7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

1/27

Catalunya rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Mar 2006 nmero 73 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

La tortura, encara

Foto:DdacSalau

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Mar de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.esTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 2308640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelons NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es

Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com

Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Tot i semblar un dels moltslemes de manifestaci com-bativa i poca cosa ms, el critde La policia tortura i assassinacontinua sent completament vigenta lEstat espanyol.

Any rere any, les comissaries i

presons espanyoles, tant sota res-ponsabilitat dels cossos policialsestatals com dels autonmics, con-tinuen aportant el seu gra darenaal mapa mundi de la infmia. Lesorganitzacions ms solvents pelque fa a la defensa dels drets hu-mans denuncien explcitament lEs-tat espanyol com un indret on esdesenvolupen prctiques de mal-tractaments i de tortures contra elsdetinguts que saccentuen encarams quan aquests detinguts per-tanyen a alguna de les mltiplesdissidncies poltiques que encaraes mantenen als nostres pasos.

Sabem perfectament que moltspresos socials pateixen les matei-xes prctiques i en no ser enfocatsper cap mitj de comunicaci elsseus casos passen a formar partdels que no existeixen, dels que nocomputen. Per els maltracta-ments i les tortures continuen exis-tint.

s per aix que hem dedicat laportada, leditorial, el reportatge ilentrevista daquest Catalunya aaquesta vergonya collectiva queens continua amenaant a totes i atots des de lombra, expectant, finsque algun dia ens toqui. Com a lli-bertaris i llibertries volem acabaramb el monopoli de la violnciaque exerceix lEstat no per repartir-la en altres mans sin perqu novolem violncies, per sabem queaquest s un objectiu a llarg termi-ni. Ara b, ara mateix, exigim ja la-cabament de la tortura a comissa-ries i presons per tal que el titularesdevingui noms un lema.

Editorial

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Ddac Salau, Joan Rosich, Pau Juvill, Josep Estivill, XaviRoijals, Carlus Jov, Josep Gargant, Patrcia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, JoseCabrejas, Jordi Mart i scar Porqueras. Collaboren en aquest nmero: Gila Svirsky, DonesLlibertries, lex Tarradellas, Indymedia Barcelona, Reinald Roca, Associaci de Dones Periodistesde Catalunya, Carmen de Celis, Ariadna Nieto, Antonio Carretero, Nria F., Assemblea dEntitatsEcologistes de Catalunya, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Ddac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Regino Hillera, Indymedia Barcelona iEsther Sancho. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subs-cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collabora-cions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dilluns 20 de febrerdel 2006.

Espaa, poema de Joan Brossa

No hi ha lluita de classes:

hi ha tensions socials

polaritzades entorn de desiguals

repartiments de la renda

nacional

Entre les coses que quedaran da-quest joc de despropsits que s elprojecte per a la reforma de lEsta-tut de Catalunya, hi ha una srie decartells que utilitzen la ironia i lamala llet per atacar a cada una deles parts. No ens hem pogut estarde reproduir aquest cartell penjat aInternet just desprs de comena-da la campanaya de recollida designatures del PP contra lEstatut.Tejero va ser un dels primers fa-mosos que shi va adherir.

Estatut

constitucional

La millor imatge del mes

La policia, encara,tortura i assassina

Policies darreu del mn en el concurs perveure qui fa millor la fena i queda millor a la foto

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

3/27

Catalunya.Mar de 2006

REPORTATGELEstat espanyol continua apareixent cadaany a les llistes de llocs del mn on estortura i aqu com si se sents ploure

PREVENIR LA TORTURA

Text: Ariadna Nieto(historiadora) i Esther Sancho(advocada); fotos: Ddac Salau

E

ls passats dies 3 i 4 de febrer

la Coordinadora per la Pre-

venci de la Tortura (CPT),integrada per 37 associacions i

collectius, va realitzar les primeres

Jornades per a la Prevenci de la

Tortura, que van tenir lloc a la seu

del Collegi dAdvocats de Barce-

lona, com a punt de partida duna

iniciativa que sestendr posterior-

ment per diversos punts de lEstat

espanyol, com s el cas de Bilbao el

6 de febrer i Madrid el 8 de febrer

del 2006.

Les Jornades, aix com la CPT,

parteixen duns objectius comuns,

com sn la ratificaci i posada en

marxa del Protocol Facultatiu (PF)

de la Convenci contra la Tortura i

Altres Tractes o Penes Cruels, In-

humanes o Degradants, aprovat per

lAssemblea General de lONU el

18 de desembre del 2002 i signat

per lEstat espanyol, com a pas fo-

namental de cara a avanar en la

prevenci de la tortura.

La CPT, davant el que conside-

ren una situaci crtica a lEstat es-

panyol, van decidir organitzar

aquestes Jornades, convidant al

debat jutges, advocats/des, fiscals,

metges, periodistes... al costat dor-

ganitzacions humanitries, associa-

cions de suport a persones preses,

collectius contra la llei antiterroris-

ta... i les prpies vctimes de tortura

i els seus familiars. Cal destacar la

presncia de lexRelator Especial

sobre la qesti de la tortura a lEs-

tat espanyol i membre de lONU,

Theo Van Boven. Ell va ser el res-

ponsable, juntament amb altres ex-

perts estatals i internacionals, de

lelaboraci de tot un seguit de re-

comanacions al Govern espanyol

fruit duna visita efectuada del 5 al

10 doctubre del 2003 i que es va

plasmar en un informe lany 2004

sobre el grau de compliment del PF,

examinant els aspectes de fet i de

dret de les denncies per tortura i

maltractaments, en particular en re-

laci a les persones detingudes sota

laplicaci de la Llei antiterrorista.

Van Boven va constatar que Es-

panya, tot i ser un estat que va ac-

ceptar cooperar en tots els procedi-

ments i mecanismes de supervisi

internacionals i regionals existents

per a la protecci dels drets hu-

mans, i a ms formant part del

Pacte Internacional de Drets Civils

i Poltics, presentava una preocu-

pant dicotomia entre les afirma-

cions de lEstat que deien que no

tenia lloc la prctica de tortura tret

dalguns casos allats, i la informa-

ci obtinguda de fonts no governa-

mentals que revelaven la presncia

de nombrosos casos de tortura per

part de les forces i cossos de segu-

retat de lEstat mai investigats.

Detenci, incomunicacii empresonament

La primera taula rodona de les Jor-

nades va tractar el tema de la inco-

municaci de les persones detingu-

des o preses, permesa per la

legislaci espanyola i que es veu

amb absoluta preocupaci des de la

Comissi i el Comit de Drets Hu-

mans de lONU, en considerar que

la detenci incomunicada pot faci-

litar que es cometin actes de tortura.

Aquest perode dincomunicaci,

segons van exposar ladvocat

Jaume Asens i lexperta internacio-

nal Judith Sunderland, a lEstat es-

panyol pot arribar fins a 13 dies se-

guits (5 a comissaria, ms 5 a pres

prorrogables en 3 dies ms), durant

els quals la persona detinguda o

presa queda totalment desprotegida

i mancada de les garanties bsi-

ques: no pots comunicar el lloc ni el

moment de la detenci als teus fa-

miliars, que no sassabenten, per

tant, de la teva situaci; no tens

accs a un advocat/da ni a un metge

de confiana; no pots rebre cap vi-

sita... entre daltres restriccions

contemplades per larticle 527 de la

Llei dEnjudiciament Criminal. En

aquest sentit, els testimonis pre-

sents a la sala, com Susana Atxe-

randio (vctima de tortures per la

Gurdia Civil a Madrid), Jordi Vi-

laseca i els seus pares (jove de Tor

incomunicat 5 dies a la comissaria

de Mossos de Lleida i vctima de

maltractaments) o Estanis Extabu-

ru, familiar de presos/es bascos dis-

persats per tota la geografia penin-

sular, van fer palesa langoixa

viscuda durant aquells inoblidables

5, 10 o 13 dies tant per les persones

sotmeses a incomunicaci com per

la famlia, havent arribat com en el

cas de Tor a denunciar la desapari-

ci del seu fill sense que la policia

es digns a informar de la situaci

real.

Davant daquesta situaci, Theo

Van Boven, en el seu informe del

2004, recomanava textualment al

Govern espanyol suprimir el

rgim dincomunicaci per crear

condicions que facilitin la perpetra-

ci de la tortura i poder constituir

en s una forma de tracte cruel, in-

hum o degradant. A aquesta opi-

ni shi afegia un altre rgan de su-

pervisi, el Comit de Drets Hu-

mans de lONU, que manifest que

shaurien dadoptar disposicions

per acabar amb el rgim dincomu-

nicaci.

El paper dels tribunals

Malgrat tot, levoluci legislativa

de les diferents disposicions que re-

gulen la detenci, incomunicaci i

empresonament a lEstat espanyol

sembla ignorar lopini internacio-

nal al respecte. Encara ms, sembla

que les lleis espanyoles estan enfo-

cades en una direcci totalment

oposada.

Aquest fet queda pals en lapro-

vaci de les Lleis Orgniques nm.

13/2003, del 24 doctubre del 2003

i nm. 15/2003 del 23 de novembre

del 2003 (la primera delles a tan

sols dues setmanes dhaver rebut la

visita oficial del Relator Especial

de lONU), a travs de les quals es

modific el Codi Penal i la Llei

dEnjudiciament Criminal (LE-

Crim), no per suprimir ni limitar el

rgim dincomunicaci, sin per a

tot el contrari: consolidar-lo defini-

tivament en el nostre ordenament

jurdic.

En la segona taula rodona on es

va tractar el paper dels tribunals, el

magistrat de lAudincia Provincial

de Barcelona, Santiago Vidal, va

exposar que lnica modificaci

que shavia efectuat arran de lin-

forme del Relator Theo Van Boven

havia estat la de larticle 510 de la

LECrim per incorporar el dret a una

segona opini mdica, aix s, per

part dun metge forense dels jutjats

i no pas per un metge de confiana

de la persona incomunicada.

Aquest aven minscul contrasta

amb la rotunditat amb la que el

jutge assegura que el marc proces-

sal segueix essent massa restrictiu i

que encara hi ha un alt nivell dim-

punitat en els cossos policials.

