revista 135.qxp:Revista92CTP4.qxd 29/9/09 11:39 Página 2

A quest mes d’octubre es tanca la desena edició dels PremisCETIB – Enginyeria i Societat. En pocs dies, el jurat dels Premis es reunirà per deli-berar sobre els diferents projectes i treballs que s’han presentat. Des de fa cinc anyssóc secretari del jurat dels Premis, una talaia que m’ha permès observar la qualitat delstreballs i dels projectes que es presenten.

Cada any hi ha un gruix de bons treballs. Molt bons, diria. Són projectes que res-ponen a l’objectiu amb què van ser creats els Premis CETIB: fomentar els valors indis-pensables per a l’excel·lència d’un projecte, com ara la qualitat, la innovació, la soste-nibilitat i l’adequació a la normativa. El premis tenen tres categories: millor projecte defi de carrera, millor treball d’innovació i professional de l’any. Des del CETIB creiemque, com a agents de la societat civil, tenim el deure de promoure uns valors i unamanera de fer entre els nostres col·legiats i els futurs enginyers tècnics industrials. Peraixò, destinem recursos i esforços a premiar els professionals i futurs professionals.

Es parla molt de canvi de model econòmic i d’economia sostenible. El modeldel totxo va nèixer esgotat encara que no ens n’haguem volgut adonar fins ara queha mort. Però quina és la nostra alternativa industrial davant dels grans monstresasiàtics que fabriquen amb la mateixa qualitat però més ràpid i molt més barat?Tothom hi diu la seva. Jo, i us sóc sincer, ho desconec. Només tinc clara una cosa:l’economia del futur, estigui o no basada en la indústria 3.0 que s’apunta enl’article d’innovació d’aquest Theknos, ha de respondre als mateixos valors quedefensem des del CETIB i que s’exemplifiquen en els nostres Premis: qualitat,innovació, sostenibilitat i compromís amb la legislació són la clau per a l’èxit dequalsevol iniciativa empresarial. Només hem de mirar al nostre entorn i analitzarels casos que coneixem de primera mà.

Per aquesta raó, i malgrat que l’època que ens toca viure fa molttemptadora la retallada en despeses com ara la concessió d’uns Premis,des del Col·legi hem continuat apostant per uns guardons que tenenun prestigi i que s’atorguen, des de ja fa deu anys, amb la voluntat defer pedagogia del model d’enginyeria i de professionals que defensemdes del CETIB.

Des de la talaia on us comentava que tinc la sort de viure els Premis,puc veure com alguns dels projectes que hem premiat responen perfectament a aques-tes premisses de futur. L’any passat, per exemple, atorgàvem un guardó a PRElactia:nou envàs de plàstic bicapa per a llet UHT, amb barrera total de llum, del col·legiat ÁngelAtance. El treball d’Atance s’orientava al desenvolupament industrial d’un concepteinnovador d’envasos amb propietats de barrera a la llum específiques per a l’envasat deproductes amb elevada sensibilitat, principalment els de la llet UHT i derivats. L’estudidonava com a resultat un envàs més econòmic que els existents, totalment reciclable,amb bona presència estètica i tècnicament superior als envasos de plàstic existents pera aquesta aplicació. Un exemple claríssim d’R+D+i amb possibilitats i projecció.

Fa uns anys, també vam distingir amb un accèssit un projecte d’aprofitament del’aigua de mar per a les dutxes de platja, de les col·legiades Laura Alonso, LourdesGarcía i Núria Saperas. O el projecte de fi de carrera de Vanessa García: Aplicació decriteris de sostenibilitat en el disseny d’envasos de medicaments.

Són treballs que demostren que un desenvolupament socialment responsable éspossible i que, a més, aporta un valor afegit als nostres processos. Per a mi, aquesta ésuna via de sortida a la situació econòmica que vivim. Des del CETIB, aportem el nos-tre granet de sorra per mirar de fer-ho possible.

Jordi Català I [email protected]

OBSERVATORI

Uns Premismolt especials

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

3


TheknosNúm. 135 OCTUBRE de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:David Alcega, Pilar Comes, Xavier Corbella,Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Infonomia, Eva Mestres, Joan-Marc Passada,Albert Punsola, David Roman, Isaías P. Santamaría(Normativa), Pilar Senpau

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Ariston Thermo, Xavier Corbella,Canetti Fotografia, Tamara G. Cisneros,Isabel Marquès, Lourdes Segade, RockwoolPeninsular, S.A.U., Víctor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i no representennecessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, elsanunciants són els únics responsables del compliment, dela qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de lainformació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitatdavant els lectors de la publicació.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològic de 90 g. iestucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_24Aïllament tèrmicUn fruit madur a l’abast

SUMARI

ENTREVISTA_30David Murillo, professor associat i investigador de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

RETRAT PROFESSIONAL_16Mª Dolores Pájaro Oliver INFORMACIÓ PROFESSIONAL_18

LOUR

DES

SEGA

DERO

CKW

OOL

PEN

INSU

LAR,

S.A

.U.

VÍCT

OR V

ALIE

NTE

ARXI

U


La planta enfiladissa de la portada d’aquest Theknos creixde mica en mica. S’escampa per la paret com si fos una taca d’oli.La metàfora de la imatge es pot aplicar a moltes de les notícies ireportatges que trobareu en les pàgines següents.

L’article d’En Portada tracta de les possibilitats en matèriad’eficiència energètica i sostenibilitat que ofereixen les últimes tec-nologies en aïllament tèrmic. En el context energètic actual,l’aïllament tèrmic ha deixat de ser una opció per convertir-se enuna obligació. Hi ha casos que han saltat a les pàgines dels diarisd’informació general, com ara la iniciativa dels propietaris del’Empire State Building de Nova York, que fa uns mesos anuncia-ven que invertirien 500 milions d’euros per reduir en quasi un40% el consum energètic del gratacels més alt de Manhattan. Aixòimplica, per exemple, renovar les 6.500 finestres utilitzant nouscomponents que redueixen dràsticament tant la càrrega de calor al’estiu com la pèrdua de calor a l’hivern. L’objectiu: estalviar uns4,4 milions d’euros en la factura anual d’energia i convertir-se enun model energètic per a altres gegants de formigó. Esperem quel’exemple novaiorquès es vagi escampant en altres edificis.

L’entrevista, a l’economista i sociòleg David Murillo, tambétracta d’un d’aquells temes que de mica en mica va creixent i arre-lant en les organitzacions: la responsabilitat social corporativa(RSC) que tenen les empreses com a agents immersos en la socie-tat. Quan ja ningú no es pregunta si l’RSC és una moda o s’integrade debò en les corporacions –siguin petites o grans– Murillo,fixant-se en el que ha comportat la desregulació dels mercatsfinancers, preveu un futur “amb una economia i unes grans cor-poracions més regulades i amb més supervisió i control de les ins-titucions públiques”.

De futur, i de taques d’oli que s’escampen, també se’n parla ala secció d’Innovació que, com cada mes, va a càrrec d’Infonomia.Per a ells, el futur de les economies desenvolupades passa per unanova indústria, molt més propera a les necessitats del consumidor;una indústria “intel·ligent” –tant en els seus processos com en lesoperacions–, més eficient i innovadora, que sigui capaç de treureal mercat nous productes de manera molt més àgil, amb la tecno-logia disponible a cada moment i respectant el medi ambient.D’aquesta nova indústria en diuen indústria 3.0.

Pel que fa a la part més tècnica de la revista, aquest Theknoscompta amb dos articles: “Càlcul d’una instal·lació d’energiasolar tèrmica de baixa temperatura” i “El nou Reglamentd’equips a pressió: un breu esbós”.

La revista es tanca amb el vuitè lliurament dels reportatgessobre Can Batlló dels col·legiats David Roman i Xavier Corbe-lla, que en aquesta ocasió parlen de Talleres Mecánicos Satalia,on es fabrica i repara maquinària per a ascensors i elevadors desde fa gairebé mig segle.

Com una taca d’oli

OBSERVATORI_03Uns Premis molt especials

OPINIÓ_07Un curs preocupant

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_15Comissió de Cultura i Esports

SOSTENIBILITAT_22Un potencial per descobrirVaixells de salvamentLa dada

INNOVACIÓ_34La indústria 3.0: acceleració i innoeficiència

ARTICLE TÈCNIC_36Càlcul d’un instal·lació d’energia solar tèrmicade baixa temperaturaEl nou Reglament d’equips a pressió: un breuesbós

NORMATIVA_43

SALUT_44La pera ‘conference’. L’essencial és a prop de la pell

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_45Enginyers Sense Fronteres

CULTURA_46Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VIII)

EDITORIAL


La imatge de l’ex ministre Solbesacomiadant-se al Congrés dels Dipu-tats em va produir un calfred. Com sienmig de la tempesta, veus que qui mésexperiència té en la navegació econò-mica deixa definitivament el timó enmans d’un prestidigitador com el presi-dent Zapatero i del seu ajudant, PepiñoBlanco. El pitjor del cas és que ells doscreuen que saben més d’economia quela ministra del ram… la qual cosa noens diu massa, però com a mínimresulta preocupant. Mireu, el que hemviscut al setembre amb el tema delsimpostos no té nom. Fins a quatremembres del Govern hi han dit laseva… i tots coses diferents. Que sinomés els rics, que si l’IVA, que si elcapital, que si necessitem més dinersper pagar la despesa social… Ens hanmarejat de dalt a baix, i el pitjor: sem-pre donant la sensació que no deixend’improvisar i tots plegats no sabemben bé on anem. Enmig del batibull,fins i tot el conseller Castells va haverd’aparèixer per posar una mica de sen-tit comú i dir que s’equivocaven aMadrid si pujaven impostos. Ambaquest panorama, amb quin estatd’ànim les empreses faran els seus pres-supostos per al 2010?

Bé, aquest és un bocinet del’escenari polític que tenim al comen-çament del curs. No pinta bé. Unexemple. Quan la Comissió Europeapublicava que el 2010 serem l’únic paísde l’eurozona que seguirà en recessió iel comissari Almunia aportava raons decert pes, l’argument de ZP era senzilla-ment que “de vegades s’equivoquen”.De vegades, també, hom té el dubte desi el president és conscient del que estàcaient i de les dificultats que tindremper superar-ho. A veure. A Espanya, amés de patir la situació d’atonia globalde l’activitat, tenim tres problemesdiferencials respecte a les economies delvoltant que ja comencen a recuperar-se

de forma tímida (França, Alemanya,Itàlia…). La primera és la xifra d’aturque dobla la mitjana europea i queseguirà creixent en els propers mesos.Això frena la despesa perquè hi ha

menys diners a la butxaca dels treballa-dors i perquè la gent té por de perdre lafeina. La segona és que la construcció–el motor dels últims anys– suposa unarèmora molt gran. Per una banda, per-què no es construirà mentre no ens“mengem” un bon pessic del parcd’habitatges desocupats (han d’abaixarmés els preus i els bancs han de deixarmés diners) i, per l’altra, perquè no hipodem comptar com a sector creadord’ocupació durant un bon temps. Latercera és el nivell d’endeutament–superior a la mitjana europea– quehem anat acumulant durant els últimsanys de bonança. Això ens fa mésfebles. Tots –famílies, empreses i enti-tats financeres– haurem d’anar purgantels excessos que s’han fet i, és clar, men-tre es tornen diners, se’n gastenmenys… Ara s’ha afegit a la llistal’Estat. Enguany ningú no sap on arri-barà el dèficit públic. Es parla del 10,

del 12 i fins i tot del 15% del produc-te interior brut (recordem que el límitde la CE és el 3%, al qual haurem detornar el 2012, com?). És una barbari-tat, però malgrat tot, no crec que siguiel pitjor. Afortunadament, el nostrenivell de deute sobre el PIB nos’allunya dels paràmetres permesos,perquè el teníem molt baix.

Bé, el panorama no és gens afalaga-dor, però hi ha petits canvis que nopodem perdre de vista. Potser el mésimportant és el que feia notar el profes-sor Alfred Pastor en dir que les cosesvan malament però no pitjor del quehavíem previst. Aquest és un detallimportant. Fins ara, tot el que passavasí que era pitjor del que s’havia dit i lesinstitucions no paraven de rebaixar lesseves previsions cada dos o tres mesos.Això sembla que ha parat. Si de cas, elque es preveu –no essent bo– ja no éspitjor i en alguns punts, fins i tot,millor. Potser és un trist consol, peròdesprés del diluvi que hem passat, no éspoc. Ens hem estabilitzat i la mirada jaés horitzontal. El govern ara té força adir i a fer. I això em fa por…

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Un curs preocupant

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

7


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

8

Canal Empresa del CETIB

El Col·legi obre els seus canals de comunicació a les empresesEl Col·legi posa els seus canals de comunicació a l’abast d’empreses i institucions que vulguin difondre elsseus productes, serveis, solucions tècniques, activitats i coneixements entre el col·lectiu. Per facilitar lacomunicació de les empreses amb els col·legiats, el Col·legi disposa de publicacions periòdiques digitals ien paper, de la possibilitat de patrocinar esdeveniments socials i manuals tècnics i d’un caseller de catàlegs.

�Els enginyers tècnics industrials for-men un col·lectiu de més de 7.500 pro-fessionals que desenvolupen la seva acti-vitat professional en sectors com ara elconstructiu, l’industrial o l’energètic.Les opcions que ofereix el Col·legi a lesorganitzacions que vulguin comunicarels seus productes a aquest col·lectiu esdivideixen en tres grans suports: paper,digital i presencial.

En paper el Col·legi disposa de lesrevistes Theknos i Tecnodebats i dediverses opcions de màrqueting direc-te. Pel que fa a la revista Theknos, ésuna publicació mensual (onze númerosl’any) amb una tirada de 8.400 exem-plars. Theknos és el canal de comunica-ció directe i personalitzat del CETIBamb tot el seu col·lectiu. Té contingutsd’abast col·legial, sectorial i tècnic. 8 de

cada 10 col·legiats afirma llegir la revis-ta. D’altra banda, Tecnodebats és unapublicació monogràfica de reflexió idebat. Les dues publicacions s’envienper correu postal a tots els col·legiats,així com als líders d’opinió del sector,membres de la societat civil i política.

Les opcions de màrqueting directese centren en l’encartament de materialimprès propi d’una empresa anun-ciant. Aquest material arriba junta-ment amb la revista Theknos directa-ment a l’adreça postal del col·legiat.

Publicitat digital. Un dels canals decomunicació que més està creixent és elweb del CETIB (www.cetib.cat), quecada dia s’actualitza amb informaciódel Col·legi, notícies professionals onovetats legislatives. Actualment té

més de 800 visites diàries i un 76%dels col·legiats visita el web un cop lasetmana com a mínim. S’hi podeninserir diversos tipus de bàners, tant al’àrea pública com a l’àrea privada, queestà restringida als col·legiats. A més,cada dimecres el CETIB envia un but-lletí electrònic a més de 5.900col·legiats amb informació de la insti-tució, notícies professionals, novetatslegislatives i l’agenda d’activitats setma-nal. Al butlletí també s’hi poden inserirbàners o missatges comercials.

Durant els darrers anys, diversesorganitzacions s’han interessat percol·laborar amb els actes que organitzael Col·legi o les publicacions que edita.Per això, s’ha obert el patrocini a lesempreses líders del sector d’alguns delsactes socials i professionals que es fan al


llarg de l’any. Destaca la Diada de laProfessió, una festa en què assisteixenmés de 1.500 persones entre col·legiatsi representants del món polític i social.

Amb un caràcter més tècnic, elCol·legi també ofereix la possibilitat defer presentacions de producte –els Tec-nodilluns– a les seves instal·lacions dela seu central, al Tecnoespai, a l’AteneuIndustrial o a l’Escola Industrial.Aquestes jornades tècniques estan ober-tes a tot el col·lectiu. El Col·legi cedeixl’espai, fa la convocatòria als col·legiats,el control d’inscripcions, la recepciódels assistents, el lliurament de materialinformatiu de l’empresa, l’assistènciatècnica durant l’acte... Així mateix,s’encarrega de la maquetació d’unreportatge de la jornada amb foto del’acte i imatge de l’empresa al Theknos.

Les empreses que vulguin facilitarl’accés a un catàleg per part delscol·legiats poden utilitzar l’expositorsituat a la recepció del Col·legi i delTecnoespai del CETIB. El Col·legiassumeix la reposició diària dels case-llers, a cada un dels quals tenen accéscada dia més de 150 persones.

També es poden desenvoluparacords i convenis amb empreses quedesitgin oferir els seus serveis amb con-dicions avantatjoses

Clients de diferents dimensions. Dese-nes d’empreses confien cada any en elscanals de comunicació del CETIB perdifondre els seus productes i serveis.Entre els clients que ho han fet desta-quen, entre d’altres companyies,empreses com ara SGS, Gas Natural o

Endesa. Al costat d’aquestes grans mul-tinacionals, també hi ha petites i mitja-nes empreses que han fet campanyesadaptades a les seves necessitats.

Un dels principals avantatges del’ús dels canals del CETIB, als quals elscol·legiats tenen accés amb importantsdescomptes, és el fet de dirigir el mis-satge a un públic objectiu determinat.Així s’aconsegueix un major rendimentde la inversió en comunicació.

