Revista Catalunya - 98 Juny 2008

7/31/2019 Revista Catalunya - 98 Juny 2008

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juny 2008 nmero 98 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

No alstransvasaments!!!Per la nova cultura de

laigua (real)


2/27

Una cosa s que les institu-cions es puguin equivocar(com tothom) i una altra deben diferent s tot el carnaval quehem vist al voltant de la qesti dela sequera. Si ja s trist que hagi deser el Govern de la Generalitat quidecideixi si hi ha o no sequera (esva arribar a veure el titular: "el Go-vern ha decidit que ja no hi ha se-quera"); les contnues baralles inter-nes dintre del tripartit -i dintre delsmateixos partits que el formen: Ini-ciativa per Catalunya Verds patintles crtiques i dimissions a les Te-rres de l'Ebre, Esquerra Republica-na manifestant-se contra el trans-vassament i mantenint-se en elgovern...-; la baralla semnticasobre qu s i qu no s i qu po-dria no ser un transvasament i unllarg etctera d'elements..., han fetque s'hagi fregat sovint el ridicul.

Per arribar a aquesta situaci decrisi s'han sumat diversos elements:per una banda, la poblaci de Cata-lunya s'ha incrementat en els dar-

rers anys i, amb papers o sense, lagent consumeix aigua. Les infraes-tructures previstes per suplir el tras-vassament de l'Ebre en molts casosencara no s'han construt. Durantels ltims anys, han crescut els re-gadius, camps de golf, piscines,etc., fent que l'anomenada "novacultura de l'aigua" en tot cas i sentoptimistes no acabi d'arrencar. I re-sulta que les prediccions sobre comafectar a la nostra rea el canvi cli-mtic parlen d'una reducci de lesprecipitacions, que a ms seranms desordenades. Pel cam, eltransvassament del Ter, un transva-sament realment existent i del qualning en parla i en depn l'rea me-

tropolitana de Barcelona, esgota elriu de tal manera que sovint s inca-pa ni de trencar la llenca de sorraque el separa de la mar, indignantregants i defensors del Ter, com ja

es va poder veure fa poc a Torroellade Montgr. A Amposta tamb es vaveure la indignaci de 30.000 mani-festant. I est per veure que al finalno el colin d'amagat via interconne-xi de les conques a la dessaladorade Cunit...I

I pel cam, van creixent les xifresde l'atur a Catalunya i a tot l'Estat.Durant anys i anys, s'ha denunciatcom l'economia d'aquest pas depe-nia del sector del totxo, com s'esta-va creant una bombolla immobili-ria, es denunciava l'especulaci quehi havia i hi ha encara al voltant d'a-quest sector -i que ara simplements'est transvassant cap al sector ali-mentari.

Creix l'atur i no noms a la cons-trucci. L'atur no sn noms xifres,implica patiments de molta gent,companys i companyes, dels qualsper cert, tampoc es parla gaire. I elque fa encara ms angnia es pen-sar que aquesta crisi l'hauran de

gestionar els mateixos intils quehan gestionat la crisi de la sequera.

Doncs per la nostra part, hotenim ben clar:no pagarem la vos-tra crisi.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Juny de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

[email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Valls

[email protected], tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialDe la crisi de laiguaa la crisi de la feina

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DdacSalau, Josep Gargant, Josep Estivill, Joan Anton T., Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: Josep M. Yago, Pau Gomis, Anna Campanera, Josep Llunas,Tanquem les Nuclears, Front dAlliberament Gai de Catalunya, Adri Grau, Plataforma Metropolitanacontra els Transvasaments, Josep Snchez Cervell, Josep M. Loste Romero, Llus Miquel Potau, LaiaAltarriba, Miquel-Ddac Piero, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT.Fotografies: Josep M. Yago, Joan Panisello i Ddac Salau. Illustracions: Manolo Rastaman icido Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscrip-cions: Raval Sta.Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a:[email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimarts 20 de maigdel 2008.

Miquel Perell Segura, El general Bum-bum

dins 2n Recull de contes antiautoritaris

Un dels soldats, obrer i de

famlia humil, va dir:

-I per qu no hi vas tu,munt de

fem???

Cmic - cido Crtico


3/27


REPORTATGELa sequera, utilizada per les multinacionals quemanen a Catalunya com a excusa per tirarendavant la interconnexi de xarxes

NO ALS TRANSVASAMENTS

3

La gesti de laigua coma negoci duns quantsespavilats que juguenamb els sentiments

LEbre acusa el Govern de fercom el PP per la porta petita

Text: Laia Altarriba (LAccent);Foto: Joan Panissello

La gent de les terres de lEbre tornaa estar en peu de guerra perqu selsvolen tornar a emportar aigua delriu. Aquest cop cap a Barcelona. Lara que el Govern esgrimeix s nodeixar sense aigua ms de quatremilions de persones. Per ells no esfien de les dades dun govern quesenten que els ha utilitzat i enga-nyat.

Volen fer per la porta petita elque ja va intentar el ministre del PPArias Caete, lamenta SusannaAbella, membre de la Plataformaen Defensa de lEbre (PDE). Ams, Abella tamb alerta que darre-re del transvasament hi ha lobjec-

tiu de garantir aigua per al model decreixement que la Generalitat conti-nua impulsant, i assegura que, defet, el transvasament perpetua elmodel que provoca les situacionsde sequera a les grans ciutats.

Els motius de loposici

Sobre les dades que alerten que hihaur sequera hi ha molta confu-si, assegura Susanna Abella, i ho

justifica: No sens explica en basea quines dades les fonamenten. Ams, cada cop que plou allarguenms el moment en qu haurien da-rribar les restriccions. Aix s posi-tiu, perqu cada cop ens apropem

ms a la data en qu la dessalinitza-dora entrar en funcionament, i pertant es va afeblint la justificaci perconstruir la canonada que hauria deportar laigua de lEbre.

A ms, entre els recels que hi haa lEbre cap a les dades que facilitael Govern, tampoc confien en elsterminis sobre lexecuci de lobra:Nosaltres pensem que no tindrantemps per acabar la canonada en sismesos. I s que encara no saben niqui la far, ni per on passar, ni hancomenat el procs dexpropia-cions, ni han fet lestudi dimpacteambiental. El que tampoc entenems que els costi igual que la previsi

que havia fet lAgncia Catalana delAigua de construir la canonada en18 mesos, explica Susanna Abella.El que tamb denuncien des de lE-bre s que la canonada es vol cons-

truir per permetre la continutatdun model de creixement depreda-dor del medi que preveu installarun mili de persones ms a lreametropolitana barcelonina. I s que,a ms, tampoc es fien que sigui unprojecte temporal, sin que un copconstruda la infraestructura, temenque no sutilitzi noms en perodesdexcepcionalitat.

Alternatives altransvasament

A ms de fiar-se poc de les dadesque aporta el Govern, la PDE consi-

dera que hi ha altres solucions encas que arribi una situaci demer-gncia. En cas de necessitat extre-ma, una opci s enviar aigua ambvaixells, explica Josep Sabat,membre dels Jvens en Defensa delEbre, i afegeix: Nosaltres tam-poc volem que la gent de Barcelonahagi de passar set.

Una altra opci per Sabat seriaconstruir petites depuradores:

Quan hi va haver el desastre a lesmines dAznalcllar, calia abastardaigua la poblaci i es van cons-truir les anomenades depuradoresde butxaca, que es construeixen

de manera rpida. Amb els 200 mi-lions deuros que costar el transva-sament es podrien construir depura-dores daquestes caracterstiques idescontaminar aqfers i altres ai-ges per abastar daigua la pobla-ci.

Una de les vies per abastir dai-gua lrea de Barcelona que el Go-vern est estudiant s comprar lesconcessions daigua dels pagesos,

per els Jvens de lEbre no hiestan dacord: Aix pot ser una so-luci, per no es pot fer entre con-ques diferents, ja que es trenca le-quilibri ecolgic. s a dir, que es

pot comprar laigua dels pagesosdel Llobregat, per si compres lai-gua dels pagesos de lEbre perabastir Barcelona aix ja s untransvasament.

I sobre lopci de les dessalado-res, que ja sest posant en prctica,

Josep Sabat tampoc ns massapartidari, perqu diu que acaben ge-nerant ms expectatives de creixe-ment urbanstic: Penso que en rea-litat volen ms aigua per abastiraquesta previsi de creixement fu-tura.

El model territorial

Per la gent de lEbre, la situaci ac-tual obre loportunitat dabordarlimprescindible debat sobre elmodel territorial. I posen sobre lataula una srie de preguntes queconsideren que cal que ens fem:Quins efectes t sobre la gent de

lrea Metropolitana el creixementurbanstic que es beneficiar delaigua de lEbre? I sobre la resta decomarques? Quina petjada ecolgi-ca deixar?

Collectiu Catalunya

Tot apunta que el conflicte viscut

aquests darrers mesos a Catalu-

nya al voltant de la gesti de lai-

gua com a b natural escs i, per

tant, comercialitzable segons es

parmetres del mercat que tot ho

mana no ha acabat amb les plu-

ges intenses i constants que han

fet tirar enrere el projecte del tri-

partit de transvasament daigua

de lEbre a Barcelona. Les dades

que tenim, les opinions i fins i tot

les pancartes i els cartells no

shan llenat a la brossa aquest

cop, ni ta sols shan desat. La

gent de lEbre t ben clar que les

pluges lnic que han fet ha estat

aturar momentniamen el projec-

te i el que ara cal s preparar-se

per quan les condicions naturals

de sequera donin una nova opor-

tunitat als especuladors.

La crisi es tanca amb les pluges, per continuar...


4/27


REPORTATGE

Plataforma Metropolitana contraels Transvasaments

La crisi de manca daigua no res-pon nicament a una situaci depluges escasses (fet recurrent en laclimatologia de la Mediterrnia Oc-cidental), o a les reserves insufi-cients dels envasaments, sin ques la conseqncia duna pssimaplanificaci i gesti dels recursoshdrics i del seu malbaratament perdeterminades prctiques insosteni-bles en lagricultura, la construcci,la indstria, el turisme i loci, ....

Aquests sectors han vist com el seucreixement econmic no tenia fre ishan acostumat a disposar daiguasense lmits. Ara aquest model hafet fallida i est afectant el conjuntde la poblaci.

Denunciem els alarmismes est-rils del govern de la Generalitat idemanem mesures urgents per fercanvis estructurals en la planifica-ci, els usos i els abusos de laiguacom a recurs cada vegada msescs, situaci agreujada per les in-certeses que comporta el Canvi Cli-mtic.

Lluny daix, el Govern i el Par-lament espanyols, amb la connivn-cia de la Generalitat de Catalunya

han decidit dimposar transvasa-ments des de la conca hidrogrficade l'Ebre cap a la regi metropolita-na de Barcelona.

