Revista Catalunya - 98 · Catalunya w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008...

Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008 • número 98 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

No alstransvasaments!!!Per la nova cultura de

l’aigua (real)

Una cosa és que les institu-cions es puguin equivocar(com tothom) i una altra de

ben diferent és tot el carnaval quehem vist al voltant de la qüestió dela sequera. Si ja és trist que hagi deser el Govern de la Generalitat quidecideixi si hi ha o no sequera (esva arribar a veure el titular: "el Go-vern ha decidit que ja no hi ha se-quera"); les contínues baralles inter-nes dintre del tripartit -i dintre delsmateixos partits que el formen: Ini-ciativa per Catalunya Verds patintles crítiques i dimissions a les Te-rres de l'Ebre, Esquerra Republica-na manifestant-se contra el trans-vassament i mantenint-se en elgovern...-; la baralla semànticasobre què és i què no és i què po-dria no ser un transvasament i unllarg etcètera d'elements..., han fetque s'hagi fregat sovint el ridicul.

Per arribar a aquesta situació decrisi s'han sumat diversos elements:per una banda, la població de Cata-lunya s'ha incrementat en els dar-rers anys i, amb papers o sense, lagent consumeix aigua. Les infraes-tructures previstes per suplir el tras-vassament de l'Ebre en molts casosencara no s'han construït. Durantels últims anys, han crescut els re-gadius, camps de golf, piscines,etc., fent que l'anomenada "novacultura de l'aigua" en tot cas i sentoptimistes no acabi d'arrencar. I re-sulta que les prediccions sobre comafectarà a la nostra àrea el canvi cli-màtic parlen d'una reducció de lesprecipitacions, que a més seranmés desordenades. Pel camí, eltransvassament del Ter, un transva-sament realment existent i del qualningú en parla i en depèn l'àrea me-tropolitana de Barcelona, esgota elriu de tal manera que sovint és inca-paç ni de trencar la llenca de sorraque el separa de la mar, indignantregants i defensors del Ter, com ja

es va poder veure fa poc a Torroellade Montgrí. A Amposta també es vaveure la indignació de 30.000 mani-festant. I està per veure que al finalno el colin d'amagat via interconne-xió de les conques a la dessaladorade Cunit...I

I pel camí, van creixent les xifresde l'atur a Catalunya i a tot l'Estat.Durant anys i anys, s'ha denunciatcom l'economia d'aquest país depe-nia del sector del totxo, com s'esta-va creant una bombolla immobilià-ria, es denunciava l'especulació quehi havia i hi ha encara al voltant d'a-quest sector -i que ara simplements'està transvassant cap al sector ali-mentari.

Creix l'atur i no només a la cons-trucció. L'atur no són només xifres,implica patiments de molta gent,companys i companyes, dels qualsper cert, tampoc es parla gaire. I elque fa encara més angúnia es pen-sar que aquesta crisi l'hauran degestionar els mateixos inútils quehan gestionat la crisi de la sequera.

Doncs per la nostra part, hotenim ben clar: “no pagarem la vos-tra crisi”.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Comerç, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected], tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialDe la crisi de l’aiguaa la crisi de la feina

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DídacSalau, Josep Garganté, Josep Estivill, Joan Anton T., Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Josep M. Yago, Pau Gomis, Anna Campanera, Josep Llunas,Tanquem les Nuclears, Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Adrià Grau, Plataforma Metropolitanacontra els Transvasaments, Josep Sánchez Cervelló, Josep M. Loste Romero, Lluís Miquel Potau, LaiaAltarriba, Miquel-Dídac Piñero, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT.Fotografies: Josep M. Yago, Joan Panisello i Dídac Salau. Il·lustracions: Manolo Rastaman iÁcido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscrip-

cions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a:

[email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de maigdel 2008.

Miquel Perelló Segura, ‘El general Bum-bum’

dins “2n Recull de contes antiautoritaris”

“Un dels soldats, obrer i de

família humil, va dir:

-I per què no hi vas tu,munt de

fem???”

Còmic - Ácido Crítico


REPORTATGELa sequera, utilizada per les multinacionals quemanen a Catalunya com a excusa per tirarendavant la interconnexió de xarxes

NO ALS TRANSVASAMENTS

3

La gestió de l’aigua coma negoci d’uns quantsespavilats que juguenamb els sentiments

L’Ebre acusa el Govern de fercom el PP per la porta petita

Text: Laia Altarriba (L’Accent);Foto: Joan Panissello

La gent de les terres de l’Ebre tornaa estar en peu de guerra perquè se’lsvolen tornar a emportar aigua delriu. Aquest cop cap a Barcelona. Laraó que el Govern esgrimeix és nodeixar sense aigua més de quatremilions de persones. Però ells no esfien de les dades dún govern quesenten que els ha utilitzat i enga-nyat.

“Volen fer per la porta petita elque ja va intentar el ministre del PPArias Cañete”, lamenta SusannaAbella, membre de la Plataformaen Defensa de lÉbre (PDE). Amés, Abella també alerta que darre-re del transvasament hi ha lóbjec-tiu de garantir aigua per al model decreixement que la Generalitat conti-nua impulsant, i assegura que, defet, el transvasament perpetua elmodel que provoca les situacionsde sequera a les grans ciutats.

Els motius de l’oposició

“Sobre les dades que alerten que hihaurà sequera hi ha molta confu-sió”, assegura Susanna Abella, i hojustifica: “No se’ns explica en basea quines dades les fonamenten. Amés, cada cop que plou allarguenmés el moment en què haurien d’a-rribar les restriccions. Això és posi-tiu, perquè cada cop ens apropemmés a la data en què la dessalinitza-dora entrarà en funcionament, i pertant es va afeblint la justificació perconstruir la canonada que hauria deportar l’aigua de l’Ebre”.

A més, entre els recels que hi haa l’Ebre cap a les dades que facilitael Govern, tampoc confien en elsterminis sobre l’execució de l’obra:“Nosaltres pensem que no tindrantemps per acabar la canonada en sismesos. I és que encara no saben niqui la farà, ni per on passarà, ni hancomençat el procés d’expropia-cions, ni han fet l’estudi d’impacteambiental. El que tampoc entenemés que els costi igual que la previsióque havia fet l’Agència Catalana delÁigua de construir la canonada en18 mesos”, explica Susanna Abella.El que també denuncien des de l’E-bre és que la canonada es vol cons-

truir per permetre la continuïtatd’un model de creixement depreda-dor del medi que preveu instal·larun milió de persones més a l’àreametropolitana barcelonina. I és que,a més, tampoc es fien que sigui unprojecte temporal, sinó que un copconstruïda la infraestructura, temenque no s’utilitzi només en períodesd’excepcionalitat.

Alternatives altransvasament

A més de fiar-se poc de les dadesque aporta el Govern, la PDE consi-

dera que hi ha altres solucions encas que arribi una situació démer-gència. “En cas de necessitat extre-ma, una opció és enviar aigua ambvaixells”, explica Josep Sabaté,membre dels Jóvens en Defensa del’Ebre, i afegeix: “Nosaltres tam-poc volem que la gent de Barcelonahagi de passar set”.

Una altra opció per Sabaté seriaconstruir petites depuradores:“Quan hi va haver el desastre a lesmines d’Aznalcóllar, calia abastard’aigua la població i es van cons-truir les anomenades depuradores“de butxaca”, que es construeixen

de manera ràpida. Amb els 200 mi-lions d’euros que costarà el transva-sament es podrien construir depura-dores d’aquestes característiques idescontaminar aqüífers i altres ai-gües per abastar d’aigua la pobla-ció”.

Una de les vies per abastir d’ai-gua l’àrea de Barcelona que el Go-vern està estudiant és comprar lesconcessions d’aigua dels pagesos,però els Jóvens de l’Ebre no hiestan d’acord: “Això pot ser una so-lució, però no es pot fer entre con-ques diferents, ja que es trenca l’e-quilibri ecològic. És a dir, que es

pot comprar l’aigua dels pagesosdel Llobregat, però si compres l’ai-gua dels pagesos de l’Ebre perabastir Barcelona això ja és untransvasament”.

I sobre l’opció de les dessalado-res, que ja s’està posant en pràctica,Josep Sabaté tampoc n’és massapartidari, perquè diu que acaben ge-nerant més expectatives de creixe-ment urbanístic: “Penso que en rea-litat volen més aigua per abastiraquesta previsió de creixement fu-tura”.

El model territorial

Per la gent de l’Ebre, la situació ac-tual obre l’oportunitat d’abordarl’imprescindible debat sobre elmodel territorial. I posen sobre lataula una sèrie de preguntes queconsideren que cal que ens fem:Quins efectes té sobre la gent del’Àrea Metropolitana el creixementurbanístic que es beneficiarà deláigua de l’Ebre? I sobre la resta decomarques? Quina petjada ecològi-ca deixarà?

Col·lectiu Catalunya

Tot apunta que el conflicte viscut

aquests darrers mesos a Catalu-

nya al voltant de la gestió de l’ai-

gua com a bé natural escàs i, per

tant, comercialitzable segons es

paràmetres del mercat que tot ho

mana no ha acabat amb les plu-

ges intenses i constants que han

fet tirar enrere el projecte del tri-

partit de transvasament d’aigua

de l’Ebre a Barcelona. Les dades

que tenim, les opinions i fins i tot

les pancartes i els cartells no

s’han llençat a la brossa aquest

cop, ni ta sols s’han desat. La

gent de l’Ebre té ben clar que les

pluges l’únic que han fet ha estat

aturar momentàniamen el projec-

te i el que ara cal és preparar-se

per quan les condicions naturals

de sequera donin una nova opor-

tunitat als especuladors.

La crisi es tanca amb les pluges, però continuarà...


REPORTATGE

Plataforma Metropolitana contraels Transvasaments

La crisi de manca d’aigua no res-pon únicament a una situació depluges escasses (fet recurrent en laclimatologia de la Mediterrània Oc-cidental), o a les reserves insufi-cients dels envasaments, sinó queés la conseqüència d’una pèssimaplanificació i gestió dels recursoshídrics i del seu malbaratament perdeterminades pràctiques insosteni-bles en l’agricultura, la construcció,la indústria, el turisme i l‘oci, ....Aquests sectors han vist com el seucreixement econòmic no tenia fre is’han acostumat a disposar d’aiguasense límits. Ara aquest model hafet fallida i està afectant el conjuntde la població.

Denunciem els alarmismes estè-rils del govern de la Generalitat idemanem mesures urgents per fercanvis estructurals en la planifica-ció, els usos i els abusos de l’aiguacom a recurs cada vegada mésescàs, situació agreujada per les in-certeses que comporta el Canvi Cli-màtic.

Lluny d’això, el Govern i el Par-lament espanyols, amb la connivèn-cia de la Generalitat de Catalunyahan decidit d’imposar transvasa-ments des de la conca hidrogràficade l'Ebre cap a la regió metropolita-na de Barcelona.

Les persones, col·lectius i entitatscíviques que signem aquesta decla-ració volem manifestar el següent:-L’impacte ecològic de la ciutat de

Barcelona i la seva àrea metropoli-tana sobre el territori que l’envoltaés cada cop més insostenible. Lapetjada ecològica de la ciutat l'any1996 es situava entre 3 i 3,5 hectà-rees per persona i no ha parat decréixer. Avui, necessitaríem el terri-tori equivalent a unes 400 "Barcelo-nes" per mantenir aquest model dedesenvolupament socialment injusti depredador dels recursos d’altresterritoris.-Aquest impacte, generat per les ac-tivitats econòmiques i les personesque vivim a l’àrea metropolitana deBarcelona, és conseqüència d’unmodel territorial, econòmic i cultu-ral centralista impulsat pels governsde torn sempre sotmesos als granspoders econòmics que amuntega lapoblació, planifica la urbanitzaciósense límits, concentra les activitatsindustrials, i dóna autorització amés consum de territori, energia,aigua i tot tipus de recursos.-Aquest model és la causa del des-equilibri territorial català. La majorpart del territori resta en una funcióperifèrica. Un exemple d’aquestadiscriminació és la situació de lesTerres de l'Ebre, productores demés del 70% de l’energia consumi-

da al país (amb 3 centrals nuclears,diverses centrals tèrmiques i massi-ficació eòlica) però mancades deserveis bàsics que hipotequen el seudesenvolupament social, econòmici humà.

-Les conseqüències d’aquestmodel insostenible no ho sónnomés per als territoris espoliats deles seves riqueses naturals i paisat-gístiques, ho són també per a nosal-tres, habitants de la conurbació bar-celonina, perquè se’ns imposa unaciutat d’aparador que exclou lespersones. Una ciutat que dóna mésimportància als interessos hotelers,comercials i especulatius lligats alturisme i al consumisme, que a lesnostres necessitats com a ciutadans.Es ven: la terra i l’aigua per fercamps de golf, les alzines per a fermuntanyes russes, els espais lliuresper fer centres comercials i el centrehistòric de les ciutats per fer parcstemàtics turístics. Fins i tot s’espe-cula amb béns tan bàsics com l’ai-gua i l’energia.-El consum d’aigua a l’àrea de

Barcelona és aproximadament d’un40% per a usos industrials, 40% do-mèstic, i 20% agrícola. És impor-tant aclarir que quan els informesoficials parlen d’ús de boca hi in-clouen usos com el reg de jardins iparcs, piscines i centres lúdics,fonts, serveis, activitats econòmi-ques, comerços, tallers,...-Els 4 hm3/mensuals de dèficit hí-

dric que volen compensar amb laconnexió Consorci d’Aigües de Ta-rragona – Aigües Ter Llobregat(CAT-ATLL) no és només per a 5,5milions de catalans, sinó també pera molts altres usos empresarials iactivitats econòmiques.-AGBAR (participada per ‘laCaixa’), la principal empresa priva-da de gestió local d’aigua, i les em-preses hidroelèctriques, són les quedicten les polítiques hidràuliques aCatalunya, privatitzant, monopolit-zant i imposant una gestió mercan-til. Escàndols com les pèrdues deles canonades confirmen que laseva prioritat no és donar un serveibàsic i de qualitat, sinó obtenir el

màxim de benefici a costa de la ciu-tadania. Tot plegat és la causa de lasobreexplotació dels recursos hí-drics tolerada i impulsada per lesadministracions.-Les conseqüències d’aquest modelno només afecten l’Ebre, sinó quedes de fa anys està deixant en unasituació deplorable els rius Llobre-gat, Besos i Ter, així com els aqüí-fers de les nostres comarques i lescomarques veïnes.

Per tot això :

-Denunciem l’alarmisme i manipu-lació que el Govern i la seva Agèn-cia Catalana de l’Aigua (ACA) fande la problemàtica de manca d’ai-gua i escassetat de les pluges perjustificar nous transvasaments pre-vistos per Plans hidrològics obso-lets.-Denunciem que aquesta política

respon als interessos especulatiusque volen consolidar un model te-rritorial metropolità insostenible decreixement sense límits. Els trans-

vasaments generen més expectati-ves de consum insostenible, d’espe-culació urbanística, de destrucciódel territori, perquè fomenten alho-ra un ús desmesurat de l'aigua.-Considerem que parlar de transva-sament “temporal” degut a la se-quera és un insult a la població bar-celonina i catalana perquè no espensa canviar el model de gestionarel consum (no es revisaran, ni limi-taran les concessions a indústries,urbanitzacions, agrícoles, camps degolf, turisme de luxe, .....), sinó dura terme els projectes antics i ca-ducs..-Considerem que l’aigua pertany, is’ha de gestionar en cada conca co-rresponent. L’aigua, és un elementindispensable pel reequilibri territo-rial i de redistribució de riquesa alnostre país.-Manifestem que la situació actualés una oportunitat inexcusable perplantejar un canvi de model territo-rial i de la gestió de l’aigua, d’acordals recursos hídrics de què dispo-sem i per cercar la utilització d’al-tres recursos propis que es malver-sen (manca de recollida d’aigüespluvials, mines i regeneració i pre-servació d’aqüífers, etc)-Reiterem doncs, la nostra oposicióa qualsevol transvasament, aixícom a la Interconnexió de Xarxesinclosa en el Decret de Sequera, elqual a més obre les portes a d’altrestransvasaments, i manifestem elnostre suport a la dignitat de les Te-rres de l’Ebre i a la Plataforma enDefensa de l’Ebre.

Més informació:

www.notransvasamentsbcn.blogs

pot.com/

[email protected]

m

Per un model reequilibradorque preservi el medi i els recursos

Mentre els publicistes al servei de“la Caixa” i Agbar creaven unapsicosi de sequera i de mancad’aigua de boca entre els habitantsde l’àrea metropolitana de Barce-lona, la gent de l’Ebre difonia es-tudis, pamflets, enganxines, arti-cles, pancartes i el que fos perdeixar clar la seva oposició a unprojecte que continua amenaçantno la indústria de la zona, sinó lamateixa existència de la zona. Lafotografia manipulada que il·lustraaquesta notícia ho deixava ben lar.

Imatges que valen tant com les paraules que retraten

Catalunya. Juny de 2008 5

REPORTATGE

Josep Sánchez Cervelló i AdriàGrau Marro, membres de la PDE

No hi ha res pitjor que l’engany. Elscomponents del Tripartit han prefe-rit que passessin les eleccions perprendre una decisió antipopularperquè sabien que els hi passariafactura. Ara ja poden prendre lesmateixes decisions que dissenyà elgovern de Pujol i contra les quevarem protestar amb tota la nostracontundència. Les raons d’abanssón les d’ara. No és diferent el de-licte depenent de qui el fa. I, evi-dentment, ara estem més sols queabans perquè els qui llavors ensvaren donar suport (PSC, ERC, IC-Verds) ara s’ajunten al PP i a CiUen el transvasament –clar que no hodiuen d’aquesta forma tan explícita,prefereixen l’eufemisme mentiderque agafaran l’aigua sobrant delscanals de rec que es perd. Era elmateix argument de PP/CiU peròells volien “l’aigua que es perd almar”. No cal argumentar gaire perdir que l’aigua mai es perd, va alsaqüífers o al mar on ajuda a fernova vida i això sempre ha estataixí i forma part del cicle natural dela vida. I per això els transvasa-ments del Segre o de l’Ebre són unaamenaça pel Delta. S’ha de fer un retret inexcusable ales esquerres catalanes. Van utilitzarla Plataforma de Defensa de l’Ebre(PDE) per expulsar Pujol del poderperò no han intentat cap política al-ternativa amb la qüestió de l’aigua:ni millorar canonades, ni plantejarrecuperació d’aqüífers, ni pràcti-ques de racionalització del con-sum.... Han fet la mateixa políticade la dreta, especular, especular i

especular. Després de setmanesd’intoxicació mediàtica, tal i comvan fer els Estats Units amb els seusciutadans, per justificar la guerradel Irak amb les armes de destruc-ció massiva, ara ja han trobat la so-lució és diu interconnexió de xarxesi és un transvasament de l’Ebre,però porta molta pressa. Tanta queno caldrà ni declaració d’impacteambiental, com si es va fer amb lesdessaladores. I es que quan la des-saladora estarà en marxa aquesttransvasament no tindrà sentit. Peròper a qui tindrà molt de sentit és pera La Caixa. L’obra per valor de mésde 180 milions d’euros la faràAgbar, que és propietat de LaCaixa, passarà pel costat de l’auto-pista que La Caixa en té la conces-sió, i serà La Caixa qui farà la ges-

tió i control de l’aigua que és trans-vasarà. D’aquesta manera farà dejutge i part i s’assegura que no peri-lla l’especulació actual en tot elcomplex de Port Aventura, ni en elsfuturs negocis que volen muntard’aquí a res. Els ben pensantscreiem que així els partits políticspodran anul·lar els deutes pendentsamb La Caixa.

Per tot això:1.- Hem de donar una resposta con-tundent, tant com siguem capaços, ila primera feina es anar a les mobi-litzacions de la PDE. També femuna crida a la militància del PSC,ERC i IC perquè abandonin llursformacions com varem fer ambCiU i PP i s’ajuntin a tots els ciuta-dans anònims que defensem la terra

i el seu futur.2.- Hem de tractar de rellançar elmoviment de resistència a través dela societat civil, demanant a les as-sociacions cíviques que donin su-port a la PDE i posar-nos a la sevadisposició, com varem fer la Juntad’Amics i Amigues de l’Ebre perunanimitat.3.- La Nova Cultura de l’Aigua perla que varem lluitar i lluitem ésl’antítesi d’aquest model de creixe-ment salvatge que canvia el cursdels rius i de la natura per posarbens públics en mans privades.S’ha d’acabar o acabarà amb nosal-tres. No potser que les úniques viesde comunicació ràpides a les Terresde l’Ebre siguin les que serveixenper depredar el territori en contradels seus habitants: la xarxa d’alta

tensió elèctrica i les canonadesd’aigua, quan no tenim ni AVE nivies ràpides que ens vertebrin. Nopodem quedar aturats mentre de-preden els recursos naturals i elsebrencs hem de continuar emigrantgeneració rere generació com sifóssim fills d’una terra maleïda. 4- No pot ser que les Terres de l’E-bre, i en general la demarcació deTarragona, tinguin els projectes eò-lics més massius de Catalunya, mésprevisions de centrals de cicle com-binat i totes les nuclears (amb unadarrera fuita que hem tardat cincmesos en conèixer) i on l’empresaha manipulat els aparells de medi-ció radioactiva.5.- Ningú pot creure’s que el trans-vasament cap a Barcelona és excep-cional si ens van prometre que nofarien transvasament i ens han en-ganyat. Quina credibilitat tenen elspolítics que ens representen?.Quins negocis té el conseller Balta-sar? Canvia tant d’opinió sobre lespiscines i el rec de jardins depenentde les cotitzacions de la borsa?. Ara hem de tornar da lluitar sabent,com sabíem abans, que la victòriasempre requereix sacrifici i que araencara serà més difícil, però si noens mobilitzem serem còmplicesdel desastre. També hem d’estarpreparats per a les calumnies, perals insults i per a les amenaces. Elsque han dissenyat l’operació espe-ren obtenir molts beneficis i pensenque quatre desgraciats no hem depoder rebentar-los-hi el negoci. Potser que tinguin raó, però us animema demostrar-los-hi que s’equivo-quen.

I recordeu. “Volem polítics dig-nes, no compensacions!”.

Benvinguts a l’especulació hídrica: ahir contra CiU/PP,

avui contra el Tripartit

Multitudinària manifestació el 18 de maig a Amposta contra els transvasaments


Milers de persones, entre 25.000 i30.000 segons els càlculs de la Pla-taforma en Defensa de l'Ebre(PDE), es van manifestar el diu-menge 18 de maig a Amposta encontra del transvasament de l’Ebrecap a Barcelona.

La mobilització es va produir 8anys després de la primera granprotesta contra el Pla HidrològicNacional del PP, que es va realitzara la mateixa ciutat. La marxa haestat més multitudinària que del 28d’octubre del 2000, quan prop de18.000 persones es van manifestarcontra el Pla Hidrològic del PP. Els

manifestants, provinents de les co-marques de l'Ebre bàsicament, peròtambé de la resta de Catalunya aixícom d'Aragó, van ocupar més espaials carrers d'Amposta del que vanocupar en aquella altra ocasió.

Aquesta vegada el motiu era dir"no" a la canonada que portaràaigua cap a l'àrea metropolitana deBarcelona. La mobilització vacomptar amb el suport d'unes 150entitats i associacions. Entre les or-ganitzacions i col·lectius presents, amés de les diferents seccions localsde la PDE, hi havia la PlataformaSalvem el Gaià, la Plataforma Xú-quer Viu, la Coordinadora Anti Ce-mentiri Nuclear, la Federació d'As-

sociacions de Veins de Barcelona,la Confederació General del Treball(CGT), la Unió de Pagesos, Ecolo-gistes en Acció, les CUP, la Plata-forma Metropolitana Contra elsTransvasaments, la campanya con-tra el recreixement de Yesa i col·lec-tius diversos provinents de diferentspunts de Catalunya, Aragó i PaisValencià.

Un centenar de militants de laCGT es van agrupar darrera unapancarta amb el lema: "Negocis derics i polítics = ruïna per a tothom.No als transvasaments". Els mani-festants van denunciar que se sen-ten enganyats pel govern català per-què l'any 2000 els partits que en

formen part es van oposar al trans-vasament que preveia el PP, i es vanmostrar indignats per aquesta ini-ciativa, però també perquè aquestaes mantingui després de les últimespluges produïdes a Catalunya, quehan incrementat de forma destaca-da les reserves d'aigua dels embas-saments.Els dos lemes que van encapçalarles protestes van ser ’Els transvasa-ments no són la solució’ i ’Terres del'Ebre: la Catalunya enganyada’. Lamarxa es va iniciar al Parc dels Xi-ribecs, al pavelló de Fires, va passarper la delegació de la Conselleriade Medi Ambient a la ciutat i vaacabar a la plaça del Mercat, on es

van portar a terme les intervencionsde representants de la PDE i delsJovens de l'Ebre entre altres, a mésd’actuacions musicals.

El representants de la PDE vanremarcar que el govern no pot des-oir la veu de la gent, i que a partird'ara canviarien moltes coses, i quesi no s'atura la canonada, la lluitacontinuarà. Per a la PDE l'objectiudel govern no és pas d'acabar ambla sequera, sinó de fer les obres deltransvasament de l'Ebre. Aquestnou projecte de transvasament haservit a més per donar ales als quitambé defensen el transvasamentde l'Ebre a València i a Múrcia, i eldel Xúquer al Baix Segura.

TREBALL-ECONOMIALa Llei d’Educació de Catalunya no preténaltra cosa que la privatització del’ensenyament públic pas a pas

Ara, més que mai,per la defensa delsector públic al’ensenyament


Mor elcompany PacoSánchez

SP FL de Barcelona de CGT / SSa Parcs i Jardins de Barcelona

Al matí del dijous 29 de maigdel 2008 ens arribava la trista i

fatal notícia de la defunció del nos-tre company Francisco Sánchez,després d’una llarga malaltia, a l’e-dat de 50 anys. Treballador deParcs i Jardins de Barcelona, afiliatal Sindicat d’Administració Públi-ca de Barcelona de la CGT, Pacoha sigut sempre un extraordinari re-ferent i un exemple per a molts delsseus companys tant en la secciósindical com en el sindicat, on vaexercir al llarg de molt de temps untreball sindical constant, fins i toten aquesta última etapa de la sevamalaltia.