Pel que fa al control judicial dels

casos de tortura, Vidal coincidia

amb els advocats Jos Luis Galn i

Arantxa Zulueta, presents a la taula,

en qu existeix certa inrcia judicial

en no investigar les denncies per

tortura. En el mateix sentit, el Rela-

tor Especial havia contrastat infor-

macions procedents de diferents

fonts que evidenciaven que el con-

trol dels tribunals era ms aviat for-

mal i administratiu, que no entrava

en absolut fins al fons de la qesti

abans darxivar aquests casos.

Vidal es mostr contundent en la

cerca de solucions: cal canviar el

sistema de selecci dels jutges per-

qu molts fan resolucions legals

3

La tortura s una de lesprctiques ms aberrantsdentre les possiblesper vncer lenemic

continua a la pgina 4 >

Jornades per a la implantaci del Protocol Facultatiu de lONU

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

4/27

Catalunya.Mar de 20064

REPORTATGE

per en cap cas justes. La majoria

sn persones que han viscut alla-

des de la societat durant llargs anys

destudi i de sobte els posen a resol-

dre conflictes dels ciutadans mentreque ells no nhan viscut cap. Pro-

posa tamb ampliar el marc proces-

sal actual: identificar nominalment

totes les persones que realitzen els

interrogatoris, gravar totes les ses-

sions dinterrogatori en udio i

vdeo, introduir el dret a lassistn-

cia lletrada efectiva i de confiana,

el dret al teu metge de confiana,

entre daltres.

Sobre lassistncia lletrada, Jos

Luis Galn, de lAsociacin Libre

de Abogados (ALA), expos la l-

gica desconfiana envers ladvo-

cat/da dofici que sentien les perso-

nes sotmeses a incomunicaci amb

una alta probabilitat dhaver rebutmaltractaments i a qui sha negat el

dret a ser assistides del seu advo-

cat/da particular. Per aix recoma-

nava a tots els advocats/des dofici

que prenguessin una postura ms

activa i competent, deixant clara la

seva independncia i fomentant la

confiana mtua amb la persona

detinguda.

Per la seva banda, Arantxa Zu-

lueta critic la manca de justificaci

daquesta privaci del dret al teu

advocat/da particular en els casos

dincomunicaci, tenint en compte

que la detenci s la culminaci

duna operaci policial i no pas el

seu punt de partida; de manera que

lexcusa oficial de la transmissi

dinformaci perd tota credibilitat.

Per la seva banda, Gisela Perren,

metgessa present a la taula, deix

molt clara lobligaci tica de tot

professional de la medicina que de-

tecti lexistncia de signes de mal-

tractaments en persones detingudes

de denunciar els fets dimmediat,

deixant al marge el secret profes-

sional.

Per per investigar com cal les

denncies per tortura, ja existeixen

les eines legals suficients. Alesho-

res per qu no sinvestiguen? A la

inrcia judicial denunciada pels po-

nents cal afegir-hi la tolerncia del

govern, quan no collaboracionis-

me -diu Vidal- amb els cossos de

seguretat implicats i que t una tra-

ducci prctica en ls sistemtic

de lindult per als pocs casos de

funcionaris que resulten condem-

nats per tortura. Tamb linforme

Van Boven ha servit per evidenciar

que, tot i que existeixen mecanis-

mes dinvestigaci en lordenament

jurdic espanyol, per diverses raons

aquesta capacitat dinvestigaci

est infrautilitzada i resulta amb

freqncia inefica, cosa que pro-

voca que la prctica de la tortura s

realitzi amb una total impunitat.

Santiago Vidal advoca per derogar

la llei que regula lindult exclusiva-

ment en mans del govern des de

1870 i que s la llei ms antiga ac-

tualment vigent a lEstat espanyol, i

en el seu lloc proposa conformar

una comissi paritria que valori

els casos a indultar i que compti

amb representants del govern, de la

vctima, duna associaci huma-

nitria i del propi jutge sentencia-

dor.

Tots tres ponents van concloure

que per posar fi a lexistncia de la

tortura calia adoptar totes les modi-

ficacions legals exposades, ms

una darrera de definitiva: suprimir

lAudincia Nacional. Com a juris-

dicci especial que coneix de casos

en qu saplica la llei antiterrorista,

van posar de relleu les distorsions

que sorgien del propi fet destar jut-

jant a ms de 400 quiulmetres, per

exemple, del lloc dels fets i sota una

excepcionalitat constant; pel que

cal retornar al concepte de jutge or-

dinari, proper a la gent a qui jutja i

seleccionat sota nous criteris.

Discriminaci i tortura

En la tercera taula de la jornada es

va tractar com afectaven les coor-

denades de classe social, nacionali-

tat, tnia i gnere a lhora de con-

vertir-se en vctima de tortura.

El pblic assistent i la resta de

ponents van destacar en ms duna

ocasi lespecial lucidesa de dis-

curs de Laudelino Iglesias, expres

com en rgim dallament FIES

qui, sense acudir a teories doctri-

nals o jurdiques, va assenyalar

com a causa subjacent en les prcti-

ques de tortura que es donen en

condicions dallament de la perso-

na (ja sigui per laplicaci de la llei

antiterrorista, ja sigui per laplica-

ci de la classificaci i els cstigs a

les presons i centres de menors) la

lluita per la supervivncia de lEstat

i del sistema capitalista enfront les

persones pobres o excloses que

amenacen lestabilitat del sistema.

Al seu torn, Rafael Lara, dAnda-

lusia, va exposar la problemtica de

les persones immigrades que inten-

ten creuar les tanques de Ceuta i

Melilla i com, massa sovint, sn

vctimes de maltractaments i fins i

tot sn assassinades per cossos de

seguretat de lEstat espanyol i ma-

rroqu. A ms, milers de persones

de diferents tnies romanen cada

any privades de llibertat en centres

dinternament dimmigrants, sense

que cap delles hagin coms cap

delicte. Ens alert de lincrement en

la penositat de les condicions de

vida daquestes persones des del

2005 i de lactual enfortiment de les

tanques a Ceuta i Melilla, a les que

anomen fronteres-arma, ja que

no estan pensades tan sols per al

control de fronteres, sin com una

arma en elles mateixes, pensades

per fer mal. Per ltim, destac el

perill que representa lexistncia

dun espai entre fronteres, que

sobre el paper s territori espanyol,

per a la prctica s territori de

ning, on no existeix el respecte

mnim als drets humans.

Carlos Hernndez ens expos

lestudi de Salhaketa (associaci de

defensa dels drets de les persones

preses per causes socials) sobre les

agressions sexuals comeses en el

centre penitenciari de Nanclares de

Oca el 2004. Un estudi que posa de

relleu que les dones som les grans

afectades per la tortura sexual, tant

quantitativament com qualitativa-

ment. Per percentatges, el 60% de

vctimes dagressions sexuals en

comissaries, presons i centres de

menors sn dones. I qualitativa-

ment, quan les dones som vctimes

de tortura sexual hi ha ms acarnis-

sament. Per ltim, destac la im-

portncia daconseguir suport no

solament judicial, sin tamb so-

cial, a les persones agredides se-

xualment que satreveixen a denun-

ciar.

Societat, mitjans decomunicaci i tortura

Davant daquesta realitat, el Rela-

tor Especial de lONU es va reafir-

mar en la necessitat de crear un

espai pblic per plantejar i discutir

les qestions referents a la vulnera-

ci dels drets humans a lEstat es-

panyol. Aquesta motivaci s la

que ha incentivat la creaci de les

Jornades per a la Prevenci de la

Tortura, que han aplegat en la ma-

teixa taula de debat persones de la

judicatura, advocacia, medicina i

persones dels moviments socials en

defensa de les vctimes de tortura

sistemtica a lEstat espanyol.

Totes elles han donat visibilitat a

una situaci que durant anys ha

estat silenciada.

Sobre aquesta necessitat de di-

fondre lexistncia de tortura com a

primer pas per eradicar-la, van par-

lar Martxelo Otamendi (director

dEgunkaria) i David Bassa (perio-

dista de TV3 i autor dun llibre

sobre tortures a Catalunya). Bassa

va ser molt clar en afirmar que els

grans mitjans de comunicaci esde-

venen cmplices de la tortura en el

moment en qu la silencien i queaquesta complicitat es deu a inte-

ressos econmics i poltics. Apunt

als grans mitjans com a causants de

lopini pblica que minimitza el

drama de la tortura i resta credibili-

tat a les persones que satreveixen a

denunciar-la. I afegeix que s cert

que molts periodistes adopten una

postura no sols acrtica, sin direc-

tament cmplice de la barbrie,

quan redacten notcies de tortures i

hi afegeixen que es pot tractar dau-

tolesions o de lests manual

dinstruccions per a terroristes,

donant arguments a lespectador

per creure que la denncia s falsa.

Otamendi, en la seva doble condi-ci de periodista i vctima de tortu-

ra, puntualitz que lacusaci pbli-

ca de denncia falsa no s casual i

que persegueix dos objectius molt

clars: desacreditar les vctimes sal-

vaguardant lhonor dels cossos po-

licials davant la societat i directa-

ment la dencobrir el delicte. Sobre

la censura diu Bassa que aquesta no

sol ser directa, a excepci del cas

dels independentistes catalans de-

tinguts el 92, on va haver-hi censu-

ra sobre les seves denncies de tor-

tura i fins i tot es va fer cessar

periodistes que les havien difs

com ara Salvador Alsius a TV3 o

Jordi Vendrell a Catalunya Rdio.

En la resta de casos explica que la

censura arriba de forma indirecta:

el director del mitj aparca les

notcies problemtiques, el cap de

redacci en veure lanterior, el pe-

riodista en veure el seu cap i el be-

cari/a lestripa.

Mecanismes desuperaci de la torturai el protocol

Al llarg de les diferents interven-

cions sha reiterat la persistncia

avui dia de la tortura a lEstat es-

panyol i la necessitat que ratifiqui

duna vegada per totes el Protocol

Facultatiu de lONU, seguint les re-

comanacions del Relator Especial

Theo Van Boben.