Les persones, collectius i entitatscviques que signem aquesta decla-raci volem manifestar el segent:-Limpacte ecolgic de la ciutat de

Barcelona i la seva rea metropoli-tana sobre el territori que lenvoltas cada cop ms insostenible. Lapetjada ecolgica de la ciutat l'any1996 es situava entre 3 i 3,5 hect-rees per persona i no ha parat decrixer. Avui, necessitarem el terri-tori equivalent a unes 400 "Barcelo-nes" per mantenir aquest model dedesenvolupament socialment injust

i depredador dels recursos daltresterritoris.-Aquest impacte, generat per les ac-tivitats econmiques i les personesque vivim a lrea metropolitana deBarcelona, s conseqncia dunmodel territorial, econmic i cultu-ral centralista impulsat pels governsde torn sempre sotmesos als granspoders econmics que amuntega lapoblaci, planifica la urbanitzacisense lmits, concentra les activitatsindustrials, i dna autoritzaci ams consum de territori, energia,aigua i tot tipus de recursos.-Aquest model s la causa del des-equilibri territorial catal. La major

part del territori resta en una funciperifrica. Un exemple daquestadiscriminaci s la situaci de lesTerres de l'Ebre, productores dems del 70% de lenergia consumi-

da al pas (amb 3 centrals nuclears,diverses centrals trmiques i massi-ficaci elica) per mancades deserveis bsics que hipotequen el seudesenvolupament social, econmici hum.

-Les conseqncies daquest

model insostenible no ho snnoms per als territoris espoliats deles seves riqueses naturals i paisat-gstiques, ho sn tamb per a nosal-tres, habitants de la conurbaci bar-celonina, perqu sens imposa unaciutat daparador que exclou lespersones. Una ciutat que dna msimportncia als interessos hotelers,comercials i especulatius lligats alturisme i al consumisme, que a lesnostres necessitats com a ciutadans.Es ven: la terra i laigua per fercamps de golf, les alzines per a fermuntanyes russes, els espais lliuresper fer centres comercials i el centrehistric de les ciutats per fer parcstemtics turstics. Fins i tot sespe-

cula amb bns tan bsics com lai-gua i lenergia.-El consum daigua a lrea de

Barcelona s aproximadament dun40% per a usos industrials, 40% do-mstic, i 20% agrcola. s impor-tant aclarir que quan els informesoficials parlen ds de boca hi in-clouen usos com el reg de jardins iparcs, piscines i centres ldics,

fonts, serveis, activitats econmi-ques, comeros, tallers,...-Els 4 hm3/mensuals de dficit h-

dric que volen compensar amb laconnexi Consorci dAiges de Ta-rragona Aiges Ter Llobregat(CAT-ATLL) no s noms per a 5,5milions de catalans, sin tamb pera molts altres usos empresarials iactivitats econmiques.-AGBAR (participada per laCaixa), la principal empresa priva-da de gesti local daigua, i les em-preses hidroelctriques, sn les quedicten les poltiques hidruliques aCatalunya, privatitzant, monopolit-zant i imposant una gesti mercan-til. Escndols com les prdues de

les canonades confirmen que laseva prioritat no s donar un serveibsic i de qualitat, sin obtenir el

mxim de benefici a costa de la ciu-tadania. Tot plegat s la causa de lasobreexplotaci dels recursos h-drics tolerada i impulsada per lesadministracions.-Les conseqncies daquest modelno noms afecten lEbre, sin que

des de fa anys est deixant en unasituaci deplorable els rius Llobre-gat, Besos i Ter, aix com els aq-fers de les nostres comarques i lescomarques venes.

Per tot aix :

-Denunciem lalarmisme i manipu-laci que el Govern i la seva Agn-cia Catalana de lAigua (ACA) fande la problemtica de manca dai-gua i escassetat de les pluges per

justificar nous transvasaments pre-vistos per Plans hidrolgics obso-lets.-Denunciem que aquesta poltica

respon als interessos especulatius

que volen consolidar un model te-rritorial metropolit insostenible decreixement sense lmits. Els trans-

vasaments generen ms expectati-ves de consum insostenible, despe-culaci urbanstica, de destruccidel territori, perqu fomenten alho-ra un s desmesurat de l'aigua.-Considerem que parlar de transva-sament temporal degut a la se-

quera s un insult a la poblaci bar-celonina i catalana perqu no espensa canviar el model de gestionarel consum (no es revisaran, ni limi-taran les concessions a indstries,urbanitzacions, agrcoles, camps degolf, turisme de luxe, .....), sin dura terme els projectes antics i ca-ducs..-Considerem que laigua pertany, isha de gestionar en cada conca co-rresponent. Laigua, s un elementindispensable pel reequilibri territo-rial i de redistribuci de riquesa alnostre pas.-Manifestem que la situaci actuals una oportunitat inexcusable perplantejar un canvi de model territo-

rial i de la gesti de laigua, dacordals recursos hdrics de qu dispo-sem i per cercar la utilitzaci dal-tres recursos propis que es malver-sen (manca de recollida daigespluvials, mines i regeneraci i pre-servaci daqfers, etc)-Reiterem doncs, la nostra oposicia qualsevol transvasament, aixcom a la Interconnexi de Xarxesinclosa en el Decret de Sequera, elqual a ms obre les portes a daltrestransvasaments, i manifestem elnostre suport a la dignitat de les Te-rres de lEbre i a la Plataforma enDefensa de lEbre.

Ms informaci:www.notransvasamentsbcn.blogs

pot.com/

[email protected]

m

Per un model reequilibrador

que preservi el medi i els recursos

Mentre els publicistes al servei dela Caixa i Agbar creaven unapsicosi de sequera i de mancadaigua de boca entre els habitantsde lrea metropolitana de Barce-lona, la gent de lEbre difonia es-tudis, pamflets, enganxines, arti-cles, pancartes i el que fos perdeixar clar la seva oposici a unprojecte que continua amenaant

no la indstria de la zona, sin lamateixa existncia de la zona. Lafotografia manipulada que illustraaquesta notcia ho deixava ben lar.

Imatges que valen tant com les paraules que retraten


5/27

Catalunya.Juny de 2008 5

REPORTATGE

Josep Snchez Cervell i AdriGrau Marro, membres de la PDE

No hi ha res pitjor que lengany. Elscomponents del Tripartit han prefe-rit que passessin les eleccions perprendre una decisi antipopularperqu sabien que els hi passariafactura. Ara ja poden prendre lesmateixes decisions que disseny elgovern de Pujol i contra les que

varem protestar amb tota la nostracontundncia. Les raons dabanssn les dara. No s diferent el de-licte depenent de qui el fa. I, evi-dentment, ara estem ms sols queabans perqu els qui llavors ensvaren donar suport (PSC, ERC, IC-Verds) ara sajunten al PP i a CiUen el transvasament clar que no hodiuen daquesta forma tan explcita,prefereixen leufemisme mentiderque agafaran laigua sobrant delscanals de rec que es perd. Era elmateix argument de PP/CiU perells volien laigua que es perd almar. No cal argumentar gaire perdir que laigua mai es perd, va alsaqfers o al mar on ajuda a fer

nova vida i aix sempre ha estataix i forma part del cicle natural dela vida. I per aix els transvasa-ments del Segre o de lEbre sn unaamenaa pel Delta.Sha de fer un retret inexcusable ales esquerres catalanes. Van utilitzarla Plataforma de Defensa de lEbre(PDE) per expulsar Pujol del poderper no han intentat cap poltica al-ternativa amb la qesti de laigua:ni millorar canonades, ni plantejarrecuperaci daqfers, ni prcti-ques de racionalitzaci del con-sum.... Han fet la mateixa polticade la dreta, especular, especular i

especular. Desprs de setmanesdintoxicaci meditica, tal i comvan fer els Estats Units amb els seusciutadans, per justificar la guerradel Irak amb les armes de destruc-

ci massiva, ara ja han trobat la so-luci s diu interconnexi de xarxesi s un transvasament de lEbre,per porta molta pressa. Tanta queno caldr ni declaraci dimpacteambiental, com si es va fer amb lesdessaladores. I es que quan la des-saladora estar en marxa aquesttransvasament no tindr sentit. Perper a qui tindr molt de sentit s pera La Caixa. Lobra per valor de msde 180 milions deuros la farAgbar, que s propietat de LaCaixa, passar pel costat de lauto-pista que La Caixa en t la conces-si, i ser La Caixa qui far la ges-

ti i control de laigua que s trans-vasar. Daquesta manera far de

jutge i part i sassegura que no peri-lla lespeculaci actual en tot elcomplex de Port Aventura, ni en els

futurs negocis que volen muntardaqu a res. Els ben pensantscreiem que aix els partits polticspodran anullar els deutes pendentsamb La Caixa.

Per tot aix:1.- Hem de donar una resposta con-tundent, tant com siguem capaos, ila primera feina es anar a les mobi-litzacions de la PDE. Tamb femuna crida a la militncia del PSC,ERC i IC perqu abandonin llursformacions com varem fer ambCiU i PP i sajuntin a tots els ciuta-dans annims que defensem la terra

i el seu futur.2.- Hem de tractar de rellanar elmoviment de resistncia a travs dela societat civil, demanant a les as-sociacions cviques que donin su-

port a la PDE i posar-nos a la sevadisposici, com varem fer la JuntadAmics i Amigues de lEbre perunanimitat.3.- La Nova Cultura de lAigua perla que varem lluitar i lluitem slanttesi daquest model de creixe-ment salvatge que canvia el cursdels rius i de la natura per posarbens pblics en mans privades.Sha dacabar o acabar amb nosal-tres. No potser que les niques viesde comunicaci rpides a les Terresde lEbre siguin les que serveixenper depredar el territori en contradels seus habitants: la xarxa dalta

tensi elctrica i les canonadesdaigua, quan no tenim ni AVE nivies rpides que ens vertebrin. Nopodem quedar aturats mentre de-preden els recursos naturals i elsebrencs hem de continuar emigrantgeneraci rere generaci com sifssim fills duna terra maleda.4- No pot ser que les Terres de lE-bre, i en general la demarcaci deTarragona, tinguin els projectes e-

lics ms massius de Catalunya, msprevisions de centrals de cicle com-binat i totes les nuclears (amb unadarrera fuita que hem tardat cincmesos en conixer) i on lempresaha manipulat els aparells de medi-ci radioactiva.5.- Ning pot creures que el trans-vasament cap a Barcelona s excep-cional si ens van prometre que nofarien transvasament i ens han en-ganyat. Quina credibilitat tenen elspoltics que ens representen?.Quins negocis t el conseller Balta-sar? Canvia tant dopini sobre lespiscines i el rec de jardins depenentde les cotitzacions de la borsa?.Ara hem de tornar da lluitar sabent,

com sabem abans, que la victriasempre requereix sacrifici i que araencara ser ms difcil, per si noens mobilitzem serem cmplicesdel desastre. Tamb hem destarpreparats per a les calumnies, perals insults i per a les amenaces. Elsque han dissenyat loperaci espe-ren obtenir molts beneficis i pensenque quatre desgraciats no hem depoder rebentar-los-hi el negoci. Potser que tinguin ra, per us animema demostrar-los-hi que sequivo-quen.

