Revista Catalunya - 95 - març 2008 - Sindicat CGT

7/31/2019 Revista Catalunya - 95 - mar 2008 - Sindicat CGT

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Mar 2008 nmero 95 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

decreixementdecreixement

Fotografia:Dd

acSalau


2/27

Estem orgulloses que un mem-bre del Collectiu Catalunya (quetamb s conductor), pogus sortira la festa de lAPEC (Associaci dePremsa en Catal) on vrem reco-llir un premi, a reivindicar els dosdies, tal com es veu en la foto queacompanya aquest text.

La segona part de la vuitenapoca de la revista, que s on araens trobem, es va iniciar amb unarticle del Saturnino Mercadersobre la vaga dels Autobusos deBarcelona. Per quan arribi el nme-ro 100 ja li tenim preparat lespaiperqu ens expliqui com, de bensegur, ja disposen de dos dies dedescans setmanal i com, amb laju-da i el suport mutu de treballadors itreballadores i dels moviments so-cials, hem fet un nou pas endavant,que mai ser el darrer.

I aix estem i aix no ens volenels empresaris, jutges, policies,propietaris, constructors, policies,grocs, parsits i xuppters que de-nuciem i assenyalem.

El peridic vespert Catalunya, vasortir per primer cop al carrer el 22de febrer de 1937, com a rgan re-gional de la CNT de Catalunyaamb la lamentable caracterstica(per la tardana) de ser la primerapublicaci escrita ntegrament encatal de la Confederaci Nacionaldel Treball. Fins aleshores, les pu-blicacions llibertries orgniqueshavien estat totes en espanyol.

El marc conflictiu de la guerracivil fu que aquesta primera pocano sallargus mes enll del 28 demaig del 1938 i hagueren de pas-sar mes de trenta-nou anys perquaquesta capalera torns a veurela llum.

El setembre del 2002, les perso-nes que vrem assumir fer aquestarevista, la pgina web i bona partde la Comunicaci de CGT, elCollectiu Catalunya (que sha anatreforant amb el temps), inicivemla segona part de la vuitena pocade la revista.Comenvem a treba-llar, a posar hores i esfor enaquest projecte illusionant i obert,

un projecte amb la voluntat de con-vertir-se en la veu de la Confedera-ci, de la classe obrera, dels movi-ments socials i de les lluitesalternatives de tots els Pasos Ca-talans i de la resta del mn.

Des daquell primer nmero 36,que vrem iniciar amb el relat de lavaga general del 20 de juny, el Ca-talunya ha vist passar per lesseves pgines moltes altres lluiteson la CGT ha demostrat el seu ca-rcter combatiu i transformador, havist tamb el segrest i condemnade la companya Laura Riera, queencara continua a la pres, la lluitacontra els transgnics, contra les-peculaci, contra el Pla Hidrolgic i

tantes daltres que esquitxen elnostre pas i que teixeixen el con-trapoder necessari i imprescindibleen temps de majories socials gri-ses.

Ens omple de joia arribar al n-

mero 100 al mes de setembre queve, que la revista de la qual en for-maren part personatges tan bri-llants com Peir o Barnils creixi isenforteixi, que formem una petitapart de la veu de les lluites socials,de la Catalunya resistent que cons-trueix una alternativa, evidentmentllibertria i per tant oberta, tal i comdiem en el primer editorial.

Tamb ens enorgulleix ser unapetitssima part de la vaga ofensivadel bus, de la lluita dels conductorsdautobs pels seus drets amb le-dici conjunta amb els companys icompanyes de LAccent i la Di-recta, duna revista amb 60.000exemplars dedicats a contrarestar

la propaganda de Transports Me-tropolitans deBarcelona que elsmateixos dies van treure un fulletantivaga amb 400.000 cpies re-partides porta a porta.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Mar de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

[email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Valls

[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialCatalunya: ara, setanta-unanys; al setembre, cent nmeros

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca.DLB 36.887-92.Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada,Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras. Collabo-ren en aquest nmero: Gemma Ubasart, Laia Alsina, Ivan Mir, Cimarron E., Francesc Camps,Maria Mart, Atonio Prez Collado, Marta Pi, Pere Ortega Clotet, Jaume Cunillera, Kaos en la Red,federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ddac Salau (portada), Josep M.Yago, PauJuvill, Jordi Slvia i Francesc Poblet.Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer.Redacci i subscripcions: Raval Sta.Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340883. Collaboracions a: [email protected] i (cronologia)[email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 20 defebrer del 2008.

Jordi Hereu dirigint-se a uns buserosque

lescridassaven en un mting

Sou uns revolucionaris de

pacotilla

Cmic - cido Crtico


3/27


REPORTATGELobjectiu de la Marxa pel Decreixementno s fer una convocatria massiva sinposar en contacte la gent que lluita arreu

DECREIXEMENT

3

Una aposta per unirlecologisme, elcreixement sostenible iel consum responsable

Una marxa en bicicleta recorre Catalunya per fer campanya pel decreixement

Temps de Re-voltesCollectiu Catalunya

Una seixantena de ciclistesvan participar, el 10 de fe-brer, en la primera etapa de

la primera Marxa pel Decreixe-ment, que recorrer fins al 26 da-bril un total de 35 comarques cata-lanes, amb lobjectiu de crear unaxarxa dentitats que tenen en comla lluita per lecologisme i les llui-tes socials. La iniciativa est pro-moguda pel collectiu Temps deRe-voltes per contactar i treballaramb la gent que sest mobilitzantpel decreixement. La bicicletada vasortir de la plaa Universitat deBarcelona i va arribar, en letapa in-augural, a Sant Feliu de Llobregat,on es van dur a terme diverses xe-

rrades. A aquesta primera marxasha sumat tamb la CoordinadoradUsuaris de la Bicicleta (CCUB),que des de fa anys reclama que esfaci efectiva una xarxa bsica de ca-rrils per a bicicletes que sestenguiper tota Catalunya.

Lobjectiu de la iniciativa no sfer una convocatria massiva, sinque es reuneixi la gent consciencia-da amb aspectes com ara lecolo-gia, el creixement sostenible i elconsum responsable. Les primeresetapes de la Marxa passaven perlAnoia, l'Alt Peneds i el Garraf.Posteriorment, la Marxa anava capa les comarques tarragonines i totseguit, a les de ponent. Les comar-

ques gironines i les del nord delmbit metropolit seran les lti-mes etapes de la Marxa abans detornar a Barcelona. La Marxa pelDecreixement ja t ladhesi de 50entitats i ms de 300 particulars.

Model de vidaimpossible

Vivim immersos en un model devida impossible de mantenir, inde-sitjable i injust. El sistema actual,basat en el creixement exponenciali infinit que no t en compte la lgi-ca emprica de la finitud de recursosdel planeta, ens est portant i ens

portar a viure en un mn inhabita-ble.En gran part, el nostre model de

vida es basa en l'explotaci dels re-cursos energtics fssils i finits com

el petroli, el gas i el carb que cadavegada ms, estan i estaran en de-clivi. Tard o d'hora doncs, hauremd'aprendre a viure en un mn debaixa energia perqu ni tota la tec-nologia del mn, ni totes les reno-vables juntes podran aconseguirque seguim vivint com si tingus-sim tres planetes. Perqu cap inven-

ci podr negar-se a veure que deplaneta noms en tenim un, mal-tractat, espoliat, contaminat i assal-tat en tota la seva fragilitat.

El canvi climtic s una conse-qncia del nostre model de vida,un avs que ens indica que estem vi-vint per sobre de les nostres possi-bilitats en un sistema de creixementde la producci i del consum tangran que no s gratut, que t impli-cacions, una d'elles l'augment cons-tant de les emissions. No podematurar el canvi climtic sense de-crixer.

A ms, haurem d'aprendre aviure en un mn nou, en un mn en

crisi, crisi de l'alimentaci que ambel model de vida actual depn deltransport de mercaderies completa-ment insostenible arreu del mn,que depn al mateix temps, dels

combustibles fssils que declinen.Una alimentaci cada cop menysvariada, menys prpia i ms depen-dent de la compra de llavors a gransmultinacionals. Ms imprevisibleper a la salut degut a la generalitza-ci dels transgnics, menys abun-dant si seguim pensant que s mi-llor dedicar la terra a plantar

aliments per alimentar els cotxes,enlloc de plantar per alimentar lespersones.

Per altra banda, molt del mal queanem fent dia a dia, incansablementcontra l'ecosistema pot arribar a serirreversible. Vivim a costa de l'ex-tracci d'uns materials que han cos-tat a la terra milions d'anys de pro-duir, amb una flota pesquera quepot pescar ms del que pot arribar ahaver-hi al mar. La desertitzaciavana i la biodiversitat es redueixdrsticament. La tecnologia ens haperms guanyar momentniamentl'assalt contra el planeta, guanyartemps de manera que anem deu

passes davant seu, i el seu ritme na-tural de regeneraci no ens pot se-guir. Anem massa rpid, i ms tardo ms d'hora haurem de frenar. No-saltres no volem esperar a tallar fins

l'ltim arbre per adonar-nos que elsdiners no es poden menjar.

Per si no n'hi ha prou, el sistemafinancer i econmic actual s tambi en gran part, responsable del caosecolgic del planeta i de la nostraesclavitzaci sense precedents. Unsistema que crea els diners del nores i que a sobre, ens cobra interes-

sos. Un sistema que necessita queseguim consumint, que seguimcreixent, demanant crdits i pagantels nostres deutes per a seguir fun-cionant. Un sistema que no t encompte el valor real de les coses,governat amb les regles d'uns pocsper tal d'explotar als altres i destros-sar el nostre medi i mitj de vida.Volem lluitar contra un sistemaeconmic que ens condemna a laprecarietat, volem deixar de viureexplotades per un sistema que sem-bla que no t cares per que sabemclarament que no s producte d'unam invisible.

Davant d'aix, no ens quedem de

braos plegats. Posem en Marxa eldecreixement perqu s Temps deRe-voltes, perqu s necessariconstruir una altra manera de viure,i perqu per fer-ho, cal conixer

com vivim i a on porta el model devida que ens estan venent. s horade comenar una Marxa, respectuo-sa amb la natura, que recorri, visiti,intercanvii, i creii amb les personesi organitzacions locals de cada terri-tori. s hora d'alliberar-nos delpoder del sistema dominant, d'orga-nitzar la insubmissi, de reagrupar-

nos, de prioritzar les alternatives, id'interconnectar-les unes amb lesaltres. s hora de deixar de treballarper l'economia de creixement, i de-dicar-nos a practicar el decreixe-ment.

Pedalem per una vida on decidimnosaltres. La crtica s necessriaper necessitem projectes, necessi-tem idees, necessitem veure que hiha alternatives possibles. Algunsdiran que som utpics. Els utpicssn ells!