En aquest sentit, aquestes Jorna-

des han estat un espai de debat p-

blic que, davant la gravetat de la si-

tuaci, han perms plantejar i

debatre les frmules per prevenir

aquesta prctica, assumint respon-

sabilitats i organitzant-se per lluitar

per la seva total eradicaci. Han

estat una magnfica plataforma de

denncia davant la ignorncia, per

part de lEstat Espanyol, de les re-

comanacions compreses dins lin-

forme del Relator de lONU del

2004. Fruit daquesta actitud belli-

gerant, el 2 de novembre del 2004,

el Tribunal Europeu de Drets Hu-

mans va fer pblica una sentncia

en qu es condemna lEstat espan-

yol per vulneraci de larticle 3 de

la Convenci Europea dels Drets

Humans.

> ve de la pgina 3

Vuit-centes denncies per maltractaments itortures durant el 2004 a lEstat espanyol

Un informe realitzat per la Coor-

dinadora per la Prevenci de la

Tortura lany 2004 apunta que

800 persones van denunciar haver

estat sotmeses a tortures i maltrac-

taments durant aquest any.

El 31% de les persones denun-

ciants de tortura pertanyien al mo-

viment sindical, el 18% als movi-

ments socials, el 17% sn perso-

nes preses, un 6% persones immi-

grades, un 5% en aplicaci de la

llei antiterrorista i un 2% eren me-

nors.

Per cossos funcionarials, el

42% de denunciats eren policies

nacionals, el 23% municipals, el

17% funcionaris de presons, el

7% ertzaintza, el 5% gurdies ci-

vils i el 3% mossos (fora elevat

tenint en compte que les dades

sn estatals). A ms, entre 2001 i

2004 han estat sentenciats en pro-

cessos judicials 227 membres de

les forces de seguretat en delictes

relacionats amb la prctica de la

tortura.

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

5/27

Catalunya.Mar de 2006 5

REPORTATGE

Text:Ariadna Nieto i EstherSancho; fotos: Regino Hillera

Santiago Vidal i Marsal (S.V.) s

jutge de lAudincia Provincial de

Barcelona i professor de Dret al

departament de Criminologia de

la UB. Carlos Hernndez (C.H.)

s membre de Salhaketa Bizkaia i

coordinador de la campanya con-

tra els abusos sexuals a preses de

Nanclares de la Oca.-Quina ha estat la vostra motiva-

ci a lhora de participar a les

primeres Jornades de Prevenci

de la Tortura que es realitzen?

-S.V. Qualsevol jutge hauria destarmotivat sempre en matries tansensibles com la defensa dels dretshumans, no noms a lEstat espan-yol, sin arreu del mn. En aquestcas concret, mha semblat necessarifer pals que dins la judicaturatamb hi ha un sector que estemdisposats a lluitar amb totes leseines legals contra ls de la torturai els maltractaments al detingutcom a mtode dinvestigaci de de-lictes. (...) s molt necessari dur aterme debats pblics com els de laJornada que posin en qestiaquesta percepci tolerant amb elsqui encara defensen que el fi justi-fica els mitjans.-C.H. Salhaketa s una associaciabolicionista de la pres i de suporta les persones preses que com a partdel seu ideari rebutja totalmentqualsevol forma de tortura i lluitacontra qualsevol abs de poder dinsi fora de la pres. Des daquestabase, Salhaketa sintegr des dunprimer moment en la Coordinadoraper la Prevenci de la Tortura.-Cada un en els vostres mbits

respectius de la judicatura i dels

moviments socials, com treballeu

la problemtica de la tortura?

-S.V. Els jutges tenim la responsa-bilitat de fer dues aportacions cab-dals. Duna banda, suggerir en lesnostres sentncies que cal efectuarcanvis en les normes processals pertal de fer realitat el Protocol de ga-ranties que recomana el Relator Es-pecial de NNUU. De laltra, aplicarla llei amb tot el rigor quan com-provem que un funcionari pblic hacoms un delicte de tortures o mal-tractaments.-C.H. ASalhaketa desenvolupem elque nosaltres mateixos definimcom a solidaritat activa amb les

persones preses. En aquest sentit,juntament a lacompanyament per-sonal de les persones preses (...),donem molta importncia a lauto-formaci jurdica de la personapresa perqu ella mateixa siguiautnoma en la gesti dels seus

processos i trmits tant penals com,especialment, penitenciaris; i perdamunt de tot creiem en el valorque implica denunciar els abusosde poder i les violacions dels dretshumans en espais de custdia, i peraix mateix oferim assistncia jur-dica i suport social a tota dennciaque ens arriba de la pres, comissa-ria, etc. De fet, salhaketa en eus-kera vol dir denncia, la nostra as-sociaci explica la seva missi desdel mateix nom.-Sembla que ens trobem en un

moment en qu est emergint

tota una realitat sobre la tortura

que durant anys ha estat silencia-

da. Creieu que cal sortir dels m-

bits minoritaris on habitualment

es tractava?

-S.V. Sense cap mena de dubte. Enespecial en el camp de la lluita anti-terrorista. Si volem que la ciutada-nia atorgui credibilitat a les denn-cies que fan pbliques les entitatsafins al mn abertzale que treballenen lmbit de prevenci de la tortu-ra, s imprescindible que altres or-ganismes jurdics i socials assumei-

xin la responsabilitat de donarsuport a la seva denncia, prviacomprovaci objectiva de cada casconcret.-C.H. S, em sembla fonamental,com he dit abans, que el debat so-cial sobre la tortura es reobri en les

diferents societats de lEstat espa-nyol, i que estructures com elscollegis dadvocats sobrin com aespais a aquests debats. Aix s,sha de matisar aquesta apreciaciamb una problemtica que regio-nalitza aquesta qesti... Vaigpoder acompanyar Theo van Bovendurant tota la seva estada a lEstatespanyol i aix va suposar unaautntica radiografia: efectivament,a Barcelona, on les Jornades vanser un enorme xit, cal destacar lacollaboraci del Collegi dAdvo-cats, aix com el divers i nombrspblic assistent. A Bilbao va passarel mateix, tant en la roda de premsacom en les xerrades en un centrecvic municipal. Per a Madrid, onel Collegi dAdvocats tamb vaoferir la sala dactes, lassistnciava ser reduda i limitada als grups icollectius de la prpia Coordinado-ra.-Al llarg de les Jornades es fa una

referncia constant al Protocol

Facultatiu (PF) de lONU apro-

vat el 2002. Tres anys desprs,

quin balan es pot fer de la seva

aplicaci per part de lEstat es-panyol?

-S.V. Fora decebedor, ja que detotes les propostes noms se nhafet realitat una. Sha modificat lart.510 Lecrim per tal que el detingutpugui gaudir duna segona valora-

ci pericial forense en matria desanitat. Tanmateix, ni es permet en-cara que aquest segon metge puguiser designat per la famlia del detin-gut; ni es contempla el carcterobligatori de les gravacions audio-visuals de lestada a comissaria deldetingut, ni la presncia del secreta-ri judicial en linterrogatori, ni laposada immediata a disposici ju-dicial de la persona que sacull alseu dret constitucional a no declararen seu policial, la qual cosa signifi-ca que estem molt lluny de complirles recomanacions proposades pelRelator de lONU i pel ComissariEuropeu de Drets Humans.-Durant les Jornades, sha reite-

rat en diversos casos que el marc

jurdic processal espanyol s

massa restrictiu de drets. Quines

modificacions caldria fer?

-S.V. En primer lloc, caldria modi-ficar lactual art. 520 bis) en el sen-tit de suprimir la prrroga de la de-tenci preventiva en matria dedelictes de terrorisme. s cert quela investigaci de tots els fets rela-cionats amb bandes organitzades smolt ms complexa per a les forcesde seguretat, per res justifica unadiferenciaci amb el rgim de de-tenci com. La policia ha dinves-tigar tant com calgui i acumularproves abans de detenir ning, i noa linrevs, com passa ara. Linte-rrogatori del detingut no pot ser maiel principal mtode de descobri-ment dun delicte. En segon lloc,caldria modificar substancialment

el rgim dincomunicaci (art.527), de manera que el detingut es-tigus ja sota custdia judicial i nopolicial. Finalment, caldria garantirel dret de defensa i permetre que eldetingut fos assistit per un lletrat dela seva confiana, amb independn-

cia del tipus de delicte imputat.-I lAudincia Nacional ha de se-

guir jutjant els casos en qu sa-

plica la Llei Antiterrorista en lloc

de fer-ho els jutjats ordinaris del

lloc on es produeixen les deten-

cions?

-S.V. Lexistncia de lAudinciaNacional s -en ella mateixa- unaanomalia en el sistema judicial es-

panyol. Va nixer lany 1977 com asubstitutiu temporal del TOPTribu-nal dOrdre Pblic) i amb una pre-visi legislativa de substituci peruna jurisdicci especialitzada en elpropi territori on es comets el de-licte, amb la qual cosa es faria com-patible el dret al jutge natural dellloc on succeeixen els fets i la ne-cessria competncia jurdica enlmbit dels delictes de terrorisme.La llei orgnica del Poder Judicial6/85 va frustrar aquesta expectativai ja portem gaireb 30 anys convi-vint amb un tribunal dexcepci.-Per qu un percentatge tan alt

de denncies pertortures sacaba

arxivant sense ni tan sols investi-

gar-les?

-S.V. A la dificultat dobtenir pro-ves objectives sobre la realitat delsmaltractaments soferts durant el pe-rode dincomunicaci en de-pendncies policials (atesa lamanca absoluta de transparncia icollaboraci dels comandamentsdels funcionaris pblics implicats),shi afegeix un cert temor de laclasse judicial a ser titllada de po-ruga en relaci als actes terroristesde la banda ETA.-Una eina fonamental en la difu-

si dels casos de tortura sn els

mitjans de comunicaci. Quin

paperhi juguen?

-C.H. Si per grans mitjans entenemaquells de difusi estatal, la veritats que la seva aportaci al debatsobre la tortura ha estat la de colla-borar en la seva ocultaci. Potseralgun periodista a ttol personalhagi fet crtiques o aportacions,per els mitjans entesos com un tothan aportat ocultaci sobre les tor-tures succedes al propi Estat, laqual cosa ressalta quan es compro-va la doble moral daquests mit-jans, on s habitual trobar-hi gransproclames contra els EUA per lestortures a Guantnamo o AbuGraib, mentre signora el que suc-ceeix a Nanclares, Quatre Camins o

Valdemoro... De fet, fins i tot situa-cions com la de Roquetas de Marhan estat silenciades pels mitjans,fins i tot desprs de conixer-se lanotcia. Precisament per aquesta ac-titud cal potenciar altres formesdinformar ms alternatives.