I recordeu. Volem poltics dig-nes, no compensacions!.

Benvinguts a lespeculaci

hdrica: ahir contra CiU/PP,avui contra el Tripartit

Multitudinria manifestaci el 18 de maig a Amposta contra els transvasaments

Collectiu Catalunya

Milers de persones, entre 25.000 i30.000 segons els clculs de la Pla-taforma en Defensa de l'Ebre(PDE), es van manifestar el diu-menge 18 de maig a Amposta encontra del transvasament de lEbrecap a Barcelona.

La mobilitzaci es va produir 8anys desprs de la primera granprotesta contra el Pla HidrolgicNacional del PP, que es va realitzar

a la mateixa ciutat. La marxa haestat ms multitudinria que del 28doctubre del 2000, quan prop de18.000 persones es van manifestarcontra el Pla Hidrolgic del PP. Els

manifestants, provinents de les co-marques de l'Ebre bsicament, pertamb de la resta de Catalunya aixcom d'Arag, van ocupar ms espaials carrers d'Amposta del que vanocupar en aquella altra ocasi.

Aquesta vegada el motiu era dir"no" a la canonada que portaraigua cap a l'rea metropolitana deBarcelona. La mobilitzaci vacomptar amb el suport d'unes 150entitats i associacions. Entre les or-ganitzacions i collectius presents, a

ms de les diferents seccions localsde la PDE, hi havia la PlataformaSalvem el Gai, la Plataforma X-quer Viu, la Coordinadora Anti Ce-mentiri Nuclear, la Federaci d'As-

sociacions de Veins de Barcelona,la Confederaci General del Treball(CGT), la Uni de Pagesos, Ecolo-gistes en Acci, les CUP, la Plata-forma Metropolitana Contra elsTransvasaments, la campanya con-tra el recreixement de Yesa i collec-tius diversos provinents de diferentspunts de Catalunya, Arag i PaisValenci.

Un centenar de militants de laCGT es van agrupar darrera unapancarta amb el lema: "Negocis de

rics i poltics = runa per a tothom.No als transvasaments". Els mani-festants van denunciar que se sen-ten enganyats pel govern catal per-qu l'any 2000 els partits que en

formen part es van oposar al trans-vasament que preveia el PP, i es vanmostrar indignats per aquesta ini-ciativa, per tamb perqu aquestaes mantingui desprs de les ltimespluges produdes a Catalunya, quehan incrementat de forma destaca-da les reserves d'aigua dels embas-saments.Els dos lemes que van encapalarles protestes van ser Els transvasa-ments no sn la solucii Terres del'Ebre: la Catalunya enganyada. La

marxa es va iniciar al Parc dels Xi-ribecs, al pavell de Fires, va passarper la delegaci de la Conselleriade Medi Ambient a la ciutat i vaacabar a la plaa del Mercat, on es

van portar a terme les intervencionsde representants de la PDE i delsJovens de l'Ebre entre altres, a msdactuacions musicals.

El representants de la PDE vanremarcar que el govern no pot des-oir la veu de la gent, i que a partird'ara canviarien moltes coses, i quesi no s'atura la canonada, la lluitacontinuar. Per a la PDE l'objectiudel govern no s pas d'acabar ambla sequera, sin de fer les obres deltransvasament de l'Ebre. Aquest

nou projecte de transvasament haservit a ms per donar ales als quitamb defensen el transvasamentde l'Ebre a Valncia i a Mrcia, i eldel Xquer al Baix Segura.


6/27

TREBALL-ECONOMIALa Llei dEducaci de Catalunya no pretnaltra cosa que la privatitzaci delensenyament pblic pas a pas

Ara, ms que mai,per la defensa delsector pblic alensenyament


Mor elcompany PacoSnchez

SP FL de Barcelona de CGT / SSa Parcs i Jardins de Barcelona

Al mat del dijous 29 de maigdel 2008 ens arribava la trista ifatal notcia de la defunci del nos-tre company Francisco Snchez,desprs duna llarga malaltia, a le-dat de 50 anys. Treballador deParcs i Jardins de Barcelona, afiliatal Sindicat dAdministraci Pbli-ca de Barcelona de la CGT, Pacoha sigut sempre un extraordinari re-ferent i un exemple per a molts dels

seus companys tant en la seccisindical com en el sindicat, on vaexercir al llarg de molt de temps untreball sindical constant, fins i toten aquesta ltima etapa de la sevamalaltia.

Seria innumerable la llista decompany/es que hem aprs a travsdel seu treball i del seu exemple,del seu suport continu, quasi tot elque sabem de temes de prevenci iriscos laborals. Implicat en la vidadel sindicat, solidari amb els com-pany/es de totes les seccions sindi-cals i daltres sindicats de sector,Paco era un mestre en aquest apar-tat de la vida sindical. Va ser ell quiva obrir la bretxa a Parcs i Jardins

en qestions de salut laboral i segu-retat en el treball, fins llavors moltdescuidada per lempresa, i a partirde la seva acci sindical i els seusconeixements sempre actualitzats,la secci sindical de Parcs i Jardinsha aconseguit incomptables avan-os en benefici de tots els que tre-ballen en la dita empresa.

Excellent company, amic i per-sona, la seva prdua deixa en totsnosaltres un profund pesar i unaempremta en els nostres cors queens acompanyar sempre.

Volem transmetre des daquesteslnies el nostre sentiment a tota laseva famlia i en especial a la seva

companya, amb qui hem tingut lasort de poder compartir grats mo-ments amb ella i Paco en els ltimstemps. Fins sempre Paco i que laterra et sigui lleu.

Federaci d'Ensenyament CGTCatalunya

CGT, Ustec-STEs i Aspepc-SPS hem decidit convocaruna altra jornada de mobi-litzacions. Una primera concentra-ci de protesta per al dimecres 28de maig, a les 18 h. de la tarda, a laplaa Sant Jaume de Barcelona. Iconcentracions davant les seus delsServeis territorials dEducaci aGirona, Barcelona, Tarragona iLleida per a l11 de juny, a les 14 h.del migdia.

El primer dels arguments deCGT, Ustec-STEs i Aspepc-SPSper defensar la protesta contra la-vantprojecte de la Llei deducacide Catalunya s que el problemade la privatitzaci continua vigent ique el seu articulat inclou procedi-ments que sn passos inequvocscap a la desestructuraci de len-senyament pblic i afavoreixen enun futur processos dexternalitza-ci i de privatitzaci. A ms de

considerar insuficient el compro-ms dinversi de la Llei, els sindi-cats tamb alertem que sobrennoves vies per finanar els centresprivats concertats i que sestableixun model dautofinanament co-mercial dels centres pblics. Tam-poc ens agrada el model de direc-ci previst al document ja que,entre daltres qestions, conside-ren que podran seleccionar i nome-nar professorat com si fossin c-rrecs de confiana. I pel que fa alsdocents, advertim que els nouscossos de la Generalitat que volcrear el Departament dEducacino garanteixen tots els drets labo-rals i administratius actuals. A aix

hi afegim el rebuig a un modeldautonomia dels centres basat enles direccions i en els resultats es-colars, criticant la proposta din-crements retributius al professoratper resultats obtinguts.

Reclamem la retiradade larticulat de la LEC

Hem vingut alertant als qui es-peraven els canvis que poguessinaparixer a larticulat de la LEC,que potser es diluirien les grolleresafirmacions de les Bases, per nocanviaria res substancial. El De-partament havia insistit en la vali-

desa dunes Bases que no va reti-rar, fonamentades en el PacteNacional dEducaci.

- Sota el nou paraiges del Ser-vei Pblic dEducaci, obre noves

vies al finanament dels centresconcertats (increment dels mduls,finanament addicional per neces-sitats educatives especials, con-tractes programa, nous concerts),que paren la m per rebre ms di-ners pblics mentre es mantenencom empresa privada.

- Larticulat evita pronunciar-seexplcitament per la gesti indirec-ta de centres pblics, per deixa elcam obert a travs de la municipa-litzaci (com ja fa a les Llars din-

fants municipals de gesti indirec-ta). A ms, deixa en mans delsajuntaments la primera etapa de-ducaci infantil, leducaci de per-sones adultes, els ensenyaments ar-tstics (autntiques ventafocs delsistema educatiu) i, mitjanantconveni, els permet tamb ensen-yaments ordinaris.

- Es mantenen els mecanismesde privatitzaci de la gesti delscentres pblics amb lautonomiaeconmica i el finanament dife-renciat segons resultats.

- Tamb la jerarquitzaci delscentres pblics a travs duna di-recci professionalitzada, conver-

tint al director en gerent de perso-nal que colli al professorat com a laprivada; i retornant als vells cossosdel franquisme.

- Es desregulen les condicions

laborals: amb llocs de treball espe-cfics i de lliure designaci, "carre-ra" docent depenent de lavaluacidel director, adscripci a zona edu-cativa, reduccions econmiquesper interins i en els tres primersanys com a propietari...

Per aquests motius i daltres quedesenvolupem en lanlisi de la-vantprojecte, cal manifestar un ro-tund rebuig de larticulat. La LECcom les Bases i el Pacte Nacio-nal- prenen com a referent lescola

concertada i es tracta que la pbli-ca la imiti (sisena hora, gesti pri-vada, jerarquitzaci...).

En el marc de la LOE

La LEC s conseqncia deldesplegament de la LOE. Una partdels problemes i amenaces queafrontem es desprenen directamentdaquesta llei marc. Per, no li caluna llei autonmica al govern delPP a la Comunidad de Madrid perpassar un centre de titularitat pbli-ca a municipal i daqu a gesti pri-vada (com a Catalunya amb lesllars municipals) o, fins i tot, ven-

drel, com en el cas del CEIP MABlanco a El lamo, redistribuintlalumnat matriculat i el professo-rat pblic.

I, amb la Ley de Educacin de

Andaluca (LEA) aprovada a finalsdel 2007 (amb de CCOO i UGT) elgovern socialista andals es trobaamb una vaga convocada pel 21 demaig i amb el rebuig de ms del75% dels centres al Plan de Cali-dad, que "incentiva" al professoratamb fins a 7.000 euros en quatreanys, en funci dels resultatsaprovats.

Donar continutat a lavaga del 14 F

La fora del passat 14 de febrerque ha perms frenar el rpid pro-cs de privatitzaci que pretenia elTripartit, hem de recuperar-la percanviar larticulat en una defensaexplcita de la pblica. Hi ha quiens dir: s per la LOE ja hi s i trang superior. s cert, i caldria can-viar-la si aconseguim coordinar elsesforos a nivell estatal, perpodem imposar una altre LEC sicerquem les forces i les voluntatsper fer-ho.

