Bon Nadal!Els tres Reis de l'Orientvan de llevant a ponentamb l'estrella guiadoraque els porta cap a Betlem,cap a Betlem.Canço Popular Catalana.

Esther Escrig Faure - CFGS Gestió Comercial i Màrqueting

ClaverRevista Jesuïtes El Clot - Escola del Clot

6412/13

2

3 4-6 7 8 9

Editorial

BatxilleratPassem el Rubicó. Travessem el pont

Conversaamb...Carme Arango i Eva López

CiclesFormatiusAprenentatges actius a l’FP

EducacióInfantilParlem dels límits

PFTProjecte de refrigeració per a piscifactories a Bolívia

PastoralNadal

EducacióPrimàriaInnovació en pràctica

ParaescolarsLa força d’un equip

EducacióSecundàriaNo som el que semblem

TotsfemescolaBenvinguts al cor de l’Escola!

AMPAEl futur del nostre sistema educatiu

11 14-16 17 1810

BibliotecaBiblioteca de l’Escola del Clot

Flashos

19 20 21 22-23 24

CLAVER. PublicacióTrimestraldeJesuïtesElClot-EscoladelClot.C/València680,08027Barcelona/Tel.93.351.60.11/Fax.93.408.46.82/info.clot@fje.eduwww.clot.fje.eduConselldeRedacció:FrancescMoreno,MònicaSanJosé,AnnaR.Titos,JordiLópez,VíctorBuitrago,GlòriaDurban,XavierGómez,FelisaLobato,JoseLuisZimmermann,BeatrizFeijoó,MontserratPuigbarraca,XavierAriño,MiguelDíaz-Carralero.

ProjecteGràficiImpressió:BarcinoSolucionsGràfiques,S.L.Dipòsitlegal:B-43437-1992

Nota:PerexprésmandatdelquedisposaiamparalaLleideProtecciódeDades,lleiOrgànica15/1999de13dedesembre,esdónaaconèixeratotselslectorsdelarevistaescolarquelesdadesiimatgesquehiconstenprocedeixendelaBasedeDadesGeneralsdeJesuïtesElClot-EscoladelClot.

TorndeparaulaAnna Ma. Vivó, Irene Arcones i Jose Molina

3Francesc MorenoDirectorGeneral

JatornemaseralesportesdelNadal,desprésd’unintenstrimestrefarcitd’esforços,preocupacions,problemes,satisfaccionsièxits.Delspassatsmesoscaldestacarlanotíciadelprocésd’aprovacióde laLOMCE, lanovalleiestatald’educació,quehageneratunintensdebatinombrosesaccionsdeprotestaentotselsnivellseducatius.

Debensegurquerecordareulavagadelsectordelpassat24d’octubre,a laqualesvasumarunapartsignificativadelprofessoratdel’Escola.Enaquestcasnoestractavadereclamardretslaboralsoeconòmicsperalpersonaldocent.Ésevidentquedesdelatitularitatdel’Escolanopodemdonarsuportaunavaga,conscientsdel’enrenouquegeneraenelsalumnesilessevesfamílies.Peròsíquevolemexpres-sarelnostreacordambelrebuigmanifestat,entrealtres,pelssindicats,lamateixaConselleriad’Ensenyamentilesentitatsquerepresentenl’escolaconcertadadeCa-talunya.

Usexposoaquíalgunsdelsaspectesqueconsideremqueensperjudiquenatots.Lalleitéuncaràcterrecentralitzadordelcurrículumidel’avaluació,endetrimentdelsgovernsautonòmics idelsmateixoscentreseducatius,quantotselsestudis inter-nacionalsreconeixencomafactorclaud’èxitl’autonomiaenelprojecteeducatiuil’organitzaciódelscentres.Preocupaeltractamentqueesdónaalesllengües,enparticular, la relegaciódel català, i les conseqüències sobreelmodel lingüísticdel’escolaaCatalunya,quefaanysqueespracticaiquecontribueixd’aquestamaneraalacohesiósocial,mésquanelsestudisinternacionalsdemostrenquenogeneracapperjudicienl’aprenentatgedel’alumnat,ansalcontrari.QuantalaFormacióProfes-sional,nopodemseroptimistesdavantunaconcepcióquetornaarelegaraquestsestudisaalumnesambdificultats,inoafrontaelsproblemesrealsdelavinculacióalesnecessitatsdelteixitproductiuiempresarialdelpaís.Enresum,estractad’unalleiambunmarcatcaràcterideològicquenoresolelsgreusproblemesdefonsdel’educaciódelnostrepaís.LamateixaCCAPAC(ConfederacióCristianad’AMPAsdeCatalunya)tambéhafetunafortacampanyaenquèexpressaelseumalestarperl’excésdesconcertantdelleiseducatives,iexigintconsensiestabilitatnormativaenuntematanimportant.

AJesuïtesEducació,perdamuntd’aquestsproblemes,ensanimasaberquetenimunsomni,unprojectequeensorienta:l’Horitzó2020.Jaenvamparlarelcurspassat,i heu rebut àmplia informació sobre els continguts i l’exposició (consulteu http://h2020.fje.edu). Enguany l’estem concretant. Donarà més qualitat al nostre serveieducatiu, perquè formarà ciutadans del segle XXI amb un sòlid projecte vital. Peraixò, malgrat les dificultats del moment, ens reconforta reconèixer que ens moul’esperança.

Esperança!LesproperesfestesdeNadalsignifiquenesperançaperatothomperaquivulguireconèixer–seenelmissatgedeCrist.Pensemenellaiomplim-nosdeforçatransformadora.Aprofitemaquestsdiesperreflexionarisiguemespurnadetrans-formacióenelnostreentornprofessional,familiaripersonal.Bonesfestes!

Per damunt de tot, l’esperança

Editorial

Carme Arango i Eva López

4 Conversaamb...

CARMENARANGO:Quindiaquehemtingutavui!!Classes,reunióalmigdia,cursetdeformació...Iarahemdeprepa-raraquestaentrevista!

EVALÓPEZ:Sí,peròcalqueabansd’iniciarnovestasquesensaturemaferunavaloraciódetotelques’hafetfinsara.Totiquesemprehofem:desprésdequalsevolactivi-

tat,tuijoensparemacriticar(enelsentitetimològicdelaparaula)iarecollirlesopinionsdelsaltres.

CA:Not’hasplantejatmaiperquènosaltres?Perquèl’es-colavacomptarambnosaltresperrenovarelvoluntariat?Nosaltres,quetotisercompanyes,gairebénoensconeixí-emnihavíemcompartitetapa.Això,enunprimermoment,

Al curs 2011-12, coincidint amb el canvi de direcció de l’etapa d’ESO i Batxillerat, es va crear la Comissió d’Acció Social a l’escola, coordinada per la Carme Arango i l’Eva López, professo-res d’ESO i Batxillerat. Davant d’una tassa de cafè, la Carme i l’Eva valoren la tasca feta al llarg d’aquests dos anys i comenten els nous reptes.

És impressionant veure la predisposició d’alguns alumnes per donar part del seu temps ajudant... fins i tot hi ha alguns que repeteixen com a voluntaris perquè han creat un vincle emocional

emvacrearuncertneguit:Quès’esperavadenosaltres?Quèhauríemdefer?Ensentendríem?

EL:Jo,defet,nosabiaquieres.Nomésportavatresanysal’escolaicentradaenlasecciód’ESO.Síqueésveritatquel’EnricPuiggrós,l’anticcapdePastoral,m’haviaen-carregatunanyabanslatascadecoordinarelsequipsdevoluntaris de l’ESO, tasca que prèviament havien fet elCarlesOgalla ielJosepMariaMoreno,entrealtrespro-fessors.

CA:Jo, comaveterana,queportouns quantsanysmésque tu, a la dècada dels 90 havia estat responsable delqueesdeiaSeminarideFormacióSocial,quefomentavaactivitatssolidàriesentrel’alumnatdesecundària,laqualcosaemfapensarquel’acciósocialisolidàriasemprehaestatmoltpresental’escola.

EL:Clar,somunaescolacristiana,ambunideariquepre-ténformarpersones,nonomésenl’àmbitacadèmic,sinócomahomesidonesperalsaltres.ComdeiaSantIgnasi:“entot,serviriestimar”.

CA:Detotamanera,lanostraacciónoestàlligadaacapcreençareligiosa. Intentemdonarrespostaaaquellsquevulguincompartirambelsaltres.

EL:I,devegades,elproblemaéscomrespondreaaques-tesnecessitatsperquèelquesíqueéscertésquequanfasunacrida,semprehihagentàvidadeparticipar-hi.Alllargd’aquestsdosanys,n’hemfetunesquantes...Recor-deslescampanyesdelstaps?

CA: Oh, i tant! La Tapmania, campanyes que van arribaranosaltresatravésdeprofessors ialumnesdel’escola ique,demaneraespontània,vamorganitzarivantenirunaacollidafantàstica.PeròdelqueestemmoltorgullosesésdelProgramadeClassesdeReforç,oi?

EL:Sí,sí,ésimpressionantveurelapredisposiciód’algunsalumnes per donar part del seu temps ajudant amb elsdeures iacompanyant,comungermàgran,nens inenesdePrimàriaiprimercicled’ESO.Aquestseràeltercercursquehoproposemicadaanytenimmésvoluntaris.