Entrevista a Santiago Vidal i Carlos Hernndez

s fonamental que el debatsocial sobre la tortura es reobri

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

6/27

TREBALL-ECONOMIALa Bolkenstein pretn portar els pasos de la UniEuropea cap al neoliberalisme extrem, s per tantuna normativa contra les treballadores i treballadors

Confederaci General delTreball (CGT)

El comer de serveis es defi-neix de manera molt m-

plia per a incloure la inver-

si estrangera directa en serveis

tals com salut, educaci, aigua,

pensions, transport. Significativa-

ment, tamb inclou acabar amb

els monopolis pblics els quals

gestionen precisament aquests ser-

veis com necessitats socials: la

salut, leducaci, la sanitat, etc.

Obre al mateix temps la possibili-

tat de la desregulaci, la qual cosa

suposa que si una norma es consi-

dera massa onerosa per als inver-

sionistes i provedors de serveis es-

trangers (multinacionals, sobretot),

seliminen les traves jurdiques.

En aquells pasos, estats, rees

geopoltiques, on les persones ac-

cedem a aquests serveis com drets

ciutadans, ara sn mercaderies que

caldria comprar i milions de perso-

nes amb baixos recursos no tin-

drien accs a ells.

Les preocupacions per la desi-

gualtat, el repartiment de la rique-

sa, lequitat social, la qualitat de

vida, les formes autnomes-locals

de produir, el medi ambient, la

terra, la igualtat, lequitat... no

tenen preu i no compten en aquesta

lgica instituda per l'OMC i on la

UE pretn installar prviament

aquest model de serveis per a

daquesta manera arribar a un

volum de negoci suficient que li

permeti competir en qualsevol

punt del planeta.

LAcord General sobre el Co-

mer de Serveis (AGCS) -GATS

en angls- s un dels acords de

major abast de lOrganitzaci

Mundial del Comer (OMC). El

seu propsit s liberalitzar progres-

sivament el comer de serveis

entre els membres de l'OMC.

El sector de serveis en lactual

economia global, ofereix les mi-

llors oportunitats en termes de co-

mer: increment del volum dope-

racions de negoci, increment de

facturaci, increment de la deman-

da i increments de locupaci. So-

lament en lrea de serveis es con-

templa un nombre ampli de

sectors, que inclou laigua, la salut,

leducaci, lhabitatge, i una multi-

plicitat daltres serveis abans oferts

pels estats i ara oberts a la com-

petncia privada internacional.

Aix es vincula als processos

actuals de la privatitzaci del sec-

tor pblic i la deterioraci dels ser-

veis socials en totes les regions del

mn. Lefecte s la remodificaci i

canvi de concepte del que fins a ara

coneixem com serveis bsics.

La UE, en parallel, agilita laseva agenda quant a aquestes tres

rees. A la fi de novembre del

2005, la Comissi del mercat Inte-

rior, votava a favor de la Directiva

Bolkestein, sense reformes subs-

tancials, com el principi del pas

dorigen i sense delimitar quins

serveis essencials no poden ser ob-

jecte de mercaderia.

El 14 de febrer el Parlament Eu-

ropeu havia de votar sobre aquesta

directiva, tot i que en algunes de

les seves parts va ser retallada, i a

partir daquests moments i ats que

el Consell de la UE la sancioni, la

mateixa ser dobligat compliment

en tots els pasos membres (UE-

25).

Davant aquesta situaci, la CGT

va fer una crida a tots els treballa-

dors i treballadores i a tota la socie-

tat per a frenar i desmantellar les

estratgies per la competitivitat les

quals utilitzen tots els factors: hu-

mans, empresarials, ambientals, te-

rritorials, institucionals, com re-

cursos per a atreure inversions, per

a ser ms competitius que lempre-

sa del costat, que la regi, que el

pas, etc.

Continua la lluitaper la readmissidels i lesacomiadades a Seat

Es va discutir al Parlament Europeu el 14 de febrer i la CGT i altresorganitzacions van ser al carrer per denunciar-la

Noms la lluita pot frenarla Directiva Bolkestein

Acomiadamentdel delegat deCGT a Correusde Tarragonai respostasolidria

Secci Sindical de CGT CorreusTarragona

El passat 24 de gener va ser aco-miadat el delegat de la SecciSindical de la Confederaci Gene-

ral del Treball a Correus de Tarra-gona, esgrimint com a argument la

finalitzaci del contracte.

Aquest company va ser declarat

indefinit per sentncia del Jutjat

Social nmero 1 de Tarragona amb

data 5 de novembre de 2003,

sentncia que va ser ratificada pos-

teriorment pel Tribunal Superior de

Justcia de Catalunya el 25 de fe-

brer de 2005.

Aquest afiliat de la Confederaci

General del Treball ara acomiadat

va ser membre del Comit dEm-

presa de Correus per la CGT entre

1998 i 2002, actualment era delegat

LOLS de la secci sindical de CGT

des de febrer de 2005, i durant tots

aquests anys ha treballat activa-

ment en defensa dels interessos

dels treballadors i treballadores de

Correus, denunciant davant la Ins-

pecci de Treball la falta delabora-

ci de les avaluacions de riscos

dels llocs de treball a Correus a la

demarcaci de Tarragona, aix com

altres temes de salut laboral, acon-

seguint requeriments favorables a

aquestes denncies i posant en

evidncia la despreocupaci de

lempresa davant un aspecte tan

important com s la prevenci de

riscos laborals i la salut de la planti-

lla.

A la CGTconsiderem que aquest

acomiadament s una agressi a

lactivitat sindical del nostre com-

pany i de la CGT, i un intent de fer

callar les veus discordants amb la

poltica empresarial de Correus a

Tarragona, per aix semprengue-

ren les accions legals pertinents per

revocar aquesta incoherncia em-

presarial dacomiadar per suposat

fi de contracte un treballador inde-

finit, i ens mantindrem en la matei-

xa lnia dactuaci sindical de de-

fensa dels drets dels treballadors i

de denncia de tots els incompli-

ments normatius que porti a terme

lempresa.

El 2 de febrer uns 30 militants de

la CGT van participar en una con-

centraci davant el local central de

Correus a Tarragona, a la plaa

Corsini, per denunciar la persecu-

ci sindical a qu se sotmet el nos-

tre company i exigir-ne la readmis-

si.

Lempresa CTPS accepta la readmissi

dels tres companys acomiadats a LlucmajorCGT Balears

El passat27 de gener del 2006,estava prevista la celebracidel judici per lacomiadament

dels tres companys de lempresa

CTPs Mallorca, de la planta de

reciclatge de residus de Llucma-

jor. A les portes del judici, els re-

presentants de lempresa van ac-

ceptar la readmissi dels tres

companys acomiadats sobre la

base de les segents condicions:

1-Incorporaci immediata a

partir del dilluns 30 de gener.

2-Consideraci especial per a

un company dels tres, que ha

hagut de desplaar-se al Senegal

per un problema familiar greu i

que sincorporar abans de l1 de

mar.

3-Pagament dels salaris de tra-

mitaci des del dia de lacomiada-

ment (7 doctubre del 2005) fins

al dia abans de la reincorporaci

(29 de gener del 2006).

4-Garantia de condicions, dins

de la legalitat, dhorari (40 hores

setmanals), salari i condicions de

treball.

5-Comproms duna trobada de

lempresa amb CGT,a la seu del

TAMIB (mediaci i arbitratge) el

dimecres 1 de Febrer per tractar

les condicions de treball del per-

sonal de la planta de residus de

Llucmajor.

CGT de les Balears valora

aquesta decisi duna manera ex-

traordinriament positiva.

Catalunya.Mar de 20066

Concentraci aCorreos deBarcelona perla negociacidel Conveni

El 24 de gener, un grup de dele-gats sindicals de CGT i USO aCorreos es van concentrar davant

loficina principal de lempresa a

Barcelona, per denunciar els pro-

blemes en la negociaci del Conve-

ni Collectiu i lobscurantisme

existent.

Els dos sindicats rebutgen el

model de negociaci que exclou

una part de la representaci sindi-

cal i converteix en interlocutors

nics CCOO, CSIF i UGT. Cal

tenir en compte que entre CGT i

USO sumen el 45 per cent de la re-

presentaci sindical a Correos de

Barcelona.

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

7/27

Catalunya.Mar de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

A voltes amb la

transiciEmili Cortavitarte

E l 20 de novembre de 1975, vamorir el dictador i es va co-menar a desenvolupar un procs

de canvi social i poltic de magni-

tuds i implicacions desconegudes

en la histria espanyola del segle

XX. Cal recordar que durant els

primers 23 anys del segle reg el

sistema caciquista i corrupte de la

Restauraci borbnica; desprs, set

anys de dictadura amb Primo de

Rivera i un de dictatova amb Be-

renguer; de 1931 a 1936 la II Rep-blica; entre 1936 i 1939 la guerra

civil; i, a continuaci, 37 o 40 anys

de dictadura, en funci de la re-

sistncia al cop destat militar.

Desprs de 48 anys de dictadures

militars, 23 de fals sistema de-

mocrtic dominat per les tupinades

i altres extorsions electorals i

noms cinc de sistema republic

democrtic es pot entendre la im-

portant dimensi, especialment des

del punt de vist a democrtic, da-

questa etapa.

El 76 va ser un any de canvi de

govern (Surez substitu Arias Na-

varro), de vagues, dexcarcera-

cions, de violncia feixista (Monte-

jurra), de segrestos i atemptats

dETA, de retorn dexiliats, de ne-

gociacions poltiques, de forta in-

flaci (ms del 20%), de tanca-

ments dempreses.

Doncs b, si avui s necessria

una recuperaci de la memria

histrica ha estat en bona mesura

pels pactes entre els anomenats

sectors ms oberturistes del rgim

franquista i els representants ms

moderats de les anomenades forces

doposici, sota lexcusa de no tor-

nar a repetir un altre conflicte

bllic.