Maragall ha manifestat la volun-tat dentrar al Parlament el projectede LEC abans de lestiu. No efec-tuar les mobilitzacions necessriesabans aquest trmit es completi stornar a deixar les mans lliures a laconselleria per tirar endavant elsplans privatitzadors de lensenya-ment. Deixar aquest articulat pen-dent de futures negociacions sperdre lobjectiu de la vaga del 14.Perqu fins i tot els marcs de nego-ciaci no sn els de la vaga, sin elPacte Nacional dEducaci ambles patronals privades- i la novaMesa Sindical, que incorpora sin-dicats de la privada i del professo-rat de religi -cap dels quals no es

va enfrontar a les Bases-, manipu-lant la representaci del professo-rat de la pblica en lluita canviantmajories i excloent la CGT- per aposar la negociaci de les nos-tres condicions laborals i de ledu-caci pblica en les seves mans.

Ms informaci:

Enllaos a llocs web per tal dac-cedir a l'articulat de l'avantprojectede la Llei d'Educaci de Catalunyai al butllet de la Federaci d'En-senyament de CGT on se nanalit-za el contingut.http://www.cgtcatalunya.cat/cgten

se/IMG/pdf/Art iculat_LEC-280408.pdfhttp://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/LEC-articulat_0508-color.pdf

Continua la lluita contrala Llei dEducaci


7/27


TREBALL-ECONOMIA

El Batxillerat

nocturnEmili Cortavitarte Carral

Afinals dabril, un responsabledel Departament dEducaciva comunicar a la Junta de Direc-tors de Secundria que no sobririala preinscripci per a 1r de batxille-rat nocturn. Lallau de cartes deprotesta, la recollida de signatures,la petici de reuni sindical urgent,la convocatria de vaga de profes-sorat i alumnat pel 14 de maig(sense CCOO i UGT) van canviarla posici inicial del Departamentde supressi pura i dura per una re-ducci selectiva de centres.

Dels 46 centres que fan batxille-rat nocturn, noms 26 podran ma-tricular alumnes de 1r pel curs vi-nent. I prcticament tots perdencursos de 2n. Si tenim en compteque el Departament t preparat undecret de batxillerat (al qual no haincorporat cap de les demandessindicals) que li permet tancar elbatxillerat (dirn i nocturn) en totsaquells centres de secundria queno tinguin la matrcula suficient peroferir les dues modalitats, el cursvinent la llista pot reduir-se a unadotzena.

En un article dopini a ElPas, el conseller Maragall oferia

unes quantes de les seves mentidesi contradiccions habituals (baixamatrcula, alumnes que treballen,mnims dalumnes per grup-classe-45 o 50 en les matries comunes,quina excellncia!-, mateixos cen-tres, grups i docents en els ltimsanys... o la guinda: leducaci adistncia permet oferir estudis a to-thom) per justificar mesures antiso-cials i plantejaments economicistesi privatitzadors.

Seria propi dun govern progres-sista fer promoci i difusi del bat-xillerat nocturn quan hi ha un baixpercentatge de seguiment dels estu-dis postobligatoris, un importantnombre de joves que sendinsen en

el treball precari amb molt pocaformaci i una taxa importantdimmigrants joves amb estudisper convalidar. No ns que seli-mini loferta pblica i es culpabilit-zi a la manca de demanda.

Tampoc, que es presenti lensen-yament a distncia com a alternati-va (no tothom t accs a internet,molts alumnes necessiten el con-tacte quotidi amb el professorat)quan poden ser complementaris. Ams la futura Llei deducaci deCatalunya planteja la possibilitatque els estudis postobligatoris adistncia puguin ser privatitzats.

Loportunitat de fer batxillerat

nocturn i tenir una projecci im-portant en aquest pas sembla quesha acabat amb Monilla i DeMadre, no sigui que qualsevol vul-gui ser president o diputada.

LA MIRADAINDISCRETA

Secci Sindical a Estampaciones Sabadell Essa Palau

Ens vam mostrar com agent realista, sincera i

farta de ser pressionada

E N T R E V I S T A

Collectiu Catalunya

- A qu es dedica l'empresa Es-

tampaciones Sabadell Essa

Palau i com es va formar la sec-

ci sindical?

- Estampaciones s una empresaauxiliar del sector de l'autombil,majorment dedicada a l'estampacide xapa, soldadura i acoblament.La nostra secci sindical es va for-mar en una situaci problemticad'unificaci de dues plantes pro-ductives, una planta situada a Po-liny i una altra a Palau, que s enla qual estem actualment. Al finald'aquesta unificaci es van realit-zar les eleccions de la representa-ci dels treballadors en les qualsCGT es va presentar com un sindi-cat alternatiu i amb la finalitat detreballar per a la defensa dels tre-

balladors i els seus drets. Grcies atots els que es van adonar que a Es-tampacions sorgiria un sindicatlluitador, ens vam mostrar com agent realista, sincera i farta de serpressionada. Com a resultat d'a-questa campanya electoral aconse-guim tres representants i un dele-gat. Aquesta confiana dels votantsens ha dut a una lluita de fre a laprdua dels drets dels treballadorsque en un conveni del metall signatpels sindicats majoritaris hemhagut d'intentar millorar aconse-guint frenar la caiguda directa delsnostres drets. Ara tenim per davantgaireb tres anys ms per millorarels nostres llocs de treball i inten-

tar, per tots els mitjans possibles,que els treballadors d'Essa Palautreballin amb dignitat sense elconstant atac de l'empresa per adesestabilitzar la unitat de tots elstreballadors.

- Quines sn les problemtiques

laborals mes freqents que afec-

ten als treballadors a Essa

Palau?

- Actualment la problemtica msusual s la precarietat del lloc detreball. La manipulaci i el treballrepetitiu associat amb les pressionsd'alguns comandaments originenmalestar i un alt nivell d'absentis-

me que per la gran passivitat del'empresa cada vegada costa msde solucionar. Des de la nostra sec-ci sindical intentem milloraraquestes problemtiques laborals,

per davant la falta de collabora-ci de l'empresa no ens queda msremei que denunciar aquestes si-tuacions en els corresponents orga-nismes oficials.

- Com s'organitza la secci sindi-

cal i com s la resposta dels tre-

balladors ?

- Actualment la nostra organitzacidepn gaireb sempre de les nos-tres installacions a la CGT de Sa-badell on ens reunim amb certa re-gularitat per que des que estemconstituts (fa ja un any) l'empresaencara no ens ha dotat de la nostra

sala sindical on poder reunir-nos iatendre correctament als treballa-dors que sollicitin algun tipus d'in-formaci o ajuda. Per la nostra p-gina a Internet i per notesinformatives a ms de personal-ment, vam procurar estar sempreen contacte amb tothom que neces-siti la nostra ajuda i assessorament.Tamb, amb certa regularitat, con-voquem assemblees per a afiliats isimpatitzants, tamb a la CGT deSabadell per a informar de la situa-ci actual d'esdeveniments i nego-ciacions, a ms de recollir qualse-vol inquietud i preocupaci quetinguin els treballadors. Cada dia

que passa veiem un gran suport perpart de la plantilla, que igual quenosaltres, est preocupada per lasituaci de crisi econmica,Aquest suport ens dna confiana

per a seguir lluitant i fer la nostralabor tan b com sigui possible.

- Com s l'actitud dels sindicats

majoritaris cap a la Secci Sindi-

cal de la CGT?

- En aquesta empresa el sindicatmajoritari s CCOO. Aquest sindi-cat ha estat sempre gaireb l'nicarepresentaci en el comit ja queanteriorment estaven en majoria ila UGT en minoria. Amb la unifi-caci de les dues plantes, semblaque no s'han adonat que som qua-tre sindicats i miren dimposar elseu criteri, que en algunes ocasions

gaireb ens duu a la prdua dedrets ja adquirits pels treballadors.Ara, la CGTt representaci i hau-rien de contar amb nosaltres, ambtots els treballadors als quals repre-sentem i amb els quals tot i ser d'unaltre sindicat veuen en nosaltresuna sortida mes clara, sobretot ensituacions conflictives. Sabem quea causa de la nostra claredat, vera-citat i dignitat la CCOO faria tot elpossible perqu la CGT no esti-gus representada en el comitd'Estampaciones per, ara comara, estem aqu i cada vegada msconsolidats.

- Podeu explicar exemples prc-tics de la precarietat laboral a

Essa Palau?

- Com a exemples prctics impor-tants tenim els segents:

- Els ritmes de treballs sn moltalts amb el que el personal de tallerha de patir cada dia un constant so-breesfor fsic i mental que noajuda molt al benestar en el seulloc de treball.

- La falta d'installacions ade-quades per a exercir el treball, comsn les extraccions de fum ambunes temperatures excessivamentbaixes (sobretot en una de lesnaus).

- El soroll en premses.- La falta de seguretat en alguns

llocs de treball.- La constant lluita contra l'ac-

tuaci inadequada de la Mtua il'empresa.

- Els constants moviments depersonal entre seccions sense prea-visos ni formaci adequada.

Segurament ens deixem moltsms exemples de precarietat ja quecada treballador coneix els incon-venients amb qu es troba al seulloc i s el que s'ha d'intentar solu-cionar.

Actualment, desprs d'unes ne-gociacions bastants conflictives idifcils sobre la millora del conveniprovincial del metall, ja estem perfi bolcats en el treball en les dife-rents comissions de treball i amb la

collaboraci de tots esperem aca-bar aquesta legislatura amb la tran-quillitat d'haver realitzat la nostracomesa en defensa dels treballa-dors dEssa Palau.


8/27


TREBALL-ECONOMIA

Predicar amblexemple

Pepe Berlanga

Una dona pot ser ministra deDefensa? Que no est prepa-rada per a tanta responsabilitat...Que s molt jove... que per a minis-tra de l'Habitatge no estava mala-ment... tot i que no diem que era

jove! Que a ms s catalana. I per aacabar d'arrodonir el disbarat, estembarassada! Tot aix ho heu sen-tit a dir aquests dies.

Tots aquests improperis han estatairejats. Tothom capa d'emetre un

judici lha manifestat.Per, incls sent importants els

esdeveniments desencadenats, noho s menys que la persona a laqual s'ha encomanat aquesta res-ponsabilitat ser mare prxima-ment i encarar, com moltes altrestreballadores, la crua realitat delmn laboral davant la disjuntiva detriar entre una maternitat ms omenys responsable i un futur pro-fessional prometedor.

Sota el rimbombant nom de Plaintegral per a la conciliaci de lavida personal i laboral en l'Admi-nistraci, conegut com a Pla Conci-lia, els funcionaris disposen de di-verses providncies per fercompatible la conciliaci de la vidalaboral i la familiar.