Seria innumerable la llista decompany/es que hem aprés a travésdel seu treball i del seu exemple,del seu suport continu, quasi tot elque sabem de temes de prevenció iriscos laborals. Implicat en la vidadel sindicat, solidari amb els com-pany/es de totes les seccions sindi-cals i d’altres sindicats de sector,Paco era un mestre en aquest apar-tat de la vida sindical. Va ser ell quiva obrir la bretxa a Parcs i Jardinsen qüestions de salut laboral i segu-retat en el treball, fins llavors moltdescuidada per l’empresa, i a partirde la seva acció sindical i els seusconeixements sempre actualitzats,la secció sindical de Parcs i Jardinsha aconseguit incomptables avan-ços en benefici de tots els que tre-ballen en la dita empresa.

Excel·lent company, amic i per-sona, la seva pèrdua deixa en totsnosaltres un profund pesar i unaempremta en els nostres cors queens acompanyarà sempre.

Volem transmetre des d’aquesteslínies el nostre sentiment a tota laseva família i en especial a la sevacompanya, amb qui hem tingut lasort de poder compartir grats mo-ments amb ella i Paco en els últimstemps. Fins sempre Paco i que laterra et sigui lleu.

Federació d'Ensenyament CGTCatalunya

CGT, Ustec-STEs i Aspepc-SPS hem decidit convocaruna altra jornada de mobi-

litzacions. Una primera concentra-ció de protesta per al dimecres 28de maig, a les 18 h. de la tarda, a laplaça Sant Jaume de Barcelona. Iconcentracions davant les seus delsServeis territorials d’Educació aGirona, Barcelona, Tarragona iLleida per a l’11 de juny, a les 14 h.del migdia.

El primer dels arguments deCGT, Ustec-STEs i Aspepc-SPSper defensar la protesta contra l’a-vantprojecte de la Llei d’educacióde Catalunya és que el problemade la privatització continua vigent ique el seu articulat inclou procedi-ments que són passos inequívocscap a la desestructuració de l’en-senyament públic i afavoreixen enun futur processos d’externalitza-ció i de privatització. A més deconsiderar insuficient el compro-mís d’inversió de la Llei, els sindi-cats també alertem que s’obrennoves vies per finançar els centresprivats concertats i que s’estableixun model d’autofinançament co-mercial dels centres públics. Tam-poc ens agrada el model de direc-ció previst al document ja que,entre d’altres qüestions, conside-ren que podran seleccionar i nome-nar professorat com si fossin cà-rrecs de confiança. I pel que fa alsdocents, advertim que els nouscossos de la Generalitat que volcrear el Departament d’Educacióno garanteixen tots els drets labo-rals i administratius actuals. A aixòhi afegim el rebuig a un modeld’autonomia dels centres basat enles direccions i en els resultats es-colars, criticant la proposta d’in-crements retributius al professoratper resultats obtinguts.

Reclamem la retiradade l’articulat de la LEC

Hem vingut alertant als qui es-peraven els canvis que poguessinaparèixer a l’articulat de la LEC,que potser es diluirien les grolleresafirmacions de les Bases, però nocanviaria res substancial. El De-partament havia insistit en la vali-desa d’unes Bases que no va reti-rar, fonamentades en el PacteNacional d’Educació.

- Sota el nou paraigües del Ser-vei Públic d’Educació, obre noves

vies al finançament dels centresconcertats (increment dels mòduls,finançament addicional per neces-sitats educatives especials, con-tractes programa, nous concerts),que paren la mà per rebre més di-ners públics mentre es mantenencom empresa privada.

- L’articulat evita pronunciar-seexplícitament per la gestió indirec-ta de centres públics, però deixa elcamí obert a través de la municipa-lització (com ja fa a les Llars d’in-fants municipals de gestió indirec-ta). A més, deixa en mans delsajuntaments la primera etapa d’e-ducació infantil, l’educació de per-sones adultes, els ensenyaments ar-tístics (autèntiques ventafocs delsistema educatiu) i, mitjançantconveni, els permet també ensen-yaments ordinaris.

- Es mantenen els mecanismesde privatització de la gestió delscentres públics amb l’autonomiaeconòmica i el finançament dife-renciat segons resultats.

- També la jerarquització delscentres públics a través d’una di-recció professionalitzada, conver-tint al director en gerent de perso-nal que colli al professorat com a laprivada; i retornant als vells cossosdel franquisme.

- Es desregulen les condicions

laborals: amb llocs de treball espe-cífics i de lliure designació, "carre-ra" docent depenent de l’avaluaciódel director, adscripció a zona edu-cativa, reduccions econòmiquesper interins i en els tres primersanys com a propietari...

Per aquests motius i d’altres quedesenvolupem en l’anàlisi de l’a-vantprojecte, cal manifestar un ro-tund rebuig de l’articulat. La LEC–com les Bases i el Pacte Nacio-nal- prenen com a referent l’escolaconcertada i es tracta que la públi-ca la imiti (sisena hora, gestió pri-vada, jerarquització...).

En el marc de la LOE

La LEC és conseqüència deldesplegament de la LOE. Una partdels problemes i amenaces queafrontem es desprenen directamentd’aquesta llei marc. Però, no li caluna llei autonòmica al govern delPP a la Comunidad de Madrid perpassar un centre de titularitat públi-ca a municipal i d’aquí a gestió pri-vada (com a Catalunya amb lesllars municipals) o, fins i tot, ven-dre’l, com en el cas del CEIP MABlanco a El Álamo, redistribuintl’alumnat matriculat i el professo-rat públic.

I, amb la Ley de Educación de

Andalucía (LEA) aprovada a finalsdel 2007 (amb de CCOO i UGT) elgovern socialista andalús es trobaamb una vaga convocada pel 21 demaig i amb el rebuig de més del75% dels centres al Plan de Cali-dad, que "incentiva" al professoratamb fins a 7.000 euros en quatreanys, en funció dels “resultats”–aprovats.

Donar continuïtat a lavaga del 14 F

La força del passat 14 de febrerque ha permès frenar el ràpid pro-cés de privatització que pretenia elTripartit, hem de recuperar-la percanviar l’articulat en una defensaexplícita de la pública. Hi ha quiens dirà: sí però la LOE ja hi és i térang superior. És cert, i caldria can-viar-la si aconseguim coordinar elsesforços a nivell estatal, peròpodem imposar una altre LEC sicerquem les forces i les voluntatsper fer-ho.

Maragall ha manifestat la volun-tat d’entrar al Parlament el projectede LEC abans de l’estiu. No efec-tuar les mobilitzacions necessàriesabans aquest tràmit es completi éstornar a deixar les mans lliures a laconselleria per tirar endavant elsplans privatitzadors de l’ensenya-ment. Deixar aquest articulat pen-dent de futures negociacions ésperdre l’objectiu de la vaga del 14.Perquè fins i tot els marcs de nego-ciació no són els de la vaga, sinó elPacte Nacional d’Educació –ambles patronals privades- i la novaMesa Sindical, que incorpora sin-dicats de la privada i del professo-rat de religió -cap dels quals no esva enfrontar a les Bases-, manipu-lant la representació del professo-rat de la pública en lluita –canviantmajories i excloent la CGT- per aposar la «negociació» de les nos-tres condicions laborals i de l’edu-cació pública en les seves mans.

Més informació:

Enllaços a llocs web per tal d’ac-cedir a l'articulat de l'avantprojectede la Llei d'Educació de Catalunyai al butlletí de la Federació d'En-senyament de CGT on se n’analit-za el contingut.http://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/Articulat_LEC-280408.pdfhttp://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/LEC-articulat_0508-color.pdf

Continua la lluita contrala Llei d’Educació


TREBALL-ECONOMIA

El Batxilleratnocturn

Emili Cortavitarte Carral

Afinals d’abril, un responsabledel Departament d’Educació

va comunicar a la Junta de Direc-tors de Secundària que no s’obririala preinscripció per a 1r de batxille-rat nocturn. L’allau de cartes deprotesta, la recollida de signatures,la petició de reunió sindical urgent,la convocatòria de vaga de profes-sorat i alumnat pel 14 de maig(sense CCOO i UGT) van canviarla posició inicial del Departamentde supressió pura i dura per una re-ducció selectiva de centres.

Dels 46 centres que fan batxille-rat nocturn, només 26 podran ma-tricular alumnes de 1r pel curs vi-nent. I pràcticament tots perdencursos de 2n. Si tenim en compteque el Departament té preparat undecret de batxillerat (al qual no haincorporat cap de les demandessindicals) que li permet tancar elbatxillerat (diürn i nocturn) en totsaquells centres de secundària queno tinguin la matrícula suficient peroferir les dues modalitats, el cursvinent la llista pot reduir-se a unadotzena.

En un article d’opinió a “ElPaís”, el conseller Maragall oferiaunes quantes de les seves mentidesi contradiccions habituals (baixamatrícula, alumnes que treballen,mínims d’alumnes per grup-classe-45 o 50 en les matèries comunes,quina excel·lència!-, mateixos cen-tres, grups i docents en els últimsanys... o la guinda: l’educació adistància permet oferir estudis a to-thom) per justificar mesures antiso-cials i plantejaments economicistesi privatitzadors.

Seria propi d’un govern progres-sista fer promoció i difusió del bat-xillerat nocturn quan hi ha un baixpercentatge de seguiment dels estu-dis postobligatoris, un importantnombre de joves que s’endinsen enel treball precari amb molt pocaformació i una taxa importantd’immigrants joves amb estudisper convalidar. No n’és que s’eli-mini l’oferta pública i es culpabilit-zi a la manca de demanda.

Tampoc, que es presenti l’ensen-yament a distància com a alternati-va (no tothom té accés a internet,molts alumnes necessiten el con-tacte quotidià amb el professorat)quan poden ser complementaris. Amés la futura Llei d’educació deCatalunya planteja la possibilitatque els estudis postobligatoris adistància puguin ser privatitzats.

L’oportunitat de fer batxilleratnocturn i tenir una projecció im-portant en aquest país sembla ques’ha acabat amb Monilla i DeMadre, no sigui que qualsevol vul-gui ser president o diputada.

LA MIRADAINDISCRETA

Secció Sindical a Estampaciones Sabadell Essa Palau

‘Ens vam mostrar com agent realista, sincera i

farta de ser pressionada’

E N T R E V I S T A


- A què es dedica l'empresa Es-

tampaciones Sabadell Essa

Palau i com es va formar la sec-

ció sindical?

- Estampaciones és una empresaauxiliar del sector de l'automòbil,majorment dedicada a l'estampacióde xapa, soldadura i acoblament.La nostra secció sindical es va for-mar en una situació problemàticad'unificació de dues plantes pro-ductives, una planta situada a Po-linyà i una altra a Palau, que és enla qual estem actualment. Al finald'aquesta unificació es van realit-zar les eleccions de la representa-ció dels treballadors en les qualsCGT es va presentar com un sindi-cat alternatiu i amb la finalitat detreballar per a la defensa dels tre-balladors i els seus drets. Gràcies atots els que es van adonar que a Es-tampacions sorgiria un sindicatlluitador, ens vam mostrar com agent realista, sincera i farta de serpressionada. Com a resultat d'a-questa campanya electoral aconse-guim tres representants i un dele-gat. Aquesta confiança dels votantsens ha dut a una lluita de fre a lapèrdua dels drets dels treballadorsque en un conveni del metall signatpels sindicats majoritaris hemhagut d'intentar millorar aconse-guint frenar la caiguda directa delsnostres drets. Ara tenim per davantgairebé tres anys més per millorarels nostres llocs de treball i inten-tar, per tots els mitjans possibles,que els treballadors d'Essa Palautreballin amb dignitat sense elconstant atac de l'empresa per adesestabilitzar la unitat de tots elstreballadors.

- Quines són les problemàtiques

laborals mes freqüents que afec-

ten als treballadors a Essa

Palau?

- Actualment la problemàtica mésusual és la precarietat del lloc detreball. La manipulació i el treballrepetitiu associat amb les pressionsd'alguns comandaments originenmalestar i un alt nivell d'absentis-me que per la gran passivitat del'empresa cada vegada costa mésde solucionar. Des de la nostra sec-ció sindical intentem milloraraquestes problemàtiques laborals,

però davant la falta de col·labora-ció de l'empresa no ens queda mésremei que denunciar aquestes si-tuacions en els corresponents orga-nismes oficials.

- Com s'organitza la secció sindi-

cal i com és la resposta dels tre-

balladors ?

- Actualment la nostra organitzaciódepèn gairebé sempre de les nos-tres instal·lacions a la CGT de Sa-badell on ens reunim amb certa re-gularitat per que des que estemconstituïts (fa ja un any) l'empresaencara no ens ha dotat de la nostrasala sindical on poder reunir-nos iatendre correctament als treballa-dors que sol·licitin algun tipus d'in-formació o ajuda. Per la nostra pà-gina a Internet i per notesinformatives a més de personal-ment, vam procurar estar sempreen contacte amb tothom que neces-siti la nostra ajuda i assessorament.També, amb certa regularitat, con-voquem assemblees per a afiliats isimpatitzants, també a la CGT deSabadell per a informar de la situa-ció actual d'esdeveniments i nego-ciacions, a més de recollir qualse-vol inquietud i preocupació quetinguin els treballadors. Cada diaque passa veiem un gran suport perpart de la plantilla, que igual quenosaltres, està preocupada per lasituació de crisi econòmica,Aquest suport ens dóna confiança

per a seguir lluitant i fer la nostralabor tan bé com sigui possible.

- Com és l'actitud dels sindicats

majoritaris cap a la Secció Sindi-

cal de la CGT?

- En aquesta empresa el sindicatmajoritari és CCOO. Aquest sindi-cat ha estat sempre gairebé l'únicarepresentació en el comitè ja queanteriorment estaven en majoria ila UGT en minoria. Amb la unifi-cació de les dues plantes, semblaque no s'han adonat que som qua-tre sindicats i miren d’imposar elseu criteri, que en algunes ocasionsgairebé ens duu a la pèrdua dedrets ja adquirits pels treballadors.Ara, la CGTté representació i hau-rien de contar amb nosaltres, ambtots els treballadors als quals repre-sentem i amb els quals tot i ser d'unaltre sindicat veuen en nosaltresuna sortida mes clara, sobretot ensituacions conflictives. Sabem quea causa de la nostra claredat, vera-citat i dignitat la CCOO faria tot elpossible perquè la CGT no esti-gués representada en el comitèd'Estampaciones però, ara comara, estem aquí i cada vegada mésconsolidats.

- Podeu explicar exemples pràc-

tics de la precarietat laboral a

Essa Palau?

- Com a exemples pràctics impor-tants tenim els següents:

- Els ritmes de treballs són moltalts amb el que el personal de tallerha de patir cada dia un constant so-breesforç físic i mental que noajuda molt al benestar en el seulloc de treball.

- La falta d'instal·lacions ade-quades per a exercir el treball, comsón les extraccions de fum ambunes temperatures excessivamentbaixes (sobretot en una de lesnaus).

- El soroll en premses.- La falta de seguretat en alguns

llocs de treball. - La constant lluita contra l'ac-

tuació inadequada de la Mútua il'empresa.

- Els constants moviments depersonal entre seccions sense prea-visos ni formació adequada.

Segurament ens deixem moltsmés exemples de precarietat ja quecada treballador coneix els incon-venients amb què es troba al seulloc i és el que s'ha d'intentar solu-cionar.

Actualment, després d'unes ne-gociacions bastants conflictives idifícils sobre la millora del conveniprovincial del metall, ja estem perfi bolcats en el treball en les dife-rents comissions de treball i amb lacol·laboració de tots esperem aca-bar aquesta legislatura amb la tran-quil·litat d'haver realitzat la nostracomesa en defensa dels treballa-dors d’Essa Palau.


TREBALL-ECONOMIA

Predicar ambl’exemple

Pepe Berlanga

Una dona pot ser ministra deDefensa? Que no està prepa-

rada per a tanta responsabilitat...Que és molt jove... que per a minis-tra de l'Habitatge no estava mala-ment... tot i que no dèiem que erajove! Que a més és catalana. I per aacabar d'arrodonir el disbarat, estàembarassada! Tot això ho heu sen-tit a dir aquests dies.

Tots aquests improperis han estatairejats. Tothom capaç d'emetre unjudici l’ha manifestat.

Però, inclús sent importants elsesdeveniments desencadenats, noho és menys que la persona a laqual s'ha encomanat aquesta res-ponsabilitat serà mare pròxima-ment i encararà, com moltes altrestreballadores, la crua realitat delmón laboral davant la disjuntiva detriar entre una maternitat més omenys responsable i un futur pro-fessional prometedor.

Sota el rimbombant nom de Plaintegral per a la conciliació de lavida personal i laboral en l'Admi-nistració, conegut com a Pla Conci-lia, els funcionaris disposen de di-verses providències per fercompatible la conciliació de la vidalaboral i la familiar.

Per tant, la ministra, com a fun-cionària, tindrà l'opció de flexibilit-zar el seu horari: treballar setma-nalment 27,5 hores o disposar d'unhorari flexible i un permís de pater-nitat de deu dies; acumular permi-sos de paternitat / maternitat / lac-tància amb vacances; substituir elpermís de lactància per ampliacióde la baixa per maternitat; a la re-ducció de jornada per fills menorsde 12 anys; a modificar el seu hora-ri laboral per conciliar; a les famí-lies monoparentals; a reduir jorna-da per atendre familiars permalaltia molt greu durant un mes,retribuït; a excedència per a cura defills o persones dependents; a tresanys per a cura de fills i familiars;al manteniment del mateix lloc du-rant dos anys; que si el part és pre-matur el permís de maternitat escomputi a partir de la data de l'altahospitalària; a la formació conti-nuada, el que li permetrà rebre cur-sos de formació durant els permi-sos o excedències…

És a dir, un ampli ventall de fa-cultats per trencar aquella màximaque diu que: “no poder conciliarvida professional i familiar és laprimera causa d'abandonament deles dones directives”.

Després de la ministra Chacóntot serà més fàcil. Cap companyaserà repressaliada per exercir unamaternitat compromesa. Serà mésfàcil conciliar la nostra vida profes-sional, familiar i social. Els empre-saris admetran aquest acte ambtotal naturalitat. O no.

L’ALTRA REALITAT Contra la supressió delbatxillerat nocturn

Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya

Davant la decisió de supri-mir els estudis nocturns deBatxillerat, per part del

Departament d’Educació, els sin-dicats CGT, USTEC-STEs, AS-PEPC-SPS vam convocar el pro-fessorat a manifestar la nostraoposició a aquesta mesura regres-siva i a impedir aquesta novaagressió contra l’ensenyament pú-blic.

Les mobilitzacions es van iniciarel 6 de maig amb la convocatòria,conjuntament amb sindicats d'estu-diants, de concentracions a la plaçade Sant Jaume de Barcelona i plaçaImperial Tàrraco de Tarragona. El8 de maig, es va portar a terme unaassemblea de professors/es de noc-turn a l'IES Balmes de Barcelona. Iel 14 de maig es va convocar unajornada de vaga del professorat debatxillerat nocturn i es va realitzar

una concentració a la plaça de SantJaume de Barcelona a la que vanassistir unes 500 persones.

No a la supressió delbatxillerat nocturn

A l’unilateral i antisocial projec-te de Decret del Batxillerat del De-partament d’Educació, s’afegeixenles instruccions donades pel depar-tament d'Educació als instituts quefeien nocturn perquè no matriculincap alumne de 1r pel curs vinent.

El mateix Departament reconeixque hi ha 4.900 alumnes que fanbatxillerat nocturn i uns 1.700 queel fan a distància. No obstant, ba-sant-se en un suposats resultats, se-gons els quals en el primer cas elpercentatge d’aprovats és d’un40% i en el segon d’un 60%, elconseller Maragall vol donar peracabada l’experiència del Batxille-rat nocturn a Catalunya i potenciarel model de l’Institut Obert de Ca-

talunya (IOC), amb quatre centresde suport a les capitals de demarca-ció.

En realitat, la proposta del De-partament d’Educació respon alsmateixos criteris elitistes i econo-micistes que tota la reforma delBatxillerat i de la futura LEC.

Al conseller Maragall i al Go-vern de la Generalitat no els preo-cupa en absolut que 5.000 o mésjoves catalans treballin i vulguinestudiar el batxillerat amb un siste-ma presencial. Són treballadors itreballadores (majoritàriament enprecari) i fills i filles de treballa-dors i no estan disposats a invertirunes dotacions i uns professors/esen ells i elles.

Aquests alumnes mai no arriba-ran a l’excel·lència, tan desitjada iponderada pel conseller.

CGT Ensenyament es posicionaen contra d’aquesta mesura i reite-ra la seva crítica global al projectede Decret de Batxillerat que supo-

sarà models diferenciats de centresde secundària, menys equitat perl’alumnat, ratios més altes, reduc-ció de plantilles i desplaçamentsforçosos de professors/es.

En resposta a les mobilitzacionsproduïdes, el conseller d'Educacióva rectificar parcialment, anun-ciant que el batxillerat nocturn esmantindria en una part dels centreson es portava a terme. Des de CGTseguim defensant la continuïtat delbatxillerat nocturn en la totalitatdels centres on s'ha vingut realit-zant.

Recomanem que, en espera desaber com acaba, els centres obrinigualment la pre-inscripció per pri-mer de batxillerat nocturn del pro-per curs.

Més informació al web de la Fe-deració d’Ensenyament de CGTCatalunya, on també trobareu mo-dels de carta de protesta que podeuenviar a diferents organismes:www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Mesa per l’educació pública depersones adultes de Catalunya

Des de la Mesa de l’educaciópública constatem:

- Que l’endarreriment històric del’educació de les persones adultesa Catalunya empitjora respecte dela mitjana europea. Tan sols un 3%segueix un curs de formació en-front del 10 % d’Europa. Amb l’in-crement de la població a Catalunyano només ha crescut la demanda deformació de persones adultes sinóque el sector públic cobreix un per-centatge cada cop menor de les ne-cessitats.

- L’incompliment dels compro-misos del Departament d’Educa-ció, signats el maig de 2005, perarribar aquest curs a atendre el 5%de la població adulta.

- Que hi ha llistes d’espera noateses. A Girona va motivar unavaga del professorat per aconseguirmig mestre més; a Sant Boi les tra-ves burocràtiques van impediratendre un curs de preparació per ala prova d’accés; a l’AFA Alaronade Mataró era més llarga la llistad’espera que la d’alumnes matricu-lats, la majoria immigrants. Aixòdemostra que l’administració noconsidera l’educació de les perso-nes adultes com un dret.

- Que aquesta la manca de recur-sos es dóna sense que el Departa-ment compleixi una part dels com-promisos com fer una campanyaper promocionar l’educació públi-ca de les persones adultes.

- Que el Departament anunciaque al proper curs congela el nom-bre de professorat, per la qual cosa

es perpetua aquesta situació. Noaugmenta el nombre global degrups.

- Que per imposar-ho, el Depar-tament vol acabar de decidir elscursos i grups pel proper curs amburgència, sense valorar la dinàmicapròpia de les persones adultes, comfan altres ensenyaments públicscom les escoles d’idiomes.

- Que aquesta situació de mancade recursos i professorat es mani-festa també als centres públics depersones adultes que hi ha als cen-tres penitenciaris i que depenen delDepartament de Justícia. Ni s’hantraspassat al Departament d’Edu-cació com era el compromís, ni

s’ha fet cap esforç per incrementarels recursos; mentrestant, la xifrad’interns/es va augmentant.

- Que el Departament d’Educa-ció potencia el desmantellament del’educació pública de personesadultes privatitzant l’oferta educa-tiva i externalitzant cursos via sub-vencions tancades a les entitatssense ànim de lucre.

Per tot això demanem:1.- Que la Generalitat reconeguil’educació per a persones adultescom un dret i posi els recursos ne-cessaris per atendre la demanda.2.- Que es traspassin íntegramentels centres educatius dels centrespenitenciaris al Departament d’E-

ducació i es reconegui el dret a l’e-ducació dels i les internes.3.- Que un Govern que s’anomenad’esquerres potenciï decididamentl’educació pública de les personesadultes tal com s’havia compromèsquan era a l’oposició, donant prio-ritat a les necessitats de la gent tre-balladora d’aquest país.4.- Que la Generalitat impulsi l’e-ducació pública de les personesadultes amb campanyes d’infor-mació a la població a través delsmitjans de comunicació.5.- Que pel proper curs hi hagi in-crement de professorat per avançaren un pla d’impuls de l’educacióde persones adultes que contempli:

- La creació d’un centre públicd’educació de persones adultes enels municipis de més de 20.000 ha-bitants on encara no n’hi hagi.

- La transformació de les aulesactuals en centres.

- L’ampliació de l’oferta educa-tiva amb el nombre de grups sufi-cient per tal de cobrir les diversesnecessitats recollides pels centres.Desdoblament de grups per aten-dre les llistes d’espera.6.- Un procés i un calendari de ma-triculació adequats a les personesjoves i adultes, que no es tanquifins el setembre (com passa a lesEOI), amb la possibilitat d’adaptarl’oferta. Flexibilitat per anar do-nant resposta a la demanda viva.7.- Un compromís de negociacióamb la representació del professo-rat del pla d’impuls.

Per tot això vam convocar unacte-concentració en defensa del’educació pública de personesadultes el 22 de maig a Barcelona.

OPINIÓ: No tanqueu l’aixeta de l’educació pública dels adults


TREBALL-ECONOMIA

Ocupantfàbriques

Vicent Martínez

L’altre dia llegia que l’activistacomunista italiana Rossanna

Rossanda en el seu nou llibre -unesmemòries de la seva vida política al’esquerra del PCI d’una de les fun-dadores i directora de l’empresacooperativa que edita la revista co-munista “Il Manifesto”- parla demaig del 68. Més enllà dels univer-sitaris -explica- els obrers també esvan tornar “revolucionaris” i vanocupar fabriques. Aquelles accionsvan servir per negociar convenis imillorar notablement les condi-cions laborals de la classe treballa-dora. Cinquanta anys abans tambés’havien ocupat fàbriques per partdels treballadors. En part, el feixis-me de Mussolini va ser una reaccióa l’extensió de les idees colectivis-tes i revolucionàries en la classetreballadora.

