Revista Claver 61

Ber

ta N

aval

ón. P

5 C

- P

edra

forc

a

Que el misteri del Nadal ens obri el cor a l’esperança.Joan Carreras i Pera

ClaverRevista Jesuïtes El Clot - Escola del Clot

6112/12

2

3 4 6 7 9

11 12 14 16

17 18 20 22

Editorial

BatxilleratExperiències enriquidores: Conferències del Sr. Pallarés

Conversa amb...Josep Brossa

Cicles FormatiusEnergies renovables: una professió de futur

Educació InfantilEscola 2.0

HORITZÓ 2020Només junts serà possible

Notícies EscolarsCorredors ETP Clot

Educació PrimàriaScience, Physical Education, Information Technology…

PastoralActe de cloenda del projecte Cross Community

EducacióSecundàriaCultura i mitjans de comunicació

BibliotecaFlaixos informatius de la biblioteca

AMPAAmb il·lusió

10

ParaescolarsLa Nostra Site

Flashos Torn de paraula

24

Entra a: www.fje.edu

i participa

CLAVER. Publicació Trimestral de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes i la Fundació Privada Sant Pere Claver del Clot. C/València 680, 08027 Barcelona / Tel. 93.351.60.11 / Fax. 93.408.46.82 / [email protected] www.clot.fje.edu Consell de Redacció: Francesc Moreno, Mònica San José, Anna R. Titos, Miquel Serra, Cristina Costa, Víctor Buitrago, Glòria Durban, Xavier Gómez, Miquel Estal, Felisa Lobato, Datiu Sàlvia , Beatriz Feijoó, Montserrat Puigbarraca, Xavier Ariño, Miguel Díaz-Carralero, Margarida Valls.

Projecte Gràfic i Impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L. Dipòsit legal: B-43437-1992

Nota: Per exprés mandat del que disposa i ampara la Llei de Protecció de Dades, llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, es dóna a conèixer a tots els lectors de la revista escolar que les dades i imatges que hi consten procedeixen de la Base de Dades Generals de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot.

3Francesc MorenoDirector General

A aquestes alçades, sabem tots que l’actual crisi no “passarà”, que les coses canvia-ran però no tornaran a ser tal i com eren. Cal plantejar-se, com a escola, què cal fer per estar preparats als nous entorns. Alguns exemples dels esforços d’actualització i millora que estem desenvolupant us els exposem en aquesta revista: la dotació de les aules d’infantil de pissarres digitals interactives; els avenços en el projecte AICLE, per millorar el nivell d’anglès a Primària i Secundària; l’oferta d’espais de reflexió social amb el projecte Cross Community; o la nova oferta formativa a FP amb el cicle d’Energies Renovables.

Però aquest curs proposem dos projectes rellevants per la seva amplitud i conse-qüències. El primer és l’esforç que posarem per aconseguir la certificació de l’escola en el segell de Qualitat ISO. Obtenir-la suposa un reconeixement extern de que fem el que cal fer; que ho fem en equip, coordinadament, sistemàticament; que ho podem demostrar, que en fem revisió periòdica; que incorporem suggeriments i opinions del nostre personal, alumnes, famílies i institucions vinculades. Ho fem amb l’objectiu clar de millorar el servei i els resultats en els nostres alumnes. Ens costarà però lluitarem per assolir-ho!

El segon és la definició del nou marc estratègic de Jesuïtes Educació, que anome-nem Horitzó 2020. És en moments de dificultat, quan les organitzacions innovadores s’avancen a la resta i demostren la seva capacitat d’adaptació plantejant una nova visió: com volen ser a mig termini per donar resposta vàlida a la seva missió. Per això hem endegat un projecte participatiu on docents i no docents, pares, alumnes i enti-tats vinculades som cridats a somiar. Com imaginem l’escola del 2020?. Només junts ho podrem fer realitat. Podeu aprofundir-ne si llegiu les pàgines centrals o la web de l’escola.

No vull acabar aquest editorial sense fer esment dels canvis a la junta de l’AMPA de l’Escola. Després de diversos anys de servei, la Ma Carme Roig ha deixat la presidèn-cia. L’escola vol expressar l’agraïment pel seu compromís, i pel d’altres persones que han deixat la junta. Han vehiculat preguntes i suggeriments que ens han fet replante-jar el nostre treball, ens han aconsellat, i ens han donat suport en diverses situacions viscudes. Amb la mateixa intenció, una nova junta encapçalada pel nou president, Miguel Díaz-Carralero, pren el relleu en aquest servei desinteressat i alhora tan im-portant per continuar, famílies i escola, en un camí comú. Per això agraïm per avançat al nou equip la seva dedicació i esforç, i reiterem el nostre compromís de treballar plegats. Moltes gràcies i molta sort!

Tot el que hem escrit traspua l’esperança de fer cada cop millor la nostra tasca. Espe-rança, compromís, joia, són els símbols del temps de Nadal que tenim ja a la volta del calendari. Que aquests valors, profunds i sincers inundin les nostres llars i els nostres cors, i que ho sapiguem transmetre al nostre voltant. Que siguem portadors perma-nents de Llum i Pau. Bones festes!

Un projecte de canvi, una visió optimista de futur

Editorial

Josep Brossa 4 Conversa amb...

Bon dia, Josep!Bon dia , Susanna

Només per aquells que no et coneixen, quina feina fas aquí a l’Escola del Clot?L’encàrrec principal és el de coordinador de qualitat, l’al-tre és el de coordinador de tutors de grau superior d’FP i finalment sóc professor de matemàtiques de Batxillerat.

Coordinador de Qualitat? Què és això?Jajaja .....Espera que trec la meva fitxa de lloc de treball.....A grans trets, el coordinador de qualitat té la missió de vetllar pel bon funcionament del sistema de gestió de la qualitat i a la vegada treballar per a què l’organització camini vers una millora contínua. Hi ha dues fases molt diferenciades: l’etapa abans de la certificació i l’etapa després de la certificació. Aquests anys estem vivint la primera. Demanarem la certificació a finals de gener.Abans de la certificació el coordinador de qualitat i l’equip que coordina (que són els responsables de qualitat de les seccions) intenten fer una “fotografia” del sistema de gestió de l’escola en tots els seus àmbits. Hem d’evolucionar a partir d’on estem.

Aquesta “fotografia” no deixa de ser el recull escrit dels processos principals. És obvi que aquesta tasca ingent no es pot fer sense la col·laboració directa de les persones que treballen en aquests processos...no fer-ho d’aquesta manera ens portaria a una fotografia que no seria real.

La ISO de Qualitat està relacionada amb el segell de qualitat que tenen algunes empreses? A totes les empreses interessades i també a totes les escoles que ho demanen s’aplica la mateixa norma ISO. Ara, cada sector ha de trobar la manera d’adaptar-la i implementar-la amb coherència amb el que fa. És a dir, tots tenim en comú el mateix: descriure el que fas, fer el que has descrit i demostrar que ho fas.