Per tant, la ministra, com a fun-

cionria, tindr l'opci de flexibilit-zar el seu horari: treballar setma-nalment 27,5 hores o disposar d'unhorari flexible i un perms de pater-nitat de deu dies; acumular permi-sos de paternitat / maternitat / lac-tncia amb vacances; substituir elperms de lactncia per ampliacide la baixa per maternitat; a la re-ducci de jornada per fills menorsde 12 anys; a modificar el seu hora-ri laboral per conciliar; a les fam-lies monoparentals; a reduir jorna-da per atendre familiars permalaltia molt greu durant un mes,retribut; a excedncia per a cura defills o persones dependents; a tresanys per a cura de fills i familiars;

al manteniment del mateix lloc du-rant dos anys; que si el part s pre-matur el perms de maternitat escomputi a partir de la data de l'altahospitalria; a la formaci conti-nuada, el que li permetr rebre cur-sos de formaci durant els permi-sos o excedncies

s a dir, un ampli ventall de fa-cultats per trencar aquella mximaque diu que: no poder conciliarvida professional i familiar s laprimera causa d'abandonament deles dones directives.

Desprs de la ministra Chacntot ser ms fcil. Cap companyaser repressaliada per exercir una

maternitat compromesa. Ser msfcil conciliar la nostra vida profes-sional, familiar i social. Els empre-saris admetran aquest acte ambtotal naturalitat. O no.

LALTRA REALITAT Contra la supressi del

batxillerat nocturnFederaci d'Ensenyamentde la CGT de CatalunyaDavant la decisi de supri-mir els estudis nocturns deBatxillerat, per part delDepartament dEducaci, els sin-dicats CGT, USTEC-STEs, AS-PEPC-SPS vam convocar el pro-fessorat a manifestar la nostraoposici a aquesta mesura regres-siva i a impedir aquesta novaagressi contra lensenyament p-blic.

Les mobilitzacions es van iniciarel 6 de maig amb la convocatria,conjuntament amb sindicats d'estu-diants, de concentracions a la plaade Sant Jaume de Barcelona i plaaImperial Trraco de Tarragona. El8 de maig, es va portar a terme unaassemblea de professors/es de noc-turn a l'IES Balmes de Barcelona. Iel 14 de maig es va convocar una

jornada de vaga del professorat debatxillerat nocturn i es va realitzar

una concentraci a la plaa de SantJaume de Barcelona a la que vanassistir unes 500 persones.

No a la supressi delbatxillerat nocturn

A lunilateral i antisocial projec-te de Decret del Batxillerat del De-partament dEducaci, safegeixenles instruccions donades pel depar-tament d'Educaci als instituts quefeien nocturn perqu no matriculincap alumne de 1r pel curs vinent.

El mateix Departament reconeixque hi ha 4.900 alumnes que fanbatxillerat nocturn i uns 1.700 queel fan a distncia. No obstant, ba-sant-se en un suposats resultats, se-gons els quals en el primer cas elpercentatge daprovats s dun40% i en el segon dun 60%, elconseller Maragall vol donar peracabada lexperincia del Batxille-rat nocturn a Catalunya i potenciarel model de lInstitut Obert de Ca-

talunya (IOC), amb quatre centresde suport a les capitals de demarca-ci.

En realitat, la proposta del De-partament dEducaci respon alsmateixos criteris elitistes i econo-micistes que tota la reforma delBatxillerat i de la futura LEC.

Al conseller Maragall i al Go-vern de la Generalitat no els preo-cupa en absolut que 5.000 o ms

joves catalans treballin i vulguinestudiar el batxillerat amb un siste-ma presencial. Sn treballadors itreballadores (majoritriament enprecari) i fills i filles de treballa-dors i no estan disposats a invertirunes dotacions i uns professors/esen ells i elles.

Aquests alumnes mai no arriba-ran a lexcellncia, tan desitjada iponderada pel conseller.

CGT Ensenyament es posicionaen contra daquesta mesura i reite-ra la seva crtica global al projectede Decret de Batxillerat que supo-

sar models diferenciats de centresde secundria, menys equitat perlalumnat, ratios ms altes, reduc-ci de plantilles i desplaamentsforosos de professors/es.

En resposta a les mobilitzacionsprodudes, el conseller d'Educaciva rectificar parcialment, anun-ciant que el batxillerat nocturn esmantindria en una part dels centreson es portava a terme. Des de CGTseguim defensant la continutat delbatxillerat nocturn en la totalitatdels centres on s'ha vingut realit-zant.

Recomanem que, en espera desaber com acaba, els centres obrinigualment la pre-inscripci per pri-mer de batxillerat nocturn del pro-per curs.

Ms informaci al web de la Fe-deraci dEnsenyament de CGTCatalunya, on tamb trobareu mo-dels de carta de protesta que podeuenviar a diferents organismes:www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Mesa per leducaci pblica depersones adultes de Catalunya

Des de la Mesa de leducaci

pblica constatem:- Que lendarreriment histric deleducaci de les persones adultesa Catalunya empitjora respecte dela mitjana europea. Tan sols un 3%segueix un curs de formaci en-front del 10 % dEuropa. Amb lin-crement de la poblaci a Catalunyano noms ha crescut la demanda deformaci de persones adultes sinque el sector pblic cobreix un per-centatge cada cop menor de les ne-cessitats.

- Lincompliment dels compro-misos del Departament dEduca-ci, signats el maig de 2005, perarribar aquest curs a atendre el 5%de la poblaci adulta.

- Que hi ha llistes despera noateses. A Girona va motivar unavaga del professorat per aconseguirmig mestre ms; a Sant Boi les tra-ves burocrtiques van impediratendre un curs de preparaci per ala prova daccs; a lAFA Alaronade Matar era ms llarga la llistadespera que la dalumnes matricu-lats, la majoria immigrants. Aixdemostra que ladministraci noconsidera leducaci de les perso-nes adultes com un dret.

- Que aquesta la manca de recur-sos es dna sense que el Departa-ment compleixi una part dels com-promisos com fer una campanya

per promocionar leducaci pbli-ca de les persones adultes.- Que el Departament anuncia

que al proper curs congela el nom-bre de professorat, per la qual cosa

es perpetua aquesta situaci. Noaugmenta el nombre global degrups.

- Que per imposar-ho, el Depar-tament vol acabar de decidir elscursos i grups pel proper curs amburgncia, sense valorar la dinmicaprpia de les persones adultes, comfan altres ensenyaments pblicscom les escoles didiomes.

- Que aquesta situaci de mancade recursos i professorat es mani-festa tamb als centres pblics de

persones adultes que hi ha als cen-tres penitenciaris i que depenen delDepartament de Justcia. Ni shantraspassat al Departament dEdu-caci com era el comproms, ni

sha fet cap esfor per incrementarels recursos; mentrestant, la xifradinterns/es va augmentant.

- Que el Departament dEduca-ci potencia el desmantellament deleducaci pblica de personesadultes privatitzant loferta educa-tiva i externalitzant cursos via sub-vencions tancades a les entitatssense nim de lucre.

Per tot aix demanem:1.- Que la Generalitat reconeguileducaci per a persones adultes

com un dret i posi els recursos ne-cessaris per atendre la demanda.2.- Que es traspassin ntegramentels centres educatius dels centrespenitenciaris al Departament dE-

ducaci i es reconegui el dret a le-ducaci dels i les internes.3.- Que un Govern que sanomenadesquerres potenci decididament

leducaci pblica de les personesadultes tal com shavia compromsquan era a loposici, donant prio-ritat a les necessitats de la gent tre-balladora daquest pas.4.- Que la Generalitat impulsi le-ducaci pblica de les personesadultes amb campanyes dinfor-maci a la poblaci a travs delsmitjans de comunicaci.5.- Que pel proper curs hi hagi in-crement de professorat per avanaren un pla dimpuls de leducacide persones adultes que contempli:

- La creaci dun centre pblicdeducaci de persones adultes enels municipis de ms de 20.000 ha-bitants on encara no nhi hagi.

- La transformaci de les aulesactuals en centres.

- Lampliaci de loferta educa-tiva amb el nombre de grups sufi-cient per tal de cobrir les diversesnecessitats recollides pels centres.Desdoblament de grups per aten-dre les llistes despera.6.- Un procs i un calendari de ma-triculaci adequats a les persones

joves i adultes, que no es tanquifins el setembre (com passa a lesEOI), amb la possibilitat dadaptarloferta. Flexibilitat per anar do-nant resposta a la demanda viva.7.- Un comproms de negociaciamb la representaci del professo-

rat del pla dimpuls.Per tot aix vam convocar unacte-concentraci en defensa deleducaci pblica de personesadultes el 22 de maig a Barcelona.

OPINI: No tanqueu laixeta de leducaci pblica dels adults


9/27


TREBALL-ECONOMIA

Ocupantfbriques

Vicent Martnez

Laltre dia llegia que lactivistacomunista italiana RossannaRossanda en el seu nou llibre -unesmemries de la seva vida poltica alesquerra del PCI duna de les fun-dadores i directora de lempresacooperativa que edita la revista co-munista Il Manifesto- parla demaig del 68. Ms enll dels univer-sitaris -explica- els obrers tamb esvan tornar revolucionaris i vanocupar fabriques. Aquelles accionsvan servir per negociar convenis imillorar notablement les condi-cions laborals de la classe treballa-dora. Cinquanta anys abans tambshavien ocupat fbriques per partdels treballadors. En part, el feixis-me de Mussolini va ser una reaccia lextensi de les idees colectivis-tes i revolucionries en la classetreballadora.

Durant la Guerra Civil espanyolamolts burgesos havien emigrat dela zona republicana i aix va donarales a locupaci de fbriques i elstreballadors van passar a gestionardemocrticament la producci apartir de lautogesti i el cooperati-visme impulsats pels ideals de la-narquisme. Aquells fets sn las-saig ms aproximat del que podria

ser lanarquisme en lmbit econ-mic. El treballador deixa de ser unapea de la producci que no deci-deix res a ser la base de lempresa:una empresa democrtica en quuna persona s un vot.

Abans daix s conegut el critdels jornalers agraris: la terra perqui la treballa. O les ocupacions deterres al Brasil per part dels SemTerra, que reclama per als treballa-dors el paper clau en lempresa i enleconomia: una economia demo-crtica, local i autogestionada.

Aqueste debat, per, no est pre-sent al si del moviment obrer: ni elreformista, ni el revolucionari.Aquest darrer est ms ocupat fent

el paper de socialdemcrata radicalque haurien de fer els reformistesnegociant convenis ms dignes queplantejant debats que siguen real-ment trencadors com ara el de lademocrcia a lempresa, el coope-rativisme o la renda bsica, etc.Potser per falta de recursos o degent suficient per fer arribar aquestmissatge, ho desconec. Pero lamancana hi s ah.

Seria un disbarat, ara mateix,obrir una mani de l1 de maig de-manant als treballadors ocupar lesfbriques o demanant una econo-mia autogestionria: ms que resperqu no hi ha una majoria con-

venuda, per s que podrem in-tentar iniciar el debat per mirar deconvncer-los. Ocupem les fbri-ques: fent-nos nostres les empresesi democratitzem leconomia.