Durant la Guerra Civil espanyolamolts burgesos havien emigrat dela zona republicana i això va donarales a l’ocupació de fàbriques i elstreballadors van passar a gestionardemocràticament la producció apartir de l’autogestió i el cooperati-visme impulsats pels ideals de l’a-narquisme. Aquells fets són l’as-saig més aproximat del que podriaser l’anarquisme en l’àmbit econò-mic. El treballador deixa de ser unapeça de la producció que no deci-deix res a ser la base de l’empresa:una empresa democràtica en quèuna persona és un vot.

Abans d’això és conegut el critdels jornalers agraris: la terra perqui la treballa. O les ocupacions deterres al Brasil per part dels SemTerra, que reclama per als treballa-dors el paper clau en l’empresa i enl’economia: una economia demo-cràtica, local i autogestionada.

Aqueste debat, però, no està pre-sent al si del moviment obrer: ni elreformista, ni el revolucionari.Aquest darrer està més ocupat fentel paper de socialdemòcrata radicalque haurien de fer els reformistesnegociant convenis més dignes queplantejant debats que siguen real-ment trencadors com ara el de lademocràcia a l’empresa, el coope-rativisme o la renda bàsica, etc.Potser per falta de recursos o degent suficient per fer arribar aquestmissatge, ho desconec. Pero lamancança hi és ahí.

Seria un disbarat, ara mateix,obrir una mani de l’1 de maig de-manant als treballadors ocupar lesfàbriques o demanant una econo-mia autogestionària: més que resperquè no hi ha una majoria con-vençuda, però sí que podríem in-tentar iniciar el debat per mirar deconvéncer-los. Ocupem les fàbri-ques: fent-nos nostres les empresesi democratitzem l’economia.

QUI PAGA MANA


Els sindicats alerten CGT iCEHSA van fer públic uncomunicat el 2 de maig on

alertaven del risc de col·lapse del'aeroport del Prat per la precarietatexistent al servei de terra. CGT iCEHSA es queixen que les empre-ses paguen tard i malament i queno respecten les condicions de lasubrogació

Segons denuncien els dos sindi-cats, a l'estiu l’aeroport del Pratviurà una situació de col·lapse quees podria equiparar a la que vapatir fa gairebé dos anys per lavaga que el va paralitzar, en plenaoperació sortida de l’estiu. Però enaquesta ocasió no serà per la vo-luntat dels treballadors sinó per laprecarietat amb què es desenvolu-pa el servei d’assistència a terra,l’anomenat handling . Això és elque vaticinen dos dels sindicatsamb representació a les empresesde handling, CGT i CEHSA, quedenuncien des de fa mesos lesmales condicions laborals. Iberiava perdre el juliol del 2006 el ser-vei d’assistència a terra del Prat, iara el comparteix amb Newco,Groundforce i Flightcare. Els sin-dicats es queixen de sous baixos,incompliments a l’hora de pagar inul respecte per les condicions dela subrogació.

Els sindicats denuncien que lesempreses de vegades no paguenles hores nocturnes ni respecten lescondicions que tenien els treballa-dors que Iberia va subrogar aGroundforce, Newco i Flightcare.Això obliga part del comitè a revi-sar cada mes les nòmines, perquè

moltes estan malament. També esqueixen d’incompliments de la lleide riscos laborals, com el fet queels tractors per traslladar les male-tes no tenen un servei de manteni-ment tot i que estan en funciona-ment durant 15 hores al dia els 365dies de l’any.

Els dos sindicats remarquen ques’ha arribat a l’absurd d’eximir elstreballadors de portar uniforme, jaque un empleat ha de perdre mitjahora si ha d’anar a recollir elsguants des de la terminal A finsmés enllà de la terminal C. Als em-

pleats que van ser subrogats d’Ibe-ria no se’ls respecten alguns delsdrets que ja tenien, com el de gau-dir d’un determinat nombre devols. Dues persones descarreguenl’equipatge de tres avions quanabans que Iberia perdés el serveide terra hi havia tres empleats perfer la mateixa feina en un avió. Hiha empleades amb reducció dematernitat que tenen problemesper mantenir l’horari que desitgen.I els sous oscil·len entre els 1.450euros que cobra un subrogat d’Ibe-ria i els 850 que cobra un contrac-

tat recentment. La mobilitat labo-ral és tan gran que la gent ja ni s’a-prèn el nom del que té al costat, as-senyalen des de CGT i CEHSA

Els sindicats reclamen que lescompanyies posin fi a aquesta si-tuació i assenyalen AENA, l’orga-nisme públic que gestiona els aero-ports estatals, com el responsableúltim del mal funcionament delservei de terra, ja que va donar laconcessió del handling a les em-preses més barates, i aquestes em-preses estan incomplint la llei perpoder fer front a l’activitat.

Risc de col·lapse al’aeroport del Prat


CGT, CCOO i UGT van convo-cat aturades de mitja hora per

torn, el passat 5 de maig, en els dostallers de la fàbrica de Seat a Mar-torel, per poder informar la planti-lla de la situació de saturació d’al-gunes càrregues de treball.

En un comunicat els tres sindi-cats expressaven la seva preocupa-ció per la saturació de les càrreguesde treball, en especial a l’àrea demuntatge, que s’ha vist agreujadaamb el llançament del nou modelIbiza a causa de la retallada deltemps d’acoblament, ja la direccióde Seat s’havia fixat l’objectiu derebaixar el temps de fabricació delnou Ibiza de les 27 hores actuals a18.

Per informar de la situació i delspassos que s’havien de donar en elfutur, els sindicats van convocar elstreballadors a assemblees, el queva suposar la paralització de la pro-ducció en aquestes zones de la fà-brica entre les dotze i dos quarts

d’una del migdia; entre les quatre idos quarts de cinc de la tarda ientre la mitjanit i dos quarts d’unade la matinada.

Seat modifica les condicions demuntatge davant les queixes sindi-cals

Després de les aturades de vintminuts durant els tres canvis detorn de la jornada, els sindicats vanaconseguir que es reunís la comis-sió de productivitat de l'empresa,amb representants sindicals i de ladirecció, per modificar les condi-cions de muntatge.

Amb la mobilització es va acon-seguir que Seat tingui en compteno només una millora de la pro-ductivitat, sinó també la fatiga quepot comportar una càrrega de tre-ball massa forta, així com la neces-sitat de la plantilla d'adaptar-se anous processos. Segons els sindi-cats, el nou Ibiza compta ambpeces més compactes que, tot i ne-cessitar menys operacions de mun-tatge, requereixen una certa forma-ció.

Els sindicats de Seat van convocar aturadesper la saturació de càrregues de treball a Martorell

10 Catalunya. Juny de 2008

TREBALL-ECONOMIA

STMM-CGT

El 29 d’abril es va celebraruna assemblea de treballa-dors de remolcadors de les

empreses de remolc del port deBarcelona UTE SAR Remolcado-res SL i Rebarsa. L’assemblea vaser convocada per a trobar i autorit-zar possibles mesures de pressióper part dels treballadors i donaraixí una resposta a la intransigènciai poca aptitud negociadora que estàdemostrant la patronal en la taulanegociadora del que ha de ser elXVIII Conveni Provincial.

Per part dels treballadors es vaposar sobre la taula el dret a exercirel dret de vaga, en el cas de no arri-bar a un preacord en les pròximesreunions de la taula negociadora ons’accepti per part de les empreses laconcessió d’uns mínims que garan-teixin el manteniment del seu poderadquisitiu durant els quatre anys dela vigència del conveni. Així ma-teix, s’exigeix que no es modifiquinles condicions de treball en relacióa la jornada i el nombre de tripu-lants per vaixell. El resultat de lavotació secreta en l’assemblea, queautoritzava al comitè a presentar elpreavís de vaga si no s’arribava a unacord, va ser de 47 vots a favor, 4 encontra i 3 en blanc.

Després de quatre mesos de ne-gociació, la part social ha cedit con-siderablement en les seves peti-cions inicials sense veure, però, capcorrespondència digna d’esment del’altra part. Ni tan sols no s’ha ac-ceptat una de les peticions de la partsocial que en principi no hauria desuposar un cost econòmic significa-tiu per a les empreses, mentre laseva intenció no fós un expedientde regulació d’ocupació per unabanda important de les plantilles.

Això confirma que les intencionsde l’empresa, quan l’administració

marítima ho permeti, són les de re-duir el nombre de tripulants per vai-xell, de tres (actuals) a dos, ambuna finalitat que és exclusivamenteconomicista i creant, amb aquestasituació, d’acord amb el parer de lasecció sindical i vist amb la pers-pectiva que dóna l’experiència deldia a dia, una gran inseguretat per alremolcador i la seva tripulació, per

al buc remolcat i per al propi port iel medi ambient.

És paradoxal el fet que uns vai-xells nous, de major potència i en-vergadura, amb una complexitattecnològica que més aviat els famés insegurs (donada la gran quan-titat d’avaries, sobretot de naturale-sa informàtica i electrònica ques’han produït en aquests tres últims

anys, i que se solucionen fent fun-cionar els comandaments “en ma-nual” per part de la tripulació), pre-tenguin ser tripulats amb nomésdues persones.

L’opinió de la majoria dels pro-fessionals amb centenars o milersde maniobres viscudes a les nostresesquenes, és que aquests nous re-molcadors han de ser tripulats al-

menys amb quatre persones per agarantir uns mínims de seguretatdavant situacions imprevistes i evi-tar accidents en el port de Barcelo-na, que poden arribar a ser catastrò-fics donada la naturalesa de lacàrrega de molts dels bucs amb elsquals es maniobra; gas, petroliers,productes químics, portaconteni-dors de gran envergadura, etc.

Els remolcadors del port deBarcelona podrien anar a la vaga

Mòbing al FNAC–El Triangle de la plaça Catalunya de Barcelona

Relació amb els Mitjans deComunicació de CGT- Barcelona

L'inspector de Treball JavierCrespán, especialista en casos

de mobbing, ha aixecat un requeri-ment contra l'empresa FNAC-ElTriangle de plaça Catalunya, en elqual es diu: “En conseqüència elcriteri de l'Inspector que subscriu ésque XXX ha estat sotmès a un pro-cés d'assetjament moral en el tre-ball”.

És el primer cas que surt a la llumen aquesta empresa per assetja-ment. El FNAC-El Triangle té unaplantilla de 240 treballadors, peròper aquests llocs de treball en els úl-

tims anys hi han passat més de1.000 treballadors i és difícil trobar-ne amb una antiguitat superior a unany. Els treballadors opten per mar-xar de l'empresa abans que acudir ala inspecció de treball o als tribu-nals.

El 22 de desembre del 2006 elcomitè d'empresa, format en la sevatotalitat per nou delegats de la CGT,va denunciar l’empresa per casoscasos de “mobbing”. Després de 16mesos, l'abril de 2008, les acusa-cion han quedat plenament demos-trades.

Diversos treballadors van decla-rar davant l'inspector sobre la situa-ció de pressió que es viu a l'empre-

sa. La majoria eren treballadors ques'havien vist obligats a marxar de lamateixa per haver sofert també si-tuacions desagradables, a més deper els membres de CGT que estanen el comitè d'empresa.

La persona afectada va presentarinformes mèdics entre els quals estroben el procediment Leymann In-ventory of Psychological Terroriza-tion (LIPT), que és el baròmetremèdic que s'utilitza per a detectarels casos de “mobbing”.

La CGT denuncia que darrera dela façana de simpatia i de lloc agra-dable que transmet FNAC-El Trian-gle, s'hi amaga una empresa ambuna organització pobre del treball i

una política de recursos humansque xoquen constantment amb lalegalitat i qui, entre d’altre, es ca-racteritza pels següentsa trets: unaalta rotativitat en els diferents llocsde treball, sancions injustificades iarbitràries, no compliment de laLlei de Prevenció de Riscos Labo-rals, no realització de l'avaluació deRiscos Psicosocials, insuficiènciacrònica d'una plantilla que no gene-ra antiguitat, sobrecàrregues de tre-ball, etc.

En resum, FNAC-El Triangle ésuna empresa que actua constant-ment sense manifestar respecte en-vers als seus treballadors ni tampoccap a la legislació laboral.


TREBALL-ECONOMIA

Un matíqualsevol, a unjutjat qualsevol

Diana Reig i Baiget, advocada, iFrancesc Arnau i Arias, advocat,

membres de DALP

Aquell matí vam anar cap als jut-jats de Badalona. Defensàvem unasenyora que havia estat agredidaper un jove, veí i nebot del seumarit difunt. Un judici ràpid de fal-tes. Vàrem anar-hi un advocat, unaadvocada, la filla de la senyora-també cosina germana de l’agres-sor- i el marit d’aquesta última.Com que vam arribar relativamentaviat, vam aprofitar per entrar a lasala de judicis, per fer ús del dret al’audiència pública, aquest dretconstitucional tan poc utilitzat.

A la sra. jutgessa i a la sra. fiscalels va sorprendre la nostra entradaa la sala. Fins i tot al denunciant liva sorprendre això de l’ús del dret al’audiència pública. Li va sorpren-dre perquè és un denunciant habi-tual, un “denunciant professional”,dels que es guanyen la vida –o unextra- fent de denunciant, que co-neixen bastant bé el funcionamentdels jutjats i tampoc s’hi troba nor-malment amb això que hi hagi unpúblic que el controla... però tam-poc s’hi va oposar, menys mal!

Aquest “habitual”, que deia serresponsable d’un gran centre co-mercial, estava allà plantat, amb unbon feix de denúncies per furts.Les persones denunciades no com-pareixien i així s’anaven enllaçantjudicis, un darrera l’altre. Però enuna d’aquestes vistes sí que va apa-rèixer el denunciat, acompanyatd’una intèrpret de romanès. L’acu-saven d’haver furtat una safata decarn d’aquest centre comercial.

La sra. fiscal va començar a fer-liuna sèrie de preguntes: vostè varobar aquesta safata de carn? –sí.Per què ho va fer? – perquè teniagana. Vostè treballa? –No. Repalgun tipus d’ajuda? –No. Sembla-va que aquestes preguntes anavenencaminades per a justificar unaabsolució, en base a l’eximent totalde l’estat de necessitat, però NO!La sra. fiscal només va saber argu-mentar una atenuant pel que aaquest senyor el van condemnar auna pena multa de un mes a raó dedos euros diaris i això significa quesi no paga compleix fins a dosmesos de presó.

El “nostre judici” va resultar serl’últim senyalat per aquell matí,amb sentència absolutòria que legi-tima l’agressió del jove de trentaanys, “que venia del ginasio” con-tra la senyora de seixanta anys d’e-dat, “que anava a fer el dinar”.

Com deia en Mumia Abu Jamal,en el seu últim article, allò sorpre-nent és que es faci justícia en lessales de justícia.

Sección Sindical en A.C.C -Unidad Hermética

La direcció de l’empresa Ap-pliances Components Com-panies SA, l’antiga Unitat

Hermètica, va plantejar en una reu-nió del 9 d’abril que presentarà unExpedient de Regulació d’Ocupà-ció (ERO) davant de la Generalitat,al Departament de Relaciones La-borals. L’ERO afectarà un total de478 treballadors i treballadores delcentre de producció de Sant Quirzedel Vallès que són la planta de pro-ducció i el magatzem denominatC.R.P., Cajas Unitarias i UnidadesCondensadoras; no quedarà afecta-da la planta de Cervera (Lleida) i138 treballadors i treballadores, enla seva majoria pertanyents a admi-nistració i alguns de taller.

Segons l’empresa, aquest expe-dient és conseqüència del descensde la producció, per la manca decomandes dels clients, un descensxifrat al voltant del 30%. Ambaquesta mesura, l’empresa aconse-guirà un estalvi salarial proper a1,8M d’euros, el que permetrianeutralitzar les pèrdues i no aug-mentar-les més.

Hi hauria un període total d'afec-tació de 54 dies, que quedarien dis-tribuïts en 9 dies cada mes, demaig a novembre de 2008, quedantfora el mes d'agost.

Després de la venda de patrimo-ni i els múltiples ERO signats per

la majoria del comitè, l’empresaincompleix el Pla de Viabilitat2006 a què es va arribar per unacord entre la Coselleria de Treballi Indústria de la Generalitat, el Mi-nisteri d’Indústria, el Grup ACC ila representació dels treballadors.EL Pla no el compleix pel que fa ala inversió en maquinària i el finan-çament per part de les diferents ad-ministracions, tant ajuts per desen-volupar l’I+D+i o en crèditsreemborsables, segons les normesreguladores dels programes minis-terials, junt amb la part aportadapels treballadors en conceptes depèrdues salarials. Davant d’aquestpanorama ens trobem que l’empre-sa té una planificació empresarialnefasta, amb pèrdua constant declients per les males formes cap aaquests i per la baixa qualitat dels

seus productes a causa del deterio-rament dels processos de controlde qualitat.

Per un altre costat, veiem quepart de les seves peces vindran se-miacabades d’Itàlia, realitzant lainversió que haguessin hagut de fera la planta, pel que deixaran de sertotalment independents en tot elprocés productiu.

Prentendre aquesta nefasta pla-nificació només cal veure les propde nou mil 9.000 hores extra que esvan fer en el primer trimestre del2008 i els 40 contractes eventuals.Segons la CGT, tot això és exces-siu i és fruit de la ineptitud de l’ac-tual direcció.

Després d'un calendari de reu-nions, ja fossin a Relacions Labo-rals o a la fàbrica amb la direcció oamb l'inspector, es va arribar a una

última propuesta final inamoviblede l'empresa, disposada a pagar el100% de les pagues extres. Encaraque és cert que reduïria el nombrede persones de manteniment al50% i caixes unitàries i unitatscondensadores al 100%, aquestamesura obeeix a necessitats prò-pies per abastir les comandes delsclients, que ja tenien “in mente”desafectar l'expedient.

La secció sindical de la CGT téclar que l’ERO és nefast perquèsignifica que no tindran comandesper poder treballar tota la plantilla,reduint el seu salari i enviant-los al’atur amb el futur fosc que els es-pera avui. Malgrat que la direccióels comunica que el tancament noés la seva intenció, tot esperant unareactivació del mercat i continuenapostant per l’empresa, la CGTveu el futur incert i pensa que laproblemàtica podria anar mésenllà. En aquest moment, encaraque no els agradi, només es potbuscar la situació menys perjudi-cial per als propers set mesos. Lasituació és dolenta, no considerencap opció bona i pensen que ésoportú triar la més favorable a laplantilla.

Després d’això, es va portar laplantilla a una votació en urnes i esva decidir per un percentatge del59,36% acceptar la proposta de ladirecció, assenyalant que hi vahaver un percentatge de no accep-tació del 38,30%.

ERO a AppliancesComponents Companies SA

Continuen les aturades en venda de bitllets, informació i atenció alclient a l’empresa ADIF

Sindicat Federal Ferroviari de la CGT

El personal de venda, informa-ció i atenció al client de la di-

recció executiva d'Estacions d'A-DIF ha estat cridat a la vaga en totala xarxa cada divendres des del 4d'abril, dates a les què s’hi van afe-gir els dies 30 d'abril i 4 de maig,en seguir sense atendre's les reivin-dicacions del col·lectiu després dela ratificació del primer convenicol·lectiu d'ADIF signat per l'em-presa, CCOO, UGT, SCF i SF.

El passat mes de desembre de2007, CGT desconvocava les atu-rades previstes per a facilitar lesnegociacions del conveni, peròcom que finalment no s’hi hanplasmat les reivindicacions delcol·lectiu s'han reprès les mobilit-zacions.

Les aturades es vénen desenvo-lupant tots els divendres entre les20 i les 23 hores de forma indefini-da, i amb un suport majoritari delpersonal cridat a les aturades.

Les causes que motiven la con-vocatòria són les següents:1.- Falta de personal i progressivareducció i privatització de llocs detreball, que incideixen negativa-ment en la qualitat del servei a l'u-suari del ferrocarril. Paralització deles privatitzacions i la recuperacióper part de ADIF d'aquestes càrre-gues de treball.2.- Millora de les condicions ac-tuals de treball, seguretat i salut,valoració del treball a torns i deltreball en diumenges i festius, amés, incloure el menyscapte de di-ners per al personal que manegifons.

La CGT ha intentat en nombro-ses ocasions solucionar tota aques-ta problemàtica, intentant arribar aacords, cridant a la negociació, pera entre tots, solucionar aquest con-flicte que duu camí d'enquistar-se,trobant-nos amb la negativa cons-tant d’ADIF més interessada en “elseu compte de resultats” que a mi-llorar l'atenció a l'usuari del ferro-carril i les condicions de treball

La CGT lamenta haver hagutd'arribar a la necessitat de convo-car de nous aturs i demanem lacomprensió dels usuaris del ferro-carril ja que un dels objectius fona-mentals d'aquestes mobilitzacionsés assolir un servei públic ferrovia-ri de qualitat i una atenció optima al'usuari. Per això se seguirà lluitantper un futur professional i un con-veni digne, per millorar les condi-cions laborals i per acabar amb ladesigualtat entre col·lectius.

Concentració a l'Estacióde Tarragona

En el marc de les aturades con-vocades per CGT a ADIF els di-vendres per al personal de venda,informació i atenció al client de ladirecció executiva d’estacionsd’ADIF, la secció de Tarragona delSFF-CGT va convocar una con-centració al vestíbul de l'Estació deRenfe de Tarragona, el divendres 9de maig, coincidint amb l'horari del'aturada convocada per que s'aten-

guin les reivindicacions d’aquestcol·lectiu.

Vagues a RenfeOperadora deBarcelona

Les organitzacions de la CGT,CCOO, UGT i SF van convocarvagues el 30 d’abril i el 2 i el 4 demaig, després que no s’hagués arri-bat a cap acord per resoldre dosconflictes diferents amb RenfeOperadora a Barcelona. En un cas,els sindicats denuncien l’incompli-ment sistemàtic de la normativa demobilitat del personal de conduc-ció i la situació de discriminaciólaboral i econòmica creada a partirde la cessió de cinc treballadors perpart de Rodalies / Mitja Distància aAlta Velocitat / Llarga Distància,entre altres punts. Pel que fa a l’al-tre conflicte, consideren, entre al-tres reivindicacions, que es tanca laporta als conductors de Mitja Dis-tància per prestar el servei en altrestrens.

QÜESTIÓ DEJUSTÍCIA

12 Catalunya. Juny de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical de CGT al’Hospital Joan XXIII

Davant els fets produïts últimamenta l’Hospital Joan XXIII de Tarrago-na, la Seció Sindical de CGT alcentre ha manifestat la seva indig-nació amb l’actitud de "normalitat"de l’ICS i la direcció de l'Hospital,ja que és preocupant la dimissió deldirector adjunt a la Gerència, doc-tor Sirvent, i del director metge,doctor Quer, amb tan sols 13 mesosal seus respectius càrrecs i eren di-rigents sorgits de gent de l’hospitalde tota la vida.

El Joan XXIII de Tarragona ésl’hospital de l’ICS que té més plan-tilla eventual i menys de fixa. Amés, desed CGT s’ha denunciat lanotable manca d’inversions per partde la direcció del centre en l’aplan-tillament. A principis d’any, es vanprometre 41 facultatius, 37 infer-meres, 23 auxiliars d’infermeria, 5tècnics sanitaris, 13 administratius i2 zeladors. De tot aquest personal,només han aprovat 13 facultatius, 9infermeres i cinc auxiliars d’infer-meria. A part, van prometre uneseventualitats de 35 infermeres i 22

auxiliars d’infermeria, que tampochan cobert.

També han ampliat la unitat decures intermitges sense posar elsratios que han sol·licitat els agentssocials i que són:-Torn matí: 5 infermeres, 3 auxi-liars i 1 zelador.-Torn tarda: 5 infermeres, 3 auxi-liars i 1 zelador.-Torn nit: 5 infermeres, 2 auxiliars i1 zelador

La direcció només concedeix:-Torn matí: 4 infermeres, 2 auxi-liars i 1 zelador.-Torn tarda: 4 infermeres, 2 auxi-liars i 1 zelador (menys el cap desetmana, que suprimeixen el zela-dor).-Torn de nit: 4 infermeres i 2 auxi-liars.

També s’ha denuncieat la mancad’inversions en infraestructures.Des de CGT s’exigeix urgentmentl’ampliació tant d’espai com depersonal a Urgències i fer una cuinanova perquè l’existent està obsole-ta, a més d’altres ampliacions i mi-llores no tan urgents, però igual-ment indispensables.

La Secció Sindical de CGT a

l’Hospital Universitari Joan XXIIIha fet una crida a tots els agents(tant interns com externs: treballa-dors, sindicats, associacions deveïns, usuaris, etc) interessats perfer un front comú amb l’objectiu desalvar i fer que aquest centre siguiun hospital de referència a Tarrago-na.

Així, es denuncia el tripartit i elServei Català de la Salut de quidepèn invertir més en Sagesa i elsconsorcis que en un hospital públicde l’ICS de referència. Des de Tar-gona, se senten discriminats acausa de la política privatitzadoraduta a terme pel Servei Català de laSalut, que destina més mitjans a laxarxa hospitalària de Santa Tecla isobretot a Sagesa

Per últim, els sorprèn que el res-ponsable màxim del Servei Catalàde la Salut a Tarragona, doctorFelip Inciesta, anterior subgerentde Joan XXIII, mostri tan poca sen-sibilitat per la problemàtica queafecta a l’esmentat hospital.