I això per a què serveix en una escola?No hem de perdre de vista que la principal missió de tota escola és educar i ensenyar als infants i als joves. Sabem que tot es pot millorar, també la nostra feina, i hem de buscar estratègies per fer-ho. L’aplicació de la ISO ens ajuda a aconseguir un canvi de cultura a la institució. En aquest canvi cultural volem que la millora contínua sigui l’eix vertebrador d’aquesta estratègia.

Com ho estem treballant aquí al Clot? Fonamentalment es tracta de prendre el pols d’allò que s’està fent, per tant passa necessàriament per trobar-se amb els equips de persones que treballen dia a dia en cada un dels processos. En aquestes trobades es detecten i es descriuen les principals tasques i el sistema documental lligat a aquestes tasques. Això es fa tant en els àmbits educatius (etapes educatives) com en els àmbits d’administració i gestió de l’escola. Et puc assegurar que, tot i que inicialment sembla una tasca inútil i avorrida de seguida els equips de treball hi veuen una gran oportunitat per endreçar i aclarir la seva feina i clarificar les sinèrgies amb els altres equips i seccions. Això engresca a les persones que hi participen i les motiva a continuar aprofundint amb aquesta dinàmica.No ens hem d’enganyar, tot canvi cultural, tot canvi en la manera de treballar comporta un esforç que , quan vas ple de feina, t’atabala, t’angoixa.. però, sense aquest esforç, no arribes a aquesta fase de trobar-li sentit, a aquesta fase en la què dic “ho faig així perquè m’ajuda a ser més eficient que abans”.

Quins canvis impliquen?Si aquest procés previ ha estat ben fet l’equip haurà trobat aquelles eines i estratègies per detectar allò que no funciona tan bé com esperàvem i planificar accions que comportin una millora d’allò que es feia. Per tant, repeteixo, el canvi és un canvi cultural. És l’aplicació sistemàtica de la millora contínua a tots els nivells de l’escola.

Quina gent està implicada en tot aquest treball? Tots, tota l’escola.

Què suposa per a l’escola la certificació? Suposa un reconeixement extern d’aquesta nova manera de fer.

Què suposa pels alumnes?Si el procés s’ha fet bé, ha de suposar una millora pedagògica, una millora dels serveis oferts per l’escola. Uns canals clars per manifestar suggeriments, queixes, i tot allò que ajudi a entendre les seves necessitats i actuar en conseqüència.

I pels professors?Per tot el personal de l’escola suposa treballar amb un sistema de gestió més ordenat que permet augmentar l’eficiència; suposa treballar amb unes eines concretes que els ajudaran a seguir i revisar, tant la seva feina com la dels diferents equips, per tal de millorar-la. Això no és fàcil assolir-ho d’inici. El seguiment i revisió de les estratègies implantades és fonamental per corregir les desviacions i les disfuncions. La implicació de tots és essencial per a l’èxit.

Molts professors opinen que això només són papers ... però hi ha alguns avantatges o millores?Mira, els papers ja existien abans d’implantar la ISO i de tots és coneguda aquella angoixa que naixia davant la necessitat de trobar un paper necessari per a la feina: on està? a quina carpeta ho vaig guardar? Serà aquest el format que he d’utilitzar, o està passat de moda?

L’organització del sistema documental ha reduït molt aquesta angoixa i encara ho farà més a mida que tot s’hi vagi incorporant. Això és un avantatge.La ISO ben implantada mira de racionalitzar els papers. Que no facis més papers dels necessaris, que els canals siguin clars. I sobretot, que es registri, en els diferents àmbits de l’escola, allò necessari per a què una posterior revisió i anàlisi ajudi a treure conclusions. És cert que estàvem poc avesats a registrar. És una de les aportacions que ens fa la ISO.Per tant, tot registre que es faci i del que no se’n tregui profit és inútil i s’ha d’eliminar.

I un cop ja la tinguem? Ja no cal fer res més?Si arribéssim a aquesta conclusió voldria dir que l’equip directiu no hauria sabut transmetre correctament tot el que he explicat anteriorment. La cultura d’una institució és la manera de fer i entendre les diferents situacions. Si la gestió de la qualitat, en els termes explicats, forma part de la cultura, seguirà treballant-se independentment del dia que es certificarà perquè l’objectiu no serà la certificació sinó la millora del nostre servei educatiu als nostres alumnes.

Per últim...aquesta pregunta va per a tu i també per a tots els lectors ....Tornaríem a com estàvem fa , per exemple, tres anys?Mirat amb perspectiva, hem millorat molt. No tornaria, de cap de les maneres, a treballar com fa tres anys. Les millores fetes i les que veus que es poden articular són massa motivadores per a deixar-ho estar.L’esforç val la pena.

Susana XicolaRbe. Qualitat EIP

Sabem que tot es pot millorar, també la nostra feina, i hem de buscar estratègies per fer-ho. L’aplicació de la ISO ens ajuda a aconseguir un canvi de cultura a la institució. En aquest canvi cultural volem que la millora contínua sigui l’eix vertebrador d’aquesta estratègia.

6 Educació Infantil

Immersos en ple segle XXI i analitzant amb profunditat els infants que tenim a l’escola ens hem adonat que si bé és cert que resulta difícil saber si els alumnes d’avui dia apre-nen més o menys que fa uns anys, el que és indubtable és que aprenen de diferent manera. És per això que la opció de la nostra Escola, tenint presents els interessos i les neces-sitats dels nens i nenes, les característiques de la societat actual i que el moment en que vivim ens exigeix canvis, ha estat apostar clarament per les Noves Tecnologies, no com a aposta de futur sinó com a aposta i necessitat de present.

Actualment totes i cadascuna de les aules d’Educació Infan-til estan proveïdes d’equips multimèdia d’última generació, és a dir, compten amb ordinador i monitor, pissarra digital interactiva, sistema d’àudio i un software que ens permet treure partit de totes les possibilitats que ens ofereixen tots aquests elements des d’una vessant pedagògica i educativa.

Indubtablement les Noves Tecnologies han vingut per quedar-se, tant a la nostra societat com a les escoles i ens plantegen nous reptes i pensar d’una manera diferent, però estem convençuts que en cap cas comporta que haguem d’esdevenir esclaus i dependents dels ordinadors; tenim molt clar que la tecnologia no s’ha d’utilitzar sempre, només quan considerem que pedagògicament és convenient i ens permet optimitzar i millorar les nostres pràctiques i inter-

vencions educatives. D’aquesta manera, com hem fet fins ara, continuarem anant a la biblioteca, utilitzant el llapis, el paper, les cartolines, etc..

Segurament quan han llegit les paraules “Escola 2.0” a molts de vostès la seva ment els ha evocat la imatge d’una escola plena d’equips multimèdia, ordinadors, tabletes, (...), és a dir, imagino que molt probablement les seves expectatives s’han configurat al voltant d’un article on l’accent es posaria en te-mes tecnològics i, tot i que aquests són importants, hi ha un aspecte clau, essencial i determinant que independentment de la tecnologia que tenim a les aules ens ha permès deixar de ser una Escola 1.0 per actualitzar-nos i esdevenir una Es-cola 2.0, i aquesta no és una altra que la innovació.