Si voleu ms informaci sobre lamarxa podeu visitar el web:www.tempsdere-voltes.cat

Si a ms voleu indagar sobre

crisi energtica i decreixement tro-bareu informaci a les segents p-gines:www.crisisenergetica.org

www.decreixement.net


4/27


REPORTATGE

Collectiu Catalunya

En un context de globalitzacide l'economia, marcada peruna contnua expansi delsmercats i del creixement econmic,neix fa cinc anys a Frana un noumoviment social que qestiona elcapitalisme des d'uns plantejamentsecolgics i socials: el decreixement.

Ms que una teoria econmicaconcreta o totalment estructurada,s un toc d'atenci, un eslgan, unamanera de fer pensar i repensar l'ac-tual sistema, indica Eduard Folc,membre de l'Entesa pel decreixe-ment creada fa uns mesos a Cata-lunya. Aquest moviment socials'ha exts de Frana (dcroissance),a Itlia (decrescita) i, ara, a Cata-lunya, afirma Folc. Com el seunom indica, s'oposa a la tendnciaal continu creixement i expansidels mercats i de l'activitat econ-mica que impulsa el capitalisme.Parteix de dues preocupacions b-siques: l'ecolgica i la social. Peruna banda, ja fa ms de trenta anysl'informe del Club de Roma, Els l-mits del creixement, ja va advertir

que el sistema capitalista no podiaseguir pel cam d'una continua ex-pansi en un mn amb recursos li-mitats. Per una altra, les repercus-sions socials i personals sobre lavida de les persones del capitalismefa que calgui una revisi del siste-ma econmic, assenyala Folc.Per el decreixement no t una re-cepta mgica noms pretn donarun toc d'atenci, afirma JordiPigem, escriptor i filsof.

A Frana neix fa cinc anys a par-tir de les jornades Desfer el creixe-ment per refer el mn, que vacomptar amb 600 assistents. Ac-tualment comptem amb Decrois-sance, le journal de la joie de vivre

una publicaci mensual que arribaals quioscos i han publicat llibrescom ara Objectiu decreixement,que ja ha estat publicat en catal. ACatalunya tot neix tamb a partird'unes jornades que van tenir lloc elpassat 7 de mar a la Universitat deBarcelona i que van aplegar a 400persones i en l'actualitat estan nai-xent grups locals a Astries, Can-ries i Navarra. Les seues propostescontrasten amb el desenvolupamentsostenible, que, per als partidarisdel decreixement, es basa en lafallcia que es pot crixer senseafectar el medi, indica Folc quiplanteja, com a element diferencia-

dor, que el moviment del que formapart qestiona el sistema. Es tractaduna economia ecolgica que sique tinga en compte els lmits eco-lgics i naturals, i que no vulgui de-

predar el territori, diu Folc, queafegeix que no es tracta noms deno crixer sin fins i tot de decri-xer perque la quantitat de coses in-necessries que tenim al mercat.

Molts cops l'actual forma d'or-ganitzar la producci i distribuci

dels bens, pot ser totalment absurd.Per exemple, al nostre pas produmtomquets i n'exportem a Holanda iHolanda, per la seua banda, pro-dueix tomquets i nexporta aqu,quin sentit t aix? Es tracta d'unadespesa totalment prescindible,

afirma Folc. Quin sentit t portarcoses de la Xina quan les podemproduir aqu amb una millor quali-tat i millors condicions laborals isocials, a qui beneficia tot aquestmuntatge?, es pregunta el membrede l'Entesa pel decreixement. Acurt termini tenim productes msbarats per cal pensar d'on venenaquests, quin consum dels recursosnaturals fa i com han estat pro-duts, afirma Folc. En aquest sen-tit, es planteja que cada activitats'hauria de fer responsable dels seuscostos socials i ecolgics, afegeixPigem.

Folc denuncia que durant 200anys la nostra civilitzaci ha tingut

una energia barata i fcil d'extreureque ha estat el petroli i les hidrocar-burs en general, el que ha permscrixer a l'economia i ha fet msbarat per a alguns produir a unpas i treslladar la mercaderia a unaltre indret. Per aix sacaba davantla limitaci dels recursos naturals.

A ms, es constata que tot aquestcreixement illimitat no aporta la fe-licitat a lsser hum, sin que ge-nera l'ansietat per tenir cada copms i ms: el consumisme. Si ana-litzem les estadstiques de creixe-ment del producte interior brut iagafem en una altra grfica de l'n-dex de felicitat en aquests pasos

veuriem com si b el primer creix elsegon fins i tot decreix. s fals queel creixement econmic aporte feli-citat i si mirem al nostre voltant ensadonem, cada cop hi ha ms preca-

rietat laboral, ms malalties men-tals, ms suicidis i ms estress. Ams, a nivell social comporta msindividualisme, menys conexiamb els altres, menys conscinciade comunitat i ms solitud, afirmaFolc que afegeix que la posada enqesti dels valors de lactual so-cietat la farien ms sana i creariamenys tensi per acumular cosesmaterials.

El Happy planet index, que me-deix el grau de felicitat, indicavaque era a Banuato, un arxiplag dePolinsia, on la gent era ms feli.Espanya estava el nmero 87 i EUAen el 150 molt a prop de pasos ambmolts problemes socials i poltics,afirma Pigem. No es tracta nomsque noms a nivell ecolgic i socialno tingui sentit lactual sistemaeconmic sin que a ms provocams infelicitat. Sino tens les sabatesque estan de moda, o no segueixesel tipus de cos determinat, etc etsents malament. Aix ha portat queles depressions estiguen convertint-se en una malaltia de dimensionsepidmiques, per aquesta constantde aspirar contnuament a tenir msi ms, explica el filsof.

El consumisme

El decreixement considera que undels primers canvis que s'ha d'ope-rar amb l'estructura econmica sun canvi de mentalitat sobre el ciu-tad. Per aix el moviment ha creatdeclegs de comportament indivi-duals basats en l'austeritat per apro-ximar-nos a la felicitat. Pensemque cal consumir menys i millor, iproduir menys i millor, afirmaFolc. Per aix es qestiona la pulsiper consumir cada cop ms i poseircada cop ms bens materials fona-mentat en diversos pilars: la publi-citat, que impulsa un consum que sino fos per ella no es produiria; l'ob-

solescncia programada, per la quales fabriquen productes tenen unadata de caducitat amb l'objectiu defomentar el consum, de manera quesurt ms econmic comprar de nouque reparar-lo; en el crdit, que ensfa gastar per sobre de les nostrespossibilitats; i tot plegat que ens fapensar que consumir ms ens porta-r la felicitat.

El professor dEconoma delsRecursos Naturals del Departamentde Teoria Econmica de la Univer-sitat de Barcelona, Jordi Roca Jus-met, assenyala que una part impo-tant del canvi t a veure amb uncanvi cultural, un canvi de prioritats

en el consum de les persones. I enaquest mbit creu que ha dactuar laintervenci pblica i estatal per in-centivar uns comportaments i des-incentivar-ne uns altres, aplicant el

El decreixement com a

alternativa al capitalisme


5/27

Catalunya. Mar de 2008 5

REPORTATGE

Surt publicat eldossier detextos sobre eldecreixement

Entesa pel Decreixement

El document recull textos sobreel decreixement i inclou elresum dels diferents tallers i activi-tats que es van realitzar durant les

jornades "Desfer el creixement,refer el mn" que van tenir lloc aBarcelona del 7 a l'11 de mar de2007. A banda de l'edici en for-mat paper, tamb el podeu trobar-loa la secci de textos de la planaweb. Tamb el podreu aconseguiren format paper a l'Infoespai (pl.del Sol 19,20 de Barcelona).El podeu baixar des d'aqu:http://www.decreixement.net/tex-tos/dossierdecreixement-web.pdf

Siguem realistes. L'actual siste-ma econmic basat en la possesside cada vegada mes coses senseimportar el cost ecolgic no tfutur.

El mn t un lmit, i els pasos i

la poblaci no poden seguir crei-xent ignorant aquest fet. El "desen-volupament sostenible" s unabona idea per ignora dues reali-tats: primer que el 20% de la pobla-ci mundial consumeix el 80%dels recursos de la terra i segon,que tant aquest 20% com l'altre80% aspiren a consumir cada diames sense marcar-se un objectiuconcret, o sigui, crixer per crixer.

Aix doncs, el "desenvolupamentsostenible" no s aplicable a aquest80% de la poblaci que, per princi-pis d'igualtat de drets, demana tenirels nostres mateixos privilegis. Per-qu aix fos possible necessitaremels recursos de 3 planetes, per tant

s impossible. Aix que noms hiha una soluci per a evitar elcollapse econmic, ecolgic i so-cial: "decrixer".

Definim, el fet de "decrixer" enusar cada vegada menys productesi que aquests siguin produts mesprop de nosaltres (en el nostrepas), fins arribar a un punt en elque consumim i gastem nicamentel que el planeta pot oferir-nos persi mateix.

En aquesta tasca, els que tenimms feina per fer som aquest 20%que gaudim de 4 vegades mes pri-vilegis i energia dels que ens toca-rien.

Com decrixer i en quina quanti-tat es el que vam debatre, estudiar iconcretar en aquestes jornades.Mireu tamb: http://www.decreixe-ment.net

principi de qui contamina paga ide reducci del consum de recur-sos naturals.

Alternativeseconmiques

Per a molts, totes aquestes ideespoden semblar massa utpiques ipoc practicables. En canvi, perEduard Folc: El que s una utopiaes voler seguir mantenint l'actualritme de creixement illimitat.Aix no vol dir, que el decreixe-ment plantege un retorn a lescoves o a temps passats: no es trac-ta de tornar enrere, sin de replan-tejar-nos el sistema. No pretenemdecrixer en serveis bsics com sa-nitat, ni fer foc amb pedres, sin detenir una actuaci responsable.En aquest sentit, Roca Jusmet, as-senyala que no es tracta de decri-xer en si mateix, sino de qestio-nar-se lactual sistema irepensar-lo per veure en qu shadincrementar lactivitat econmi-ca i en qu no.

De fet, ja n'hi ha moviments so-cials concrets que treballen ambaquests principis, com ara l'slowfo-od nascut a Itlia que revaloritzaels conreus i menjars tradicionals, il'alimentaci com a fet conviven-cial diu Jordi Pigem, escriptor i fi-lsof. Tamb es qestionen op-cions d'oci com el turisme, sempreque es basi en la necessitat d'haverde viatjar molt lluny perque sem-bli que sn vacances de veritat.Es pot recuperar tamb el valord'all local, en el nostre cas Cata-

lunya t molts indrets interessants ino suficientment valorats. A ms,cal remarcar que s possible fer va-cances sense usar el vehicle pri-vat, afirma Folc.

D'altra banda, a Catalunya exis-teix la Xarxa de Consum Solidarique treballa d'una manera moltpropera als plantejaments que t eldecreixement. Parteix de criterissocials i ambientals i s'organitza apartir de cooperatives de consumi-dors que adquireixen productesecolgics i de comer just. Apos-ten sobre tot per mecanismes dedistribuci local i d'un consum cr-tic. Les cooperatives de consumi-dors sn una alternativa a l'actual

consumisme ja que no est per migla publicitat i tenen un tracte moltms personal i directe.