CA:Sí,finsitothihaalgunsquerepeteixencomavolun-tarisperquèhancreatunvincleemocionaliafectiuambelnenquehanacompanyat.ComelcasdelJosé,queseràelterceranyquehofaràoelcasdelaLaura,exalumnaquecontinuavinculadaalprojecte.Tant les famílies,comelsprofessorsitutors,aixícomelnenvalorenmoltpositiva-mentlatascafeta.Ambnomésunahoraalasetmana,Déun’hidoelbeneficiquepotsfer!

EL: La nostra tasca ha estat fàcil. Hem trobat personesdisposadesafer-nosuncopdemàiabocar-seenelspro-jectes proposats. Destacaria la Montserrat Puigbarraca,directoradePastoral,sempreatentaalesnostresneces-sitats idemandes.Havetllatpernosaltres,enshadonatànimsienshafacilitatelcamí.

CA:Iquème’ndiusdelagentqueformempartdelConsellSocial,òrganquetétambédosanysd’existènciaiqueva

sercreatpercanalitzarlespropostessolidàriesdelaco-munitateducativa?

EL: Mira, ara entren la Paula, l’Iñaki i l’Esteve... A veurequèvolen?

CA:Ten’adonesquelanostratascatésentit?Hanvingutinteressatsperpreguntarquancomençavenlesclassesdereforç.Tenenganesdesaberquiseràelnenolanenaalqualacompanyaranduranttotaquestcurs.

EL:TornantalConsellSocial,lestrestrobadesanualsambprofessorsdelesdiferentsetapesdel’escola,ambelper-sonaldegestió,ambpares imaresdelsnostresalumnesiambrepresentantsdelGrupdeProjecció,enshanobertelsullsdavantnecessitatsqueenserengairebédescone-gudes,especialmentelGrupdeProjecció.

CA:No sé si tothom sap què és el Grup de Projecció.Ésimpressionantcomunequipdepersonesvinculadesa laComunitatCristianaSantPereClavermantéal llargdelsanysaquestesperitd’entregaalsaltres,afamíliesneces-sitades del barri del Clot. Constància, compromís, orga-nització,dedicació,sensibilitat...enserienalgunesdelescaracterístiquesdetotesicadascunadelespersonesqueelformen.

EL:Sí,entrealtrescoses,s’encarreguend’organitzarlare-captació i el lliurament dels aliments de la Campanya deNadal,onl’escolaparticipaactivament.Eltercerdijousdecadamesfanl’entregad’unlotd’alimentsaunacinquante-nadefamíliesdelbarriamésdegestionaraltresnecessi-tatsquepuguintenir,comelpagamentderebutsilloguers.I,malgrat la situaciódecrisi actual i l’augmentde les fa-míliesnecessitades,larespostasolidàriadetotsnosaltrespermetlacontinuïtatd’aquestmagníficprojecte.

CA:Precisament,gràciesa lasevaexperiència,nosaltresdues ens vam trobar el camí mig fet. Recordes que eraunadelesnostresangoixesinicials?Teníemmoltail·lusiói bona voluntat però no érem expertes i ens mancavenidees assolibles. El fet de poder col·laborar amb el GrupdeProjeccióiconèixermésafonslarealitatdelbarrivadonarsentitalatascaencomanada.

EL:Unaltrereptevaserorganitzar laJornadaSolidàriaper recaptar fons per a les campanyes del Tercer Món.Cadaany idesdefamoltdetemps, l’escolaparticipaenunprojectesolidariperafavorirduescomunitatsendospaïsos de manera alterna, Bolívia i Txad. Un cop més, laimplicaciódelsalumnesensvademostrarque,detantentant,necessitentraspassarlarutinaacadèmica.Vaserungoigveurel’alegriailamotivacióquanvamdemanar-loslasevaparticipacióilessevesidees.Unsvamportarpastis-sos,altresvanferpuntsdellibreipostals,unsaltresvanvendre begudes i roses... I tot això, coincidint amb SantJordi,vaajudaradonarunambientfestiualaDiada.

CA: Ei, parlant d’ambient festiu, ens deixem el Racó So-lidari!! L’AMPA, tots els anys al mes d’octubre, organitzalaFestadeBenvingudaperalsnousalumnesiaixòsíqueésunapassada!!Elspatisdel’escolas’omplendetallersi

Conversaamb... 5

6 Conversaamb...

atraccionsperalsméspetits,ijaportemdosanyscompar-tint-lostambéambladifusiódelesactivitatssolidàriesenunRacódelpatiambunscartellspresentatsperunequipdevoluntaris.

EL:Sí,enunsplafonsposemfotografiesiresultatsdelescampanyesiaccionssolidàriesqueesvanduratermeenelcursanterior.Ambelsvoluntarisdediquemunmatídedissabteavendrecafè, refrescos i llibresdesegonamà,ceditsperlabibliotecadel’escola,ielsdinersrecollitsvanapararalGrupdeProjecció.Ésunabonamaneradedonaraconèixerl’esperitsolidaridel’escola.

CA: I, en aquest curs, aquest Racó Solidari també el po-dremseguirdesdelwebdel’escolaambunlogodissenyatperdosalumnesde1rdeBatxilleratArtístic,laCèliaMialetielMarcNieto,onapareixeranpropostessolidàriesdere-percussióalnostrebarri.Esperemqueamblesaportaci-onsdetothomsiguiunespaidinàmic.

EL:Quinabonarepassadaquehemfet!Crecquenoenshemdeixatres.Somungranequip,oi,Mouchiño?

CA: I tant, Curuxa!! Potser les nostres arrels gallegueshan contribuït a la nostra complicitat. Totes les reticèn-cies inicials van desaparèixer quan vam seure, com ara,davantd’uncafè,iensvamcomençaraorganitzariaco-nèixer-nos.

EL:Escolta,quejaéshorademarxar.Tantdeboquehà-gimestatcapacesdetransmetrelail·lusióqueaquestste-mesensaporten.

El fet de poder col·laborar amb el Grup de Projecció i conèixer més a fons la realitat del barri va donar sentit a la tasca encomanada

Logo dissenyat per dos alumnes de 1r de Batxillerat Artístic: la Cèlia Mialet i el Marc Nieto

Quinohasentitaparlaralgunavegadadels límits sota una òptica claramentsancionadora,posantl’èmfasiúnicamentenelfetderenyar,reprendreicastigar?Però,realment,aixòésaixí?

Sotaelmeupuntdevistaquanparlemdels límits l’accent no s’ha de posar enuna concepció punitiva sinó més aviaten una perspectiva assertiva, didàcti-ca ieducativa.D’aquestamaneraopinoqueposarlímitsnoésaltracosaqueunaclaramostrad’amoriestimacióverselsinfants. Marcar límits per a mi vol diracompanyar, estaral costatdelsnens ilesnenesperpoderesdevenirreferentsipoderestablirunasèriedepautesinor-mesqueelsajudinasaberfinsaonespotarribar,finsaonésnegociableifinsaonno.

Inicialment els infants comencen a de-senvolupar-seiacréixersenseconèixerel món que els envolta i, lògicament,necessiten uns paràmetres de funcio-nament que els proporcionin equilibripersonalisocialiqueafavoreixenelseucreixementidesenvolupament.Aquestsparàmetres, també anomenats normesi/o límits, els ajuden a sentir-se segurs,asaberquèpodenferiquènoiaanarprenentconsciènciatambédelques’es-perad’ellsidelqueno,fetqueelsaniràdonant seguretat i ajudarà que la sevaautoestima també es vegi reforçada.Contràriament,sinos’estableixenlímitsclarsqueguiïnelnenolanena,mostraràinseguretatperquènosabràquès’espe-rad’ellod’ella.

Així doncs, resulta fonamental que elsinfantstinguinunaimatgerealistasobrequèpodeniquènopodenferdesdebenpetits jaqueestàdemostratqueels in-fantsquehanestateducatsapartirdenormesipautesdeconductacreixenambmésautoestimaiconfiançaenellsmatei-xosperquèaportenprotecció,seguretat,una bona estructura per la construcciódelapersonalitatiunaguiaperquèenunfuturespuguindesenvoluparenlasocie-tatd’unamaneranormalitzada.

És molt important tenir present que siunnenounanenaestàacostumatasor-tir-sesempreamblasevaiasatisfertotselsseusdesitjoslicostaràmoltaprendreasuperariacceptarlespròpiesfrustraci-onsdemaneraquedir“no”iestablirunslímitsclars,fermsicoherentsl’ajudaràasercapaçdetolerar lesfrustracionsuncopsiguiadult.

A l’hora de posar límits cal tenir moltpresentquehemd’explicaral’infantdeformaclara,senzillaientenedoraquinessónlesnostresexpectatives,ésadir,quèesperemd’ellod’ella iexplicitarquinesseranlesconseqüènciessinoesrespec-ta la norma establerta. Aquest aspecteresultamoltimportantjaquesirecrimi-nem una acció o conducta que l’infantrealment no sap que serà desaprovadapot viure-ho malament, com una injus-tícia,demaneraqueresultaconvenient

advertir-loianticiparelscomportamentso actituds susceptibles de comportarl’aplicaciód’unaconseqüència.Delama-teixamanera, tambéésmolt importantsercoherentsamblesnormesques’es-tableixen,ésadir,davantd’unamateixaconducta no podem aplicar una con-seqüènciaundia iserpermissiusaldiasegüentjaqueaixòprovocadesconcerti inseguretatenels infantsennosaberquinessónlesnostresexpectativesrealsiquèpotonopotfer.Aixídoncs,lescon-seqüènciesestablertesipactadesperaquan es transgredeix un límit per nor-ma general s’han d’aplicar sempre queaquestnosiguirespectat.Delamateixamanera, tambéresultamoltconvenientperanimaraseguirlesnormesireforçarl’autoestimadelsnensinenesreconèixeri reforçar positivament el seu acompli-ment, felicitant i valorant els esforçosdelsinfantsquanfanlescosesbenfetes.