QUI PAGA MANA

Collectiu Catalunya

Els sindicats alerten CGT iCEHSA van fer pblic uncomunicat el 2 de maig onalertaven del risc de collapse del'aeroport del Prat per la precarietatexistent al servei de terra. CGT iCEHSA es queixen que les empre-ses paguen tard i malament i queno respecten les condicions de lasubrogaci

Segons denuncien els dos sindi-cats, a l'estiu laeroport del Pratviur una situaci de collapse quees podria equiparar a la que vapatir fa gaireb dos anys per lavaga que el va paralitzar, en plenaoperaci sortida de lestiu. Per enaquesta ocasi no ser per la vo-luntat dels treballadors sin per laprecarietat amb qu es desenvolu-pa el servei dassistncia a terra,lanomenat handling . Aix s elque vaticinen dos dels sindicatsamb representaci a les empresesde handling, CGT i CEHSA, quedenuncien des de fa mesos lesmales condicions laborals. Iberiava perdre el juliol del 2006 el ser-vei dassistncia a terra del Prat, iara el comparteix amb Newco,

Groundforce i Flightcare. Els sin-dicats es queixen de sous baixos,incompliments a lhora de pagar inul respecte per les condicions dela subrogaci.

Els sindicats denuncien que lesempreses de vegades no paguenles hores nocturnes ni respecten lescondicions que tenien els treballa-dors que Iberia va subrogar aGroundforce, Newco i Flightcare.Aix obliga part del comit a revi-sar cada mes les nmines, perqu

moltes estan malament. Tamb esqueixen dincompliments de la llei

de riscos laborals, com el fet queels tractors per traslladar les male-tes no tenen un servei de manteni-ment tot i que estan en funciona-ment durant 15 hores al dia els 365dies de lany.

Els dos sindicats remarquen quesha arribat a labsurd deximir elstreballadors de portar uniforme, jaque un empleat ha de perdre mitjahora si ha danar a recollir elsguants des de la terminal A finsms enll de la terminal C. Als em-

pleats que van ser subrogats dIbe-ria no sels respecten alguns dels

drets que ja tenien, com el de gau-dir dun determinat nombre devols. Dues persones descarreguenlequipatge de tres avions quanabans que Iberia perds el serveide terra hi havia tres empleats perfer la mateixa feina en un avi. Hiha empleades amb reducci dematernitat que tenen problemesper mantenir lhorari que desitgen.I els sous oscillen entre els 1.450euros que cobra un subrogat dIbe-ria i els 850 que cobra un contrac-

tat recentment. La mobilitat labo-ral s tan gran que la gent ja ni sa-

prn el nom del que t al costat, as-senyalen des de CGT i CEHSAEls sindicats reclamen que les

companyies posin fi a aquesta si-tuaci i assenyalen AENA, lorga-nisme pblic que gestiona els aero-ports estatals, com el responsableltim del mal funcionament delservei de terra, ja que va donar laconcessi del handling a les em-preses ms barates, i aquestes em-preses estan incomplint la llei perpoder fer front a lactivitat.

Risc de collapse a

laeroport del Prat

Collectiu Catalunya

CGT, CCOO i UGT van convo-cat aturades de mitja hora pertorn, el passat 5 de maig, en els dostallers de la fbrica de Seat a Mar-torel, per poder informar la planti-lla de la situaci de saturaci dal-gunes crregues de treball.

En un comunicat els tres sindi-cats expressaven la seva preocupa-ci per la saturaci de les crreguesde treball, en especial a lrea demuntatge, que sha vist agreujadaamb el llanament del nou modelIbiza a causa de la retallada del

temps dacoblament, ja la direccide Seat shavia fixat lobjectiu derebaixar el temps de fabricaci delnou Ibiza de les 27 hores actuals a18.

Per informar de la situaci i delspassos que shavien de donar en elfutur, els sindicats van convocar elstreballadors a assemblees, el queva suposar la paralitzaci de la pro-ducci en aquestes zones de la f-brica entre les dotze i dos quarts

duna del migdia; entre les quatre idos quarts de cinc de la tarda ientre la mitjanit i dos quarts dunade la matinada.

Seat modifica les condicions demuntatge davant les queixes sindi-cals

Desprs de les aturades de vintminuts durant els tres canvis detorn de la jornada, els sindicats vanaconseguir que es reuns la comis-si de productivitat de l'empresa,amb representants sindicals i de ladirecci, per modificar les condi-cions de muntatge.

Amb la mobilitzaci es va acon-seguir que Seat tingui en compteno noms una millora de la pro-ductivitat, sin tamb la fatiga quepot comportar una crrega de tre-ball massa forta, aix com la neces-sitat de la plantilla d'adaptar-se anous processos. Segons els sindi-

cats, el nou Ibiza compta ambpeces ms compactes que, tot i ne-cessitar menys operacions de mun-tatge, requereixen una certa forma-ci.

Els sindicats de Seat van convocar aturadesper la saturaci de crregues de treball a Martorell


10/27

10 Catalunya.Juny de 2008

TREBALL-ECONOMIA

STMM-CGT

El 29 dabril es va celebraruna assemblea de treballa-dors de remolcadors de lesempreses de remolc del port deBarcelona UTE SAR Remolcado-res SL i Rebarsa. Lassemblea vaser convocada per a trobar i autorit-zar possibles mesures de pressiper part dels treballadors i donaraix una resposta a la intransignciai poca aptitud negociadora que estdemostrant la patronal en la taulanegociadora del que ha de ser elXVIII Conveni Provincial.

Per part dels treballadors es vaposar sobre la taula el dret a exercirel dret de vaga, en el cas de no arri-bar a un preacord en les prximesreunions de la taula negociadora onsaccepti per part de les empreses laconcessi duns mnims que garan-teixin el manteniment del seu poderadquisitiu durant els quatre anys dela vigncia del conveni. Aix ma-teix, sexigeix que no es modifiquinles condicions de treball en relacia la jornada i el nombre de tripu-lants per vaixell. El resultat de lavotaci secreta en lassemblea, queautoritzava al comit a presentar elpreavs de vaga si no sarribava a un

acord, va ser de 47 vots a favor, 4 encontra i 3 en blanc.Desprs de quatre mesos de ne-

gociaci, la part social ha cedit con-siderablement en les seves peti-cions inicials sense veure, per, capcorrespondncia digna desment delaltra part. Ni tan sols no sha ac-ceptat una de les peticions de la partsocial que en principi no hauria desuposar un cost econmic significa-tiu per a les empreses, mentre laseva intenci no fs un expedientde regulaci docupaci per unabanda important de les plantilles.

Aix confirma que les intencionsde lempresa, quan ladministraci

martima ho permeti, sn les de re-duir el nombre de tripulants per vai-xell, de tres (actuals) a dos, ambuna finalitat que s exclusivamenteconomicista i creant, amb aquestasituaci, dacord amb el parer de lasecci sindical i vist amb la pers-pectiva que dna lexperincia deldia a dia, una gran inseguretat per alremolcador i la seva tripulaci, per

al buc remolcat i per al propi port iel medi ambient.

s paradoxal el fet que uns vai-xells nous, de major potncia i en-vergadura, amb una complexitattecnolgica que ms aviat els fams insegurs (donada la gran quan-titat davaries, sobretot de naturale-sa informtica i electrnica queshan produt en aquests tres ltims

anys, i que se solucionen fent fun-cionar els comandaments en ma-nual per part de la tripulaci), pre-tenguin ser tripulats amb nomsdues persones.

Lopini de la majoria dels pro-fessionals amb centenars o milersde maniobres viscudes a les nostresesquenes, s que aquests nous re-molcadors han de ser tripulats al-

menys amb quatre persones per agarantir uns mnims de seguretatdavant situacions imprevistes i evi-tar accidents en el port de Barcelo-na, que poden arribar a ser catastr-fics donada la naturalesa de lacrrega de molts dels bucs amb elsquals es maniobra; gas, petroliers,productes qumics, portaconteni-dors de gran envergadura, etc.

Els remolcadors del port de

Barcelona podrien anar a la vaga

Mbing al FNACEl Triangle de la plaa Catalunya de Barcelona

Relaci amb els Mitjans deComunicaci de CGT- Barcelona

L'inspector de Treball JavierCrespn, especialista en casosde mobbing, ha aixecat un requeri-ment contra l'empresa FNAC-ElTriangle de plaa Catalunya, en elqual es diu: En conseqncia elcriteri de l'Inspector que subscriu sque XXX ha estat sotms a un pro-cs d'assetjament moral en el tre-ball.

s el primer cas que surt a la llumen aquesta empresa per assetja-ment. El FNAC-El Triangle t unaplantilla de 240 treballadors, perper aquests llocs de treball en els l-

tims anys hi han passat ms de1.000 treballadors i s difcil trobar-ne amb una antiguitat superior a unany. Els treballadors opten per mar-xar de l'empresa abans que acudir ala inspecci de treball o als tribu-nals.

El 22 de desembre del 2006 elcomit d'empresa, format en la sevatotalitat per nou delegats de la CGT,va denunciar lempresa per casoscasos de mobbing. Desprs de 16mesos, l'abril de 2008, les acusa-

cion han quedat plenament demos-trades.Diversos treballadors van decla-

rar davant l'inspector sobre la situa-ci de pressi que es viu a l'empre-

sa. La majoria eren treballadors ques'havien vist obligats a marxar de lamateixa per haver sofert tamb si-tuacions desagradables, a ms deper els membres de CGT que estanen el comit d'empresa.

La persona afectada va presentarinformes mdics entre els quals estroben el procediment Leymann In-ventory of Psychological Terroriza-tion (LIPT), que s el barmetremdic que s'utilitza per a detectarels casos de mobbing.

La CGT denuncia que darrera dela faana de simpatia i de lloc agra-dable que transmet FNAC-El Trian-gle, s'hi amaga una empresa ambuna organitzaci pobre del treball i

una poltica de recursos humansque xoquen constantment amb lalegalitat i qui, entre daltre, es ca-racteritza pels segentsa trets: unaalta rotativitat en els diferents llocsde treball, sancions injustificades iarbitrries, no compliment de laLlei de Prevenci de Riscos Labo-rals, no realitzaci de l'avaluaci deRiscos Psicosocials, insuficinciacrnica d'una plantilla que no gene-ra antiguitat, sobrecrregues de tre-ball, etc.

En resum, FNAC-El Triangle suna empresa que actua constant-ment sense manifestar respecte en-vers als seus treballadors ni tampoccap a la legislaci laboral.


11/27


TREBALL-ECONOMIA

Un mat

qualsevol, a unjutjat qualsevol

Diana Reig i Baiget, advocada, iFrancesc Arnau i Arias, advocat,

membres de DALP

Aquell mat vam anar cap als jut-jats de Badalona. Defensvem unasenyora que havia estat agredidaper un jove, ve i nebot del seumarit difunt. Un judici rpid de fal-tes. Vrem anar-hi un advocat, unaadvocada, la filla de la senyora-tamb cosina germana de lagres-sor- i el marit daquesta ltima.Com que vam arribar relativamentaviat, vam aprofitar per entrar a lasala de judicis, per fer s del dret alaudincia pblica, aquest dretconstitucional tan poc utilitzat.