Assamblea Pagesa, organitzaciagrria catalana, tamb n'assumeixalguns dels principis del moviment

ja que defensen un sistema de pro-ducci i distribuci local proper alconsumidor i evitant en la mesurade lo possible l'exportaci o l'im-portaci. Proposen la recuperacidels mercats municipals com a llocde trobada entre el ciutad i aprofi-ten internet per penjar all els seusserveis i productes i posar en con-tacte directe el pags amb el consu-midor, ms enll de les grans su-

perfcies. Tamb volen recuperar lacuina de temporada en funci delque la terra dna a cada estaci."Volem trencar la idea que els pa-gesos noms som mquines pro-

ductores perqu uns altres finalit-zen el circuit comercial. Per can-viar aquesta situaci ens veiemobligats a decrixer, a produirmenys, per recuperar el controlsobre la nostra collita i aix tenirtemps per transformar-la i distri-buir-la nosaltres ", diu Alexis In-glada membre del grup pags.

A ms, hi ha altres proposteseconmiques vinculades a aquestmoviment social com ara les debancs de temps pels quals qualse-vol persona pot canviar una feina acanvi d'una altra sense que hi hagidiners per mig sin un intercanvide feines. D'altra banda, rebutgenla propietat privada i proposen

altre tipus de propietats, collecti-ves, cooperatives, socials, etc. Persobre tot, el decreixement s uncanvi cultural per passar de volertenir ms contnuament a volerviure ms i millor sense tenir encompte la quantitat, diu Pigem.La proposta d'aquest moviment,no passa per disminuir el nivell devida sin per repensar-lo. No es vol

anar cap a la pobresa voluntria,sino de cercar la felicitat personalno en el consum, sin en millorarles relacions personals, en tenirms temps per tu, etc, afegeix elfilsof.

Es tracta de reforar l'economialocal a partir de sistemes d'inter-canvi com es reflecteix al llibre Unaltre mon, d'Arcadi Oliveres, afir-ma Pigem qui afirma que el crei-xement i el consum s'ha convertiten la primera religi global. Peraix assegura que cal fer un canvide mentalitat, perque una de lescoses que permet sostenir el siste-ma s que molta gent hi creu. Al-guns dels pensadors vinculats al

decreixement sn Nicholas Geor-gescu-Roegen, Ivan Illic o SergeLatouche.

El dia sense cotxes peldecreixement

El passat 22 de setembre l'Entesapel decreixement recuperava unainiciativa de la Uni Europea que

s'ha anat desinflant, i que recupe-rem perqu pensem que el cotxe sun smbol d'aquest creixement eco-nmic descontrolat, que represental'individualisme i el consum ener-gtic desmesurat: el dia sense cot-xes pel decreixement. Es van rea-litzar diferents activitats al centrede Barcelona amb xarrades i tallerssobre els biocombustibles, mobili-tat, amb un mercat d'intercanvi,una manifestaci i una festa al ca-rrer. Per aix, abans s'havia enge-gat una campanya per Internet apartir d'un personatge que es diupedaln (www.pedalinorg), un ciu-tad de l'extrarradi de Barcelonaque abandona el cotxe per la bici.

En aquest sentit l'Entesa pel de-creixement critica durament lesprioritats en infraestructures de laGeneralitat: ms carreteres (msvehicles privats i contaminats) olaposta pel creixement de ports iaeroports que consideren inneces-sari. s una bogeria; torna a ser elcrixer per crixer, la qual cosa su-posar major destrucci del territo-ri. Perqu han de crixer el port il'aeroport? Qu aconseguirem ambaix? que quatre es facen msrics?, conclou Folc.

El que ells defensen pretn dedi-car ms inversions al transportlocal, el que ms usem, que sigapblic, collectiu i, preferentment,

ferrocarril.

El pasos endesenvolupamenttamb ha de decrixer?

Folc indica que en molts dels pa-sos en desenvolupament s'hauriade produir un creixement entrecometes i en minscules. Un crei-xement en serveis socials, en edu-caci, sanitat, en infraestructuresper arribar a un estndard de quali-tat de vida, per no a l'estil occi-dental perque no els afavoriria sinun creixement amb lmits. Nosal-tres haurem de decrixer molt ms

del que ells haurien de crixer,afirma i afegeix que si tots els pa-sos consumiren el que un norda-mrica necessitarem els recursosde diversos planetes.

Foto: Josep M. Yago

Foto:

JordiSlvia


6/27

Collectiu Catalunya i Federacid'Ensenyament CGT Catalunya

Els sindicats de mestres iprofessors van decidir plan-tar cara al conseller dEdu-caci, Ernest Maragall convocantuna jornada de vaga en lensenya-ment pblic el dia 14 de febrer perexigir la retirada del document debases de la futura llei deducacide Catalunya, de lelaboraci de la

qual van ser apartats.Per als sindicats, el projecte cul-pabilitza dels mals de leducaci elprofessorat, en el qual se centrenles reformes, alhora que lAdmi-nistraci defuig les seves responsa-bilitats, com la de comprometres ainjectar ms diners en un sistemaque est finanat de forma defi-cient. Per aix, els sindicats CGT,USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT es van posar d'acord enconvocar la vaga, a la qual es vansumar el Sindicat d'Estudiants i elSEPC, aix com la Mesa d'Educa-ci de les Persones Adultes.

La participaci del professorat ala vaga va tenir un seguiment mas-

siu, malgrat la imposici, a darrerahora, duns serveis mnims abusiusper part de la Conselleria de Tre-ball i la Conselleria dEducaci.Segons les dades dels sindicatsconvocants, a lensenyament p-blic, el seguiment de la vaga va serdun 90 % a leducaci infantil iprimria i als centres de formacide persones adultes, i dun 70 % asecundria. Van participar tamb ala jornada de vaga les llars din-fants, els treballadors/es del lleureeducatiu i el professorat dels cen-tres privats-concertats, amb un se-guiment del 30 %. Queda clar,doncs, el rebuig massiu dels pro-

fessionals de leducaci de Cata-lunya a les Bases de la LEC.No va funcionar lintent dimpe-

dir la vaga mitjanant uns serveismnims abusius que eren un

atemptat directe contra el dret devaga i que intentaven enfrontar elsensenyants amb els usuaris. Comve passant en altres sectors com elde conductors dautobusos de Bar-celona, un suposat govern desque-rres ha anat ms enll en aquest as-sumpte del que mai no ho havia fetel govern de la dreta. No obstantaix tamb aqu el Tripartit ha fra-cassat.

Cal destacar tamb la importantassistncia a les manifestacions re-alitzades a Barcelona, Tarragona,Lleida, Girona i altres localitats. ABarcelona ms de 60.000 treballa-dors i treballadores de lensenya-

ment, juntament amb estudiants ipares i mares de lensenyament p-blic, es van manifestar avui pelcentre de la ciutat mostrant lam-plssim rebuig contra el projecteprivatitzador, jerarquitzador i des-regulador de lensenyament pblicque el Tripartit vol tirar endavant, ideixant sentir un crit unnime con-tra la privatitzaci i la degradacide lensenyament pblic.

Tot i que el Tripartit va voler mi-nimitzar les xifres, tant de vaguis-tes com de manifestants, costa re-cordar lltima vegada que es vaproduir una manifestaci de treba-lladors i treballadores tan multitu-

dinria com aquesta a Barcelona.Una manifestaci que, a ms de lapresncia massiva del professorat,tamb va comptar amb la partici-paci damplis sectors destudiants

i, encara que en menor nombre, depares i mares de centres pblics.

Els sindicats denuncien que ambla reforma als centres sacabarimposant la lgica del mercat, ambuna gesti jerrquica i empresarialque desvirtuar el seu carcter p-blic i modificar les seves actualscondicions laborals. Aquestes snles principals crtiques sindicals ala projectada Llei:

- Impulsar la gesti jerrquica iempresarial dels centres educatiusi implantar la lgica del mercat.

- Obrir noves vies de privatitza-ci de l'educaci, promovent for-mes de gesti privada al centres

pblics.- Potenciar la flexibilitzaci i

desregulaci de les condicions la-borals del professorat.

I ara qu?

Lxit rotund de la manifestacideixa en evidncia alguns actorsdel conflicte. El principal, el Tri-partit. El contingut neoliberal delprojecte que vol tirar endavantque res no ha denvejar a les pol-tiques privatitzadores de CiU haestat amplssimament contestat pelprofessorat, tot i utilitzar a fonscontra la vaga les dcils Juntes de

Directors, cada cop ms el bra deladministraci entre el professo-rat. Significativament les princi-pals resistncies a la vaga, gairebles niques, es van donar precisa-

ment entre el collectiu de directorsdels centres.

Tamb va fracassar la FAMPAC,que es va posar al costat del Tripar-tit contra la vaga, tornant a demos-tar que s una organitzaci buro-crtica, gens representativa icompletament subordinada als de-signis del govern. El pronuncia-ment favorable a les reivindica-cions dels docents de moltesAMPA i la significativa presncia a

la manifestaci de collectius depares i mares de diversos centresaix ho confirmen. Tampoc no hansortit gens ben parats els MRP(Moviments de Renovaci Peda-ggica), que tradicionalment sha-vien pronunciat en defensa de len-senyament pblic: lxit rotund dela vaga i la multitudinria manifes-taci mostren clarament la falta desintonia entre els seus planteja-ments i les inquietuds reals delsdocents.

Sespera que el conseller enprengui bona nota, retiri aquestesBases i obri un procs de veritablenegociaci amb els representantssindicals dels treballadors/es de

leducaci, tot i que al tancaraquesta edici del Catalunya elconseller Maragall i el Departa-ment d'Educaci es mostraves de-cidits a mantenir la vigncia deldocument de bases de la llei d'edu-caci de Catalunya (LEC) i decla-raven pblicament la seva intencide que l'avantprojecte entrs alParlament el mes de juny, i que lareforma s'aprovs durant aquestany 2008.

Per altra banda, tot apunta que,com ha passat tantes vegades i coms d'esperar, CCOO i UGT aban-donaran la dinmica mobilitzadorai acabaran signant amb el Departa-

ment d'Ensenyament un acordmolt per sota d'all reivindicat pertots els sindicats. Podeu seguir eltema awww.cgtcatalunya.cat/cgtense/

TREBALL-ECONOMIALa lluita del bus a Barcelona ha esdevingutuna lluita emblema de com ja es poden ferles coses i com alguns han triat que siguin

La dura lluita aSeat guanya lareincorporacidels acomiadats

xit de la vaga delEducaci el 14 de febrer


La Mesad'Educaci deles PersonesAdultes, endefensa de dreta l'educaci

Mesa de l'Educaci de PersonesAdultes de Catalunya

L'assemblea de professorat dela Mesa de l'Educaci de Per-sones Adultes de Catalunya, conse-qent amb la seva defensa d'un en-senyament pblic i de qualitat, vadonar suport a la vaga convocada el14 de febrer per aconseguir la reti-rada del document de bases de laLlei d'Educaci a Catalunya, unallei que ignora totalment l'educacide les persones adultes

Malgrat el comproms pblic delDepartament d'Ensenyament anun-ciant que l'educaci de les personesadultes tindria la presencia neces-sria en la Llei Catalana d'Educa-ci, la LEC tan sols anomena l'edu-caci de les persones adultes alreferir-se a la gesti municipal decentres pblics i quan es detallenels elements integrants dels ensen-yaments postobligatoris professio-

nalitzadors.La Mesa d'Educaci de les Per-sones Adultes de Catalunya consi-dera inacceptable el document debases i demana la seva retirada.Volem una llei amb uns altres prin-cipis sobre l'educaci de les perso-nes adultes:

- L'educaci permanent ha de serla formaci que una persona realit-za al llarg de la vida, amb la finali-tat no noms de completar la for-maci inicial i de reciclar-selaboralment.