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

9

Més informació

Àrea comercial del CETIBRicard PiquéTel. 93 272 54 [email protected]


La veu dels col·legis d’enginyeria

La Llei Òmnibus envaeix competències de la GeneralitatUna quinzena de col·legis, liderats pel CETIB i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, vanexpressar al setembre la seva preocupació per les conseqüències que pot comportar l’aprovació del Pro-jecte de Llei Òmnibus que actualment es troba en tràmit parlamentari. Entre altres, van advertir que elprojecte envaeix competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de col·legis professionals.

�A banda de la intromissió en lescompetències autonòmiques, els col·le-gis professionals també van mostrar laseva preocupació davant la possibilitatque la nova llei posi fi al visat i a lacol·legiació obligatòria.

Pel que fa al visat, aquesta modifica-ció comportaria una falta de garantiesper als ciutadans, ja que no existiria uncontrol sobre les persones que executenun projecte. En aquest sentit, els engi-nyers i enginyers tècnics es van qüestio-nar quines garanties hi hauria sobre elstreballs no visats i com es demostrariael pagament de l’assegurança de res-ponsabilitat civil dels projectes.

La col·legiació, un requisit indis-pensable per a l’exercici de les profes-sions titulades segons l’article 38.1 dela Llei 7/2006, permet establir controlssobre el correcte exercici professionaldels col·legiats. Si s’eliminés lacol·legiació obligatòria, aquest control,que en el cas del CETIB es realitza ambmecanismes com ara la Comissió deDeontologia, quedaria buit de contin-gut. En el mateix sentit, els col·legis espreguntaven si l’eliminació d’aquestrequisit generaria més competència,que és l’objectiu amb el qual el plante-ja la Llei Òmnibus.

30.000 professionals. Els degans i pre-sidents de col·legis que van advertirsobre les conseqüències de la LleiÒmnibus representen quasi 30.000professionals agrupats en els col·legissegüents: Col·legi d’Enginyers Tèc-nics en Topografia de Catalunya,Col·legi d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Girona, Col·legi d’Enginyers

Tècnics Industrials de Manresa,Col·legi d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Vilanova i la Geltrú, Col·legid’Enginyers Tècnics Agrícoles i PeritsAgrícoles de Catalunya, Col·legid’Enginyers Tècnics d’Obres Públi-ques de Catalunya, Col·legi d’Engi-nyers Tècnics de Forest de Catalunya,Col·legi i Associació d’Enginyersd’Agrònoms a Catalunya, Col·legi iAssociació d’Enginyers Forestals,Col·legi Oficial d’Enginyers Indus-trials de Catalunya, Col·legi Oficiald’Enginyers de Camins, Canals iPorts, Col·legi Oficial d’EnginyersTècnics de Telecomunicació Catalu-nya, Col·legi Oficial i AssociacióCatalana d’Enginyers de Telecomuni-cació a Catalunya i Col·legi Oficial iAssociació Catalana d’Enginyers deTelecomunicació a Catalunya, a ban-da del CETIB.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Joan Ribó, degà del CETIB, i Joan Vallvé, degà del COEIC lideren les reivindicacions dels col·legis d’enginyers

ISAB

EL M

ARQU

ÈS

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

10

El Congrés dels Diputats està tramitantel Projecte de llei sobre el lliure accés ales activitats de serveis i el seu exercicique transposarà la Directiva2006/123/CE del Parlament Europeu idel Consell de 12 de desembre de 2006relativa als serveis en el mercat interior(Directiva de Serveis) a l’ordenamentjurídic espanyol.

La transposició de la Directiva afec-tarà múltiples sectors. Per això,paral·lelament, també s’està tramitant elProjecte de llei de modificació de diver-ses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats deserveis i el seu exercici (anomenada LleiÒmnibus). Al web del CETIB trobareumés informació sobre la Directiva.

La Directiva de Serveis


�El 16 d’octubre acaba el termini depresentació de projectes als PremisCETIB – Enginyeria i Societat, unsguardons convocats pel Col·legi ambl’objectiu de premiar els millors tre-balls en tots els àmbits de l’enginyeriatècnica industrial. Els guardons prete-nen fomentar els valors indispensablesper a l’excel·lència d’un projecte, comara la qualitat, la innovació i la soste-nibilitat. Consten de tres categories,una per al millor projecte de fi de car-rera, una altra per al millor treballd’innovació i una tercera, que es vaencetar la passada edició, que distin-geix el col·legiat que durant el darrerany ha destacat professionalment.

Domènec Cucurull, cap del Serveide Medi Ambient de la Diputació deBarcelona, nomenat Professional del’any la passada edició, s’estrenaenguany com a president del Jurat,

compost per persones destacades delmón acadèmic i professional del’enginyeria. Cucurull ha treballat enàmbits com ara la sostenibilitat, elcontrol de la contaminació acústica ola gestió de residus, i ha reforçat eltreball de les administracions públi-ques en la lluita contra el canviclimàtic.

En la darrera edició dels Premis,Jordi Amigó, Esther Ortega i GuillemBuhigas de l’Escola de Barcelona vanguanyar el primer premi pel projectede fi de carrera Caracterización de ladegradación de sulfametazina medianteFoto-Fenton. El premi al millor treballd’innovació va ser per a Ángel Atanceamb el treball PRElactia: nou envàs deplàstic bicapa per a llet UHT, amb bar-rera total de llum. El veredicted’aquesta nova edició es donarà aconèixer, com ja és habitual, en el

marc de la Diada de la Professió, ques’anunciarà properament a tots elsparticipants i col·legiats.

Trobareu les bases per participarals Premis a la pàgina web del CETIB:www.cetib.cat/premis.

Últims dies per presentar-se als Premis CETIB

MAR

ÍA L

UQUE


INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

12

�El passat 8 de setembre, el Col·legiva celebrar un acte de benvinguda queva comptar amb 22 assistents. Des defa uns anys, els actes de benvinguda perals nous col·legiats i col·legiades s’haninstaurat com una tradició.

En aquests actes es presenten els

serveis i l’organització del Col·legi, eldegà anima els nous membres a parti-cipar activament en la vida col·legial,se’ls lliura el carnet i es fa una visita perles instal·lacions de la seu del CETIB aConsell de Cent. L’acte finalitza ambun refrigeri a la cafeteria del Col·legi.

El CETIB dóna la benvinguda a nous col·legiats El Col·legi continuapromocionant l’enginyeria tècnica

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El Col·legi, representat pel degà, Joan Ribó, va donar la benvinguda a més d’una vintena de nous col·legiats

�Joan Ribó, degà del Col·legi, acom-panyat de Josep M. Segarra, vocal de laJunta de Govern, van retre homenatgea Rafael Casanova en nom del Col·legiamb motiu de la celebració de la Diadade Catalunya, l’11 de setembre.

Aquesta tradicional ofrena floral esva dur a terme conjuntament amb

altres representacions de col·legis pro-fessionals, com ja és habitual des de fauns anys, i altres membres de la socie-tat civil i partits polítics. Després del’ofrena, la delegació del CETIB vaassistir als actes del passeig dels Til·lersdel Parc de la Ciutadella i a la recepcióal Parlament de Catalunya.

El Col·legi celebra la Diada de Catalunya

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El degà, Joan Ribó, va acudir a l’ofrena floral en nom del CETIB i en companyia d’altres col·legis professionals

�El Col·legi va publicar el dissabte26 de setembre un article al diariAvui promocionant la professiód’enginyer tècnic industrial. Aquestarticle s’engloba en la campanya demàrqueting que, durant els dos dar-rers anys, ha servit per promocionarla tasca dels enginyers.

En aquesta ocasió, l’article secentra en la feina que fan els engi-nyers tècnics industrials en el campde les instal·lacions. Sota el títol“L’enginyer tècnic industrial, l’espe-cialista en instal·lacions”, el text ex-plica com “estan qualificats per adap-tar de la millor manera els diferentsespais a les seves futures activitats”.

El to usat pretén acostar-se alpúblic que llegeix la premsa genera-lista, utilitzant un llenguatge planeri exemples que expliquen la tascadels enginyers tècnics industrials.

A l’article es fa especial referèn-cia a la Guia de professionals delweb del CETIB, l’únic sistema peroferir informació dels seus col·le-giats a particulars o empreses. Elscol·legiats han d’autoritzar la publi-cació de les seves dades de contacteprofessionals i les activitats que des-envolupen a www.cetib.cat/guia.

AVUI

Pàgina sobre l’enginyeria publicada al diari ‘Avui’


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

Descompte per als col·legials en els programes Caneco d’Alpi

�El Col·legi i Alpi, empresa que de-senvolupa i comercialitza programarid’instal·lacions per a enginyeria, hansignat un conveni de col·laboració grà-cies al qual els col·legiats poden adqui-rir els programes de la firma amb des-comptes molt interessants.

Als col·legiats del CETIB i a lessocietats integrades al 100% per engi-nyers tècnics industrials col·legiats osocietats formades en la seva totalitatper enginyers tècnics col·legiats i fami-liars de primer grau de consanguinitati/o afinitat amb objecte social propi del’enginyeria tècnica industrial, Alpi elsaplicarà els descomptes següents:- 50% en l’adquisició de grups de

programes Caneco BT i CanecoImplantación

- 50% en l’adquisició d’actualit-zacions de Caneco BT i CanecoImplantación

- 30% en l’adquisició de grups deprogrames Caneco HT

- 30% en l’adquisició d’actualitza-cions de Caneco HT

Les empreses formades, com amínim, per un enginyer tècnic indus-trial col·legiat podran gaudir d’aquestspreus especials:- 25% en l’adquisició de grups de

programes Caneco BT i CanecoImplantación

- 25% en l’adquisició d’actualit-zacions de Caneco BT i CanecoImplantación

- 20% en l’adquisició de grups deprogrames Caneco HT

- 20% en l’adquisició d’actualit-zacions de Caneco HT

A més d’aquests descomptes, laComissió d’Exercici Lliure del CETIBbonificarà una part de la comprad’aquest programari. A www.cetib.cat/descomptes podeu consultar els preusde venda per a col·legiats.

Subscripcions a la revista ‘Altaïr’ a preus especials

�El Col·legi i la revista de viatgesAltaïr han signat un conveni mitjan-çant el qual els col·legiats que ho desit-gin poden subscriure’s a la revista a unpreu més econòmic. Així mateix, tin-dran un 5% de descompte en les com-pres a la llibreria Altaïr. L’oferta de sub-scripció per als col·legiats és de 25euros per un any (6 números) i de 45per dos anys (12 números).

25% de descompteen les entrades alsteatres Gaudí i Versus

�El CETIB i Versus Teatre han arri-bat a un acord gràcies al qual tots elscol·legiats tenen un 25% de descomp-te al Teatre Gaudí Barcelona i a VersusTeatre. Per tal que el descompte siguiaplicable, cal mostrar el carnet decol·legiat o d’empleat a les taquilles delteatre.

Trobareu més informació al webwww.cetib.cat/descomptes.


14

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

WWW.CETIB.CAT

Més de la meitat dels usuaris del web són pessimistes davant la crisi

La pregunta d’octubre:

- Sí, i arriba massa tard- Sí, però a canvi d’una alternativa - No, perquè les empreses hau-

rien de tenir llibertat per decidirsi donen bosses de plàstic o no

- Crec que és una mesura pura-ment simbòlica

Creus encertada la mesuraque obliga els supermer-cats a eliminar les bossesde plàstic?

70 vots

6%

Durant aquest trimestrenotarem la recuperacióeconòmica

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

El tercer Tast de Qualitat se centra en les gestions municipal i comercial

Està millorant la situació econòmica?

Estem vivint un canvide cicle que tot justacaba de començarLa crisi encara durarà

uns quants mesos mésa tot el món

�El 17 de setembre el Tecnoespai delCETIB va acollir el tercer Tast de Qua-litat, proposat per la Comissió de Qua-litat del Col·legi. Joan Rodés, vicepre-sident de la comissió, va moderar lesdues ponències que es van portar a ter-me: “Un temps i un país: una expe-riència al front d’un municipi” a càrrecde Pere J. Piella, enginyer tècnic quí-mic, i “Qualitat comercial. Fidelitzaciódel client” a càrrec de Josep Palou,enginyer tècnic mecànic.

En la seva ponència, Piella preteniadonar una idea de la gestió del munici-pi de Ripoll després de les primereseleccions municipals de 1979. Va mos-trar el plantejament per a la confecciód’un Pla d’Actuació Municipal a partirdels punts forts i febles detectats almunicipi, va exposar els diferentsmarcs d’actuació, primer en l’àmbitmunicipal (finances, serveis, urbanismei comunicació ciutadana) i després, en

el territorial (carreteres, telecomunica-cions, ferrocarril internacional Barcelo-na-París). L’exposició va cloure tractantde la projecció exterior del municipi.La ponència es va amenitzar amb anèc-dotes viscudes pel mateix Piella.

Palou, per la seva banda, va exposarque la lleialtat dels clients a una deter-minada firma no depèn de la tecnolo-gia (que es compra i s’estandarditza), nidels seus productes més o menys sofis-ticats (que s’acaben copiant), ni dels

preus més o menys agressius (ques’ajusten amb el temps), sinó d’unapolítica orientada cap a la satisfacciódel client. La xerrada va tractar àmplia-ment sobre com enfocar l’estratègia degestió orientada al valor dels producteso serveis percebuts pel client; incorpo-rar la “veu del client” en les polítiques,objectius i decisions; el mesuramentconstant del nivell de satisfacció il’aplicació de tècniques diferenciadoresrespecte a la competència. Va fer tambéèmfasi en la importància de la imatgede marca que acaba essent sinònim dequalitat. L’atenció a les reclamacions vamerèixer un tracte especial. Finalment,va recalcar la necessitat de la implicaciódel personal en la satisfacció del client.

Finalitzades les ponències es vaobrir un torn de preguntes. A partirde les 21 h es va servir un refrigeri i acontinuació es va ampliar el torn depreguntes.

54%31%

La recessió s’ha acabat, però no aEspanya

9%

Durant la vetllada es van obrir dos torns de preguntesCA

NET

TI F

OTOG

RAFI

A


15

COMISSIÓ DEL MES

Albert Planas, secretari de la Comissió de Cultura i Esports del CETIB; Josep M. Aguilà, president; i Lluís Latorre, vicepresident

Comissió de Cultura i Esports

“Oferim activitats culturals iesportives amb caràcter familiar”

TAM

ARA

G. C

ISN

EROS

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

�La Comissió de Cultura i Esports del CETIB es va cons-tituir l’octubre de 1998, ara fa 11 anys, i des de llavors hamanifestat una clara vocació de servei als col·legiats oferintdiverses activitats culturals i esportives amb un caràcterfamiliar.

Al llarg de 2009, la Comissió ha programat moltesactivitats. Al gener van visitar el Monestir de Pedralbes ivan dinar a l’Asador de Aranda. El mes següent, es va orga-nitzar la Ruta del Modernisme de Josep M. Jujol, visitantdiversos edificis: els Pallaresos, l’església de Vistabella il’ermita de Vallmoll. La ruta va acabar amb una calçotadaa la Masia Bou de Valls. El març es va fer una sortida mix-ta al Montseny: mentre un grup anava caminant des delBrull fins a Aiguafreda, visitant un poblat ibèric i un dol-men, l’altre grup va visitar l’església del Brull i va acabar al’Estany per fer una visita guiada al monestir romànic deSanta Maria de l’Estany. Finalment, es van retrobar totsper fer un dinar plegats.

Per Setmana Santa van viatjar fins a València on es va feruna visita tècnica a la fàbrica de ceràmica Porcelanosa deVillarreal, un dinar i una visita a les Coves de Sant Josep deVall d’Uxó, a més d’una visita guiada a la ciutat de València,

dinar al Parador del Saler, un passeig en barca per l’Albufera,la visita al Museu de la Ceràmica de Manises, la Ciutat deles Arts i de les Ciències i l’Oceanogràfic, un dinar al Res-taurant Els Capellans, la visita al Museu de la Rajola d’Ondai, finalment, un dinar al Parador de Benicarló. Al maig es vafer una altra sortida mixta a l’Empordà: un grup va fer unacaminada al costat del mar, pel camí de ronda de Port de laSelva a Llançà, mentre l’altre va visitar els dos pobles i elMuseu de la Pintura de Llançà, per acabar fent un dinar ple-gats i una visita guiada al Monestir de San Pere de Rodes.Un mes després es van lliurar els premis del desè Concurs deFotografia i Arts Plàstiques amb Les Energies Renovables coma leit motiv, aprofitant la reunió mensual de la Comissió.

El passat 22 de setembre va tenir lloc la tradicional FestaMajor del Col·legi. Es va organitzar una Cantada d’Hava-neres, que va comptar amb la participació dels Pescadors del’Escala. Aquest mes d’octubre la Comissió ens proposa visi-tar La Garrotxa i els seus volcans i al novembre, els Pessebresde Solius i la Casa Màgica.

Per poder créixer i ampliar les seves activitats culturals iesportives, la Comissió encoratja a tots els col·legiats a for-mar-ne part.


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

16

Qualitat indispensable d’un ETI:serietat, responsabilitat, capacitat d’apre-nentatge i de lògica, i afany de conèixer ide saber més.

Una virtut: sóc tolerant i pacient.M’agrada escoltar i demanar opinió a lespersones que treballen amb mi.

Un defecte: Tinc un caràcter molt fort i sócmolt impulsiva: quan m’enfado erupcionocom un volcà, però se’m passa ràpid.