Per no noms de la guerra civil

i el franquisme, tamb sha tergi-

versat el propi procs de transici.

Aquest model internacional de

transici poltica sexplica a les

noves generacions des de larbitri

de Joan Carles I, lharakiri volunta-

ri de sectors del franquisme, el pa-

triotisme de lexrcit i lhabilitat

negociadora daperturistes i refor-

mistes.

Trenta anys desprs, el diari

(independiente de la maana) de

ms tirada de lEstat, nascut preci-

sament lany 1976, en el llibre de-

dicat a la memria grfica de tran-

sici (1975-1982) no posa ni una

sola foto de la CNT. No van existir

els mtings de San Sebastin de los

Reyes o de Montjuc (per a molts

historiadors lacte partidista ms

massiu de lpoca), ni les celebra-

cions al carrer per la seva legalitza-

ci, ni la manifestaci pel Parallel

barcelon contra els Pactes de la

Moncloa.

Josep Gargant

-Com i perqu es forma la secci

sindical de CGT a SAS Marto-

rell?

-Es forma duna manera precipita-

da, per amb el convenciment de

lluitar pels nostres drets i el dels

nostres companys i amb lobjectiu

de representar a la major part

dells. Duna manera precipitadaperqu SAS incompleix lacord de

trasllat dels treballadors dAbrera a

Martorell, de manera que solament

trasllada un afiliat de la CGT i

tanca qualsevol possibilitat que el

nostre sindicat pugui accedir a la

resta de treballadors.

Ens costa adonar-nos dels drets

que ens retallen dia a dia, i ja sigui

per no buscar-nos problemes o per-

qu estem acostumats que siguin

uns altres els que reclamin els nos-

tres drets, no donem el pas fins que

portem uns mesos a Martorell.

Veiem que s molt important

que ens unim i que lempresa no

aconsegueixi el que vol, que no s

altra cosa que tenir a la gent atemo-

rida i callada. El nostre objectiu

est clar, que lempresa no ens tre-

pitgi i que compleixi els acords

signats que tant ens va costar acon-

seguir a Abrera, respectant a tots

els treballadors, tinguin contracte

dempresa o estiguin eventuals,

perqu tots tenim els mateixos

drets i fem el mateix treball.

-Quines dificultats heu tingut en

el procs de muntar-la?

Hem tingut dificultats de tot tipus,

ja que SAS ha fet tot el possible

perqu la CGT no estigus repre-

sentada a Martorell, ja que sap per

lexperincia dAbrera, que aquest

sindicat no cedeix a les seves pres-

sions i no es deixa comprar (exem-

ple dels nostres companys que

estan acomiadats). Hi ha hagut

companys que no han volgut saber

rs quan els hem dit que havem

dunir-nos per a defensar el nostre,

contestant-nos que podria haver

conflictes amb lempresa i que

aix repercutiria en ells. Tamb

hem hagut descoltar dalgunes

que altres (companyes) coses com

que fa aquesta gent aqu, com si

no tingussim dret a expressar la

nostra opini.

Han intentant enfrontar-nos amb

les altres seccions sindicals

(CCOO i UGT) traient escrits amb

les sigles de la CGT com si els ha-

gussim fet nosaltres, una cosa

amb molta mala bava per part de

qui ho hagi fet, encara que no ha

aconseguit el seu objectiu.

-Quins han estat els primers pas-

sos que heu donat com a secci

sindical?

-El primer que hem fet s explicar

a tots els companys que ens han

volgut escoltar quins eren els nos-

tres objectius i els passos a seguir

en les nostres reivindicacions. Fins

a una setmana abans de les elec-

cions sindicals no vam poder fer

rs, per finalment vam aconseguir

que diversos companys ms shi

interessessin i formessin part de la

llista electoral de la CGT. Sobretot,

hem coincidit en una cosa, que en-

cara quen tinguem poca o cap ex-

perincia sindical, s que tenim

moltes ganes i un gran suport dels

companys de la CGT de SAS

Abrera, que malgrat qui els pesi,

ens han anat guiant en aquest mn.

-Quins resultats hi ha hagut en

les eleccions sindicals i qu com-

portaran?

En les eleccions es triava un Co-

mit dEmpresa de 9 integrants,

sent 7 del collegi obrer i 2 del

collegi tcnic. La CGT ens hem

presentat solament al collegi

obrer. Els resultats han estat bas-

tant bons, ja que hem aconseguit 2

representants (21 vots), 2 UGT (17

vots) i 3 CCOO (28 vots). Els 2 del

collegi tcnic han estat per a

CCOO. Aquests resultats li donen

la majoria a CCOO, per compor-

ten que es tirin per terra part dels

plans que havien fet entre lempre-

sa i les Federacions de CCOO i

UGT, ja que des dun principi han

tingut el convenciment que la CGT

no anava a estar present a Marto-

rell.

A partir dara s tota una incg-

nita, perqu el gruix de la plantilla

ha repartit el vot i hi ha una part

daquesta que dna suport a la

CGT.

-Com est, a dia d'avui, el con-

flicte a SAS?

-El conflicte est pendent del que

es decideixi en els jutjats, ja que

lacord de trasllat d'Abrera a Mar-

torell lha incomplert lempresa, i

la CGT som els nics que ho hem

denunciat perqu es compleixi i es

traslladi als companys que encara

estan a Abrera i que lempresa no

vol traslladar.

Respecte a Martorell, es podria

dir que estem immersos en un pro-

cs en ebullici, ja que la direcci

de lempresa no compleix els

acords signats a Abrera, que sn

pels que ens hem de regir en els di-

versos camps del treball.

Continuen les mobilitzacions a Atos Origin contra larbitrarietat

Collectiu Catalunya

E ls treballadors de lempresaAtos Origin, ubicada a Barce-lona, van tallar la C-31 dentrada a

Barcelona, a laltura de les Glries,

el passat 28 de gener.

Els treballadors van tallar, a ms,

lavinguda Diagonal i el carrer

Sardenya, on tenen els seus centres

de treball. Aquests talls de trnsit

es van repetir el 2 de febrer, i el 6

de febrer es va realitzar una con-

centraci de treballadors davant la

seu del Banc de Sabadell a la pl. de

Catalunya, a Sabadell.

El conjunt de la representaci

sindical present a lempresa (CGT

inclosa) continua aix amb la cam-

panya de protesta amb les convo-

catries de concentracions de tre-

balladors davant les seus dAtos

Origin a Madrid i Barcelona.

Els sindicats denuncien que els

increments salarials a Atos Origin

es concedeixen de forma arbitrria

i que sn molt freqents les conge-

lacions salarials i els augments

molt per baix de lIPC anual. En

conseqncia, els treballadors pa-

teixen una constant prdua de

poder adquisitiu (21,6% des de

gener del 2000), mentre que el seu

mnager general, Bernard Bouri-

geaud, s el dirigent dempresa de

serveis informtics millor pagat

(ms de 2.800.000 euros, segons la

revista francesa Capital en la

seva edici de desembre del 2005).

Els sindicats exigeixen un canvi en

la postura de lempresa i que esti-

guin disposats a negociar.

Lempresa Atos Origin s el

principal soci tecnolgic mundial

per als Jocs Olmpics, en els quals

hi t un important paper el centre

de Barcelona, i els seus clients sn

grans companyies nacionals i in-

ternacionals de tots els sectors

dactivitat: SCH, Ministeri de De-

fensa, BBVA, la Caixa, Vodafo-

ne... Lempresa en qesti compta

amb una plantilla de ms de

45.000 empleats arreu del mn,

dels quals 5.000 estan a lEstat es-

panyol.

LA MIRADA

INDISCRETA

Entrevista a Miguel . Menchn i Jos C. Iglesias, SS de SAS Martorell

Tenim moltes ganes i ungran suport dels companys

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

8/27

Catalunya.Mar de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Text: Collectiu Catalunya;foto: Gabriel Serra

El 21 de gener la Coordinadora de

lAutomoci de la CGT i la CGT

dArag van convocar una mani-

festaci a Saragossa amb els lemes

Prou de xantatges en el sector de

lautomoci, Contra lexplota-

ci: unitat dacci. Hi assisteixen

unes 3.000 persones, la majoria de

la CGT.La CGT va presentar el 19 de

gener un recurs dalada contra

lERO que va comportar 646 aco-

miadaments a la Seat. El recurs es

basa en el qestionament de les

causes allegades per la companyia

i que no es van esgotar totes les

vies per reduir lexcedent laboral.

Els diferents captols del recurs as-

senyalaven la necessitat de concre-

ci dels treballadors afectats, la in-

suficincia i manca de motivaci

dels acomiadaments i la falta de

causes allegades per lempresa,

entre altres. A ms, rebutjava la

proporcionalitat de la mesura i

considerava que vulnera el principi

constitucional de no discriminaci.

En aquest sentit, assenyalava una

important sobrerepresentaci en la

llista dacomiadats de les dones i

dels afiliats a CGT, amb major pro-

porci entre els acomiadats que en

el conjunt de la plantilla. CGT re-

cordava que la jurisprudncia exi-

geix ms que el mer reflex de les

xifres de lexcedent. Segons CGT,

la resoluci impugnada no entrava

a valorar la situaci real de lem-

presa i de la corporaci mundial a

la qual pertany, el Grup Volkswa-

gen, com tampoc entrava a valorar

la proporcionalitat i oportunitat de

la mesura sollicitada per lempre-

sa, ni a indagar en la possibilitat

daltres solucions menys traumti-

ques per a la plantilla, com permet

el nostre Dret Laboral.

Per altra banda, ms dun cente-

nar de treballadors i treballadores

de Seat van presentar finalment de-

mandes contra els acomiadaments,

del total de 646 treballadors de

Seat afectats per lERO, demandes

contra el seus acomiadaments pre-

sentades en el Centre de Mediaci,

Arbitratge i Conciliaci (CEMAC)

de la Conselleria de Treball i In-

dstria de la Generalitat. Els ser-

veis jurdics de la CGT han gestio-

nat un total de 23 inscripcions de

demanda per a un collectiu de 103

treballadors; a banda, hi havia unes

desenes de demandes gestionades

per altres gabinets. Les demandes

es van presentar de forma indivi-

dual o per grups de fins a nou tre-

balladors de Seat i les causes de

denncia sn diverses. Algunes es

basaven en els criteris de selecci

dels acomiadaments o a estar en si-

tuaci de baixa laboral. El

CEMAC, que sencarrega de la

mediaci prvia a la tramitaci de

la denncia a la magistratura, va

convocar a grups de treballadors

per a diversos dies de comena-

ments de febrer per a reunir-se amb

representants de la companyia.