- L'educaci permanent de per-sones adultes ha d'sser especfica,pblica, catalana, laica, igualitria,de qualitat i gratuta.

- L'educaci permanent de totesles persones que viuen a Catalunyaha de ser un dret, sense distinci ien condicions d'igualtat.

La Generalitat ha de garantir unaxarxa pblica de centres de forma-ci de persones adultes a tot el te-rritori. El model de cogesti entrela Generalitat i les administracionslocals ha de deixar clar que s res-ponsabilitat del Govern de la Gene-ralitat que qualsevol ciutad o ciu-tadana pugui accedir a l'educacipermanent.

RectificaciEn el passat nmero del Catalu-nya, la informaci sobre la mortdel company Beni havia danar sig-nada per al Federaci Local de laCGT de Barcelona.

LLEIDA BARCELONA

TARRAGONA


7/27


TREBALL-ECONOMIA

Telecrcia i

telegniaEmili Cortavitarte Carral

Assistim com cada quatre anysal circ meditic de les elec-cions generals. Per a molts opina-dors professionals (aquestes perso-nes que cobren per participar entertlies radiofniques o televisivesi demostrar uns coneixements in-calculables sobre qualsevol tema iuna capacitat de pontificar moltsignificativa), la gran novetat hanestat els debats televisats entre elslders dels dos principals partits es-tatals, desprs de quinze anys.

Lun i laltre candidats han tre-pitjat les principals ciutats i hanomplert places de braus, pavellonsesportius i sales de convencionsamb milers de persones plenes debanderetes, portades en autocargratut i satisfetes alimentriament.Per quan sapropaven els dies pr-vies als debats, els lders es reunienamb els seus respectius gabinets decomunicaci i deixaven que altressecundaris (anteriors presidents,segons de la llista i fins i tot els queencapalen la llista per la provn-cia, que encara que sembla que noexisteixen tamb nhi ha) protago-nitzessin la cursa electoral.

La simbiosi entre el sistema de

partits (partitocrcia) i el quartpoder (grans mitjans de comunica-ci) ha estat de tal magnitud que elsmateixos grans partits han facilitatles imatges, seleccionades pelsseus tcnics en comunicaci, als in-formatius i altres programes. s unestalvi de despeses per a les televi-sions i alhora un exercici de mancaabsoluta de crtica, com ho stamb el protocol despais publici-taris gratuts. Noms certs espaistelevisius humorstics shan atrevita cercar determinats punts irreve-rents dels presumptes futurs gover-nants.

Doncs b, celebrats els dos de-bats hem assistit a la confirmaci

de dos fenmens complementaris.Un, el ritual democrtic s cada ve-gada ms un exercici televisiu con-trolat per les cadenes televisives iels dos grans partits: escenari, par-ticipants, exclusions, temps,temes... Un altre, al marge dalguncas allat en qu els opinadors esta-ven clarament decantats nomsveure sota el seu nom el mitj pe-riodstic al que pertanyien, la majorpart de les tertlies posteriors hanposat lmfasi en la telegnia delsdos candidats: vestits, gestualitat,donar davant de les cmeres, llegirms o menys, semblar ms assen-yat o ms agressiu...

Tinc una idea: prou de debats en-carcarats! Que els apliquin la m-quina de la veritat i el psicleg co-rresponent, i que les eleccionssiguin un bon espectacle televisiu.

Mercedes Lorca, delegada de CGT al Comt de Selsa

Balan de l'xit a la vagade les treballadores deneteja de Cornell

E N T R E V I S T A

Kaos en la Red

M

ercedes Lorca s dele-gada de CGT en el Co-mit d'Empresa de

Selsa, l'empresa encarregada de laneteja de les dependncies munici-pals i els collegis pblics de Cor-nell. El passat 8 de gener, van ini-ciar una vaga indefinida que vaconcloure onze dies desprs ambun acord amb l'empresa per la qualaquesta cedia a les principals rei-vindicacions dels treballadors i lestreballadores. Una important expe-rincia de lluita que com altres re-cents (neteja del Metro de Madrid,conductors de busos de Barcelo-na) mostren que el sindicalismede lluita, combatiu i assembleari esva obrint pas en el desolador pano-rama de la classe treballadora dels

ltims anys.-Quines condicions laborals ten-

eu a l'empresa?-Les condicions de treball no espot dir que fossin dolentes, l'em-presa es limitava a complir estric-tament el que marca el conveni. Apart d'algunes persones que tenensobrecrrega de treball (estem enaix per solucionar-lo) no hi hagens que sigui rellevant.

El descontentament de la planti-lla era sobretot per la precarietateconmica.-Com vau ser aconseguint rever-

tir la situaci?-Des que vaig entrar en aquestaempresa fa 23 anys sempre hi ha

hagut noms CCOO i UGT, ambmajoria d'UGT. Fa uns sis anys,

CCOO va plantejar un pacte de mi-llores al qual no va donar suportUGT.

S'han passat enfrontats totsaquests anys i sense dedicar-se a

reivindicar les peticions dels treba-lladors i les treballadores.Vaig ser delegada d'UGT i de

CCOO, al final vaig dimitir (pel desempre).

Fa poc ms d'un any, vaig veureel moment d'introduir la CGT, vampresentar candidatura i de 9 mem-bres que hi ha en el Comit n'acon-segurem 3.

A partir d'aquest moment, lanostra feina va ser conscienciar lescompanyes i companys que lafora independentment dels sindi-cats la tenim els treballadors, que siestvem unides podrem aconse-guir les nostres justes reivindica-cions. (Un detall, a partir de que

sortim la CGT, CCOO i UGT esvan unir i sn majoria).

-Iniciar una vaga indefinida s

una aposta arriscada, jugar-se'l

tot a un pols ferm amb l'empre-

sa: com vau assolir mantenir launitat i la fora en la vostra llui-

ta?-Com he dit abans, conscienciantels treballadors i les treballadores,en assemblees ens van exigir queens unssim els tres sindicats, aUGT i CCOO no els va quedaraltre remei que unir-se a la CGT, jaque van veure que la CGT arrosse-gava ja que estvem disposades aarribar fins al final.

Aix es va aconseguir que esmantingus la uni i la fora.-Quin paper va jugar la solidari-

tat amb la vostra lluita?-Va ser molt important la solidari-tat dels sindicats, de part de la po-blaci, del sindicat d'estudiants, elscomunicats que rebem d'altres te-

rritoris i empreses que tamb estanen lluita, sobretot un correu que

van manar els companys del comi-t de vaga del metre de Madrid queva anar especialment emotiu. Totaix ens va donar forces a totes pera seguir endavant.

-Vols afegir alguna cosa ms?-Vull afegir que per a la majoria vaser la seva primera vaga i s'hanadonat que no passa res, a pesardels 8 acomiadaments, els 9 expe-dients que ens van obrir al comit,les multes que ens portava la Gur-dia Urbana a les nostres cases itotes les pressions a les quals ensvan sotmetre, si estem unides lafora la tenim els treballadors.

Per a mi va ser especialmentemotiu, em va recordar velles llui-tes que per desgrcia no acaben.

Feia anys que no veia una vagad'aquest tipus a Cornell, per fi!sembla que els treballadors s'estanadonant que a pesar de la por, les

pressions socials i laborals a lesquals estem sotmesos cada dia, calseguir lluitant per a millorar aques-ta societat i crear un futur digne perals nostres fills.

Vull donar les grcies a tots elsquals ens van donar i especialmental sindicat al que pertanyo perquells em van donar la fora.

Aquesta victria la hi dedico almeu pare, que va pertnyer a laCNT, em va ensenyar a valorar irespectar, a saber i sentir-me orgu-llosa de la classe a la qual pertan-yo.

Fora per als companys en vagade fam de Seat.

Cal seguir lluitant pels nostres

drets i llibertats.Salut.

Denncia de persecuci sindical i contractacions irregulars alempresa municipal Eco-Equip de Terrassa

Collectiu Catalunya

La Secci Sindical de la CGT alempresa municipal de netejaEco-Equip SAM de Terrassa hapresentat dues denncies a la Ins-pecci de Treball de la Generalitatpel que consideren irregularitats en

el procs de contractaci i persecu-ci sindical i discriminaci als afi-liats de la CGT. El sindicat va deci-dir presentar la demanda desprsduna reuni amb la regidora de

Via Pblica, Llusa Melgares, de laqual no van obtenir resposta.

Segons la Secci Sindical de laCGT a lempresa, les irregularitatsvulneren lacord nmero 18 delconveni en qu sestipula que estindr especial sensibilitat en lareinserci laboral i en la no-exclu-si per motius socials. Larticle

del conveni tamb especifica quees tindr en compte lantiguitat deles sollicituds per a les proves deselecci, un fet que la CGT denun-cia que no es respecta, ni tampoc

les proves escrites que es fan alssollicitants perqu la contractacitemporal lacaba decidint el res-ponsable de recursos humans des-prs duna entrevista personal.

Des de la CGT denuncien que lameitat de les noves contractacionssn irregulars, que les proves no esconsensuen amb el comit i que

sacaben creant grups de treballa-dors duna mateixa localitat, afavo-rint amiguismes i, fins i tot, hi hams duna vintena de treballadorsduna mateixa famlia. Tamb re-

marquen que la comissi del comi-t que fa seguiment de les contrac-tacions t accs a la documentacide les contractacions un cop aques-tes ja han estat realitzades.

Per altra banda, la Secci Sindi-cal va presentar una denncia aTreball per persecuci sindical, pelcas d'una extreballadora que des-

prs de cinc contractacions ja no lavan agafar ms desprs de queixar-se a la CGT que la persona que es-tava de proves per ser encarregat laseguia i controlava tot el dia.

LA MIRADA

INDISCRETA


8/27


TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya i SeccionsSindicals CGT Grup Seat

E l 19 de febrer, desprs de 15dies de vaga de fam, els tre-balladors acomiadats deSeat Wenceslao Calero, Jos MRequena i Diosdado Toledano, po-saven fi, al menys de moment, a lavaga de fam que realitzaven des del4 de febrer per exigir a Seat la read-missi dels acomiadats en l'ERO dedesembre de 2005, en el qual 660persones van ser acomiadades demanera fraudulenta i discriminat-ria.