D’aquesta manera, l’aposta de l’Escola del Clot vers les no-ves tecnologies no es limita únicament a dotar les aules d’equipament tecnològic sinó que va més enllà, i aposta paral·lelament a aquesta realitat per un profund canvi me-todològic i d’actitud que ens està portant a replantejar i/o optimitzar algunes de les nostres pràctiques educatives per adequar-les tant a les necessitats i els interessos dels nos-tres alumnes com al repte adaptatiu que ens planteja i exi-geix la societat en la que vivim.

Fàcilment es pot caure en el parany de pensar que les noves tecnologies per si mateixes comporten innovació i canvi me-todològic però, tot i que indubtablement ajuden, nosaltres tenim molt clar que això no és així. Ens hem adonat que el que realment ens proporcionen és una palanca de canvi; un mecanisme que no s’acciona automàticament sinó que requereix d’ algú que l’accioni. Per a aquest motiu, al ser ple-nament conscients d’aquesta necessitat, tots els membres de l’Escola treballem dia a dia per analitzar, millorar, canviar, incorporar, (...) els nostres enfocaments pedagògics i pràcti-ques educatives per poder accionar amb garanties aquesta palanca que ens proporcionen les noves tecnologies, per tal d’oferir als nostres alumnes una escola de qualitat, una “Es-cola 2.0” que els ajudi a créixer, a esdevenir competents i a ser capaços de desenvolupar-se de la millor manera possible en una societat tant canviant com és la nostra.

Escola 2.0Xavier Gómez

Mestre d’Educació Infantil

Indubtablement les Noves Tecnologies han vingut per quedar-se, tant a la nostra societat com a les escoles

Per tal d’oferir als nostres alumnes una escola de qualitat, una “Escola 2.0” que els ajudi a créixer.

Science, Physical Education, Information Technology…AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estran-geres) o CLIL (Content and Language Integrated Learning) són les sigles utilitzades per denominar que els continguts d’una determinada àrea escolar són transmesos en una altra llengua.

L’Escola del Clot, juntament amb la resta d’escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació, ja fa uns anys que camina vers la direc-ció d’escola multilingüe, amb la finalitat que els alumnes puguin millorar el seu nivell de llengua anglesa. Així doncs, a 3r i 4t de Cicle Mitjà s’inicia l’AICLE tot fent un trimestre de Coneixement del Medi (Science); i a Cicle Superior a part del Science s’hi afe-geix l’hora d’Informàtica (Information Technology) i també Edu-cació Física (Physical Education).

Participar d’una classe en anglès, quan tradicionalment, mes-tres i alumnes, estàvem habituats a comunicar-nos en català, d’entrada sembla estrany i molt complicat. Però tot se simplifica quan poses atenció en un punt bàsic, la metodologia. En aquest sentit, per presentar les activitats esdevenen protagonistes les gesticulacions i la mímica, l’expressivitat de la cara i també la repetició. Els alumnes treballen més en parelles o petits grups. Poder manipular o veure projeccions a la pantalla digital també són factors importants facilitadors de l’aprenentatge. El primer objectiu sempre és que els alumnes estiguin motivats i tran-quils, que perdin la “por”, és per això que als inicis es posa més èmfasi en la part de comprensió; per expressar-se, els alumnes

Educació Primària 7Anna OlomíMestra d’Educació Primària

poden utilitzar el català i poc a poc, amb pautes i el que ells ja coneixen com “language support” es van animant a comunicar també en llengua anglesa.

Escoltant les experiències dels diferents mestres que estem en aquest tren de l’AICLE podem trobar punts en comú. A Physi-cal Education el Joan Amores i el Paco Acosta han remarcat l’aspecte de les gesticulacions, els exemples pràctics i l’evolució positiva que veuen quant a comprensió per part dels alumnes; al llarg de les setmanes han anat adquirint tot el vocabulari pro-pi de l’àrea; l’Alba Perejuan ens manifesta “ Voldria destacar l’ús que faig a les meves classes de la pissarra digital ja que és un suport amb el que estic molt còmoda treballant. Els nens, que inicialment tenen poc vocabulari en llengua anglesa, aprenen mitjançant tots els seus sentits. Ells mateixos se n’adonen que amb el poc temps que portem estan adquirint molt vocabulari”. El Ricard Solsona i Josep Martos destaquen la gran motivació que els nens i nenes mostren vers l’àrea d’Informàtica i afirmen que “moltes vegades saben i entenen més del que nosaltres ens pensem”.

Però els veritables protagonistes són ells, els que participen de les activitats, els que es barallen amb les Body parts, The Solar System, The living things o els que criden “Pass me the ball”. Alguns eixerits de 5è ens han donat les seves opinions sinceres. Iniciem amb la de l’Oriol Riu “Al principi era difícil, però després

8 Educació PrimàriaAnna Olomí

Mestra d’Educació Primària

em vaig anar acostumant. Al final m’agradarà més, n’estic se-gur.” Continua el Pol González que reflexiona “ A vegades em pregunto perquè hem d’estudiar unes coses i no unes altres, i de què ens serveixen; els pares i els mestres ens diuen que és important i els seus consells em semblen bé. M’agraden aquelles paraules que en anglès s’assemblen al català, com respiration o nutrition”. El Miquel Sempere recorda “El curs passat vam fer activitats en grup i vam aprendre molt”; el Mustasim Safi com-plementa “vaig fer un pluviòmetre”; i el Jordi Codina afegeix “ a tercer vam fer tinta invisible amb llimona i descobríem les lletres amb una espelma. També vaig aprendre molts noms d’animals”.

En Guillem Brunet relata: “ ens vam posar per parelles i vam triar una cèl·lula del cos humà, després la faríem amb plastili-na”; i l’Alba Hervás comenta “ amb la meva parella vam fer una neurona de plastilina i vam assenyalar les parts principals”. Fi-nalment, la Paula Saloni puntua: “Jo a Science li poso un vuit”.

Aquestes són algunes de les opinions que hem anat recollint, que potser també arriben a les cases en forma d’anècdota expli-

cada tot sopant; i també és important veure les dificultats que ens anem trobant, amb aquells alumnes amb necessitats edu-catives especials, amb nens i nenes que tenen dislèxia o altres problemes d’aprenentatge. És un repte, arribar a ells també; cal adaptar, simplificar i sobretot, incloure.

A molts dels adults ens hauria agradat tenir tantes opcions i vies per poder aprendre anglès quan fèiem els nostres cursos d’EGB; pensem que els infants de l’actualitat són afortunats en aquest aspecte.