Per altra banda, el dia 25 de

gener, la Secci Sindical de CGT a

Seat va sotmetre a referndum la

convocatria duna aturada pel dia

26 a Martorell i la Zona Franca de

Barcelona coincidint amb el lliura-

ment dels impresos on figura la

seva opci dacomiadament. La

majoria va optar per la indemnitza-

ci de 20 dies i la possibilitat de

reingrs en la companyia en menys

de dos anys, i noms 103 dels 646

acomiadats van triar lextinci de-

finitiva del seu contracte.

Ms de 200 treballadors de Seat

de les factories de Zona Franca i

Martorell van seguir laturada

duna hora i 40 minuts convocada

per CGT com mostra de solidaritat

amb els acomiadats per lERO

aprovat abans de Nadal per UGTi

CCOO i lempresa automobilsti-

ca. Uns 200 treballadors i acomia-

dats en Zona Franca i uns 60 en

Martorell es van concentrar davant

les portes dentrada a Seat, impe-

dint en el segon cas lentrada dels

camions amb materials durant la-

turada.

Tamb, uns 50 acomiadats i aco-

miadades es van concentrar el 3 de

febrer a les portes de la fbrica de

SAS a Abrera (Barcelona) per pro-

testar per lERO de Seat, impedint

lentrada i sortida de camions per

paralitzar la cadena de producci

de SAS, provedora de Seat, al ma-

teix temps que es realitzava una

altra concentraci a lHospitalet de

Llobregat davant el domicili parti-

cular del president del comit

dempresa de Seat, Matas Carnero

(UGT), un dels firmants de la reta-

llada de plantilla.

La coordinadora

Dins la dinmica de lluita, cal des-

tacar que la Coordinadora daco-

miadats i acomiadades ha estat rea-

litzant assemblees setmanals,

xerrades informatives, reunions,

comissions de treball,.. aix com

tamb ho ha vingut fent el Comit

de solidaritat amb els acomiadats i

acomiadades de Seat, format per

xarxes, moviments i organitza-

cions socials, poltiques i cviques,

i gent solidria.

En els diferents actes de conci-

liaci produts en dies diversos de

la primera quinzena de febrer (1, 8

i 10) en el Centre de Mediacions,

Arbitratges i Conciliacions

(CMAC) de la Generalitat, els ad-

vocats de Seat van rebutjar nego-

ciar amb els acomiadats. Aquestes

conciliacions, que afectaven 140

acomiadats i acomiadades, eren el

pas previ a la presentaci de de-

mandes davant els jutjats socials,

demandes per a sollicitar la impro-

cedncia de lacomiadament o la

seva nullitat per raons de discrimi-

naci per disminucions fsiques,

reduccions de jornada o significa-

ci poltica o sindical. Des de CGT

i la Coordinadora d'Acomiadats i

acomiadades es van convocar con-

centracions de suport a les portes

del CMAC. Ams, CGT va denun-

ciar pblicament que els llocs de

treballs dels acomiadats i acomia-

dades soferien a diferents oficines

docupaci i ETT amb un 30%

menys de salari.

A la plaa de SantJaume

El 15 de febrer, va tenir lloc una

concentraci a Barcelona contra

els acomiadaments a Seat. Uns 200

acomiadats de Seat van encendre

espelmes a la plaa de Sant Jaume

de Barcelona per a rebutjar lERO.

Els acomiadats es van concentrar

davant lAjuntament de Barcelona

i el Palau de la Generalitat i van

formar amb espelmes el nmero

660, el total dacomiadaments pre-

vistos per l'ERO. Els assistents,

convocats per CGT, portaven una

pancarta que reclamava la read-

missi dels acomiadats, la mateixa

que va encapalar manifestaci ce-

lebrada a Saragossa el 20 de gener,

i cartells, alguns dells amb fotos

de fills dels acomiadats.

Per acabar de donar color a la si-

tuaci un delegat de la UGT va

presentar una denncia contra el

president del Comit dEmpresa

de Seat, Matas Carnero. La de-

nncia la va interposar el delegat

d'UGT a Seat fins al passat 30 de

gener Jos Jan, qui va acusar Car-

nero de demanar-li noms per a ela-

borar la llista dacomiadats. Per

CGT, amb aquesta denncia es de-

mostra el que es denunciava des de

fa temps, s a dir, que Carnero va

elaborar la llista de lERO, una

cosa que tothom comentava per

de la qual no hi havia proves. Qui

estigui interessat a tenir una cpia

de la denncia pot demanar-la a la

Secci Sindical de CGT a Seat-

Martorell, a cgtseat@inicia.es

Es pot seguir la lluita obrera de

Seat a www.cgtcatalunya.org i al

web www.moviments.net/despi-

dosseat

Un afiliat dUGT denuncia que li van demanar noms per fer la llista

La lluita de Seat finsal 20 de febrer

Els mitjans decomunicaci ila crisi de Seat

Timanfaya

Des de fa uns quants mesos,lempresa automobilsticaSeat forma part de les nostres not-

cies quotidianes.

Hi ha una notcia, per, que est

passant de llarg per no dir que est

sent ocultada a lopini pblica,

ens referim a la denncia realitzada

per un sindicalista de la UGT sobre

lelaboraci de llistats de persones

molestes o conflictives en lem-

presa mesos abans de la presenta-

ci de lERO. El ms aclaparant dela notcia, per, no s que aquestes

persones fossin molestes per a

lempresa sin que encobertament

els sindicats (si ms no en el cas del

denunciat) tamb han aprofitat lo-

casi per a realitzar una neteja t-

nica de descontents o com sesta-

blia en el rgim anterior, en els

temps de la dictadura franquista, de

desafectos al rgim. Lesmentat

treballador/sindicalista actiu de-

nuncia que sesdevenen ascensos

de categoria, decidits pels dos sin-

dicats majoritaris, al marge dels ca-

nals ordinaris de promoci, com va

ser amenaat amb lacomiadament

del seu germ, de la seva compa-

nya sentimental o el germ da-

questa si no dimitia dels seus c-

rrecs de representaci, ja que havia

deixat de ser una persona en la qual

es podia confiar i no estava dispo-

sada a identificar persones con-

flictives. Per si aix no fos sufi-

cient, denuncia com el representant

d'UGT demandat es va vanagloriar

que tiraria al puto carrer dues

persones que acabaven de donar-se

de baixa del sindicat, a pesar que

encara no shavia presentat lERO

(1.346 extincions de contractes de

treball) i consegentment es des-

coneixia a qui afectaria (principal-

ment dones separades amb fills,

matrimonis, discapacitats, majors

de 58 anys, presncia despropor-

cionada dafiliats a CGT,), a

pesar daix, segurament per ca-

sualitat, entre els afectats per lex-

pedient es trobarien tamb 26 per-

sones que acabaven de desafiliar-se

del sindicat del demandat.

A pesar de les amenaces, no es

va fer ferma la dimissi i ja que va

continuar en lexercici de la seva

activitat com a delegat de preven-

ci, va ser novament coaccionat si

no deixava dintervenir en aquesta

matria laboral. Aix mateix, donat

el seu inters a assessorar els aco-

miadats per lERO va ser de nou

avisat que seria executada imme-

diatament la seva renncia als

crrecs de representaci. La conse-

qncia de tota aquesta pressi s

que es troba pertorbat psquica-

ment i moralment per les pressions.

Els mitjans no nhan dit res; curis.

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

9/27

Catalunya.Mar de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

El coneller deTreball, Ra,

sapropa a lespostures deCGT

Jos ngel Circoles

Per un cop i sense que serveixi deprecedent, el conseller de Treballcoincideix amb CGT, quan diu alsmitjans de comunicaci que no espot subvencionar amb diners p-blics aquelles empreses que, po-dent estar en crisi, tenen com a fi-nalitat operacions meramentespeculatives, sense cap tipus de

pla industrial real per la seva per-manncia en el futur com a empre-sa productiva, dintre del teixit in-dustrial de Catalunya, ja que alfinal sacabaran perdent els llocs defeina i els diners de les subvencionso crdits.

Aquesta postura ha estat defen-sada per CGT en conflictes recentscom Fisipe o Iar, sobretot desprsdels desastres que van significar al-tres experincies com la de Mitasao Puigner on milers de milions deles antigues pessetes, aportades pertots els contribuents mitjanantlInstitut Catal de Finances, vananar a parar a tapar els forats de lamala gesti de les empreses finsque els grups inversors es van des-fer delles provocant el seu tanca-ment.

Resulta pattic observar els posi-cionaments dels secretaris generalsde CCOO i UGT de Catalunya enels mateixos mitjans, defensant(ms ben dit, mendicant) un fonsde 80 milions deuros per a empre-ses en crisi, gesti de la qual, evi-dentment, ells formarien part.

Crec que lAdministraci t proueines per ajudar a les empreses encrisi, el que falta s la voluntat delsempresaris i grups financers per talde consolidar el futur daquellesempreses mitjanant les inversionsprpies i darriscar els seu dinersen all que avui pot ser i ha de serbsic: formaci, I+D (investigacims desenvolupament), feina esta-ble, qualitat,...i sobretot beneficisraonables per a tots, no noms per aells.

De totes maneres al Sr. Ra lifalta una part important del discursque nosaltres defensem, la part co-activa, que planteja que cada euroque subvencioni o presti lAdmi-nistraci ser controlat i que el pesde lEstat caur sobre aquell que nodesenvolupi lobjectiu per al qualshan destinat aquests diners, obli-gant a tornar tot all aportat sigui

amb responsabilitats personals o degrup, a nivell nacional o multina-cional.

Aquesta s la seva obligaci coma dipositari dels bns pblics, per ala qual cosa lhan escollit els ciuta-dans.