Des de l'1 de gener de 2006,l'empresa ha estat contractant per-sonal extern fins a arribar a les1000 contractacions. No obstantaix, no va ser fins a setembre pas-sat, que la Inspecci de Treball vaobligar l'empresa a facilitar-nos lesdades de les contractacions, i laCGT va poder denunciar aquestaburla de l'empresa a tots els afec-tats. Mentrestant, la Comissi deSeguiment dels signants de l'EROhavia deixat fer a l'empresa.

La Direcci de Seat, desprs definalitzar el termini del Pla Socialde lAcord dacomiadaments, vacomunicar mitjanant burofax a

mitjans de gener a 66acomiadats/des la no reincorpora-ci definitiva a lempresa, mentre33 companys amb sentncia denullitat seguien en el carrer a les-pera del recurs presentat per Seaten el Suprem. La bona noticia vasaltar a finals de gener quan es vafer pblic que 9 d'aquestes sentn-cies de readmissi havien estat jaratificades en el Tribunal Suprem aMadrid, creant jurisprudncia

Desprs de dos anys de lluita i re-sistncia, en els quals shavia forata lempresa el reingrs de ms de250 companys/es sobre els 660 ini-cials, els acomiadats de Seat vandecidit iniciar una vaga de fam in-

definida a partir del 4 de febrer pera aconseguir la tornada a Seat delcentenar de companys pendents dereingrs i per exigir estabilitat i dig-nitat en el treball. Aquesta vaga esva iniciar i presentar pblicamentdavant la seu del Departament deTreball, acompanyats per unes 50persones, i la portaven a terme enuna autocaravana aparcada a lesportes de Seat Martorell, amb laqual anaven voltant pels accessosde la planta de Seat. Tot i que es vandesplaar en diverses ocasions: perparticipar en la manifestaci delstreballadors d'Autobusos de TMBel 9 de febrer (prviament havien

anat al Palau de la Generalitat a en-tregar una carta dirigida al presi-dent Montilla demanant la seva in-tervenci), per participar a lamanifestaci de Barcelona de la

jornada de vaga a l'ensenyamentpblic contra la LEC, per repartiroctevetes a l'entrada del miting delPSC-PSOE a l'Hospitalet de Llo-bregat el 16 de febrer, ...

Durant la vaga de fam els tres tre-balladors van tenir una magnficacobertura sanitria a crrec dunequip de metges i infermeres de lesorganitzacions solidries amb elsvaguistes. El 14 de febrer, per, und'ells, Wenceslao Calero, va patiruna prdua de coneixement com aconseqncia dun sever descensde la tensi arterial, va haver de ser

ingressat a l'Hospital de Vall d'He-bron i es va veure obligat a abando-nar la vaga de fam.

Amplies mostres desolidaritat amb elsvaguistes

En el transcurs dels dies de la vagaes van multiplicar les mostres desolidaritat per part d'organitzacionssindicals, socials i poltiques de Ca-talunya i de la resta de l'Estat es-panyol, aix com les gestions da-vant l'Administraci i institucionsde la Generalitat, sense que aques-tes donessin cap resposta, ni laConsellera de Treball Sra. Mar

Serna, ni el President de la Genera-litat Josep Montilla.

Per la seva banda, la CGT, que vaestar donant total suport a la vagade fam, va convocar aturades a Seatel 6 de febrer, seguides per un im-portant nombre de treballadors, es-pecialment entre els ms joves de laplantilla. Les aturades, d'una dura-da de 1 hora i 40 minuts per torn,van tenir un seguiment de prop del50% del personal productiu i vansuposar una prdua de produccide 270 unitats, aix representava el60% de la producci prevista en eltemps de durada de les aturades.Cal destacar tamb les 6400 signa-

tures recollides entre la plantilla deSeat exigint la readmissi dels aco-miadats. Tenint en compte la cam-panya de pressi exercida per l'em-presa i la campanya de boicot de

CCOO i UGT per tal que la planti-lla no secunds les aturades, des deCGT es va considerar el resultatfora positiu.

El 13 de febrer, es va realitzaruna roda de premsa en la seu delSindicat de Periodistes de Catalun-ya (SPC), per a informar sobre l'es-tat de salut dels vaguistes, aix comsobre la situaci del conflicte, ambles intervencions d'Arcadi Oliveras,president de Justcia i Pau i repre-sentant dels moviments socials, deldoctor Josep M Sans, membre del'equip mdic que atenia als vaguis-

tes de fam, i de Diosdado Toledano.El 15 de febrer es va realitzar unaassemblea a les Cotxeres de Santsamb assistncia d'un centenar depersones, per tal de debatre comdonar continuitat a la lluita en su-port dels vaguistes de fam. Per laseva banda, CGT va convocarnoves aturades a Seat pel 20 de fe-brer a Martorell i pel 23 i 24 a ZonaFranca, per aquestes aturades jano es van portar a terme desprsdels resultats de la reuni mantin-guda per l'empresa amb CCOO iUGT el dia 18, en la que l'empresaes va comprometre a reanudar elstrmits per al reingrs dels treballa-dors afectats per l'ERO que esti-

guessin interessats en tornar a l'em-presa.

La vaga s'atura ambsensaci de victria

El dia 19 empresa Seat va cridar aquatre persones de les quals unad'elles era denunciant del seu aco-miadament, era un nou senyal de laruptura de la posici tancada quel'empresa havia expressat, i unamostra de que la lluita portada aterme pels vaguistes de fam, per laCGT i per altres organitzacions, co-menava a donar els seus fruits. Eldia 20 nombrosos afiliats i afiliades

de la CGT, aix com membres delcomit de solidaritat i de l'assem-blea d'acomiadats, van acompanyarels vaguistes de fam a les portes deSeat. Aquell mateix dia, desprs de

les peticions d'abandonar la vagaque els van fer arribar CGT, CNT,IAC, el Comit de Solidaritat i finsi tot CCOO i UGT, Jos M Reque-na i Diosdado Toledano van decidirsuspendre, al menys temporalment,la vaga de fam, esperant que Seatcompleixi totalment els compromi-sos adquirits.

La CGT est segura que aquestcanvi d'actitud de l'empresa ha estatfruit de la vaga de fam, de les per-sones que han secundat les mobilit-zacions convocades i de tota la gentsolidria que han participat, tant a

Seat com en el carrer i encara quems val tard que mai, tamb l'ame-naa dels sindicats majoritaris deconvocar una vaga de 24 hores.

Encara que s evident que no s'haarribat a l'objectiu de l'entrada detots i cadascun dels afectats perl'ERO, s possible que la soluciestigui molt a prop. La secci sindi-cal de CGT de Seat va valorar lesinformacions sobre una finalitzacidefinitiva del problema que reco-manaven desconvocar les aturadesprevistes i concedir un termini dedues setmanes per confirmar elreingrs de tots els acomiadats, te-nint clar que si desprs d'aquesttemps no s'arribava a una soluci

definitiva, es tornarien a reprendreles mobilitzacions necessries. LaCGT segueix, com fins avui, moltde prop aquest procs fins a acon-seguir la readmissi de tots els aco-miadats de l'ERO.

Victria judicial delsacomiadats: Seat perdel primer recurs davantdel Tribunal SupremA finals de gener es feia pblic quela Sala Social del Tribunal Supremhavia desestimat el recurs de cassa-ci per a unificaci de doctrina in-terposat per Seat contra la sentncia

de la Sala Social del Tribunal Supe-rior de Justcia de Catalunya que vadeclarar la nullitat dels acomiada-ments de 9 afectats per l'ERO deSeat, d'un total de 33 que havien

obtingut sentncia de nullitat..En la sentncia es condemnava

Seat com a part recurrent a labona-ment de les costes incloent la remu-neraci del lletrat de la part recorre-guda i es comunica que aquestasentncia sinserir en la CollecciLegislativa. Lempresa es veia obli-gada doncs a donar-los treball efec-tiu immediatament a Seat, cosa quees feia efectiva el 14 de febrer.

Amb la sentncia del TribunalSuprem quedava comprovat de ma-nera definitiva que la direcci deSeat va actuar vulnerant drets fona-

mentals dels treballadors en lapli-caci de lAcord dacomiadamentsde 16 de desembre de 2005. Laimatge publicitria de la NovaSeat, moderna, juvenil, oberta, de-mocrtica, queda una vegada msposada en la picota.

Els dirigents sindicals signantsde lAcord dacomiadaments i lac-tual Consellera de Treball, la Sra.Mar Serna, Directora en aquellesdates del Departament de Treballque va autoritzar un expedient deregulaci docupaci fraudulenta ique va abandonar la seva obligacide tutelar els drets ciutadans als tre-balladors afectats, haurien dassu-mir les seves responsabilitats pel

greu perjudici ocasionat als aco-miadats/des i les seves famlies,aix com reparar el dany coms, itancar un llarg conflicte amb la tor-nada als seus llocs de treball dels 66companys pendents de reingrs.

Aquesta primera sentncia, enspermet encarar amb esperana elresultat de la resta de recursos inter-posats per Seat fins al total de 33companys/es.

Es pot fer un seguiment de lalluita dels acomiadats de Seat enl'especial de Kaos en la Red dedicatal tema: www.kaosenlared.net/es-pecial/seat660

Ms informaci al web de lesseccions sindicals de CGT al GrupSeat:www.cgtbarcelona.org/cgtseat/

Acomiadats de Seat porten a

terme una vaga de fam de 17 dies


9/27


TREBALL-ECONOMIA

Globalitzaci iclasse social

Vicent Martnez

Fa un temps tenia una discussiamb una amiga. La base del seudiscurs era que el PSOE havia detreure's l'O d'obrer, per assolir un tms modern. Eixa sigla, al seu en-tendre, els perjudicava i, afegia,que aix de la lluita de classes esta-va molt lluny de la realitat actual,que era antic i sonava molt radical.Afegia que ara hi havia altres moti-vacions per canviar el mn com arael medi ambient o el desequilibrinord-sud, conseqncia de la glo-balitzaci.

El que em va sorprendre va serque no estava parlant amb una di-rectiva, estava parlant amb una au-xiliar administrativa que no es con-sidera treballadora sin classemitjana. I ho deia una persona queestava en una empresa amb comitsindical al qual havia votat: que ssin la lluita de classes sin aix, elque ella mateixa havia negat queexists.

En segon lloc, em sorprenia lafalta de perspectiva crtica en lesrelacions nord-sud. Un dels proble-mes de les relacions nord-sud,efecte de la globalitzaci, s que, sib la classe empresarial actua demanera global; en canvi, els sindi-cats encara lluiten en l'mbit na-

cional.De fet, s aquesta feblesa delmoviment obrer el que fa que cadacop les condicions laborals empit-

joren i l'estat del benestar retroce-deixi a Occident. Un sindicalismemajoritari molt moderat a Occidenti un altre molt feble als pasos sub-desenvolupats creen les condicionsperqu els empresaris, sense gaireoposici, aconsegueixin la reduc-ci dels costos laborals a Europa iEstats Units en nom de la competi-tivitat. I s aquesta situaci fa queels treballadors dels pasos subde-senvolupats fugen a l'anomenat pri-mer mn en la recerca de millorsoportunitats, i sn la mostra de la

desesperaci dels habitants d'a-quells pasos que no compten ambsindicats de classe per defendre elsseus drets.