L’escola d’avui és important que es formi, que busqui eines per tal de després poder-les facilitar i així acompanyar en l’aprenentatge de l’anglès. Els alumnes cada dia són més com-petents en aquesta llengua; però al mateix temps, penso que tots i cadascun dels mestres de l’escola, tutors i especialistes, hem de vetllar per facilitar, acompanyar i donar eines, perquè els nostres alumnes siguin competents també, i sobretot, en llengua catalana.

El primer objectiu sempre és que els alumnes estiguin motivats i tranquils.

Cultura i mitjans de comunicació“I...aquest curs com tractarem l’ús del mòbil a Secundària?”, ens preguntàvem els professors en començar el curs. Cal educar en un ús moderat i en els moments adients, prou que ho diem... Però aquest interrogant sobre el sentit educatiu d’un ús generalitzat en la conducta dels nostres alumnes ens genera conflictes: Quin ús és el més correcte? De quina manera? On? Un interrogant que assenyala més al sentit i finalitat de l’educació, que no pas a un procediment reglat i que ens demana sovint inventar respostes educatives davant la dinàmica cultural cada vegada més vertiginosa... (és que perdem la cultura amb un ús incorrecte? O és que no té sentit un ús tecnològic “evasiu” a l’escola?)

Cèlia: “El mòbil em serveix per comunicar-me amb la famí-lia i els amics. És “molt” imprescindible per mi perquè estic en molts grups socials en els quals em relaciono per telèfon. També l’utilitzo molt pel calendari, ja que així se’m sincronit-zen tots els esdeveniments i puc veure el que tinc cada dia i posar-me alarmes. També com a mètode de distracció per jugar en moments d’avorriment. Si no el tinc és trist perquè sovint em poso la mà a la butxaca per agafar-lo o simplement mirar l’hora. És el meu rellotge”.

Toni: ”El mòbil em soluciona moltes coses, problemes amb els amics o la família. Es imprescindible perquè és el connector amb la meva gent i gràcies a això puc quedar amb els amics.

Especialment el meu mòbil té aplicacions de missatgeria instantània que em permeten no gastar diners a l’hora de trucar. Quan no el tinc em sento com un buit, com si no pogués comunicar-me. També demano els deures o treballs a través d’ell“.

En Toni i la Cèlia han volgut explicar-nos què significa per ells el mòbil. Simpàtics i temorosos s’han esforçat en posar de manifest un sentit. Semblava que volien justificar un ús que els adults fem de la mateixa forma.

El nostre moment cultural ha estat anomenat com la hiper-modernitat, caracteritzada per un ús depenent dels “new me-dia”, amb un estil anomenat electrònic en el qual tot s’oferta en forma de gran decorat o magazine, en el qual la cultura està sempre compartida i és superficial, ja que tot i que no arriba a la interioritat pot fer-ho. Caracteritzat per un estil breu i simple, que no demana esforç i que busca el senti-ment, que acompanya i té l’aprovació del col·lectiu....les no-ves tecnologies oferten un sentit i s’autoimposen. Els nostres alumnes ja ho viuen així, és evident. Sense cap interrogant sobre el seu sentit, en la seva vida (i en la nostra) completa la realitat del seu moment present, són les formes de la seva cultura. És tasca nostra “inculturar-les” en una plenitud de significació humana...fer-les arribar fins i tot a la transcen-dència...per què no?

Miquel EstalProfessor d’ESO Educació Secundària 9

El nostre moment cultural ha estat anomenat com la hipermodernitat, caracteritzada per un ús depenent dels “new media”

10 BatxilleratHelena de Torres i Marta Mallo

Alumnes de 1r de Batxillerat

Experiències enriquidores: Conferències del Sr. PallarésEls mesos de setembre i octubre vam tenir el plaer de comptar amb la presència del Sr. Josep Maria Pa-llarés, fantàstic professor de l’escola i estimat per tots els alumnes i com-panys, que ens va impartir unes clas-ses sobre la Revolució Francesa a les aules de primer de Batxillerat.

Vam rebre un total de quatre classes per grup en les quals vam treballar la història del món contemporani amb una metodologia molt poc freqüent tenint en compte allò a que estem acostumats. El mestre, ens va mostrar l’assignatura a partir d’esquemes. És

a dir, sintetitzava la lliçó a partir de fórmules matemàtiques. Agafant no-més les inicials dels fets més impor-tants, ens hem adonat que la matèria és molt més àgil i divertida si utilitzes un mètode realment efectiu. Pallarés, ens va demostrar, que durant tota la trajectòria de la seva professió havia ajudat molts alumnes que creien que la història era avorrida i no sabien per on agafar-la. Ha comprovat que mo-tivant l’aprenentatge dels alumnes d’una nova manera més aclaridora s’obtenen resultats òptims. Com a re-presentants dels nostres companys,

afirmem que interpretant allò que es-tava escrit en el paper es van dinamit-zar les classes i va atreure la nostra atenció envers el temari explicat.

És per això que volem agrair de tot cor la dedicació del memorable pro-fessor de l’escola, desitjant així que segueixi compartint la seva expe-riència professional per entendre el món en l’actualitat, perquè molts altres alumnes tinguin l’oportunitat d’adonar-se com de divertit, i alhora interessant, pot arribar a ser la cultu-ra i la història.

Ens hem adonat que la matèria és molt més àgil i divertida si utilitzes un mètode realment efectiu

Ara ja fa 3 anys, la secció de Formació Professional de l’Escola del Clot va començar a fer una aposta per a l’adaptació de la seva oferta formativa a les tendències de la societat actual, incorporant en el seu catàleg una nova família professional, Energia i Aigua. En concret al curs 2010-2011 es va començar a impartir el Cicle Formatiu d’Eficiència Energètica i Energia Solar Tèrmica.

Això va suposar no només una adaptació a la demanda, sinó una reafirmació del projecte educatiu de l’Escola del Clot i del seu caràcter propi, incorporant els valors de la sostenibilitat i cura pel medi ambient com a signes d’identitat de la nostra Escola.

Aquest curs, hem donat un pas més en aquesta línia i hem començat a impartir un nou Cicle Formatiu de Grau Supe-rior de la mateixa Família Professional, el Cicle d’Energies Renovables. Com va succeir en el cicle d’Eficiència Ener-gètica, la resposta ha estat extraordinària, fins al punt que ens vàrem veure obligats a doblar l’oferta per donar ca-buda a totes les demandes, ara actualment hi ha dos grups de cada cicle formatiu.

L’eficiència energètica i les energies renovables, com a bi-nomi indissoluble, han de ser protagonistes de la política energètica del present i del futur, tant a nivell local com a nivell global, pels seus beneficis energètics, mediambien-tals, socials i econòmics.

A finals de 2009, les energies renovables cobrien l’11% de les nostres necessitats d’energia final i les previsions per l’any 2020 ens indiquen que podem superar l’objectiu que la Directiva d’Energies Renovables fixa per a Espanya, en el sentit que les renovables han de representar el 24% del consum final brut d’energia. Els recursos energètics renovables estan portant moltes inversions, com a re-sultat les empreses del sector han crescut ràpidament el que repercuteix en la demanada d’experts qualificats en aquests àmbits.