Un lloc per viure: una casa al camp,envoltada de flors, arbres grans i animals,aquest és el meu somni.

Un viatge: m’encanten les valls d’Ambroz,Jerte i Vera, a Extremadura. Tinc pendent ferels quatre caps més extrems del món: l’anyque ve vaig al Cap Nord amb el meu marit.

Un llibre: n’hi ha molts... He rellegit milvegades Las inquietudes de Shanti Andíade Pío Baroja, també em va agradar Inésdel alma mía, d’Isabel Allende: aventuratotal! I d’enginyeria i història, el Tractatd’estàtica i mecànica de Leonardo da Vinci.

Un desig: que la gent es torni més huma-na i respectuosa.

A qui admira: les persones que tenenhonor, una paraula difícil a dia d’avui.

Etigrafia


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

17

Una carrera d’esforç,ambició i aventura

Mª Dolores Pájaro Oliver, gerent d’ABE Proyectos

VICT

OR V

ALIE

NTE

�Parla amb seguretat i convicció i es nota que sap el que es diu. Mª Dolo-res Pájaro Oliver és una dona ambiciosa i sempre desitjosa de saber més,però també és una apassionada de la feina i treballa durament. Aquestacatalana es va criar a Béjar (Salamanca) i volia ser periodista. Finalment laseva carrera ha anat per un camí totalment diferent: va estudiar per a deli-neant i, en descobrir les estructures metàl·liques, va decidir fer l’EnginyeriaTècnica Industrial i especialitzar-se en mecànica d’estructures i ins-tal·lacions industrials. Més tard ha continuat la formació amb un màsteren Prevenció de Riscos Laborals. Pájaro explica que, ni durant la carrerauniversitària –dues dones d’un total de seixanta alumnes– ni professional,no ha tingut inconvenients pel fet de ser dona: “No he tingut cap proble-ma però també m’ho he currat molt”, diu amb convenciment.

La trajectòria professional d’aquesta enginyera comença a Salamanca,a la consultora Tecna, on desenvolupa projectes molt diversos –“guanyantpoc i aprenent molt”, comenta sense perdre el somriure– com ara enllu-menat públic, llicències d’obres i activitats, assessorament... Recorda espe-cialment la seva feina en l’execució del projecte d’instal·lacions d’un campde golf. Tres anys més tard inicia una nova etapa a Madrid al grup Buro-tec. De seguida l’envien a Barcelona –“la meva terra”, diu mentre se liil·lumina la cara com quan parla de Salamanca– on exerceix de tècnic desuport fins que assumeix el càrrec de directora de la delegació. En quatreanys passa de treballar sola a dirigir vuit enginyers en projectes d’estacionsde servei, franquícies, etc.

Actualment Pájaro està especialitzada en el sector petrolier i de serveis,però el seu primer encàrrec com a projectista d’estacions de servei el recor-da dur i complex: encara no coneixia tan exhaustivament el sector quan livan donar la data d’obertura d’una gasolinera a Tona –“allò era un mons-tre!”– perquè se’n fes càrrec. El projecte, que s’havia d’executar molt ràpi-dament, es va complicar perquè la llum que hi arribava no era suficient, noera possible ampliar-la i a l’altra banda de la carretera la xarxa pertanyia auna companyia diferent. L’enginyera va haver d’idear un sistema per traslla-dar l’electricitat del poble a l’estació de servei per sota de la carretera.

“Volia més i el 2002 em vaig veure amb cor de fer realitat un dels meussomnis: crear la meva pròpia empresa”, explica il·lusionada. Avui dirigeixABE Proyectos, juntament amb un soci, i s’enorgulleix que la seva ambi-ció s’hagi pogut fer realitat gràcies a l’esforç i al treball. L’enginyeria, ambuna plantilla de 12 tècnics, està especialitzada en el sector petrolier, àmbitque li ha obert les portes a altres sectors energètics com ara la refineria debiodièsel, i el sector industrial, sobretot químic i paperer.

Amant de la seva feina, Pájaro és també una persona aventurera a quili agrada conèixer gent i coses, el cinema, llegir i escriure prosa. També ésmolt aficionada a la muntanya i sempre que pot s’escapa amb la seva gos-sa llebrer a passejar per la natura.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

18

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Eva MestresServei d’Assessorament Jurídic del CETIB

�Podríem dir que, amb aquestReglament, la reparació de danys nopodrà substituir-se per compensa-cions econòmiques i s’obliga lesempreses a disposar d’una garantiafinancera que s’introduirà gradual-ment a partir de 2010 (segons lescomunitats autònomes).

En aquest sentit, el règim de res-ponsabilitats s’aplica en qualsevol cas aactivitats professionals enumerades enla Llei (Annex III) i exigeix mesures deprevenció, evitació i reparació. D’altrabanda, aquestes mesures correctoresseran exigibles a les altres activitatsquan l’operador incorri en dol, culpa i/o negligència i, en qualsevol cas, sem-pre estaran obligades a adoptar mesuresde prevenció i evitació.

A grans trets, els danys als quals esrefereix la llei són els relatius a espèciessilvestres de flora i fauna i hàbitats pro-tegits per la normativa comunitària,estatal o autonòmica, aigües, a la ribe-ra del mar i al sòl. En tot cas, hand’ésser danys que produeixin efectesadversos significatius.

Els danys als quals no s’aplica la lleisón: a l’aire, als causats per una conta-minació de caràcter difús, als que sónobjecte de certs convenis internacio-nals quan hagi transcorregut més de30 anys des que va tenir lloc l’emissió,succés o incident que el va causar, apersones o a la propietat privada queno siguin danys mediambientals, alscausats per una emissió, succés o inci-dent produït abans del 30 d’abril del2007 (disposició transitòria única,apartat 1) o, sent posterior a aquesta

data, si aquests es deriven d’una activi-tat específica realitzada i conclosaabans d’aquesta data, si bé respected’aquests danys es podrien imposarmesures de prevenció o d’evitació denous danys (disposició transitòria úni-ca, apartat 2.b).

La responsabilitat s’imposarà, entrealtres, a qui desenvolupi una activitateconòmica o professional que, en vir-tut de qualsevol tipus, controli aquestaactivitat o tingui un poder econòmicdeterminant sobre el seu funcionamenttècnic i es distingirà segons quel’activitat estigui o no a l’Annex III del’esmentada Llei.

Pel que fa a les activitats subjectes al’Annex III, podem enumerar, entrealtres, les dedicades a la recollida i eltransport de residus, els abocaments...Així mateix, i pel que fa al règimd’infraccions i sancions, es preveuen

sancions amb multes que oscil·lenentre 50.000 i 2.000.000 euros en casd’infracció molt greu i entre 10.000 i50.000 euros en cas d’infracció greu. Amés, es preveu en ambdós casos la pos-sibilitat de suspendre l’autoritzacióconcedida a l’operador per un períodemàxim de dos anys en les infraccionsmolt greus i d’un any en les greus.

Pel que fa a les obligacions dels ope-radors, cal que comuniquin immedia-tament l’existència del dany mediam-biental o l’amenaça imminent d’aquestdany, així com que proporcionin infor-mació sobre l’amenaça imminent quanli ho exigeixi l’autoritat. Així mateix,cal que col·laborin en la definició de lesmesures reparadores i en l’execució deles adoptades per les autoritats; a més,han de col·laborar en la definició de lesmesures reparadores i en l’execució deles adoptades per les autoritats.

En conclusió, la dimensió repara-dora del nou règim de responsabilitatmediambiental en cap cas no ha demenysvalorar la seva dimensió preven-tiva. Aquesta visió justifica la universa-lització que, de les obligacions enmatèria de prevenció i evitació dedanys mediambientals, realitza la llei,fent extensiva la seva adopció per a tottipus d’activitat i davant de tot tipus decomportaments, tant dolosos o negli-gents, com merament accidentats oimprevisibles.

L’entrada en vigor del reglament que desenvolupa parcialment la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, deresponsabilitat mediambiental, transposició de la Directiva europea 2004/35/CE, estableix, entrealtres qüestions i partint de la premissa bàsica que “qui contamina, paga”, el procés d’anàlisi de ris-cos i el règim de responsabilitat amb la finalitat de prevenir i reparar els danys mediambientals.

PARC

NAT

URAL

DE

S’AL

BUFE

RA

La llei fa referència a danys relatius a hàbitats protegits

‘Qui contamina, paga’

La Llei de responsabilitat ambiental

Més informació

La normativa està disponible a l’apartatServei de Documentació Tècnica del webdel CETIB (www.cetib.cat).


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

19

�Del 12 al 15 de maig de 2010 tornaInstalMat, el saló integral de materials,productes i serveis per a instal·lacions.En la seva primera edició, l’any 2008,es va constituir com el punt de trobadaentre els professionals de les ins-tal·lacions –entre els quals ocupen unlloc molt rellevant– amb una assistèn-cia de 13.000 professionals i gairebé300 expositors nacionals i estrangers.

El CETIB va ser un dels organitza-dors de l’anterior edició del saló i vaparticipar també en les jornades tècni-ques que es van celebrar amb la finali-tat que els professionals del sector de lesinstal·lacions poguessin intercanviarconeixements i experiències. “L’èxit dela passada edició d’InstalMat vademostrar que calia un saló d’aquestescaracterístiques que fos el punt de tro-bada entre els professionals de les ins-tal·lacions i els fabricants i que, a la

vegada, posés de manifest la importàn-cia d’aquest sector”, assegura PereMiquel Guiu, president del saló. “Mal-grat el complex entorn econòmic –afe-geix–, Instalmat 2010 tornarà a evi-denciar que és l’esdeveniment de refe-rència de l’àmbit de les instal·lacions alnostre país”.

Aquesta nova edició d’InstalMat,organitzada per Fira de Barcelona, secelebrarà de manera simultània ambla primera edició de Concepto Baño,el saló europeu del bany, per aprofitarles sinergies existents entre ambdóscol·lectius professionals. Trobareu mésinformació a www.instalmat.es.

El saló InstalMat prepara una nova edició per al 2010

�El Col·legi ha arribat a un acord decol·laboració amb l’Associació Espa-nyola per a la Promoció de la Cogene-ració (COGEN) per facilitar la parti-cipació dels col·legiats a les I Jornadesde cogeneració i microcogeneració enl’edificació, que tenen lloc a Barcelo-na els dies 3 i 4 de novembre.

Les jornades s’estructuren en sissessions. El dia 3 de novembre es par-larà sobre l’edificació sostenible ambcogeneració i l’experiència a Europaen la implantació de cogeneració enl’edificació. El segon dia es tractarà dela situació a Espanya de la cogenera-ció en l’edificació i les línies de finan-çament, tant públiques com privades,disponibles per a projectes de cogene-ració. Les jornades comptaran amb laparticipació d’experts del Ministerid’Habitatge, la Generalitat, l’InstitutCatalà d’Energia, de l’Institut Català

del Sòl, l’Institut per a la Diversifica-ció i l’Estalvi d’Energia (IDAE) il’Ajuntament de Barcelona, entred’altres

Les sessions es tancaran amb unataula rodona sobre l’experiència delsprincipals actors implicats en la coge-neració i la microcogeneració:l’usuari, l’arquitecte, el promotor, lesenginyeries i les empreses de serveisenergètics. La jornada finalitzarà ambun dinar-còctel.

Preus especials per als col·legiats. Elscol·legiats del CETIB gaudiran delmateix descompte que els membresdel COGEN. Així, el preu de la ins-cripció és de 260 euros + IVA si es faabans del 20 d’octubre i de 310 euros+ IVA a partir del dia 20.

La inscripció es pot fer des del webde COGEN: www.cogenspain.org.

El Col·legi col·labora en l’organització de les Jornades de cogeneració i microcogeneració en l’edificació

Inscripcionswww.cogenspain.org

La primera edició d’InstalMat, el 2008, va comptar amb una assistència de 13.000 professionals i 300 expositors

INST

ALM

AT


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

�Els dies 24 i 25 de novembre es cele-bra a la seu de l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Industrial de Ter-rassa la tercera edició del Congrés EBA,d’enginyeria i biologia dels aliments. ElCentre de Recerca en Seguretat i Con-trol Alimentari de la UPC (CRESCA)organitza el congrés.

En aquesta ocasió es vol fer unbalanç sobre l’evolució del sector ali-mentari en els darrers anys, constatarcom la situació actual està influint iquines són les perspectives que es pre-veuen a mitjà termini. De fet, els can-vis extraordinaris que s’han produït enles darreres dècades, tant en els mèto-des de producció i de transformaciódels aliments com en els controlsnecessaris per garantir el respecte de

normes de seguretat acceptables, handeterminat que, en el primer món, labona qualitat i la innocuïtat dels ali-ments sigui el punt on incideixen lespolítiques de control sanitari. A travésd’aquest congrés no només es vol posaren contacte les universitats amb lesempreses del sector perquè facin servir

noves tècniques, elaborin i distribuei-xin aliments o bé fabriquin i venguinequips, sinó que també es vol tenir encompte les darreres indicacions del’OCDE per abordar la problemàticaalimentària a nivell global. Ambaquests objectius com a referència,aquesta nova edició del congrés sobreenginyeria i biologia dels aliments s’haestructurat de la manera següent:- Dia 24 de novembre: “Producte” i

“Packaging”- Dia 25 de novembre: “Procés” i

“Sostenibilitat i Qualitat de vida”

Tercera edició del congrés d’enginyeria i biologia dels aliments

�El saló professional BcnRail 2009,de caràcter biennal, tindrà lloc del 30de novembre al 3 de desembre al pave-lló 1 del recinte de Gran Via de Fira deBarcelona i ocuparà 10.000 metresquadrats de superfície. La fira, l’únicadel sector a Espanya, comptarà ambuna amplíssima representació de totsels àmbits relacionats amb la indústriaferroviària: administracions públiques,enginyeries, empreses constructores,electrificació, senyalització i telecomu-nicacions, fabricants de material mòbil,equips auxiliars, operadors, serveis imanteniment, etc.

Per tal d’aprofitar les sinergies entreels sector ferroviari i de l’enginyeria tèc-nica industrial, el CETIB acudirà elcertamen amb l’objectiu d’establir con-tacte amb les empreses i professionalsassistents per tal de donar-los a conèi-xer l’SSP - Borsa de Treball. D’aquestamanera, es vol difondre el servei deborsa de treball especialitzada de quèdisposa el CETIB i aconseguir així aug-mentar el nombre d’ofertes de treballper als col·legiats.

El Col·legi participarà al congrés BcnRail

BCN

RAIL

BcnRail, del 30 de novembre al 3 de desembre

La seguretat alimentària serà un dels temes a debat

ARXI

U

�Marcos Faúndez ha estat nomenatnou director de l’Escola UniversitàriaPolitècnica de Mataró (EUPM) ensubstitució de Joan Gil, que passa a serdirector d’Infraestructures i Serveis delTecnoCampus Mataró-Maresme.

Faúndez, professor titular del’EUPM des del 1994, és enginyer deTelecomunicacions en especialitat elec-trònica i doctor enginyer de Telecomu-nicacions. Com a investigador, és autorde diverses publicacions en aquestàmbit i ha participat en nombrososprojectes nacionals i europeus.

Faúnez, nou directorde l’Escola de Mataró

Marcos Faúnez, nou director de l’EUPM, al seu despatx

ARXI

U

Més informació

BcnRail, saló internacional de la indústria ferroviàriawww.bcnrail.com

Més informaciówww.cresca.upc.edu/EBA2009


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

21

�El CETIB, el Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya i el Col·legid’Aparelladors, Arquitectes Tècnics iEnginyers d’Edificació de Barcelonahan signat un conveni per tal quel’Institut d’Estudis de la Seguretat(IDES) realitzi l’estudi “Segona anà-lisi de la incidència de la jurispru-dència en prevenció de riscos labo-rals en els professionals tècnics”, quees preveu que vegi la llum al final del’any 2010.

Aquest estudi vol comprovar laincidència real de les sentències judi-cials on hi ha implicats els professio-nals tècnics que treballen en la pre-venció de riscos laborals. Els profes-sionals tècnics són un col·lectiu quequeda situat entre l’empresari i els tre-

balladors. Dotar d’eines i d’estudisque permetin o facilitin les tasquespròpies d’aquests professionals és unade les línies de treball de l’IDES i unade les inquietuds dels col·legis quehan impulsat l’estudi.

Una anàlisi periòdica. Encara que enl’àmbit de la prevenció de riscoslaborals hi ha molts treballs, garantirla realització periòdica d’aquest estu-di permet obtenir una informacióque ajuda els professionals enl’assumpció de les responsabilitatsque implica l’exercici de la seva pro-fessió. Per aquest motiu, s’ha impul-sat la realització d’aquest segon estu-di amb la participació dels trescol·legis professionals.

Joan Ribó, degà del CETIB,explica que els tres col·legis tenen lavoluntat clara de vetllar pels seus pro-fessionals i, per això, “en qüestionsque són comunes a l’enginyeria, su-mem esforços”.

L’IDES (www.seguretat.org) ésuna fundació privada sense afany delucre que vol contribuir a crear unanova cultura de la seguretat. La fun-dació, constituïda a parts iguals pelCETIB i pel Col·legi d’EnginyersIndustrials, vol sensibilitzar la ciuta-dania que el desenvolupament produ-eix també efectes no desitjats que caltenir cada vegada més en compte si esté la intenció de transitar per un de-senvolupament que sigui socialmentsostenible.