La deslocalitzaci no s ms queun fenomen de classe que fa que laclasse dominant opti per pasos onpot explotar ms els treballadors.

Noms Barack Obama ha fet unaproposta per retallar el poder delcapital en l'mbit internacional:una clusula als tractats internacio-nals del lliure comer perquaquest lliure comer se supediteque la competitivitat no s'estableixia partir de la reducci de costos odrets laborals. D'altra banda, hi ha

fundacions de sindicats que es de-diquen a promoure el sindicalismeals pasos subdesenvolupats, unatasca interessant, per que es quedaen una taca d'oli en un oce.

La plantilla de Nissan,

contra un ERO queafectaria 450 treballadors

Collectiu Catalunya

N issan va anunciar el 8 degener un pla de baixes vo-luntries per a reduir laplantilla de la fbrica de la ZonaFranca de Barcelona com a pasprevi alternatiu a un expedient de

regulaci d'ocupaci que pot afec-tar 450 empleats a partir d'abril. Laplantilla de la fbrica de la ZonaFranca i del centre de Montcada iReixac supera les 5.000 personessobre una plantilla global del grupa Espanya de 6.900 empleats.

La companyia va comunicar alssindicats l'obertura d'un peroded'un mes, com un fet consumat,perqu els treballadors acceptessinuna oferta d'indemnitzaci quepreveu un mnim de 8.000 i unmxim de 60.000 per empleat, unpla de baixes incentivades al quepodrien acollir-se tots els empleatsdirectes i semidirectes dels centresde treball industrials de Barcelona

amb unes quantitats variables, enfunci de criteris d'antiguitat i cate-goria professional.

S'inicien lesmobilitzacions

Davant dels plans de l'empresa, elssindicats presents a Nissan(CCOO, UGT, CGT i USOC) vanmostrar la seva oposici i van ini-ciar un procs de mobilitzacionsper fer front a l'ERO, que es va ini-ciar el 23 de gener amb concentra-cions i aturades d'una hora pertorn.

El 30 de gener va tenir lloc la

primera aturada que afectava laproducci de la fbrica, amb treshores de vaga (una per cada torn) iconcentracions de la plantilla a laporta de la fbrica de la Zona Fran-

ca, per procedir a continuaci a ta-llar el trnsit a la Ronda Litoral,concentracions i talls de circulacien les qu van participar 1500 tre-balladors en la del torn de mat i1000 a la del torn de tarde. Els tre-balladors del torn de nit es van ma-nifestar per l'interior del polgon

industrial.El 6 de febrer hi va haver unanova jornada de protesta amb atu-rades d'una hora per torn i talls decirculaci a la Ronda Litoral, mal-grat l'ampli dispositiu policial pre-sent, provocant importants reten-cions de trnsit. Per al 16 de febrerel Comit d'Empresa va convocaruna assemblea general de treballa-dors per decidir si es convocaven

jornades de vaga de 24 hores, perabans, el 12 de febrer, la direccide Nissan Motor Ibrica i els sindi-cats es van reunir amb la mediacide la Generalitat per intentar trobaralternatives a l'ERO, marcant-se unpla de negociacions fins el 22 de

febrer, en el qual els sindicats escomprometien a no realitzar mobi-litzacions. El 9 de febrer s'haviaacabat el termini per a inscriure'sen el pla de baixes voluntries,cosa que noms havien fet 111 tre-balladors.

La plantilla de Nissananuncia quatre dies devaga

La plantilla de Nissan Motor Ibri-ca a Barcelona va aprovar el 16 defebrer en assemblea la convocat-ria de quatre dies de vaga per si fra-cassaven les negociacions amb la

direcci per evitar la presentacide l'ERO.En una votaci a m alada, les

vagues de 24 hores es van fixar perals dies 27 de febrer i 5, 12 i 26 de

mar, encara que l'assembleatamb va donar el vistiplau perquel comit d'empresa, en qu estanrepresentats CCOO, USOC, UGTi CGT, esgots la via del dilegamb la direcci de la companyiafins el 22 de febrer.

800 treballadors van participar

en l'assemblea, que va durar unesdues hores i es va celebrar a la Firade Mostres de Cornell (Baix Llo-bregat). Els portaveus dels sindi-cats van explicar a la plantilla la si-tuaci en qu estan lesnegociacions amb la direcci deNissan.

Per a CGT, aquest conflicte sola-ment pot acabar de tres formes.

La primera, s que no hi hagipresentaci de l'ERO, perqu s'ha-gin pres les mesures alternativesque suposin l'eliminaci de l'exce-dent de plantilla. La segona, si espresenta l'ERO, un mobilitzaci demanera ms contundent, i en lesnegociacions, solament hi ha la

possibilitat d'acord, amb la retiradade l'expedient. I per a finalitzar, sino hi ha acord de retirada haur deser la Inspecci de Treball qui re-solgui la situaci. I aquest ser elmoment (en el cas que pretenguinacomiadar un sol company), elmoment en el qual caldr mostrar,de la forma ms rotunda possible,la lluita de la plantilla, el seu suporti la seva solidaritat que permetinque no s'executi la resoluci.

Aquestes sn les formes possi-bles per a la finalitzaci del con-flicte. Des d'un primer moment, laCGT t clar que no s'ha d'acceptarl'aplicaci d'un ERO. CGT no pac-

tar l'acomiadament fors de captreballador, com ja s'ha dit en di-verses ocasions i com es dir fins alfinal. La soluci est en les mansde tots, en la lluita i la solidaritat; si

tenim tot el suport segur que algunes replanteja el seu inters en comha d'acabar el conflicte.

Els sindicats han estat oberts a lanegociaci de mesures alternativesque evitessin l'adopci d'una mesu-ra tan traumtica per a la plantillade Nissan. Mesures alternativescom un pla de baixes voluntries,recollocacions en altres productes,aplicaci de mesures de flexibilitatcontemplades en conveni collectiui un pla de prejubilacions. La Di-recci de Nissan ha mostrat unapostura intransigent i sense dispo-sici al dileg, rebutjant la nego-ciaci de qualsevol mesura que nofos el pla de baixes voluntries queva ser engegat el passat 7 de gener.

Tot i incrementarbeneficis, Nissanpretn acomiadar el 10% de la plantillaNissan est evidenciant una clarairresponsabilitat social amb els tre-balladors/es de la seva empresa,evitant la recerca de solucions via-

bles per al conjunt de la plantilla.La mala gesti de l'empresa haprovocat una situaci organitzativaque posa en risc els volums d'ocu-paci en l'empresa i la pitjor gestide l'excedent previst est generantun seris conflicte amb els treba-lladors/es.

Una empresa que en les matei-xes dates que anuncia un ERO, pu-blica els volums de vendes i bene-ficis del tercer trimestre fiscal,l'ltim de l'any natural, amb uns re-sultats rcord. Benefici net conso-lidat de 247 milions de dlars, un26,6% ms que en el mateix pero-de de 2006. Uns ingressos de26.133 milions de dlars, un

18,2% ms que en el mateix pero-de de 2006 i un augment de vendesd'un 4,2% en el perode d'abril adesembre i un 13% en l'ltim tri-mestre de 2006 .

Tot i aquestes xifres, Nissan de-cideix acomiadar de forma traum-tica 450 persones. Aquest conflicterequereix una soluci negociadaamb els sindicats i la situaci eco-nmica de l'empresa ho possibilita,s per aix que els treballadors/esde Nissan no solament estan legiti-mats per a mobilitzar-se en contrad'aquest expedient, sin que tenenarguments ms que suficients peracordar les mesures alternatives

que proposen.

Bloc de la Secci Sindical de

CGT a Nissan:

http://cgtnissan.blogspot.com/

QUI PAGA MANA


10/27

10 Catalunya. Mar de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Text: Collectiu Catalunya, SecciSindical CGT Autobusos TMB iComit de Descansos de TMB;

Fotos: Edu Bayer

E l 9 de febrer, ms de 5000persones es manifestavenpels carrers de Barcelonafins la Plaa de Sant Jaume en soli-daritat amb la lluita dels treballa-dors d'Autobusos de TransportsMunicipals de Barcelona i en su-port a la seva reivindicaci de dosdies setmanals de descans. La ma-nifestaci va escenificar l'ampli su-port que han aconseguit en la sevalluita per part de nombrososcollectius sindicals i socials.

Com assenyalvem en l'anteriornmero del Catalunya, el Comitde Descansos de TMB havia con-vocat jornades de vaga els dies 21,22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 degener, des de les 00.00 a les 24.00hores, per tal de demanar els dosdies de descans setmanals per laplantilla de conductors d'Autobusosde TMB. La radicalitat de la Direc-ci de l'empresa va accelerar els es-

deveniments i els ciutadans de Bar-celona els van veure en els carrersreclamant els dos dies de descanssetmanals. La CGT i ACTUB vanestar donant tot el seu suport als tre-balladors en vaga. La plantilla vaparticipar massivament en la vaga ien les assemblees, malgrat l'actitudsectria dels representants deCCOO, SIT i UGT que no vandonar suport a la vaga, per els seusafiliats si que hi van participar. Laparticipaci en les jornades de vagava ser d'entre el 85 % i el 90 % de laplantilla no afectada pels serveismnims.

Al llarg d'aquells dies es van por-tar a terme nombroses accions de

sabotatge contra autobusos en soli-daritat amb la vaga. Assembleesmassives i concentracions van so-vintejar durant els dies de la vaga,entre elles destacar l'assemblea de1500 treballadors el primer dia devaga a les Cotxeres de Sants i laposterior manifestaci, o l'assem-blea del dia 24 tamb amb 1500 tre-balladors, una mostra de l'ampliaparticipaci en la lluita, i la concen-traci de centenars de treballadors ala plaa Sant Jaume l'ltim dia devaga.

Cal esmentar tamb la vaga defam portada a terme a la plaa deSant Jaume entre els dies 28 de des-

embre i 1 de gener per quatre treba-lladors, per demanar a l'Ajuntamentque dons una soluci a les reivin-dicacions dels conductors d'autobu-sos de TMB.

Dins l'apartat repressiu esmentarla tensi provocada per les actua-cions policials contra els piquets in-formatius a les portes de les diver-ses cotxeres d'autobusos i larepressi policial contra diversos

treballadors. El ms greu van ser elsfets produits el dia 6 de gener quanun conductor va ser detingut senseque fes res i desprs que els Mos-sos li donessin una pallissa per sal-tar-se un cord policial i obrir el pa-raigua que portava.