Per donar resposta al repte que suposa l’augment de la demanda d’energia compatible amb la creixent sensibi-lització de la societat amb el mediambient, es demanen tècnics titulats amb una formació cientifico-tècnica sòlida, amb coneixements especialitzats en els diferents camps de l’energia que els capacitin per a gestionar l’ús racional d’aquests recursos. Els futurs professionals d’aquest sec-tor s’hauran d’enfrontar a problemes tècnics interessants i d’una importància rellevant en la societat actual.

Els alumnes que estan cursant aquest cicle d’Energies reno-vables, estan adquirint coneixements sobre instal·lacions d’energia solar fotovoltaica, energia eòlica, energia solar tèrmica, biomassa, geotèrmica, sistemes automàtics i de Telegestió, centrals elèctriques...., una formació completa i polivalent que els permetrà afrontar el mercat laboral amb una il·lusió i unes expectatives diferents.

Energies renovables: una professió de futur

Cicles Formatius 11Francesc PozoProfessor d’FP

L’eficiència energètica i les energies renovables, com a binomi indissoluble, han de ser protagonistes de la política energètica del present i del futur

A finals de 2009, les energies renovables cobrien l’11% de les nostres necessitats d’energia final i les previsions per l’any 2020 ens indiquen que podem superar l’objectiu que la Directiva d’Energies Renovables fixa per a Espanya

Aquest curs, la nostra xarxa Jesuïtes Educació finalitza el pla estratègic 2008-12, que va significar, junt amb el Congrés de Pedagogia de l’any 2005, una de les fites més importants del nostre treball en xarxa dels darrers anys. Hem decidit aprofitar aquesta situació per a donar un pas més en el nostre somni de profunda transformació de l’educació: dotar JE d’un MARC ESTRATÈGIC per als propers anys.

Ens plantegem de nou una pregunta permanent en la tradició d'Ignasi de Loiola: on anem i a què?

Volem avançar d'una manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge a les nostres escoles per a oferir una millor educació a les famílies.

Durant el 2012-13, entrem en una etapa de reflexió, de participació i de disseny del Marc Estratègic on l’opinió i col·laboració de tota la comunitat educativa és fonamental. Per això, posem en marxa un procés de reflexió àmpliament participatiu per part de tots els estaments de Jesuïtes Educació. Aquest procés de participació i reflexió l’hem batejat amb el nom d’HORITZÓ 2020.

De tot aquest treball i col·laboració, sortiran els elements fonamentals per a definir l’educació que desitgem en l’HORITZÓ 2020. És a dir, es tracta d’imaginar el futur i decidir com voldríem que fossin les nostres escoles l’any 2020 per, a partir d’aquí, anar fent els canvis necessaris en els anys que falten per arribar-hi. Això és el marc estratègic i això és el que pretenem.

El marc estratègic ens ha de portar a un canvi profund de l'educació. A una millora clara en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El MARC ESTRATÈGIC es composa de tres elements: Horitzó, Escenaris i Projectes.

• HORITZÓ: expressa desig; és a dir, on volem estar l’any 2020 com a escoles i com a xarxa. Mostra el gran objectiu de canvi i concreta la gran intuïció del somni.

• ESCENARIS: ens aportarà anàlisi de les situacions de futur. L’objectiu és treballar les tendències del futur que ens trobarem.

• PROJECTES: són la nostra eina de transformació. Ens ajudaran a guanyar el futur desitjat.

Avui, en el nostre camí en xarxa ens és imprescindible tenir marcs comuns de futur compartits per avançar.

Per això estem demanant la participació a tots els membres de la comunitat educativa:

• Mestres i professors: convidem tots els docents a participar en una sessió de dues hores (UBP, Unitat Bàsica de Participació) per a donar la seva opinió i fer les seves propostes.• Alumnes: tots els alumnes, mitjançant el seu tutor de grup i en el marc d’una activitat anomenada APA (Activitat de Participació dels Alumnes), podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur.• Pares i mares d’alumnes: mitjançant les juntes de les AMPA i els delegats de curs, tots els pares i mares que ho desitgin estan convidats a participar en una sessió de dues hores (UBP) per a donar les seves idees de futur per a nostres escoles.

Per això, et convidem, us convidem, a participar en la reflexió, el debat i la imaginació col·lectiva d’aquest futur diferent que desitgem. L’HORITZÓ 2020 és això. És una manera de recollir les teves idees i propostes, perque els teus somnis i propostes de futur formin part del somni col·lectiu de JE.

14 Biblioteca

Flaixos informati us de la bibliotecaLa biblioteca com a centre de recursos al servei de la comunitat educativa

Hem gestionat 7.952 PRÉSTECS en el curs 2011-2012

ALUMNES 6.841Préstecs

PROFESSORS 885Préstecs

PARESIMARES 76Préstecs

ANTICSALUM 150Préstecs

1

6.841 PRÉSTECS són dels alumnes

E. InfantIl 1.700 Préstecs

E. PrImàrIa 4.568 Préstecs

ESO 250 Préstecs

Batx 220 Préstecs

Cf 103 Préstecs

0

300

600

900

1200

1500

6è5è4t3r2n1r

312213

889

1.320

1.061

767

de primària

Préstecs

Préstecs a Educació Primària

Flaixos informati us de la biblioteca

Glòria DurbanCap de Biblioteca

La biblioteca disposa d’un

fons documental de 29.151 DOCUMENTS

ALUMNES 6.841Préstecs

PROFESSORS 885Préstecs

PARESIMARES 76Préstecs

ANTICSALUM 150Préstecs

2

I - Fons infantil – literari i coneixements 8.729

I1 (0 a 7 anys) 3.733

I2 (7a 10 anys) 1.611

I3 (10 a 12 anys) 1.402

Còmics 548

Revistes 334

Llibres de coneixements 1.101

JN - Fons de literatura juvenil 2.070

3

Total documents audiovisuals 759Total llibres de la secció infantil i juvenil 10.799

Aquest curs ja pots consultar el

catàleg de la biblioteca en línia

des de casa accedint a la web

de la biblioteca.

16 Paraescolars

La Nostra Site Ja l’hem creat. La site de paraescolars ja és aquí. Després d’alguns mesos pen-sant com fer-la: disseny, temàtiques...ens hi vàrem llançar.

Ara totes les nostres famílies poden gaudir de la nostra site; un espai on es podran veure des de resultats espor-tius, fins a fotografies i vídeos d’algunes de les nostres activitats.

Actualment en la site, a més a més de les activitats esportives, culturals i les de lleure; des de l’escola voldríem des-tacar dues temàtiques molt importants: la dels pares i mares delegats de l’esco-la i la de material i roba esportiva (lloc on podem deixar aquell material oficial de l’escola que ja no utilitzem perquè l’aprofiti un altre/a).

En aquesta site trobarem les ordres del dia de les reunions que mantenim amb els pares i mares delegats de cada grup, però també trobarem els acords que s’han fet i les propostes per als se-güents mesos.