A la sra. jutgessa i a la sra. fiscalels va sorprendre la nostra entradaa la sala. Fins i tot al denunciant liva sorprendre aix de ls del dret alaudincia pblica. Li va sorpren-dre perqu s un denunciant habi-tual, un denunciant professional,dels que es guanyen la vida o unextra- fent de denunciant, que co-neixen bastant b el funcionamentdels jutjats i tampoc shi troba nor-malment amb aix que hi hagi unpblic que el controla... per tam-poc shi va oposar, menys mal!

Aquest habitual, que deia serresponsable dun gran centre co-mercial, estava all plantat, amb unbon feix de denncies per furts.Les persones denunciades no com-pareixien i aix sanaven enllaant

judicis, un darrera laltre. Per enuna daquestes vistes s que va apa-rixer el denunciat, acompanyatduna intrpret de romans. Lacu-saven dhaver furtat una safata decarn daquest centre comercial.

La sra. fiscal va comenar a fer-liuna srie de preguntes: vost varobar aquesta safata de carn? s.Per qu ho va fer? perqu teniagana. Vost treballa? No. Repalgun tipus dajuda? No. Sembla-

va que aquestes preguntes anavenencaminades per a justificar unaabsoluci, en base a leximent totalde lestat de necessitat, per NO!La sra. fiscal noms va saber argu-mentar una atenuant pel que aaquest senyor el van condemnar auna pena multa de un mes a ra dedos euros diaris i aix significa quesi no paga compleix fins a dosmesos de pres.

El nostre judici va resultar serlltim senyalat per aquell mat,amb sentncia absolutria que legi-tima lagressi del jove de trentaanys, que venia del ginasio con-tra la senyora de seixanta anys de-

dat, que anava a fer el dinar.Com deia en Mumia Abu Jamal,en el seu ltim article, all sorpre-nent s que es faci justcia en lessales de justcia.

Seccin Sindical en A.C.C -Unidad Hermtica

La direcci de lempresa Ap-pliances Components Com-panies SA, lantiga UnitatHermtica, va plantejar en una reu-ni del 9 dabril que presentar unExpedient de Regulaci dOcup-ci (ERO) davant de la Generalitat,al Departament de Relaciones La-borals. LERO afectar un total de478 treballadors i treballadores delcentre de producci de Sant Quirzedel Valls que sn la planta de pro-ducci i el magatzem denominatC.R.P., Cajas Unitarias i UnidadesCondensadoras; no quedar afecta-da la planta de Cervera (Lleida) i138 treballadors i treballadores, enla seva majoria pertanyents a admi-nistraci i alguns de taller.

Segons lempresa, aquest expe-dient s conseqncia del descensde la producci, per la manca decomandes dels clients, un descensxifrat al voltant del 30%. Ambaquesta mesura, lempresa aconse-guir un estalvi salarial proper a1,8M deuros, el que permetrianeutralitzar les prdues i no aug-mentar-les ms.

Hi hauria un perode total d'afec-

taci de 54 dies, que quedarien dis-tributs en 9 dies cada mes, demaig a novembre de 2008, quedantfora el mes d'agost.

Desprs de la venda de patrimo-ni i els mltiples ERO signats per

la majoria del comit, lempresaincompleix el Pla de Viabilitat2006 a qu es va arribar per unacord entre la Coselleria de Treballi Indstria de la Generalitat, el Mi-nisteri dIndstria, el Grup ACC ila representaci dels treballadors.EL Pla no el compleix pel que fa ala inversi en maquinria i el finan-ament per part de les diferents ad-ministracions, tant ajuts per desen-volupar lI+D+i o en crditsreemborsables, segons les normesreguladores dels programes minis-terials, junt amb la part aportadapels treballadors en conceptes de

prdues salarials. Davant daquestpanorama ens trobem que lempre-sa t una planificaci empresarialnefasta, amb prdua constant declients per les males formes cap aaquests i per la baixa qualitat dels

seus productes a causa del deterio-rament dels processos de controlde qualitat.

Per un altre costat, veiem quepart de les seves peces vindran se-miacabades dItlia, realitzant lainversi que haguessin hagut de fera la planta, pel que deixaran de sertotalment independents en tot elprocs productiu.

Prentendre aquesta nefasta pla-nificaci noms cal veure les propde nou mil 9.000 hores extra que esvan fer en el primer trimestre del2008 i els 40 contractes eventuals.Segons la CGT, tot aix s exces-

siu i s fruit de la ineptitud de lac-tual direcci.Desprs d'un calendari de reu-

nions, ja fossin a Relacions Labo-rals o a la fbrica amb la direcci oamb l'inspector, es va arribar a una

ltima propuesta final inamoviblede l'empresa, disposada a pagar el100% de les pagues extres. Encaraque s cert que reduria el nombrede persones de manteniment al50% i caixes unitries i unitatscondensadores al 100%, aquestamesura obeeix a necessitats pr-pies per abastir les comandes delsclients, que ja tenien in mentedesafectar l'expedient.

La secci sindical de la CGT tclar que lERO s nefast perqusignifica que no tindran comandesper poder treballar tota la plantilla,reduint el seu salari i enviant-los alatur amb el futur fosc que els es-pera avui. Malgrat que la direcciels comunica que el tancament nos la seva intenci, tot esperant unareactivaci del mercat i continuenapostant per lempresa, la CGTveu el futur incert i pensa que laproblemtica podria anar msenll. En aquest moment, encaraque no els agradi, noms es potbuscar la situaci menys perjudi-cial per als propers set mesos. Lasituaci s dolenta, no considerencap opci bona i pensen que soport triar la ms favorable a laplantilla.

Desprs daix, es va portar la

plantilla a una votaci en urnes i esva decidir per un percentatge del59,36% acceptar la proposta de ladirecci, assenyalant que hi vahaver un percentatge de no accep-taci del 38,30%.

ERO a Appliances

Components Companies SA

Continuen les aturades en venda de bitllets, informaci i atenci alclient a lempresa ADIF

Sindicat FederalFerroviari de la CGT

El personal de venda, informa-ci i atenci al client de la di-recci executiva d'Estacions d'A-

DIF ha estat cridat a la vaga en totala xarxa cada divendres des del 4d'abril, dates a les qu shi van afe-gir els dies 30 d'abril i 4 de maig,en seguir sense atendre's les reivin-dicacions del collectiu desprs dela ratificaci del primer convenicollectiu d'ADIF signat per l'em-presa, CCOO, UGT, SCF i SF.

El passat mes de desembre de2007, CGT desconvocava les atu-rades previstes per a facilitar lesnegociacions del conveni, percom que finalment no shi hanplasmat les reivindicacions delcollectiu s'han reprs les mobilit-zacions.

Les aturades es vnen desenvo-lupant tots els divendres entre les20 i les 23 hores de forma indefini-da, i amb un suport majoritari delpersonal cridat a les aturades.

Les causes que motiven la con-vocatria sn les segents:1.- Falta de personal i progressivareducci i privatitzaci de llocs detreball, que incideixen negativa-ment en la qualitat del servei a l'u-

suari del ferrocarril. Paralitzaci deles privatitzacions i la recuperaciper part de ADIF d'aquestes crre-gues de treball.2.- Millora de les condicions ac-tuals de treball, seguretat i salut,valoraci del treball a torns i deltreball en diumenges i festius, ams, incloure el menyscapte de di-ners per al personal que manegifons.

La CGT ha intentat en nombro-ses ocasions solucionar tota aques-ta problemtica, intentant arribar aacords, cridant a la negociaci, pera entre tots, solucionar aquest con-flicte que duu cam d'enquistar-se,

trobant-nos amb la negativa cons-tant dADIF ms interessada en elseu compte de resultats que a mi-llorar l'atenci a l'usuari del ferro-carril i les condicions de treball

La CGT lamenta haver hagutd'arribar a la necessitat de convo-car de nous aturs i demanem lacomprensi dels usuaris del ferro-carril ja que un dels objectius fona-mentals d'aquestes mobilitzacions

s assolir un servei pblic ferrovia-ri de qualitat i una atenci optima al'usuari. Per aix se seguir lluitantper un futur professional i un con-veni digne, per millorar les condi-cions laborals i per acabar amb ladesigualtat entre collectius.

Concentraci a l'Estacide Tarragona

En el marc de les aturades con-vocades per CGT a ADIF els di-vendres per al personal de venda,informaci i atenci al client de ladirecci executiva destacionsdADIF, la secci de Tarragona del

SFF-CGT va convocar una con-centraci al vestbul de l'Estaci deRenfe de Tarragona, el divendres 9de maig, coincidint amb l'horari del'aturada convocada per que s'aten-

guin les reivindicacions daquestcollectiu.

Vagues a RenfeOperadora de

BarcelonaLes organitzacions de la CGT,

CCOO, UGT i SF van convocarvagues el 30 dabril i el 2 i el 4 demaig, desprs que no shagus arri-bat a cap acord per resoldre dosconflictes diferents amb RenfeOperadora a Barcelona. En un cas,els sindicats denuncien lincompli-ment sistemtic de la normativa demobilitat del personal de conduc-ci i la situaci de discriminacilaboral i econmica creada a partirde la cessi de cinc treballadors perpart de Rodalies / Mitja Distncia aAlta Velocitat / Llarga Distncia,entre altres punts. Pel que fa a lal-

tre conflicte, consideren, entre al-tres reivindicacions, que es tanca laporta als conductors de Mitja Dis-tncia per prestar el servei en altrestrens.

QESTI DEJUSTCIA


12/27

12 Catalunya.Juny de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical de CGT alHospital Joan XXIII

Davant els fets produts ltimamenta lHospital Joan XXIII de Tarrago-na, la Seci Sindical de CGT alcentre ha manifestat la seva indig-naci amb lactitud de "normalitat"de lICS i la direcci de l'Hospital,

ja que s preocupant la dimissi deldirector adjunt a la Gerncia, doc-tor Sirvent, i del director metge,doctor Quer, amb tan sols 13 mesosal seus respectius crrecs i eren di-rigents sorgits de gent de lhospitalde tota la vida.

El Joan XXIII de Tarragona slhospital de lICS que t ms plan-tilla eventual i menys de fixa. Ams, desed CGT sha denunciat lanotable manca dinversions per partde la direcci del centre en laplan-tillament. A principis dany, es vanprometre 41 facultatius, 37 infer-meres, 23 auxiliars dinfermeria, 5tcnics sanitaris, 13 administratius i

2 zeladors. De tot aquest personal,noms han aprovat 13 facultatius, 9infermeres i cinc auxiliars dinfer-meria. A part, van prometre uneseventualitats de 35 infermeres i 22

auxiliars dinfermeria, que tampochan cobert.