Desprs de l'assemblea de laplaa de Sant Jaume el 7 de gener,aquests es van concentrar a les por-tes dels jutjats on estava el com-pany detingut, fins que va ser posaten llibertat. Davant d'aques nou casd'abs policial, la CGT va decidirposar una querella criminal contraels mossos d'esquadra que li vandonar una pallissa al conductord'Autobusos.

Per part de l'empresa, l'aspecterepressiu es va concretar en les san-cions aplicades per l'empresa con-tra diversos treballadors. TMB vaobrir 25 expedients a conductorsper faltes greus durant la vaga. Elpresident del comit d'empresa, Sa-turnino Mercader, de CGT, n'acu-mula tres.

I en suport de l'Ajuntament il'empresa, cal destacar les patti-ques declaracions pbliques de diri-gents de CCOO i UGT criticant lavaga i les articles d'opini de deter-minats columnistes de premsa trac-tant els vaguistes quasi b a com aterroristes.

Els conductors d'Autobusostenen clar que la campanya de des-prestigi que han fet la direcci deTMB i l'Ajuntament contra ells, in-cloent els expedients oberts a diver-

sos treballadors, no far que deixinde demanar els dos dies de descanssetmanals.

Dins l'apartat solidari cal desta-car el comunicat del comit d'em-presa de Metro solidaritzant-se amb

els conductors d'autobusos i expres-sant la seva ms enrgica repulsadavant l'actuaci policial que es varegistrar en els ltims dies de lavaga que, consideren, s un signed'impotncia de l'ajuntament i la di-recci de TMB davant de la partici-paci massiva dels treballadors enl'aturada.

L'empresa es tanca

Desprs dels set dies de vaga, la di-recci de TMB no tenia excuses perno voler negociar, ja que no hi haviaconvocada cap vaga. Per altrabanda, si no hi ha acords en la ne-gociaci, els conductors convoca-

ran mes mobilitzacions durant elmes de febrer, coincidint amb lacampanya electoral

La Direcci de TMB es va negara reanudar les negociacions el 8 degener, per parlar de la resoluci delconflicte sobre els descansos delsconductors/es i aquestes es van ini-ciar finalment el 14 de gener, ambuna reuni amb els cinc sindicatsque integren el Comit d'Empresadel collectiu de conductors d'auto-busos, per reprendre les negocia-cions sobre l'aplicaci del nou re-glament estatal en matria depauses en la jornada laboral.

La primera reuni desprs de les

mobilitzacions ho va deixar totigual. La Direcci no volia parlarsobre el tema que realment impor-tava als treballadors, els 2 dies dedescans setmanal, ja que la reuni

la van voler centrar nicament enl'aplicaci del Reial Decret 902 ique aquesta aplicaci sigui a costadel treballador.

La Direcci de TMB noms vavoler parlar d'una part del proble-

ma: temps de descans diari, elimi-naci del temps de presncia i lapluriocupaci al que des del Comi-t de Descansos es van afegir dostemes ms: Sentncia del TribunalSuperior de Justcia de Catalunyaque reconeix el dret als 15 minutsd'entrep, i d'establir un nou calen-dari de descans setmanal amb dosdies de festa. Quant a l'aplicaci deldescans diari, la Direcci va dir queaquesta aplicaci comportaria: elpartir tots els serveis, ficar mspunts de relleu, prestar servei enms d'una lnia cada dia i canviar elreglament de tria de serveis.

La interpretaci del Comit deDescansos era totalment diferent,

entenent que el descans diari had'estar dins de jornada i per comptede l'empresa perqu aix es desprnde la interpretaci del conveni deTB. Tamb entenien que el nmerode partits i la seva duraci estan tan-cats igualment per Conveni, per laqual cosa realment consideren queles propostes de la Direcci xoca-ven frontalment amb el conveni.Per al Comit de Descansos s fo-namental introduir en la negociacila reducci de jornada que implicala correcta interpretaci del RD 902

ja que amb ella podran acostar-se ala consecuci de la meta final quesn els dos dies de descans setma-

nal. Mentre no arribi l'acord, vantornar a demanar que als conduc-tors/es d'autobusos se'ls compensid'alguna manera, o amb diners 200/mes o dies de descans f ins que es

pugui aplicar.Les reunions del 17 i el 21 de

gener ho va deixar tot pitjor que laprimera. La Direcci seguia sensevoler parlar sobre els 2 dies de des-cans setmanal i van tornar a centrarla reuni en l'aplicaci del ReialDecret 902, concretament en eltemps de descans diari. Per acabar-ho d'espatllar l'empresa va comuni-car formalment que havia presentatrecurs al Tribunal Suprem de Ma-drid pels 15 minuts de l'entrep.D'aquesta manera volien allargar undret que ja s'havia guanyat dos ve-gades en els tribunals.

Els intents de mediaci convo-cats pel Departament de Treballtampoc no van aconseguir desenca-llar el conflicte. L'nic pas que vadonar la Direcci va ser dir que es-tava disposada a pagar els 30 mi-nuts de descans al preu de partit,quelcom aix com un euro i mig. Acanvi d'aix, el 100% dels serveishavien de ser partits, incomplint elconveni collectiu vigent, per par-tits que ens portaven ms dels 30minuts que marca el decret.

Davant l'actitud tancada i inamo-vible de l'empresa, no hi havia altracam que continuar amb la mobilit-zaci, i es convocava una manifes-taci el 9 de febrer i una jornada devaga el 12 de febrer

Manifestaci aBarcelona el 9 defebrer

Davant de l'agressi que va patir elnostre company Teodoro per partdels Mossos d'Esquadra quan va serdetingut, colpejat i posat a disposi-ci judicial amb l'acusaci d'haversigut ell el que va agredir a dosmossos, el Comit de Descansos va

decidir convocar una manifestacia Barcelona per al 9 de febrer per adenunciar davant de l'opini pbli-ca l'actuaci dels Mossos d'Esqua-dra.

Durant el conflicte d'autobusos lapolicia catalana ha protagonitzatnombrosos actes que han de sercensurats amb energia per la ciuta-dania. Els conductors/es han estatinsultats, perseguits, agredits i de-tinguts, com ocorria en els pitjorstemps del franquisme, per demanarmillores laborals i aix no es potpermetre.

Des del Comit de Descansos esva convocar aquesta manifestaci

amb la intenci que s'hi sumessin, ams dels conductors/es de TMB,tots els ciutadans/es i totes les orga-nitzacions que estiguin en contra del'actuaci policial i es sentin solida-

xitosa manifestaci dels conductors d'Autobusos de TMB el 9 de febrer

Noves jornades de vaga al marals autobusos de Barcelona


11/27


TREBALL-ECONOMIA

Denuncien quees privatitzal'enviament de"vides laborals"

FETAP-CGT

Trair el significat de les parauless una prctica que ltima-ment utilitzen els poltics amb la fi-nalitat d'abrillantar la bruticia ques'amaga en gran part de les sevespoltiques antisocials. No estemparlant de paraules polismiques,ens referim a l'argcia insidiosaque empren a l'hora de prendre me-sures impopulars.

Aix, per a reduir els sous de quimenys cobra es parla d'ajustamenteconmic, competitivitat, etc. Si elque es vol s fomentar que l'empre-sariat tingui via lliure a l'hora d'a-comiadar i, millor encara, si l'aco-miadament surt gratis, amb acudira termes com liberalitzaci de lesrelacions laborals, flexibilitat enl'ocupaci o eufemismes per l'estil,s ms que suficient perqu unapart del personal no entengui res opensi que s'est parlant de gimns-tica esportiva o exercicis d'escalfa-ment abans d'entrar a treballar.

Les administracions pbliquesno estan al marge d'aquest procsinteressat de tergiversaci del llen-guatge. Desprs de l'expressi d'ex-ternalitzaci dels serveis pblics,s'est portant a terme una progres-siva privatitzaci dels mateixos.

Anem a un cas en concret que s'haprodut en l'administraci de la Se-guretat Social. Recentment vandeixar d'emetre's informes de videslaborals de forma presencial i im-mediata per a traslladar aquest ser-vei a una empresa privada, aix s,en nom de la modernitat, rapidesa ieficcia que, com no, s el segelldistintiu de qualsevol acte de l'ad-ministraci.

Com a conseqncia, l'informeque abans, amb la gesti pblica,trigava en emetre's una mitjanad'entre 30 segons i un minut: dema-nar DNI, teclejar-lo i prmer per-qu s'imprimeixi, ara amb la gestiprivada pot trigar, en el millor dels

casos, entre 6 i 8 dies.Els mitjans per obtenir l'informe

han canviat, s a dir, trucada a l'em-presa privada mitjanant un telfon901 de pagament, amb un cost eco-nmic directe per al ciutad, (quantota la gesti era pblica aquestatrucada era gratuta); petici a tra-vs d'Internet, les tarifes espanyo-les d'aquest servei sn de les mscares d'Europa; o sollicitud de l'in-forme de vida laboral en les pr-pies administracions de la Segure-tat Social., abans aquestes holliuraven en m i de forma imme-diata, ara es limiten a prendre lesdades perqu sigui l'empresa priva-

da Venturini S.A. qui cobra peraix i ho envi al domicili del solli-citant.

A qui beneficia aix? A la ciuta-dania, per descomptat, no.

ris amb la lluita dels conductors/esd'autobusos. I aix va ser, 70 orgait-zacions i collectius van donar su-port a la manifestaci.Podeu veure fotos de la mani alweb:kaosenlared.net/noticia.php?id_no

ticia=51874

Assemblees i vaga el12 de febrer

La convocatria de vaga de con-ductors i conductores d'autobusosdel dia 12 entre les 11 i les 17 h. vaser seguida massivament, entre el85% i el 90% de la plantilla. A les5 de la tarda, es va celebrar l'as-semblea de treballadors i treballa-dores enmig de la Via Laietana ones va rebutjar la proposta feta pelDepartament de Treball, aprovadaper la direcci de TMB, que con-sisteix a avanar excepcionalmenten gaireb un any la negociaci delnou Conveni Collectiu d'autobu-sos -l'actual t vigncia fins al 31de desembre- i discutir en aquestmarc les pauses dins de la jornadadiria dels conductors.

En l'assemblea es va decidircontinuar la lluita fins que no s'a-consegueixin els dos dies de des-cans setmanal amb reducci de

jornada i sense minva salarial, elssindicats CGT i Actub van anun-ciar la convocatria d'una nova

vaga del 3 al 7 de mar i cada di-jous a partir d'aquella setmana perreclamar els dos dies de descanssetmanal dels conductors d'autobu-sos.

En acabar l'assemblea els parti-cipants es van dirigir a la ronda li-toral on van fer un tall de trnsitque va acabar amb tres ferits, und'ells hospitalitzat, per la contun-dent crrega realitzada pels Mos-sos d'Esquadra. Es poden veurefotos de l'agressi policial al web:

rojoynegro.info/2004/spip.php?ar-ticle21121

Vaga al Metro

60 treballadors del Metro de Bar-celona que formen part dels serveistcnics que s'encarreguen del man-teniment de vies i la senyalitzacidel Metro exigeixen la requalifica-ci del collectiu i per aquesta ra,van convocar aturades del 18 al 22i del 25 al 29 de febrer les dues pri-

meres hores de cada torn.El 15 de febrer CGT i altres sin-

dicats van convocar una concentra-ci davant la Delegaci de la Ge-neralitat a Madrid en solidaritatamb la lluita dels conductors d'au-tobusos de TMB, a la que van as-sistir ms de 200 persones.