Trobarem la programació de tot el curs del teatre, per tal de poder plani-ficar-nos els caps de setmana i convidar qui vulguem a venir a veure l’obra.

Al mateix temps podem veure els pro-jectes que fem des de la xarxa FJE, allò que fem ara i allò que voldrem fer en els propers cursos. Ara podem desta-car els campus esportius de Lleida, les trobades de teatre a Casp o la matinal esportiva a Kostka. També trobades in-ternacionals.

I finalment, tenim tota la normativa de la secció pel que fa a roba esportiva i altres: objectius, horaris, etc.

I ara el més important, com arribar-hi? Un cop entreu a la pàgina web de l’es-cola, a la columna de l’esquerra, dins d’oferta educativa, trobareu la pestanya d’Activitats Paraescolars: cliqueu-la i us portarà directament a la nostra site.

En definitiva hem creat una eina que pretén donar molta informació i varia-da. Una eina senzilla, de moment, però que ens permet mostrar allò que fem en el dia a dia i allò que ens agradaria fer.

Us convidem a utilitzar-la, val la pena. Trobareu molta informació i....encara que aquests són els seus inicis, segur que creixerà i ens portarà a bon port.

Trobarem la programació de tot el curs del teatre, per tal de poder planificar-nos els caps de setmana i convidar qui vulguem a venir a veure l’obra

Xavier AriñoCoordinador Gral. Act. Paraescolars

Corredors ETP ClotA ningú se li escapa que, actualment, hi ha una dèria global per a la pràctica del running. Les raons són molt diverses : salut i benestar, és un esport fàcil de practicar que no reque-reix una despesa econòmica massa gran, no et pren massa temps …

Però, per entendre el fenomen en tota la seva dimensió, hau-ríem de pensar en el córrer com una forma d’entreteniment i socialització… Si no és així, no s’explica com cada cop hi ha més grups de corredors… A les feines, a les botigues d’esport, als gimnasos… molta gent s’ajunta per córrer… I no per casualitat,… Estar en contacte amb gent que parti-cipa de la mateixa afició és un factor molt alt de motivació i d’autocompromís que incrementa la predisposició a sortir a entrenar i ( per què no? ) a competir en les múltiples carreres que hi ha avui dia arreu del territori…

Alguns pares i professors d’aquesta escola no en som aliens als avantatges que suposa practicar aquest esport en com-panyia d’altres, per això, en el seu dia vam crear Corredors EtpClot , un Grup en el que poder compartir obertament les nostres experiències en el món del running…

... I és que, per a un corredor, és tant bàsic sortir a córrer com poder parlar-ne… Aquest, alimenta la seva autoestima a tra-vés de la paraula, ja sigui compartint experiències, expres-sant pensaments o sentiments, consultant dubtes, donant o rebent consells,…

A més a més, no podem obviar que, com a pares i profes-sors, exercim una influència molt important sobre els nostres petits i que, per tant, no deixem de ser un mirall en el que

reflexem hàbits saludables que copiaran els nostres fills o alumnes en un futur...

Durant un any i mig de vida els CorredorsEtpClot hem parti-cipat a maratons, mitjes, curses, triatlons... (cadascú al seu propi ritme...), hem contactat a través de correu electrò-nic per interessant-nos sobre com ens han anat les coses en aquesta o aquella carrera, hem obert un grup de facebook, i hem creat un blog en el que visualitzar fotos, cròniques i comentaris,... (www.corredorsetpclot.blogspot.com).

També hem tingut l’oportunitat de conèixer altres països a través de les seves carreres, alguns fent el viatge directa-ment ( a la Marató d’Amsterdam, per ex., en la que hi vam ser uns quants...) o d’altres, a través del la informació contingu-da en el blog ... N’hi ha que han superat les seves marques, altres, tot just s’acaben d’iniciar en aquest món però, sobre-tot, tots hem corregut i ens ho hem passat bé amb el que més ens agrada...

Si algú està interessat en formar part del grup pot contactar amb : [email protected]

El córrer és patiment i dolor…, però també és esforç, companyerisme, responsabilitat, autocontrol, treball en equip, disciplina,… una actitud davant la vida… És plaer, perquè quan un deixa enrere falsos mites i pors,… i assoleix els seus objectius la recompensa és enorme…

Notícies Escolars 17Xavier Alfonso

Acte de cloenda del projecte Cross Community Santi Ignasi Sarrià - 19 de novembre de 2012

El 19 de novembre es va realitzar l’acte de cloenda del pro-jecte CC, a Sant Ignasi Sarrià en què, al llarg d’aquest curs passat, han participat l’Escola del Clot i el Centre de Estu-dis Joan XXIII.

L’objectiu general del Projecte ha estat contribuir al fet que, a nivell europeu, la diversitat en qualsevol de les se-ves manifestacions sigui entesa, acceptada i finalment, apreciada. Vol promoure la reducció de qualsevol tipus de discriminació i la lluita contra els estereotips tot organit-zant activitats diverses a les escoles i fent que hi participin alumnes de Cicles Formatius, Batxillerat i ESO.

Un dels objectius més importants que s’ha aconseguit ha estat la creació d’Àrees de Diàleg en cada centre col·laborador. En aquestes Àrees han participat al voltant d’un centenar d’alumnes. Una altra fita important va ser

realitzar una activitat conjunta de les tres escoles de JE que tenen Cicles Formatius (Joan XXIII, Clot i Sant Ignasi) el dia de Sant Ignasi (SID).

Fruit d’aquest diàleg, una comissió dels alumnes partici-pants ha elaborat la Carta de la Diversitat, que el dia 19 de novembre va ser signada pels directors de Cicles Formatius de les tres escoles de JE : Sant Ignasi, Joan XXIII i Clot.

La carta és tot un recull de reptes, intencions i compromi-sos emmarcats per la següent introducció:

“Aquesta Carta a la Diversitat té com a objectiu general el de contribuir en els centres educatius de tota Europa, a la reducció de qualsevol signe de discriminació, a la lluita con-tra els estereotips, a l’estima dels valors de la diversitat. Els pobles d’Europa, en crear entre si una unió cada vegada més estreta, han de promocionar en els centres acadèmics els valors que compartim, que són els de la dignitat huma-na, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.”

18 Pastoral

Comitè del Cross Community

Alguns dels compromisos que es proposen els alumnes ens han de fer pensar i els podríem signar tots, cadascú des del lloc on estigui:

“Ens comprometem ,

En primer lloc, a canviar la nostra manera d’actuar, per aju-dar a la integració de les persones que sofreixen discrimi-nació.”

També en el mateix acte es va donar a conèixer que les àrees de diàleg es continuaran realitzant com a projecte de Cicles Formatius de les tres escoles recollint també el que els alumnes demanaven en la carta:

“Ens comprometem ,

A continuar i ampliar les Àrees de Diàleg després de fina-litzar el projecte, per a seguir la reflexió permanent sobre aquests problemes.”