Tamb han ampliat la unitat decures intermitges sense posar elsratios que han sollicitat els agentssocials i que sn:-Torn mat: 5 infermeres, 3 auxi-liars i 1 zelador.-Torn tarda: 5 infermeres, 3 auxi-

liars i 1 zelador.-Torn nit: 5 infermeres, 2 auxiliars i1 zelador

La direcci noms concedeix:-Torn mat: 4 infermeres, 2 auxi-liars i 1 zelador.-Torn tarda: 4 infermeres, 2 auxi-liars i 1 zelador (menys el cap desetmana, que suprimeixen el zela-dor).-Torn de nit: 4 infermeres i 2 auxi-liars.

Tamb sha denuncieat la mancadinversions en infraestructures.Des de CGT sexigeix urgentmentlampliaci tant despai com depersonal a Urgncies i fer una cuina

nova perqu lexistent est obsole-ta, a ms daltres ampliacions i mi-llores no tan urgents, per igual-ment indispensables.

La Secci Sindical de CGT a

lHospital Universitari Joan XXIIIha fet una crida a tots els agents(tant interns com externs: treballa-dors, sindicats, associacions devens, usuaris, etc) interessats perfer un front com amb lobjectiu desalvar i fer que aquest centre siguiun hospital de referncia a Tarrago-na.

Aix, es denuncia el tripartit i elServei Catal de la Salut de quidepn invertir ms en Sagesa i elsconsorcis que en un hospital pblicde lICS de referncia. Des de Tar-gona, se senten discriminats acausa de la poltica privatitzadoraduta a terme pel Servei Catal de laSalut, que destina ms mitjans a laxarxa hospitalria de Santa Tecla isobretot a Sagesa

Per ltim, els sorprn que el res-ponsable mxim del Servei Catalde la Salut a Tarragona, doctorFelip Inciesta, anterior subgerentde Joan XXIII, mostri tan poca sen-sibilitat per la problemtica que

afecta a lesmentat hospital.

Petici de dimissions

Des de la CGT sha demanat que el

director gerent de lICS, FrancescJos Mara, i el director dels Ser-veis Territorials de Salut al Campde Tarragona, Felip Infiesta, assu-meixin la seva responsabilitat en lafalta dinversi que pateix lhospi-tal Joan XXIII de Tarragona i dimi-teixin. El primer, com a responsa-ble que lhospital tarragon sigui

lltim a la cua dels hospitals delICS en matria dinversions, mal-grat les necessitats estructurals quet, i el segon, com a responsable dela distribuci de la inversi, queconsideren que afavoreix ms elshospitals de la XHUP.

Desprs de la reuni del dia 27de maig, amb la mediaci del De-partament de Treball, entre el Co-mit de vaga i la Direcci de lHos-pital Joan XXIII, havent arribat aun acord en qu lempresa ha ac-ceptat laugment dun zelador tantal torn de tarda com al torn de nitels caps de setmana i festius, queera la principal reivindicaci del

Comit de vaga, des de la SecciSindical de CGT a lHospital JoanXXIII es va procedir a desconvocarla vaga prevista per als dies 4, 5 i 6de juny.

Denuncien mancadinversions i de personal alHospital Joan XXIII

Mobilitzacionsa Delphi deSant Cugat pelconveni

Collectiu Catalunya

La plantilla de Delphi a SantCugat del Valls va realitzar di-verses jornades daturades, convo-cades pels sindicats presents al'empresa, entre els que es troba laCGT, per exigir un conveni digne,en la ltima de les quals, el 9 demaig, els treballadors de cada tornes van concentrar tres hores a lesportes de la fbrica, amb un segui-ment de les aturades del.99%.

Les reivindicacions sindicalspassaven per aconseguir un incre-ment salarial que garanteixi lIPCms un augment de l1%, aix comque la companyia presenti un plade viabilitat amb inversions que as-segurin el futur de la fbrica.

Si l'empresa no feia cap movi-ment, hi havia previstes noves jor-nades daturades els dies 14, 16,19, 21, 23, 26 i 30 de maig, per fi-nalment no es van portar a terme jaque es va arribar a un acord ratifi-cat per la plantilla que contemplavaun increment anual salarial del IPCms el 0,75%, un conveni collectide tres anys de vigncia (2008-2010), una paga per conveni de 70euros el 2008 i altres 70 euros el2009, i una nica setmana de tanca-ment de la planta.

Vaga a lescolabressolmunicipal MnPetit dAbrera

Federaci Comarcal BaixLlobregat CGT

El dijous 15 de maig, les professo-res i les educadores infantils delescola bressol Mon Petit dAbre-ra van fer vaga.

El dilluns 5 de maig havien tin-gut la primera reuni de negociaci

amb lempresa i lAjuntament. Enaquesta reuni van acordar queposposven la vaga del dijous acanvi duna proposta econmicadurant aquella setmana.

Desprs dhaver donat la propos-ta econmica, que no s altra que lapromesa que els van fer els Regi-dors dEnsenyament de lAjunta-ment al setembre de 2006, que sde 1.500 euros bruts/anuals per ales auxiliar i de 2.000 eurosbruts/anuals per a les tutores, novan rebre cap proposta econmicadurant aquella setmana.

L'assemblea de treballadores nova acceptar la proposta de lAjunta-

ment daugmentar un 1% el sou esva tirar endavant la convocatria devaga, en la qual van portar a termeuna marxa des de lescola bressolfins a lAjuntament.

El de Tarragona s un dels hospitals de Catalunya que t msplantilla eventual i menys de fixa


13/27

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA


Tema del mes> OPINI

Trobada SocialAlternativa al Petroli

La indstria petroliera es reuneix a Ma-

drid mostrant la seva cara ms amabledavant lopini pblica mundial, recor-dant-nos la nostra sed denergia baratai illimitada, i barrejant-ho amb les gas-tades paraules responsabilitat social,sostenible,tica i medi ambient.

Les petrolieres volen imposar el mis-satge que hem de donar suport al seunegoci perqu no podrem tenir unaqualitat de vida "digna" sense ell. Msdun ter del consum energtic es re-colza en el petroli (la meitat daquest esdestina al transport) i una quarta partdepn del gas. Ambds recursos snno renovables i estan controlats enbona mesura per les mateixes compa-nyies.

Lenorme dependncia daquests

combustibles crea gravssims proble-mes:- Accelera lempobriment de la majoriade les poblacions del sud, escanyant-les amb preus impagables pels ali-ments i els serveis bsics.- Regeix la poltica internacional fins alpunt de provocar la guerra en regionsamb jaciments, com s el cas de LIraq itot Orient Mitj que t ms del 60% deles reserves de petroli conegudes i el40% del gas. O com a Nigria, el majorproductor dfrica,clar exemple de comel disposar de recursos cobejats potconvertir-se en una maledicci per a lesseves gents.- Provoca dramtics desplaaments depoblacions, a causa del expoli i violn-

cia estructural introdut en les zonesdexplotaci petroliera.- s la principal causa del canvi climticper les seves emissions de CO2 (el 34%de tots els gasos defecte hivernacleprocedeix del petroli i del gas). Provocala contaminaci continuada de mars icostes en tot el planeta pel constanttransport de cru. Fins i tot el seu pro-cessament en refineries arrisca la saluti seguretat de la poblaci de lentorn, alque safegixen les morts causades peltrfic.

Som conscients de lactual depen-dncia del petroli, per la indifernciadavant la necessitat urgent dun canvide model poltic, econmic i social, i el

silenci davant els crims i saquejos co-mesos constantment per les majorsempreses petrolieres del mn, ens fa-rien cmplices de lactual crisi.

Dinov CongrsMundial del PetroliNo us volem aqu!!!

Secretaria Acci Social Comit

Confederal CGT

Per primera vegada a lEstat es-

panyol, se celebra a Madrid(IFEMA), del 29 de juny al 3 de ju-

liol, el 19 Congrs Mundial del

Petroli, en el qual participaran caps

destat, representants de governs,

de lOPEP, el Global Compact de

NNUU o la Uni Europea, directius

de petrolieres com Repsol, Exxon,

Total, BP, Shell, Cepsa, Petrobrs,

BP, Chevron a ms daltres em-

preses energtiques.

El Congrs Petrolier Mundial,

amb 75 anys dhistria, aglutina a

la majoria dels pasos productors

de petroli (excepte LIraq) i a la tota-

litat de les empreses del ram.

Per primera vegada en la seva

histria, aquest Frum sorganitza-

r a Madrid, i el seu el lema s

Subministrar energia per a un

consum sostenible. Al congrs hi

assistiran uns 4.000 delegats, que

treballaran sobre quatre rees:

upstream (extracci), downstream

i petroqumica (refinament i altres),

gas natural i renovables, i gesti in-

dustrial.

Les corporacions petrolieres,

amb la complicitat dels governs, i

organismes internacionals desen-

cadenen multitud de guerres,

agressions a pobles, desastres na-

turals, per a obtenir enormes be-

neficis espoliant els recursos natu-

rals dels pasos on es troben

assentades.Com la Cimera del petroli sem-

bla voler ocultar totes aquestes in-

justcies i donar-se un rentat di-

matge, els moviments socials

volem respondre durant aquests

dies mostrant la veritable cara da-

quest negoci.

Trobada SocialAlternativa

Per aquest motiu, estem organit-

zant una Trobada Social Alternati-

va al Petroli on donar a conixer,

formar-nos i debatre sobre els im-

pactes i les poltiques daquestes

transnacionals, buscant tamb al-

ternatives a la dependncia del pe-

troli, que est en el centre dun

model de consum irresponsable i

insostenible. CGT estar present

en la Trobada Alternativa.

Durant els mesos previs a les-

deveniment, estem celebrant reu-

nions dmbit local i estatal per a

definir els continguts i les accions

que portarem a terme, coincidint

amb el Congrs.Per aquest motiu,

convidem a tota persona o movi-

ment social a formar part activa en

aquesta Trobada: organitzant ma-

nifestacions, tallers, a Madrid o

en les vostres ciutats, o difonent la

informaci que rebeu, per a fer es-

coltar, una vegada ms, la nostra

veu enfront de la injustcia.

Una resposta social conjunta

que ocupi els carrers i les agendes

de tots els ciutadansi ciutadanes

durant els dies de lesdeveniment

petrolier oficial i que es pugui es-

tendre ms dies amb diferents ac-

cions que visibilitzin les nostresprotestes i exposin les nostres al-

ternatives al model energtic ac-

tual.

La resposta tindr una part refle-

xiva i de propostes, organitzant ta-

llers i frums sobre la temtica i

una part activa, reclamant els ca-

rrers amb una manifestaci i les di-

ferents accions directes no-violen-tes que organit

Revista Catalunya - 98 Juny 2008

Documents

Transcript of Revista Catalunya - 98 Juny 2008