Petició de dimissions

Des de la CGT s’ha demanat que el

director gerent de l’ICS, FrancescJosé María, i el director dels Ser-veis Territorials de Salut al Campde Tarragona, Felip Infiesta, assu-meixin la seva responsabilitat en lafalta d’inversió que pateix l’hospi-tal Joan XXIII de Tarragona i dimi-teixin. El primer, com a responsa-ble que l’hospital tarragoní siguil’últim a la cua dels hospitals del’ICS en matèria d’inversions, mal-grat les necessitats estructurals queté, i el segon, com a responsable dela distribució de la inversió, queconsideren que afavoreix més elshospitals de la XHUP.

Després de la reunió del dia 27de maig, amb la mediació del De-partament de Treball, entre el Co-mitè de vaga i la Direcció de l’Hos-pital Joan XXIII, havent arribat aun acord en què l’empresa ha ac-ceptat l’augment d’un zelador tantal torn de tarda com al torn de nitels caps de setmana i festius, queera la principal reivindicació delComitè de vaga, des de la SeccióSindical de CGT a l’Hospital JoanXXIII es va procedir a desconvocarla vaga prevista per als dies 4, 5 i 6de juny.

Denuncien mancad’inversions i de personal a

l’Hospital Joan XXIII

Mobilitzacionsa Delphi deSant Cugat pelconveni


La plantilla de Delphi a SantCugat del Vallès va realitzar di-

verses jornades d’aturades, convo-cades pels sindicats presents al'empresa, entre els que es troba laCGT, per exigir un conveni digne,en la última de les quals, el 9 demaig, els treballadors de cada tornes van concentrar tres hores a lesportes de la fàbrica, amb un segui-ment de les aturades del.99%.

Les reivindicacions sindicalspassaven per aconseguir un incre-ment salarial que garanteixi l’IPCmés un augment de l’1%, així comque la companyia presenti un plade viabilitat amb inversions que as-segurin el futur de la fàbrica.

Si l'empresa no feia cap movi-ment, hi havia previstes noves jor-nades d’aturades els dies 14, 16,19, 21, 23, 26 i 30 de maig, però fi-nalment no es van portar a terme jaque es va arribar a un acord ratifi-cat per la plantilla que contemplavaun increment anual salarial del IPCmés el 0,75%, un conveni col·lectide tres anys de vigència (2008-2010), una paga per conveni de 70euros el 2008 i altres 70 euros el2009, i una única setmana de tanca-ment de la planta.

Vaga a l’escolabressolmunicipal MónPetit d’Abrera

Federació Comarcal BaixLlobregat CGT

El dijous 15 de maig, les professo-res i les educadores infantils del’escola bressol Mon Petit d’Abre-ra van fer vaga.

El dilluns 5 de maig havien tin-gut la primera reunió de negociacióamb l’empresa i l’Ajuntament. Enaquesta reunió van acordar queposposàven la vaga del dijous acanvi d’una proposta econòmicadurant aquella setmana.

Després d’haver donat la propos-ta econòmica, que no és altra que lapromesa que els van fer els Regi-dors d’Ensenyament de l’Ajunta-ment al setembre de 2006, que ésde 1.500 euros bruts/anuals per ales auxiliar i de 2.000 eurosbruts/anuals per a les tutores, novan rebre cap proposta econòmicadurant aquella setmana.

L'assemblea de treballadores nova acceptar la proposta de l’Ajunta-ment d’augmentar un 1% el sou esva tirar endavant la convocatòria devaga, en la qual van portar a termeuna marxa des de l’escola bressolfins a l’Ajuntament.

El de Tarragona és un dels hospitals de Catalunya que té mésplantilla eventual i menys de fixa



Tema del mes> OPINIÓTrobada Social

Alternativa al Petroli

La indústria petroliera es reuneix a Ma-drid mostrant la seva cara més amabledavant l’opinió pública mundial, recor-dant-nos la nostra sed d’energia baratai il·limitada, i barrejant-ho amb les gas-tades paraules “responsabilitat social”,“sostenible”,“ètica” i “medi ambient”.

Les petrolieres volen imposar el mis-satge que hem de donar suport al seunegoci perquè no podríem tenir unaqualitat de vida "digna" sense ell. Mésd’un terç del consum energètic es re-colza en el petroli (la meitat d’aquest esdestina al transport) i una quarta partdepèn del gas. Ambdós recursos sónno renovables i estan controlats enbona mesura per les mateixes compa-nyies.

L’enorme dependència d’aquestscombustibles crea gravíssims proble-mes:- Accelera l’empobriment de la majoriade les poblacions del sud, escanyant-les amb preus impagables pels ali-ments i els serveis bàsics.- Regeix la política internacional fins alpunt de provocar la guerra en regionsamb jaciments, com és el cas de L’Iraq itot Orient Mitjà que té més del 60% deles reserves de petroli conegudes i el40% del gas. O com a Nigèria, el majorproductor d’Àfrica, clar exemple de comel disposar de recursos cobejats potconvertir-se en una maledicció per a lesseves gents.- Provoca dramàtics desplaçaments depoblacions, a causa del expoli i violèn-cia estructural introduït en les zonesd’explotació petroliera.- És la principal causa del canvi climàticper les seves emissions de CO2 (el 34%de tots els gasos d’efecte hivernacleprocedeix del petroli i del gas). Provocala contaminació continuada de mars icostes en tot el planeta pel constanttransport de cru. Fins i tot el seu pro-cessament en refineries arrisca la saluti seguretat de la població de l’entorn, alque s’afegixen les morts causades peltràfic.

Som conscients de l’actual depen-dència del petroli, però la indiferènciadavant la necessitat urgent d’un canvide model polític, econòmic i social, i elsilenci davant els crims i saquejos co-mesos constantment per les majorsempreses petrolieres del món, ens fa-rien còmplices de l’actual crisi.

Dinovè CongrésMundial del PetroliNo us volem aquí!!!

Secretaria Acció Social ComitèConfederal CGT

Per primera vegada a l’Estat es-

panyol, se celebra a Madrid

(IFEMA), del 29 de juny al 3 de ju-

liol, el 19è Congrés Mundial del

Petroli, en el qual participaran caps

d’estat, representants de governs,

de l’OPEP, el Global Compact de

NNUU o la Unió Europea, directius

de petrolieres com Repsol, Exxon,

Total, BP, Shell, Cepsa, Petrobrás,

BP, Chevron… a més d’altres em-

preses energètiques.

El Congrés Petrolier Mundial,

amb 75 anys d’història, aglutina a

la majoria dels països productors

de petroli (excepte L’Iraq) i a la tota-

litat de les empreses del ram.

Per primera vegada en la seva

història, aquest Fòrum s’organitza-

rà a Madrid, i el seu el lema és

“Subministrar energia per a un

consum sostenible”. Al congrés hi

assistiran uns 4.000 delegats, que

treballaran sobre quatre àrees:

upstream (extracció), downstream

i petroquímica (refinament i altres),

gas natural i renovables, i gestió in-

dustrial.

Les corporacions petrolieres,

amb la complicitat dels governs, i

organismes internacionals desen-

cadenen multitud de guerres,

agressions a pobles, desastres na-

turals…, per a obtenir enormes be-

neficis espoliant els recursos natu-

rals dels països on es troben

assentades.

Com la “Cimera del petroli” sem-

bla voler ocultar totes aquestes in-

justícies i donar-se un rentat d’i-

matge, els moviments socials

volem respondre durant aquests

dies mostrant la veritable cara d’a-

quest negoci.

Trobada SocialAlternativa

Per aquest motiu, estem organit-

zant una Trobada Social Alternati-

va al Petroli on donar a conèixer,

formar-nos i debatre sobre els im-

pactes i les polítiques d’aquestes

transnacionals, buscant també al-

ternatives a la dependència del pe-

troli, que està en el centre d’un

model de consum irresponsable i

insostenible. CGT estarà present

en la Trobada Alternativa.

Durant els mesos previs a l’es-

deveniment, estem celebrant reu-

nions d’àmbit local i estatal per a

definir els continguts i les accions

que portarem a terme, coincidint

amb el Congrés. Per aquest motiu,

convidem a tota persona o movi-

ment social a formar part activa en

aquesta Trobada: organitzant ma-

nifestacions, tallers…, a Madrid o

en les vostres ciutats, o difonent la

informació que rebeu, per a fer es-

coltar, una vegada més, la nostra

veu enfront de la injustícia.

Una resposta social conjunta

que ocupi els carrers i les agendes

de tots els ciutadansi ciutadanes

durant els dies de l’esdeveniment

petrolier oficial i que es pugui es-

tendre més dies amb diferents ac-

cions que visibilitzin les nostres

protestes i exposin les nostres al-

ternatives al model energètic ac-

tual.

La resposta tindrà una part refle-

xiva i de propostes, organitzant ta-

llers i fòrums sobre la temàtica i

una part activa, reclamant els ca-

rrers amb una manifestació i les di-

ferents accions directes no-violen-

tes que organitzem.

Tot això en el marc d’una acam-

pada que pretén acollir a les gents

de dintre i fora de l’Estat espanyol

que vengen a donar suport la mo-

bilització.

La idea és abastar un ventall de

temes ampli que pugui sumar les

organitzacions i col·lectius que

comparteixin una visió crítica cap a

les empreses transnacionals pro-

ductores de petroli, els seus im-

pactes (mediambientals i socials) i

el model energètic-de consum-ca-

pitalista actual.

Congrés mundial delpetroli: No us volemaquí

S’acosta l’estiu i, a més de portar-

nos sol i "bon temps", aquest any

ens amenaça amb l’ocupació de la

capital de l’Estat Espanyol per un

tenebrós lobby. Així, entre el 29 de

juny i el 3 de juliol, 4.000 delegats

es reuniran a Madrid en el marc del

Congrés Mundial del Petroli. Darre-

ra d’aquest pompós nom s’ajunta-

ran els representants, portaveuss i

còmplices del, probablement,

lobby més poderós del Planeta (el

petrolier), que en el seu si recull

tots aquests noms que són símbol

d’explotació dels Pobles i la Natu-

ralesa, de contaminació, d’ingerèn-

cia neocolonial, d’estar en les re-

botigues i en les avantguardes

d’una gran part de guerres que as-

solen el món…

Perquè no estem disposats a ac-

ceptar que s’amagui a la ciutada-

nia que en el 50% dels països pro-

ductors de petroli apareixen

tensions i conflictes armats i en el

75% es cometen violacions de

drets humans. Un exemple: només

a Bolívia la companyia Repsol im-

pacta sobre 17 comunitats indíge-

nes, impedint el seu dret a la terra i

a la seva vida.

Perquè, igual que ens mobilit-

zem contra la guerra, volem fer-lo

contra un dels principals lobbys im-

pulsors d’ella.

Perquè ens sembla d’un cinisme

alarmant que, mentre el Govern

espanyol parla de compromís con-

tra el canvi climàtic, participi i im-

pulsi aquest "Congrés" de devasta-

dors del Medi Ambient.

Perquè no volem que ens se-

gueixin mentint, doncs a pesar del

lema del seu Congrés -"Subminis-

trar energia per a un món sosteni-

ble"-, la dependència del petroli i la

rapinya de la seva indústria, atra-

pen al món en un laberint de gra-

víssims problemes socials, polítics

i ambientals: no hi ha sostenibilitat,

ni futur en el petroli.

Ni a Madrid ni a cap altre lloc. Per-

què no volem més sang per petroli.

Més informació al web:

www.nodo50.org/Encuentro-So-cial-Alternativo-al.html

Pàgina web de la Trobada Social

Alternativa:

www.nomassangreporpetro-leo.org

TINDRÀ LLOC A MADRID DEL 29 DE JUY AL 3 DE JULIOL

Text: Joan Rosich, Xavier Roijals

Aquest número ve amb una en-trevista anòmala, un pèl dife-rent a les que estem habituats.

Ja va bé sortir de l'eurocentrisme ha-bitual què vivim i patim. Lulú Marto-rell, nascuda a Barcelona l'any 1958,periodista i cineasta, activista culturalde la Barcelona post-franquista i delsuccedani de democràcia que vivim,va anar a parar al Senegal l'any 2004 iallí s'ha quedat. Primer va viure unatemporada a la capital, Dakar, la granciutat d'aquella part de l'Àfrica del'Oest, i després va descobrir la Cas-samance, la regió del sur del Senegal,la part més tropical, rastafari i animis-ta del país, i amb una personalitat prò-pia diferenciada.

I allí viu ara, amb el seu company, alpoble de Djembereng, al costat de laplatja, entre palmeres, baobabs i cei-bes, i, segons diu, allí ha trobat el pa-radís i s'hi quedarà per sempre.

Tot i viure tan lluny de Catalunya,l'any 2007 va dirigir conjuntamentamb el cantant Albert Pla la pel·lícula"Pobres pobres que els donguin pelcul", amb guió de la mateixa Lulú.

Aquesta entrevista té una històriaaccidentada. Tot va començar en unviatge en tren de Tarragona a Barcelo-na on es va discutir de la possibilitat

(que ens semblava impossible) d'en-trevistar-la presencialment (a la Cas-samance). Finalment vam fer-li lespreguntes i li vam aconseguir fer arri-bar en mà.

-En el seu moment vas ser una certaicona de la modernitat barcelonina, iara ets al Senegal, al teu llibre ("La fa-milia Jammin' en Senegalize") ho ex-pliques, però com ho explicaries alsnostres lectors? El teu llibre és totauna reflexió sobre les diferènciesentre el mode de vida occidentald’Europa i tal com viviu a l'Àfrica...-Icona de la modernitat em sembla unpèl excessiu. És cert que vaig viure els70 i els 80 de Barcelona, totalment inte-grada en la societat del moment. Una so-cietat que explotava d’alegria, plena d’i-deals, i que havia enterrat el franquisme(o almenys això ens pensàvem). On totestava per inventar, on tothom arriscava,on tothom provava. Estava a la TelevisióEspanyola, i feia un programa on tot erapossible i que, naturalment, se m’assem-blava.

Cap als 90, amb la Barcelona olímpicamés que mai, les coses van empitjorar.Començàvem a tenir calés, a formar partde l'elit occidental, i la gent amb idees iideals anaven quedant apartats, de micaen mica, davant del poder omnipotentdel diner i del fatídic mercat global. Així,la Televisió Espanyola, ja marcada de

per vida per les consignes i la manca deprincipis de les noves televisions priva-des, va començar a ser-me estranya. Jano podíem fer res que se’ns assemblés.Tot estava quadrat, estereotipat, comptati calculat. Dat i beneït. La tele, el quehauria pogut ser un nou pou de riquesasocial i cultural, s’havia quedat en resmés que un trist electrodomèstic. Unsimple transmissor de propaganda.

Ja no em sentia part del projecte Bar-celona. I com havia dit un prohom de lanostra cultura vaig pensar que ja tornariaquan la ciutat se’m tornés a assemblar.Vaig trobar l’ocasió i la companyia idealper marxar i ho vam fer. Sense pensarmassa en què faria a l’Àfrica, convençu-da que el propi viatge m’oferiria mil pos-sibilitats que no se’m revelarien fins estarallà, ben lluny.

No obstant la meva fugida, m’encantasaber que encara queden llibertaris almeu país, que seguiran en peu malgratel conformisme generalitzat. No defalliu, ien tot cas, vingueu de tant en tant a l’À-frica a desintoxicar-vos una miqueta.

-Al llibre expliques moltes cosessobre la vida quotidiana i la situaciósocial al Senegal i a la Casamance,però potser no de la manera queestem habituats. Com està la situaciósocial i política allà? -Visc a la Casamance, on m’han acollitencantats. Penso en com “acollim” a Eu-

ropa els africans, i em cau la cara de ver-gonya. La Casamance no se sent partdel Senegal -si exceptuem la selecciónacional de futbol i el ‘mbalak’ (trepidantmúsica majoritària al Senegal) - i real-ment no té res a veure amb el que ells endiuen el Nord (la terra dels wolof, el Se-negal, que en wolof vol dir “la nostra pira-gua”). Es van revelar contra la dominaciówolof el 1982 i l’exèrcit senegalès vaocupar la zona. Els casamancesos novan claudicar i van muntar la seva guerri-lla contra l’exercit invasor. Ara, ja fa uns 6anys que s’han desarmat i que han sig-nat un acord de pau. Però de totes ma-neres, l’afer està encara molt viu i la Ca-samance, de moment, encara no haobtingut la petita autonomia desitjada ipactada.

Però, a part d’això, la Casamance,anomenada “el graner del Senegal”, ésun paradís d’una riquesa i d’una cultura

impressionant, i tant els diola com elsmandingues, els peul i altres ètnies méslocals encara, comparteixen la vida enpau. Són animistes, i encara que algunss’hagin fet catòlics o musulmans, totspractiquen els rituals ancestrals propisde l’animisme (iniciació, fetitxes, vi depalma, arròs, tradicions matrimonials, re-lacions socials...). Estan super benadaptats al seu medi i pràcticamentningú no se’n vol anar a Europa il·legal-ment, i menys en piragua. Saben que noels val la pena.

-La pregunta és òbvia en aquesta re-vista: com són els sindicats del Sene-gal? aquí la gent com s'organitza?-Aquí, a la Casamance, el treball assala-riat no existeix dintre de la seva cultura,que és rural i basada en els grups fami-liars i en el treball col·lectiu. El món labo-ral, diguem-ne, el defineix les necessi-

tats de la família i tothom fa el que cal fer.Sindicats? Aquí la gent no s’assalaria,aquí la gent s’ajuda. Un dia per tu, l’altreper mi. La unió fa la força. Es tenen moltsfills perque així la família anirà millor, i encada casa a més dels familiars de sangsempre hi ha molta altra gent que tambéforma part de la unitat econòmica quasiautosuficient que és aquí cada familia.Tots sota el ‘pater familia’, però sobretot,sota la protecció màgica de la mare queen realitat és la veritable cap del clan. Ladona, aquí, és sagrada. Només ella pottocar l’arròs. I l’home, ha de tocar laterra amb les mans. Llaurar a mà cadacentímetre dels seus interminablesarrossars. I ho fan en grups de 10 o 20,durant dos mesos, de sol a sol, complintamb el seu deure moral envers el quèse’ls ha donat. Tots els casamancesosdignes, tenen l’obligació moral de cultivarl’arròs amb el que s’alimentaran les

seves famílies durant tot l’any. Encaraque visquin lluny, a l’estiu tornen als seuspobles natals per col·laborar al manteni-ment de l’equilibri mil·lenari de la sevaterra (on tenen en-terrats els seus an-cestres). Un sistema de sempre, que noels ha fallat mai i que, ‘a grosso modo’,s’assembla bastant als principis de lesnostres cooperatives. Però de moment, icrec que per sort, parlar de sindicatsaquí, encara no hi cap.

Naturalment, hi ha qui surt de l’esque-ma tradicional: els qui treballen pelsblancs o en qüestions de cooperació, ique estan convençuts que el desenvolu-pament econòmic és l’únic camí viable ique, per tant, cal renunciar a part de latradició. Però, sobretot, els que treballenper l’administració senegalesa, mestres,funcionaris, militars... Aquests tenen sa-lari i massa sovint estan de vaga perquèno cobren regularment. Em sembla que

tenen sindicats, però desconec el tema,que està molt lligat a Dakar, a l’Estat i alsmodels wòlof. Aquí la política, i els seustentacles, està plena de corruptes, bàsi-cament gent poderosa del nord i la po-blació de base, majoritàriament rural,com és lògic, no hi confia en absolut.

-Com s'ha viscut a Senegal la suspen-sió del ral·li del Dakar? Realment ésun país amenaçat pel terrorisme?-Crec que el Senegal passa olímpica-ment del ral·li de marres. És una cosa deblancs i en tot cas de Dakar.

Però és veritat que l’horrible Wade, elpresident actual del Senegal, tot i sermusulmà, quan la guerra de l’Irak vaatrevir-se a pactar contra natura amb l’e-nemic, el diable Bush. Els EUA, doncs,paguen molts milions anuals al seu aliatWade, per poder tenir una porta d’entra-da a l’Àfrica negra musulmana. I això,naturalment, no és del gust dels musul-mans més extremistes, que al Senegal,d’altra banda, n’hi ha ben pocs.

-Al teu llibre és que pintes molt béaquestes terres, però aquí la sensacióque hi ha és que la gent jove té moltesganes de sortir-ne i de venir cap a laBabilònia europea... De fet, al teu lli-bre fas una certa reivindicació de la fi-gura de Bob Marley, figura que pelque dius encara és venerada a l'Àfri-ca. Què representa per a Àfrica enca-ra la figura de Bob Marley? I per tu?,perquè tu ets de la gent que va anar alfamós concert de la Monumental deBarcelona (única vegada que Marleyva tocar a l’Estat espanyol).-Crec que el llibre és una primera im-pressió, ben sorpresa, i la visió d’una cul-tura diferent, d’una altra manera de viure,en un continent mare, del que, finalment,tots provenim. En aquest sentit la relació,si voleu fàcil, però també eficaç, i la com-paració entre Marley i aquest sentimentde retorn als orígens. Efectivament, Mar-ley aquí és un Déu, un veritable ídol i, amés, no hi ha cap altre negre que li hagipres el relleu. Creuen totalment en elmissatge universal de Marley, ja siguinw``olof, peul, diola, mandingues, catò-lics, animistes o musulmans, homes,dones, joves o vells.

Quan els explico que el vaig veure endirecte, a Barcelona, un any abans de laseva mort, flipen quasi tant com el que jovaig flipar al concert de la Monumental.Va ser com un somni, una revelació, unagran sort. La primera vegada que veia unjamaicà de carn i os. Ell va estar esplèn-did, poderós i guapíssim. Mmm. Vamsortir del concert beneïts, i aquí tothom

ho entén perfectament.

-Com veus Babilònia des de la distàn-cia?-La veig plena de llumetes innecessà-ries. Com un ridícul arbre de Nadal, lleig,pretenciós i malalt.

-Malgrat estar visquent a la Casaman-cé, encara pots fer projectes des d'a-llà, com la realització del curt "Pobrespobres que els donguin pel cul"sobre la vida de l'artista Pepe Sales,en col·laboració amb Albert Pla. Par-lan's una mica sobre aquest projecte.-Aquí, malgrat el gran canvi vital queestic visquent, continuo pensant i fentprojectes documentals, però no vull re-tornar als mecanismes viciosos del sec-tor d’allà, dels quals m’he escapat ambgran satisfacció. No vull perdre ni unsegon més de la meva vida en vendre elque faig i el que penso. Ho faig i ho en-senyo als que ho volen veure, i ja en tincprou.Treballo i visc a la platja, a Djembe-reng, un poble encantat quasi a la des-embocadura del riu Casamance, ambenergia solar i aigua del pou, i amb elmeu home fem els documentals quevolem. Fa dos anys vam fer el primer,“Casamance Nature”, i ara estem co-mençant a editar un segon sobre la vidaa Djimbereng (un poble de 4.000 habi-tants amb llengua pròpia, que no esparla enlloc més). No fem concessions,no som comercials, i per això és com unmiracle haver pogut quallar un projectetan alternatiu i poc estàndard comaquest estimat "Pobres pobres...", fet’manu a manu’ amb l’Albert Pla, i aliantdues teles històricament enemiguescom l’espanyola i la catalana.

Sincerament, crec que he pogut fer eldocumental “Pobres pobres que els don-guin pel cul” sobre la vida, la mort i l’artde Pepe Sales, precisament perquè esticaquí. Crec que des de Barcelona, nohauria estat possible.

-Per si a algú li agafa el punt de baixara l'Àfrica, com es porta aquí això deser una ‘tubab’ (blanc)?-Els ‘tubabs’ mirem per sobre l’espatllaals negres. Ho portem incrustat als gens.Molts venim a expiar, molts venim aaprofitar.

Els conflictes racials, l’esclavatge, elcolonialisme, el domini abusiu... és i haestat tan greu que la reconciliació ésmolt complicada. A vegades, no entenccom no ens tiren ja d’una vegada a l’olla.I en molts moments només penso que l’-única bona solució seria la retirada totaldels blancs de l’Àfrica.


Parlem amb...

Catalunya. Juny de 200814 Catalunya. Juny de 2008 15

> LES FRASES...

El Senegal passaolímpicament del

ral·li de Dakar”

“M’encanta saber queencara quedenllibertaris al meu país,que seguiran en peumalgrat elconformismegeneralitzat”

“Als 90, amb laBarcelona olímpica‘més que mai’, lescoses van empitjorar.Començàvem a tenircalés, a formar partde l’elit occidental, ila gent amb ideesanava quedantapartada, de mica enmica, davant delpoder omnipotent delsdiners i del fatídicmercat global”

‘‘

‘‘

“La tele, que hauria pogut ser un pou de riquesa social i cultural, s’havia quedat enno res més que un trist electrodomèstic, un simple transmissor de propaganda”

LULU MARTORELL, UNA CATALANA D’ÀFRICA

'Sindicats? Aquí la gent no s’assalaria, aquí la gent s’ajuda'

> CONVOCATÒRIES



Des del 13 de juny, a Granollers i a

Mollerussa, s’han desenvolupat di-

versos actes de la Marxa.

Terrassa, dissabte 14de juny

A les 18h, al Centre d'Estudis Lli-

bertaris Francesc Sàbat (cra. Mont-

cada, 79): Debat sobre el llibre

“Clandestinos” de Dolors Marín a

càrrec de l'autora i del també histo-

riador Just Casas.

La Seu d'Urgell, BellverCerdanya, Martinet,18-19-20 juliol

(Per participar en les jornades, cal

apuntar-se)

MAQUIS '08 5ª OFENSIVA CON-TRA L'OBLITDes del dia 1 al dia 18 de Juliol, hi

haurà la exposició "10 anys de

Marxa Homenatge als Maquis" a

l'Ateneu Popular (c/ Canonges de

la Seu d'Urgell).

La Seu d'Urgell,Divendres 18 de juliol

A les 20.30h, al Centre Cívic del

passeig, presentació del llibre

Clandestinos. Los Maquis contra el

franquismo amb la presència de la

seva autora Dolors Marín i del

també historiador Pep Cara.

Bellver de Cerdanya,Dissabte 19 de juliol

Alberg la Bruna -Pla de Codina, 2-

(afores)

9h. Arribada i instal·lació.