Les nostres escoles han de donar resposta als nostres jo-ves, perquè necessiten valors i referents per creure que és possible fer un món millor: escoltant al company amb ordre, ajudant i fent costat al que ho necessita, sense menysprear ningú (sovint el missatge que arriba des dels mitjans de comunicació i des del carrer és el contrari): qui més menysprea més avança. Com a escoles som respon-sables de formar bones persones, no només tècnicament, sinó com a ciutadans: aquest es el compromís que tenim amb la societat i aquest projecte ha obert un camí per aconseguir-ho.

L’acte va comptar amb la participació, entre d’altres, dels directors generals de les escoles Sant Ignasi i El Clot, els directors de l’etapa de Cicles Formatius de les tres escoles, dels professors responsables de les Àrees de Diàleg i d’uns 25 alumnes. A tots els volem donar moltes gràcies.

Un dels objectius més importants que s’ha aconseguit ha estat la creació d’Àrees de Diàleg en cada centre col·laborador. En aquestes Àrees han participat al voltant d’un centenar d’alumnes.

19

20 AMPA

Quan em van sol·licitar participar a la Revista Claver, us puc assegurar que em tremolaven les cames. En la meva vida mai he escrit cap article de cap ti-pus. De fet quan feia una redacció nor-malment suspenia l’examen. Però vaig pensar que com que mai abans havia format part de l’AMPA, també hi havia d’haver una primera vegada per escriu-re quatre línies i transmetre el que pen-ses quan tens ganes de col · laborar.

Doncs bé, així vam començar aquesta nova etapa a l’AMPA de l’escola, amb ganes de fer les coses ben fetes, amb senzillesa, amb humilitat i sobretot, amb il·lusió.

Aquest és el meu tercer any a l’AMPA i el meu primer com a “presi” i penso que juntament amb els meus com-panys de camí: l’Arantxa, l’Eva, l’Íngrid, l’Olga, en Carles, l’Esteve, en Joaquín, en Juan Carlos i en Victor farem un treball del que esperem que al final de la nostra etapa, ens puguem sentir or-gullosos tots, tant les mares i els pares

com l’escola i nosaltres mateixos, de la tasca realitzada.

En aquests temps difícils per a tots no-més hi ha dues maneres de guanyar-te les coses. En el món real, el dels euros, o ets “barat” o enamores.

Doncs bé, això últim és el que pensem aconseguir: ENAMORAR!!!. Arribar amb il·lusió als cors de tots els que formen la comunitat de l’escola: des d’aquests petits de P3 amb les seves mestres i els seus mestres, passant pels entrema-liats de primària, lluitant colze a colze amb els adolescents d’ESO i els seus soferts “profes”, fins arribar a batxi-llerat i cicles formatius, perquè aquells que ens van deixant pels seus avenços surtin de L’Escola del Clot ben formats com a persones.

Ni molt menys pensem ser “barats”, no ens faltaran ganes de fer les coses bé, la constància, la tenacitat, l’esforç i el dia a dia faran que siguem un grup més que empeny la nostra escola a fer d’aquesta terra un lloc millor per

a tots; amb solidaritat, amb energia, amb esforç. En resum malbaratarem tot allò que podem lliurar i que no s’aconsegueix amb euros: els nostres esforços. No pensem ser “barats”, ena-morarem, i tot això sense euros. Amb somriures, amb idees, amb ganes de millorar i ajudar a millorar.

Des d’aquí us convido a unir-vos a aquesta gran família: l’escola. Però no de forma etèria o volàtil o a través d’una quota anual (això no deixa de ser només euros); de forma real des de les comissions de les diferents activitats o a través dels vostres pares delegats, a través dels tutors o directament a no-saltres mateixos; amb les vostres idees, les vostres inquietuds, els vostres rep-tes, les vostres crítiques (que desitgem que siguin sempre constructives); en definitiva, a no defallir davant tot el que passa al nostre voltant i treure enda-vant la situació que ens ha tocat viure.

US CONVIDO A ENAMORAR DES DE LA IL·LUSIÓ.

Amb il·lusió

Miguel Díaz-CarreleroPresident de l’AMPA

Jornada de Portes obertesSessions informatives

Dissabte 2 de febrer ESO9.00hEducació Infantil (P3)11.00h

Dissabte 9 de març Batxillerat10.00h

Dissabte 20 d’abrilCicles Formatius Grau Mitjà10.00hCicles Formatius Grau Superior11.30h

US HI ESPEREM!

c/ València, 680 • 08027 Barcelona • T. 93 351 60 11 • [email protected] • www.clot.fje.edu

22 Flashos

Es en el atardecerde mar verde opacoque sueño,sueño dando un paseomientras mi mirada se cuela entre los arrozales.

Es en el atardecerde cielo rosadoque sueño,sueño con una mano amigamientras mi corazón busca consuelo.

Es en el atardecer de lluvia repentinaque sueño,sueño con una sonrisa verdaderamientras las gotas de agua acarician mi piel.

Sueño con decir lo que pienso,sin miedo a nada,sin miedo a ser como soy,sin miedo a ser juzgada!

Es en el atardecerde tierras movedizasque sueño,sueño que despierto viviendo en LIBERTAD.

Montserrat Cardús AntóTutora 2n de Batxillerat Artístic

Libertad

Ja fa temps que l’aire de Nadal se’ns va enrarint i perd la sentida de rosa amb què encara Josep Maria de Segarra embolcava el seu Poema de Nadal “… perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor, i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l’alè de la mula i el bou!”

I és que avui dia tots anem distrets per camins ignots, sense llum i amb aire desimbolt i que, fàcilment i ràpida, oblidem un cop passat el Nadal. Les nuvolades del dring de la platxèria ens priven ben sovint del sol vivificador. Potser ens havíem fet un Nadal a la nostra mida, de llumetes enganyívoles, curt com una festa, per oblidar aviat i anar a les nostres, fins que l’Estrella es desvetllés de nou.

M’agradaria fer una crida a tothom: que aquell aire de Nadal innocent, sincer, solidari, pur, il·luminador dels nostres cors, visqui en tots nosaltres tot l’any per retrobar-nos amb els valors perduts, aquests béns tan abundants en la llengua i tan escassos en l’esperit.

Bon Nadal a tohom!

Creiem tenir-ho tot i encara ens queden

anhels de tenir més i de ser més.

I ens plau de formar part entre els que neden

en l’abundor de tots els béns sobrers.

I vós veniu amb la senalla buida,

pidolant altres béns que no tenim

i oferiu allò que ningú no es cuida

de tenir ni voler. Tots som neulim.

Malgrat tot, conservem la porta oberta

i el posat, malgrat tot, bén afanyós,

per veure si un un destí ignorat encerta

posar-nos a la via on passeu vós.

Per Nadal, nostra vida tan deserta,

pot molt bé convertir-se en un ram de flors.