Totsacceptemiestimemelsnostresin-fants de manera incondicional, facin elquefacin,isemprehohemdeprojectard’aquesta manera però és inqüestiona-blequeelslímitssóntannecessariscoml’afecte;defet,opinoquesóndosaspec-teslaconjunciódelsqualsesdevéessen-cialperpoderajudarelsnensinenesacréixer idesenvolupar-seenuncontextemocionaliafectiusegurqueelspermetigaudird’unabonaautoestima,sentir-seméssegursdesimateixosiasercapa-çosdetolerar,afrontaramb“èxit”situ-acions i escenaris de certa contrarietati frustració als que inevitablement totshemd’afrontaralllargdelanostravida.

Sempres’haditqueelsfetscomptenmésquelesparaulesinodubteuquemarcarlímits, encara que de vegades esdevin-guicomplicat,ensajudaademostraralsnostresnensinenesambfets,vivènciesiexperiènciesqueestemallàperacompa-nyar-losiguiar-los,perajudar-losacréi-xeriperestimar-losperdamuntdetoteslescoses;pensoquemarcarlímitsésunaautèntica mostra d’amor que ajuda elsnostresnensinenesasentir-seestimats,acompanyatsisegurs.

Parlem dels límits.... Què són? Calen, realment? Per què?

EducacióInfantil 7Xavier GómezTutord’EducacióInfantil

És inqüestionable que els límits són tan necessaris com l’afecte

Alba Perejuan

ProfessoraPrimària 8 EducacióPrimària

Innovació en pràcticaEnguanyelcicle inicialde l’escoladelClot afronta un nou repte educatiu al’aula d’anglès: la innovació en meto-dologies i recursos juntament ambl’ampliaciód’horeslectivesenllenguaestrangerasuposenungransaltqua-litatiuen l’aprenentatgede la llenguaanglesadelsnostresinfants.

Un dels grans canvis establerts enaquest curs ha estat la retirada delsllibresdetextd’anglèsilainstauraciódepràctiquesdocentsqueestableixenen la comprensió i l’expressió oralsels pilars fonamentals de l’adquisiciód’aquestallengua.Noobstantaixò, lacomprensióescrita tambérepun llocimportantenlesnostresclassesd’an-glèsjaquecadaundelstemesqueestreballens’inicienambunstory time, que suposa el punt de partida de ca-dascundelsaprenentatges.

Elfetdedisposaracadascunadelesau-lesd’unapissarradigitaltambépromouque el tipus d’aprenentatge dels nos-tresalumnessiguimésactiu jaquete-

nintaquestgransuportaudiovisualelsalumnesestanmésmotivats icompre-nenmésimillortotallòquetreballem.

Eldiaadiade l’aulad’anglèss’iniciaambunesrutinesqueelsalumnesin-terioritzenambmoltafacilitat.Enpri-merllocescalfemmotorsambla He-llo how are you songonenssaludemiexpresseml’estatd’ànim.Continuemrecordant quin temps fa tot cantantwhat’s the weather like today?Des-prés,petitsgrupsd’alumnessurtenaescriure a la pissarra digital la datawhat day is today?

Un cop finalitzades aquestes rutinesdiàriescomencemlaunitatcorrespo-nentque,comheesmentatanterior-ment,s’iniciaambunconterelacionatdirectament amb els continguts quetreballem. Arran d’aquest conte elsnensilesnenesdecicleinicialtreba-llenambelsuportdigitalelvocabularii lesestructuresambdiversesactivi-tatscomperexemplelesinteractives,activitatsenpetitograngrup,jocsde

Total Physical Response (els alum-nes han de respondre físicament aordresverbals),etc.

Amb les activitats de resposta físicaacostumem a acabar la majoria delesnostresclassesd’anglès.Totselsalumnes valoren molt positivamentparticipar en el joc d’aquesta moda-litatanomenatAlba saysenelqual,mitjançant ordres directes i tot revi-santelvocabulariaprès,elsalumnesho passen d’allò més bé aprenent,com queda palès a les imatges se-güents.

El dia a dia de l’aula d’anglès s’inicia amb unes rutines que els alumnes interioritzen amb molta facilitat

Alba MagallónAlumnade2nESOD

No sempre som el que semblem

EducacióSecundària 9

Aprincipidecurs,igualquel’anypassat,vaigtenirl’ocasióderealitzarunaactivitatquevasermoltinteressanttantperamicomperalsmeuscompanysdecurs:unasortidadeconeixença.

Esbasaenunaexcursióaunllocproper,perfer-hiunaactivi-tatesportivaialhoradisposard’undiacompletenelqualpo-diacompartirexperiènciesambelscompanysdecurs,algunsdelsqualsnomésconeixiadevista.Lasortidaestavaplanifica-dacomundiaal’airelliureoenunpoliesportiu,durantelqualrealitzaríemdiferentsesportsengrups.Aquestaésl’excusa:feresport,ésel llaçqueensuneixdurantaquestdia.Enrealitatestractadepassarunesquanteshoresenquèensrelacionementrenosaltres,utilitzantelvinclecomúdel’esport.

Durant el dia realitzem de forma rotatòria un tipus d’esport:volei, futbol i bàsquet . Ens va servir com a introducció perconèixer-nos,amesuraqueanàvemformantpartdelsdiferentsgrups.Mentrepassavenleshoresvaigconèixercompanysambqui,totiserdelamateixaescola,nohavíemintercanviatmésdeduesparaules.Amesuraquepassavaeldiam’adonavanotansolsdelsnousamicsqueestavafent,sinódelpocqueconeixiarealment a aquells que ja creia conèixer. Utilitzàvem l’esportcomamitjàencomúmitjançantelqualpodíementaularunaconversa o simplement contrastar idees diferents. Quantesvegadeshemcregutqueconeixíemcomsónocompensenlespersonesqueensenvoltenirealmentnoésaixí!

Durant aquest particular dia vaig tenir l’ocasió d’adonar-mequenosempresomelquesemblem.Quevallapenaaprofun-direnlespersonesqueformenpartdelnostrediaadia,compodenserelsnostrescompanysdeclasse,iqueenjornadescom aquesta tenim una ocasió única d’intentar acostar-nosentrenosaltres,foradel’entornquotidià,laqualcosafaqueesconverteixienundiamoltespecial.

Vamtenirocasióderiure,d’explicar-nosalgunaconfidència,ifins i totdecompartir inquietudsqueenprincipisemblavaquenomésteniestu,iqueresultaquesóncomunesentreno-saltres.

Vaserundiamagnífic:divertitiinteressant,quehaservitnonomésperconèixermésgent,sinóperadonar-mequepodemfer-nosunaideaequivocadadelespersones,perquèrealmentnolesconeixem,iqueésunerrorclassificarlagentperlasevaaparençaoperlasevamanerad’expressar-se:nosempresomelquesemblem.

Vallapenaparticiparenactivitatscomaquestaqueensen-riqueixenatots.Aldiasegüentemvaigadonarquesaludavamoltsméscompanysdinsiforadel’escolaiqueemsentiamésacompanyadaqueenaltresocasions.

Peramihaestatunaexperiènciamoltpositivaidesd’aquíusconvidoagaudiralmàximd’aquestdia.

Vaig tenir l’ocasió d’adonar-me que no sempre som el que semblem

10 BatxilleratJudith Cervelló i Marina Pitarch

AlumnesdeBatxillerat

Passem el Rubicó. Travessem el pontNosaltres,JudithCervellóiMarinaPi-tarch,somalumnesdesegondebatxi-lleratienaquestarticleexpressemlanostraopiniósobreelsprincipalscan-visquehihaquanpassesdeprimerasegondebatxillerat.

Primerament volem dir que creiemqueaquestcursésundelsmésdursde l’ensenyament acadèmic per mol-tes raons i, per tant, es fa notoriaquestcanvidecursencaraquesiguidinslamateixaetapaacadèmica.

Començarem amb un característicaquenoméstéaquestcurs,quesónlesprovesPAU.Segondebatxilleratéselprimercursenelqual,quanl’acabem,se’nsavaluaràexternament,foradelanostraescola,iprofessorsquenoensconeixenensposaranunanotasobreunexamenquehemfet.Finsarasónels teus professors els qui corregei-xenelsteusexàmensit’examinesdelamatèriaqueelloellat’haexplicat.Peròasegon lacosacanvia ialfinaldel curs has de saber uns conceptesque vénen marcats pel Departamentd’Ensenyament. A més, aquest exa-men extern de l’escola, que decidiràsipotsestudiarallòquevolsobéhasdecanviar les teves idees, s’hihadesumarquetensunmesmenysqueelsaltrescursosperdonartotalamatèriacorresponentalcurs;pertant,hasdefertotelquefeiesenmenystemps.El

curss’had’acabarabansjaque,men-treenelsaltrescursosacabesaljuny,segon de batxillerat s’acaba al maig;pertant,caltenirtempsdurantaque-lles tres setmanes de diferència quehihaentrequeacabeselcursifaslesPAU, amb la finalitat de preparar-lesiacabardeconsolidar totselsconei-xementsquehasdesaberdecadaas-signatura.