L’IDES elabora una anàlisi de prevenció de riscos laborals per al CETIB

�L’any passat, l’energia eòlica va pro-porcionar al voltant de 104.000 llocsde treball a la Unió Europea, segons unestudi de la Universitat d’Alcalá il’Associació Europea de l’Energia Eòli-ca, xifra que suposa un creixement del226% respecte al 2003.

L’informe assenyala que a Espanyala generació d’aquesta energia va donartreball directe a 20.500 persones encomparació dels 38.000 empleats quemanté a Alemanya. Els fabricants deturbines i components d’aerogene-radors són els responsables de la majorcreació d’ocupació, segons l’estudipublicat a la prestigiosa revista especia-litzada Energy Policy. Un altre estudielaborat per la consultora Deloitte il’Associació Empresarial Eòlica estimaque la indústria ocuparà directamentmés de 30.000 persones el 2012.

D’altra banda, un informe d’unequip d’enginyers de la Universitat deSaragossa assegura que a Espanya éstècnicament viable i econòmicamentraonable un mix energètic el 2030 enel qual les instal·lacions eòliques apor-

tin el 30% de l’energia consumida.Els responsables de l’informe tenenun mètode de càlcul propi que estimaque l’energia solar podria aportar el2030 el 20% en el mix energètic espa-nyol i les turbines de gas, l’altre 20%.

La resta es completaria amb energiahidràulica, geotèrmica i biomassa,fins a un 20% entre les tres. No pre-veu l’ús de l’energia nuclear i plantejauna aportació dels combustibles fòs-sils per sota del 20%.

L’ocupació generada per l’energia eòlica creix un 226% des de 2003

ARXI

U

Un estudi de la Universitat de Saragossa afirma que l’energia eòlica suposarà el 30% del total espanyol l’any 2030


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

Albert [email protected]

�La definició de mini eòlica s’aplica ales instal·lacions amb potència inferiora 100 kW. En el seu origen, l’aprofita-ment energètic del vent estava més aprop d’aquest sistema que no pas de lesgrans turbines que s’han imposat en elsdarrers anys, atesa la seva gran capacitatde producció. Però la mini eòlica estàcomençant a reclamar el seu espai enun context on no es pot deixar de ban-da cap oportunitat per al creixement deles renovables. La mini eòlica té moltsavantatges: el fet de produir l’energiaen el lloc de consum redueix les pèrdu-es per transport, no requereix extensosestudis de viabilitat, la instal·lació, adiferència de la gran eòlica, es pot fersense grans inversions en maquinària iel manteniment és més senzill.

Fins ara, la mini eòlica ha tingut unpes destacable en l’electrificació rural

d’indrets aïllats on la xarxa té dificultatsper arribar. Genera electricitat per alconsum domèstic, el bombeig d’aigua ipetroli, la producció de fred i, fins i tot,la dessalinització de l’aigua. De cara alfutur, el potencial de creixement és a leszones més poblades –urbanitzacions,pobles o grans ciutats–, gràcies a l’adap-tabilitat de les turbines a ubicacions tandiverses com un pati, la teulada d’unacasa unifamiliar o el terrat d’un granedifici. L’alçada de la instal·lació varia,però rarament supera els 20 metres. Elspreus van dels 3.000 als 20.000 euros.

Els obstacles. El cost és un dels frens aldesenvolupament de la mini eòlica. Eltemps d’amortització de la inversiós’estima en més de 25 anys, segonsl’Associació de Productors d’EnergiesRenovables (APPA). La raó és que, enles condicions legislatives actuals, el sis-tema retributiu assimila la mini eòlica ala gran eòlica quan, per dimensió, témés a veure amb la solar fotovoltaica i,per tant, hauria de tenir un sistemaretributiu per kW més semblant ald’aquesta darrera font. Des del punt devista tècnic, la mini eòlica i la solarfotovoltaica són compatibles i comple-mentàries. L’APPA va constituir fa dosanys una secció específica dedicada a lamini eòlica amb la finalitat de demanaruna legislació adequada per afavorir elsector, la qual cosa passaria per refor-mes legals i fiscals, i per intensificar laintroducció de millores tècniques.

Actualment els dos tipus bàsics deturbines són les d’eix horitzontal i lesd’eix vertical. Les primeres estan mésprovades i són més eficients i econòmi-ques; les segones no tenen tanta efi-ciència però presenten menys vibra-cions i són menys sensibles a les turbu-lències. Aquests dos factors són relle-vants en les zones urbanes on el flux del’aire és més turbulent i la contamina-ció acústica és un problema. Expertsdel Centro de Investigaciones Energé-ticas, Medioambientales y Tecnológi-cas (CIEMAT) asseguren que, tecnolò-gicament, al sector li falta maduresa i laseva fiabilitat i eficiència són millora-bles. Però, si l’administració no dóna elsuport necessari, les millores difícil-ment arribaran: per crear un mercat calun marc regulatori clar i estimulant.

Fa cinc anys, el Regne Unit va im-pulsar la microgeneration strategy ambl’objectiu que entre un 30% i un 40%de la demanda es cobreixi amb micro-generació (mini hidràulica, fotovoltaicai mini eòlica) en quatre dècades. Françai Portugal estan desenvolupant primesespecífiques per a la mini eòlica.

SOSTENIBILITAT

Present i futur dels petits aerogeneradors

Un potencial per descobrir

22

El cost de les instal·lacions d’energia mini eòlica com la que es simula a la imatge és un dels seus principals obstacles

ARXI

U

L’Estat espanyol és un dels líders mundials en energia eòlica però,paradoxalment, l’administració no ha fet gairebé res per desenvo-lupar la mini eòlica. El pes d’aquest subsector encara estar per cali-brar però, en un context de crisi, no es pot perdre cap oportunitat.

“La mini eòlica està recla-mant el seu espai en uncontext on no es pot deixarde banda cap oportunitat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

23

�Un estudi impulsat pel think tankprivat danès Copenhagen ConsensusCentre (CCC) proposa una nova i sor-prenent manera de combatre el canviclimàtic. Es tractaria de posar a navegarpels oceans 1.900 vaixells propulsatspel vent, amb un disseny especial queels permetria xuclar aigua del mar iexpulsar-la per grans xemeneies en for-ma de vapor creant grans núvolsblancs. Segons l’estudi del CCC,aquests núvols reflectirien en una peti-ta proporció (entre un 1% i un 2%) laradiació solar i evitarien així que aques-ta contribuís a escalfar més els oceans i,en definitiva, el planeta. Això seria sufi-cient per mitigar l’escalfament global.

L’estudi subratlla que el cost de laflota seria de 9 mil milions de dòlars,una petita fracció del que els països mésgrans del món es gasten anualment enel mateix objectiu. Els vaixells no ani-rien tripulats i serien controlats via

satèl·lit. Si bé en principi el CCC plan-teja que la zona d’operacions s’esten-gués per tots els oceans, també ha mati-sat que seria millor que gran part de lanavegació es fes pel Pacífic. Això per-metria operar lluny dels continents iinterferir menys en els règims de plugesde cada indret geogràfic.

Aquesta proposta està basada enl’observació de la natura, particular-ment del cas de l’erupció del volcàPinatubo a les Filipines el 1991: en

aquell moment les partícules enviades al’atmosfera van constituir un escutnatural a les radiacions solars, que vaocasionar un refredament mitjà de lestemperatures globals de mig grau cen-tígrad. Més lluny en el temps, el 1816va passar a la història com l’any senseestiu a causa d’una gran erupció volcà-nica a Indonèsia el 1815, concretamentla del mont Tambora.

Els EUA i la Gran Bretanya estanconduint investigacions en la mateixadirecció i diversos equips científics estroben ara en la fase de buscar finança-ment per construir un prototip quepugui navegar. Fa uns anys s’haviaespeculat amb la possibilitat de situarmiralls en òrbita per assolir tambél’objectiu de reduir la radiació solar;però, si aquest mètode és efectiu, fer-ho des del mar seria més fàcil, dins dela complexitat que aquesta comesasuposa.

Els vaixells crearien núvols que filtrarien la radiació solar

ARXI

U

La dada. El govern de l’Índia ha elaborat un document detreball que assenyala que, en les properes dues dècades, les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle del país arribaran, com a mínim,a triplicar-se. Aquesta projecció ha estat divulgada per posar enrelleu la seriositat amb què l’executiu de Nova Delhi es pren el pro-blema del canvi climàtic davant de la comunitat internacional.

L’estratègia de l’Índia en aquest camp és, de moment, refusarcap compromís de reducció fins que tots els països desenvolupats escomprometin en els mateixos objectius. Al mateix temps que posa-va sobre la taula aquestes dades, el govern indi ha recordat que les

emissions per càpita del país continuen sent molt baixes si es com-paren amb la dels països més desenvolupats. Actualment l’Índia ésresponsable del 5% de les emissions globals mentre que els EUA,Rússia i, fins i tot, la Xina superen aquest percentatge.

A mesura que s’acosta la cimera de Copenhaguen sobre canviclimàtic, que tindrà lloc el desembre, s’aniran coneixent noves dadesde les emissions de països i regions del món, informacions que esta-ran molt relacionades amb el paper que cada estat pensa tenir en lacimera, sens dubte la més important des de Kyoto i que haurà deservir per a adoptar un nou protocol internacional en la matèria.

2030

Contra el canvi climàtic

Vaixells de salvament

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��


ARXI

U


Albert [email protected]

�Canvien les formes i els estils, però,des que existeix, l’habitatge ha tingutsempre la mateixa finalitat: protegir-nos de l’entorn i, molt especialment,del clima i tot el que comporta (fred,calor, vent, pluja i humitat). L’evo-lució tecnològica ha fet molt peraquesta finalitat si bé, com veuremmés endavant en aquest reportatge,algunes respostes cal buscar-les en elsaber ancestral que es pot trobar enca-ra en l’arquitectura tradicional.

Els humans passem el 85% deltemps de la nostra vida en edificis icases. Aïllar és impedir o atenuar lapropagació d’un fenomen físic com lacalor dintre d’un determinat recinte ohabitacle. Necessitem l’aïllament tèr-mic per mantenir els interiors a unestemperatures que siguin indepen-dents de l’exterior i de les variacionsde les estacions.

Un edifici mal aïllat s’escalfamolt a l’estiu i es refreda força al’hivern (la calor arriba molt ràpid al’interior i en gran quantitat is’escapa igual de ràpid). L’aïllamenttèrmic dependrà de la capacitat delsmaterials emprats en la construccióper oposar-se al pas de la calor perconducció. El grau d’aïllaments’avalua per la mesura de resistènciatèrmica o la capacitat per aïllar ques’expressa en m2K/W. La resistènciatèrmica és inversament proporcionala la conductivitat tèrmica.

Quan en un sistema d’aïllament hiha un punt no controlat amb la pre-sència d’un material molt conductoro simplement un forat físic, es parlade pont tèrmic.

Raons per aïllar. La primera raó ésobtenir confort, amb una temperaturainterior situada entre els 20 i els 26graus, que ha de ser més aviat homo-gènia a tot l’habitatge o local. Si esprodueixen grans diferències de tem-peratura hi haurà corrents que podenfer minvar el confort. De tota maneracal fer un matís important sobreaquesta afirmació. Efectivament, ungran corrent d’aire és dolent, però ésconvenient que hi hagi una certa dife-rència de temperatura entre diversesestances de la casa perquè hi circuli

l’aire, de manera que es produeixi unpetit corrent que ventili la casa. ElCodi Tècnic d’Edificació (CTE) ja téen compte aquest factor. Es tracta decercar un equilibri que superi la con-tradicció entre la necessitat perma-nent de renovació d’aire i l’estanqui-tat, igualment necessària per reduir elconsum d’energia en climatització.L’aire també juga un paper en lescapes dels dobles vidres de les finestreso aquell que està contingut en les peti-tes cel·les del plàstic, del suro o dediverses fibres.

Una altra raó ben visible queexplica la necessitat d’aïllament tèr-mic és l’eliminació dels fenòmens decondensació i de les humitats. Però enels darrers anys les qüestions ambien-tals i econòmiques adquireixen unaimportància cabdal. Les ambientalsper les emissions de gasos d’efectehivernacle associades que incideixenen el canvi climàtic. Les econòmiquesperquè la lluita contra aquesta situa-ció costa milions als estats i a tots nos-altres a través dels impostos.

Tot plegat fa que el concepted’eficiència emergeixi amb força i tot-hom està convençut que aquesta és labona opció. Sense anar més lluny, eldarrer secretari d’Estat d’Energia del’administració Bush, Samuel Bod-man, va dir abans d’abandonar el càr-rec que la més gran i nova fontd’energia rendible i immediatamentdisponible és aquella energia que mal-baratem cada dia.

El pes de la ineficiència. Segonsl’arquitecte Toni Solanas, de l’agrupa-ció AuS (Arquitectura i Sostenibilitat)del Col·legi d’Arquitectes de Catalu-nya, “el públic en general no és cons-

EN PORTADA

Aïllament tèrmic

Un fruit madur a l’abast“No és més ric qui més guanya sinó qui menys gasta”. Aquesta frase, que ens porta el regust d’unaconversa de sobretaula, té també la virtut de sintetitzar a la perfecció el sentit de l’aïllament tèrmicd’edificis en l’era de la sostenibilitat. En el context energètic actual, l’aïllament tèrmic ha deixat deser una opció per convertir-se en una obligació. Això sí, amb guanys palpables per a tothom.

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

25

ARXI

U

“En el context energèticactual l’aïllament tèrmic hadeixat de ser una opció perconvertir-se en obligació”

ALUM

INIO

S CA

TALA

N

Les finestres de doble vidre són un bon aïllament tèrmic


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

26

cient de la gran quantitat de consumenergètic que representen els edificis;normalment la gent relaciona aquestconsum amb el transport o les fàbri-ques”. De fet, els edificis són responsa-bles del 40% del consum energètictant a Europa com als Estats Units i dela major part de les emissions de CO2

d’origen humà. Dos terços d’aquestaenergia va destinada a la mitigació delfred i la calor: calefacció i aire condi-cionat. El fet és preocupant en si i mésencara si es miren les tendències.

La consultora McKinsey, en alian-ça amb l’empresa energètica Vatten-fall, ha fet un informe que vaticinaque a l’any 2030 l’espai destinat a usosresidencials haurà augmentat un 64%,una xifra a tenir en compte si es consi-dera que els habitatges representen lamajor part dels edificis del planeta.L’informe posa en relleu que, en la

data indicada, l’ús d’aire condicionates triplicarà, especialment a la Xina,l’India i els EUA, sempre que es man-tinguin les condicions actuals. A laXina cada setmana s’obre una novacentral elèctrica de carbó, fet queil·lustra el ritme de la tendència.

Si l’eficiència no augmenta, lademanda d’energia no es podrà aturaramb l’agreujant que, en el futur, pro-duir un kW extra d’electricitat, en elcas de la Unió Europea, podrà arribar

a costar entre un 50% i un 400% mésque a l’actualitat, segons estimacionsfetes per la Comissió Europea. Elsexperts consideren irreversible l’incre-ment dels preus de l’energia i mésencara en països com el nostre en quèla dependència exterior és molt signi-ficativa.

Un món diferent. En contrast amb lesdades exposades anteriorment, unmón on l’eficiència fos hegemònicaoferiria noves oportunitats per recon-duir el problema del canvi climàtic.Dintre de l’ampli camp de l’eficiència,l’aïllament tèrmic presenta moltsavantatges perquè es basa en tecnolo-gies ja existents que han estat provadesamb total garantia des de fa temps. Peraixò alguns observadors s’han referit al’aïllament com una fruita que es tro-ba a l’abast de la mà.

ROCK

WOO

L PE

NIN

SULA

R, S

.A.U

.

El projecte CTE Plus, impulsat per l’empresa Rockwool Peninsular al municipi navarrès de Caparroso, vol demostrar la capacitat d’estalvi energètic dels aïllaments

“Els edificis són responsa-bles del 40% del consumenergètic tant a Europacom als Estats Units”


S’han fet càlculs tant a escala mun-dial com europea partint de la hipòtesique tots els edificis presentessin unsestàndards contemporanis d’eficiència.En la primera escala, l’estalvid’emissions seria de 1.600 milions detones equivalents de CO2 per any (igu-al a totes les emissions de Rússia en elmateix període). En el cas de la UE,l’estalvi seria de 460 milions de tonesequivalents de CO2 per any (igual a lesemissions d’Itàlia). L’empresa Rock-wool Peninsular ha estimat que elsaïllaments que va instal·lar l’any passatestalviaran durant tota la seva vida útill’emissió de 200 milions de tones equi-valents de CO2. Un edifici dura moltesdècades, fins i tot més d’un segle, pertant és molt rendible incorporar ele-ments d’eficiència des de l’inici. A lallarga surt més car no haver-ho fet així.

Normativa: ambició i realitat. Com ésprou sabut, Espanya ha incrementatnotablement el parc d’habitatges nousen els darrers deu anys; al mateix tempsel parc d’edificis vells no es troba en lesmillors condicions i el país no estàcomplint amb els compromisos deKyoto pel que fa a les emissions. Ara fauns tres anys va entrar en vigor el CTE,que detalla aspectes com nivells detransmitància tèrmica dels elementsconstructius, elecció d’aïllants de baixaconductivitat tèrmica, tipus de vidres,gruixos de cobertes i façanes en funcióde l’àrea climàtica, rendiments dels sis-temes de calefacció i climatització, etc.El 2007 es va aprovar un decret per a lacertificació energètica dels edificis.Ambdues normes responen a la Direc-tiva Europea 2002/91/CE en matèriad’estalvi energètic.