10.30h. Xerrada-col·loqui "La Dona

al Maquis" a la sala d'actes, a càr-

rec dels historiadors Pep Cara i

Dolors Marín.

-12.30h. Documental sobre els Ma-

quis.

Durant tot el cap de setmana hi

haurà l'exposició "10 anys de

Marxa Homenatge als Maquis".

-14h. Dinar.

-16h. Ruta dels Maquis comentada

per dos guies. Tindrem dos op-

cions a triar, l'opció curta de 4km i

la llarga de 8 km (apte per tots els

públics).

-20.30h. Sopar.

22- 24h. Concert al Pub Vell, c/ Bat-

llia de Bellver de Cerdanya, amb: El

Ataque de la Basura Radioactiva

(punk electrònic - Karcelona). En-

trada gratuïta.

Bellver i Martinet,diumenge 20 de juliol

-8h. Esmorzar.-11h, Ruta comentada alsBunquers de Martinet.-13h. Final Maquis'08.Més Informació:

[email protected]

Barcelona, dissabte 30d'agost

A les 20h, trobada al lloc on van as-

sassinar al company Josep Lluís

Facerías, al passeig Verdum canto-

nada amb el carrer Doctor Pí i Mo-

list.

Sants (Barcelona),diumenge 7 desetembre

A les 10h, el Col·lectiu Negres

Tempestes i l'Ateneu Llibertari de

Sants organitzen un recorregut

pels llocs més emblemàtics de la

lluita dels Maquis a la ciutat de Bar-

celona. Ens trobem a la plaça de

Sants, darrere del monument al Ci-

clista.

Vilanova i la Geltrú,divendres 12 desetembre

A les 18h, pel·lícula-documental i

posterior taula rodona "La lliçó dels

Maquis a la lluita postmoderna" al

local Endimari -Rambla Castell, 31.

Vilanova i la Geltrú,dissabte 13 desetembre-17h, paradeta, teatre, música...

Plaça Maquis (pl. Pau Casals) "La

plaça és vostra".

Berga, dissabte 20 desetembre

-8 h. Caminada comentada per les

bases guerrilleres properes als ca-

nals de Sant Miquel (se sortirà des

del Pont de Pedret).

-13.30h. A la carretera vella de Vila-

da: Homenatge a Joan Vilella,

Josep Puertas i Josep Bertobillo.

-18 h Presentació de la reedició

ampliada i en català de la biografia

de Joan Busquets a l'Ateneu Co-

lumna Terra i Llibertat.

-23h. Concert a la plaça de la Ribe-

ra.

Sallent, dissabte 27setembre

A les 9h, caminada comentada.

Ens trobarem a la sortida rotonda

entrada Sallent sud, per fer la Ca-

minada de Sallent cap a Castell-

nou, pel camí coneixerem el lloc de

dues bases de suport als maquis i

al final de la caminada visitarem un

petit museu que parla del maquis

Ramon Vila.

Celoni, dilluns 5 degener 2009

A les 12 h trobada al cementiri de

Celoni en record del company

Quico Sabaté.

Per més informació :

http://sindominio.net/marxa-ma-quis

www.myspace.com/collectiua-lestrinxeres

XI edició de la MarxaHomenatge als Maquis

La quarta Mostra del Llibre Anarquista tindrà lloc a Barcelona del 30de juny al 6 de juliol amb un ampli programa de presentacions i tallers

La Mostra del Llibre Anarquista,

que arriba enguany a la seva

quarta edició i tindrà lloc a Barce-

lona del 30 de juny al 6 de juliol,

pretén donar a conèixer i fer més

extensiva la crítica a la nostra so-

cietat antropocèntrica, patriarcal,

capitalista i tècnica que ens con-

demna a sobreviure, i fer igual-

ment extensives i contagioses les

ganes de bastir-ne una altra de

possibe -que no utòpica-, sense

Estat ni diners, poder viure i des-

plegar el que més hi ha d’humà

en nosaltres.

A través de les presentacions

de llibres i dels debats, de les tau-

les de llibres i de menjars, a tra-

vés de l’activitat poètica, donem

curs durant aquesta setmana a la

paraula i la comunitat.

Com cada any, a aquelles per-

sones o col·lectius interessats en

venir a la mostra per distribuir el

seu material els hi recordem per

estalviar malentesos, que dins

l’àmbit de la mostra del llibre

anarquista no es pretén exposar

qualsevol altra cosa que no sigui

material de lectura. I per suposat,

qualsevol grup o publicació autori-

tària o depenent d’un partit, serà

rebutjada.

La intenció d’aquest acte és la

de potenciar un tipus de lectura,

una idea, un pensament crític i

antiautoritari allunyat d’esquemes

fixos, marges, reglamentacions,

així com d’organitzacions concre-

tes.

Els organitzadors s’identifiquen

sota una praxis comuna i no bus-

quen el protagonisme de ningú ni

de res. Per això, des del primer

dia proposen que cap parada

mostri inicials partidistes.

Podeu consultar l’extens pro-

grama de presentacions i tallers a

la següent dreça:

www.llibreanarquista.es.kz/

Curs de formació“Inspecció deTreball i delictescontra elstreballadors”

Barcelona, 2 i 3 de juliol de 2008Lloc: Local del CESL. Via Laietana 18,9è, Barcelona

Introducció:L’actuació jurídica és part fonamentalde l’Acció Sindical per a fer valer elsdrets dels treballadors. El recurs a laInspecció de Treball, així com a la Juris-dicció Social, Penal i Contenciós-Admi-nistrativa, són procediments habituals,si bé no tots els militants, en particularels més recents, coneixen els procedi-ments a la seva disposició.Objectius:Afermar el coneixement dels elements

ideològics / estratègics de CGT enfrontde les actuacions il·lícites de l’empre-sari.

Conèixer la legislació social, adminis-trativa i penal relativa a les relacions la-borals.

Conèixer les possibilitats d’actuaciódavant la Inspecció de Treball i davantles instàncies jurídiques.

PROGRAMA – PLANIFICACIÓ:

Dimecres 2 de Juliol de 200810,00 a 14,00: Infraccions i Sancions enl’àmbit laboral. Ponent: Luis MiguelSanguino16,00 a 17,00: Inspecció de Treball i Se-guretat Social, Organització i Funciona-ment. Ponent: Luis Miguel Sanguino17,00 a 18,00: Introducció als delictescontra els drets dels /lestreballadors/es. Introducció al DretPenal en relació al món del treball. Po-nent: Luis Miguel Sanguino

Dijous 3 de Juliol de 200810 a 12h: Delictes contra els drets iels/les treballadors/es. Delictes contrala vida, salut i integritat dels treballa-dors.12 a 13.30h: Aspectes Sindicals. Po-nent: Ponència de les Secretaries d’Ac-ció Sindical.13.30 a 14h:Valoració del curs.Per a inscripcions: fins al dimarts 1 deJuliol de 2008. Contacte: Rafael IniestaCentre d’Estudis Socio [email protected]

Taller de Prevencióde riscos, Sabadell:Manipulació manualde càrreguesDijous 3 de juliol, tindrà lloc el tallersobre Manipulació manual de càrre-gues (càlcul de la càrrega màxima ac-ceptable), a la CGT Sabadell, c/ Unió, 59Pretenem crear un espai de debat i in-tercanvi d’idees sobre la prevenció deriscos amb l’objectiu d’aportar conei-xements i habilitats per a implantar unaestratègia sindical en les diferents em-preses.Més info: http://taller-prl.blogspot.com/

Catalunya. Maig de 2008 17

SENSE FRONTERESÉs important que expressem el nostre suportals germans i les germanes zapatistes ambla nostra presència en aquesta caravana

L’Europa delCapital mostra elseu veritable rostresense màscares

CaravanaEuropea perl’autonomiazapatsita i perL’AltraCampanya

Secretaria de RelacionsInternacionals CGT

Els passats 9, 10 i 11 de maig ungrup de companys i compa-

nyes vam participar en el "TrobadaEuropea en defensa i en la lluitaamb els pobles zapatistas i L'AltraCampanya Mexicana" que va tenirlloc a Atenes i ha estat organitzadapel Centre d'Anàlisi Política i In-vestigacions Socials i Econòmi-ques (CAPISE) de San Cristóbalde las Casas (Mèxic) i l'AssembleaOberta de Solidaritat amb els Zapa-tistes i Contra la Repressió a Chia-pas de Grècia.

Entre altres coses, les organitza-cions, col·lectius i persones allíreunides, vam acordar la realitzaciód'una "caravana europea de suporta l'autonomia zapatista i a L'AltraCampanya Mexicana" que sortiràel 27 de juliol des de Mèxic-DF i fi-nalitzarà el 12 d'agost al territorizapatista, amb al possibilitat d'in-corporar-se, també, el dia 3 d'agosten un punt del recorregut per deter-minar.

En aquests moments en elsquals, tant el govern federal de Fe-lipe Calderón com l'estatal de JuanSabines, amb la complicitat de lesgrans corporacions multinacionals,estan posant tota la seva obstinacióa destruir l'autonomia de les comu-nitats zapatistes, és important queels expressem el nostre suport alsnostres germans i germanes zapa-tistes amb la nostra presència enaquesta caravana, pel que animema tots els ens a difondre aquestaproposta.

És molt important que la nostraorganització se segueixi implicanten la causa zapatista, per això con-siderem important la participacióen aquesta caravana. Per a poderparticipar en la mateixa serà neces-sari contar amb l'aval d'un col·lec-tiu o organització que estigui treba-llant al costat de les comunitatszapatistes pel que, en cas d'estar in-teressats i interessades a acudir a lamateixa, us podeu posar en contac-te amb Rut, la Coordinadora de laComissió de Solidaritat amb Chia-pas de la CGT a través del correuelectrònic [email protected] pera poder coordinar la sortida d'unadelegació.

Per a més informació podeuconsultar els webs: www.cgtchia-pas.org i www.europazapatista.org

Secretaria de RelacionsInternacionals CGT

Des de la Secretaria de RelacionsInternacionals de la CGT, i fruitdels contactes que es vénen suc-ceint amb diverses organitzacionseuropees agrupades en la Coordi-nació Roja i Negra, treballem perconstruir una paulatina posada encomú de treballs i objectius com-partits, per a donar una resposta al-ternativa i unitària a la Unió (Eco-nòmica) Europea. La CoordinacióRoja i Negra la formen: ESE (Grè-cia), WI (Polònia), LA (Polònia),CGT (Estat espanyol), USI (Itàlia),IWW (Gran Bretanya), CNT(França), SAC (Suècia)

Mentre que a Europa, tant elsgoverns d'esquerres com els dedretes, executen polítiques antiso-cials idèntiques: destrucció i priva-tització dels serveis públics, preca-rització de les condicions detreball, subvencions als empresarisi patronals, atacs contra els siste-mes de Seguretat Social i de les ju-

bilacions, etc.Mentre que a Europa, governs

d'esquerres com de dretes, crimi-nalitzen als que lluiten i reprimei-xen amb duresa als immigrants(centres de retenció, expulsions…)

Mentre que a Europa, tant go-verns d'esquerres com de dretes,segueixen la seva política capitalis-ta i neocolonialista a través delmón (l'Iraq, Afganistan, Àfrica,Amèrica Llatina…)

Mentre que a Europa, la buro-cràcia sindical representada princi-palment per la CES, no té cap vo-luntat d'oferir resistència aaquestes agressions.

Les organitzacions anarcosindi-calistes europees que participemen la Coordinació Roja i Negra,volem rebutjar aquestes polítiquesneoliberals, reafirmant-nos en elsprincipis anticapitalista, antiautori-tari i antipatriarcal.

Nova trobada a Madridde la Coordinació Roja i

Negra

Dintre de l’àmbit europeu portemdiversos anys impulsant la coordi-nació sindical roja i negra, a travésde trobades semestrals dels respon-sables de l’actuació internacionalde les diverses organitzacions.

En la passada reunió, celebradaa Varsòvia en el mes de novembre,es van prendre una sèrie d’acords,entre ells l’elaboració d’un cartellconjunt per al 1r de Maig de 2008,complementari a l’elaborat percada organització en el seu país.També es van concretar actuacionsimmediates de suports solidaris acompanys repressaliats, al mateixtemps que analitzem la diferentevolució amb que es desenvolupenels plans neoliberals europeus encada Estat.

Corresponia a la CGT convocarla següent trobada, que es va realit-zar a Madrid els passats dies 24 i25 de maig, per seguir aprofundinti avançant referent a les vies de co-municació internes, als sistemes desuport solidari i a la millora de la

visibilitat pública de la Coordina-ció. També per concretar una cam-panya comú, amb parts diferencia-des en cada territori, contra laprecarietat laboral (ETT, subcon-trates, externalització, discrimina-ció dels immigrants, privatitzacióserveis públics,…).

Complint els acords congres-suals, pretenem concretar accionscomuns sobre l’acció sindical i so-cial fora de la frontera espanyolacom ho fem dintre de la mateixa, almateix temps que participar en lesdinàmiques que en aquests campsdesenvolupen les organitzacionsroig i negres europees.

Webs de les organitzacions impli-cades:www.cnt-f.orgwww.iww.orgwww.sac.sewww.ese.grla.org.plwww.ip.hardcore.itwww.usiait.itwww.cgt.info

Per potenciar l'internacionalisme llibertari

Cal una acció directadecidida i continuada

contra l'Europa del Capital

SOCIALEls diners que financen els exèrcits els posemnosaltres, ciutadans pacífics i desinformats,si no fem objecció fiscal. Ni un euro per a l’exèrcit!

Cada 28 de juny,dia de lluitainternacional perl’alliberament glt

La despesa militarde l'exercici 2008 a

l’Estat espanyol

Pintures deguerra... o perquè ens calcridar l’atencióaixí?

Toni Álvarez

Pensava fa uns dies sobre la neces-sitat que 7 persones, majors d’edati plenament conscients dels seusactes, almenys en aparença, s’ha-guessin de tirar un cubell de pinturaplàstica de color vermella sobre perdenunciar la presència de militarsal Saló d’Ensenyament del nostrepetit país. Realment cal cridar l’a-tenció així?

Si fem una mica d’història anti-militarista, d’estar per casa, elresum d’accions per cridar l’aten-ció sobre el món militarista en quèvivim, passa per fer el pallasso endiferents esdeveniments militaris-tes com desfilades o jures de ban-deres, per ocupar amb tendes decampanya les diferents places delpaís, per ocupar balcons institucio-nals sense haver sigut convidatsprèviament, repintar variades an-dròmines i artilugis m ilitars i mili-taristes, ocupar garites de casernesen ús, entrar i quedar-se per lesseus de l’Agencia Tributaria enplena cam panya d’objecció fiscal,deixar un bon coixí d’excrementsanim als davantde casernes, repar-tir el benefici de la guerra, runa, da-vant de seus bancàries, despilotar-se en multitud de llocs, en fi…

Vull dir q ue la llista de fer patot-xades per demanar la fi dels exèr-cits és llarga i, malauradament, in-terminable. I no sembla que tinguinl’efecte de sitjat, si tenim en comp-te el que l’Estat espanyol es gastaràenguany en despesa militar: 51 mi-lions d’euros diaris en finançar unafinalitat tan macabra. 1.200 caràc-ters després m’adono que nonomés no tinc resposta per a la pre-gunta formulada, sinó que, a més,tinc un altre dubte: realment ser-veix de quelcom cridar l’atenció,sigui com sigui? I després de l’enu-meració d’accions nom és tinc unacertesa: la violenta forma d’actuarde les diferents forces armades quehem tingut l’oportunitat de conèi-xer al llarg de les accions enumera-des abans.

Ens agradaria tant no haver-nosde tirar pintura plàstica pel cap, quedeixessin en pau a tothom, que esdissolguessin...

No sabem quan ens serà possi-ble, només sabem que continua-rem la recerca. Milions de víctimescivils i innocents ho demanen dià-riament.


BALA PERDUDA

Josep Maria Yago, sobre dades iarticle de Pere Ortega

Entre els articles que sovint publi-quen els col·laboradors del Centred’estudis per la pau J. M. Delàs deJustícia i Pau (http://www.justiciai-pau.org/centredelas/), cada any,Pere Ortega, en publica un, si mésno, sobre el Projecte de pressupos-tos de l'Estat espanyol. L’anàlisique se’n desprèn serveix per tenirdades clares i fiables sobre la des-pesa militar real de l’Estat inclosaen els pressupostos corresponents.

La majoria d’estats tenen unadespesa militar molt superior a ladel Ministeri de Defensa, per laqual cosa, d’acord amb els criteris,tant de l’OTAN com del SIPRId’Estocolm (institut d’investigacióper a la pau que publica un anuaridel qual, enguany, la Fundació perla Pau n’ha editat la versió catala-na) l’anàlisi s'ajusta al criteri d'in-cloure aquelles partides militarsque es troben repartides per altresministeris (classes passives mili-tars; les quotes socials dels militarsde l'Institut Social de les ForcesArmades; la R+D militar que escomptabilitza en el Ministeri d'In-dústria; la contribució a l’OTANdel Ministeri d'Exteriors; el cos pa-ramilitar de la Guàrdia Civil, a cà-rrec del Ministeri de l'Interior).Pere Ortega, a més, afegeix la partproporcional dels interessos del'endeutament de l'estat en Defen-sa, important per l’alt percentatgededicat a les inversions militars.

La despesa militar total, englo-bant les partides esmentades repar-tides per la resta de ministeris, aug-mentarà un 5,38% respecte a l'any2007 i representa al voltant d’un10% sobre el total del pressupostde l'Estat. Un 1,69% del PIB per al2008.

Les inversions per a Defensa re-presenten el 16,71% del total de lesinversions de l’Estat (4.080 mi-lions d’euros). S'aprecia l'enormepes dels aspectes militars sobre eltotal d'inversions del Pressupost del'Estat espanyol. Inversions quecada any van destinades al desen-volupament de nous equips d'ar-maments, bona part en el marc de

col·laboració amb altres països eu-ropeus: l'avió de combat Eurofig-ther, l'helicòpter de combat Tigre,els míssils Iris i Taurus, l'avió detransport militar A400-M, i algunsde nous que sorgeixen, com el ge-gantí Obús de 155 mm o els vai-xells de projecció estratègica, des-embarcament i proveïment BAC iBAM per projectar intervencionsmilitars a l'exterior, que units a laresta d'armaments representen unasagnia per a l'economia del país.

De les inversions la principalpartida és la dedicada a R+D mili-tar, que es comptabilitza en el capí-tol VI d’inversions dels pressupos-tos i representa una cinquena part(17,82%) del total de la R+D del'Estat, destinada a les noves armesque es fabriquen a Espanya, la qualcontinua sorgint, de manera inex-plicable, del Ministeri d'Indústria,Comerç i Turisme, i el seu destí ésproveir d'ajudes les indústries queles desenvolupen. Ho denunciemany rere any, és una manera enco-berta de subvencionar mitjançantrecursos públics les empreses pri-vades. I llança seriosos dubtes des

d'un punt de vista econòmic, per-què investigar per produir arma-ment resulta de dubtosa eficiència,per molt que ho afirmin els defen-sors del militarisme, a causa delmolt discutible transvasament de latecnologia militar per a l'ús civil. Imoralment reprovable des del puntde vista social, ja que aquesta ma-teixa investigació dedicada a usoscivils aportaria més beneficis.

D'aquí la nostra crítica a la inefi-ciència econòmica dels productesque s'investiguen, perquè no des-envolupen beneficis d'economiad'escala i és dubtós que produeixinun transvasament de tecnologia ala indústria civil.

Malgrat això, es continua aju-dant les indústries de guerra mit-jançant uns recursos que, de retorn,es comptabilitzen com un ingrés iamaguen un dèficit més gran delpressupost públic.

La despesa militar a l’Estat es-panyol és, any rere any, un enormepou negre on es dipositen recursossense raó aparent que ho justifiqui.Quins són els perills i amenacesque recauen sobre el territori es-

panyol per justificar aquestes mi-lionàries xifres? Aquesta situaciómés aviat obeeix a la inèrcia i dinà-mica en què es troba immers l'Estatespanyol a causa dels compromi-sos derivats d'estar associat a l'A-liança Atlàntica i a l'incipient polmilitar que s'està creant a l'interiorde la Unió Europea, que disparenla despesa militar dels païsosmembres en ambdues estructuresmilitars i que, amb els EUA al cap-davant, empenyen la despesa mili-tar mundial a les xifres del final deGuerra Freda (1.150.000.000.000de dòlars anuals el 2005). Una bo-geria que només beneficia les but-xaques de l’anomenat "complexmilitar industrial", conglomerat ones barregen els interessos i corrup-teles dels accionistes de les indús-tries de guerra i d'alguns militars ipolítics.

Podeu llegir l’article de Pere Orte-ga sencer a:http://www.justiciaipau.org/centre-delas/modules.php?op=modlo-ad&name=News&file=article&sid=470

Les inversions per Defensa representen el 16,71% del total de lesinversions de l’Estat (4.080 milions d’euros)


SOCIAL

Ni Caufec nirotllos

Pep Cara (Berga)

Des de fa més de deu anys que aBerga, arrel de les activitats

del Centre d'Estudis Josep EsterBorràs, l'Ateneu Columna Terra iLlibertat o la Marxa-Homenatgeals Maquis, no parem de conèixergent. A partir de la coneixença devegades es comencen a compartir iintercanviar coses, coneixements iexperiències. No faré una llista. Nocal. Però dic això perquè darrera-ment, fa poc, hem conegut la gentque lluita contra el Pla Caufec d'Es-plugues. Va ser amor a primeravista. Hem conegut de primera màla seva lluita i la seva capacitat d'or-ganització. Vam connectar de se-guida ja que (per sobre d'ideologieso etiquetes) compartim la necessi-tat d'actuar contra allò que no ensagrada perquè és injust. Durant laPatum que acabem de passar, l'An-dreu va escriure una frase simpleperò clara que resumeix tot plegat ique és aplicable a tot a la vida: “quivol fer coses busca el mitjans i quino les vol fer busca excuses”. Si amés coincidim en considerar ipracticar l'acció directa com amitjà, doncs clar, ens havíem detrobar.

I ara que surt això de la Patum ique s'apropa l'estiu amb les sevatanda de festes “alternatives” vaig a“rajar” una mica de tot plegat queés una cosa que em surt prou bé.Els projectes i/o col·lectius delsquals formo part no depenen total-ment dels diners que traiem mun-tant barres i barraques per Patum(fins al 2005, la dependència eragairebé total). Ara, però, sense de-pendre'n, pot suposar quasi la mei-tat del pressupost. Tanmateix, se-guim treballant per poder deixar,algun dia, de fer diners venent alco-hol. Entre altres coses perquè sommoltes les que considerem que lesfestes “alternatives” no són alterna-tives a la resta de lleure o oci noc-turn i que poc o res tenen a veureamb la finalitat on es destinen elsdiners. Com a molt, la gent vaguarnida d'una altra manera. Potseres podria dir que és un altre mercat.Venent alcohol ens prostituïm, comen qualsevol altre feina, amb l'a-greujant d'haver de posar “preuspopulars” i d'aguantar unes condi-cions laborals pèssimes. Mentre nofem atracaments, l’única formaètica i justa de finançar els projec-tes que volen ser revolucionaris otransformadors és la cotització. Resnou. I per acabar amb aquest temaaprofito per cagar-me en la gent delrotllo que no fot res més que ser delrotllo.

I ara per acabar, una falca publi-citària de propaganda de la bona:El dia 14 d'aquest mes comença laXI Marxa als Maquis (www.sindo-minio.net/marxa-maquis).

SALUT I ANARQUISMES

Objecció fiscal: fins al 15 de juny, tot l’anyDos de maig. Comença la cam-

panya de l’Agencia Tributaria

de la declaració de renda i, un

any més, i en van 23, els col·lec-

tius antimilitaristes i pacifistes

catalans i espanyols fem una

crida a l’Objecció Fiscal. Co-

mencem una nova campanya

d’Objecció Fiscal, l’objectiu de

la qual és denunciar les infa-

mes i assassines estadístiques

que giren entorn a la despesa

militar del nostre país i del

mon en general. Denunciar el

cost real de la guerra i no

pagar-la és el ferm propòsit de

la campanya.

Així tenim que les Nacions

Unides indiquen que una re-

ducció del 3% dels pressupos-

tos militars mundials perme-

trien reduir un 50% la

mortalitat infantil, abastir tot

el món d'aigua potable i uni-

versalitzar l'assistència primà-

ria.

Amb un 5% dels pressupos-

tos, eradicar la fam al món. I

amb els diners que es gasten

fent la guerra contra Iraq, es

podria eliminar la fam al món

durant 4 anys. Només en una

hora els estats es gasten 127 mi-

lions d'euros en els exèrcits,

només en una hora 1.800 nens i

nenes moren en els països del

Tercer Món.

Un any més fem una crida a

la població civil perquè es de-

clari objectora fiscal davant la

despesa militar de l’estat es-

panyol, que suposa un 5’4%

dels pressupostos generals (Mi-

nisteri de Defensa en sentit es-

tricte perquè si apliquen els

criteris OTAN i fem visible la

despesa real ens situem més

enllà del 10%). Per realitzar

l’objecció fiscal a la despesa

militar ho hem de fer constar a

la nostre declaració de renda

deduint aquest 5’4% a la nos-

tra quota liquida (també

podem optar per deduir 84,00

euros, un per cada país dels

més empobrits o la quantitat

que volguem). Aquest desvia-

ment és una forma alegal, no

reconeguda per l’Agencia Tri-

butaria, tot i que es fa de forma

publica.

Enguany els diners desviats

pels objectors fiscals es dona-

ren, un any més, a dos projec-

tes de pau: la campanya contra

les bases militars a l’estat es-

panyol i el projecte internacio-

nal que anirà destinat la Casa

de Pau de Sant Petersburg

(Rússia) i al Memorial txetxè,

un grup pacifista de Txetxènia.

Aquest dos projectes també

són els que l’Alternativa-Anti-

militarista/MOC d’arreu de

l’estat proposa com a destina-

taris dels diners que enguany

es recullin.