Secci sindical CGTDepartament Treball i Indstria

A rran de la tramitaci a laComissi dIndstria delParlament de Catalunyadel Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que comporta la supres-si de la Subdirecci General deSeguretat Industrial i la creaci delAgncia Catalana de SeguretatIndustrial, la privatitzaci del ser-vei pblic que prestem, amb greusrepercussions laborals, els treballa-

dors del Departament de Treball iIndstria de la Generalitat, a travsde les Seccions Sindicals deCCOO, CGT i CATAC-IAC, vampresentar el 23 de gener al presi-dent de la Generalitat de Catalu-nya, al conseller de Treball i Inds-tria i als presidents dels diferentsgrups parlamentaris un manifestsignat per 57 treballadors i treba-lladores (el 75% de la plantilla dela Subdirecci General de Segure-tat Industrial) en el qual deman-vem la reconsideraci del Projectede Llei.

A travs del document fiem pa-lesa la nostra preocupaci davantdel Projecte de Llei de SeguretatIndustrial (actualment en trmit alParlament de Catalunya). s peraix que en demanem la reconsi-deraci, ja que:1.- El Projecte de Llei, malgratanomenar-se de Seguretat Indus-trial, tan sols es limita a liberalitzarel rgim de gesti de les ITVi delsorganismes de control, i el mspreocupant s que obre la porta a lainseguretat jurdica de treballadors,treballadores i consumidors, en di-luir les responsabilitats pbliquesen una multiplicitat dagents que

intervenen en el seguiment i la ins-pecci de la seguretat industrial.2.-La creaci de lAgncia Catala-na de Seguretat Industrial que esproposa s innecessria, suprflua ino comportar cap valor afegit alservei pblic que prestem. Fins itot entenem que pot suposar unadegradaci en les garanties ne-cessries en el Servei Pblic dIns-pecci.3- Lactual redactat del text legalesmentat obre la porta a noves pri-vatitzacions dels serveis pblicsque prestem, especialment pel quefa a la intervenci i el control delsorganismes de control, ja que po-dran ser subcontractats.4.- LAgncia pot comportar laprdua de drets i garanties jurdi-ques que tenim actualment el per-sonal funcionari que duu a termeles tasques de control de la segure-tat industrial, ja que implicar uncanvi destatut jurdic, dun rgimfuncionarial passarem a un altre delaboral, fora del conveni nic de

personal laboral de la Generalitat,la qual cosa comportar no nomsla possibilitat dacomiadament im-procedent, sin la conculcaci sis-temtica dels principis dobjectivi-tat dactuaci de ladministracipblica i dels principis constitucio-nals digualtat, mrit i capacitat, ide publicitat que han de regir laprovisi de llocs de treball, obrintla porta a prctiques clientelars iirregularitats de tota mena, tal comsucceeix en una bona part densinstrumentals de la Generalitat(empreses pbliques, consorcis,agncies, etc.).5.- LAdministraci podria recupe-rar, al venciment de les actualsconcessions ITV, la gesti directade les estacions ITV, amb la subro-gaci de la plantilla de treballadorsi treballadores que hi presten ser-veis, la qual cosa suposaria una re-baixa de costos per a la ciutadaniadaquest tipus de serveis i aportariauns ingressos addicionals a la mal-mesa hisenda pblica de la Gene-

ralitat de Catalunya.Els tres sindicats denunciem que

el Govern no ha tingut en compteles propostes i recomanacions delConsell de Treball, Econmic i So-cial de Catalunya (CTESC).

Per tot aix, demanem:

1.La supressi del Ttol III de lac-tual Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que proposa la creacide lAgncia Catalana de SeguretatIndustrial, tal com consideren el

CTESC, la Direcci General dePressupostos i la Intervenci Ge-neral de la Generalitat.2. En el supsit que es cregus im-prescindible la creaci dun ensinstrumental, que sigui un organis-me autnom de carcter adminis-tratiu subjecte al dret pblic, ambun sistema de control de la gestieconmica i financera basat en laFiscalitzaci Prvia de la Despesaper la Intervenci General de laGeneralitat i amb personal funcio-nari subjecte al text refs de funcipblica i dems normativa dapli-caci, i al personal laboral el con-veni nic de personal laboral de laGeneralitat de Catalunya.3. Que sasseguri mitjanant unadisposici transitria una clusulaque garanteixi el dileg i la nego-ciaci social amb els sindicats msrepresentatius de la mesa sectorialde personal dadministraci i tc-nic de la Generalitat de Catalunya,pel que fa a la reassignaci defec-tius i a la nova estructura i relacide llocs de treball de lens instru-mental.4. Que la inspecci dels organis-mes de control resti sempre reser-vada a funcionaris pblics.

Privatitzaci del control

de seguretat industrial

La multinacional Valeo estudia deslocalitzar a Polniapart de la producci de motors de la planta de Santa Perptua

Collectiu Catalunya

La multinacional francesa decomponents de lautombilValeo ha engegat un estudi sobre elpossible trasllat duna de les seveslnies de muntatge de la planta deSanta Perptua (Barcelona) a Pol-nia. El Comit, presidit per RamonElena (CGT), anuncia mobilitza-cions si a travs daquesta desloca-litzaci parcial sacomiada algundels 150 treballadors de lempresa.La mesura, de moment, afectaria

set empleats.La direcci de la factoria de

Santa Perptua, on es fabriquenmotors de refrigeraci, va informara finals de gener als sindicats(CGT, CCOO, UGT i SIV) que laseva intenci s deslocalitzar una

petita part dun producte desfasatperqu va destinat a cotxes degamma baixa com els que es fabri-quen a pasos de lEst dEuropa.

Des de la secci sindical deCGT sargumenta que la planta sdel tot viable i es reclama a la di-recci que no traslladi cap lniaproductiva fins que no assigni alcentre de Santa Perptua la fabri-caci dun nou producte. Els direc-tius, per la seva banda, van decla-rar que un dels motius del trasllats que a Polnia ser ms rendi-

ble, a la qual cosa el comit varespondre que no est disposat apermetre que desaparegui caplnia, ja que suposa perdre llocs detreball i la descapitalitzaci delempresa.

Des del Comit sespera ara que

la direcci els presenti ms dadesen una prxima reuni. Des deCGT es recela dels moviments delempresa, tenint en compte lahistria recent de la multinacionala lEstat. Es tem que aquest estudipugui ser una continuaci de ladeslocalitzaci de la producci queValeo ja est duent a terme a pasosde lEst dEuropa i del nord de l-frica.

Valeo, els darrers dos anys, ja hatancat, a Catalunya, plantes a SantEsteve Sesrovires i Abrera, i dues

factories ms a Madrid, una es-tratgia que el grup ha aplicat endotze plantes franceses, alemanyesi espanyoles.

La multinacional francesa Valeoha arribat a convertir-se en un delsprincipals fabricants per al sector

de lautomoci al mn, ambpresncia en fins a 28 pasos i msde 72.000 treballadors. Amb tot, faquatre anys va iniciar el tancamentduna dotzena de factories aFrana, Alemanya i lEstat espan-yol, per deslocalitzar producci apasos amb m dobra ms barata iretallar un total de 5.000 llocs detreball, el 6,5% de tota la sevaplantilla.

La decisi va afectar Catalunyaamb els tancaments de les plantesde peces dilluminaci de Sant Es-

teve Sesrovires, tasca deslocalitza-da a Jan, i de cablejat dAbrera, imant actualment fbriques aOlesa de Montserrat (on fa siste-mes de seguretat), Martorelles (declimatitzaci) i dues a Santa Perp-tua.

LABORAL

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

10/27

10 Catalunya.Mar de 2006

TREBALL-ECONOMIA

SFF-CGT

El 26 de gener va tenir lloc

una reuni entre sindicats i

empresa per tractar sobre

un nou Expedient dAcomiada-

ment Collectiu que suposar la

destrucci de 2.700 ocupacions a

lempresa pblica ferroviria

ADIF, que t el menor nivell deplantilla per quilmetre de via i

lndex de productivitat ms alt per

treballador de tota Europa.

Lacomiadament proposat que

es planteja per a 4 anys (2006-09)

preveu una reducci per Unitats de

Negoci, on els ms afectats serien

els treballadors de Circulaci,

dInfraestructura i dEstacions Co-

mercials.

Aquestes pretensions de reduc-

ci de personal xoquen frontal-

ment amb la manca de plantilla

que t com a conseqncia duna

deficient organitzaci en el treball.

Per desgrcia cada vegada s ms

freqent veure estacions sense per-

sonal per gestionar els serveis que

shi haurien de prestar, amb el de-

teriorament que aix comporta.

CGT entn que lobjectiu de

lExpedient de Regulaci dOcu-

paci proposat per a ADIF, una de

les dues empreses en qu es va di-

vidir Renfe, no s un altre que se-

guir amb la privatitzaci de lem-

presa pblica ferroviria i canviar

ocupaci fixa amb drets per ocupa-

ci precria, en contradicci amb

els objectius establerts pel Ministe-

ri de Treball del Govern Socialista

que parlen de millora de la qualitat

de locupaci i reducci de la tem-

poralitat.

Cal recordar que lara ministre

de Treball, Jess Caldera, es va

manifestar contrari a lanterior Ex-

pedient de Regulaci dOcupaci

signat al juliol del 2003 quan era

portaveu del grup socialista, argu-

mentant que es deterioraran ms

els serveis ferroviaris i afegint

que s necessari enfortir locupa-

ci per millorar els serveis pblics,

sobretot si sn essencials i que

lERO de Renfe no cal. (vegeu

hemeroteca de data 3 de juliol del

2003).

CGT defensa la reducci de le-

dat de jubilaci, no el sistema deprejubilacions enfocat al buidatge

de plantilla de les empreses pbli-

ques que, al nostre entendre, tindr

efectes negatius en la gesti, la se-

guretat, els serveis que presta als

usuaris i la qualitat de locupaci.

Per aix, la Confederaci Gene-

ral del Treball planteja un procs

de rejoveniment de plantilla mit-

janant la contractaci de nous tre-

balladors i treballadores que enfor-

teixin lempresa ADIF i permetin

escometre les actuals i futures c-

rregues de treball amb seguretat i

qualitat en el servei ferroviari.