Un estudi realitzat pel CentroNacional de Energías Renovables(CENER) per a l’empresa RockwoolPeninsular ha calculat els espessorsòptims per obtenir un confort tèrmiceconòmicament sostenible en diferentszones climàtiques. Aquests espessorssuposen un grau d’exigència superior al’estipulat en el CTE. L’estudi posa enrelleu les bones intencions però tambéles limitacions del Codi, ja que ambl’aïllament addicional que proposa arri-ba a unes xifres de reducció del consum

d’energia per metre quadrat a l’anymolt superiors a les del CTE. A més,conclou que adoptar aquestes mesuresd’aïllament costaria 483 euros per cadahabitatge de 90m2 útils.

L’any 2008, Luis Mateo, directorgeneral de la Asociación Nacional deFabricantes de Materiales Aislantes(ANDIMAT), va manifestar en unaentrevista a la revista Ecoconstrucciónque “en els darrers 27 anys, els païsoseuropeus han revisat diverses vegadesles seves normatives nacionals demanera que el CTE, el 2006, ja fa curt;a més som el país europeu amb unesexigències tèrmiques més baixes”.

Aposta per la rehabilitació. En general,els edificis nous representen una petitapart del total del parc d’habitatges; pertant, el major potencial de creixementde l’estalvi a través de l’aïllament es tro-ba en els edificis antics i, més encaraquan, com s’ha apuntat anteriorment,en el cas espanyol presenten grans defi-ciències en aquest aspecte. Segons ToniSolanas: “no només venim del boom de

la construcció, sinó d’una culturad’enderrocar i fer de nou que consu-meix molta energia”. L’arquitecte asse-nyala que “si es vol fer baixar la deman-da, el millor que es pot fer és rehabili-tar”. Des d’ANDIMAT, la rehabilitacióes considera no sols com una alternati-va econòmica a la crisi de la construc-ció, sinó també com una gran oportu-nitat per posar al dia la major part delsedificis del país millorant la qualitat devida de la població.

Jordi Bolea, mànager de regulacionstècniques de Rockwool Peninsular,coincideix amb aquestes opinions. Tan-mateix puntualitza –coincidint ambl’argument de Luis Mateo– que totseria millor si pugés el nivell d’exigènciade la normativa: “Al mateix temps queveiem que la construcció nova té pocfutur a mitjà termini, es fa evident quela rehabilitació dels edificis antics passaper l’adequació d’aquests a la normati-va en vigor, però el CTE és una normade mínims i seria desitjable anar méslluny, cap a uns nivells d’aïllament mésimportants si volem fer front al proble-ma del canvi climàtic i a l’encarimentde l’energia”. Bolea afegeix que cal unpas previ imprescindible: “La rehabili-tació d’habitatges no s’animarà si no esprenen mesures des de l’Administraciócom ara crear ajudes econòmiques perfer front a les despeses de rehabilitar,facilitar l’accés a la informació, accele-rar els tràmits i, fins i tot, posar en mar-xa un sistema similar a la ITV dels cot-

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

27

És més recomanable col·locar l’aïllamentper la part exterior de la façana –princi-palment en els habitatges– perquè aixís’aprofita la inèrcia tèrmica de les paretsper millorar l’oscil·lació tèrmica dia/nit.Així, a l’hivern, de dia generem calor al’interior de l’edifici, les parets van acumu-lant una part d’aquesta calor i ens la tor-nen de nit, amb la qual cosa disminueix lanecessitat d’aportar calor amb la calefac-ció. A l’estiu, l’aïllament exterior impedeixque entri la calor de fora. En definitiva,

tant a l’estiu com a l’hivern és la maneramés eficaç d’eliminar els ponts tèrmics,tan abundants en els nostres edificis.

Aïllament exterior o interior

És recomanable col·locar l’aïllament a l’exterior

“Un món on l’eficiència foshegemònica oferiria novesoportunitats per reconduir elproblema del canvi climàtic”

ROCK

WOO

L PE

NIN

SULA

R, S

.A.U

.


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

28

xes, adaptat als edificis”.És cert que no hi ha un gran pla

estatal de rehabilitació. Actualment,l’estat ajuda a finançar projectesd’eficiència energètica dins el Plad’Acció 2008-2012 amb 1.000 i 2.000milions d’euros destinats a subvencionsi préstecs, respectivament. Dintre delsector de l’edificació, un dels conceptesinclosos en el pla esmentat són lesinversions en l’embolcall tèrmic delsedificis, les quals estan destinades a

reduir la demanda de calefacció i refri-geració. Els ajuts se situen entre un22% i un 35% del cost. Les Comuni-tats Autònomes tenen la potestatd’incre-mentar aquest percentatge. LaGeneralitat, per exemple, concedeixajuts que poden arribar fins al 60% delcost de les obres amb un límit de 7.700euros, sempre que sigui rehabilitacióamb eficiència energètica dels tanca-ments existents, tant a la part massissa,com a les finestres i obertures.

Arreu d’Europa es multipliquen elsprogrames i els ajuts per a l’aïllamenttèrmic. A la Gran Bretanya es fa encol·laboració amb les empreses prove-ïdores d’energia. Així es van aïllar 2,5milions de façanes i golfes entre el2002 i el 2008. Alemanya assigna1.400 milions d’euros anuals per sub-vencionar la millora de l’eficiènciaenergètica dels edificis.

De la tradició al futur. L’arquitecturatradicional, com per exemple elsmasos catalans, sempre ha tingut encompte factors com l’orientació, aixícom les condicions físiques i climàti-ques de l’entorn immediat, per obte-nir el màxim confort tèrmic i lumínic.Toni Solanas suggereix que “abans defer intervenir la tecnologia hi ha cosesmés senzilles que es poden fer amb uncost pràcticament zero”. El creixe-ment demogràfic accelerat i l’urba-nisme i l’arquitectura moderns hanoblidat força aquests principis, totsubstituint els mètodes passius pelsactius amb vista a regular la tempera-tura de cases i edificis.

En el mercat hi ha diferents possibilitatsper a l’aïllament. Una opció és utilitzarmaterials plàstics derivats del petroli.Però, pensant en la futura evolució delspreus d’aquests productes –i també perraons ambientals–, és interessant tenir encompte altres aïllants. Hi ha, per exemple,la fibra de fusta que procedeix de restesd’aquest material, que s’aglutina perpressió amb ciment o magnesita. És per-

fectament recuperable i el seu cicle devida es pot tancar utilitzant-lo com acompost. Una altra possibilitat és elcànem, una matèria primera renovable deproducció continuada. El vidre cel·lular éstambé una bona opció; s’obté del vidreblanc triturat i cuit fins a obtenir una mas-sa comprimida. És especialment indicatper indrets amb alta condensació d’hu-mitat i és biodegradable.

Materials i sostenibilitat

Tones de CO2

emeses en un any

Font: Rockwool Peninsular, S.A.U. / Deutsche Energie-Agentur

Sense rehabilitació

Rehabilitació segons les normes

alemanyes per a edificis nous

Rehabilitació segons les normes

de baix consum energètic


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

29

Els mètodes passius no solamentreclamen una tria i disposició concre-ta dels elements constructius, sinóuna certa actitud dels habitants de lacasa en el sentit que aquests hauranaplicar diverses estratègies en funcióde l’estació de l’any. A l’estiu, perexemple, cal limitar els guanys deradiació solar amb cortines i persia-nes, o arbres de fulla caduca, i facilitarles pèrdues de calor amb ventilaciónocturna.

El concepte de casa passiva actualreprèn els ensenyaments de l’arqui-tectura tradicional, però hi suma latecnologia per aconseguir la màximaeficiència; això sí: no utilitza cap siste-ma actiu mentre els passius propor-cionin el confort esperat. Un habitat-ge passiu és, per definició, aquell queté una eficiència energètica molt ele-vada fins al punt d’arribar a estalviarentre un 70 i un 90% dels costos decalefacció habituals en les llars estàn-dard. Són cases on totes les oberturesestan ben segellades i on l’aïllamentde les parets és el més adequat per a lazona climàtica; no hi ha ponts tèr-

mics; l’orientació de la casa és òptimaper captar més llum solar a l’hivern imenys a l’estiu, i la ventilació està per-fectament controlada.

Les cases passives fan que l’energiarenovable sigui rendible. Un estudi dela consultora danesa Ellehauge & Kil-demoes indica que, en aquest país,amb un panell fotovoltaic de 20 m2 espodria escalfar bé un habitatge passiude 120 m2. Si l’habitatge estigués malaïllat, el panell hauria de ser 11 vega-des més gran. En el primer cas, el costde la instal·lació solar seria de 12.000euros, mentre que en el segon supera-ria els 100.000 euros.

Malgrat l’aspecte estratègic inne-gable de l’aïllament, es pot tenir la

sensació que no se’n parla prou. “Elproblema rau –indica Jordi Bolea– enel fet que es focalitzen les solucionstècniques complementàries que sónmés espectaculars i més visibles quel’aïllament. Per a qualsevol tècnic ésmes atractiu, a l’hora de fer una pres-cripció, referir-se a la instal·laciód’aparells que redueixin el consumenergètic que a l’aïllament, perquètothom ja sap quins efectes té”. Bolearecorda, però, que “aquests aparellsimpliquen necessàriament costos demanteniment i reparacions que nocalen en el cas de l’aïllament”.

El context actual, marcat per lacrisi i una consciència ambiental crei-xent, aporta motius per a l’optimis-me. Tant el regulador espanyol coml’europeu tenen ben present l’aïlla-ment com a part de la solució i calesperar que una de les decisions mésimportants per reduir els efectes delsgasos d’efecte hivernacle serà fomen-tar encara més aquesta mesura. Enl’horitzó hi ha la revisió de la Directi-va d’eficiència i estalvi energètic, i ladel CTE cap al final del 2011.

Font: Rockwool Peninsular, S.A.U. / Passive House Institute

“En l’horitzó hi ha la revisióde la Directiva d’eficiència iestalvi energètic, i la delCTE, cap al final del 2011”

L’aïllament impedeix la condensació i les floridures

Edifici antic sense aïllamentEncara que les finestres siguin noves, poden sorgir problemes decondensació i floridures al voltant dels marcs, en els ciments, enjuntures i darrere dels armaris

Edifici rehabilitatAïllament de 200 mm (tècnica d’habitatge passiu) i nova finestrad’habitatge passiu

Temperatura exterior: -5º CTemperatura interior: 20º CTemperatura de les superfícies: aproximadament 9º C

Temperatura exterior: -5º CTemperatura interior: 20º CAra les temperatures de les superfícies rellevants superen els 16º C ino sorgeixen problemes de condensació o floridures. Una humitat del62% ja no planteja problemes


LOUR

DES

SEGA

DE

ENTREVISTA


Jordi [email protected]

�De què parlem realment quan parlemde Responsabilitat Social Corporativa?En realitat parlem de moltes coses. Hiha hagut molts canvis en la societat quehan creat noves expectatives sobrel’economia i l’empresa. Els individushem canviat i ara ens podem plantejarles empreses no només pel seu impacteeconòmic. La Responsabilitat SocialCorporativa parla d’aquelles qüestionsque van més enllà de l’impacte pura-ment econòmic, com són la societat i elmedi ambient. Parlem de valors socialsque tenen un impacte sobre el mercat.

Estem parlant, doncs, per posar unexemple, de casos com els de les gransmarques esportives i l’explotació infan-til que hi havia al darrere?Sí, és exactament això. La sensibilitatde grans sectors de la societat enversl’explotació infantil ha fet que aquestatingui un impacte sobre el mercat. Defet, la prehistòria de l’estudi del con-cepte de RSC sorgeix als anys 80, ambel tràgic accident químic de Bhopal, al’Índia, que va permetre visualitzar iprendre consciència de l’efecte de laindústria química en el seu entornquan no es prenien les mesures deseguretat adients. Més endavant hi vahaver el cas de Nike i el treball infan-til… Aquests casos van generar unaonada d’organitzacions sorgides amb la

intenció de marcar unes normes deconducta, fet que s’aconsegueix al vol-tant del 2002, amb el Llibre Verd de laResponsabilitat Social. Avui notem unapreocupació sobre la responsabilitatsocial del sector financer i ja estemveient una demanda de més transpa-rència i sol·licitud d’informació.

A les grans corporacions, la seva res-ponsabilitat social els preocupa real-ment o finalment acaba essent unmotiu més per a les grans campanyesd’imatge corporativa?Hi ha de tot. Hi ha entitats amb posi-cions defensives, però això ja és impor-tant, ja que vol dir que tenen una pres-sió que els ve de fora i que els afecta icondiciona el seu comportament. Peròn’hi ha d’altres que han integrat aquestconcepte. Això és com la qualitat, queja ha estat incorporada per la majorpart d’empreses i corporacions querealment volen fer alguna cosa. Amb laRSC passa el mateix. Hi ha moltesorganitzacions que ja hi inverteixencom a element estratègic i proactiu.

La RSC, té molt a veure amb l’ètica delsdirectius d’una empresa?Sí, efectivament, té elements d’èticapersonal marcada pel perfil dels directi-us, però no és només això. Hi ha unconjunt de valors corporatius que nonomés són individuals. Per exemple,com pot ser que en empreses que hanbaixat, s’hagin mantingut els nivellsretributius dels consells d’administra-ció...? Efectivament, hi ha una part devalors individuals, però també hi ha uncomponent de cultura organitzativaamb pressions i posicions molt fortes.

En alguna ocasió ha dit que la RSC ésun imperatiu de mercat i un repte queavançarà. La crisi actual és una provaque no hi ha hagut prou RSC en el mónde les finances i l’especulació?Sí i no, i això té força a veure amb elque acabem de parlar. És evident queels executius i la cultura organitzativa hihan tingut una part de la culpa. Peròens hem de preguntar quants de nosal-tres no tenim accions en la borsa, quedurant molt de temps s’ha beneficiatd’aquestes pràctiques… La qüestió noés assenyalar amb el dit el culpable, sinóexplicar què ha passat i corregir-ho.

En el seu darrer llibre afirma que en lescrisis sistèmiques és tota una cultura laque hi va darrere. Quina és la culturaque ha anat darrere la crisi actual?Hi ha tres elements que per a mi defi-neixen clarament la cultura que ha dut

En temps convulsos per a l’economia planetària hi ha conceptes que s’estan fent un lloc quan es parla deles raons, actituds i accions que han dut a la desestabilització del sistema financer i econòmic mundial: laResponsabilitat Social Corporativa (RSC) i l’ètica econòmica. Aquests conceptes es mouen en la línia onl’economia i la sociologia troben un espai comú. David Murillo, un dels màxims especialistes en RSC a casanostra, és doctor en Sociologia i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Humanitats. Convençutque la crisi obliga a canviar els valors de les empreses i dels qui les dirigeixen, a la seva darrera publicació,Empresa i valors. L’empresa en l’economia global, explica el futur de l’economia i les grans corporacions.

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

31

“Veig un futur amb l’economia i lesgrans corporacions més regulades”

David Murillo, professor associat i investigador de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

“La RSC té punts d’ètica per-sonal, però hi ha un conjuntde valors corporatius queno només són individuals”

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

32

ENTREVISTA

a la crisi actual. En primer lloc, la cul-tura de l’especulació, que ha dut a con-fondre l’estalvi amb la inversió, demanera que hem creat una bombollaimmobiliària i financera del tot insoste-nible. Per què hem de pressuposar queels nostres estalvis han de tenir uns ren-diments tan alts com els que han tingutels últims anys? En segon lloc, el mate-rialisme i la cultura dels incentius. Notot s’ha de moure segons els paràmetresde màquines calculistes de maximitza-ció. Hem oblidat elements com elsvalors que, sens dubte, també tenen unpes. Ara sembla que tot el que ens hade fer decidir per un lloc de treball o unaltre és la remuneració, però jo pregun-to, oi que si tenim dues ofertes laboralsamb la mateixa remuneració algunacosa ens farà decidir per un lloc ol’altre? Aquests valors, de vegades ama-gats, també han de tenir el seu pes. Lacultura dels incentius i els objectius acurt termini ha dut també al fenomendels executius fitxats per a tres anys,com si fossin estrelles del futbol, ambtot el que això significa tant per a lesempreses, com per als interessos delsaccionistes i de la societat en general.

Parlava de tres elements.Finalment, en tercer lloc, m’agrada des-tacar el fet que ens hem convertit enuna societat de béns immaterials ointangibles. Fem negocis al·lucinantsde coses intangibles. L’exemple mésextrem és Second Life, on més d’un

s’ha fet milionari... venent productesvirtuals en un món virtual! Però no calanar a Second Life. Tot això té la sevatraducció en el món financer, ambl’especulació amb pòlisses sanitàries ohipotecàries i, en general, amb el queels economistes anomenen titulització.

Parlant de qüestions virtuals id’especulació, fa la impressió que elsdarrers anys hi ha hagut una acumula-ció de zeros virtuals i que la crisi actualno és més que una correcció de totsaquests zeros inexistents…Sí, és això. És exactament això.

On ens trobem ara en aquest procés decorrecció? Queden molts zeros virtuals? Qui ho sap, aquesta és la gran pregun-ta. Qui sap el valor real del Santanderavui en dia, per posar un exemple?