Nadala escrita pel Mossèn Enric Bahí Regincós. Antic Mossèn de la Parròquia d’Amer. Arxiprestat Ter-Brugent (Girona)

Ingrid Corominas

Creiem tenir-ho tot

23Flashos

Digues la teva!Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola [email protected]

la per als dinars d’amistat i algun que altre àpat per Nadal o final de curs.

El dia 4 de setembre es reuneix a La Casa de Soria una nombrosa repre-sentació d’aquest col·lectiu sènior amb el bon ànim i amistat que el ca-racteritzen. D’aquest acte en queda la constància gràfica que s’hi adjunta.

Wenceslao Pérez SilvaVint-i-un cursos Professor de Llengua a Batxillerat (1966-1987)

Totes les persones que hem prestat serveis a l’Escola en qualsevol àmbit tenim en comú experiències i senti-ments que ens uneixen i que, de tant en tant, durant l’any, ens agrada com-partir i rememorar des de l’actual situ-ació de jubilats.

Realment és una joia per a nosaltres reunir-nos i continuar cultivant l’amis-tat, conversar sobre tantes anècdotes i vivències que formen part de les bio-grafies personals i col·lectives.

Tota activitat humana necessita uns gestors que la promoguin i la dinamit-zin: els companys Albert Serra i Xavier Lisón són els responsables de mante-nir viva la flama de les trobades i els que amb la seva dedicació entusiasta ens aglutinen, com a mínim un cop al trimestre, sempre al voltant d’una tau-

Trobades del personal jubilat de l’ETPC docent i d’administració i serveis

Aprofitant la festa de benvinguda de l’AMPA, es va muntar una paradeta solidària per donar a conèixer què es fa a l’Escola quant a campanyes d’acció social.

Dos plafons “Escola del Clot: una escola solidària aquí i allà”, amb imatges i resultats obtinguts a les campanyes del curs 2011-2012, mostraven les diferents activitats dutes a terme.

8 alumnes voluntàries de 4t d’ESO van ser les responsables de donar la informació a la paradeta i on es van recollir més de 100€ venent cafè, begudes i pastes que van anar a parar al Grup de Projecció de la Comunitat Cristiana per cobrir necessitats de famílies del barri.

De ben segur, que després de la bona rebuda, l’any que ve repetirem.

Eva López i Carme ArangoAcció Social ESO i BATX

Racó solidari

La Judit Montiel és alumna de l’escola des de ben petita. Va iniciar la seva vida dins el Clot ara fa 11 anys, actualment està estudiant 2n Bat Humanístic Social, i tre-balla com a monitora de paraescolars en la secció de patinatge artístic

En aquest curs 2012-13, estàs com a monitora responsable d’un grup de pa-tinatge artístic. Què et sembla l’experi-ència?Em sembla una experiència molt enri-quidora ja que entenc que també sóc jo la que puc aprendre, això fa que doni i rebi molta informació cada dia.

Com has viscut el canvi de patinadora a monitora?Em feia l’efecte que era més fàcil. Ara m’adono que hi ha més feina del que pen-sava. Hem de seleccionar i organitzar les músiques, programar els entrenaments, ens hem de fer entendre als alumnes i ara veig que no és tan fàcil.

T’ho esperaves?No, però des de fa pocs anys ja em feia il·lusió poder estar algun dia a l’escola de monitora dels més petits.

Pots compaginar bé els teus estudis amb la teva tasca de monitora?Els compagino bé, ja que durant dos dies a la setmana només entrenem una hora i mitja, i en un horari que no em trenca la tarda i em permet estudiar amb facilitat i comoditat. Ho veig perfectament compa-tible. També m’ajuda a desconnectar del dia a dia en els estudis i a prendre’m una estona per a mi, i gaudir del meu propi espai fent una cosa que m’agrada.

En quins aspectes personals creus que et pot ajudar el fet de ser monitora d’aquesta secció?

M’ensenya a saber estar i tractar amb els nens, a entendre’ls millor també a ells. Ens ensenya a ser més responsables, ja que som conscients que treballem amb nens i nenes cada dia i el grau d’exigència és molt alt en aquets sentit.

També m’ajuda a potenciar molt la creativitat, el treball en equip, a organitzar-me millor el temps i les sessions...

També has col·laborat i participat en el campus d’esports FJE, Què et sembla l’experiència? Què opines del fet de tre-ballar en xarxa amb altres escoles?Ha estat la primera vegada que tractava amb nens com a monitora, però és una experiència diferent a l’actual. En el campus passem les 24 hores al dia amb els alumnes, és molt cansat i alhora enriquidor. Allà vaig sentir per primera vegada les sensacions que tinc ara com a monitora.

El treball en xarxa em sembla molt bona idea perquè així ens relacionem amb altres alumnes amb els que no acostumem a tenir gaire contacte i coneixem la realitat d’altres centres. Crec que el fet de treballar en xarxa ens permet accedir a certes propostes que serien impossibles d’aconseguir d’una altra forma.

Què tal la teva relació amb els alumnes? Et fan cas? Com ho vius?La meva relació és molt bona, ja els he agafat estima; encara que no tots em fan el mateix cas ni de la mateixa manera. Però tots són un repte per a mi.

Els dilluns i dimecres m’aixeco sabent que a la tarda estaré amb un grup d’alumnes que tinc ganes de veure i d’ensenyar-los allò que em van ensenyar a mi.

Neus Duranmonitora de patinatge artístic

Actualment vius dins d’una secció gran de l’escola, on participa molta gent i de diferents perfils. Què em pots dir de la secció de paraescolars? T’ha sorprès en algun aspecte?És una secció molt organitzada, i veig que cadascú té clar quines són les seves tasques. En el temps que fa que hi sóc he conegut molta gent, especialment al casal d’estiu i al campus d’esports, i això sempre és gratificant.

L’escola, i en concret aquesta secció, està comptant molt amb tu en dife-rents projectes (campus, teatre, pati-natge, casals, jeset2012, etc.) Com ho vius sent la més jove de la secció?Em sento valorada per la secció i les persones que la dirigeixen, i al mateix temps sé que tinc una responsabilitat molt gran. Agraeixo molt que es compti amb mi en aquesta secció i agraeixo també la confiança que té l’equip directiu en mi.

Et veus col·laborant amb la secció en els propers anys?Sí, sempre i quan els estudis superiors m’ho permetin.

Què n’has tret de tots aquests anys com a patinadora? Amb què et quedes?He gaudit moltíssim com a patinadora en aquests darrers anys, concretament he estat 10 anys a la secció com a patinadora. Els últims festivals que vàrem fer em van agradar molt i en tinc un molt bon record.

També vaig fer moltes amigues al grup de patinatge, amb moltes encara avui dia hi tinc relació i, a més a més, molt bona.

Entrevista feta per Xavier Ariño, mestre de Batxi-llerat i coordina-dor general de les activitats paraes-colars de l’escola, i la Neus Duran,

monitora de patinatge artístic de l’escola des de fa 6 anys, i alumne de l’escola durant 12 anys.

Torn de paraula...

Judit Montiel

Revista Claver 61

Documents

Transcript of Revista Claver 61