Per poder aprovar segon de batxille-ratambbonanotaesnecessitamoltd’esforç i sacrifici. És un curs moltcurt però a la vegada molt intens jaque, com hem dit anteriorment, lesclassesfinalitzenalmaig.

Has d’estar molt preparat i sobretotserconscientqueeltempspassamoltràpidament i que has d’assolir moltsconceptesenpoctemps.Pertant,ésmoltimportantl’organitzacióal’horadeferelsdeures,d’estudiarperaunexamen, de fer treballs..., aquí hi hala clau per saber organitzar-se i nodeixarpera l’endemàelquepotsferavuiialhorarelacionarconceptesen-tre assignatures i no oblidar tot allòquevasferelprincipijaqueposterior-mentpotseretseràútilihohauràsdesaber.

A això cal afegir la incorporació denoves matèries. En el nostre cas, enel batxillerat humanístic-social tro-bem com a noves: història de l’art o

geografia (que no la fèiem des de 3rd’ESO)il’eliminaciód’altresmatèriescoml’educaciófísicaolesciènciesperalmóncontemporani.

Amésamésdelaselectivitattambéasegonhihaeltreballderecerca,ques’had’entregaraprincipisdenovem-breidelqualafinalsdedesembreesfanlesexposicionsorals.Aixòsignifi-caquedurantelprimertrimestretensaquestapressióafegida,perquèapri-merescomençaeltreballderecercai,síqueésveritatquehasd’anartre-ballant-lo,peròasegonettrobesambla pressió afegida que tens una datamàximaperentregar-lo.Alhora, tensla consciència que és una nota moltimportant,un 10%de lanotadel teubatxillerat.

A totes aquestes coses hem d’afegirles setmanes, dues per trimestre, ontenim tots els exàmens parcials i elsexàmensglobalsdetoteslesassigna-tures.Sóndiesdemoltapressióiner-visperquèaprimeretfasunaideajaqueaquestasetmanadeglobals ja laviusperònopasladeparcialsqueésnouasegon.

Perfinalitzaraquestarticle,ensagra-da dir que amb un treball constant idiaridelafeinaieltemarifetaclasseiambunamicamésd’esforçidedica-cióqueenaltrescursosespotapro-varelcursperfectament.

Creiem que aquest curs és un dels més durs de l’ensenyament acadèmic per moltes raons i, per tant, es fa notori aquest canvi de curs encara que sigui dins la mateixa etapa acadèmica

Joaquim SubiranasProfessorCF CiclesFormatius 11

Enelsdarrersanys,l’estructuraproductivai lasocietatestandemanantalsistemaeducatiu,engeneral,ialaFormacióPro-fessional,enparticular,personesquedisposind’unperfilenelqual,mésenllàdetenirformacióenunconjuntdecompetènciestècniques,tambédemostrinexperiènciaenaltreshabilitats.

Com cita Tony Wagner, codirector de grup Canvi de Lide-ratge de l’Escola de Graduats en Educació de la UniversitatdeHarvard,mésenllàde lescompetènciestècniquespodenidentificar-seunconjuntdecompetènciespersonalsisocialsnecessàriesperdesenvolupar-seenelmercatlaboral.Sónlessegüents:

●Pensamentcríticiresoluciódeproblemes

●Treballenxarxailideratgeperinfluència

●Agilitatiadaptabilitat

●Iniciativaiesperitemprenedor

●Comunicacióefectivaoraliescrita

●Accésianàlisidelainformació

●Curiositatiimaginació

Sovint,desdelsectorproductius’expressalanecessitatquel’Escola treballi la competènciaenel conjuntd’habilitatses-mentades,amblamateixaatencióqueesdedicaalescompe-tènciestècniques,pròpiesdecadascundelsperfilsprofessio-nals.

Enaquestcamí,enelciclesformatiusd’AutomatitzacióiRobò-ticaIndustrial,AudiologiaProtètica iEmergènciesSanitàriestreballem formalment amb l’Aprenentatge Basat en Proble-mes(ABP),comunadeleseinesquecalutilitzarperaltreballconjuntdelescompetènciesprofessionals,personalsisocials.

Caldirque l’úsd’aquestaeinanoexclou l’úseneldiaadiad’altres metodologies complementàries, com poden ser lesclassesexpositives,pràctiquesielsexercicisconvencionalsolespropostesbasadesenelmodeldel’aprenentatge–servei.

Enaquestanyshemcomprovatlariquesaielbonresultatdelacomplementarietatentrelesdiferentspropostesmetodolò-giques.

Elmodeld’AprenentatgeBasatenProblemesesfonamentaenelconcepte:“elquehemd’aprendre,hoaprenemfent-ho”,iésrecolzasobretresaspectes:eltreballenequip,l’autoaprenen-tatgeilaresoluciódeproblemes.

Aprenentatges actius a l’FPEn els darrers anys, l’estructura productiva i la societat estan demanant al sistema educatiu, en general, i a la Formació Professional, en particular, persones que disposin d’un perfil en el qual, més enllà de tenir formació en un conjunt de competències tècniques, també demostrin experiència en altres habilitats.

Treball en equip

Autoaprenentage

Resolució de problemes

el diari el relat l’expo-sició

2 3 41els vídeos

Què és l’horitzó 2020 i què hem fet?

Us convidem a visitar la web de l’HORITZÓ 2020: h2020.fje.edu

Trobareu una vista virtual a l’exposició, el diari HORITZÓ 2020 i el relat de tot el procés de participació

L’escola que volem, entre tots, la farem possible.Com que mirem el futur amb il·lusió i esperan-ça, ja sabeu que ara fa un temps vam posar en marxa un procés de reflexió àmpliament participat i col·laboratiu per part de tota la co-munitat educativa de Jesuïtes Educació. Sota la voluntat de definir els horitzons, processos i accions calia trobar el marc que ens ajudés a avançar de manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d’ensenyament i aprenentatge, capaç de do-nar resposta als reptes que els nous temps ens plantegen. Volem transformar l’educació.

Crear la nova escola i fer-ho totes i tots junts! Aquest va ser l’objectiu de partida de l’HORITZÓ 2020. Calia anar pensant en una nova escola que desenvolupés i implementés un nou model pedagògic, la Ratio Studiorum del segle XXI, basat en els principis i valors de la pedagogia ignasiana i en el diàleg per-manent amb els darrers avenços de la pe-dagogia, la psicologia i les neurociències, per educar amb èxit en la realitat i el futur del segle XXI. És evident que en un món can-viant on les noves tecnologies tenen més im-portància i el treball en xarxa és imprescindible, no té sentit que el procés d’ensenyar-aprendre segueixi les mateixes pautes que al segle XX.

el diari el relat l’expo-sició

2 3 41els vídeos

Què és l’horitzó 2020 i què hem fet?

Us convidem a visitar la web de l’HORITZÓ 2020: h2020.fje.edu

Trobareu una vista virtual a l’exposició, el diari HORITZÓ 2020 i el relat de tot el procés de participació

Després d’un llarg temps de dedicació i es-colta, ara sabem que la transformació pas-sa per plantejar un nou espai físic, amb una organització flexible i amb el suport d’un nou model de gestió, per formar persones inte-grals, competents, conscients, compassi-ves i compromeses. Hem treballat de valent i no és agosarat dir que el procés de recerca ha estat un èxit de participació i de resultats. Només a tall informatiu, es van obtenir més d’11.000 idees que ens ajuradan a definir, marcar objectius i fixar el full de ruta del nou model pedagògic que s’està construint des de Jesuïtes Educació.

De tot el procés han sorgit 17 idees clau que ara serviran de plataforma de llançament per concretar les accions que aniran definint tot el que implica aquest canvi.

Totes aquestes idees i el procés que hem estat treballant han pres forma en una exposició itine-rant que visitarà totes les escoles. En aquesta mostra, es poden llegir els aspectes que defi-neixen l’HORITZÓ 2020: la feina feta amb les UBP i les APA, els resultats de l’enquesta, as-pectes que defineixen el nou model pedagògic, els nous espais... Tota la informació necessària per entendre cap on va l’educació a les escoles de Jesuïtes, l’educació a les escoles que volem.

Som-hi!

14 ProgramesFormacióTreball

Projecte de refrigeració per a piscifactories a Bolívia

L’escola,uncopmés,s’ha implicatenunprojecte,subvencionatperlaDipu-tació de Barcelona, de col·laboracióambelpobledeBolívia i, enconcret,amb l’ONG CEAM (Centre d’EstudisAmazònics).

Bolíviaésunpaísconegutpelsseusal-tiplans,muntanyes,“cholitas”itambépelseupresidentEvoMorales.Perònoenspodemquedarambaquestretrattanincomplet,jaqueBolíviaésunpaísmoltgraniambunadiversitatenorme.