Fa unes setmanes sentíem el ministrede Treball dient que tota la culpa latenien els bancs i l’economia financeraen general. Hi estaria d’acord?És fals. Explicar el 20% del problema

com el 100% de la situació no és propid’un ministre. Al darrere de tot el queha passat també hi ha hagut els bancscentrals europeus i nord-americà, on elpes dels governs és important. Alministre li podríem preguntar qui haafavorit la compra d’habitatges amb ladesgravació en l’IRPF… La realitat ésque Espanya, amb la construcció, hatingut un motor de creixement pura-ment especulatiu.

La crisi està obligant a canviar elsvalors de l’empresa i dels qui les diri-geixen. Cap a on va aquest canvi?Per a mi, el canvi va cap a una econo-mia saludable. Després d’aquesta crisi,segur que hi haurà canvis. Per sort, enla cultura occidental, si una cosa té elliberalisme, és que en volem aprendre.Per exemple, ja ha quedat clar que elmercat no es regula tot sol. El mercatnecessita supervisió i control.

En una economia global, qui controlarà?Fins que la globalització financera notingui la seva traducció en una globalit-zació democràtica no només funcional,serà difícil un control real. Em referei-xo, per exemple, a la necessitat d’evitarels paradisos fiscals…

Creu que realment hi ha voluntat per aaixò per part dels poders econòmics?Hi ha necessitat. Jo aposto per reforçarentitats com el Banc Mundial, el FonsMonetari Internacional i d’altres. Però

LOUR

DES

SEGA

DE

“Veig un futur amb una eco-nomia i unes corporacionsmés regulades i amb méscontrol de les institucions”


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

33

amb un bon control, perquè no acabinessent focus de poder i corrupció, queés del que ara s’acusa aquest tipusd’entitats. Tal com s’ha fet amb la Inter-pol en l’àmbit policial, cal globalitzar elcontrol financer i econòmic. Amb totesles seves imperfeccions, hem d’anar capa un sistema global. Com dic en el meuúltim llibre, veig un futur amb una eco-nomia i unes grans corporacions mésregulades i amb més supervisió i con-trol de les institucions públiques.

Hi ha qui apunta el retorn a l’economiaproductiva com l’única solució.Sí, això és evident i, en aquest sentit,quan parlem de Catalunya i d’Espanya,hem de saber cap a on impulsem elnostre model de creixement.

De moment, l’última solució que se’nsapunta ara és una pujada dels impos-tos. Com ho veu?La pujada d’impostos no resoldrà lacrisi. Si de cas, resoldrà les finances del’Estat, cosa que també és necessària.Però s’ha de tenir clar el moment. Entot cas, no podem gastar sempre mésdel que ingressem. La factura s’ha depagar, i una manera és amb els impos-tos, però també s’han de trobar fórmu-les que permetin capgirar el mitjó. Perexemple, com ha fet el Barça, amb elcercle virtuós que li ha permès situar-seal capdamunt, tot superant una situa-ció financera molt perillosa…

Però el Barça té un gran planter! Sipensem en l’educació a casa nostra,tampoc no estem per tirar coets…(Riu) És veritat, això, però més que enl’educació, en el que hem de pensar ésen l’índex de productivitat. En aquestsmoments calen grans pactes d’estat perfer, per exemple, una nova llei de lafunció pública. Tenim inflació de fun-cionaris, és a dir, de treballadors noproductius, que cal solucionar. Per aixòcalen grans pactes d’estat i reduir costosburocràtics com ara el temps que esnecessita per obrir un negoci.

Amb tot, mentre per un costat adme-tem que per superar la crisi s’haurà decanviar el sistema, quan parlem derecuperació continuem llegint els

mateixos indicadors i de la mateixamanera. La RSC hi apareix poc…És que, si parlem d’economia, el quecontinua interessant és el dèficit, l’atur,la productivitat i el nombre d’empresesque entren en fallida. La crisi se solu-cionarà segons aquests paràmetres. Ésquan no parlem només d’economiaque a mi també m’interessen altresparàmetres, com ara l’índex de desen-volupament humà o el de felicitat…

On hi ha el punt d’unió entre l’econo-mia pura i dura i l’economia que ensparla de la RSC?La RSC és un imperatiu competitiu apartir de cert volum de facturació. Ésun fet connatural, una condició demercat; és quan, a partir de certvolum, passes a ser un agent socialmés. Però, compte, es pot fer un pasmés: es pot tenir la voluntat de mun-tar un negoci responsable. Hi hamodels alternatius que s’aguanten ifan diners gràcies a activar elementsintangibles com la felicitat o l’orgullde pertinença al grup.

Quan Merkel i Sarkozy apunten a lapossible regulació i limitació dels sousdels executius de les entitats finance-res, actuen en direcció cap a més RSC?Si de cas, és una mostra que no sabemcap a on anem. Per a mi això té sentiten empreses rescatades amb dinerpúblic, però no si parlem del sector pri-vat. És veritat, però, que hi ha elementsde govern corporatiu que sí que espoden i s’han de vigilar. Per exemple,els elements que les mateixes corpora-cions defineixen per controlar els seusgoverns. Tot això és molt tècnic, però elresum és que, en les SA, el poder coma accionista és en realitat molt petit.Avui no es pot garantir que els altsdirectius tinguin la cura suficient delsinteressos dels accionistes, i això nohauria de ser així.

Quan parlem de valors i d’empresa, caltenir en compte no només els valorsètics, sinó també els de país. Podríementendre la Catalunya moderna sensetenir en compte els valors d’empresa ide país que han tingut importantsdirectius de casa nostra? Estem per-dent aquests valors?La veritat és que la ResponsabilitatSocial Corporativa a vegades és uncalaix de sastre on fem cabre tot, i pot-ser els valors de país no hi cabrien…En tot cas, és veritat que el món globa-litzat ens ha fet oblidar la contribució alpaís. Ens estem oblidant de la contri-bució immediata, i això no és bo.

“En aquests moments ca-len grans pactes d’estat perfer, per exemple, una novallei de la funció pública”


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

34

[email protected]

�La indústria 3.0 es caracteritzarà perla irrupció en el mercat de nous agentsque fins ara treballaven des de segonalínia: empreses molt especialitzades–en podríem dir artesania industrial–,que fins ara es mantenien com a prove-ïdors sota el paraigua de les grans mar-ques, emergeixen ara per reposicionar-se en el mercat i oferir al món allò quesaben fer amb excel·lència.

Ho veiem en dos exemples recents aEuropa: Pininfarina, l’històric estudiitalià de disseny, fabricant de carrosse-ries per a Maserati, Ferrari, Alfa Romeoo Lancia, ha començat a assumirl’enginyeria i l’assemblatge de fabri-cants més modestos, però a l’hora mas-sius, com Ford o Mitsubishi, una ten-dència d’externalització que s’estàdonant en el sector de l’automòbil, jano només per reduir costos, sinó tam-bé per aconseguir uns millors resultats.

L’austríaca Magna Steyr, fabricantdes de fa anys dels principals compo-nents d’Audi, Mercedes-Benz o BMW,entre altres, comença a tenir rellevànciade marca d’ençà que els seus processosd’enginyeria han començat a superaren qualitat els dels mateixos fabricants.Un cas molt similar és el que s’observaa la companyia finlandesa ValmetAutomotive, responsable de la fabrica-ció d’una tercera part dels Porsches AGque surten al mercat.

Aquestes empreses, altament espe-cialitzades en determinats processos i al’hora molt més flexibles als canvis del

mercat, tindran un nou protagonismeen la pròxima era industrial. Tambétindran aquest nou protagonisme lesindústries dedicades a la prefabricaciód’estructures per a habitatges (Ikea jaha entrat en aquest negoci, tant alspaïsos nòrdics com al Regne Unit),locals comercials, centres escolars, etc.En enginyeria civil, l’holandesa Fiber-CoreEurope, amb seu al port de Rot-terdam, està revolucionant els processosde construcció d’infraestructures ambponts de fibra de carboni que es portenja prefabricats a la seva destinació final.

Un altre àmbit en què la indústriatornarà a tenir protagonisme enl’economia dels propers anys és en eldesenvolupament de tecnologies imaterials per a la reducció d’agents con-taminants, la sostenibilitat energètica i

el reciclatge dels residus produïts per lesmateixes indústries o per altres. Tant alsEstats Units com a Europa, es treballaintensament en la recerca de nousmaterials i nous processos que abaratei-xin els costos encara elevats de les gransinstal·lacions d’energia solar tèrmica ide l’energia solar fotovoltaica, per tal defer-les competitives amb la restad’instal·lacions per generar energia.

Ara mateix hi ha en projecte elDesertee Industrial Iniciative, un pro-jecte a escala europea per instal·lar aldesert del Sàhara una xarxa de plantesper captar l’energia solar capaç d’abastirel 25% de la demanda d’energia elèctri-ca d’Europa o dos terços de la del Nordd’Àfrica i l’Orient Mitjà. Les empresesque des de fa anys s’han especialitzat enaquest àmbit –algunes espanyoles–

INNOVACIÓ

És l’hora de la indústria intel·ligent

La indústria 3.0: acceleració i innoeficiènciaEl futur de les economies desenvolupades passa per una nova indústria molt més propera a les neces-sitats del consumidor; una indústria “intel·ligent” –tant en els seus processos com en les opera-cions–, més eficient i innovadora, que sigui capaç de treure al mercat nous productes de manera moltmés àgil, amb la tecnologia disponible a cada moment i respectant el medi ambient.

L’italià Pininfarina ha assumit la fabricació de carrosseries més modestes com el BlueCar, un cotxe elèctric

PIN

INFA

RIN

A


tenen aquí una oportunitat de negoci molt important.Altres empreses del sector treballen a contrarellotge per

poder oferir al mercat cèl·lules flexibles per tal de poder posarplaques solars sobre qualsevol superfície i que, a l’hora, redu-eixin el preu de les instal·lacions, de manera que siguin moltmés competitives.

Per què hem d’esperar que les empreses amb aquest per-fil siguin les protagonistes de la indústria dels propers anys?Doncs perquè tenen estructures molt més flexibles, són capa-ces d’adaptar-se més ràpidament als canvis sobtats en el mer-cat i perquè han concentrat les seves energies enl’excel·lència, en saber fer molt bé un determinat producte oservei que ara és molt valorat pels seus clients (amb proble-mes d’estructures massa grans, poc permeables als canvis i,en algunes ocasions, molt menys eficients).

Són, en definitiva, indústries creadores de solucions per aun futur molt pròxim, que potser no seran les que ens tregu-in de la crisi actual, però que sens dubte representaran elsfonaments de la indústria i els serveis de les properes dècades.

‘Acceleració ‘ i ‘innoeficiència’. Si hem de triar paraules quedefineixin com serà el món que ens envolta en aquest futurja molt present, una és l’“acceleració”: viurem uns anys enquè la distància entre les idees i la realitat s’escurçarà, la sofis-ticació dels sistemes de simulació i processament de progra-mari permeten ja reduir de manera important els tempos derecerca i experimentació en tots els camps –des de la biotec-nologia fins a la física–, així com els costos que tradicional-ment s’associen a la recerca i el desenvolupament. L’altraparaula que definirà la indústria 3.0 serà la “innoeficiència”.Per tant, la capacitat d’adaptar-se a noves circumstàncies id’aprofitar en cada moment la tecnologia disponible hauràde formar part de l’ADN de les empreses i els treballadors.

Hauríem de tendir cap a un escenari en què les pèrduesde llocs de treball es deguin a un augment de la productivi-tat i no al fet que es desplaci la producció més intensiva apaïsos amb mà d’obra més barata. Ho afirma clarament elprofessor de la Universitat de Columbia (Nova York) AmarBhidé, en el seu últim llibre The venturesome economy: des-prés d’externalitzar la fabricació intensiva cap a països ambmà d’obra barata hi hem externalitzat els call centers i, unsanys més tard, la fabricació de robots i també l’arquitecturade programari, a mesura que aquests països van tenint màd’obra més qualificada. Ara ja hi ha empreses punteres quecomencen a externalitzar-hi la recerca i el desenvolupamentde productes. Què li quedarà a Occident?

Segons el professor Amar Bhidé, “la clau de la prosperi-tat d’un país no són els seus descobriments científics i tecno-lògics, sinó la capacitat dels emprenedors de capturar aquestsavenços, gestionar els recursos necessaris per desenvolupar-los, trobar el moment i els canals adequats per distribuir-losi també la presència de consumidors ‘aventurers’ disposats acomprar nous productes que encara no s’han imposat en elmercat. Aquesta és l’essència de l’‘economia aventurera’, en elsentit més positiu de la paraula, i aquest és l’esperit amb quèhem d’afrontar l’horitzó que tenim al davant”.


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

36

Pilar ComesAriston Thermo España, SL

� Àmbit reglamentari. Per al càlculd’una instal·lació tèrmica a Catalunyacal tenir en compte tres normatives dereferència: l’apartat HE-4 del CodiTècnic de l’Edificació (CTE) d’àmbitestatal, el Decret d’ecoeficiènciad’àmbit autonòmic i, finalment, lesdiferents ordenances solars pròpies decada municipi. El càlcul de la ins-tal·lació concreta ha de cobrir lesexigències de totes les normativesvigents en aquella localitat, per la qualcosa la instal·lació es farà segons la nor-mativa més restrictiva segons les condi-cions de disseny concretes de cada obra.

Condicions de disseny. En primer lloc,s’han de recollir les dades de l’energiadisponible, és a dir, la quantitat deradiació solar incident en una zonaconcreta. En el cas de Catalunya calagafar les dades publicades a l’Atles deRadiació solar a Catalunya. Normal-ment s’utilitzen les dades de radiaciómesurades sobre una superfície horit-zontal i tot seguit es corregeixen enfunció de l’orientació i la inclinació realque tindran els col·lectors a la coberta.A més, cal tenir en compte els obstaclesarquitectònics que puguin fer ombrasobre els col·lectors.

En el CTE apareixen els límits per-mesos de pèrdues de radiació degudes ala mala orientació i/o inclinació delscol·lectors i també per la presènciad’ombres. El valor s’expressa en tantper cent i depèn de la localització delcol·lector (Taula 1).

- Cas general: el col·lector no respec-ta el perfil descrit per l’edifici

- Cas de superposició: el col·lectorestà instal·lat paral·lelament al perfildescrit per l’edifici

- Cas d’integració: el col·lector passaa formar part estructural de l’edifici

Suposem que ens trobem en unasituació on els col·lectors están situats

al costat d’un mur que fa un efected’ombra sobre la coberta.

El percentatge màxim de pèrduespermès en aquest cas és del 10%, supo-sant que els col·lectors estan orientats alsud i amb inclinació òptima. Per calcu-lar aquest percentatge, s’han de prendreles mesures indicades als gràfics 1 i 2 iseguir els passos detallats en el corres-ponent apartat del CTE.

Tot seguit s’ha de calcular lademanda d’energia d’aigua calentasanitària. Per a això cal seguir lesexigències de càlcul que plantegen lesnormatives de referència. Finalment,una vegada triat l’esquema per aplicar iel producte adequat, s’utilitzarà el fullde càlcul a fi de determinar la quantitatde col·lectors solars i el volumd’acumulació solar.

Hi ha diferents mètodes de càlcul,el més estès és l’f-chart, que calculal’aportació solar en funció de lademanda total de l’edifici.

Càlcul del túnel de rentatge. L’exempleque calcularem consisteix a determinarel nombre de col·lectors solars necessa-ris per aportar el 60% de l’energia uti-litzada per escalfar l’aigua d’un túnel derentatge de Sant Carles de la Ràpita, aTarragona.

ARTICLE TÈCNIC

Col·lectors solars

Càlcul d’una instal·lació d’energiasolar tèrmica de baixa temperaturaL’objectiu d’aquest article és expressar d’una manera senzilla els punts que cal seguir per fer el càlculd’una instal·lació solar tèrmica de baixa temperatura. Per a això prendrem com a model una instal·lacióreal ja en funcionament en un túnel de rentatge de Sant Carles de la Ràpita, Tarragona. Així, definireml’àmbit reglamentari i les condicions de disseny, farem el càlcul i determinarem el nombre de col·lectors.

��

Cas Orientació i inclinació Ombres Totals

General

Integració arquitectònica

Superposició

10%

40%

20%

10%

20%

15%

15%

50%

30%

ARIS

TON

THE

RMO

ESPA

ÑA

Els col·lectors han d’estar orientats cap al sud

Taula 1. Pèrdues límit


A. Determinació del nombre de col·lec-tors. L’espai destinat per a la col·locaciódels col·lectors és la mateixa coberta dexapa de les instal·lacions. En aquest cass’observa que l’espai disponible senseombres és abundant i, en ser unacoberta plana, es podran orientar iinclinar els col·lectors buscant l’òptim,és a dir, orientació sud, inclinació 40º.

Per calcular la demanda d’energianecessària per escalfar l’aigua es tindràen compte les dades de consum queaporta el propietari, que són fruit del’experiència d’anys en el sector. Enaquest cas, el propietari estima un con-sum de 24 litres al dia per cotxe a 60 ºCi una mitjana de 98 cotxes diaris.