A Catalunya, la Campanya

que l’Assemblea d’Objectors

Fiscals va promoure l’any pas-

sat, va desviar més de 9.000

euros que van anar a parar a

diversos col·lectius d’objectors

i insubmisos de Xile i Colòm-

bia.

Si no estem d’acord amb les

guerres, perquè hem de pagar

els exercits que les fan? , fes ob-

jecció fiscal a les guerres!!

Al voltant del 14 de juny, hi ha

previst un lliurament col·lectiu

de declaracions objectores fis-

cals arreu de Catalunya.

Desobediència civil ambla declaració de renda

Josep Maria Yago Suau i JordiMartí Font

Què és?

L'Objecció de Consciència a lesDespeses Militars o Objecció Fis-cal és un acte de desobediènciacivil, és la no-disposició a col·labo-rar amb l'Estat en la preparació deguerres i el manteniment de l'es-tructura militar, desobeint activa-ment en el moment de realitzar ladeclaració de renda. Consisteix,tècnicament, a desviar una part d'a-quests impostos a un projecte quetreballi en la defensa d'un progréssocial i solidari.

La finalitat de l'objecció fiscal ésla total eliminació dels exèrcits i elseu entorn militar industrial mitjan-çant una reducció progressiva de ladespesa militar.

Fent objecció fiscal mostrem elrebuig social que tenen la despesamilitar en particular i el militarismeen general, al mateix temps que enssolidaritzem amb tot tipus de lluitapel progrés social que es dóna en lanostra societat, com han sigut l'ob-jecció de consciència i la insubmis-sió.

Amb els diners desviats per l'ob-jecció fiscal es promou el treballper la pau, la justícia social, la coo-peració al desenvolupament, elsdrets humans, etc., i es fomenta queaquests diners siguin per ells matei-xos una altra forma d'antimilitaris-me. Amb els diners es fan realitatprojectes que no reben subven-cions.

Amplia l’objecció

Va ser al començament del segleXX, a Suècia, quan es va conèixerper primera vegada el dret a l'objec-ció de consciència. Les lleis (i l'es-panyola n'és una bona prova) conti-nuen dient que reconèixerl'objecció de consciència es redueixa acceptar que un home, en algunescondicions, no vagi al servei militarobligatori. Pot ser que a la Suèciad'aquell moment això fos suficient,però els objectors i les objectoressón, com va dir Einstein, els pre-cursors d'un món sense guerres, ino n'hi ha prou amb no anar a lamili.

Aquesta visió reduccionista del’objecció de consciència limita lapossibilitat pràctica de ser objectora un segment molt concret de la po-blació (homes, entre 18 i 35 anys,abans d'anar a la mili, no classifi-cats com a inútils); d'altra banda, enuna definició tan genèrica, hi cabenmolts plantejaments diferents (i avegades tan contradictoris com eldels qui realment no volen que hihagi exèrcits i el dels qui tant els fa

, sempre que no els obliguin a anar-hi, o el d'aquells altres que el quevolen és un altre exèrcit i una altrabandera), arguments vàlids, peròdifícils d'agrupar ideològicament, ila reunió dels quals constitueix unalimitació de contingut. Afortunada-ment, aquesta constricció l'estansuperant un nombre de personescada cop més gran, que veuen enl'exèrcit una veritable amenaça, in-dependentment que s'hagi d'anar ono a servir-hi físicament.

Un exèrcit adequat alsnous temps?

Amb l'ensorrament de l'anomenat"bloc de l'Est" els poderosos s'hanquedat sense "enemic" de qui “de-fensar-se”, n'han hagut de cercarde nous i, alhora, han cercat un noupaper per l'exèrcit que, ara, se'nspresenta com a imprescindible pera quasi tot. Per una banda se li atri-bueix una funció humanitària des-interessada -aquest és el cas dels"cascos blaus" com a forces deprotecció civil en diversos conflic-tes arreu del món, ajuda en catàs-trofes naturals, etc.-, malgrat quèen realitat continua responent a in-teressos polítics i econòmics delspaïsos desenvolupats, que actuencom a àrbitres i policies del nouordre mundial . I no és que no se’lsreconeguin els comportaments que

hi ha hagut i els riscos soferts,però és evident que la preparaciómilitar no és la més adequada perfer feines de protecció civil, sensecomptar la valoració de parcialitati el tractament desigual segons elsinteressos en joc que s'havien deprotegir (Somàlia, Israel, Iraq,Bòsnia...). Per altra banda, a més,l'excusa del nou "enemic", el te-rrorisme, comporta una veritablemilitarització de la policia –amb

ordenances “cíviques” basades enla tolerància zero i la criminalitza-ció de la dissidència i dels méspobres- i la policialització de l'e-xèrcit que intervé, cada cop més,en amples esferes de la vida civil,fins i tot a les escoles, en una veri-table procés de militarització so-cial. Aquest i altres arguments sónels que defensen les organitza-cions que defensen l’objecció fis-cal a les despeses militars.


OPINIÓ-SOCIAL

Perquè vull,perquè volem

Josep Llunas Pujals

D’unir ‘hun4’ (barrejar) i‘he2’(combinar i unir) en surt‘hun4he2’ en transcripció ‘pinyin’del xinès mandarí. En català entreuríem la renombrada i mai proudefinida infectació; infectació queno infecció, que seria tota una altracosa. La infectació, que remenem ide què parlem setmana rere setma-na i que ens dota d’elements teòricsextrets sempre de la pràctica, éspresent en la forma xinesa de lamateixa manera que ho era en elgrec clàssic, veritable llengua maredel concepte esdevingut propostaara i aquí. Una infectació que surtde barrejar identitats prèvies i ma-neres de fer precedents però que enel mateix moment que les barre-gem esdevenen identitats noves,producte de la combinació de lesprecedents però alhora noves, no-víssimes.

No ho diem així només per no-vetat, per pedanteria lingüística oper esnobisme social, sinó perquèles pràctiques que des de fa anysportem a terme com a movimentssocials en aquest tros de paneta quesón els Països Catalans en són con-seqüència. Aquestes pràctiques hanesdevingut la nostra taula de salva-ció després de ser derrotats a prin-cipis dels noranta després d’unaensulsida total dels moviments i or-ganitzacions anticapitalistes detipus divers que havien sobreviscuta la transició de dictadura a demo-cràcia en els ja llunyans anys setan-ta del segle passat.

La infectació arranca entre no-saltres al 92 del segle XX, en plenadesfeta de tots els moviments queno es volien còmplices del canvi-recanvi borbònic. Es referma en elmirall del “nosotr@s somos uste-des” que els zapatistes van deixarsentir arreu del planeta aquell 1 degener del 1994, quan des de fora dela història del turbocapitalisme vandecidir dir “Prou!” en veu alta. Esretroalimenta en les parets del cine-ma Princesa, quan totes i tots ensvam quedar parats del que havíemestat capaces de fer. Sura per ca-mins de gel inexplorats en les ci-meres del Banc Mundial i contral’Europa del Capital a Barcelona.Fa parada a l’Ebre digne de la Pla-taforma contra la sal que ara retor-na per imperatius de la història.Pren fred i cafè calent a les Cotxe-res de TMB entre les conductores iels conductors del bus pels dosdies. I fa mil i una passes que jo noescric ni transcric perquè seriamassa feixuc i llarg però que totesconeixeu...

Merescudament sotmesos, noaconseguim aixecar el cap ni quanaquesta és l’única manera de no su-cumbir davant la piconadora ques’aixeca impertèrrita esperant quemostrem poca vitalitat per fer-nosfondre amb l’asfalt. Seria una altramanera d’infectar-nos.

Tanquem les nuclearsTanquem les Nuclears – Coordina-dora per una Nova Cultura de l'E-nergia (TLN-CNCE), i les organit-zacions que en formen part -- queinclouen, entre altres, Greenpeace,Eurosolar-Catalunya, Ecologistesen Acció de Catalunya, la Funda-ció Terra, Grup de Científics I Tèc-nics per un Futur No Nuclear i De-pana --, denunciem que, amb laseva convocatòria a un grup d'ex-perts per a dissenyar el futur ener-gètic, el govern tripartit de Cata-lunya intenta evitar tant una apostaestratègica pel desenvolupamentde les renovables com un debat pú-blic i democràtic sobre el futurenergètic de Catalunya.

Més enllà de la vàlua professio-nal dels membres del Consell enels seus àmbits de competència, lacomposició del Consell creat peltripartit torna a fer palesa que, enmatèria de visió energètica, PSC,ERC i ICV segueixen ben arrelatsals models establerts durant elsegle XX, i fèrriament oposats acanviar la seva visió i adoptar nousmodels que països com Alemanya,que vol abastir l'any 2020 la meitatdel seu subministrament elèctricamb energies renovables i cogene-ració, estan posant sobre la taula.

En un moment en què al menysdos estudis han demostrat que seriapossible abastir tota la demandaelèctrica del 2050 a Catalunya ambenergies renovables (1), i queaquesta opció serà econòmicamentavantatjosa, la Generalitat convocaun consell en què l'experiència enaquestes formes de produccióenergètica destaca per la seva ab-sència. En canvi, sí que hi són benrepresentats REPSOL, IBERDRO-LA i la CAIXA, empreses que hancontribuït a instal·lar-nos en el de-teriorament ambiental i la crisi

energètica que hem d'enfrontar.L'absència d'experts en tecnologiesper a l’aprofitament de les fontsd’energia renovable és encara mésferidora per l' inclusió de profes-sionals dels que no es coneix captrajectòria pública reconeguda enl'àmbit de lles estratègies energèti-ques.

D'altra banda, TLN-CNCE denun-cia que la Generalitat pretén utilit-zar aquest Consell esbiaixat persubstituir un debat públic impres-cindible en el procés de formulacióde les polítiques energètiques ne-cessàries per fer que la ciutadaniade Catalunya disposi dels serveisque l’energia proporciona, i es facide forma ecològica i econòmica,justa i equitativa. Això ha que hacomportar, necessàriament, la mi-llora de l’eficiència energètica delsistema català i un augment consi-derable de la contribució de lesfonts d’energia lliures, netes i reno-

vables en el mix energètic català.En aquest sentit és també significa-tiu que no s'hagi convidat a formar-ne part a cap de les organitzacions imoviments socials que van presen-tar propostes en el Pla Energètic deCatalunya i que han presentat esce-naris elaborats per al futur energè-tic de Catalunya.

“Sembla que el Tripartit estàmés preocupat per assegurar que elfutur energètic de Catalunya conti-nuï sent tan ineficient I brut comfins ara i no es centri en les ener-gies renovables per tal de protegirels ciutadans de Catalunya de l'e-fecte de les emissions de gasos d'e-fecte hivernacle i dels riscs asso-ciats a l'energia nuclear i elsresidus que produeix”, ha declaratMiguel Muñiz, portaveu de TLN-CNCE. “Però els catalans no per-metrem que ens tanquin l'accés ales energies renovables, que seran,tant si el tripartit ho vol veure comsi no, les predominants en qualse-

vol escenari sostenible en avençarel segle XXI.

(1) Els dos estudis son:

Greenpeace (2007) Renovables100%: Un sistema eléctrico reno-vable para la España peninsular ysu viabilidad económica. Disponi-ble a

http://www.greenpeace.org/espa-na/reports/informes-renovables-100

Fundació Terra – Eurosolar Cata-lunya (2007) Catalunya Solar: Elcamí cap a un sistema elèctric100% renovable a Catalunya. Dis-ponible a:http://www.ecoterra.org/articu-los80es.htmli ahttp://www.energiasostenible.org/sec3.asp?id_link=27&id_up=23

Denuncien novament lacroada del Tripartit contra

les energies renovables

Josep Maria Loste RomeroGairebé tots els mortals saben quesón les depressions. Els estudismés recents pronostiquen que el24% dels catalans patiran alguntrastorn mental al llarg de la sevavida i que quinze de cada cent ciu-tadans hauran de fer front a aques-ta malaltia mental. De tota mane-ra, no vull parlar de lesdepressions clàssiques, les quehan de tractar els psiquiatres i els

psicòlegs, sinó que voldria cap-bussar-me en una temàtica dife-rent, més pròpia dels sociòlegs, elshistoriadors, els polítics i els eco-nomistes: la depressió com acausa-efecte d’una forma de com-portament, d’una societat feble, in-justa i sofisticada en què cada cops’empeny més els individus cap ala frustració i el nihilisme.

Doncs bé, la descripció d’a-quest arrauliment polièdric impli-ca la redefinició de molts concep-

tes i valors. La vida, per a la majo-ria de ciutadans del nostre entorn,ha esdevingut la dictadura de laquotidianitat. La felicitat s’ha con-vertit en una utopia cada cop mésllunyana de la realitat.

El dret esdevé literatura jurídicamolt teòrica, la política és eixorca:una mena d’antiteràpia que és pre-sonera de les seves pròpies fragili-tats i molt allunyada dels ciuta-dans que més la necessiten: haperdut la seva càrrega d’element

bàsics de control, equilibri i trans-formació del poder. Els autènticstrastorns psíquics són sociolabo-rals: no s’arriba ni de bon tros afinal de mes.

Per altra banda, la gran mestres-sa anomenada economia agafaunes característiques narcisistes iprepotents: la síndrome dels 4X4ho empudega tot. El sistema ma-croeconòmic és òptim però cadavegada més gent normalitzada vapitjor.

OPINIÓ: Una utopia molt llunyana


SOCIAL-OPINIÓ

La criança,un nou espaide lluita

Anna Campanera Reig, mare,mestra i psicopegoga

Ben passada la trentena ens deci-dim a reproduir-nos, bé per acci-dent o després de meditar llarga-ment, tant és. I mentre en el cos esreprodueixen les cèl·lules que do-naran lloc a una nova vida, el nos-tre cap, a vertiginosa velocitat,pensa, reflexiona, llegeix, compar-teix, s’atemoritza, analitza, critica,mira, escolta, crea, s’immergeix,en definitiva, s’infecta d’idees.Idees que ens porten a planificar idecidir les opcions personals res-pecte un nou àmbit de lluita: la ma-ternitat i la paternitat. Ens pregun-tem si l’esfera personal i familiarha de ser una nova àrea de revolu-ció o més ben dit un nou espai onrecuperar la llibertat. Però és que espot ser reivindicativa en l’àmbit la-boral o respecte la llengua, l’ecolo-gia, la guerra, el teu país, i alhoraneolliberal i conformista en qualse-vol altre àmbit? Si realment creiemque un altra forma d’organitzar lasocietat és i ha de ser possible, hemd’infectar les nostres formes depensar, però sobretot d’actuar. Lesidees que ens passen pel cap es ma-terialitzen en temes com l’embaràs,el part, l’alletament, la son, l’ali-mentació, la vacunació, l’escolarit-zació, el consum, les joguines, elsespais de relació, les drogues, etc..

Quan es tracta de dur a la pràcti-ca uns principis, i amb els teus fillsi filles, aquests, inevitablement ad-quireixen una nova perspectiva, devegades et qüestiones els preceptesmés defensats i argumentats.. Re-collim idees que ens arriben de di-ferents corrents, t’obres a novesperspectives, ens infectem de vega-des fins i tot d’idees contràries a lesque pensàvem prèviament. Llegei-xes llibres sobre la son tant del sr.Estivill (que es podria considerarque escriu apologia de la violènciainfantil) com d’altres psicòlegs opediatres totalment diferents comel Carlos Gonzàlez, la Rosa Jové,l’antropòloga Liedloff.. vols conèi-xer i vols saber de primera mà quès’escriu sobre tot allò que està rela-cionat amb l’infant. Tota aquestadedicació desemboca en “petites”victòries personals que són moltmés nombroses, molt més gratifi-cants i no es fan esperar tant comles col·lectives.

La vida és infectació, compartir iintercanviar. Recuperar la tribu per-duda –ens falten molts referentsque suplim amb llibres, amb lapràctica, però sobretot amb l’inter-canvi d’impressions amb altresmares i pares-, i així anem recupe-rant la confiança en nosaltres ma-teixes, com a mares i com a pares.Els pensaments han de passar a serrealitats fàctiques, es revaloritzen itambé convencen més a les perso-nes de la teva xarxa propera.

Front d’Alliberament Gai deCatalunya

Tant el 28 de juny, Diada Interna-cional per l’Alliberament GLT,com la resta de dies de l’any, en elFAGC pretenem que la nostraacció política reverteixi en la trans-formació social.

A tal efecte comptem amb im-pulsar la nostra capacitat de denún-cia i mobilització (per exemple,hem denunciat la Guàrdia Urbanade Barcelona per la vexació a untranssexual masculí, o un Institutde Sabadell per bulling lesbofò-bic).

Aquesta capacitat de denúncia imobilització ha d’articular accionscontundents: si l’Església predicacontra nosaltres, responem activantcampanyes d’apostasia; si els mo-lesta veure’ns expressar la nostraafectivitat en públic, convoquembesades col·lectives; si agredeixena una persona GLT, activem el me-canisme legal, mediàtic i reivindi-catiu perquè aquesta agressió noquedi sense resposta. Pensem queno es tracta de retirar-nos de l’es-cena quotidiana i començar a cons-truir "famílies felices", sinó deconsolidar l’espai públic amb totsels nostres matisos. Aplaudim l’e-quiparació de drets, però no creiemque suposi en absolut un avenç enles llibertats del col·lectiu GLT.Volem manifestar la nostra dife-rència sense haver de pagar cap pe-atge extra i sense haver de reforçarestereotips.

Allò políticament correcte ensha acceptat i, és clar, hem d’estar-liagraïdes. Passa, però, que ha arri-bat molt tard. Seguim tenint pro-blemes inherents en la nostra vida.Problemes que tenen a veure amb

treballs precaris, habitatges inac-cessibles, discapacitats i, sobretot,amb un inconformisme que ensimpedeix la "normalització". Da-vant d’aquesta situació no ensqueda més remei que la construc-ció d’aliances polítiques basadesen la crítica al model uniformadorque ens imposa uns patrons nor-malitzadors i classistes.

Aquest 28 de juny, volem invitargais, lesbianes i transsexuals a queno renunciïn a cap espai públic ni

privat. Espais que hem de reivindi-car com a propis, ja sigui el carrer,el frankfurt de la cantonada, el llocon treballem o la reunió de la co-munitat de veïns. Si és necessari,cal que ens mostrem des de la pro-vocació. Hem de poder viure ambdignitat i sense falses toleràncies.

Per tal de fer-ho real i tangiblecal que recuperem la mobilitzaciódel col·lectiu GLT. Ens hem demobilitzar front qualsevol intent deposar preu a la nostra llibertat d’es-

collir com volem viure la nostra se-xualitat. No podem conformar-nosamb quedar reclosos en barris "gla-murosos" però exclusius que ensallunyen dels nostres espais habi-tuals.

Es fa necessari el disseny d’es-tratègies de prevenció que posin enprimer plànol la violència i latranzmarikabollofobia com sid’una pandèmia es tractés, unapandèmia invisibilitzada intencio-nadament, que acaba per destruir lavida de moltes persones abans finsi tot que puguin prendre conscièn-cia de la seva opció o identitat se-xual. Estratègies que comencin perinstal·lar la tranzmarikabollofobiacom un perill a combatre, i per talde fer-ho possible s’ha de treballaren l’àmbit de l’educació, perquèqualsevol persona gai, lesbiana otranssexual pugui tenir accés, desde la infància, a un imaginari posi-tiu que no ridiculitzi la seva sexua-litat.

L’homofòbia, la lesbofòbia o latransfòbia no desapareixen amb lamultiplicació de drets, ni amb lasola, per bé que necessària, denún-cia de les agressions i les discrimi-nacions. Es tracta de lluitar per laconsolidació de les llibertats. Perfer-ho possible hem de tenir moltclar que així com els drets que vul-guin donar-nos poden ser negocia-bles, les llibertats no ho són. Lesllibertats són intrínseques al nostredesenvolupament com a éssers hu-mans individuals. No hem, nivolem, demanar permís per a ex-pressar-nos.

Aquest 28 de juny......GUANYEM LLIBERTATS!PROU TRANZMARIKABO-LLOFÒBIA!

Guanyem llibertats! Proutranzmarikabollofòbia!

OPINIÓ: No als vaixells de luxe al Port de Tarragona!!!Pau Gomis

El dia 7 de maig, com que estic alatur, vaig anar a fer un volt en bici-cleta pel port.

Quina va ser la meva sorpresa enveure gran quantitat d’automòbilsaparcats per tot, hostesses som-rients, autoritats diverses i una re-lació directament proporcionalentre la profusió de corbates i lapresència policial.

S’inaugurava la fira WorldRoyal. La nova Marina Port Tarra-co acollia una mostra de iots deluxe, el preu d’alguns d’ellsoscil·lava entre 4 i 20 milions d’eu-ros. La fira incloïa expositors de

joieria i altres articles, desfiladesde moda nàutica i festes VIP perles nits. L’accés, com no, era res-tringit. Sols podies entrar amb invi-tació, però des del moll de costa espodia veure com es mouen els ricsen el seu glamourós ambient i coms’ho passen d’allò més bé. Els po-bres, un altre cop, amb la cara en-ganxada al vidre del restaurant, iels budells fent soroll, mentremiren com d’altres mengen exqui-sides viandes.

L’Autoritat Portuària s’equivocade nou. Donant una utilitat exclusi-vista al port de la ciutat, o sigui,d’esquena a la ciutadania. Això fapreveure que no vindran grans vai-

xells de mort a Tarragona, ja queals capitalistes no els hi agradatenir prop aquells que més aferris-sadament els defensen, els exèrcits.Però els vaixells que hi ha atracatsno són vaixells de vida. Les fortu-nes capaces d’adquirir i manteniraquestos iots, tret d’alguna excep-ció, ja sabem com s’amassen dinsdel sistema capitalista, i precisa-ment no van de la mà de l’ètica.

La majoria de vaixells exposatssón un símbol del poder econòmic,una representació emblemàtica delmón capitalista, una ostentació quefa mal a totes les persones compro-meses en la lluita contra la pobresai a tothom que creu que un altre

món es possible. Només a l’estat espanyol hi ha 9

milions de pobres, si sumem elsque viuen al llindar de la pobresarepresenta prop d’un 20% de la po-blació. Per això, i molt més, és im-moral i obscena aquesta exhibicióde riquesa. El capitalisme apartaals pobres amb l’escombra o laporra, li és indiferent. Té moltesmodalitats de mort, no només lesguerres.

Aquí a Tarragona, en una novademostració de servilisme comvam fer en el JFK , els hi preparemels espais i els hi facilitem tot per-què es distreguin de la seva bruta imiserable existència.

Manifest del FAGC pel 28 de juny, dia internacional per l’alliberament glt

Luis Miguel Potau

“DADA— vet aquí un mot que porta

les idees de cacera; cada burgès

és u petit dramaturg, inventa frases

diferents, en comptes de posar

eals personatges que convingui al

nivell de la seva intel·ligència, crisà-

lides als seients, cerca les causes

o els objectius (segons el mètode

psicoanalític que practiqui) per fo-

namentar la seva intriga, història

que parla i es defineix.

Cada espectador és un intrigant,

si és que mira d’explicar un mot

(conèixer!). Des del refugi encoixi-

nat de les complicacions serpenti-

nes, cal manipular els propis ins-

tints. D'aquí les infelicitats de la

vida conjugal.

Explicar: diversió dels ventre-

rojos amb els molins dels cranis

buits”.

Aquests primers paràgrafs i el sub-títol plantejat per als plantejamentsteòrics del dada, són part del “Ma-nifest Dada” escrit per Tristan Tzarael 1918, del qual aquest any 2008es compleix el noranta aniversari.

“Dada no significa res” ens plan-teja Tzara, donant així un cop atota creació artística i literària pre-sent, anterior i fins i tot posterior,una declaració absoluta d'inten-cions del que és Dada i les sevespossibles plantejaments teòrics.

“La Gioconda ridiculitzada ambun bigoti i anomenada L.H.O.O.Q.,és Dada.

Un bonic mirall dintre d'un marcdaurat i titulat “Portrait d’un imbecil(Retrat d'un imbècil)”, és Dada.Un poema compost tan sols mitjan-çant consonants, és Dada.

Un “conseil d’hygiene intimi: ilfaut mettre la moelle de’l éppédans li poil de’l aimeé” (consell d'hi-giene íntima: cal ficar la medul·lade l'esquena en el pèl de l'estima-da), és Dada.

Un poema negre, un quadrecreat amb desaprofitaments, unurinari exposat en un museu, ésDada.”.(1).

I encara així es continuen pre-guntant: què és Dada? Quins fona-ments teòrics té Dada? Per què elnom de Dada? Tristan Tzara, en elmanifest, glossa: “Tota forma de

fàstic susceptible de convertir-seen negació de la família és Dada; laprotesta a cop-de-punys de tot l'és-ser lliurat a una acció destructivaés Dada; el coneixement de tots elsmitjans fins a avui rebutjats pelpudor sexual, pel compromísmassa còmode i per la cortesia ésDada; l'abolició de la lògica, ladansa dels impotents de la creacióés Dada; l'abolició de tota jerarquiai de tota equació social de valorsestablerta entre els serfs que estroben entre nosaltres els serfs ésDada; tot objecte, tots els objectes,els sentiments i les foscors, lesaparicions i el xoc precís de les lí-nies paral·leles són mitjans de lluitaDnada; abolició de la memòria:Dada; abolició del futur: Dada; con-fiança indiscutible en tot déu pro-ducte immediat de l'espontaneïtat:Dada; salt elegant i sense prejudi-cis d'una harmonia a una altra es-fera; trajectòria d'una paraula llan-çada com un disc, crit sonor;respecte de totes les individualitatsen la momentània bogeria de ca-dascun dels seus sentiments, se-riosos o temerosos, tímids o ar-

dents, vigorosos, decidits, entu-siastes; despullar la pròpia esglésiade tot accessori inútil i pesat; esco-pir com una cascada lluminosa elpensament descortes o amorós, obé, complaent-se en això, acaro-nar-lo amb la mateixa identitat, elque és el mateix, en un matoll purd'insectes per a una noble sang,daurat pels cossos dels arcàngels iper la seva ànima.