Precisament el projecte que tenim alesmansesdesenvolupaal’àreaama-

zònica de Beni, una zona totalmentdesconeguda i últimament estudia-da gràcies als sorprenents descobri-ments d’indicis de civilitzacions quevan desenvolupar una grandiosa cul-tura basada en els elements naturalsdelterritori.Afortunadament,aquestsindicisvanserdetectatsperunaper-sonasensiblealtema,PepBarba,que,comapresidentdelCEAM,varemourecel iterraperaconseguir-neunapro-pament. El CEAM es va fundar l’any1994,idesdellavorshadesenvolupatprojectesdecooperacióinternacionalen temes de piscicultura, de conei-xement del medi natural i d’història,

entre altres. Durant aquests anys, elCEAM ha treballat en projectes con-juntamentamb laResidencia-Interna-do Arajuruana jesuïta de San IgnaciodeMoxos,enlaprovisiódebequespera estudiants i en l’establiment d’una“poza”piscícolaperalconsum interndelspeixos iunsistemadedepuraciónaturaldelesaigüesresiduals(2000).

Entreelgranventalldedescobrimentsque trobem en aquestes terres, n’hihade relacionatsambelmónde l’ai-gua, jaqueel llocpresenta restesdegrans obres hidràuliques construïdespercivilitzacionsantigues,quedevien

L’escola, un cop més, s’ha implicat en un projecte, subvencionat per la Diputació de Barcelona, de col·laboració amb el poble de Bolívia i, en concret, amb l’ONG CEAM (Centre d’Estudis Amazònics).

Les poblacions rurals de l’àrea amazònica de Bolívia viuen i es desenvolupen criant, pescant, menjant i venent peixos. La tecnologia actual de la refrigeració els pot donar un cop de mà en la seva manera de viure

Miquel InsaustiProfessorCF

sermoltnombrosesienginyoses.Sónpoblacionsdesconegudesactualment.

Relacionat amb l’aigua i l’hàbitat quehi ha al voltant seu, sorgeix l’estudidelmóndelspeixos,de lasevacrian-çaidelseuúscomaalimenthumà:lapisciculturaoaqüicultura,queéselfilconductordelprojectequepresentem,enquèhaparticipatl’EscoladelClot.

Les poblacions rurals de l’àrea ama-zònicadeBolíviaviuen iesdesenvo-lupen criant, pescant, menjant i ve-nent peixos. La tecnologia actual dela refrigeració els pot donar un copdemàenlasevamaneradeviure.Vetaquíon lanostraescolahi téalgunacosaadir,iperquèelCEAMesposaen contacte amb nosaltres per pro-posar-nos un projecte ambiciós ambl’objectiudeconèixerlasituacióactu-alinsitui,enfunciód’ella,emprendrealgunaacció.

El projecte “Fortalecimiento de lascapacidades técnicas en acuiculturay en frío y climatización de los pro-ductores de instalaciones piscícolasrurales (ARPE) en los departamentosdeBeniySantaCruzdeBolivia”vaseraprovatalaConvocatòria2012depro-jectesd’assistènciatècnicadelaDipu-taciódeBarcelona, ise livaconcedirunasubvencióde35.765€.Elprojecteva ser presentat en partenariat ambCEAMil’EscoladelClot,conjuntamentamb dues entitats bolivianes: l’ONGHOYAM-Mojos i l’Instituto TécnicoJosé Castillo Fe y Alegría, escola deformació professional de l’àmbitedu-catiu dels jesuïtes a Trinidad, capitaldelDepartamentdeBeniaBolívia.Elprojecteinclouactivitatsrelacionadesamb l’assistència tècnica en piscicul-tura als piscicultors rurals (desenvo-lupadaconjuntamentperCEAMiHO-YAM-Mojos), revisió d’equips de frediformacióenfredieficiènciaenergè-

tica, desenvolupades per l’Escola delClot i l’Instituto Técnico José CastillodeTrinidad(ITJC).

Noés laprimeravegadaqueaquestatecnologia arriba a aquella zona, nimoltmenys,peròcomquel’ajudaquehanrebutnohaestatsemprebenim-plementada,aracalprendremesuresredreçadores per tal que se’n treguiunmillorprofit.

El projecte sobre el terreny

Uncoppresentatelmotiuil’origendelprojecte,usexplicocoms’hadesenvo-lupat.Laprimerafasevaconsistirenlavisitad’unprofessordelanostraes-colaal llocper ferunadiagnoside lasituacióactual.Enlasegonafasevamrebreunprofessord’uninstitutboliviàalanostraescolaperformar-lotecno-lògicament,iaixípoderferlesactuaci-onsnecessàries.

Primera fase

Laprimerafasedelprojectevatenirllocelpassatjuliol.L’escolaemvaconfiarlatascaivaigpassartressetmanesin-tentantconèixeraquellesterresilasevagent.Vaserunaexperiènciaproupositivaiengrescadora,peròvaladirquetambéemvagenerarmoltsdubtessobreelnostremodeldesocietat.

Primera setmana

Emvaigreunirambassociacionsdepiscicultors,deproductorsdecítrics,demelmeladesidecriadorsdeporcsalesrodaliesdelaciutatdelTorno,a 20 km de la capital del Departa-ment de Santa Cruz, Santa Cruz delaSierra.Esvaposardamuntlatau-la lanecessitatdemillorar lagestiódelessevesriquesproduccions,amblapossibledisponibilitatdecàmeresfrigorífiques que millorin la sevaconservació i posada en el mercatenmomentsoportuns.Es tractadegentmoltemprenedoraque,seguintmodels cooperatius, estan aconse-guint ja, en les condicions actuals,bonsresultatsqueelsajudenatenirnivells de vida dignes, tot i que mi-llorables.

Segona setmana

Emvaigtraslladaral“lloc”delprojec-te,alDepartamentdeBeni,unazonaamazònica on fa molta calor i que téunagrandiversitat,pelquefaalana-tura. Allà hi vaig desenvolupar duestasques:●Una,conèixerl’associaciódecomuni-

tatsdepiscicultorsindígenesdeMo-xos(ASOPIM),quedisposend’instal-lacions rebudes en altres èpoquesde projectes finançats per l’AgènciaCatalanadeCooperació(ACCD)iperl’Agència Espanyola de Cooperació(AECID).Permoltsidiversosmotius,avuidiaaquestesinstal·lacionsestanforad’ús.L’estudidelasituaciócon-clouquecaloferirunaformació,queserialasegonafasedelprojecte.

●La segona tasca va consistir a co-nèixer La Mausa, un centre ambfinalitats de formació i producciódel peix en plena Amazònia, tam-bé construït per l’Agència Catalanade Cooperació en el seu moment.Un lloc meravellós, però en es-tat precari, que reclama i necessi-ta una actuació de posada a punt.

Tercera setmana

El projecte em va portar a impartirun curs de refrigeració a l’InstitutoTecnológico José Castillo de Trini-dad (ITJC) per a professionals delfred molt interessats en el tema, acausa de l’increment d’indústriesquenecessitenaquestatecnologiai,pertant,lanecessitatdeprofessio-nalstècnicsqualificatsenlamatèria.Caldirqueelcursvaserunèxitperla “comunió” que es va crear entreelsalumnesijomateix,jaque,amésdelrepted’explicaraquestamatèriaa aquells professionals, s’hi ajunta-va el fet que jo no sabia quin nivelltindrien els alumnes que hi assisti-rien ni la seva manera de treballar.Però tot va ser prou fàcil gràcies alesganesd’aprendredetotsells.Notansolsvamdesenvolupartemesdefred, sinó també d’energies renova-bles, un tema molt innovador per aellsiquetambétenenmoltesganesdeconèixer.

Segona fase

La segona fase del projecte s’ha fetaquest mes d’octubre. A l’Escola delClothemrebutlavisitadelprofessorRogerNoe,del’ITJCdeTrinidad,du-rantduessetmanes.

En Roger imparteix cursos de tec-nologia elèctrica a Bolívia, i la sevaestada al nostre centre li ha permèsrebreformaciósobrelatecnologiaderefrigeració, eficiència energètica ienergiesrenovablesendiferentsves-sants, tant tecnològica com pedagò-gicajaque,gràciesaladisponibilitati l’esforç de diversos professors del

Departamentd’Instal·lació iManteni-ment, ha assistit a les seves classesteòriques i pràctiques. Vull aprofi-tar aquest article per agrair i deixarconstànciadelabonadisposiciódelsnostres professors en l’acompanya-mentd’enRoger.

Elprofessorboliviàha rebut formaciórelacionadaambinstal·lacionsdefred,clima, calefacció, aigua i solars tèrmi-ques,tantenl’àmbitdelaconfiguraciócom del muntatge i el manteniment.Aquestaexperièncialiserviràper:

●Difondre els coneixements adquiritsen el seu centre i possibles cursosqueesfacinalazona.

●Posar en marxa i fer un manteni-menteficientdelesinstal·lacionsjaexistents,peròmalmeses.

●Aportar a la zona les possiblesmillores que es deriven de totesaquestesactuacions.

Peracabarm’agradariadirque,mal-grat la meva experiència personal,que em fa ser molt crític amb la co-operació internacional, aquest pro-jecte m’ha donat la possibilitat derepensar-m’ho iveurequeexisteixennoves i diferents vies de cooperacióque apropen persones i que ens po-denajudaratots.

Existeixen noves i diferents vies de cooperació que apropen persones i que ens poden ajudar a tots

Miquel InsaustiProfessorCF 16 ProgramesFormacióTreball

Aixírebemelsalumnesalacapellaal’inicidecurs.Algunssónnousal’Escola,altresjahihanestat.Totselsnoisinoieshivan,classeperclasse,ambelseututor,unxicperplexos:

“Totshianem,a l’eucaristiad’inicidecurs?Però,quenoeravoluntari?”

