon Bingen (i que segurament a pocs sonarà). Compositora

i saviesa en altres disciplines, commedicina o filosofia.Encara que a la pel·lícula l’accióressalta més que res els aspectesfeministes i el seu caràcter personalsobre els aspectes religiosos omusicals, és molt interessantl’ambientació aconseguida, tanthistòrica com artística, de la vidaconventual al segle XII.

REVISTA DE LA

societat musical

30

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

Ací us presentem a Elena Llopis Oliver, filla de VicentLlopis (trompa) i Inés Oliver (clarinet en excedència). Vanàixer el passat 17 de maig. Les seues germanes majorsNúria, que ja toca el violoncel a la Banda Jove, i Raquelesperen que prompte entre a formar part també de la famíliamusical. A la foto la veiem alimentant-se per a agafar forcesi matricular-se prompte a la nostra Escola de Música.

Tornarem!No sabemquan, peròtornarem!

Clarinetista anònim (o anònima) en els assajos delconcert de Sant Roc: «L’Ave Maria que toquem al concertés la de David Bibal?»Grup de clarinetistes s’oferix a dir el nom de la personaprotagonista de l’anècdota anterior a canvi d’un sopar.Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat.Es busca guia turístic per a possibles visites guiadesper Albaida. Garantitzades pujades i baixades als carrersmés empinats de la ciutat. Interessats contactar ambReyes Gimeno.Madre mía: text escrit a un paper de clarinet tercer del’obra obligada junt a un passatge difícil.Madre mía: expressió de gran part del públic al Palau dela Música en sentir la decisió del jurat del Certamen.Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat.Va ser una premonició del que anava a passar alCertamen, de la profunditat a que cauria la Banda, el granclot que hi havia en el mateix lloc on solíem assajar l enestiu, al pati de les escoles velles?Va ser una premonició del que anava a passar alCertamen la caiguda del nostre director dins un forat d’unalbelló del carrer Major inundat per les pluges uns diesabans del Certamen, el dia 15 de juny?O serien els dos casos avisos del pozuelo al que estàvempredestinats?

Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat.Una rifa és la solució escollida pels diversos fondos dela Banda per tal de regalar amb el que es guanye, unaimpressora al Fondo Fairy per a que els diplomes queentreguen a l’esmorzar del Crist resulten una mica mésdecents.La «botiga del músic», especialitzada en roba per adisfresses que regalen voluntàriament alguns músics,disposa des del mes d’octubre de faixes i sombreros decordovès per a afegir a les gel·labes, bufandes i gorros deles que ja disposava.És la campana que utilitzarem per al Certamen la del’ermita, la que hi havia a les monges, o l’han regalat pera fer el toc del retorn?Endevilalla: qui va proposar, en sentir el resultat del juratdel Certament, pujar a recollir el diploma i esgarrar-lo allímateix dalt l’escenari? (J.V.)Endevinalla: qui va apurar com ningú la caducitat del DNI,el qual li caducava el mateix dia del Certamen, i si haguéremtocat com sempre, de nit a la plaça de bous, ja no seria vàlidi hauríem tocat amb un requint menys? (J.R. «X»)Clarinet Baix agraeix al Fondo Fairy la cessió de labaieta que li regalaren el passat dia del Crist. Ara, la vellano la pot tirar fins que no guanyem el Certamen a Valènciaa la Secció d’Honor. És una promesa a Sant AlexanderNevsky.

REVISTA DE LA

societat musical

31

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10

LA BOTIGA DEL CERTAMENEls productes més comprats este estiu

CIVERADES CERTAMENERES (i 2)- No peguéis un golpe de chiruca.

- Tirad negras lanzadas.

- Entre la primera nota y la segunda, leed un libro.

- Sacádmela por arriba.

- Tocad mal, todo lo mal que podáis.

- Cuanto más mal toquéis, mejor me lo voy a pasar.

- Montadme una fiestecilla.

- ¿Dónde os atrevéis a poner la lengua? Estoy hablandode música.

- Sem-pres-tàs-i-gual.-Ti-ra-pa-ca-llà.

- Meted un dedo ahí abajo. Esto me lo sacan luego enla Revista.

- Llenadme el compás de porquerías.

- Aprovechad para hacer marranás. Eso me lo dice mimujer.

àlbu

màlbu

màlbu

màlbu

màlbu

m3 de juliol de 2010Certamen Internacional de Bandes de MúsicaCiutat de València2n premi, Secció d’HonorBanda Simfònica de la SocietatUnió Musical Santa Cecília de Guadassuar