Els acomiadaments afectarien el 18% de la pantilla

Adif planteja acomiadar2.700 persones amb un ERO

Continua lavaga a Iberiacontra el PlaDirector

Secci Sindical CGT-Iberia

La vaga convocada tots els di-jous des de finals de desembrea nivell de tot lEstat espanyol pels

sindicats CGT, CNT, CTA,

SEPHA, IC i CISA, amb aturades

entre les 12 i les 18 h, es va veure

incrementada amb una vaga de 24

hores el 5 de febrer.

Els motius de la vaga sn la reti-

rada del Pla Director que pretn

imposar lempresa a tots els treba-

lladors, en el qual es redueixen

drsticament drets socials.

Enmig daquest context de lluita,Iberia va signar amb UGT, CCOO i

ASETMA el nou conveni collectiu

del personal de terra, el XVI con-

veni collectiu del personal de terra

de laerolnia, amb vigncia des de

l1 de gener del 2005 i fins al 31 de

desembre del 2006, un conveni que

congela la base salarial fins al

2007, concedeix ms pes a les retri-

bucions variables lligades als bene-

ficis del grup i recull un pagament

nic de 18 milions als treballadors

de terra que estaven en actiu durant

el passat exercici.

Els sis sindicats convocants de la

vaga, que representem el 25% de la

plantilla de terra, no participem de

lacord i mantenim les convocat-

ries de vaga previstes en contra del

Pla Director 2006/08 de la com-

panyia. El Pla Director elaborat per

la direcci dIberia contempla una

retallada del 9% de la plantilla al

llarg dels prxims tres anys mit-

janant la supressi dun total de

2.164 llocs de treball.

La companyia introduir, aix

mateix, una altra bateria de mesu-

res per tal de reduir substancial-

ment el seu compte de costos labo-

rals: congelaci salarial de tota la

plantilla; substituci de retribu-

cions fixes per altres variables lli-

gades als resultats de la compan-

yia; introducci de nous sistemes

dimport de lantiguitat i de promo-

ci dempleats; aix com laplica-

ci de condicions contractuals infe-

riors al nou personal.

Alguns resultatseleccions sindicalsAucat SAU

El 16 de febrer, a la concessionria

dautopistes del grup Abertis. La

CGT treu una delegada. UGT, 4;

CCOO, 4; i CGT, 1.

Rexam Beverage

Eleccions parcials a lempresa de

fabricaci de llaunes per a refres-

cos de la Selva del Camp (Baix

Camp). Dels set delegats que ses-

collien, CGT, que es presentava per

primera vegada, en va obtenir 1.

SAS Martorell

CCOO, 3; CGT, 2; i UGT, 2.

Rebuig a la privatitzaci del Manteniment Integral de Trens de Renfe

SFF-CGT

El Sindicat Federal Ferroviaride la CGT rebutja les futuressocietats mercantils que loperador

pblic Renfe-Operadora est nego-

ciant amb els constructors de mate-

rial, amb lobjectiu de fabricar i

mantenir els nous vehicles ferro-

viaris previstos en el Pla Estratgic

05-09, ats que aix comportar la

privatitzaci dels tallers de la Uni-

tat de Negoci dIntegria, abans

anomenada Manteniment Integral

de Trens (MIT).

Aix s el que va succeir amb la

Societat Annima Nertus (mante-

niment dunitats de rodalia del

nucli de Barcelona i situada a Cor-

nell), on Renfe ostenta el 49% del

capital i Siemens el 51%, o la par-

ticipaci de Renfe en la factoria

dAlbatros a Alczar de San Juan,

Ciudad Real (muntatge dequips

ferroviaris), situada a les installa-

cions dels antics tallers de Renfe

en aquesta localitat, on Renfe hi

participa amb tan sols un 20%. A

ms, Renfe-Operadora est rega-

lant les seves actuals infraestruc-

tures a aquestes multinacionals,

ats que les installacions que uti-

litzen aquestes noves societats sn

patrimoni de lempresa pblica fe-

rroviria, que carrega amb el gruix

de la inversi.

Aquestes societats conjuntes fo-

menten la precarietat en locupa-

ci, ats que la majoria dels nous

contractes de Nertus i Albatros sn

temporals o vinculats a la finalitza-

ci de lobra o servei, qesti en la

qual participa una empresa pblica

com s Renfe-Operadora, contra-

dient les manifestacions dels res-

ponsables del nou govern socialis-

ta de reducci de la precarietat en

locupaci i de la subcontractaci.

Des de SFF-CGT apostem per-

qu tot el treball que es realitzi per

treballadors de Renfe o en de-

pendncies de Renfe sigui sota el

control de lempresa pblica, amb

treballadors emparats pel conveni

collectiu de Renfe i amb ocupaci

estable.

En lactualitat, Renfe treballa

com a subcontrata dAlstom en el

manteniment dels trens Euromed a

Barcelona i Alaris a Madrid, i amb

CAF en el manteniment de trens

regionals TRD i 598 en els tallers

de Sevilla, Salamanca, Vigo, Sara-

gossa i Valncia, dins de les infra-

estructures aportades ntegrament

per Renfe. La Unitat de Negoci

dIntegria, abans Manteniment In-

tegral de Trens, recull en el seu pla

estratgic 05-09 importants inver-

sions en distintes accions: Cons-

trucci de nous centres de treball

(322 milions deuros) i modernit-

zaci dels actuals (42.016 milions

deuros), per amb lobjectiu de

privatitzar els tallers donant entra-

da als constructors a aquestes ins-

tallacions, noves o en s, donada

la falta de plantilla que t en

aquests moments i que hem de

considerar de crtica en provncies

com Madrid i Barcelona, on multi-

tud de crregues de treball dels ta-

llers sexternalitzen (greixatges de

vehicles, maniobres, entapissat,

moviments de material, reparaci

de diferents rgans dels vehicles,

substituci de llunes trencades,

etc.) per falta de personal.

Aix s a causa dels successius

Expedients de Regulaci dOcupa-

ci pactats entre Renfe i CCOO,

UGT, SEMAF i el Sindicat Ferro-

viari, que han suposat la prdua de

milers de llocs de treball en tota

lempresa pblica i especialment

en els tallers, tot plegat sumat a la

poltica empresarial de traslladar

de forma illegal, sense convocat-

ria pblica, treballadors dIntegria

a altres unitats de negoci, fomen-

tant la prdua de capacitat produc-

tiva dels tallers per facilitar la pri-

vatitzaci dels nous manteniments,

que a pesar de ser Renfe-Operado-

ra lempresa contractista cedeix als

constructors de material ferroviari,

pagant la construcci de nous ta-

llers com el complex de manteni-

ment que sest realitzant a Cerro-

Negro i Santa Catalina i que dna

cobertura al manteniment dels

nous trens AVE dels corredors de

Barcelona, Toledo i Valncia en el

futur i on els manteniments dels

trens Talgo (S/102), Alstom

(S/104) i CAF (S/120) sn realit-

zats conjuntament per treballadors

daquestes empreses i Integria-

Renfe, sempre sota la direcci tec-

nolgica del fabricant, cosa que su-

posa una cessi illegal de

treballadors, en ser Renfe un pres-

tador pur i dur de fora de treball,

sense cap poder organitzatiu.

Des de CGT, es rebitja el Pla Es-

tratgic de Renfe-Operadora per a

la UN dIntegria per considerar

que est fonamentat en la cessi

del manteniment als constructors

de material, quan els treballadors

dels tallers de lantiga Renfe han

demostrat durant tots els anys de-

xistncia de lempresa pblica la

seva professionalitat a lhora de

fer-se crrec del manteniment dels

nous vehicles ferroviaris que

Renfe ha anat adquirint al llarg

dels anys, des de material dempre-

ses multinacionals com Mitsubis-

hi, General Motors, Fiatferrovia-

ria, Macosa, Alstom, Adtranz, etc.,

obeint a interessos poltics la ces-

si dels nous manteniments per pe-

rodes de 14 anys, quedant Renfe

presonera de les constructores i

obligant Integria-Renfe a cedir el

seu domini histric en el sector del

manteniment ferroviari. Es tracta

dun pas ms en el procs de des-

mantellament que estan portant a

terme els gestors de Renfe-Opera-

dora, un procs al qual CGT se se-

guir oposant.

7/31/2019 Revista Catalunya N 73 Mar 2006 CGT

11/27

Catalunya.Mar de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Ms aturades aACC Spain endefensa dela sevacontinutat

Collectiu Catalunya i AntonioAranda

E l 13 de febrer, coincidint ambel judici que tenia lloc als jut-jats de Sabadell per inaplicaci delincrement salarial de lany 2005,va tenir lloc una vaga amb aturadesde 4,45 hores en tots els torns. Elstreballadors de lempresa van feruna manifestaci fins als jutjats.

A banda daquesta convocatriadaturades del dia 13, tamb van

ser convocades aturades de la ma-teixa durada per als dies 21, 23 i 28de febrer, i 2, 7, 9, 14, 16, 21, 23,28 i 30 de mar.

A ms de la problemtica de lainaplicaci de lincrement salarialde lany 2005, des del passat mesde novembre, els treballadorsdACC conviuen amb la contnuapressi per part de la direcci delempresa dunes mesures de flexi-bilitat i de retalls de drets.

ACC Multinacional italiana,amb la complicitat de lanteriorpropietari dUnitat Hermtica, lamultinacional sueca Electrolux, esproposen acabar amb lempresa silAdministraci i els treballadorsno ho impedeixen. Lempresa tunes 1.000 persones als centres deSant Quirze del Valls i Cervera.Fabrica compressors hermtics iexporta per tot el mn ms del 80%de la producci.

Sn una empresa autosuficient atots els nivells, fabriquen productesde primera qualitat i disposenduna important cartera de clientsarreu del mn. Per la nefasta pol-tica industrial dElectrolux, lante-rior propietari, que noms pensavaa emportar-se els beneficis senseinvertir-los en lempresa, aix comACC, han arrossegat a la difcil si-tuaci per la qual estan passant elstreballadors. Ara per ara, si no esprenen mesures urgents que, entredaltres, sanegin econmicamentlempresa, la seva continutat correun seris perill.

Els treballadors i les treballado-res de lempresa estan disposats alluitar per la continutat daquesta, i