Idesprésdelabenvinguda,laraódeser-hi:

“Vampensarqueseriainjustqueenelsvostresanysd’estadaal’EscoladelClotnoconeguéssiudeprimeramàelquebategaalacapellaSantPereClaver:l’impulsprimerdelprojectedel’Es-coladelClot.Unprimerimpulsquetéaveureambunaconvoca-tòriafraterna;unpaiunviqueesparteixiqueesreparteixen;Jesús,queésdarreredetotplegat;iunamissióperacadascundelsquehiparticipen.”

Icontinuemambunamicad’història:

“Durantmésdequarantaanyss’hananatreunintalacapellacentenarsicentenarsdepersones.Tantesque,sihaguéssimdeposarbancsperatoteselles,lesfileresarribarienfinsalaplatjadelaMarBella.”

“Aquís’hanpresdecisionsquehancanviattotaunavida,aquís’hanpronunciatpregàriesditesdesdelfonsdelcoriaquís’hanconstruïtsímbolsquerestaranpersemprealcordelsquielvan

viure.Moltagenthaaprèsapregaropotserhadescobertque,tanmateix,aquellnoeraelseullenguatge.”

Elsegüentésfer-losactorsdelacelebració.

“L’eucaristia es desenvoluparà al voltant de tres símbols: lallum,laparaulailataula.Arapassaréambunasafataonhihacandeles,retoladorsitovallons.Tuhauràsdetriarunobjectedetotstresperpoderparticiparenalgund’aquellssímbols.”

Ienshiposem:

“L’eucaristia ens vincula els uns amb els altres en una real idesitjadafraternitat.TotssomfillsdelmateixPare.Totssomgermans.D’aquellsquesomaquíid’aquellsquenohisón.Sihastriatunacandelaetproposoaixecar-te,encendre-laambl’espelmadel’altar,deixar-laallàaldamuntiposar-hialcostatelnomolesinicialsd’algúquetuestimesique,d’algunamanera,voldriesquefosaraaquí”.

SonaunacançódeColdplay:“LightswillguideyouhomeIwillfixyou”.Quidónaelprimerpasesfaesperarperò,progressi-vament,unrerel’altreoengrupetsrealitzenelgest.Finsque,finalment, l’altaresdevémiralld’unarealitatinvisiblequeens

acompanya.Continuem:

“A lacapella llegim fragmentsde laBíblia,queés laparaulaqueDéuadreçaaquivolescoltar-la.Sihastriatelretolador,ensentirelrelat,etsconvidatadestacarunaparaulaquet’hagiressonatespecialment.O,sihoprefereixes,escriuslatevares-postaalaBonaNotíciadeJesúsquehemsentit”.

“Quanlatinguis,t’aixequesil’escriusalmural.Nosaltrescon-templaremelressòquelaParauladeDéuhaproduïtentuiaixòensajudaràacomprendreelnostreressò”.

ArribaelmomentdeparartaulaiferpresentelgestdeJesúsal’Eucaristia.

“Elsqueteniuelsmocadors,usacosteual’altaripareutaulaperquèpuguemposar-hielpaielvi.”

LacombinaciódeformesicolorscreaunaltarúniciirrepetiblequeacullelqueseràelcosilasangdeCrist.

D’aquesta manera va transcorrent l’eucaristia d’inici de curspertotselsnoisinoiesde1rd’ESOide1rdeBatxillerat.Ara,quans’anunciïlacelebraciódeTotsSants,NadaloCendra,en-tendranunamicaméselqueesviualacapella.Ialeshoresjaseranellsquidecidiransis’afegeixenalqueés,desdesempre,l’impulsprimerdel’Escola.

David Guindulain, sjConsiliari

Durant més de quaranta anys s’han anat reunint a la capella centenars i centenars de persones. Tantes que, si haguéssim de posar bancs per a totes elles, les fileres arribarien fins a la platja de la Mar Bella

Totsfemescola 17

Benvinguts al cor de l’Escola!

18 Biblioteca

Biblioteca de l’Escola del Clot

➊A labibliotecaelmés importantsón lespersones;peraixòhemvolgutguanyarespaiafavordelamobilitatdelsusuariseliminantlabaranaqueteníemal’entradaiobrintlasegonaportad’accés.

➋Hemincorporatnouselementsbuscantl’amplitud.L’ob-jectiuhaestatcrearunespaimésdiàfantenintencompteelsgustosestèticsdelesjovesgeneracions.Alaseccióju-venilarahihacadiresdecolors.El“verd”s’incorporacomacolorcorporatiuamblavoluntatdetransmetrefrescorialegriaalabiblioteca.

➌Tambétrobareucanvisen ladisposiciódelsmaterials.S’ha ampliat tota la zona infantil i juvenil, alliberant lesprestatgeries d’excessives fileres de llibres, trencant la

tradicionaldisposiciólinealimostrantelsllibresenexpo-sitorsocaixesperquèpuguinsermésvisibles. S’hacol-locatalaplantabaixatotelfonsliterariperpoderfacilitarelseuús.A laplantasuperiorhemcol·locat lesdiferentsseccionstemàtiquesid’especialitzaciód’úsmésreduït.

➍Undelscanvisméssignificatiushaestatlaretiradadelsdeuterminalsfixosdelabiblioteca.Onsónelsordinadors?Treure’ls ens ha permès alliberar espai i reorganitzar-lo.Aranomésentenimquatreenunracó.Creiemqueaquestéselfutur.L’objectiuésfacilitarl’úsdedispositiusmòbilsambaccésaWi-Fiiaixípoderpromoureunúsméstrans-parentdelestecnologiesdigitals.

Persaberquèestàpassantalabibliotecaentotmomentiestarbeninformatsentreualapàginawebdelabibliotecadesdelwebdel’escola(unapestanyaonposa“biblioteca”almenúdel’esquerra).EnspodeuseguiraTwitteri ifer-vosamicsdelFacebookquehemobertnomésperaparesimaresdel’escolavinculatsalabiblioteca.Desdelwebhipodreuaccedir.

Per saber què està passant a la biblioteca entreu a: bibliotecaescoladelclot.jimdo.com

Glòria DúrbanBibliotecària

Aquest curs hem incorporat a la biblioteca un seguit d’accions de millora en relació amb l’espai físic, al web i a la distribució dels materials. Creiem que la utilitat de les biblioteques en el segle XXI passa per oferir bons serveis però també per reorganitzar els espais propis i expandir la seva acció a Internet. De d’aquests dos entorns volem oferir a la comunitat educativa una diversitat de serveis i propostes.

Pastoral 19Montserrat PuigbarracaDirectoradePastoral

Nadal

Cada cop hi ha més persones que,quans’acostaNadal, comenten:amiNadal no m’agrada, em posa trista,falta tanta gent de la meva família!,enssentimobligatsatrobar-nos,peròun rotllo... QUÈ ÉS, DONCS, EL NA-DAL?QUINSENTITTÉ?

Pensant i reflexionant sobre el Na-dal,herecordatque,unavegada,em

vanpresentarelNadalilestradicionsal voltant seu com una ceba que calanarpelantperarribaralseucor:

●Laprimeracapa,lamésexterna,éslacapadelesllumetesalcarrer,deles músiques, dels guarniments deNadal. Aquesta capa pot ajudar aviure’l,peròsiensquedemaquínotrobarem el gust de la celebració,

Quan s’acosta el Nadal els carrers s’omplen de llums; les botigues, de colors; hi ha llocs on comencen a sonar, una vegada darrere l’altra, nadales; tothom corre, tothom compra, tothom té pressa i corre, TOTHOM? ÉS AIXÒ NADAL?

nohi trobaremelmisteri.Peraixò,hem de treure aquesta pell i anarunamicamésalfons.

●La segona capa: solidaritat, tempsde commoure’s i de compartir. Sí,molt i molt important: els pastorsvan compartir el que tenien. Però,s’ha de ser solidari sols els dies alvoltantdelNadal?Solsenshemdecommoure en aquestes dates? SiNadal no ens transforma, no enscanviaelcorinoensfasempreméssolidaris, aquesta capa és dura il’hemdetreure.Ensanemacostant,però encara no hem arribat al cordelNadal.

●La tercera capa: temps de trobada,temps de família, quants sopars!,dinar de família! Ens acostem unamicaalmisteriperquèBetlemésunbon punt de trobada, però, ens tro-bemperquè tocaoperquèen tenimganes? Compartim la festa? acollimles penes? o tan sols mengem juntselquetocacadaany?Sienstrobemperquèentenimganespotajudar-nosaviureelNadal,perònoéselfonsdelmisteri.Peranarmésafonshemdetreuretambéaquestacapa.

●Ara sí: som al cor de la ceba, aquíésdesd’onsurtel sentitdeNadal,el que dóna cos a les altres capes:m’han agradat aquestes paraulesd’una homilia de Nadal d’en MarcVilarasau,sj.

“L’alegria inefable de Nadal neix delaparaulaqueDéuhavolgutplantar,comunatenda,enelcorde lahuma-nitat.Nadalésuntempsúnicperreco-nèixer aquesta paraula que tenim ar-receradaalcor,iposar-nosensintoniaambaquestnadóqueencarajeuinde-fens en tantes menjadorescom hi haescampadespelnostremón,entantspessebres potser no tan idíl•lics comelsdelesnostresllars,peròsensdub-temoltmésreals.”(MarcVilarasau).