Compte de suport amb la llui-

ta: 2100-1305-13-0200042207.

Bloc del Comit de Descansos:

http://comitedescansos.blogs-

pot.com/

OPINI: Onz Conveni a TVC, un pacte per la producci

Reinald Roca, Secci Sindical dela CGT-ccmax

Dijous 14 de febrer, las-semblea de treballadors itreballadores de TVC vaaprovar la plataforma reivindicati-va de lonz Conveni, presentadapel Comit dEmpresa. El puntms important daquesta platafor-ma, i que recull el suport ms un-nime de la plantilla, s la propostadun pacte per la producci inter-na.

Lobjectiu daquest pacte s elde garantir, amb els recursos tc-nics i professionals de lempresa,la producci dels programes de lafranja de mxima audincia (de 20

23.30h), com tamb els informa-tius i els principals programes in-fantils. Pactant la producci inter-na dels principals programesdramtics, entreteniment, infor-matius i educatius- s la maneradexigir a la direcci un canvi en lagesti, per tal que es doni prioritatal bon funcionament i la bona ges-ti dels recursos.

Amb aquest pacte es pretn in-vertir lactual procs de produccibasat en lexternalitzaci dels pro-grames de la franja de mxima au-dincia Ventdelpl, Polnia,La masia, 6 a traci, La Bo-queria, La cuina de lIsma-

amb el criteri, sempre ambigu icanviant, que el talent sha danara buscar a fora de lempresa. Unaexcusa que, la majoria de les vega-des, els ndexs de les audincies

dementeixen. El que amaga la jus-tificaci s la intencionalitat dafa-vorir econmicament determina-

des empreses meditiques, ambgran influncia sobre els dirigentspoltics del PSC i CiU. Retornar,per altres vies pressupostries, lescollaboracions poltiques.

Anem entenent que, quan la Ge-neralitat parla de potenciar un tei-xit industrial en el mn de la cul-tura, el que en realitat potencia slacumulaci dun gran capital amans dun parell empreses, provi-nent de les rentes que es deixen depagar als treballadors i professio-nals contractats, malcontractats,subcontractats, mercantilitzats...No solament tenim una pobre cul-tura, sin una cultura pobre.

Hi ha un consens general entreels treballadors de tota la CCMA(corporaci catalana de mitjans au-diovisuals) que el servei pblicdinformaci i comunicaci ha de

ser de qualitat i til a la societat. sun principi, sine qua non, per ga-rantir les actuals condicions labo-

rals i el manteniment, com amnim, dels actuals llocs de treball.Si el nostre servei no es diferenciadel que porten a terme els mitjansde comunicaci privats, la ciutada-nia mateixa es preguntar el per-qu els pressupostos de lestat hande pagar per un servei que de ma-nera gratuta ofereix lempresa pri-vada. Amb aquesta lgica, es do-nar suport a una proposta, com laque fa Sarkozy a Frana, de reduirel servei pblic audiovisual a unesfuncions assistencials.

La proposta que fa Sarkozy, ique entusiasma als grups empresa-rials de la mass-media, s que les

televisions pbliques deixin de-metre publicitat (un brindis a la ga-leria) i, a canvi, les televisions pri-vades compensin lestat amb uncnon per ls de la freqncia i

per la publicitat. Evidentment, elque recaptar lestat amb aquestcnon ser un petit percentatge delfinanament que sobt per publi-citat, i que sol representar un 60%,com a mnim, del pressupsot defuncionament dels mitjans de co-municaci pblics. Per tant, la con-seqncia ser que, o b dels pres-supostos de lestat cobreixenaquest 60 %, reduint altres presta-cions socials, o b es reduir la in-versi i la qualitat dels mitjans decomunicaci pblics.

El model de referncia pel Sar-kozy s el de la televisi pblicanord-americana (la PBS); el quesuposar empetitir les actuals tele-

visions pbliques i reduir-les aunes funcions purament assisten-cials. Una espcie de critas dela informaci. Tapar la mala cons-cincia per labs del quart poder,per part duna minoria privilegia-da.

Pel manteniment i continutatdaquest servei, per, no nhi haprou amb lexigncia dels treballa-dors de la TVC. Hi ha una gran va-rietat d exemples que ensenyen elpoc cas que fa ladministraci deles exigncies dels treballadors i dela submissi servil als desitjos dela gran patronal.

La continutat del servei pblic

es podr garantir, si es t el suportmassiu i decidit de la ciutadania,davant de la qual, els partits pol-tics no els queda ms remei querespectar.


12/27

12 Catalunya. Mar de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Joan Ramon Ferrandis, SindicatFederal Ferroviari de la CGT

Des de CGT sha intentattraslladar des de fa anys, atots els usuaris del ferroca-rril i als ciutadans en general, lapreocupaci pel lamentable estatde deterioraci a qu ha arribat elservei ferroviari a Catalunya. Elmotiu principal que ha ocasionataquesta situaci s l'aposta desor-bitada per l'alta velocitat, que hadeixat el ferrocarril convencional,sota mnims i prcticament orfed'inversions.

98%

Els serveis de rodalies i re-gionals transporta el 98%dels viatgers i les inversionssn inversament proporcionals, el2% del total de les inversions en fe-rrocarril van destinades al ferroca-rril convencional. En l'altre extremtenim que un percentatge mnimd'usuaris utilitzen els trens AVE,per no obstant aix les inversionsper usuari sn ms de 2.400 vega-des superiors a les del ferrocarrilconvencional.

Els trens de rodalies i regionals

sn els veritables eixos cohesiona-dors de les nostres ciutats i comar-ques, qui veritablement vertebraels territoris per on passen, no obs-

tant aix avui s molt ms fcil irpid arribar a Madrid des de Bar-celona, que a Flix, Puigcerda, Tr-rega o Portbou.

Les infraestructures ferroviriesde Catalunya es troben en un ndexalarmant de deterioraci progressi-va, (estacions abandonades, senseserveis a l'usuari, sense personal,externalizacin de treballs ferro-viaris, etc.), que solament podr re-parar-se amb mesures contundentsde renovaci i manteniment de ma-terial i infraestructura, incremen-tant el nivell d'ocupaci de RenfeOperadora i Adif en totes les seves

rees.Dimecres 20 de febrer va arribarA Barcelona el primer AVE de ser-vei regular procedent de Madrid, i

amb ell la falsa modernitat i el mal-baratament que representa aquestamanera insostenible de transport.Per protestar per aquesta desmesu-rada inversi, des de CGT es vaconvocar una concentraci al vest-bul de l'estaci de Sants. La con-centraci es va mantenir des de les8.15h fins a les 11h, i va estar con-trolada en tot moment pels MossosdEsquadra, que no ens van deixaracostar-nos a les andanes. Tambvam rebre amb crits de MenysAves i ms proximitats i regio-nals el primer AVE que va arribara Barcelona des de Lleida i Tarra-

gona, deu minuts desprs del deMadrid. En ell hi viatjaven dele-gats de CGT que havien pujat alCamp de Tarragona per burlar el

cord policial en el cam cap a Bar-celona i que a l'arribada, mentre elsmitjans de comunicaci entrevista-ven els presidents de Renfe i Adif,van desplegar una pancarta amb ellema + Trens i AVE. Rpida-ment, els mitjans de comunicacivan deixar ambds presidents perfer-se ress de la protesta. Desprsd'uns minuts de crits de la consignaMenys AVE i ms regionals elsMossos ens van desallotjar-los.

Aquest s un episodi ms de lalluita de la CGT per la defensa delferrocarril com a mitj fonamentaldel transport collectiu i la titulari-

tat pblica, que garanteixi la finali-tat social i la seguretat del trans-port, pels avantatges ambientals ide sostenibilitat d'aquest mitj.

LAVE arriba a Barcelona

entre polmica i protestes

Joan Ramon Ferrandis, SindicatFederal Ferroviari de la CGT

Fa prcticament un any que lasituaci de Renfe a Barcelonas insostenible, la falta de personals angoixant. Davant l'intent per

part dels Comits Provincials deregenerar la plantilla, l'empresa varespondre marejant la perdiu,sense concrecions, amb incorpora-cions simbliques.

Mentre, els llocs de treball delsferroviaris de Barcelona van em-pitjorant cada vegada ms i substi-tuint-se per m d'obra en precari.Es van realitzar incorporacions adeterminats serveis com conduccii intervenci, tots des de treballa-dors de la mateixa empresa, perning ha cobert les places queaquests han deixat en els seus ante-riors llocs de treball.

En conducci, a pesar de les in-

corporacions, se segueixen realit-zant un nombre desorbitat de des-cansos treballats, amb elconsegent risc per a la seguretaten la circulaci, amb mesos sen-

cers sense descansar i jornades iconduccions antirreglamentries.Els grfics d'intervenci necessitennoves incorporacions, els trenssense interventor sn una constant,fins i tot en les zones de tnels ur-bans de Barcelona, on la normativa

obliga que els trens circulin al-menys amb personal de conduccii acompanyament amb formaciper a una hipottica evacuaci deltren en cas d'incident.

Les empreses privades conti-nuen realitzant el checking a lesestacions, desplaant els treballa-dors que ho feien abans, igualpassa amb la venda de bitllets, in-formaci, etc.

Les incorporacions en taquilleshan estat en condicions laborals di-ferents als ms antics, aix mateixla major part de les estacions de ro-dalies no tenen personal i se se-gueix externalitzant el servei de

venda de bitllets a travs de canti-nes o d'empreses privades. A Ta-llers la desolaci s absoluta i lafalta de personal, alarmant. Amb lameitat del manteniment de trens a

Barcelona ja privatitzat, les socie-tats mixtes amenacen el futur delsltims treballadors.

A Adif, la situaci s similar, enel servei de circulaci, la saturacidels llocs s una constant i el man-teniment de la infraestructura s

tan escs com el qual es va eviden-ciar en els ltims anys, amb unaallau d'incidents a causa del preca-ri manteniment de les lnies ferro-viries. Tot aix repercuteix de ma-nera directa en el treball diari delferroviari i tamb en el servei quees presta a l'usuari.

El passat 14 de febrer va tenirlloc la reuni de la comissi deconflictes (rgan de mediaci in-tern previ a la convocatria devaga) interposada per CGT, el re-sultat va ser sense acord i es vatraslladar la negociaci a l'mbit,al mateix mbit on l'empresa no havolgut resoldre la problemtica des

de fa molts mesos.Des de CGT i per ser conse-qents amb les demandes realitza-des fins a ara, no ens queda capaltra

Revista Catalunya - 95 - març 2008 - Sindicat CGT

Documents

Transcript of Revista Catalunya - 95 - març 2008 - Sindicat CGT