El total d’energia necessària perescalfar aquesta quantitat d’aigua,tenint en compte DEmes = Q * N *(Tacs - Taf) * 1,16*10-3, és de:

N Tª aigua Demandadies/mes freda ºC kWh

Gener 31 6 4.567Febrer 28 7 4.049Març 31 9 4.313Abril 30 11 4.011Maig 31 12 4.060Juny 30 13 3.847Juliol 31 14 3.891Agost 31 13 3.975Setembre 30 12 3.929Octubre 31 11 4.144Novembre 30 9 4.174Desembre 31 6 4.567ANUAL 365 49.527

El col·lector utilitzat en la ins-tal·lació és el col·lector Ariston modelTOP 2.5 amb el rendiment següent:

Característiques dels captadorsModel de captador TOP 2.5Superfície captador m2/captador 2,3Fr Tau (factor òptic) 0,768FrU (pèrdues tèrmiques) W/(m2·K) 3,6Altura captador m 2,3

Utilitzant el mètode de càlcul f-chart obtenim que, per assolir el 60%de cobertura solar, calen 15 col·lectorsd’aquest model i almenys 3.000 litresd’acumulació.

L’aportació solar és una mitjana del60,8% anual, tal com indica la Taula 2.

Els 15 col·lectors van col·locats a lacoberta en bateries de cinc col·lectors.

Es fan bateries tan homogènies comsigui possible en nombre de col·lectorsi amb un nombre menor o igual a siscol·lectors en paral·lel. D’aquestamanera aconseguim equilibrar els

cabals més fàcilment i reduïm les pèr-dues de càrrega de la instal·lació.

La connexió dels col·lectors es faamb la tornada invertida, tal com indi-ca l’Esquema 1 i s’aprecia a la fotogra-fia de la pàgina següent.

B. Tria de l’esquema que cal utilitzar.L’esquema triat és una instal·lació cen-tralitzada formada per un acumulador iun únic camp col·lector (Esquema 2).

C. Tria de l’acumulador. Per triar acu-mulador cal decidir el tipus d’inter-canvi, és a dir, si l’intercanvi es farà din-tre de l’acumulador, amb un serpentí oa l’exterior amb un intercanviador deplaques. Per a això s’ha de comprovarl’expressió següent:

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

37

SINT

SCAP

> 0,15

Gràfic 1. Gràfic 2. Diagrama de trajectòries del sol

Sud

Planta

Alçat

A z i m u t ( º )AR

ISTO

N T

HERM

O ES

PAÑ

A


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

38

En el nostre cas SCAP, superfície decaptació, és:

SCAP = 15 col·lectors x 2,3 m2/col·lector

aïllant en l’equació resulta que SINT, su-perfície d’intercanvi mínima, ha de ser:

SINT = 5,175 m2

Per a l’esquema triat caldrà buscarun acumulador amb el serpentí que,com a mínim, tingui aquesta superfície.

D. Determinació del cabal i diàmetrede la instal·lació. Per calcular el cabalde la instal·lació s’ha de buscar el cabalde treball del col·lector solar. Aquestvalor apareix detallat en les característi-

ques específiques marcades pel fabri-cant dels col·lectors, en aquest cas elcabal recomanat és de 70 l/h.

El cabal total de la instal·lació seràde 1.050 l/h. Amb aquest cabal obte-nim un diàmetre de canonada de courede 28 mm.

E. Determinació del volum del vasd’expansió. El vas d’expansió es calculaamb la fórmula següent:

Vn = Vu * (Pf+1)/(Pf-Pi)

on,Vn = volum del vas d’expansióVu = (Vc * e + Vp) * k ; e (coeficient de dila-tació del fluid) = 0,07; k (constant de segu-retat) = 1,1Pi = pressió absoluta inicial del vas d’expansió(pressió d’emplenament de la instal·lació)Pf = pressió absoluta final del vas d’expansió(pressió d’obertura vàlvula de seguretat)

En el cas concret, resulta un vasd’expansió de 57 litres com a mínim,per la qual cosa s’ha instal·lat un vasd’expansió de 65 litres en la instal·lació.

F. Tria de la bomba de circulació. Pertriar la bomba s’han d’estimar les pèr-dues de càrrega presents en la ins-tal·lació i, amb el cabal de disseny, queen aquest cas és de 1.050 l/h, podremtriar la bomba adequada.

En la instal·lació de referència s’hainstal·lat una bomba Grundfos solar de15x60.

Radiació solar Fracció solar Energia útilincident superf. mensual f aportada perinclinada EImes captadors EUmes

kWh/m2 kWh

Gener 87,56 35% 1.591Febrer 107,64 48% 1.962Març 150,64 62% 2.670Abril 153,22 66% 2.660Maig 164,41 70% 2.840Juny 173,50 77% 2.952Juliol 195,76 84% 3.263Agost 186,18 80% 3.180Setembre 165,89 74% 2.893Octubre 147,54 63% 2.628Novembre 110,90 48% 2.005Desembre 80,96 32% 1.472ANUAL 60,8% 30.116

Esquema 2. Instal·lació individual per a ACS

Esquema 1.

ARIS

TON

THE

RMO

ESPA

ÑA

Retorn invertit de la instal·lació

Taula 2.

Sud


David Alcega i Xavier PalacioECA - Grupo Bureau Veritas

�L’aplicació obligatòria del REPs’inicià transcorreguts sis mesos de lapublicació del Reial decret en el BOE,és a dir, el 5 d’agost de 2009.

El REP està estructurat en quatrecapítols, té quatre annexos i sis instruc-cions tècniques complementàries:

- Capítol I: Disposicions generals- Capítol II: Instal·lació i posada en

servei- Capítol III: Inspeccions periòdi-

ques, reparacions i modificacions- Capítol IV: Altres disposicions- Annex I: Empreses instal·ladores i

reparadores d’equips a pressió- Annex II: Requisits per a la ins-

tal·lació i posada en servei d’ins-tal·lacions

- Annex III: Inspeccions periòdiques- Annex IV: Documents per a la ins-

tal·lació, inspeccions periòdiques,reparació i modificació

- ITC EP-1: Calderes- ITC EP-2: Centrals generadores

d’energia elèctrica- ITC EP-3: Refineries de petrolis i

plantes petroquímiques- ITC EP-4: Dipòsits criogènics- ITC EP-5: Botelles d’equips respi-

ratoris autònoms- ITC EP-6: Recipients a pressió

transportables

Tots aquests capítols, annexos i ins-truccions introdueixen canvis substan-cials en l’àmbit de la seguretat delsequips a pressió i la seva anàlisi detalla-

da no podia ser l’objectiu d’aquestescrit introductori. De totes maneres,seguidament se n’esmenten algunsd’importants a tall d’exemple:

1. Cal categoritzar els equips a pressióde totes les instal·lacions (noves iexistents), segons les categories defi-nides a la Directiva d’equips a pres-sió, document de referència per a lafabricació d’equips a pressió, trans-posada a la legislació espanyola ambel Reial decret 769 de 1999.

2. S’estableixen tres nivells d’inspeccióperiòdica: A, B i C. El tercer nivelld’inspecció, el C, es pot assimilar,en general, a les inspeccions periò-diques que es feien segons l’anticRAP (tot i que amb certes varia-cions). Els altres dos són nous id’un abast inferior.

Els agents d’inspecció i la periodici-tat d’aquests nivells d’inspecciós’estableixen en funció de la tipolo-gia de l’equip (és a dir, calderes,canonades, resta d’equips) i de laseva categoria (i grup de fluid):

- La data d’inici del compte enrereper començar a fer inspeccions denivell A i B en els equips existents,era el 5 d’agost de 2009, la d’entra-da en vigor del Reial decret.

- Les inspeccions de nivell C, enequips existents, s’han de fer quancaduqui la darrera inspecció periò-dica de l’equip segons l’antic RAP, isi no se n’ha fet cap encara, quantoqui en funció de la seva data de

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

39

ARTICLE TÈCNIC

Reial decret 2060/2008

El nou Reglament d’equipsa pressió: un breu esbósMitjançant el Reial decret 2060/2008, de 12 de desembre, publicat al BOE el 5 de febrer de 2009, es va apro-var el Reglament d’equips a pressió (REP) amb les corresponents Instruccions tècniques complementàries(ITC), que substitueix el Reglament d’aparells a pressió (RAP), en vigor els darrers 30 anys. Aquest nou REPesdevindrà un canvi de registre important dins del camp de la seguretat industrial dels equips a pressió.

Per a calderes

Nivelld’inspecció

Nivell A

Agent i periodicitat

I, II, III i IV

Empresa instal·ladora o fabricant1 any

Nivell B OCA 3 anys

Categoria de l’equip i grup de fluid

Nivell C OCA 6 anys

Per a canonades



I-2 i II-2 III-2 I-1, II-1 i III-1

OCA12 anys

OCA6 anys

OCA6 anys

Noobligatori

Noobligatori

OCA12 anys

Nivell B


Nivell C

Resta d’equips



I-2 i II-2 I-1, II-1,III-2 iIV-2

III-1 iIV-1

OCA8 anys

OCA6 anys

OCA4 anys

Noobligatori

OCA12 anys

OCA12 anys

Nivell B

Empresainstal·ladora

4 anys


3 anys


2 anysNivell A


Nivell C


fabricació o instal·lació i de les tau-les abans indicades.

- Totes les inspeccions de nivell B i Chauran de ser realitzades pels orga-nismes de control. Les empresesinstal·ladores ja no poden fer proves

hidràuliques (amb una excepció: lesinstal·lacions d’aire comprimit ambPV< 5 bar·m3). Les de nivell B encalderes també les pot fer el fabri-cant de la caldera.Tot seguit s’adjunta una taula que,

per tal de donar una idea del nouabast de les inspeccions, en descriuel contingut per a la major partd’equips (no s’hi consideren cano-nades ni equips inclosos en l’ITCEP-2 i ITC EP-3 del REP):

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

40

Amb el nou reglamentAmb l’antic reglament

Termini Verificacions Termini Verificacions

- Prova hidràulica(1/2 hora)

- Mesura de gruixos(aleatòria en lesparts accessibles

- Precintatge vàlvula)de seguretat

- Prova hidràulica- Mesura de gruixos- Precintatge vàlvules

de seguretat i com-provació dels altreselements de segure-tat

- Comprovació documental- Inspecció visual de zones sotmeses a pressió

- Comprovació documental- Inspecció visual de zones sotmeses a pressió i les sotmeses a esforços més

grans i els que puguin tenir corrosió- Mesura de gruixos- Comprovació i prova dels accessoris de seguretat- END que es considerin necessaris

- Comprovació documental- Inspecció visual de zones sotmeses a pressió i les sotmeses a esforços més

grans i els que puguin tenir corrosió- Mesura de gruixos- Comprovació i prova dels accessoris de seguretat- END que es considerin necessaris- Prova de pressió

- Comprovació documental- Inspecció visual de zones sotmeses a pressió- Comprovació de l’existència i actualització de la documentació correspo-

nent al manteniment i l’operació de la caldera, així com de la qualitat del’aigua, neteja i inspecció visual del circuit de fums i de les parts sotmesesa pressió

- Funcionament dels elements d’operació i de les seguretats de la caldera,provocant la seva intervenció

- Manteniment de les condicions d’emplaçament de la caldera i de les ins-truccions de seguretat (incloent-hi la protecció contra incendis)

- Estanquitat del circuit de gasos- Inspecció visual de les canonades i dels equips que utilitzen el fluid de la

caldera

- Comprovació documental- Inspecció visual de zones sotmeses a pressió- Comprovació de l’existència i actualització de la documentació corresponent

al manteniment i l’operació de la caldera, així com de la qualitat de l’aigua,neteja i inspecció visual del circuit de fums i de les parts sotmeses a pressió

- Funcionament dels elements d’operació i de les seguretats de la caldera, pro-vocant la seva intervenció

- Manteniment de les condiciones d’emplaçament de la caldera i de les instruc-cions de seguretat (incloent-hi la protecció contra incendis)

- Estanquitat del circuit de gasos- Inspecció visual de les canonades i dels equips que utilitzen el fluid de la cal-

dera- Inspecció completa de la documentació i de l’estat de la caldera, d’acord amb

els apartats 4 i 6 de la norma UNE 9-103:a. Comprovació de la documentació de la caldera i de la placa d’instal·lació i inspec-

cions periòdiques (certificat d’instal·lació, projecte, declaració de conformitat ocertificat de fabricació, instruccions de funcionament, marques de la caldera…)

Nivell Acada 2, 3 o

4 anys

10 anys

3 o 5anys

Nivell Bcada 4, 6 o 8 anys

Nivell Ccada 12 anys

Nivell Acada 1 any

Nivell Bcada 3 anys

Equi

ps e

n ge

nera

lCa

lder

es


Cal destacar l’abast de la inspeccióde nivell C per a les calderes: caldràinspeccionar exhaustivament lessoldadures amb líquids penetrantso partícules magnètiques.

3. Es poden presentar projectes detipus únic, però cal destacar que jano es podran registrar aparellsindocumentats: no és possiblepresentar més projectes per a ladisposició transitòria primera delRAP. Tots els tipus únics necessi-ten una revisió de projecte i unainspecció de nivell C per partd’un organisme de control auto-ritzat.

4. Les modificacions dels aparells sen-se marcatge CE han de passar unainspecció de nivell C per part d’unorganisme de control autoritzat i lesdels que disposin de marcatge CE,una nova reavaluació per part d’unorganisme notificat.

Fins aquí, hem exposat alguns delscanvis que introdueix el REP. Cal teniren compte, però, quelcom d’impor-tant: manca saber com definirà la Ge-neralitat l’aplicació d’aquest Reglamenta Catalunya. En aquest sentit, es pre-veu que, en breu, la Subdirecció Gene-ral de Seguretat Industrial en publiquiuna ordre.

Com a cloenda, tan sols cal afegirque, en els propers mesos, tots –fabri-cants, instal·ladors, titulars, agentsd’inspecció, administració– ens hau-rem d’anar avesant a aquest nou esce-nari i ser conscients que, com sempreque apareix un nou marc de referènciaen qualsevol àmbit reglamentari, caldràun esforç suplementari a la tasca habi-tual que ens és pròpia i una compren-sió per part de tots a l’adaptació decada un: seran habituals en un inici leserrades, les indefinicions i els retards.N’hem de ser conscients i estar, mésque mai, disposats a sumar un sobrees-forç particular a favor d’un objectiucomú: la seguretat de tots.

b. Inspecció del elements de la caldera: Inspecció visual prèvia i posterior a la nete-ja.– Assaigs suplementaris.– Deformacions.– Cordons de soldadura.– Mesura degruixos.– Accessoris i vàlvules de seguretat.– Manòmetres i termòmetres.– Fogari conductes de fums.– Obra refractària.– Circuit elèctric.– Maniguets i tirants–Carteles de reforç– Tubs, plaques tubulars i col·lectors– Caixes de fums–Estructura i fixacions de tubs a tambors i col·lectors (en calderes aquotubulars).–Economitzadors, sobreescalfadors i reescalfadors (en calderes aquotubulars).–Feixos tubulars o serpentins (en calderes aquotubulars)

c. Assaig de funcionament:– Regulació i precintatge de les vàlvules de seguretat–Comprovació dels automatismes de regulació.– Automatismes de seguretat

- Totes les operacions indicades per a la inspecció de Nivell B- Prova hidrostàtica- En les calderes pirotubulars s’efectuaran els següents END per mitjà de líquids pene-

trants o partícules magnètiques de:- El 100 % de la soldadura unió del fogar amb la placa posterior o amb la placa

tubular de la cambra del fogar- El 100 % de las soldadures del tub fogar- El 50 % de la unió de la placa posterior amb els tubs del primer pas, si el com-

bustible és gasós i el 10 % per a la resta dels combustibles- El 100 % de la unió dels maniguets a la cambra del fogar i a la placa tubular pos-

terior, quan el combustible sigui gasós i el 50 % en la resta dels combustibles- En les calderes aquotubulars:

- El 100 % de les soldadures d’unió dels feixos tubulars a col·lectors, reescalfadorso sobreescalfador

- Assaig de funcionament

Nivell Ccada 6 anys


Des del principi, la normativa tant espa-nyola com d’altres països s’ha enfocaten la reglamentació dels aspectes dedisseny, càlcul i constructius de lesestructures de formigó de nova cons-trucció (EH-91, EHE-00, EFHE-02, EHE-08…), però, com es regula la reparacióestructural del formigó?

La reparació de les estructures de for-migó armat s’ha fet sota criteris que noestaven regulats, cercant una adequaciófuncional i resistent d’aquestes estructu-res davant les sol·licitacions a què s’hanvist sotmeses durant la seva vida útil.Aquests criteris de reparació, en no estarregulats, es guiaven per l’experiència,l’assaig i l’experimentació de nous pro-ductes i mètodes, la qual cosa donava llocal fet que “el 25% dels propietarisd’estructures estan insatisfets amb elsresultats dels materials de reparació i pro-tecció abans que transcorrin 5 anys desde la rehabilitació, i el 75% estan insatis-fets abans que transcorrin 10 anys”1.

D’ençà de l’1 de gener del 2009s’aplica la UNE-EN 1504, normativa har-monitzada a escala europea, que regulatots els aspectes del procés de reparació irehabilitació estructural del formigóarmat, i/o la seva protecció, articulada endeu parts, cada una de les quals s’enfocaa un aspecte diferent del procés de repa-ració estructural del formigó:

- Definicions i principis de reparació- Necessitat d’un diagnòstic exacte de

les causes del deteriorament abansde fer l’especificació del mètode dereparació

- Comprensió profunda de les necessi-tats del client

- Requisits de comportament dels pro-ductes i dels mètodes d’assaigadients

- Control de producció en fàbrica i ava-luació de la conformitat per obtenir elmarcatge CE corresponent

- Mètodes d’aplicació en obra i controlde qualitat dels treballs per fer

El procés de reparació consistirà en ladeterminació de la causa de la patologia,l’adopció de les mesures oportunes per-què es vegi minimitzada o estabilitzada, il’obtenció del mètode de reparació adientper resoldre la patologia observada.