Quan aquest nadal ens acostem aalgun pessebre, sentim com se’ns faproperaquestinfantqueneixisentimlaParauladeDéuqueensparladinselcor,queensOMPLEDEVIDAienstransforma fent que el trobem quanSERVIMiESTIMEM.

Bon Nadal

Nadal és un temps únic per reconèixer aquesta paraula que tenim arrecerada al cor, i posar-nos en sintonia amb aquest nadó que encara jeu indefens en tantes menjadores

20 ParaescolarsXavier Ariño

CoordinadorGral.Act.Paraescolars

La força d’un equipDefet,aquestaéslaclauenmoltsmomentsdelanostravida;ésallòqueensajudaasortirendavantenlamajoriad’ocasions:éslaforçad’unequipdetreball,delafamília,del’equipdefutbolod’ungrupdecoral.

Unequipésunconjuntdepersonesquepersegueixenunfi,quetenenunobjectiuclar,iquecadadiaquepassallui-tenperaconseguir-lo.S’ajudenelsunsalsaltres,iquanelsunsnopodenmésoflaquegen,elsaltresdonenun“plus”persortirendavant.

Aramateix, lesactivitatsparaescolarsdisposend’unequipdetreballmoltcomplet imolt implicat.Totaquestgrupestrobavinculataladocènciai,pertant,formapartdel’equipdemestresiprofessorsdel’escolai,almateixtemps,estàre-presentatalconselldedirecciópelseucoordinadorgeneral.

És,doncs,unequipdetreballfort,benrepresentat,imoltimplicat a aconseguir que aquestes activitats siguin ungrancomplementperalaformacióintegraldelsalumnes.

Enaquestsmomentsaquestequipdecoordinacióestro-baformatpermoltespersonesicadascunad’ellesdisposad’unestasquesconcretesid’unesfuncionsbendefinides.Aquest ha estat el primer curs en què, des de la secciód’activitatsesportives,s’hangeneratnovescoordinacionspertaldesermillorsiméscompetitiusencertsàmbits.

Així,disposemd’unapersonaresponsablededefinirlalí-niapedagògicadelesactivitatsparaescolarsesportivesi,pertant, lesprogramacionsdecadascunad’aquestesac-tivitats:laNúriaBermejo.Tambétenimunresponsabledelesactivitatsdecompeticióidetotallòqueestàrelacio-natambelCEEBilaFederació,enJaumeLlecha.L’AlbertEstaper,tambémonitordefutbolsala,s’encarregadelescomunicacions i les actualitzacions de la site de paraes-colars.Percompletaraquestequip,enJoanAmoreséselmàximresponsabledelasecciód’esports.

AlcostatseuhihalaMeritxellAguilà,comamàximares-ponsabledelasecciód’activitatsculturals.

També podem destacar coordinadors de casals d’estiu(Jaume Llecha i Jessica Yague), campus d’esports (DaniMatamala),intercanvisd’estiu(AlbaPerejuaniAnnaGar-cia),etc.

L’equipésmoltampli i desde laCoordinacióGeneraldelesActivitatsParaescolarselsvulldonarlesgràciesperlaseva implicació,elseuajut, lasevaconfiança i,sobretot,la seva predisposició a aconseguir fer d’aquestes activi-tatsunabonaeinaperalaformaciódelnostrealumnat.

Gràcies, equip!!!

Ara mateix, les activitats paraescolars disposen d’un equip de treball molt complet i molt implicat. Tot aquest grup es troba vinculat a la docència

c/ València, 680 · 08027 Barcelona · T. 93 351 60 11 · info.clot@fje.edu · www.clot.fje.edu

El futur del nostre sistema educatiu

AMPA 21Miguel Díaz-CarreleroPresidentdel’AMPA

Com cada any i en arribar a aquestesdatesacostumoaaturar-meunmomentperpensarquèdemanaréalsReisMagsaquestany;ésadir,quinéselmeudesignomaterial.

Doncsbé,aquestanyiambmésèmfasiquemaidemanaréalsReisMagsunaso-cietatmésjustaperatothom.

Parlantdejustícia...eldiccionariladefi-neixcomelfetd’administrarleslleisd’unterritori, país o nació. Però què passaquan aquestes lleis són injustes, discri-minatòries, antisolidàries, etc.? És moltsenzill:quelajustíciadeixad’existir.

Un cop feta aquesta reflexió vull en-trar de ple en el tema que m’ocupa iqueempreocupaprofundament:lain-justalleiLOMCE.Noparlarédecolorspolítics (com a representant de l’AM-PAnoelstinc).Nomésvullaclarirunadurarealitat.

Faunparelldemesosenaquestpaísesvaferunavaga(queapartird’aquestmomentdenominaréprotesta)enquèvaparticipardemaneraimportantíssi-ma tot el col•lectiu de l’ensenyament.El passat dia tretze també es va ferunaprotestaaescalanacionalambunrotundseguimentdetothom. Inoensequivoquem ni ens oblidem: nosaltrescomaparessompartintegrantiactivad’aquestcol•lectiu,jaqueenjochihaelfuturdelsnostresfills.

Doncsbé,anemalgra:elMinisterid’Edu-cacióvapresentarlaseva“magnaobra”:laLOMCEim’agradariaferunamoltbreureflexió sobre aquesta llei ja que real-mentlalecturaenlasevatotalitatil’anà-lisi resulten molt complexes per al mescomúdelsmortals.

Malgrat els assumptes clau de tal do-cument, de nou, el debat proposata l’opinió pública s’ha centrat en lesqüestions “tradicionals”: castellà ver-sus català i la religió a les aules. I noobstantaixò,laLOMCE,igualquealtres

lleisd’aquestalegislatura,noespoten-tendreúnicamentcomunprojected’ungovernenclau reaccionària, sinóque,aquestalleipreténl’aplicaciód’unnoumodeldeformacióajustatauncontextdecrisi iquetéunacontinuïtatmésomenys directa amb el model educa-tiuqueneixenlaTransicióiqueesvaapuntalant progressivament fins avuisenseunadiscussióseriosaiprofundasobre les seves conseqüències. No horecordo bé però tinc la sensació ques’hanconfeccionatméslleisd’educacióquegovernshanpassatperl’hemicicle.

Delqueestractaésd’evitarpertotselsmitjansl’actualescenari(jovesambni-vellsmoltaltsdeformacióalsqualselmercatnotéabsolutamentresaoferir)perlaviad’expulsaraquestsjovesdelaformacióiaixíexplicarperquèelmer-catnotéresaoferir.Unempobrimentcol•lectiuenformad’espoliperferpas-sar per “normal” allò que no és més

queunmecanismed’exclusióireorga-nitzaciósocial.JAN’HIHAPROU!!!!!

Per tot això vull transmetre el nostretotalsuportalesprotestesperquèsomconscients que ja no es tracta nomésd’unaqüestióderetalladessalarialssinóquehemderecolzariunir-nosincondici-onalmentperquèestàenjocelfuturdelsnostresistemaeducatiuiambell,elfuturdenostresfillsidelnostrepaís.

Novoldriaacabaraquestes líniessenseagrairalespersonesque,totiqueesteud’acordamblesjornadesdeprotesta,heuestatalpeudelcanócomplintelsserveismínims,conscientsquetotisaberquehihaviamaresiparesqueestavend’acordambvosaltres,noteniencapaltraopcióqueportarelsseusfillsal’escola.

Percert,unaltredelsmeusmajorsdesit-josésquetotsvosaltrespasseuunsbonsdies entranyables al costat de tots elsvostreséssersestimats.BONNADAL!!!!!

Tinc la sensació que s’han confeccionat més lleis d’educació que governs han passat per l’hemicicle

22 Flashos

La Fundació Catalana per a la Recer-ca i la Innovació,ambel suportde laRobertBoschFoundation(Alemanya),ha posat en marxa la 2a edició delParlament Científic Jove Català, pro-grama que preparen els joves com aciutadansactiusdinsdelasocietatdelconeixement mitjançant el debat, lanegociació ielconeixemententemesdeciència.

Aquestaedicióesduràatermeelsdies26 i 28 de març a Barcelona i comp-tarà amb la participació d’estudiants,científicsiprofessorsdetotCatalunya.Entreels70alumnesseleccionatsn’hihatresdelanostraescola:PabloMar-tínez,VíctorMartíneziBernatMolero,totstresalumnesdel2ncursdebatxi-lleratCientífic-Tecnològic.

Parlament Científic Jove Català

Eldiumenge27d’octubrevacomen-çarlaterceratemporadadeTeatrealBarri.Elprimerespectacled’aquestatemporadavaserLamàgiadelMagLari,unespectaclequenovadeixarindiferentaningú.Vaserunatardaplenad’emocionsiriures,ambunjocde llums, música i misteri iniguala-ble.Tantgranscompetitsvansortirdel nostre teatre intentant esbrinarmolts dels trucs que van anar suc-ceint dalt de l’escenari. Algunes delespersonesquehivanassistirvanpodercol•laborarambelMagLarienalgundelsseustrucs.

Feiagoigveureelteatreple,totalaplateaipartdel’amfiteatre.Entotalhivanhaver465espectadors.