Llibertat: DADA, DADA, DADA,udol de colors crespats, trobada detots els contraris i de totes les con-tradiccions, de tot motiu grotesc, detota incoherència: LA VIDA.” (2). I lasegüent pregunta és: Què ésDada? És l'aparició a Zurich el 2 defebrer de 1916, en un país neutralhistòricament a tota guerra o con-frontació en l'antiga Europa, delgrup que fart ja de mort i desolacióbèl·lica decideix crear el CabaretVoltaire amb una intenció artística iliterària. A partir d'aquí es va des-envolupant Dada.

El bateig amb la paraula màgicaDada “És una paraula internacio-


Dinamita de cervell


> EL FARÀCRATES I POETES

Pedro Luis deGálvez, escriptor,poeta i periodista

Ferran Aisa

Pedro Luis de Gálvez, que va néixer aMàlaga l’any 1882, era fill d’un generalcarlista i, primordialment, catòlic. L’edu-cació del jove Gálvez va estar encami-nada cap el sacerdoci, ja que la seva fa-mília el va internar al Seminari deMàlaga perquè estudiés Teologia. Eljove de setze anys comença a ésser in-conformista i s’escapa del Seminari capa Madrid, on ingressarà per oposició,amb el número dos, a la Real Escuelade Belles Arts de San Fernando per es-tudiar art pictòric, però el jove inquiet irebel serà expulsat de l’Escola per lesseves aficions eròtiques d’anar darrerede les models que posen a les classesde dibuix al natural. Aleshores, el seupare l’envia a l’internat correccional deSanta Rita. El malagueny, una vegadaabandoni la reclusió, il·lustrarà el llibrede José Ferrándiz, “Memòria de unamonja”. Novament el seu pare intervin-drà en la seva vida per frustrar-li el seudesig d’ésser actor... Cansat de l’autori-tarisme patern, Gálvez fugirà a peu aParís, sense diners, vivint la bohèmia detants artistes de l’època, d’aquells quecanviaven un dibuix per unes monedeso un plat de sopa. Al seu retorn prencontacte amb els republicans radicals ies dedica a fer conferències i mítingscontra la monarquia. A un poble minerde Còrdova és detingut per injuriar alrei. Al penal d’Ocaña escriu el seu pri-mer llibre “En la cárcel”, una obra de de-núncia que va tenir molt bona crítica.N’escriurà altres obres “Existencia ator-mentadas” o “Los aventureros del arte”i, fins i tot, guanya el Concurso Nacionalde Cuentos del diario El Liberal, amb“El ciego de la flauta”. Precisament eldiari “El Liberal” el contractarà com aperiodista i l’enviarà a l’Àfrica com a co-rresponsal de guerra. Pedro Luis Gál-vez abandona el republicanisme perpassar a l’anarquisme, i combina laseva prosa valle-inclanesca amb elsseus versos quevedescos. L’any 1923publica el llibre de sonets “Buitres”,amb els que satiritza personatges comRomanones i Lerroux. Sis anys méstard surt “Negro y azul”, aleshores jamilita a la CNT i escriu articles a les pu-blicacions llibertàries. També publica aLa Novela Nueva, “El demonio de SanMiguel”. Durant els anys vint i trenta,viu a Barcelona, on el seu esperit con-testarari i bohemi trobarà el lloc idealper expandir el seu art en els cabarets,cafès, teatres del Paral·lel i del BarriXino. El 15 de setembre de 1927 estrenàal Teatre Apolo, “La Reina del BarrioChino”, una sarsuela amb lletra seva imúsica d’Alberto Cienfuegos i RafaelSalanova. Els anys de la guerra elspassa a Madrid. L’any 1939, decideix nofugir de la capital d’Espanya, però elsvencedors el detenen i el tanquen a lapresó de Porlier, serà jutjat i condemnata mort. Pedro Luis Gálvez serà afusellatla matinada del 20 d’abril de 1940.

Dada no significa res Dada no significa res Dada no significa res

continua a la pàgina 23 >



nal, només una paraula” (3), ambdiferents significats en diferents llen-gües, cadascun que triï la significaciópreferida, i Tzara afegia: “La paraulava néixer, no se sap com DADADADA va jurar amistat sobre la novatransmutació, que no significa res, i vaser la més formidable protesta, l'afir-mació més intensa armada de salutllibertat jurament multitud combat ve-locitat prec tranquil·litat escamot pri-vat negació i xocolata del desesperat”(4). Pot ser que aquest final ens doniidea de per què sorgeix Dada i esplanteja d'aquesta manera. Europaacaba de sofrir una guerra de plante-jaments vuitcentistes amb un materialbèl·lic industrialitzat, amb un poder dedestrucció com mai s'havia vist, ambuna falta de valors en la batalla totals.Pensem que la pau se signa a les 6del matí del dia 11 de novembre de1918 i entra en vigor a les 10 del matíd'aquest mateix dia, més o menys enaquestes hores, i des de les sis a lesdeu encara moren desenes de milersde soldats únicament per salvar l'ho-nor de la pàtria, o del regiment o per-què els sobrants d’obusos d'artillerias'havien de gastar.

Després d'aquesta salvatge des-trucció d'humanitat, Dada s'alça percridar Dada per primera vegada enplena guerra, 1916, en els genolls d'-Hugo Ball que sostenia un llibre, i apartir d'aquest moment s'encarre-guen ells mateixos de distreure i con-fondre el món sobre el significat deDada. Estan farts de guerra, farts detot semblen dir en el “Manifest Dada”,farts d'un món que s'enfonsa en laseva pròpia sang i que damunt cercaculpables, en aquest cas Alemanya,quan tots han contribuït a la massacrehumana no solament en forma devides sinó de destrucció de tot allòque havia estat creat artísticament i li-teràriament, dels moviments socials iobrers, a principis d'un segle quesemblava ser la gran resposta de l'ho-me a la seva pròpia existència, ex-pressant la seva contrarietat de perquè la cultura permet conflictes de talenvergadura.

Ja el 1913 i 1914 Marcel Duchampes dedica a fer les seves famoses re-cerques i la creació de Trios stoppa-ges-étalons, tres interrupcions-patró,com una nova mesura de longitud ob-

tinguda deixant caure al sòl tres fils enhoritzontal d'un metre de llarg desd'una altura d'un metre. És llavorsquan Duchamp uneix una roda de bi-cicleta sobre un tamboret, el que feiaplantejar si un objecte ordinari produïten massa es podia elevar a la catego-ria d'obra d'art. Contra la bellesa eter-na, contra l'eternitat dels principis es-tablerts, contra les lleis de la lògica iper la llibertat de l'individu, l'esponta-neïtat, l'immediat, l'aleatori, la contra-dicció.

Neix per trencar i fer tabula rasa de

tot el que hi ha hagut fins al moment,encara que no sigui possible. Es parlagairebé d'un plantejament nihilista. Noparlen d'obres concretes i van en con-tra de marxants i galeries d'art, enca-ra que les seves obres amb el tempsvan ser molt valorades.

La difusió de Dada es deu en part ala revista del mateix nom, “Dada”, igràcies a ella les idees s'estenen pertot el món occidental. Dada a París ésvisiblement més literari que la resta.El Berlín de 1918 era una ciutat plenad'homes acabats, antics soldats que

passejaven errants com ombres delque van ser algun dia, sofrint la fam il'atur. Otto Dix el 1920 crea el Streich-holzhändle, el venedor de fòsfors, “unhome cec i sense cames intenta, enva, vendre els seus llumins als vianatsindiferents, mentre un gos orina sobreell.”(5).

El Dada alemany és totalment anti-burgès, antiliberal i les seves manifes-tacions són polítiques, encara que nototes, donant suport el moviment es-partaquista, socialistes revolucionarisescindits del Partit Socialdemòcrata

Alemany, en la seva majoria. Els ale-manys han estat els culpables, se-gons Versalles, però Dadá sap quetots els governs europeus volien laguerra, fer la guerra per fer-la, perquètocava, i la culpable és Alemanya per-què li ha tocat.

La tendència és d'una nova objecti-vitat, gent compromesa que van serperseguits pels nazis, molt crítics ambla realitat.Van utilitzar sobretot la foto-grafia com a mitjà d'expressió. AlsEUA, Man Ray i els que viatgen d'Eu-ropa a Nova York a explotar la ideadada donen a la ciutat nord-america-na la possibilitat d'incorporar-s’hi coma nou centre de l'art d'avantguarda enel món.Aportacions a l'art com els ‘collage’,detalls ja utilitzats pel cubisme, els‘ready made’ de Marcel Duchamp, elsexperiments fotogràfics de Man Ray,arts i idees totes elles avançades a untemps de derrota moral i física en elcontinent europeu. Els moviments deDada d'un continent a l'altre, la sevamanera de presentar-se al món sónformes també d'expressar la idea.Creen art de tal manera que els sor-presos burgesos ho compren i ho ad-miren, quan la intenció de Dada és re-alment fer veure a tots que allò que nosignifica gens, una idea intolerantamb la ignorància i la frivolitat del mónque s'acaba d'enfonsar i que remuntael vol de la mateixa manera, senseesperit crític i allunyant-se cada vega-da més del coneixement.L'Europa de la dècada dels 20 es de-dicarà a viure la vida intensament,amb convulsions socials dutes pelmoviment obrer. Però al seu torn,Dada es desenvolupa en un París defesta contínua, en una Alemanya queintenta oblidar de manera degenera-da la culpa del desastre de la guerra ouns Estats Units que viuen un mo-ment dolç econòmicament que és unmiratge que despertarà en el ‘crack’de la borsa de NovaYork el 1929. Mésque una tendència artística és unamanera de viure, una forma de vida,que va incloent nous elements crea-tius. L'ús del cinema per part de MaxErnts i Hans Richter, ‘collages’, pa-pers esquinçats col·locats a l'atzar, fo-tomntatges, acoblaments, radiogra-fies, ‘schalografia’ o barreja entreradiografia i ‘collage’, aerografia o pin-

Dada no significa res Dada no significa res

D’esquerra a dreta: Francis Picabia, Han Richter, Hugo Ball, Jean Arp, Man Ray i Marcel Duchamp.



tura amb una espècie de bufador.Donen una gran importància a l'at-

zar, la llibertat absoluta en la creacióde les obres, i també a la idea deburla, una actitud teatral amb un rere-fons molt seriós, irònicament, detransformació i de canvi. Realitzen re-presentacions teatrals, concerts demúsica i recitals de poesia, un torrentde creació des de diferents manifesta-cions artístiques.

“El dadaista donava al burgès unasensació de confusió i un distant peròpoderós retrò, de manera que sona-ven els timbres de les seves portes,arrufaven les celles, les caixes de ca-bals i les seves llistes esclataven i estacaven.” (6) escrivia Jean Arp a“L'Ampolla Umbilical”. Els dada pen-saven que l'artista era el producte dela societat burgesa i qui els donava elseu major suport, i la guerra l'únicacosa que fa és atrapar l'artista en lapodridura de la pròpia societat.Dadá va ser una expressió de frustra-ció i fúria, escrivint innombrables ma-nifestos amb el toc personal de l'autor

de torn. Dada popularitza l'art i alhoracanvia el concepte totalment d'aquestja que la utilització d'elements quemai no havien estat considerats coma art (una roda de bicicleta, retalls deperiòdics, un urinari) sembla estarfent l'efecte que la gran intenció deDada és oferir a la burgesia d'aquestmoment una espècie de burla de laseva pròpia manera de viure, però al-hora obre el camí a l'art del segle XX,a les ‘performances’, a les instal·la-cions, a l'obra d’Andy Warhol, és lagran explosió de Dada, l'entrada deDada és doncs la gran revolució del'art cap a l'ús d'un nou concepte del'art que arriba fins al segle XXI.Tot això fa que Dada sembli única-ment una bogeria col·lectiva d'unspersonatges extravagants als ulls delsseus contemporanis. Encara vaigagafar Dada és internacional i es ma-nifesta a Itàlia, Txecoslovàquia, a laUnió Soviètica, a Hongria, Bèlgica,als Països Baixos, finint el 1924 ambl'arribada del Surrealisme.“El seu esperit basat en la ironia, eldubte, la provocació, l’anarquia, la re-volució i la negació en bloc de tots els

valors de la societat moderna. Des-prés de 1945 i fins a avui, l'esperitdada es manifesta en nombrosos mo-viments artístics, com el Pop Art, Flu-xus, el nou Realisme, etcètera: lesllaunes de Campbell’s i les ampollesde Coca-cola d’Andy Warhol sónDada.Quan Ben pinta “això no és art”, ésDada. Globalment, Dada correspon aaixò que anomenem “contracultura”:el rap és Dada; el tag és Dada. En po-ques paraules: Dada ha mort, ViscaDada!”.(7)La idea dada de sacralizar la iconaamb l’apropament i al seu torn la con-verteix en obra d'art. Els mateixos si-tuacionistas vienesos i la seva mane-ra d'expressar l'art són Dada.Aprofundint més i reflectint correntscontraculturals dedicades a la provo-cació i a expressar un esperit críticmanifestant la no existència d'un futuren el món que vivim, Dada connectaamb el Punk anglès, que al seu tornreflecteix idees dels surrealistas, nocreure en no-res del que és la basede la societat, de provocar una reac-ció de fàstic i repulsa en la gent, crear

una moda ‘do it yourself’” (fes-t’ho tumateix) sent al seu torn una manerad'enganyar tot aquell que s'apunta alcarro per pura estètica o perquè és‘cool’, tornar a enganyar a la maldes-tra mentalitat burgesa.El 1950 hi ha a NovaYork un cert inte-rès per Dada entre compositors, es-criptors i artistes, que intenten produirobres de característiques similars.Dada, com el Punk, sorgit d'una crisiprofunda de la societat de la dècadadels 70, o els moviments contracultu-rals del segle XX hereus d'aquells “ex-travagants” artistes i literats de princi-pis de segle, va anhelar des dels seusinicis aquesta vida més rica, mésbella, més profunda, es basaven enuna profunda creença en la bondat in-trínseca de la humanitat quan no haestat corrompuda per la societat, i en-cara avui, tots aquells que avui dia esconsideren crítics amb tot allò queens allunya del coneixement, expres-sen, com llavors, que qualsevol ésamo del seu destí i que el món es vatornar boig un dia de 1914, repetint enla seva bogeria fins als nostres dies,trencant la possibilitat que els hu-

mans fóssim realment més humans,ja que pot ser que el gran perill per alsallunyats del saber era convertir-se enhumans massa humans, com va es-criure el gran filòsof i poeta alemanyFriedrich Nietzsche. “I en una tarda deprimavera vaig veure una dona des-pullada corrent i saltant per la platjaque cridava: SÓC MARCEL DU-CHAMP, SÓC LLIURE!!!”

Cites:

(1) L’Ecotais, Emmanuel de.L'esperit Dadá. París, Adagp, 1998 .(2) Manifest Dadá, TristanTzara, 1918.www.ideasapiens.com/textos/Art/ma-nifest%20dadaista.htm(3) L’Ecotais, Emmanuel de.L'esperit...op.cit, nota 2. Pàg. 6(4) L’Ecotais, Emmanuel de.L'esperit...op.cit, nota 2. Pàg. 7(5) L’Ecotais, Emmanuel de.L'esperit...op.cit, nota 2. Pàg 14.(6) L’Ecotais, Emmanuel de. L'espe-rit...op.cit, nota 2. Pàg 15 .(7) L’Ecotais, Emmanuel de. L'espe-rit...op.cit, nota 2. Pàg 21.

> ve de la pàgina 22

“El dadaista donava al burgès una sensació de confusió, de manera que sonaven els timbres de les seves portes, arrufaven les celles, les caixes de cabals i les seves llistes esclataven i es tacaven”

Dada no significa res



Cèl·lules deProsperitat: o quanel discurs eclipsa elcontingut (II)

Carlus Jové

Les Cèl·lules de la Prosperitat es fona-menten en la confiança mútua; els parti-cipants donen els seus diners a la per-sona que ocupa el centre, a quiprobablement no coneixen ni tornaran aveure. Alhora, però, cada participant had’involucrar dues persones per omplirla capa superior, el que genera unanova relació de confiança. Ara bé, comes comentava a la columna anterior, elsistema es veu matemàticament abocata la paràlisi, pel qual la participació im-plica necessàriament un dilema moral,ja que més enllà dels propis diners–sobre els quals un assumeix el risc–res assegura a les persones implicadesper nosaltres ni els altres formants de laCèl·lula que arribin a generar beneficis.Des d’una perspectiva individual, unpot optar per assumir el risc, com en unjoc; ara bé, què passa amb aquellespersones que impliquem?

Es podria pensar que cada personaés responsable dels seus actes i que dela mateixa manera que nosaltres hemassumit el risc –en cas que ens n’ha-guem assabentat– la resta farà el ma-teix, de manera que en cap cas ens per-toca jutjar moralment la nostraparticipació ni la implicació d’altres per,recordem-ho, iniciativa i benefici nos-tres. Nosaltres volem recollir els benefi-cis, i els altres que es preocupin de ferel mateix amb els seus.

Una altra postura seria considerar elnostre lloc dins el sistema: per assegu-rar el nostre benefici hem d’implicar adues o més persones, que per garantirel seu benefici hauran d’implicar cadas-cuna a dues persones més, etc. Enresum, per assegurar el nostre benefici–que no està assegurat fins que s’asso-leixi el nombre necessari de partici-pants– cal que impliquem, sota risc, adues o més persones de la nostra con-fiança.

Aquesta acció genera una cadena enquè el guany d’un passa per la possiblepèrdua de molts, concretament catorze.Si a més tenim en compte que les duespersones implicades per nosaltres, encas que arribin a ocupar el centre d’unaCèl·lula, tindran novament sobre lesseves espatlles la sort de catorze per-sones, i que en el transcurs d’ocupar elcentre s’hauran produït tres particions,és a dir, sis Cèl·lules amb catorze en-deutats cada una, que alhora es torna-ran a partir, es fa difícil contemplar laparticipació com a exempta de respon-sabilitat.

Tot plegat és un dilema ètic de primerordre: pensem com a individus aïllats, opensem com a individus dins un siste-ma, el qual implica responsabilitatsvers els altres?

Algú podria plantejar una tercera via:en la mesura que cada un és lliure d’im-plicar-se o no en el sistema, jo no ensóc responsable.

Al cap i a la fi, no és aquesta l’èticaimperant?

> DES CARTES MAUDITES

Secretariat Permanent CGTCatalunya

El Secretariat Permanent de laCGT de Catalunya en col·laboracióamb les Federacions Locals de Ta-rragona, Manresa i Barcelona, In-tercomarcal de Girona i ComarcalGarraf-Alt Penedès, vam organit-zar entre el 20 i el 24 de maig unseguit de Xerrades-Col·loqui a cà-rrec de l’històric militant anarquistaLucio Urtubia, actes que van tenirlloc a Tarragona (dia 20 de maig),Manresa (dia 21), Barcelona (dia22), Girona (dia 23) i Vilanova i laGeltrú (dia 24), i que van comptaramb una notable assistència, mos-tra de l’interès que desperta la vidad’aquest lluitador.

Qui és Lucio Urtubia?

Lucio Urtubia Jiménez, nascut aCascante, Navarra, el 18 de febrerde 1931, és un obrer, un paleta, imilitant anarquista. Considerat coml'últim dels "bandits bons", ha estatdefinit com un "Robin Hood", comun Quixot que no lluitava contramolins de vent sinó contra gegantsde veritat.

Lucio Urtubia va néixer a Cas-cante en una família molt pobra de5 germans, dins de la carlina Nava-rra. El seu pare va entrar en lapresó com carlí i va sortir convertiten comunista. Als 19 anys Lucio vasentir de la seva boca per primeravegada la paraula que marcaria laseva vida: "Si pudiera volver a em-pezar, sería anarquista".

Reclutat per al servei militar,descobriria molt aviat la facilitat pera realitzar contraban en la fronterahispano-francesa. Més tard, ambaltres companys del servei, va des-valisar un magatzem de la com-panyia on prestava el servei militar.Al ser descobert, va desertar i vafugir a França el 1954, ja que elsdelictes comesos podien compor-tar la pena de mort.

A París comença a treballar depaleta, ofici que l'acompanyarà totala seva vida. Va començar a rela-cionar-se amb les Joventuts Lliber-tàries de la Fédération Anarchiste,radicada a Paris, en principi per aaprendre l'idioma, però més tardplenament convençut per les rela-cions que allí va iniciar, que in-cloïen entre altres a André Bretó,escriptor francés conegut com elprincipal impulsor del moviment su-rrealista, i a Albert Camus, premiNobel de Literatura, membre de laFédération Anarchiste i articulistade Le Libertaire (precursor imme-diat de Le Monde libertaire), Le ré-volution proletarienne i SolidaridadObrera (de la CNT).

Al poc temps de viure a París seli va demanar que amagués unmembre del maqui antifranquista a

la seva casa. El refugiat va resultarser el mític maquis llibertari QuicoSabaté, amb el que va compartircasa durant diversos anys, fins a lamort d'aquest: Per a Lucio, Quicoera el seu deu, el seu mestre de l'a-narquisme.

Sabaté li va facilitar adreces defamílies i llibertaris exiliats a Tolosade Llenguadoc, Perpinyà i París, ide membres que seguien en actiude l'antiga CNT espanyola a Bar-celona, Saragossa, Madrid i Pam-plona. Lucio, davant de la detenciói empresonament de Quico, va co-mençar a emular-lo realitzant in-cursions en territori espanyol; pos-teriorment va emprendre una sèriede robatoris i atracaments per Eu-ropa, per a aconseguir fons per a lacausa revolucionària, acompanyatper la seva inseparable metrallado-ra Thompson, heretada de Sabatéa la mort d'aquest. Més tard aban-donaria aquestes activitats "pormiedo a hacerle daño a los emple-ados de los bancos"

Anteriorment havia començat laseva activitat de falsificador, de ma-nera que no hi havia guerriller oexiliat polític que no tingués docu-ments falsos sortits de la mà deLucio. Es va unir amb altres com-panys llibertaris en els anys 60 pera falsificar moneda, amb la que fi-nançaven a nombrosos grups pertot el món, al mateix temps queprocuraven desestabilitzar les eco-nomies capitalistes.

Participa junt amb altres mili-tants llibertaris com Octavio Albe-rola i Luis Andrés Edo a les Joven-tuts Llibertàries i Defensa Interior(DI) del Moviment Llibertari. Enconcordança amb aquestes activi-

tats, en plena invasió de la Bahíade Cochinos, va proposar a l'am-baixadora de Cuba a França, RosaSimeón, destruir amb explosius in-teressos nord-americans a França,a la qual cosa aquesta es va negar.No obstant això, va resultar temp-tada amb la proposta que li va ferde falsificació massiva de dòlarsamericans, dels que li portava unamostra.Va ser llavors quan l'ambai-xadora va mediar per a presentar-lia Ernesto Che Guevara el 1962, aqui va presentar el seu pla de falsi-ficació a gran escala de dòlars,sent rebutjat pel mateix, aleshoresministre d'Interior de la RevolucióCubana. Va sortir Lucio desencan-tat de la reunió, el Che li havia ditque els EUA continuarien sent ricsa pesar de tot, adonant-se que elrevolucionari argentí començava aestar cansat del rumb que prenia lapolítica a l'illa.

El seu cop mestre i que el vacanviar la seva vida, va ser la falsi-ficació de xecs del First NationalBank (ara Citybank), dels quals varealitzar 8.000 fulls de 25 xecs de100 dòlars cada un, amb el que vaestar a punt de fer fallida el banc,que va patir una important caigudaen la seva cotització en borsa.Aquests diners van ser utilitzats,com sempre, en l'ajuda de movi-ments guerrillers a Llatinoamèrica(Tupamaros, Montoneros, etc.), almateix temps que aconseguiaposar de genolls al banc. A pesarde l'espectacularitat de la falsifica-ció, només va ser condemnat a 6mesos de presó, gràcies a l'ajudaque li van prestar quasi tots els ad-vocats progressistes de França, i aun acord extrajudicial amb el City-

Bank, que va ser forçat a retirar elscàrrecs a canvi de les planxes ma-trius.

La seva vida ha estat una contí-nua aventura: cinc ordres interna-cionals de crida i cerca, inclosa laCIA; va preparar el segrest del naziKlaus Barbie a Bolívia, va col•labo-rar en la fuga de Eldridge Cleaver,líder dels Panteres Negres, va in-tercedir en el segrest de Javier Ru-pérez (polític democratacristià dela UCD i un dels fundadors de larevista Cuadernos para el diálogo,que va ser segrestat per ETA en latransició), va mediar en el cas d'Al-bert Boadella (Actor, dramaturg idirector de la companyia de teatreEls Joglars, que va ser detingut,empresonat i sotmès a un consellde guerra per un delicte de injúriesa l'exèrcit uns dies després de l'es-trena de La Torna el desembre de1977 i que, posteriorment, va pro-tagonitzar una espectacular fugidaque li va forçar a viure una tempo-rada exiliat a França), va simpatit-zar amb els Grupos Autónomos deCombate-Movimiento Ibérico de Li-beración (MIL) i amb els posteriorsGrups d'Acció Revolucionària In-ternacionalista (GARI), sobretotamb un dels seus membres france-sos, Jean-Marc Rouillan... En elmarc de l'acció dels GARI, a Parísel 25 de maig de 1974 és detingutjunt amb Octavio Alberola i diver-sos companys anarquistes mésque són acusats del segrest del di-rector del Banc de Bilbao a París,que havia sigut posat en llibertat 3dies abans i pel que es van dema-nar 1 milió de dòlars. La policiaconsiderava el company OctavioAlberola el cervell de l'operació i aLucio el segon.Sempre va defensar el treball."somos albañiles, pintores, electri-cistas, no necesitamos el Estadopara nada"; "si el paro y la margina-ción crearan revolucionarios, losgobiernos habrían acabado ya conel paro y la marginación". Actual-ment contínua vivint, retirat, aParís.