Seguint aquest complex i completdocument, s’assegura la qualitat i durabi-litat de la reparació i/o protecció, la qualcosa comportarà un increment de lasatisfacció del propietari de l’estructura.

BASF Construction Systems disposad’una sèrie de productes que compleixen

aquesta normativa UNE-EN 1504 per a lareparació del formigó, la protecció del’armat i la protecció de l’estructuradavant de qualsevol atac, classificats pergammes segons l’aplicació: EMACO(reconstrucció del formigó i protecció del’armat), MASTERSEAL (protecció superfi-cial del formigó), MBrace (reforçamentestructural d’estructures de formigó mit-jançant materials de fibra de carboni).

Més informació: www.BASF-CC.es1 COREPNET, novembre de 2004

Conferència al CETIB, 14 de setembre de 2009

Reparació i rehabilitació del formigó

PUBLIREPORTATGETH

EKN

OS

· Núm

. 135

OCT

UBR

E de

200

9

42


THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

43

NORMATIVA

LEGISLACIÓ EUROPEA

2384/135DOUE L 231 (26.09.2009)Directriu 2009/78/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 13 de juliolde 2009, relativa al cavallet de suportdels vehicles de motor de dues rodes.

2385/135DOUE C 214 (08.09.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Con-sell, de 17 de maig de 2006, relativa ales màquines i per la qual es modifica laDirectriu 95/16/CE (2009/C214/01).

2386/135DOUE C 214 (08.09.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 95/16/CEdel Parlament Europeu i del Consell, de29 de juny de 1995, sobre l’aproxima-ció de les legislacions dels Estats Mem-bres relatives als ascensors (2009/C214/02).

2387/135DOUE C 226 (19.09.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 97/23/CEdel Parlament Europeu i del Consellrelativa a l’aproximació de les legisla-cions dels Estats membres sobre equipsa pressió (2009/C226/04).

2388/135DOUE C 227 (22.09.2009) Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 88/378/CEE del Consell, relativa a l’aproxima-ció de les legislacions dels Estats Mem-bres sobre la seguretat de les joguines(2009/C227/08).

LEGISLACIÓ ESTATAL

2389/135BOE Núm. 156 (29.06.2009)Ordre ITC/1723/2009, de 26 de juny, delMinisteri d’Indústria, Turisme i Comerç,

per la qual es revisen els peatges d’accés apartir d’1 de juliol de 2009 i les tarifes iprimes de determinades instal·lacions derègim especial.

2390/135BOE Núm. 156 (29.06.2009)Ordre ITC/1724/2009, de 26 de juny,del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç, per la que es revisen els peatgesi cànons associats a l’accés de tercers a lesinstal·lacions gasistes a partir del dia 1 dejuliol de 2009.

2391/135BOE Núm. 157 (30.06.2009)Resolució de 29 de juny de 2009, de laDirecció General de Política Energètica iMines del Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç, per la qual s’estableix el cost deproducció d’energia elèctrica i les tarifesd’últim recurs a aplicar en el segonsemestre de 2009.

2392/135BOE Núm. 157 (30.06.2009)Resolució de 29 de juny de 2009, de laDirecció General de Política Energètica iMines del Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç, per la qual es fa pública la tari-fa d’últim recurs de gas natural.

2393/135BOE Núm. 160 (03.07.2009)Resolució de 26 de juny de 2009, del’Institut per a la Diversificació i Estalvide l’Energia del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç, per la qual s’establei-xen les bases reguladores per a la convo-catòria única del Programa d’ajuts del’IDAE per a l’adquisició i ús de vehicleselèctrics, en el marc del projecte pilot demobilitat elèctrica, dins del Plad’activació de l’estalvi i l’eficiència ener-gètica 2008-2011 i del Pla d’acció 2008-2012 de l’Estratègia d’estalvi i eficiènciaenergètica a Espanya 2004-2012.

2394/135BOE Núm. 169 (14.07.2009)Resolució de 13 de juliol de 2009, de la

Direcció General de Política Energètica iMines del Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç, per la qual es corregeixen errorsde Resolució de 29 de juny de 2009, perla qual s’estableix el cost de producciód’energia elèctrica i les tarifes d’últim re-curs a aplicar en el segon semestre de 2009.

2395/135BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Ministe-ri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laqual es publica la relació de normes euro-pees que han estat ratificades durant elmaig de 2009 com a normes espanyoles.

2396/135BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Ministe-ri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque es publica la relació de normes UNEanul·lades durant el mes de maig de 2009.

2397/135BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Ministe-ri d’Indústria, Turisme i Comerç, per la quees publica la relació de normes UNE apro-vades per Aenor durant el maig de 2009.

2398/135BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Ministe-ri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque se sotmeten a informació pública elsprojectes de norma UNE que Aenor té entramitació, corresponents al maig de 2009.

2399/135BOE Núm. 183 (30.07.2009)Resolució de 3 de juliol de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Ministe-ri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque se sotmeten a informació pública elsprojectes de normes europees i interna-cionals tramitats com a projectes de nor-ma UNE, corresponents al maig de 2009.

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDFal Servei de Documentació Tècnica del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar presencialment al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.


�Sabem que tot el que no alimentem,no creixerà. És, doncs, l’època de lavida que pot ser més autèntica, ja quetens més eines que mai per intentar sertu mateix i no pas el resultat del que elsaltres han volgut que fossis. Aquestaèpoca de la vida, tot i que en fer-nosgrans no recordem on hem deixat lesclaus de casa, que tardem tant de tempsa trobar el mòbil, que deixa de sonar, oque busquem les ulleres tot i que lesportem posades, és en la qual méssabem els amics que tenim, qui ensestima, què ens agrada, què ens moles-ta i, sobretot, que l’essencial és molt aprop dels ulls, de la pell o dels llavis.

De les fruites de la nostra horta,n’hi ha una que passa molts mesos del’any acompanyant la nostra taula, jaque ho fa a l’estiu, a la tardor i al’hivern. Aquesta fruita fidel és la peraconference. Una de les seves qualitats ésla d’ajudar l’organisme a la fixació delcalci als ossos, per tant és bo menjar-neen qualsevol etapa de la vida: quan sompetits, per ajudar al creixement i quansom més grans, per a la descalcificacióque afecta tot l’aparell ossi. A més, la

pera conference té en la seva composicióuna vitamina que actua regulant elsfactors de coagulació, fet que en cas depatir freqüentment hemorràgies nasalso menstruacions abundants ens serà degran ajuda. Als hospitals una bonamesura preventiva seria donar perdinar als pacients intervinguts quirúr-gicament (quan ja poguessin passar al’alimentació sòlida) unes postres fetesde pera conference; serien un comple-ment per a la recuperació del pacient,ja que aquesta fruita ajuda a evitar leshemorràgies postquirúrgiques. Un delscasos en què seria molt indicat afegir-la

a l’alimentació és en les dones que aca-ben de tenir un fill. La pera les ajudariadesprés del part a recuperar-se mésaviat, ja que evita les hemorràgies, aug-menta l’eliminació de líquids i afavo-reix el trànsit intestinal. Per a la mareseria una bona ajuda i, per al nounat,una manera de començar a rebre unamica més de salut a través de la llet dela mare.

La pera conference, tot i el seu aspec-te poc llustrós, té una dignitat organo-lèptica de primera magnitud. L’altredia per postres vam prendre unes deli-cioses conference recobertes de xocolata(segons recepta de Josep Lladonosa), isense que ens n’adonéssim estàvemmenjant un dels plats que més contri-bueixen al benestar de l’organisme.Xocolata i peres és una de les millorsparelles del món, destinades al plaertotal dels sentits i de la salut.

SALUT

La pera ‘conference’

L’essencial és a prop de la pellA la darrera part de la nostra vida no sabem exactament quan hi entrarem. Però el que sí que sabem elsque tenim més de cinquanta anys és que segur que ja som dins de l’última meitat. És la part de la vidaque està més lligada que cap altra a l’experiència i la lucidesa. Els anys ens donen la claredat de saberque ja no ens podem enganyar esperant la sort. Sabem també que tot el que no empenyis, no es mourà.

“Una de les qualitats de lapera ‘conference’ és la d’a-judar l’organisme a fixar elcalci als ossos”

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

44

‘Fruits de la vida’Pilar Senpau

www.proa.catwww.grup62.cat


�El CETIB, seguint la seva políticade destinar el 0,7% del pressupost anu-al desenvolupament social ha subven-cionat el projecte “Millora de l’Accés al’Energia en les comunitats rurals deBolívia” amb 7.000 euros. Aquest pro-jecte té com a objectiu desenvolupar idifondre el coneixement i les capacitatshumanes i tecnològiques per posar enmarxa projectes que millorin l’accés al’energia en les comunitats bolivianes,treballant amb diferents actors impli-cats des d’una perspectiva de les fontsrenovables, eficàcia en l’ús de biomassai de foment i participació en l’elecció ila gestió de solucions tecnològiques.

ESF ha convocat dues institucionsper la seva àmplia trajectòria perquètreballin conjuntament: d’una banda,el Centre d’Informació en EnergiesRenovables a fi que s’encarregui de lagestió administrativa i de la codirecciósobre el terreny, i Mosoj Causay, enqualitat de promotor social.

La tria de beneficiaris va considerarper al projecte l’índex de pobresa, lamanca de cobertura elèctrica, la distàn-cia a la xarxa convencional i la satisfac-ció d’altres necessitats bàsiques. En lafase d’identificació es van ubicar comu-nitats sense accés a la xarxa elèctrica, nipossibilitat real d’accedir-hi en un ter-mini mínim de deu anys, amb poblaciópredominantment camperola, elevatíndex de pobresa i sense accés a infraes-tructures que garanteixin els serveisbàsics. Sota aquest escenari es van con-siderar tecnologies basades enl’aprofitament de recursos locals reno-vables, que puguin millorar l’accés decomunitats rurals aïllades a infraestruc-

tures, serveis bàsics d’energia descentra-litzats, sostenibles i manejats localment.

Sistemes fotovoltaics (SFV) i termoso-lars (STS). Les comunitats de Chancanii Saqasaqa es van beneficiar amb STS iSFV, respectivament, i es van determi-nar els llocs per a l’emplaçament segonsla proximitat al major nombre possiblede cases i el millor accés a la xarxa dedistribució d’aigua potable. Així, per alcas de Chancani es van instal·lar duesdutxes comunitàries per satisfer 14famílies. Per a la provisió d’energiaelèctrica a Saqasaqa, es va optar per ladistribució en corrent altern a noufamílies, a través d’una microxarxa, enno estar la comunitat gaire dispersa iser una opció interessant ja que actual-ment no es fa aquesta mena de submi-nistrament amb sistemes fotovoltaics.

Cuines ecològiques. Les comunitatsbeneficiades amb la dotació de cuinesecològiques, amb el propòsit de reduirels impactes en l’entorn natural i lasalut, van ser Chancani (9 cuines solarsi 16 cuines eficients a llenya) i Saqasaqa(4 cuines solars i 5 d’eficients a llenya).

Energia eòlica. El projecte pretén ins-tal·lar aerogeneradors de petita potència(100 W) per a la producció d’energiaelèctrica com una primera experiènciapilot. Tanmateix, a causa de la falta d’in-formació sobre el recurs eòlic a Bolívia iper assegurar un servei constant d’elec-tricitat, el projecte inclou un període demesuraments de velocitat i direcció delvent en algunes zones. Així es vol garan-tir el funcionament de l’aerogeneradoren temps d’estiatge i aconseguir un sis-tema tècnicament sostenible.

Capacitació, gestió i finançament. Pergarantir la sostenibilitat del projecte,ESF s’ha aliat amb diverses organitza-cions: l’Agència Espanyola de Coope-ració Internacional, l’Agència Catala-na, l’Ajuntament de Barcelona... i vaproposar mecanismes de gestió i einesconsensuats de manera participativajuntament amb els beneficiaris direc-tes, per tal de prestar serveis energèticsque millorin la qualitat de vida.

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Associació Catalana d’Enginyers Sense Fronteres

L’enginyeria al servei de lacooperació i el desenvolupamentL’Associació Catalana d’Enginyers Sense Fronteres (ESF) és una associació de cooperació per al de-senvolupament pluridisciplinari formada per professionals, docents i estudiants, que treballa pergarantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les pobla-cions del Sud, i respectant sempre les seves característiques culturals i tècniques.

ESF

45

Instal·lació de sistemes d’electrificació amb energia solar

Més informació

Associació Catalana d’Enginyers Sense Frontereswww.catalunya.ingenieriasinfronteras.org


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�Presideix l’entrada al taller un escam-pall de ferros, politges i peces diverses.La fressa sorda dels torns mecanitzantgrans politges de fosa, la crepitació elèc-trica dels soldadors i, puntualment, elxiscle d’una desbarbadora, componenla banda sonora d’aquesta curiosa uni-tat productiva, on el desordre endreçatcertifica els efectes de la segona llei de latermodinàmica: no es pot reduir l’en-tropia d’un sistema aïllat.

La singladura de Satalia comença fagairebé 50 anys a la part alta del PobleSec, en un petit taller de serralleria,auxiliar dels fabricants d’ascensors. Fa25 anys l’empresa es traslladà a CanBatlló, quan l’activitat ja se centrava enla fabricació de tot tipus de peces per ala indústria de maquinària elevadora:petites sèries, peça única i reparacions.El trasllat al polígon de la Bordeta per-metia disposar d’una nau més espaiosaon treballar en condicions amb un llo-guer raonable i seguir a la ciutat, a lavora dels clients. Actualment a Sataliahi treballen 14 persones, repartidesentre el taller i el grup d’operaris que fareparacions i muntatges in situ.

Satalia és una empresa singular:combina un parc de maquinària insòli-tament arcaica i una plantilla sorpre-nentment jove, que inclou un parelld’incorporacions de darrera hora arri-bades de l’Escola Industrial. El secret,doncs, rau en l’experiència acumuladadurant més de 40 anys, en l’empenta il’energia que la sang jove dóna al treballi, possiblement, en el conjunt d’in-veterada maquinària adaptada ambprecisió i ofici als diversos processos demecanització i acabat, unes eines gaire-

bé mecànicament ensinistrades.A peu pla, el taller impressiona:

munts de politges (les més grans, devora un metre de diàmetre, algunes perreparar, d’altres inservibles, d’altres enbrut encara per mecanitzar), motors,caixes reductores desmuntades, pi-nyons i rodes dentades. Els movimentsper la nau han de fer-se per una menade passos oberts entre màquines, pilesde material, peces que semblen ferralla,bancs, prestatgeries... Evolucionar peraquest taller requereix cert joc de cintu-ra i ull viu per tal d’anar sortejant elsobstacles que impedeixen seguir la lògi-ca que permetria desplaçar-se entre dospunts seguint una línia recta.

En un petit entresolat hi ha les ofi-cines i els vestidors. En el despatx, onconviuen un PC i una Olivetti, hi reg-na l’ordre i la pulcritud. Una vidrierapermet contemplar el taller des d’unpunt de vista elevat, i és d’allí estant

quan es comprèn el funcionamentd’aquesta empresa, on es copsa el sentitd’aquest lay-out aparentment caòticperò tocat de certa lògica. Els torns esdisposen a banda i banda, de més grana més petit. La llimadora (quasi octoge-nària) i la fresadora treballen enfronta-des, a tocar de la premsa per muntar elscoixinets a les dolles. El magatzem delferro protegeix la taula de soldar i la ser-ra cinta. El material inútil, arraconat,resta gairebé inabastable sota estrats depolitges, reductors, suports de roda-ments, lliuraments mecànics pendents ipeces esperant torn per ser reparades.

Aviat Talleres Mecánicos SataliaSCCL travessarà la Gran Via is’establirà en un local nou de trinca alcarrer dels Motors, a la Zona Franca. Ien aquest novíssim emplaçamentseguirà sonant la peculiar música pro-ductiva d’aquesta empresa amb nomde flor i esperit mecànic.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VIII)

Tradició i modernitat

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Talleres Mecánicos Satalia combina un parc de maquinària insòlitament arcaica i una plantilla sorprenentment jove

El darrer dels representants del ram del metall de Can Batlló gaudeix d’una salut fabril envejable gràciesa una fórmula que combina experiència i joventut, tradició i modernitat. Solvent i experimentada, TalleresMecánicos Satalia fabrica i repara maquinària per a ascensors i elevadors des de fa gairebé mig segle.Ocupa un espaiós local al bloque diecisiete, en un dels sectors del polígon de construcció més moderna.

46

THEK

NO

S· N

úm. 1

35 O

CTU

BRE

de 2

009


revista 135.qxp:Revista92CTP4.qxd 29/9/09 11:39 Página 2 · 2009. 10. 1. · l’aigua de mar per...

Documents

Transcript of revista 135.qxp:Revista92CTP4.qxd 29/9/09 11:39 Página 2 · 2009. 10. 1. · l’aigua de mar per...