Us recordem que després de Nadaltenim programades les obres se-güents:

• Eltresporquets: 16defebrera les18.00h.

• LaVentafocs:9demarçales17.00h.

Moltesgràciesperconfiarenaquestprojecte.

La màgia del Mag Lari

Sempre he tingut el desig de realit-zaraquestamostraiarahaestatelmoment de presentar-la a la mevagent del Clot: tant als professors,com als alumnes, als pares i, fins itot,alagentdelaComunitatCristia-nadeSantPereClaver.

Enprimerllocvoldriacomentarqueestàdedicadaalamemòriadelmeupare,quevasaberinculcar-mel’esti-macióperl’artipelspintorsclàssics.

El motiu d’exposar obres copiadesobeeixalanecessitatd’aprendre.Co-piarelsbonssempredeixasediment.Antigamentelspintorses formavenalcostatd’unartistaconsagratqueeracapaçdetransmetrelasevatèc-nica,elsseusconeixementsilasevasensibilitat als deixebles. Avui dia,però,nopodemfer-hod’aquestama-neraperòsíquepodemperfeccionarelnostreestilcopiantelsclàssics.

Aquestamostrarepassa l’obrad’ar-tistesdelRenaixement i delBarroc,èpoquesquehanestatconsideradescomelsdosseglesd’ordelapintura.

Finalment,voldriaquelapetitamos-tra que podeu contemplar a la ca-pella de l’Escola del Clot, serveixide motivació especial per a tots elsalumnes del batxillerat artístic, quecomencenaformar-seenelcompli-cat món de la comunicació visual iplàstica, amb la intenció de desvet-llar-losl’estimacióperl’artieldesigde treballar amb força, malgrat lesdificultats,afid’emprendreambèxitlessevesetapesdecreativitaticrei-xementartístic.

Josep Maria Moreno Flórez

Copiant els classics

23Flashos

Digues la teva!Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola info.clot@fje.edu

Elpassatdivendres29denovembrenohivahaversolsunexcel·lentconcertdemúsicabarroca.Entotjustunahoraelsqui érem allí vam poder experimentarcomelnostremónvaessentcadacopmésunagranunitat.

En el context de la gira que han fetmembresdel’EscolademúsicadeSanIgnacio de Moxos (Bolívia) per Europa,les escoles de Jesuïtes Educació vamgaudird’unaactuacióadreçadadirecta-mentaalgunsdelsnostresalumnes.Perunapartelsalumnesdediferentsesco-les de Jesuïtes Educació s’han trobatperagaudir iapreciar l’art i lamúsicadelstempsdelesreduccionsjesuítiques.Peraltrapart,personesqueveniendemilersdequilòmetresdedistància,hanofertelmillorquetenien,elseutalentilasevasensibilitatperapoderentrarencontacteambelgoigdelamúsica.

ImpressionavaveureelteatredeJesu-ïtesElClotpledegomagomde jovesmés o menys assabentats del que allíaniriaapassar.Iamidaqueelconcertanavadesenvolupant-seespodiapalpara l’ambient com el llenguatge musicalentraennosaltresperunscanalsmoltdiferents dels habituals i que despertaenlespersonesemocionsques’expres-saven en els aplaudiments en aquells

ENSEMBLE MOXOS: fent realitat el món global

moments que es volia reconèixer laqualitat(ielprivilegi)d’estarpresen-ciantallòqueestàvemveientiescol-tant.

No deixàrem passar l’ocasió de fernotaralesnoiesielsnoisqueesta-venallíquelescircumstànciesdelesvidesde lespersonesqueactuavendavantseuerabendiferentdelseu.Poderoferirunrepertoridemúsicaamb tanta qualitat com per poderestar3mesosfentgirapertotEuro-pa,ialhoravivintenunescondicionsmolt més senzilles que les nostres,ensfasospitarqueEnsembleMoxosésmésqueunprojectemusical.Pot-serelpodemqualificard’und’aquellsmiracles que passen al món i quehomelsveusisapmirar larealitat.El desig dels primers jesuïtes quevanendinsar-sealaselvaamazònicaper entrar en diàleg amb la culturaindígena fa 250 anys ara potser esconverteixenelnostredesigdesa-berviureapreciantlanostratradicióiprojectanteldesigd’unavidaplenadel qual la música molts cops n’ésunaexpressiómoltadequada.Novaper aquí això que els cristians ano-menemRegnedeDéu?

Amb la finalitat d’oferir un millorservei a les famílies i els alumnes,aquest estiu s’han remodelat elsespaisdesecretaria,administracióiProgramesFormació-Treball,uni-ficantaixí totselsserveisadminis-tratiusidegestiódel’escolaenunmateixespaisimplificantiunificanttots els tràmits que habitualmentfanalumnesifamílies.

Aquesta remodelació respon ja al’HORITZÓ 2020 on les escoles deJesuïtes Educació procurem avan-çar en una millora en l’atencióoferint uns espais més diàfans itransparentsquepermetenunain-teracciómésdinàmicaifluïdadelesnostresseccions,iqueafavoreixeneltreballenequip.

Els espais de l’escola vers l’H2020

En què consisteix el servei de men-jador de l’escola?

El temps del migdia és una estonamolt important i a la vegada difícil,jaqueformapartdel’horariescolardels alumnes i és el moment idealper deixar-se anar. Durant aques-ta estona també es dóna una certatendèncianaturalcapaldesordreiladisbauxa.

Perònotansolsésunespaipermen-jar, sinó que també és un espai so-cialquehadepermetreunarelaciódistesaideconeixement.Enaquesttemps,els infantscomparteixenen-treellsjocs,interessos,momentsderelaxació, etc., imprescindibles peral seu desenvolupament. Permeten,doncs, una vida de grup rica ambpossibilitatd’intercanvid’experiènci-esid’aprenentatges.Peraixòcreiemqueeltempsdemigdianohadeserunespaiexclusiupermenjar.Calunaeducacióalimentària,peròtambécalmillorarelshàbitsd’higiene, lacon-vivència, lasocialització,elsmodalsataula,elsvalorsielsconeixementspersonalsdelsalumnes.

Per tant, aquest és un nou espaid’aprenentatge que dóna un valorafegitalservei,unespaionaprenem

aconviure,acooperarambelscom-panys,arespectarlesdiferències,aconèixer i gestionar les emocions,ondesenvolupemhàbits ihabilitats,iadquirimactitudsivalors.

Quines són les millores que s’han dut a terme?

El nou servei de menjador s’enfocacom un servei lúdic i educatiu, enelqualhihaunacomunicaciófluïdaentre les diferents etapes acadèmi-ques, on s’aprofiten tots els espaisde l’escola (gimnàs, teatre,bibliote-ca,diferentspatis...)iorganitzatperal creixement i el desenvolupamentdelsalumnes.

Un dels canvis més significatius haestatlaposadaenpràcticadelsmo-nitorsreferents:cadacursd’alumnesestà acompanyat per uns monitorsconcrets;aixòpermetmillorarlaco-municacióambelsprofessorsiambles famílies, i ens permet conèixer,individualmentiengrupd’iguals,alsalumnes i així poder donar-los unamilloratenció.

Un altre canvi ha estat la posadaenmarxad’activitatsdirigides,ambl’objectiu de donar recursos als in-fantsperpodergaudirdel’estonadelleure.El jocésunaactivitatessen-cialperaldesenvolupamentintegraldels infants, representaunmitjàderelació i d’intercanvi, a més de seruna de les maneres que tenen elsnensilesnenesdefer-seseuelmónqueelsenvolta.

I aquestes activitats dirigides, en què consisteixen?

Plantegemactivitatsdelleureeduca-tivesunparelldediesalasetmana,ambunaduradade45minuts,sem-preemmarcadesenaspecteslúdicsiadaptadesalesedatsdelsnensilesnenesideljovent.Sónactivitatsquesorgeixendelesopinionsipropostesdelsalumnesiquepermetendesco-brirtotelventalldepossibilitatsque

Servei de menjador de l’escola Les hores compreses entre el dinar i el retorn a l’activitat lectiva són un espai fonamental per potenciar que els nens i les nenes tornin a les au-les relaxats i preparats per assumir els continguts docents.Per a aquest nou curs 2013/14 l’Escola del Clot ha posat en mar-xa un nou funcionament del ser-vei de menjador, coordinat per Irene, Anna Ma. i Jose.

Torndeparaula...

Anna Ma. Vivó, Irene Arcones i Jose Molina

lacreativitatilesganesdepassar-hobéofereixen.

Hi fem activitats esportives, tallers,racons,jocsmotrius,cinefòrum,tea-tre,grupsdedebat...itambémuntemgimcanesisetmanestemàtiques.

Setmanes temàtiques?

Exacte!Aquestaúltimasetmanavamposarenmarxalasetmanadelsjocspopulars. Una entitat ens va facili-tarsetjocspochabitualsdejugar,ielsméspetitsdel’escolavanpodergaudir-los.Amés,elsalumnesd’ESOvanserelsmonitorsd’aquestesacti-vitats i això va permetre que gransipetitspoguessincompartirunaes-tonamagnífica.Haestattotunèxit!Id’aquíaunesquantessetmaneshotornarem a posar en marxa per alsmésgransdeprimària.

Així doncs, ens preparem per a uncurspled’experiènciesgratificantsienriquidoresperatothom.