Fonts:http://es.wikipedia.org/wiki/Lucio_Urtubia Lucio Urtubia a la Wikipe-dia- "Lucio Urtubia, el anarquista irre-ductible". Llibre escrit per BernardThomas i publicat per Ediciones B,l'any 2001. ISBN 8466602674- Bernard Thomas, traducción deAlbertina Rodríguez y FranciscoRodríguez. Lucio, l'irréductible.Suma de letras S.L. ISBN 84-663-0671-4

Vegeu també:http://www.lucio.com.es. Pàginaoficial del Documental “Lucio: anar-quista, atracador, falsificador, perosobre todo... Albañil”.

Lucio Urtubia,l’anarquista irreductible


26

Al company SebastiàSalellas, in memòriamEls Peiró i lamemòria selectiva

Pau JuvillàAquest 2008 en farà 120 del naixement,el 18 de febrer de 1887, de Joan Peiró iBelis. La biografia d’aquest personatgeés un exemple de lluita i superació, desdels 8 anys comença a treballar i no foufins als 22 anys que aprengué a llegir iescriure, va ser director del diari “Soli-daritat Obrera” i de l’únic periòdic escriten català editat per la CNT, el “Catalu-nya”. Va ser també destacat dirigent dela Confederació on ocupà diversos cà-rrecs com la secretaria general el 1922 ifou un dels 4 ministres anarquistesconjuntament amb Federica Montseny,al govern republicà de Largo Caballero.

Després de la desfeta en la guerracivil fugí a França on fou capturat per laGestapo, extradit a l’Espanya feixista itraslladat a la “Dirección General de Se-guridad” de Madrid on fou interrogat isotmès a mals tractes (va perdre vàriesdents). Iniciat el procés i aplaçat excep-cionalment, se'l va traslladar a Valèncial'abril de 1941, però la seva negativa a laproposta del govern de dirigir els sindi-cats franquistes determinaria la sevacondemna, essent afusellat el 24 de ju-liol del 1942 a Paterna,València.

La lluita, la integritat i el coratge delseu pare l’ha heretat, sense cap menade dubte, la seva filla Guillermina Peiró.Ella hagué de marxar exiliada amb elseu pare a Narbona on va treballar a laverema i a causa de la primera vaga dela seva vida va ser despatxada. Poste-riorment va retornar el 1945 a la sevavila natal, Mataró, i va continuar la lluitaafiliada primer a CNT i després a CGT.

Un cop arribats a aquest extrem empregunto què podem llegir d’aquestespersones i quin reconeixement han ob-tingut de les diferents institucions i or-ganismes que es dediquen a l’anome-nada recuperació de la memòriahistòrica. Puc assegurar que escàs, finsi tot quelcom tan bàsic com la revisiódel judici que condemnà a mort a JoanPeiró, impulsada i duta a terme pel PepCruanyes, ha estat desestimat pel jutgesota el pretext que el procés és va dur aterme “segons la legalitat vigent” queés tant com dir, per exemple, que elscamps d’extermini nazi no són condem-nables perquè s’havien fet també d’a-cord amb la llei d’aquell moment.

Aquesta amnèsia respecte a les per-sones que han conformat la Catalunyamés rebel i insubmissa, aquesta des-memòria de tot el que varen significarde lluita obrera i voluntat de transforma-ció social, no és accidental. Al Princi-pat, la recuperació de la memòria histò-rica s’ha fet en bona part per construirla justificació històrica del catalanismede dretes i conservador. Ara, les supo-sades esquerres, que han fet banderade la recuperació de la memòria històri-ca, han aprovat una llei que permet lareivindicació parcial d’alguns dels pro-tagonistes de la lluita contra el feixis-me, però els nega l’anul·lació dels judi-cis que els condemnaren; la mateixa lleique permet l’exhumació selectiva d’al-gunes foses i l’existència de carrersamb els noms de qui les van propiciar.

Pàgines web

Miquel-Dídac Piñero i Costa

S'ha mort el company Sebas-tià Salellas, als cinquanta-nou anys, defensor dels mo-

viments socials era subscriptor delbutlletí electrònic confidencial so-cial ecologista llibertari ‘Tramunta-na Vermella Mail’ des dels primersnúmeros. El company Salellas s'hamort avui, dimecres, als cinquanta-nou anys. Salellas, que havia nas-cut a Viladamat l'any 1949, en eldecurs del franquisme va evolucio-nar vers posicions socialistes lliber-tàries i es va afiliar a la CNT de Gi-rona. Posteriorment va escriurediversos escrits signant com a mili-tant anarcosindicalista tot hi la sevaafiliació a ERC, partit que va deixarper ser regidor de Joventut pelPSC a l’Ajuntament de Girona, almateix temps que ajudava a l’esta-bliment de la CGT a les comarquesgironines.

Salellas, en diverses entrevistes,es considerava fruit del grup anar-quista de l’Escala del temps delmaig del 68, concretament relacio-

nat amb la Joventut Indiketa Lliber-tària. Posterorment va manteniruna relació política significativaamb el meu oncle avi Rafel Torres,que el 36 es va destacar en la pre-sència local de la CNT i la FAI i vaser alcalde de l’Escala l’any 1937.

Salellas en les eleccions al Senatva representar a la coalició d’EUiA iEls Verds-CEC una vegada haviatrencat amb el PSC després de lestortures de la Guàrdia Civil als de-tinguts en el decurs de l’OperacióGarzón dels Jocs Olímpics de

1992. Políticament es consideravacomunista llibertari i en les darre-res eleccions al Senat anava comindependent en la candidaturatrotsquista de Lluita Internaciona-lista.

Aquesta company es va desta-car com advocat per la defensadels immigrants, dels revoluciona-ris empresonats -anarquistes, insu-rreccionalistes llibertaris i de l’es-querra independentista- i delsmoviments socials alternatius.Entre els darrers casos en quèhavia intervingut cal esmentar ladefensa dels imputats en l'operacióEstany, el dels detinguts del Raval iel dels imputats per la crema defotos del rei a Girona.

Sebastià Salellas s'ha mort avuial matí a l'hospital de Barcelona onl'havien ingressat. Tenia hepatitis ila infecció d'un paràsit li ha causatla mort. Llicenciat en dret per laUniversitat de Barcelona, actual-ment combinava l'advocacia ambla docència, car era professor dedret penal de la Universitat de Giro-na.

> DE LA LLIBERTAT

RED VOLTAIRE. RED DE PRENSA NO ALINEADOShttp://www.voltairenet.org/esAgència d'informació independent: política, cultura, economia, propagan-da, altermundisme, etc. Un antídot contra els mitjans oficialistes.

CGT DEL PAÍS VALENCIÀ I MÚRCIAhttp://www.cgtpv.org/Web sobre la CGT valenciana i murciana amb tota la actualitat de les llui-tes sindicals i socials.


Qui hi ha darrere de ‘Diagonal’? Campanya de subscripcions

Col·lectiu editor Diagonal

Després de tres anys de “Diago-nal”, periòdic quinzenal d'actuali-tat crítica, la proposta de construirun periòdic que ajudi a trencar elmonopoli que té el poder sobre lainformació continua vigent. Mal-grat els centenars de personesque col·laboren en cada númerode la revista, a les milers que ensllegixen, i a les 3.500 que hi estansubscrites, queda molt per cami-nar perquè el treball realitzatpugui servir per replicar la mani-pulació generalitzada.Aquesta és la raó d'aquesta cam-panya de subscripcions queestem portant a terme amb el

lema "Qui hi ha darrere de ‘Diago-nal’?": cridar l'atenció per tots els

canals possibles sobre l'oportuni-tat de crear dia a dia, número a

número, un periòdic radicalmentdiferent... sobre la necessitat deles subscripcions perquè “Diago-nal” continuï sent una realitat, per-què pugui créixer en incidència ien el seu paper d'eina útil per alsmoviments socials, per a teniruna total independència a l'horade criticar als poders econòmics ipolítics i apostar per una transfor-mació radical de la societat.Per tot això, si no hi estàs subs-crit, et convidem a formar partd'aquest accionariat popular; i sija ho estàs, et proposem que con-vencis una persona perquè sesubscrigui. Cap a les 5.000 subs-cripcions!

www.diagonalperiodico.net/

elsud.org

> IMATGES QUE PARLEN

"Macrourbanismei agressions alpaisatgemediterrani"

ROGER CREMADESEditorial Riublanc


El llibre ens endinsa en el procésirreversible de transformació terri-torial i paisatgística que afecta elterritori valencià. I alhora ens mos-tra com l'horta i la muntanya valen-ciana van quedant soterrades sotal'urbanisme.

Un urbanisme banal que homo-genitza l'aspecte de paratges tandiversos com distants, i fa que elsterritoris perden la seua identitat.

Com a usuaris del paisatge me-diterrani hem pogut observar coml'horta per on passejàvem es trobasota l'asfalt, els camins de terrasón ara carreteres i les séquies vandesapareixent.

L'objectiu del present manual ésesclarir els diferents condicionantsdel problema del desordre urbanís-tic i les seues conseqüències en elpaisatge valencià.

Així mateix s'aborden els princi-pals conflictes mediambientalsocorreguts als nostres paisatges: laurbanització de la costa, la prolife-ració de pedreres i el soterramentde marjals.

Pel que fa a les marjals s'expli-quen aspectes tan importants comels detalls dels delictes mediam-bientals succeïts a les marjals de laSafor i al Parc Natural de la Marjalde Pego-Oliva, que han generatsentències judicials. Arrel del da-rrer conflicte l'exalcalde de Pego vaser condemnat, sent el primer cà-rrec públic d'Espanya en entrar a lapresó per delicte mediambiental.s,les propostes i les queixes de l’àm-plia i plural esquerra alternativad’avui dia.

“L’anarquisme aTarragona (1917-1924). FormósPlaja i CarmeParedes”IGNACIO C. SORIANO JIMÉNEZCercle d’Estudis Històrics i So-cials Guillem Oliver de Tarrago-na


El Cercle d’Estudis Històrics i So-cials Guillem Oliver, amb el número15 de la col·lecció, edita el llibre L’a-narquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Pare-des, d’Ignacio Clemente SorianoJiménez.

El llibre incideix en l’aparició del’anarquisme a Tarragona, nonomés mitjançant l’organitzaciósindical de la CNT, sinó també desde l’àmbit cultural amb la creació

de grups de teatre, corals, recitalsde poesia, biblioteques, l’estudi del’esperanto, les escoles racionalis-tes, la lluita contra l’alcohol, el joc ila prostitució, etc.

En aquest marc, la parella for-mada per Formós Plaja i CarmeParedes desenvoluparà una granactivitat entre 1918 i 1923 editantdiferents periòdics com Acracia,Fructidor i Los Galeotes, així comels fullets que els acompanyaven,publicacions que des de Tarragonaes distribuïen arreu de Catalunya ia la resta de l’Estat. Tot plegat ambuna funció educadora: el sindicalis-me no només havia de servir per aaconseguir millores econòmiquessinó també per a desvetllar lesments i les consciències dels dretsi deures dels homes i dones de lesclasses populars.

En el número 14 de la Ramblade Castelar, l’actual Baixada delToro, Formós Plaja i Carme Pare-des crearan la impremta Guten-berg i rebran l’encàrrec per part dela Federació Anarquista de Barce-lona d’editar mig milió d’opuscles,clàssics de l’anarquisme interna-cional, repartits entre títols com“Contestación a una creyente”, deSebastien Faure; “Entre campesi-nos” i “En tiempo de elecciones”,d’E. Malatesta; “La política de la In-ternacional”, de M. Bakunin; “Unaño de dictadura proletaria enRusia”, de H. Roland Holst; “Lapeste religiosa”, de J. Most; “El de-recho a la salud”, i “El sindicalis-mo”, d’A. Lorenzo o “Teoría delpréstamo usurario”, de Blanqui,entre d’altres. La distribució arriba-va a tot l’àmbit geogràfic de llenguacastellana.

Des de Tarragona, entre el car-rer Sant Domènec i el carrer Rebo-lledo, Formós Plaja i Carme Pare-des, a més de veure créixer alsseus fills Acràcia, Germinal i Ca-mèlia, continuaran treballant per ala divulgació internacional de l’ide-ari anarquista, fins a l’any 1924,quan la repressió d’inicis de la Dic-tadura de Primo de Rivera els faràmarxar cap a Barcelona.

"2n Recull decontesantiautoritaris"

DIVERSOS AUTORSNegres Tempestes

Redacció

Mons diversos, plens de reflexionssobre les petites revoltes de la quo-tidianitat, del somni i de la utopia esdonen cita al Segon recull de con-tes antiautoritaris, editat pelCol·lectiu Negres Tempestes.

El llibre, que és fruit del certa-men de contes antiautoritaris con-vocat pel mateix col·lectiu amb la fi-nalitat de difondre els valorsllibertaris i promoure l'ús del català,recull un total de 21 contes, sismés que en el primer volum de lainiciativa.

Tot i tractar-se d'un recull de con-tes d'autors diversos (amb plante-jaments i formes de redacció varia-des) el lector podrà trobar certsnexes que el fan quelcom més queuna amalgama de relats.

A través de les planes del recull,en els contes i en les suggerentsimatges que il·lustren el llibre, ellector podrà segur la vena rebelque va aflorant, de vegades méssubtilment, de vegades amb mésforça, però en general amb altsgraus de sarcasme i ironia. El llibrees pot adquirir per quatre euros adiversos locals de Barcelona.



Llibres

L'enginyeria delconsens (II)

Josep Estivill

Parlàvem al darrer número de la figurad'Edwar Bernays, el pioner de les rela-cions públiques, nebot de Freud, quedefensava als anys vint i trenta delsegle passat la idea que les pulsionsviolentes que qualsevol persona portadintre seu, un cop aglutinades en lacol·lectivitat es convertien en pura sub-versió de l'ordre social -comunisme ifeixisme-. Aquestes pulsions, però, po-dien canalitzar-se satisfactòriament através del consumisme i generar obe-diència i docilitat.

El consumisme havia de produirimatges per a un imaginari col·lectiu,proposar models de comportament.Henry Ford, l'empresri de la indústria del'automòbil, anava més enllà i planteja-va un bucle tancat, on l'obrer treballariaincessantment en la cinta transportado-ra per comprar les mateixes mercade-ries que produïa: consumidor i produc-te fusionats en una màquina gegant.Aquest control social li semblava a Fordl'antítesi de l'anarquia que regnava almón.

Els primers teòrics de les relacionspúbliques pensaven que la indústria del'entreteniment podria modificar els me-canismes de l'angoixa i el desig a tra-vés de les imatges mediatitzades (quese suposava aleshores que penetravenen l'inconscient de l'individu amb mésforça que no pas el llenguatge). Lespors, els desitjos, els impulsos irracio-nals, el rebuig de la realitat, la regressióa les fantasies infantils,... tot això espodia controlar a través de la indústriade l'entreteniment.

Alguns autors, preferentment d'es-querres, han analitzat tot el cinema d'a-quella etapa i mantenen que el cinemade Hollywood va fabricar un escapismeestúpid per a les masses, que les vadistreure de les realitats de la vida eco-nòmica i va convertir les frustracions iansietats de la vida laboral en un pro-ducte innocu de la broma i, d'aquestamanera, neutralitzar els conflictes entreclasses i foragitar la ira. Els missatgesde les pel·lícules còmiques, per exem-ple, serien abrumadorament conformis-tes, ja que el seu principal propòsitseria diferenciar entre el comportamentinacceptable i la norma. Altres autorspensen que aquestes pel·lícules posa-rien de manifest la conflictivitat i les an-goixes de la societat de consum. Però,tant els uns com els altres, semblarienestar ben convençuts que el cinemanord-americà d'aquella època (i segura-ment de la nostra) va ser un mirall onllegir reflectides les dinàmiques profun-des de la societat capitalista.

EL CORREO LIBERTARIORevista del Sindicat Federal de Co-rreos y Telégrafos de la CGT,www.cgt.es/correos / el [email protected]

Revistes

LA PANEROLARevista d’informació contra hegemòni-ca, feta al Camp de Tarragona des delsmoviments socials de les comarquesdel Camp.

NIETOS DEL PUEBLOButlletí dels Joves Anarcosindicalis-tes de CGT-València, [email protected] / www.jovenesanar-cosindicalistas.blogspot.com

EN DEFENSA DE LOS ANIMALESPublicació en defensa de TOTS elsanimals editada per l'organitzacióEquanimal, www.equanimal.org

Text: Josep Llunas;fotos: Josep Llunas i JosepMaria Yago

Del 4 al 6 de juliol, la Masia Cal

Cases, a Santa Maria d’Oló

(Bages), acollirà una trobada de

moviments socials amb el títol

de “Pos en marxa el decreixe-

ment”. La trobada serà el punt

culminant de la Marxa pel De-

creixement, que des del col·lec-

tiu nòmada i temporal Temps de

Re-voltes, s’ha tirat endavant

des del mes de febrer d’aquest

any, visitant més de 35 comar-

ques i 60 poblacions, trobant-se

amb centenars de col·lectius i

milers de persones per tal de

compartir propostes i debats al

voltant del decreixement i inter-

connectant-se per poder posar

en marxa un altre model de so-

cietat.

Les àrees de treball de la Tro-

bada seran: Estratègies de de-

creixement a nivell local, Econo-

mia contrahegemònica,

Autogestió de l’habitatge,Auto-

nomia alimentària, Model territo-

rial i defensa del territori, Relació

camp-ciutat, Mitjans de comuni-

cació, Aigua, Energia i transport,

Estratègies front el poder polític,

Coneixements i educació lliure,

Relacions socials i vida comuni-

tària i Organització.

Per a més informació podeu

consultar el web: www.tempsde-

re-voltes.cat/ca/node/390

Hem parlat amb Gesamí, un

dels membres de Temps de Re-

voltes que ha participat a la

Marxa.

-Un cop acabada la Marxa pel

Decreixement, ens en podries

parlar una mica? Quant de

temps heu estat fent la Marxa pel

Decreixement a Catalunya?

-Hem estat durant vuitanta dies,sense parar amunt i avall per lescomarques de Catalunya. Entretots els participants, una persona hiha estat els vuitanta dies i altres hihem participat en molts dels relleusque s’havien de fer. Així, hi hemparticipat des de grups de tres finsa deu.

La gent que s’hi ha apuntat du-rant tot aquest període tenia diver-ses procedències. Si bé, el nucli ones va comemçar a gestar tot va serl’Infoespai, per part d’un grup degent al voltant de l’Entesa del De-creixement, és evident que moltaaltra gent s’hi ha anat afegint du-rant el camí, gent de Sant Cugat,de Tarragona, de Lleida i de moltsaltres indrets per on hem passat ihem estat acollits...-A nivell de Catalunya, per qui-

nes zones heu passat?

-Hem passat per gairebé tot arreu.Primer, vam fer la zona del Llobre-gat fins a Collbató, vam fer l’Anoia,Igualada i vam baixar cap al Pene-dès i el Garraf. D’allí, vam agafar ellitorial fins a Vinaròs, vam pujar finsa Tortosa, la serralada litoral fins alPriorat, Reus, Valls i Monblanc, capa les Terres de Ponent i cap als Pi-rineus, el Berguedà. D’allí, hemtirat cap a les comarques de Giro-na (Olot, Ripoll...), la Costa Brava,la Selva, l’interior de Vic i Manresa,el Vallès amb Sabadell i Ganollers icap a Barcelona.-I la intenció principal de la

Marxa quina era?

-La seva intenció principal era di-fondre la idea del decreixementcom a eix aglutinador de diferentsmoviments socials. D’altra banda,també volíem parlar i raonar sobre

la crisi energètica i la creació delsdiners. Hem d’etendre que hi haforça indicis que estem entrant enuna fase de col·lapse molt profun-da del sistema capitalista. Nosal-tres, amb iniciatves com aquesta,volem avançar-nos a aquesta crisi igenerar alternatives d’aquest altremón possible que sabem que hiha. Volem fert madurar aquestesalternatives, sabem que ens convétenir aquesta autonomia i posar-lasobre la taula del debat públic i so-cial.-Quin tipus de col·lectius us han

acollit durant la Marxa?

-Aquesta ha estat una de les cosesmés increibles de la Marxa, perquèhi ha hagut una gran diversitat decol·lectius que ens han acollit.

Podríem dir que des del sectorde l’esquerra independentista, queestà molt present a totes les co-marques;fins al sector llibertari, allàon n’hi ha; plataformes en defensadel territori, que n’hi ha a força co-marques; grups ecologistes; ONG,alguna també; el món de l’agroeco-logia, cooperatives de productors iconsumidors; i col·lectius més ge-nerals perquè en pobles més petitss’ajunten tots per fer activisme, au-mant coses molt diferents.-I què és el decreixement?

-El decreixement és una proposta iun context.

És un context perquè el tema del’energia no està resolt, la succes-sió del petroli no està resolta i s’es-tà començant a no poder abastir totaquest planeta, mentre continuaaquest malbaratament que hi haarreu d’energia.

Les alternatives encara no estanprou desenvolupades però tampoccreiem que sigui possible que hihagi una energia que pugui suplan-

tar el petroli. Per tant, l’alternativa alperoli passa necessàriament per lanecessitat de reduir la despesaenergètica.

Si no creix l’economia, escol·lapsa el sistema, ja que els di-ners es creen a través de l’endeu-tament constant, pagant els deutesamb més endeutament. Això passaa tot el món, és l’arrel de la creaciódels diners. Quan hi ha crisis hipo-tecàries com la dels Estats Units,també hi ha menys diners en circu-lació i, per tant, recessió econòmi-ca. Aquest context és el decreixe-ment on s’ha ficat solet el sistemacapitalista.

La nostra idea és aprofitaraquest context per presentar unaalternativa viable, en la qual esporta ja molts anys pensant-hi desde molts àmbits. Cal relocalitzar l’e-conomia, pensant en graus d’auto-suficència més que en quotes demercat i tornar a plantejar-nos l’e-conomia des dels que som i este-nent-ho a totes les persones ques’hi vulguin apuntar.-Després de la Marxa, quin ba-

lanç en feu?

-La valoració ha estat bastant posi-tiva, pel sol fet d’haver-la fet. Araqueda veure com podem intentarvehicular tot això.

Hi ha la proposta de trobada alBages, a Santa Maria d’Oló. S’hiparlarà d’una sèrie d’àrees de tre-ball perquè es busca que la gentque hi vingui vagi focalitzada a unaàrea, per tal que no es dispersi totel que es digui. Les àrees inclouendes d’autogestió dels habitatges ide la terra, on entrarien des de l’o-kupació fins a les cooperatives d’-habitatges, fins a economia contra-hegemònica, aigua, educació,contrainformació...


"Ara queda veure com podem vehicular tot això"

GESSAMÍ, MEMBRE DE TEMPS DE RE-VOLTES

Països Catalans

Jordi Martí Font

Al tros de món on jo visc l’anomeno

Països Catalans. Així, amb majúscu-

les, perquè és un nom propi; i en plural

perquè alhora és divers, molt més que

qualsevol dels noms que fan anar els

qui se senyaran i diran “nacionalista”

davant la meva primera afirmació.

Que el meu nom sigui divers no és

res negatiu sinó tot el contrari, ho dic

perquè els nacionals d’un i altre bàn-

dol acostumen a buscar delerosament

i sense treva la unió dels iguals i l’es-

tandardització de les diferències per

fer pas comú amb els altres comen-

çant pel nom, que acostumen a posar

també en majúsucla però en singular:

Espanya, França, Itàlia, Andorra o Ibè-

ria, per exemple. I jo, no.

Ja sé que em direu que de països no

n’hi ha i que les nacions són invents

dels estats i els estats el nostre princi-

pal enemic, al costat de capellans i de

banquers. I teniu raó, però tot i que no

existeixin, hi són i marquen maneres

de ser, de pensar i, sobretot, de dir

“aquí” i “allà”. Els anarquistes sempre

hem defugit l’estat tot i que, en el mo-

ment de crear la nostra principal orga-

nització a, posem per cas, l’Espluga de

Francolí, vam decidir donar-li un marc

geogràfic que l’Estat ens va marcar

com a nació. No vam ser capaços (jo

no hi era però m’hi reconec) de fer-la

mundial per allò de “la meva família, la

humanitat i tal i tal”. Ja ho sabeu: Con-

federació Nacional (de la nació) del

Treball. Així va ser la unió dels lliures

que ho continuen sent fins i tot quan

s’uneixen a altres al voltant del treball -

i concretament de la seva condició

d’explotats- en un marc nacional, co-

rresponent a un país i a un estat que

comunament es diu Espanya.

Jo no puc triar com a marc de refe-

rencia meu el d’un estat perquè no

m’agraden els estats (ni els constituïts

ni els que s’estan constitutint), però sí

que puc agafar trets més racionals que

no pas l’exèrcit i fa uns anys la mone-

da. Trio, doncs, la llengua, la catalana,

que és l’única que és imprescindible

que existeixi als Països Catalans per

no desaparèixer i deixar de sumar en

la riquesa que suposen per a tota la

humanitat les més de cinc mil formes

lingüístiques diverses i diferents que

ara mateix es considera que hi ha al

planeta que habitem.

Llengua catalana que es parla a

Guardamar de Segura, a Salses, a An-

dorra i a l’Alguer, al Carxe de Múrcia, al

País Valencià de la costa i alguns in-

drets de l’interior, a les Illes Balears i

les Pitiüses, a les comarques de la

Franja de Ponent i al Principat de Cata-

lunya on hi ha l’Espluga de Francolí,

seguint l’exemple anterior. Per tant,

Països Catalans que inclouen la gent

que triant-ho utilitza la llengua de Llull,

Verdaguer, March i Casasses per co-

municar-se. I és evident que no només

utilitzem la catalana però aquesta és la

que a mi em fa articular l’”aquí” i

l’”allà”, sense que per això deixi de ser

“familiar de la humanitat” i viure en

una casa que s’anomena món.

"L’alternativa alpetroli passanecessàriament per lanecessitat de reduir ladespesa energètica"

Cal relocalitzar l’economia, pensant en graus d’autosuficència més que en quotes de mercat.

'El decreixement és unaproposta i un context’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Revista Catalunya - 98 · Catalunya w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008...

Documents

Transcript of Revista Catalunya - 98 · Catalunya w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008...